Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
Què és real? Què és veritat?
Què coneixem realment?
Aparença i realitat
Què és una poma?
Com definiries “real”? (Matrix)
QUÈ ÉS LA REALITAT?
 La part de la Filosofia que s’ha ocupat
tradicionalment de respondre a aquesta
pregunta ha estat la ...
Com coneixem la realitat
 Amb els sentits
 Amb la raó
 Amb els dos
 DEFINICIONS NEGATIVES
1. Realitat és el contrari d’aparença
2. Realitat és el contrari de possible
 DEFINICIONS POSITIV...
1. Realitat s’oposa a “aparença”
El que és real és el que no és
aparent. El món aparent és fals,
hi ha una altra “realitat...
Plató: el mite de la caverna
Explicació simple del mite
2. Realitat s’oposa a “possible”
El que és real ja és, no
només és una possibilitat.
(Ara tenim la possibilitat de
ser un ...
1. Realitat material
La realitat és allò “físic, material, sensible”,
és a dir, allò que podem conèixer amb els
sentits (t...
2. La realitat és el que “existeix”
El que existeix ara però abans no
existia o deixarà d’existir es diu
“contingent”. Dir...
3. La realitat és allò “necessari”
La realitat és allò que NO pot
deixar d’existir, és a dir, és
“necessari”. Plató ho atr...
4. Realitat psíquica
La realitat també inclou els
processos “psíquics”, és a dir,
els pensaments, desitjos,
somnis, idees,...
5. Realitat virtual
Amb l’ajuda de la tecnologia
digital podem experimentar
sensacions que semblen ser
reals però només só...
6. Realitat històrica
Realitat: la història i la vida.
 Aquesta concepció de la realitat indica que allò
real no és quelc...
7. Realisme depenent del
model (Hawking)
Realisme depenent del model: la realitat sempre
depén de l’observador, que no es ...
Models sobre la “realitat”
 Realisme: la realitat existeix independent del subjecte.
 Realisme ingenu: la realitat és ta...
I què és la veritat?
 Origen de la paraula
 En grec es deia “alétheia”, que significa
descobrir, desvetllar allò que est...
TEORIES DE LA VERITAT
La veritat com a correspondència
 La veritat consisteix en què el que pensam o deim es
correspongui amb la realitat.
 Pr...
La veritat com a coherència
 Un coneixement és vertader quan encaixa, és
coherent, amb el sistema de coneixements que ja
...
La veritat com allò útil,
pragmàtica
 La teoria pragmatista de la veritat considera
els enunciats des del punt de vista d...
La veritat com a consens
 S’estableix com a veritat allò que les persones
acorden, pacten, consensuen com a veritat.
 Es...
Altres criteris de veritat
 El criteri d’autoritat: es
considera un
coneixement vertader
per l’autoritat que el
proposa.
...
EL CONEIXEMENT
 De forma genèrica “conèixer”
significa que un “subjecte” capta,
entén, un “objecte”.
 Es poden distingir...
Postures entorn del coneixement
 Dogmatisme: creure amb tota seguretat en quelcom
sense acceptar la possibilitat d’estar ...
Tema 3. Realitat i veritat
Tema 3. Realitat i veritat
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Tema 3. Realitat i veritat

3,245 views

Published on

Realitat i veritat

Published in: Education
  • Login to see the comments

Tema 3. Realitat i veritat

  1. 1. Què és real? Què és veritat?
  2. 2. Què coneixem realment?
  3. 3. Aparença i realitat
  4. 4. Què és una poma?
  5. 5. Com definiries “real”? (Matrix)
  6. 6. QUÈ ÉS LA REALITAT?  La part de la Filosofia que s’ha ocupat tradicionalment de respondre a aquesta pregunta ha estat la Metafísica i, en concret també, l’Ontologia.  La paraula “realitat” prové del llatí realitas que deriva de la paraula res (cosa, objecte, experiència, causa, etc.)  A la filosofia antiga es parlava del problema de l’”ésser” enlloc de “realitat”
  7. 7. Com coneixem la realitat  Amb els sentits  Amb la raó  Amb els dos
  8. 8.  DEFINICIONS NEGATIVES 1. Realitat és el contrari d’aparença 2. Realitat és el contrari de possible  DEFINICIONS POSITIVES 1. Realitat material, sensible 2. Realitat contingent 3. Realitat necessària 4. Realitat psíquica 5. Realitat virtual 6. Realitat històrica o dinàmica 7. Models de realitat
  9. 9. 1. Realitat s’oposa a “aparença” El que és real és el que no és aparent. El món aparent és fals, hi ha una altra “realitat”. El món que ens apareix als sentits no és real, el món real només es pot pensar amb la raó, no amb els sentits. Exemple: mite de la caverna de Plató
  10. 10. Plató: el mite de la caverna
  11. 11. Explicació simple del mite
  12. 12. 2. Realitat s’oposa a “possible” El que és real ja és, no només és una possibilitat. (Ara tenim la possibilitat de ser un premi Nobel, però això encara no és realitat).
  13. 13. 1. Realitat material La realitat és allò “físic, material, sensible”, és a dir, allò que podem conèixer amb els sentits (tocar, veure, escoltar, ensumar i degustar). Problemes: ○ El problema és que, de vegades, els sentits és enganyen (escoltam un renou que potser només hem imaginat). ○ Hi ha “coses” que no experimentam amb els sentits i les consideram reals (el no-res, l’infinit, etc.)
  14. 14. 2. La realitat és el que “existeix” El que existeix ara però abans no existia o deixarà d’existir es diu “contingent”. Dir que la realitat és el que existeix planteja el problema de si és real quan no existia o deixarà d’existir.
  15. 15. 3. La realitat és allò “necessari” La realitat és allò que NO pot deixar d’existir, és a dir, és “necessari”. Plató ho atribueix a les “idees”, el cristianisme a “Déu”, etc.
  16. 16. 4. Realitat psíquica La realitat també inclou els processos “psíquics”, és a dir, els pensaments, desitjos, somnis, idees, etc.  Problema: pot ser real que imaginem un nigul de nata, però no que existeixi realment el nigul de nata.
  17. 17. 5. Realitat virtual Amb l’ajuda de la tecnologia digital podem experimentar sensacions que semblen ser reals però només són “virtuals”. (MATRIX és virtual o real?)
  18. 18. 6. Realitat històrica Realitat: la història i la vida.  Aquesta concepció de la realitat indica que allò real no és quelcom permanent i immutable, sinó que la realitat està en continuu canvi, és un procés històric o vital que no es pot reduir a un ésser fix. La realitat sempre és dinàmica.  Heràclit va entendre el món en continuu moviment.  Hegel entén la realitat en forma dinàmica i dialèctica.  Dilthey, Ortega y Gasset i Nietzsche destaquen la vida enlloc de la realitat.
  19. 19. 7. Realisme depenent del model (Hawking) Realisme depenent del model: la realitat sempre depén de l’observador, que no es pot eliminar, i no hi ha cap model de cap observador que sigui més vàlid que un altre; si concorden amb les observacions dels fets, els models són vàlids. “Segons el realisme depenent del model no té sentit preguntar si un model és real o no; només té sentit preguntar si concorda o no amb les observacions. Si hi ha dos models que concorden amb les observacions, com la imatge del peixet i la nostra, no es pot dir que un sigui més real que l’altre. Podem emprar el model que ens resulti més convenient en la situació que estam considerant.”
  20. 20. Models sobre la “realitat”  Realisme: la realitat existeix independent del subjecte.  Realisme ingenu: la realitat és tal i com la percibim.  Realisme crític: només sabem com és la realitat a partir de la nostra percepció i no podem saber mai com seria en si.  Idealisme: la realitat no existeix independentment del subjecte, ja que només coneixem les nostres idees sobre ella. La realitat, per tant, es troba en la consciència.
  21. 21. I què és la veritat?  Origen de la paraula  En grec es deia “alétheia”, que significa descobrir, desvetllar allò que està ocult. ○ La veritat existeix oculta i es tracta de trobar- la.  En llatí es deia “veritas”, que significa dir el que correspon a la realitat. ○ La veritat es troba en la correspondència entre el que es diu i la realitat.
  22. 22. TEORIES DE LA VERITAT
  23. 23. La veritat com a correspondència  La veritat consisteix en què el que pensam o deim es correspongui amb la realitat.  Problemes a) Com podem comprovar què és la realitat sense que la pensem? b) Hi ha un punt de vista objectiu entre el pensament i la realitat?  Criteri de veritat: la correspondència entre el pensament i la realitat. “El moix està sobre l’estora” Correspondència realitat pensament o llenguatge
  24. 24. La veritat com a coherència  Un coneixement és vertader quan encaixa, és coherent, amb el sistema de coneixements que ja tenim per cert.  Criteri de veritat: la coherència lògica. Fals, incoherentVertader, coherent
  25. 25. La veritat com allò útil, pragmàtica  La teoria pragmatista de la veritat considera els enunciats des del punt de vista de l’utilitat respecte d’un fi. Si funciona o serveix, aleshores el coneixement és vertader.  Criteri de veritat: la utilitat. útil, vertader inútil, fals
  26. 26. La veritat com a consens  S’estableix com a veritat allò que les persones acorden, pacten, consensuen com a veritat.  Es tracta d’aportar raons suficients per a que la majoria accepti un coneixement com a vertader.  Criteri de veritat: el consens.
  27. 27. Altres criteris de veritat  El criteri d’autoritat: es considera un coneixement vertader per l’autoritat que el proposa.  El criteri de l’evidència: es considera vertader el coneixement que intuitivament veim clar i indiscutible.  El criteri de la tradició: es considera vertader el coneixement que des de sempre se l’hi ha considerat.
  28. 28. EL CONEIXEMENT  De forma genèrica “conèixer” significa que un “subjecte” capta, entén, un “objecte”.  Es poden distingir 3 graus del coneixement:  OPINIÓ: és un estat del coneixement en què un subjecte considera quelcom com a cert, però no en té seguretat.  CREENÇA: és un estat en que el subjecte està segur del que creu, però no ho pot justificar objectivament.  SABER: és una opinió fonamentada tant subjectivament com objectivament. És pot justificar.
  29. 29. Postures entorn del coneixement  Dogmatisme: creure amb tota seguretat en quelcom sense acceptar la possibilitat d’estar equivocats. Creu que hi ha una veritat absoluta.  Escepticisme: no creu que es pugui arribar a un coneixement segur, sempre existirà el dubte. Res no es pot conèixer de forma segura.  Relativisme: tot coneixement depén del context, època o cultura, o del subjecte i, per tant, no hi ha cap veritat absoluta. Tot és relatiu o subjectiu.  Pragmatisme: creure que la veritat és allò útil, allò que serveix.  Criticisme: es pot arribar a conèixer veritats, però s’ha d’acceptar sempre la crítica i la possibilitat d’error.

×