Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Teories ètiques

8,976 views

Published on

Teories ètiques

Published in: Education
  • Login to see the comments

  • Be the first to like this

Teories ètiques

  1. 1. ÈTIQUES DE MÀXIMS/MATERIALS/DE LA FELICITAT I ÈTIQUES DE MÍNIMS/FORMALS/DE LA JUSTÍCIA Teories ètiques Tema 6 Filosofia 1r Batxillerat 2016
  2. 2. Per pensar-hi... 1. Què és la felicitat? Existeix la felicitat? 2. L’objectiu de la vida és ser feliços? 3. És el mateix la “felicitat” que el “plaer”? És possible ser feliç sense experimentar plaer? 4. Qualsevol projecte de felicitat és acceptable moralment? Si penses que no, on posaries els límits? 5. Què és la justícia? 6. Què prefereixes que hi hagi al món: felicitat o justícia?
  3. 3. Classificació de les teories ètiques Ètiques de la felicitat: teories que consideren que el fi de la vida humana és la felicitat i donen indicacions de com aconseguir-la. Ètiques de la justícia: teories que consideren que s’ha d’aconseguir la “justícia” perquè és l’únic que no és subjectiu. Ètiques materials: defineixen què és el bé per tothom i donen pautes per aconseguir-lo. Ètiques formals: consideren que no es pot imposar el bé per tothom i només indiquen la “forma” que ha de tenir la decisió ètica. Ètiques de màxims: ofereixen la felicitat per tothom, mostren l’ideal de la vida bona. Ètiques de mínims: la justícia és el mínim que tothom té el deure de seguir (deontologia), és l’únic que pot establir-se universalment.
  4. 4. Autors o corrents  Ètiques de la felicitat, materials o de màxims:  Sòcrates  Plató  Sofistes  Aristòtil  Cínics  Estoics  Epicur  Cristianisme/Tomàs d’Aquino  Hume  Utilitarisme  Scheller  Ètiques de la justícia, formals o de mínims:  Kant  Existencialisme/Sartre  Habermas  Rawls
  5. 5. Sofistes  LA RELATIVITAT DEL BÉ  Per als sofistes no existeix una única idea del bé o del mal.  El que està bé o malament depén de les circumstàncies, el lloc, l’època, etc.  Protàgores: “l’home és la mesura de totes les coses”.  Gòrgies: “Res no existeix. Si existís alguna cosa no la podríem conèixer i si la poguèssim conèixer no la
  6. 6. Sòcrates (segle V aC)  L’intel·lectualisme moral.  Qui sap què és el que està bé actua segons ell. Qui actua malament és perquè desconeix el que està bé.  El savi té la virtut que el porta a la felicitat.  És impossible actuar malament a consciència. Sòcrates segons el fresc de Rafael L’Escola d’Atenes
  7. 7. Plató (segle V-IV aC)  LA UNIVERSALITAT DEL BÉ  Només existeix una única idea del Bé, igual per tothom, la coneguin o no.  Només aquells que coneixen la idea del Bé poden actuar bé.  Els que arribin a la idea del Bé hauran de ser els governants de la polis. Plató, Escola d’Atenes de Rafael
  8. 8. Aristòtil (segle IV aC)  Eudemonisme.  El fi de la vida humana és la felicitat.  Per arribar a la felicitat s’ha de seguir la virtut.  La virtut és el terme mig entre un defecte i un excés (el valor és una virtut entre la covardia i la temeritat).  La virtut s’aconsegueix amb Aristòtil a l’Escola d’Atenes de Rafael
  9. 9. Cínics  El nom “cínic” ve de “ca”.  Autosuficiència interior i independència exterior.  La felicitat s’aconsegueix vivint segons la naturalesa i refusant els bens socials i materials. Diògens el cínic (segle IV aC) a l’Escola D’Atenes.
  10. 10. Estoics  El nom ve del lloc on es trobaven aquests filòsofs: l’stoa, el pòrtic de l’àgora d’Atenes.  Hi ha una raó universal i tot el que passa segueix aquesta raó.  No té sentit oposar-s’hi: s’ha d’acceptar el que passa.  La felicitat s’aconsegueix acceptant aquest destí.  “Abstine et sustine” (Sofreix i aguanta). Séneca (segle I dC)
  11. 11. Epicur (segle IV aC)  Hedonisme: la felicitat s’aconsegueix amb el plaer.  El plaer és l’absència de dolor.  Hi ha dos tipus de plaers, els materials i els espirituals. Aquests són superiors.  Els plaers espirituals superiors són l’amistat i la saviesa. Epicur a l’Escola d’Atenes
  12. 12. Tomàs d’Aquino (segle XIII)  Moral cristiana.  Hi ha uns preceptes naturals que diuen què és el que està bé i què malament.  Iusnaturalisme = dret natural.  En última instància els drets deriven de la creació divina.
  13. 13. David Hume (segle XVIII)  Emotivisme.  El que està bé o malament no ho elegeix la raó sinó el sentiment, les emocions.  El que ens agrada ho consideram bo, el que ens desagrada dolent. Retrat de D. Hume, per Ramsey
  14. 14. John Stuart Mill  Utilitarisme.  Una acció és bona quan les seves conseqüències són útils (ens apropen a la felicitat) i és dolenta quan les seves conseqüències no ho són (ens allunyen).  Es tracta d’aconseguir la màxima felicitat per al màxim possible d’individus.  Identifica felicitat amb plaer.  Hi ha plaers superiors i inferiors. Retrat de John Stuart Mill
  15. 15. Kant  Creador de la distinció entre ètiques materials i formals. L’ètica de Kant és la primera formal.  Autonomia de la raó: cadascú té la capacitat per decidir què fer, només cal seguir la forma de la decisió.  Heteronomia: quan un altre t’indica què fer.  S’ha d’establir una llei moral universal (formal) que ajudi a l’autonomia.  Aquesta llei moral universal és l’imperatiu categòric (ordre formal que no depèn de cap condició).  Primera formulació de l’imperatiu categòric: “Obra segons una màxima que puguis voler al mateix temps que sigui una llei universal”. [Màxima: principi subjectiu vàlid només per un mateix. Llei: principi objectiu vàlid universalment.]  Segona formulació: “Obra de manera que tractis la humanitat com un fi i mai com un mitjà.”  S’ha de fer el deure simplement perquè és el deure.  Fer el deure, ser moral, la virtut, no garanteix la felicitat en aquesta vida.
  16. 16. Scheler  Ètica dels valors o axiologia dels valors.  Els valors són independents de les coses, són objectius i l’ètica els ha d’organitzar en superiors i inferiors.  Hem de preferir els superiors als inferiors, això és el que està bé moralment, el bé moral.  Polaritat dels valors: a cada valor positiu n’hi correspon un de negatiu.  Els valors es capten per via intuïtiva, emocional, no racional. Valors de grat: plaer-dolor, goig-pena Valors vitals: sa-malalt Valors espirituals: - Estètics: bell-lleig - Jurídics: just-injust - Intel·lectuals: vertader-fals Valors religiosos: sant-profà
  17. 17. Existencialisme (segle XX)  L’ésser humà no té una essència que el defineixi, cada individu és fa el seu ésser a partir de la pròpia existència.  Els éssers humans són lliures, estam condemnats a ser lliures, hem de decidir contínuament entre vàries opcions.  Estam sols al món, Déu no existeix.  Cadascú elegeix lliurament. Per tant, som responsables d’aquestes eleccions que feim, això és la nostra existència.
  18. 18. Habermas (segle XX)  Ètica del discurs, procedimental i formal.  Estableix el procediment per determinar quines normes són ètiques.  Una norma moral bona serà aquella que sigui acceptable per la comunitat de diàleg, la comunitat de discurs (tots).  Només tenen validesa les normes que han estat acceptades per consens en una situació ideal de diàleg.
  19. 19. John Rawls (segle XX)  Ètica de la justícia. Neocontractualisme.  Rawls intenta fonamentar racionalment les bases de la convivència social i política.  Imaginem una situació imaginària, la “posició original”: els homes no saben quina condició tendran, és el “vel de la ignorància”. Han de decidir les normes més justes. Segons Rawls el resultat seran dos principis.  Principi de llibertat. Les lleis han de garantir la llibertat de tothom, impedint les injustícies.  Principi de diferència. De la llibertat se’n deriven desigualtats; només s’han de permetre les desigualtats que no perjudiquin a les classes més desafavorides.  El primer principi té prioritat sobre el

×