3. El 1498 va accedir al càrrec de secretari de la cancelleria de la república florentina. Des d’aquest càrrec, Maquiavel va emprendre importants missions diplomàtiques en la cort papal, en la cort de França i en la de l’arxiduc austríac Maximilià I. Aquests viatges li van reforçar la idea de la necessitat d’aconseguir la unitat italiana en un sol sistema estatal.

4. El 1512, després de la caiguda de la república, ha d’abandonar la vida pública i es retira al camp, època que aprofitarà per redactar la seva obra principal El Príncep (dedicada a Llorenç de Médicis o Llorenç el Magnífic , escrita el 1513, encara que no va ser publicada més que pòstumament el 1532), i moltes de les seves obres fonamentals, com a Discursos sobre la primera dècada de Tit Livi, i L’art de la guerra . També per aquesta època va escriure La mandràgora .

5. Es va incorporar a la vida política directa a partir de 1520, al servei dels Médicis . Quan novament es va restaurar la república florentina el 1527 va tenir novament que abandonar tot càrrec polític.

9. Era fill del papa Alexandre VI, família provinent de València.

10. Per Maquiavel és un model del príncep que adquireix el seu estat per la fortuna però també té la virtù necessària per governar.

11. Va ser duc de la Romanya gràcies a la campanya militar junt als francesos, però la va perdre a la mort del seu pare.

14. Per a ell, que supedita els mitjans als objectius finals, república i monarquia són dos instruments, dos mitjans diferents que caldrà utilitzar, sia un sia l’altre, segons les circumstàncies, per a la consecució d’un mateix fi, l’estat nou, una Itàlia unificada.

15. Roma, la República romana , és el model polític a seguir, el mirall que Maquiavel té present per configurar la nova república (florentina i italiana), que ha de dotar de seguretat i confiança als seus administrats. Però en les circumstàncies del moment, és necessària la figura d’un líder fort i astut, un príncep que aconsegueixi unir tot el territori italià.

16. La corrupció política és el problema més gran que ha d’afrontar la república. La corrupció és inevitable donades les desigualtats socials, que són “naturals”. L’ésser humà no és ni bo ni dolent per naturalesa, és simplement, un ésser capaç del millor i del pitjor.

19. El Senat: està compost per les famílies nobles i poderoses

20. Els Tribuns de la Plebe: representen al Poble

22. Fortuna i virtù són dos principis que determinen la tasca del polític.

23. És partidari d’un exèrcit format per ciutadans, no per mercenaris, perquè creu que els ciutadans ofereixen més confiança i seguretat al governant.

24. De l’exaltació de l’individu, de la seva força creativa, contra el poble, en sortiran les qualitats que ha de posseir un príncep nou : ha de ser senyor d’ell mateix, segur i decidit, ha de tenir coratge i tenacitat i estar dotat de virtù , que és sagacitat i resolució, astúcia i força.

25. El príncep : ha d’estar «disposat a moure’s segons el que li manin els vents i les variacions de la fortuna i... no abandonar el bé, si pot, però saber entrar en el mal, si cal (XVIII). De vegades, es veurà necessitat a actuar «en contra de la veritat, en contra de la caritat, en contra de la humanitat, en contra de la religió» si vol mantenir el seu govern.

27. El príncep ha de tenir la força del lleó i l’astúcia de la guineu.

28. La utilitat pràctica el farà mirar exclusivament vers els objectius, i si aquests són bons, qualsevol mitjà que hi condueixi també ho serà.

29. La religió se subordina als interessos de l’estat com a element d’integració del poble als objectius del príncep.

30. Els fonaments principals en que se sustenten els estats són les bones lleis i els bons exèrcits, i entre aquests és preferible un bon exèrcit a unes bones lleis. Unes bones lleis han de permetre l’adaptació a noves circumstàncies.

31. El príncep, a més d’assegurar la seva posició, ha d’aconseguir també honor i glòria. Si és possible, que sigui bo, i si no, que ho aparenti. Ha de ser «un gran simulador i un gran dissimulador».

32. És molt millor per a un príncep ser temut que ser estimat.

34. Existeix l’opinió que no hi ha res a fer respecte de la fortuna, estam a les seves mans.

35. Virtù . Maquiavel, en canvi, creu que podem prevenir-nos de la mala fortuna i afavorir la bona perquè encara tenim “lliure albir”. Amb “ virtù ” podrem contrarestar els efectes tan negatius de la fortuna i possibilitar els positius.

36. No hi ha una definició explícita de virtù , Maquiavel recorre a les imatges per explicar-la. Així, virtù reuniria les qualitats de l’home (adaptar-se a les circumstàncies) i de la bèstia (la força del lleó i l’astúcia de la guineu).