Filosofia de la ciència

1. Què és la ciència?
El saber científic

2. 1. Evolució de la ciència
En grec «ciència» es deia “epistéme”, que podem
traduir per «coneixement» o «ciència».
S’oposa a “doxa”: opinió.
Pels grecs només hi ha ciència del que és estable,
necessari i universal.
La ciència moderna apareix al Renaixement amb
Galileu. Ell contribueix a la revolució científica.
Característiques de la ciència moderna:
Experimenta
Empra les matemàtiques

3. Definició de la ciència
Pàgines 23 i 24 del llibre de text

4. Ciència i filosofia
Pàgina 26 del llibre de text

5. l2. Tipus de ciències

6. Ciències aplicades i
pseudociències
Ciències aplicades Pseudociències
Tecnologia
Nutrició
Medicina
Biomedicina
Veterinària
Odontologia
Logopèdia
Fisioteràpia
Ufologia
Ciències Ocultes
Alquímia
Astrologia
Psicoanàlisi
Frenologia
Criptozoologia

7. 3. Els mètodes científics
3.1 Ciències formals: deductiu
Ciències naturals:
3.2 Inductiu
3.3 Hipotèticodeductiu
3.3 Ciències socials
Hermenèutica

8. lMètodes científics
DEDUCTIU INDUCTIU HIPOTÈTICDEDUCTIU
GENERAL
PARTICULAR
PARTICULAR
GENERAL
1.OBSERVACIÓ
PARTICULAR
2.HIPÒTESI
3.DEDUCCIÓ
4.EXPERIMENTACIÓ
5.LLEI GENERAL

9. 3.1 Mètode deductiu
Usat per les ciències formals: matemàtiques i
lògica.
Raonament que permet derivar d'una o
diverses premisses una conclusió lògica i
necessària.
Va d'allò més general a allò més particular.
Passar d’un enunciat universal (“Tots...”) a un enunciat particular (“Alguns/Aquest/Un...”):
Enunciat general: "Tots els planetes tenen òrbites el·líptiques"
Deducció: "Júpiter té una òrbita el·líptica"
Premissa: "Tota sal de sodi, exposada a la flama d'un encenedor Bunsen, fa prendre a la
flama un color groc"
Premissa: "Aquest tros de mineral és una sal de sodi"
Deducció: "Aquest tros de mineral, quan se li apliqui la flama de l'encenedor Bunsen, farà
prendre a la flama un color groc"
Criteri de verificació: coherència i absència de
contradicció.

10. Mètode inductiu
•Usat (incorrectament) per les ciències de la natura
•Consisteix en: a partir de l'observació d'un nombre
concret de fets particulars, formular una llei general.
•Dos tipus: Inducció completa (es poden controlar tots els
elements a estudiar) i inducció incompleta (no es poden
comprovar tots els elements, només alguns).
•Exemples
•Problemes que comporta el mètode inductiu:
•No hi ha cap observació pura, tota observació pressuposa una
teoria.
•Lògicament és incorrecte. No es pot passar d'un cas particular
a una llei general.
•Exemple de Bertrand Russell: l'indiot de Nadal.

11. L’indiot de Nadal de Russell
Aquest és el famós exemple que utilitzava Bertrand Russell per
criticar el mètode inductiu en les ciències empíriques:
"Aquest indiot va descobrir que, en el seu primer matí a la
granja avícola, menjava a les 9 del matí. No obstant, com
que era un bon inductivista, no va treure conclusions
precipitades. Va esperar a recollir una gran quantitat
d'observacions del fet que menjava a les 9 del matí i va
fer aquestes observacions en una gran varietat de
circumstàncies, en dimecres i en dijous, en dies freds i en
dies calurosos, en dies de pluja i en dies assolejats. Cada
dia afegia un nou enunciat observacional a la seva llista.
Al final, la seva consciència inductivista es va sentir
satisfeta i va efectuar una inferència inductiva per
concloure: 'Sempre menjo a les 9 del matí'. Però, ai! es
va demostrar de manera indubtable que aquesta
conclusió era falsa quan, el dia abans de Nadal, enlloc de
donar-li de menjar, li varen tallar el coll. Una inferència
inductiva amb premisses vertaderes ha conduït a una
conclusió falsa."

12. lMètode hipoteticodeductiu

14. Nivells del mètode
Enunciats: expressen fets del món comprovables
empíricament. Exemple: “les pilotes suspeses a l’espai
cauen”.
Lleis: enunciat universal que expressa la relació
constant, regular i invariable, d’alguns fenòmens.
Exemple: “totes les masses de l’univers s’atreuen
recíprocament amb una força que és directament
proporcional al seu producte i inversament proporcional
al quadrat de les seves distàncies”.
Teories: conjunt d’enunciats universal dels quals poden
deduir-se totes les lleis d’una ciència. Exemple: la teoria
de la relativitat.

15. Mètode de les ciències socials
 Si les ciències naturals busquen sobretot una
explicació dels fenòmens que estudien, és a dir,
establir una relació entre els fets, les ciències
socials busquen sobretot una comprensió.
Comprendre el sentit de les accions humanes, els
motius, les intencions.
 Les ciències socials no poden experimentar, no
poden establir lleis sobre la humanitat, no poden
fer prediccions fiables.
 Exemple: “per què algunes religions prohibeixen
menjar carn de porc?” (Veure resposta de Marvin
Harris a Vacas, cerdos, guerras y brujas.)

16. l2.2 És ciència la filosofia?
lEn sentit estricte, NO:
lLa filosofia no experimenta
lNo empra les matemàtiques
lTenen en comú:
lSón racionals
lSón sistemàtiques
lCerquen la veritat