3. Balears comerciava amb el nord d’Àfrica especialment. La concepció geogràfica subjectiva, que cadascú tenia, era diferent a ara. Avui en dia ens sembla que França o Alemanya són molt a prop, però al segle XIII era més a prop el nord d’Àfrica (viatjar per mar és més ràpid que per terra). Així doncs, no és tan estrany la dèria luliana d’anar-se’n cap a les terres musulmanes.

5. Abans de casar-se, el jove Llull va ingressar a la cort del rei Jaume en qualitat de patge . Els nobles aviat van ser conscients de la brillant intel·ligència del noi i el van convertir en preceptor de l'infant Jaume, fill de Jaume I . El seu ascens a la cort va ser meteòric: va ser successivament senescal i majordom de palau del futur Jaume II .

6. Durant els seus anys a la cort, Llull va portar una vida mundana, llicenciosa i alegre. Gaudint de tota mena de luxes amb una gran ostentació, va tindre relacions amoroses amb diverses donzelles, i fins i tot adulteris declarats. Sovint s'ha exagerat aquesta faceta de Llull per, en comparació, exaltar la seva posterior conversió mística, però la veritat és que no era ni més ni menys donat als excessos hedonístics que la resta de cortesans del seu temps.

7. Durant aquest període l'obra de Llull es redueix a cançons d'amor picaresques i divertides, en occità , aptes per ser cantades pels trobadors . D'aquestes peces no se n'ha conservat cap, però va aprofitar les tècniques retòriques i prosòdiques de la poesia en la seva producció posterior. [3]

9. La seva etapa de formació teològica i moral va durar fins al 1275 . Durant aquests anys Llull va tenir la convicció de què el Senyor li demanava que anés a les terres musulmanes a estendre la doctrina cristiana. Va aprendre àrab gràcies a un captiu sarraí que també li va ensenyar la lògica d' Al-Gazzali . Quan va compartir amb el captiu les seves intencions d'evangelitzar els habitants de les seves terres sarraïnes, aquest es va suïcidar.

10. Més endavant Llull es va retirar a una cova al puig de Randa (Mallorca) on es va entregar a la meditació i la contemplació, i finalment va entrar (encara com a laic ) al monestir de la Real , de l' orde cistercenc , on els monjos li van ensenyar llatí , gramàtica i filosofia , tant islàmica com catòlica .

12. Escriure un llibre contra els errors dels infidels, que fos «el millor llibre del món»; i

14. Cap el 1274 té la revelació de Randa i comença a escriure les Ars .

16. Art abreujada d’atrobar veritat (1274)

17. Art demostrativa (1283)

18. Art inventiva i Art memorativa (1289-90)

19. Arbre de ciència (1295-96)

20. Llibre de filosofia d’amor (1298)

21. D’home (1300)

22. Logica nova i Logica brevis (1303)

23. Art general última (1305) Anomenada també Art magna

24. Llibre d’ascens i descens de l’intel.lecte (1305)

25. Art breu (1308)

27. No bastava esbucar els arguments de l’adversari, si hom no podia oferir en contrapartida arguments lògicament acceptables, capaços de persuadir-los de la veritat dels dogmes cristians.

28. El que es proposava Ramon era trobar un sistema que li proporcionàs “raons necessàries” que els infidels no poguessin dubtar d’elles.

29. La lògica és el mètode per arribar a aquestes raons necessàries.

30. Ramon té una concepció unitària del saber, front la divisió regnant entre ciència i teologia.

31. A aquests objectius estan dedicades les obres de Ramon anomenades Arts, Ars en llatí, que era una de les tres llengües en què escrivia Ramon Llull.

34. Etapa ternària : múltiples de 3, segons les 3 potències de l’ànima: enteniment, voluntat i memòria. Dignitats divines (9): bonesa, grandesa, eternitat, poder, saviesa, voluntat, virtut, veritat, glòria.

36. Si aquests dogmes essencials de la Trinitat i l’Encarnació no eren demostrables per la raó , la fe mateixa era falsa. Si la fe catòlica no es pot provar segons la manera d’entendre, és impossible que sigui vertadera. La Trinitat serà explicada com l’activitat intrínseca (ad intra) de Déu, i l’ Encarnació com l’activitat externa (ad extra): si Déu és allò major que el qual res pot ser pensat (musulmans i jueus hi estan d’acord), s’han d’acceptar aquestes dues activitats.

37. Per discutir amb els musulmans, Ramon, en lloc d’atacar els seus errors, els hi diu: «si podeu trobar errors en la meva doctrina, jo em convertiré a l’islam».

38. Correspondència entre la realitat i el coneixement, entre el modus essendi i el modus intelligendi.

39. Ontologia : identificació entre el que una cosa és i allò que fa, la seva activitat: ésser=acció.

41. http://www.narpan.net/documents/ciencia_llull_lola.htm