Context històric, cultural, científic i filosòfic del segle XVII i les seves influències en Descartes.

1. El segle XVII: context històric,
cultural, científic i filosòfic i les
seves influències en Descartes

2. Context històric
• El segle de Descartes és un segle de
crisi, crisi tant a l’àmbit polític, com
a l’àmbit cultural, el religiós i el
filosòfic.
• A nivell polític és el moment en
que es van formant a Europa els
moderns Estats nacionals i les
monarquies absolutistes, és a dir, la
unificació del poder en un sol
home. Només a Holanda i
Anglaterra una nova forma política
anomenada Parlamentarisme
contrarestarà el poder concentrat
en els monarques.
Velázquez, La rendición de Breda, 1634

3. Context religiós
• En l’àmbit religiós, el segle XVII és
un segle de continues lluites
religioses. La Reforma iniciada per
Luter i durament contestada pel
poder catòlic amb la
Contrareforma, produirà que hi
hagi llocs perillosos per pensar.
Descartes anirà a viure a Holanda
on hi havia més tolerància religiosa
que a França. Així i tot, en conèixer
la condemna de la Inquisició a
Galileu renunciarà a publicar el seu
llibre Tractat del món, que es
publicarà després de la seva mort.
Martí Luter, 1483-1546

4. Context cultural
• A nivell cultural, l’Humanisme que
s’ha iniciat amb el Renaixement es
reflectirà a la filosofia de Descartes
(i a la llarga a tota la Filosofia
Moderna) en centrar la base de tot
el coneixement en el subjecte
cognoscent. Del subjecte destaca
per damunt de tot la raó, i la
centralitat d’aquesta donarà nom a
tot el corrent filosòfic que deriva
de Descartes: Racionalisme (va ser
Hegel el que va donar el nom 2
segles més tard, ells mateixos mai
s’anomenaren racionalistes).
Leonardo da Vinci, L’home de Vitruvi, 1492

5. Context artístic
• Artísticament, el segle XVII és el segle
del Barroc, un excés producte de
l’intent de superar les crisis
econòmiques, polítiques i religioses.
Un cert pessimisme plana per la ment
dels europeus. A Espanya, l’anomenat
segle d’Or, donarà alguns dels literats
transcendentals pel futur. Sobretot
influirà en Descartes Calderón de la
Barca, amb la seva obra de teatre La
vida es sueño, que tracta sobre la
dificultat de distingir el somni de la
vigília, tema que també apareixerà
al Discurs del Mètode i a
les Meditacions Metafísiques de
Descartes.
Brueghel el Vell, El triomf de la mort, 1562

6. Context científic
• En l’àmbit científic –pot ser el de més
rellevància per Descartes– ha tengut lloc
l’anomenada Revolució Científica, tombant la
majoria de teories aristotèliques sobre la
naturalesa i l’univers. Copèrnic, Kepler i
Galileu (coetani de Descartes) han impulsat
definitivament el sistema heliocèntric i
desmuntat el sistema que defensa la
cristiandat, el geocentrisme. Galileu, a més,
ha fet grans avenços en Física, demostrant
empíricament teories que neguen les
d’Aristòtil. I també, ha impulsat un nou
mètode científic, Galileu l’anomenava
resolutiu-compositiu, que és ni més ni menys
que el mètode hipotèticodeductiu. La
importància del mètode també influirà en
Descartes, que pretendrà trobar un únic
mètode basat en la raó, vàlid per a totes les
ciències i per a la filosofia.
Rembrandt, Classe d’anatomia, 1600
Galileu Galilei, 1564-1642

7. Context tecnològic
• A nivell tecnològic, és l’època en
que es popularitzen els
mecanismes com els rellotges i
les fonts. Aquests aparells
autòmats, mecanismes capaços
de moure’s sense la direcció de
ningú, també influiran en
Descartes, que considerarà que
el cos humà (sense ment) és
només una màquina.
Versalles