Presentació de classe de Descartes

1. Context històric, cultural,Context històric, cultural,
científic i filosòfic decientífic i filosòfic de
Descartes.Descartes.
El segle XVIIEl segle XVII
 Guerres religioses, Reforma i ContrareformaGuerres religioses, Reforma i Contrareforma
 Monarquies absolutistesMonarquies absolutistes
 Humanisme renaixentistaHumanisme renaixentista
 BarrocBarroc
 Revolució científicaRevolució científica

2. RENÉ DESCARTES (RENÉ DESCARTES ( 1596-1596-
1650)1650)
Va néixer a La Haye, França.Va néixer a La Haye, França.
Va estudiar amb els jesuïtes, alVa estudiar amb els jesuïtes, al
prestigiós Col·legi de la Flèche,prestigiós Col·legi de la Flèche,
on va estudiar matemàtiques,on va estudiar matemàtiques,
mecànica, topografia, música imecànica, topografia, música i
òptica. Va treure la conclusió deòptica. Va treure la conclusió de
que els coneixementsque els coneixements
escolàstics ja no servien per elsescolàstics ja no servien per els
nous temps i, en sortir, vanous temps i, en sortir, va
rebutjar la majoria delsrebutjar la majoria dels
coneixements, amb excepció deconeixements, amb excepció de
la matemàtica.la matemàtica.

3. BiografiaBiografia
Per a aprendre del “llibre delPer a aprendre del “llibre del
món” va viatjar bastant i vamón” va viatjar bastant i va
participar en guerres.participar en guerres.
Després es va retirar aDesprés es va retirar a
meditar i va escriure els seusmeditar i va escriure els seus
llibres. De la fama que vallibres. De la fama que va
prendre, la reina Cristina deprendre, la reina Cristina de
Suècia el va cridar a la sevaSuècia el va cridar a la seva
cort per a que li ensenyéscort per a que li ensenyés
filosofia. Degut a l’horari defilosofia. Degut a l’horari de
les classes, a les 5 de lales classes, a les 5 de la
matinada, Descartes vamatinada, Descartes va
caure malalt de pulmonia i vacaure malalt de pulmonia i va
morir.morir.

4. ObresObres
 Regles per a la direcció deRegles per a la direcció de
l’esperitl’esperit (escrit el 1628)(escrit el 1628)
 Tractat del mónTractat del món (1633) No(1633) No
publicat fins 1664 a causapublicat fins 1664 a causa
de la condemna de Galileu.de la condemna de Galileu.
 Discurs del mètodeDiscurs del mètode (1637)(1637)
 Meditacions metafísiquesMeditacions metafísiques
(1641)(1641)
 Principis de filosofiaPrincipis de filosofia (1644)(1644)

5. El mètodeEl mètode
 Al segle XVII hi ha, per Descartes, una dispersió deAl segle XVII hi ha, per Descartes, una dispersió de
sabers, de disciplines, de ciències i cada una d’elles tésabers, de disciplines, de ciències i cada una d’elles té
un mètode diferent.un mètode diferent.
 En tant que totes empren la raó hi ha d’haver un únicEn tant que totes empren la raó hi ha d’haver un únic
mètode basat en aquesta que serveixi per a totes lesmètode basat en aquesta que serveixi per a totes les
ciències.ciències.
 Descartes es vol desmarcar principalment deDescartes es vol desmarcar principalment de
l’escolàstica.l’escolàstica.
 El mètode consistirà en unes regles certes i fàcils.El mètode consistirà en unes regles certes i fàcils.
 Les matemàtiques són les que li serveixen de model:Les matemàtiques són les que li serveixen de model:
“mathesis universalis”, la matemàtica sense objecte,“mathesis universalis”, la matemàtica sense objecte,
només com a ordre i mesura.només com a ordre i mesura.
 A lesA les RegulaeRegulae apareixien 21 regles, alapareixien 21 regles, al Discurs delDiscurs del
mètodemètode es redueixen a 4.es redueixen a 4.

6. Discurs del mètodeDiscurs del mètode
per a dirigir bé la pròpia raóper a dirigir bé la pròpia raó
i cercar la veritat en les ciènciesi cercar la veritat en les ciències
 És un prefaci a l’aplicació del mètode a 3És un prefaci a l’aplicació del mètode a 3
ciències concretes: la geometria, la diòptrica i elsciències concretes: la geometria, la diòptrica i els
meteors.meteors.
 Està escrit en francès per arribar a tothom queEstà escrit en francès per arribar a tothom que
tengui “seny” i no només als doctes quetengui “seny” i no només als doctes que
escrivien en llatí.escrivien en llatí.
 Descartes escriu en primera persona i relata fetsDescartes escriu en primera persona i relata fets
autobiogràfics.autobiogràfics.
 Consta de 6 parts, a la 2a descriurà les reglesConsta de 6 parts, a la 2a descriurà les regles
del mètode i a la 4a s’hi troba la metafísica.del mètode i a la 4a s’hi troba la metafísica.

7. Les regles del mètodeLes regles del mètode
 Necessitat de construir unNecessitat de construir un mètodemètode absolutament nouabsolutament nou
que no es basi en res ja fet, sinó que comenci de bellque no es basi en res ja fet, sinó que comenci de bell
nou. Per això elaborarà unes regles basadesnou. Per això elaborarà unes regles basades
únicament en la raó:únicament en la raó:
1.1. Regla de l’evidènciaRegla de l’evidència: idees clares i distintes.: idees clares i distintes.
2.2. Regla de l’anàlisiRegla de l’anàlisi: simplificació > intuir aquests elements: simplificació > intuir aquests elements
clarament i distinta.clarament i distinta.
3.3. Regla de la síntesiRegla de la síntesi: construcció.: construcció.
4.4. Regla de les enumeracions completesRegla de les enumeracions completes: comprovacions i: comprovacions i
revisions.revisions.
 Aquestes regles les aplicarà per igual a la Diòptrica, elAquestes regles les aplicarà per igual a la Diòptrica, el
Meteors, la Geometria i a la Metafísica.Meteors, la Geometria i a la Metafísica.

8. Text regles del mètode
• “El primer era no admetre mai res com a veritable que no sabés
de manera evident que ho era, és a dir, evitar curosament la
precipitació i la prevenció, i no comprendre en els meus judicis
sinó allò que es presentés al meu esperit tan clarament i tan
distintament que no tingués ocasió de posar-ho en dubte.
• El segon, dividir cadascuna de les dificultats que examinés en
tantes parts com fos possible i que es requerissin per tal de
resoldre-les millor.
• El tercer, conduir amb ordre els meus pensaments, començant
pels objectes més simples i fàcils de conèixer per tal d'enlairar-
me a poc a poc, com gradualment, fins al coneixement dels més
compostos, i, fins i tot, suposant ordre entre aquells que no es
precedeixen els uns als altres de manera natural.
• I finalment, confeccionar enumeracions tan completes i revisions
tan generals de tot, que estigués segur de no ometre res.”
Discurs del mètode

9. Aplicació de les reglesAplicació de les regles
Problema matemàtic: És cert que 2+2=3+1?
Primera regla: evidència
2+2=4 i 3+1=4 són proposicions evidents perquè s’intueixen de manera clara
i distina
Segona regla: anàlisi
2+2=4 és igual a (1+1)+(1+1)=4
3+1=4 és igual a (1+1+1)+1=4
Tercera regla: síntesi
Si 2+2=4 i 3+1=4, aleshores 2+2=3+1 (Si A és igual a C i B és igual a C,
aleshores A és igual a B)
Quarta regla: enumeració i revisió
• 2+2=3+1 (s’ha d’analitzar)
• 2+2=4 (evident), 3+1=4 (evident)
• (1+1)+(1+1)=4 i (1+1+1)+1=4 (la suma és correcta)
• Si 2+2=4 i 3+1=4, aleshores 2+2=3+1 (per deducció)

10. MeditacionsMeditacions
metafísiquesmetafísiques
 Com que la part dedicada a la metafísica en elCom que la part dedicada a la metafísica en el
DiscursDiscurs va deixar insatisfeta a molta gent,va deixar insatisfeta a molta gent,
Descartes amplia l’explicació i publica lesDescartes amplia l’explicació i publica les
MeditacionsMeditacions, ara sí, en llatí, per dirigir-se als, ara sí, en llatí, per dirigir-se als
especialistes.especialistes.
 Abans de publicar-la la dóna a llegir a algunsAbans de publicar-la la dóna a llegir a alguns
filòsofs, que li envien objeccions a les qualsfilòsofs, que li envien objeccions a les quals
Descartes respon. Les objeccions i les respostesDescartes respon. Les objeccions i les respostes
es publiquen juntament amb l’obra.es publiquen juntament amb l’obra.
 Consta de 6 meditacions com si fossin 6Consta de 6 meditacions com si fossin 6
reflexions durant 6 jornades.reflexions durant 6 jornades.

11. Primera meditació: elPrimera meditació: el
dubte metòdicdubte metòdic
 El dubte de Descartes és un acte de laEl dubte de Descartes és un acte de la
voluntat, no és un dubte escèptic, es dubtavoluntat, no és un dubte escèptic, es dubta
com a primera passa del mètode, és, percom a primera passa del mètode, és, per
tant, un dubte metòdic.tant, un dubte metòdic.
 Es dubta de:Es dubta de:
 Els sentits,Els sentits,
 de tota la realitat perquè es pot confondre amb elde tota la realitat perquè es pot confondre amb el
somni,somni,
 de les matemàtiques perquè hi pot haver un Déude les matemàtiques perquè hi pot haver un Déu
enganyador,enganyador,
 i, per últim, suposa que hi ha un geni malignei, per últim, suposa que hi ha un geni maligne
encarregat d’enganyar-nos en tot.encarregat d’enganyar-nos en tot.

12. Segona meditació: elSegona meditació: el
cogitocogito
 Si estic enganyat en tot cal que jo siguiSi estic enganyat en tot cal que jo sigui
alguna cosa.alguna cosa.
 Per tant, “jo sóc, jo existeixo” és laPer tant, “jo sóc, jo existeixo” és la
primera veritat indubtable.primera veritat indubtable.
 I què és el jo? No sóc un cos. Sóc unaI què és el jo? No sóc un cos. Sóc una
cosa que pensa:cosa que pensa: cogitocogito

13. Tercera meditació: elTercera meditació: el
cogitocogito pensa ideespensa idees
 Adventícies :Adventícies :““semblensemblen
ésser alienes i venir deésser alienes i venir de
forafora”, provenen de”, provenen de
l’exterior.l’exterior.
 Factícies:Factícies: ““semblensemblen
ésser fetes i inventadesésser fetes i inventades
per miper mi”, construïdes per”, construïdes per
la ment.la ment.
 Innates:Innates: ““semblen éssersemblen ésser
nascudes amb mi”,nascudes amb mi”, sónsón
en el pensament, noen el pensament, no
tenen origen temporal.tenen origen temporal.

14. Demostració de Déu iDemostració de Déu i
del Móndel Món
 La idea d’un ésser «infinit» noLa idea d’un ésser «infinit» no
és ni adventícia ni factícia, noés ni adventícia ni factícia, no
l’ha poguda crear unal’ha poguda crear una
substància finita, sinó que ha desubstància finita, sinó que ha de
provenir necessàriament d’unaprovenir necessàriament d’una
substància infinita, és una ideasubstància infinita, és una idea
innata.innata.
 Qui l’ha posada dins nosaltres?Qui l’ha posada dins nosaltres?
DÉU. Per tant, el JO, elDÉU. Per tant, el JO, el cogitocogito
demostra l’existència de DÉU.demostra l’existència de DÉU.
 Si Déu existeix el MÓN no ésSi Déu existeix el MÓN no és
una il·lusió, també existeix.una il·lusió, també existeix.
(Meditació sisena)(Meditació sisena)
MÓN
DÉU
JO

15. Tipus de substànciesTipus de substàncies
DéuInfinita
Finites
Res cogitans
Substància pensant
Res extensa
Substància extensa
Tot el que existeix és redueix a un dels tres tipus de substàncies: o és
Déu, o és una cosa que pensa, o és una cosa que ocupa un espai.
Definició de substància: “allò que no necessita cap altra cosa per existir,
excepte de Déu”

16. L’ésser humàL’ésser humà
 L’ésser humà és un compostL’ésser humà és un compost
de dues substànciesde dues substàncies
(DUALISME), per una banda(DUALISME), per una banda
la substància pensant,la substància pensant,
immaterial, l’ànima, i perimmaterial, l’ànima, i per
l’altra banda, la substàncial’altra banda, la substància
extensa, que ocupa un lloc aextensa, que ocupa un lloc a
l’espai, material, el cos.l’espai, material, el cos.
Aquest és una màquina. LesAquest és una màquina. Les
dues substàncies s’uneixendues substàncies s’uneixen
en la glàndula pinneal.en la glàndula pinneal.
 Els animals són nomésEls animals són només resres
extensaextensa, són substàncies que, són substàncies que
no pensen, són mogutsno pensen, són moguts
mecànicament.mecànicament.

17. La moral provisionalLa moral provisional
 Quan Descartes ha iniciat el procés del dubte metòdic,Quan Descartes ha iniciat el procés del dubte metòdic,
necessita unes regles per anar vivint mentrestant, és a dir,necessita unes regles per anar vivint mentrestant, és a dir,
és una moral, unes normes de conducta, meramentés una moral, unes normes de conducta, merament
provisionals, però com que Descartes no les va revisar maiprovisionals, però com que Descartes no les va revisar mai
més constitueixen la seva proposta ètica:més constitueixen la seva proposta ètica:
1.1. Obeir les lleis i els costums del país, així com la religióObeir les lleis i els costums del país, així com la religió
tradicional.tradicional.
2.2. Mantenir fermesa i decisió en la forma d'actuar.Mantenir fermesa i decisió en la forma d'actuar.
3.3. La moderació en els desigs. Els desigs s'han d'adaptar a laLa moderació en els desigs. Els desigs s'han d'adaptar a la
realitat inflexible (=estoïcisme)realitat inflexible (=estoïcisme)
4.4. Revisar totes les ocupacions possibles per tal d'elegir-ne laRevisar totes les ocupacions possibles per tal d'elegir-ne la
millor i alhora, aquella que hom sigui capaç d'acomplir.millor i alhora, aquella que hom sigui capaç d'acomplir.

18. L’univers segonsL’univers segons
DescartesDescartes
 Per Descartes el buit noPer Descartes el buit no
existeix, ja que no ésexisteix, ja que no és
cap dels tres tipus decap dels tres tipus de
substàncies possibles;substàncies possibles;
per això, l’univers per ellper això, l’univers per ell
és ple, no té intersticis.és ple, no té intersticis.
 Els cossos celestesEls cossos celestes
formen els vòrtexs queformen els vòrtexs que
xoquen entre si produint-xoquen entre si produint-
se el movimentse el moviment
mecànicament.mecànicament.

19. Resum trets DescartesResum trets Descartes
 RacionalistaRacionalista: basa únicament en la raó la: basa únicament en la raó la
font de tot coneixement. (Igual que Plató)font de tot coneixement. (Igual que Plató)
 InnatistaInnatista: la ment posseeix idees innates: la ment posseeix idees innates
independents de l’experiència. (Igual queindependents de l’experiència. (Igual que
Plató)Plató)
 DualistaDualista::
 Dos tipus de substància: finita i infinitaDos tipus de substància: finita i infinita
 Ment i cos són també 2 substàncies diferentsMent i cos són també 2 substàncies diferents
(igual que Plató i Aristòtil)(igual que Plató i Aristòtil)