Aspectes General del Catàleg i Pla especial DEl Patrimoni Natural de Tàrrega.

1. PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI NATURAL DE TÀRREGA
Tàrrega 2 juny 2007

2. El Pla especial de protecció del patrimoni natural de Tàrrega
Naturalesa jurídica:
• Pla urbanístic formulat a l'empara de l’article 67 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret
Legislatiu 1/2005.
• Document complementari del POUM, que desenvolupa els aspectes relacionats amb la conservació del
patrimoni natural.
Fases:
Introducció
Caracterització
del medi
Anàlisi
territorial Catalogació
Redacció
del pla

3. Objectius
Caracteritzar el medi natural del municipi de Tàrrega
Determinar els valors naturals, paisatgístics, històrics i culturals relacionats amb el medi
Establir criteris d’ordenació del medi natural d’acord amb els valors detectats
Fer una proposta d’ordenació del medi natural
Plantejar estratègies de gestió que permetin conservar i potenciar els valors detectats
Minimitzar els possibles impactes derivats dels processos de transformació associats a l’activitat agrària
Objectius generals:
Objectius específics:
Caracteritzar la flora i la fauna del municipi
Detectar les espècies, comunitats i hàbitats d’interès
Determinar els espais de connectivitat ecològica i paisatgística
Delimitar els espais d’interès paisatgístic
Analitzar els usos existents del territori i especialment del sòl no urbanitzable (SNU)

4. El medi natural a Tàrrega
Emmarcament:
• Situat a la Plana d’Urgell, al centre de la Depressió Central Catalana
• Geologia: domini de materials quaternaris (llims, graves i sorres ) i materials
terciaris (calcàries lacustres, margues, argiles i calcàries margoses).
• Relleu: extremadament pla, amb petits tossals arrodonits.
• Xarxa hidrogràfica: presidida per l’Ondara, que procedent de l’altiplà de la Segarra
travessa el terme d’est a oest. El seu afluent principal és el Cercavins. Més al nord
es localitza el Reguer d’Altet i el Regue de Claravalls.
• Bioclima: Xerotèric mediterrani subàrid continental.
• Vegetació potencial: Carrascar o alzinar continental, amb vegetació halòfila als
sectors que presenten un mal drenatge superficial (zones endorreiques).

5. Hàbitats presents

7. Criteris de selecció dels elements inclosos al Catàleg
CRITERIS BÀSICSQualitat ecològica
1. Localitats amb presència d’hàbitats d’interès comunitari, definits a partir de l’Annex I de a Directiva Hàbitats.
2. Localitats d’interès per a la reproducció o hivernada d’espècies animals incloses en l’Annex I de la Directiva Hàbitats
i de la Directiva Aus.
2. Localitats d’interès per a la dispersió juvenil d’espècies d’ocells incloses en l’Annex de la Directiva Aus.
3. Altres criteris com ara la presència d’espècies endèmiques, poblacions relictuals i poblacions situades al límit de la
seva àrea de distribució.
Representativitat
Definida a partir dels hàbitats, comunitats i espècies més representatius de la comarca de l’Urgell, que en condicions
climàciques serien més abundants. Per a definir la representativitat dels diferents espais s’han analitzat les diferents
unitats fitocenològiques i les comunitats faunístiques pròpies de l’àmbit del present pla especial.
Raresa
Raresa dels hàbitats, les comunitats i les espècies, amb la voluntat de prioritzar la catalogació dels espais menys
abundants, però que permeten diversificar el territori i garanteixen la conservació de la biodiversitat.

8. Connectivitat biològica
Es defineix a partir de la possibilitat de dispersió d’espècies i poblacions mitjançant el contacte entre ecosistemes i
espais naturals amb fronteres permeables. Així, s’han prioritzat espais com ara masses forestals, cursos hídrics,
sectors agrícoles, carenes..., especialment entorn dels punts crítics que representen les infrastructures lineals que
travessen el terme.
Interès paisatgístic
La qualitat paisatgística constitueix un patrimoni ambiental, cultural, social i històric que influeix en la qualitat de vida
dels ciutadans i que esdevé sovint un recurs de desenvolupament econòmic.
Interès geològic
Definit a partir dels geòtops d’interès inclosos a l'Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya (IEIGC), elaborat
pel Departament de Medi Ambient i Habitatge.
Criteris de selecció dels elements inclosos al Catàleg
CRITERIS ADDICIONALS

9. Determinació dels hàbitats prioritaris
• Hàbitats d’interès comunitari
Hàbitats inclosos a la Directiva Hàbitats (92/43/CEE)
• Hàbitats d’interès local
Hàbitats d’interès degut a la seva raresa o representativitat

10. Vegetació (salicornars, prats, jonqueres...) dels sòls salins, poc o molt humits o, fins i tot,
temporalment inundats, de les terres interiors àrides (15b)
Hàbitats CORINE: 15.6151 Matollars de salat (Suaeda vera subsp. braun-blanquetii), de sòls argilosos
molt salins, temporalment inundats, de les terres interiors àrides
Hàbitat d’interès comunitari: 1510* Comunitats halòfiles dels sòls d'humitat molt fluctuant
Hàbitats d’interès comunitari

11. Hàbitats d’interès comunitari
Matollars amb dominància de siscall (Salsola vermiculata), salat blanc (Atriplex halimus)...,
halonitròfils, de sòls àrids (15e)
Hàbitats CORINE: 15.721 Matollars amb dominància de Salsola vermiculata (siscallars), botja
pudent (Artemisia herba-alba), barrella terrera (Kochia prostrata), salat blanc (Atriplex halimus)...,
halonitròfils, de sòls àrids de les contrades interiors
Hàbitat d’interès comunitari: 1430 Matollars halonitròfils (Pegano-Salsoletea)

12. Hàbitats d’interès comunitari
Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum), i prats terofítics calcícoles, de terra
baixa (34h)
Hàbitats CORINE: 34.511 Llistonars (prats secs de Brachypodium retusum) amb teròfits,
calcícoles, de terra baixa
Hàbitat d’interès comunitari: 6220* Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-
Brachypodietalia)

13. Hàbitats d’interès comunitari
Alberedes (i pollancredes) amb vinca (Vinca difformis), de la terra baixa (i de la muntanya
mitjana) (44h)
Hàbitats CORINE: 44.611+ Alberedes (i pollancredes) amb vinca (Vinca difformis), de la terra
baixa (i de la muntanya mitjana)
Hàbitat d’interès comunitari: 92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera

14. Hàbitats d’interès comunitari
Carrascars (boscos o màquies de Quercus rotundifolia) (45f)
Hàbitats CORINE: 32.1134+ Maquies de carrasca (Quercus rotundifolia), calcícoles , de les
contrades mediterrànies i de l’estatge submontà
Hàbitat d’interès comunitari: 9340 Alzinars i carrascars

16. Hàbitats d’interès local
Canyissar (53a)
Hàbitats CORINE: 53.112 Canyissars de sòls rarament inundats

17. Hàbitats d’interès local
Timonedes d’esparbonella (Sideritis scordioides) calcícoles, de les contrades interiors
seques (32v)
Hàbitats CORINE: 32.47Timonedes (brolles baixes) dominades per timó (Thymus spp.), sajolida
(Satureja montana), esparbonella (Sideritis scordioides) o altres labiades (llevat d’espígols),
calcícoles, de terra baixa

18. Hàbitats d’interès local
Espartars d’albardí (Lygeum spartum), de les terres interiors àrides (34i)
Hàbitats CORINE: 34.621 Espartars d’albardí (Lygeum spartum), de les terres interiors àrides

19. Fauna: espècies prioritàries
Espècies d’interès comunitari (Directiva Hàbitats 92/43/CEE i 97/62/CE)
Grau de protecció per a la legislació catalana relacionada amb la conservació de la fauna
(Llei 22/2003, de protecció dels animals)
Categoria de grau d’amenaça, segons els criteris definits per la Unió Internacional per a la
Conservació de la Naturalesa i els Recursos Naturals (UICN), definida en els corresponents
atles i llibres vermells.
Atles d’ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 (Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, L. & H)
Atlas y libro rojo de los anfibios y reptiles de España (Pleguezuelos, Juan)
Atlas y libro rojo de los peces continentales de España. CSIC – Ministerio de Medio Ambiente
Tipus d’espècies prioritàries:
Espècies de prioritat màxima
Espècies prioritàries
Espècies d’interès local

20. Espècies de prioritat màxima:
Eriço clar (Aethechinus algirus) Ratapinyada dels graners (Eptesicus serotinus)
Esparver cendrós (Circus pygargus)
Sisó (Tetrax tetrax)
Arpella vulgar (Circus aeroginosus)
Torlit (Burhinus oedicnemus)
Gaig blau (Coracias garrulus)
Tòtil (Alytes obstetricans)
Àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus)

21. Espècies de prioritat màxima:
Paniquella (Mustela nivalis) Rata d’aigua (Arvicola sapidus) Escurçó ibèric (Vipera latastei)
Falcó mostaxut (Falco subbuteo)
Botxí (Lanius meridionalis) Gripau corredor (Bufo calamita)
Cogullada vulgar (Galerida cristata)
Astor (Accipiter gentilis)
Barb cua-roig (Barbus haasi)

22. Espècies prioritàries d’interès local:
Teixó (Meles meles)
Rata cellarda (Eliomys quercinus)
Pardal roquer (Petronia petronia)
Siboc (Caprimulgus ruficollis) Corb (Corvus corax)
Cabusset (Tachybaptus ruficollis)
Serp llisa meridional (Coronella girondica)
Llangardaix comú (Lacerta lepida)
Picot verd (Picus viridis)

23. PUNTS
Elements puntuals formats per retalls d’hàbitats de característiques artificialitzades (basses, embassaments, graveres...)
o elements vegetals (arbres) de rellevància per a les seves característiques.
Punts d’interès botànic (PIF)
Punts d’interès faunístic (PIF)
LLOCS
Elements de reduïda superfície que presenten interès per a la vegetació i/o les espècies animals que contenen.
Llocs d’interès botànic (LIB
Llocs d’interès faunístic (LIF)
Lloc d’interès ecològic (LIE)
ESPAIS
Elements de gran superfície formats que presenten interès per a la vegetació, les especies animals o la geologia.
Inclouen tant els hàbitats d’interès natural com els hàbitats més artificialitzats aprofitats com a conreus.
Espais d’interès botànic (EIB)
Espais d’interès faunístic (EIF)
Espais d’interès ecològic (EIE)
Tipus d’elements inclosos al Catàleg