03. LES REVOLUCIONS LIBERALS IPB

03. RREEVVOOLLUUCCIIOONNSS LLIIBBEERRAALLSS,,
RREESSTTAAUURRAACCIIÓÓ II NNAACCIIOONNAALLIISSMMEESS
(1789-1870)
Història del Món Contemporani
IPB / Joan Corbalán

03. RREEVVOOLLUUCCIIOONNSS LLIIBBEERRAALLSS......
0. INTRODUCCIÓ
0.1. El liberalisme polític
Les revolucions liberals són les que, dirigides per la burgesia
il·lustrada, es van donar a Europa (i les seves colònies) des de
finals del segle XVIII i durant la primera meitat del XIX.
Van acabar definitivament amb l’Antic Règim i van possibilitar la
implantació del liberalisme (polític i econòmic).
En definitiva, van donar el pas cap el món contemporani.
Són un moviment contradictori:
Revolucionarilluita contra l’Antic Règim*.
Conservadorno vol ni la igualtat econòmica ni la social.
(*Inicialment contra l’Antic Règim, després contra el Moviment
Obrer).

0. INTRODUCCIÓ
0.1. El liberalisme polític
El liberalisme polític te tres principis bàsics:
Sobirania Nacional. Expressada en el sufragi:
Universal (tots els homes majors d’edat)
Restringit (s’estableix un criteri –econòmic- per votar.
Divisió de Poders:
Legislatiu (Parlament).
Executiu (Govern).
Judicial (Jutges i Tribunals)
Llibertats individuals: igualtat davant la llei.
Aquests principis es recullen en una Constitució.

0. INTRODUCCIÓ
0.2. Revolució Americana (1776-83)
Va ser la primera revolució liberal. Va enfrontar a les 13
colònies britàniques d’Amèrica del Nord contra la metròpoli (GB).
Finalment van aconseguir la seva independència i van establir un
nou estat basat en els principis liberals, que van ser l’exemple a
seguir per a altres revolucions.
La seva Constitució (1787) recollia els principis bàsics del
liberalisme, creant una República basada en la Federació
d’Estats. Es recollia una àmplia declaració de drets (llibertat
d’expressió, de premsa, de religió...).

0. INTRODUCCIÓ
0.2. Revolució Americana (1776-83)

1. LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1799)
1.1 Les causes de la Revolució
A finals del segle XVIII a França hi havia amplis grups que
volien canvis profunds: la burgesia.
Inspirada en les idees de la il·lustració, demanava canvis de
reglamentacions econòmiques... accés al poder polític.
Mentre, l’aristocràcia segueix
aferrada a l’antic model feudal.

1.1 Les causes de la Revolució
 Durant el final de la dècada dels anys 1780’s, França pateix
una greu crisi econòmica: condicions vida pagesia (impostos
senyorials), males collites, crisi industrial (obertura mercat francès
als productes anglesos), a més de vagues, motins, atur...
Les finances reials es trobaven en bancarrota, (despeses de la
Cort), suport als rebels “americans”...
El sistema fiscal de l’Antic Règim fa impossible millorar la
situació de fam, misèria, atur... Cal reformar el sistema fiscal fent
pagar als privilegiats.

1.2. La convocatòria d’Estats Generals
Calonne i Necker (ministres de Lluis XVI) van proposar el
pagament d’impostos per part de la noblesa. El boicot dels
privilegiats a pagar-ne va obligar Lluís XVI a convocar els Estats
Generals, ja que només els Estats Generals podien aprovar noves
càrregues fiscals.
Però com funcionaven els Estats Generals? Cada estament
representava 1 vot.
Possible resultat d’aprovar els impostos per als privilegiats?
Mentre es preparava la inauguració cada estat preparava uns
“quaderns de queixes” (le cahier de doléances): peticions al rei.
“Es la voluntat de Sa Majestat”, segons constava en el reglament
d’elecció dels Estats Generals, “assegurar a qualsevol, fins i tot en
els llocs més allunyats del regne, que els seus desitjos i
reclamacions arribin fins a Ell”.

Nos necessitem el concurs dels nostres fidels súbdits per a que ens ajudin a
superar les dificultats que Nos trobem relatives a l’estat de les nostres finances, i
per a establir, d’acord amb els nostres desitjos, un ordre constant i invariable en
tots els aspectes del govern que tenen a veure amb la felicitat dels nostres súbdits
i amb la prosperitat del nostre regne. Aquestes importants raons ens han
determinat a convocar l’Assemblea dels Estats Generals de totes les províncies,
tant per a que ens aconsellin i ens assisteixin en tots els assumptes que siguin
exposats davant Nos, com per a fer-nos saber els desitjos i queixes dels nostres
súbdits, de forma que per una mútua confiança i amor recíproc, s’aporti el més
aviat possible un remei eficaç als mals de l’Estat, que els abusos de tot tipus
siguin reformats i previnguts per bones i fermes disposicions que assegurin la
felicitat pública i que ens aportin a Nos particularment la calma i la tranquil·litat
de la que Nos hem mancat des de fa llarg temps.
Convocatòria dels Estats General, Lluís XVI a Versalles el 14 de gener del 1789.

PPÀÀGGIINNAA 4444.. LLEECCTTUURRAA ““QQUUAADDEERRNNSS DDEE QQUUEEIIXXEESS””
"Declarem que mai consentirem que s'extingeixin els drets que han
caracteritzat fins el dia d'avui l'ordre nobiliari i que hem rebut dels nostres
avantpassats. (...) Recomanem als nostres diputats que s'oposin a tot allò que
pugui atemptar contra les propietats útils o honorífiques de les nostres terres, i
entenem que no es pot accedir a cap modificació ni pagament de cap tipus (...)
sense el nostre consentiment lliure i individual. "
Quadern nobiliari de la batllia de Montargis.
Els diputats sol·licitaran l'abolició total de tots els privilegis dels nobles, dels
eclesiàstics i de la resta de privilegiats (...) L'abolició de la gabella (...), de les
talles (...), dels drets de trànsit comercial (...), de les franquícies (...). que per
reemplaçar aquests impostos i drets s'estableixin pels Estats Generals (...),
impostos que recauran indistintament i sense privilegi ni immunitats sobre tots
els ciutadans dels tres ordres. "
Quadern del Tercer Estat d'Anjou.

1. LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-
1799)
1.2. La convocatòria d’Estats
Generals
Extracte del pamflet Què és el Tercer Estat? de
l’abat Sieyès (1789):
El pla d’aquest escrit és força simple. Tres coses
hem de preguntar-nos:
1a. Què és el Tercer Estat? Tot.
2a. Què ha estat fins ara en l’ordre polític? Res.
3a. Què demana? Arribar a ser alguna cosa en dit
ordre.
Ja es veurà si les respostes són correctes.
Examinarem a continuació els mitjans que s’han
intentat i els que s’han de portar a terme perquè el
Tercer Estat arribi a ser, efectivament, alguna cosa.
Així doncs, direm:
4a. El que els ministres han intentat i els mateixos
privilegiats proposen al seu favor.
5a. El que s’hauria degut de fer.

6a. El que falta per fer al Tercer Estat per ocupar el lloc que deuria.
Qui gosaria dir que el poble no conté en ell mateix tot el que es necessita per formar una
nació completa? Si es fes desaparèixer l’ordre privilegiat, la nació no seria menys, sinó
més. I què és el Tercer Estat? Tot, però un tot lliure i florent [...].
Què és una nació? Un cos d’associats que viu sota una llei comuna i representat per la
mateixa legislatura.
No és evident que la noblesa té privilegis, dispenses, fins i tot drets separats dels del
gran cos de ciutadans? Per això mateix se surt de la llei comuna i per això els seus
drets civils fan que constitueixi un poble a part dins de la gran nació [...]. Té els seus
propis representants, que en cap cas no tenen la missió de defensar els pobles. El cos
dels seus diputats es reuneix a part. Però encara que es reunís a la mateixa sala amb
els diputats dels simples ciutadans, no és menys veritat que la seva representació és
diferent per essència i separada. És aliena a la nació per principi, perquè la missió que
té encomanada no emana del poble, i també per l’objectiu que persegueix, perquè
defensa l’interès particular i no el general.
El Tercer Estat comprèn tot el que pertany a la nació i tot el que no és el Tercer Estat no
es pot considerar representant de la nació. Què és el Tercer Estat? Tot.

Els sectors més il·lustrats de la burgesia es van organitzar per
aconseguir el mateix nombre de representants que la noblesa i el
clero junts.
Per pressionar l’aristocràcia el rei va incrementar el nombre de
diputats (duplicitat) del Tercer Estat fins a superar el nombre dels
altres dos (els privilegiats), mantenint el sistema de votació (27 de
desembre 1788).
Els Estats Generals es van inaugurar el 5 de maig de 1789 al
Palau de Versalles. Es va establir que les reunions es farien per
estats separats i únic vot per estament.
El Tercer Estat va demanar el vot per persona i les
deliberacions conjuntes. Aquesta era la forma d’imposar-se.
El rei es va negar a la petició.

1.3. La ruptura del juliol del 1789
 El 20 de juny del 1789 el Tercer Estat es va constituir en
Assemblea Nacional. Van marxar juntament amb alguns diputats
dels estaments privilegiats a un pavelló de joc de pilota, on van
jurar “de no separar-se mai, i de reunir-se allà on les
circumstàncies ho demanin, fins que la Constitució del regne sigui
establerta i sigui consolidada sobre fonaments sòlids”.

1.3. La ruptura del juliol del 1789
El 9 de juliol l’Assemblea nacional fa un pas més i es
constitueix en Assemblea Nacional Constituent.
El rei envolta París amb l’exèrcit i com a resposta el poble baix
de París comença a buscar armes...
El 14 de juliol assalten els Invàlids i prenen la “Bastilla”, presó
que simbolitza els abusos de l’Antic Règim/Absolutisme.
La burgesia davant d’aquesta situació, i per tal que el procés no
se li escapi de les mans, crea la Guàrdia Nacional.
Les notícies de la revolta de París s’escampen per tota França.
Al camp es va produir una dura i intensa revolta antisenyorial (4
d’agost) coneguda com la Grande Peur (crema de castells i
també de notaries) per part del camperolat.

1.4. L’Assamblea Nacional Constituent (1789-1791)
La burgesia moderada que controla l’Assembleaté un doble
objectiu:
oEstablir un règim liberal de monarquia parlamentària (Lluís XVI).
oEstablir la llibertat econòmica (capitalisme).
La pressió del poble, la burgesia radical i l’aristocràcia farà
fracassar aquest projecte.
Amb tot l’Assemblea nacional Constituent (1789-1791) va
legislar per abolir l’AR.

1.4. L’Assemblea Nacional Constituent (1789-1791)
Es va abolir jurídicament el feudalisme (4 d’agost). Els pagesos
però, havien de “rescatar” les terres.
Es va aprovar (26 d’agost de 1789) una Declaració de Drets de
l’Home i del Ciutadà (llibertat, igualtat, propietat, sobirania
nacional).
Reformes econòmiques, administratives i socials: abolició de
les duanes internes, abolició dels gremis (Llei de le Chapelier); la
unificació de mesures, la descentralització de l’administració; un
nou sistema fiscal; la nacionalització dels béns eclesiàstics;
l’aprovació del divorci...
 I evidentment la Constitució del 1791 (3 de setembre de 1791).

La Constitució del 1791. Va ser elaborada i promulgada en un
context de tensió i manca de consens. Té una marcada ideologia
moderada.
Va quedar recollida…
Monarquia constitucional.
Divisió de poders.
Drets individuals.
Sobirania nacional.
Atorga un paper preponderant a la
Corona.
Igualtat davant la llei.
Sufragi censatari indirecte.
Per què va fracassar?

Per què va fracassar?
Massa canvis: Aristocràcia, clergat refractari, potències
estrangeres absolutistes.
Canvis insuficients: Burgesia radical i sans-culottes.

1.5. La radicalització de la Revolució: la caiguda de la monarquia
(1791-1792)
Tenint en compte el que hem explicat anteriorment
Grups “polítics” durant aquest procés revolucionari:
Oposició dels antics privilegiats, contraris a les reformes
Un sector més radical (sans-culottes) reclamava una
organització més democràtica.
Constitucionalistes: monàrquics liberals i burgesia propietària:
frenar les conspiracions dels absolutistes i alhora, les demandes
més revolucionàries.
Lluís XVI va bloquejar amb els mecanismes legals que
disposava aquest nou sistema polític.
Va organitzar un exèrcit antirevolucionari amb el suport del seu
cunyat, l’emperador d’Àustria, a la frontera francoaustríaca.

(1791-1792)
Lluís XVI va fugir de París (amb la seva família) per posar-se al
capdavant d’aquest exèrcit, però va ser descubert i detingut a
Varennes (20-21 de juny de 1791). Des d’aquest moment va ser
vist com un traïdor.
De fet van ser confinats al palau de les Tulleries de París.
La monarquia francesa va comptar amb la complicitat dels
monarques absolutistes que van lluitar contra la França
revolucionària.
La seva actitud antirevolucionària va acabar amb l’assalt a les
Tulleries (10 d’agost), l’arrest del rei i la convocatòria d’eleccions
per sufragi universal masculí.

(1791-1792)
Mentre l’Assemblea Nacional Constituent, un cop aprovada la
constitució es va convertir en Assemblea legislativa.
A l’abril del 1792 es declara la Guerra a Aústria i Prússia: focus
contrarevolucionaris.
Les forces antirevolucionàries, prussianes i austríaques
avancen cap a París. Però els sans-culottes i l’arribada de
voluntaris procedents de tota França per defensar la capital (i la
revolució) aconsegueixen detenir aquest avanç.
Amb les eleccions i el seu resultat podem dir que la monarquia
parlamentària cau i comença la República (20 de setembre de
1792).

1.6. La Convenció Nacional: una república democràtica (1792-
1795)
La Convenció girondina (1792-1793)
Després de les eleccions es fan càrrec del govern els girondins,
un grup políticament moderat liderats per Danton i enfrontat als
jacobins(posicions més revolucionàries/esquerres). Entre aquests
grups trobaríem els diputats de La Plana.
El 21 de gener de 1793, és guillotinat Lluís XVI, després d’un
judici i una votació a la Convenció.
Es forma una nova coalició de potències absolutistes formada
per: Anglaterra*, Àustria, Prússia, el Papa, Holanda i Espanya.
També esclata una insurreció de pagesos a la Vendée
(fomentada pels Absolutistes)..

1795)

1795)
La Convenció jacobina: el Terror
Els sans-culottes reclamaven reformes econòmiques i socials
igualitàries.
Al juny del 1793, els jacobins van arrestar i executar els principals
líders girondins, ocupant ells mateixos el poder.
Van elaborar una nova Constitució (1793) molt democràtica
(sobirania popular i sugrafi universal masculí), però que no va
entrar mai en vigor.
Es va establir un govern revolucionari, que va suspendre les
garanties constitucionals i va instaurar el Terror (amb més de
50000 persones executades).
.

1795)
El govern, dirigit per Robespierre va ser l’època més radical de la
Revolució (ffoorrttaa ooppoossiicciióó…… ppeerr qquuèè??), i estava dividit en:
Comitè de Salvació Pública: va concentrar el poder polític,
l’exèrcit, el poder local.
Va elaborar i promulgar moltes reformes democràtiques,
econòmiques i socials (ensenayment universal i gratuït,
assistència als ancians, reglamentació dels salaris, llei del Màxim,
nou calendari…).
Comitè Govern revolucionari: Va lluitar contra els
antirevolucionaris (execucions massives de personaes acusades
de ser antirevolucionàries, com per exemple els girondins) gràcies
a la Llei de Sospitosos i als Tribunals Revolucionaris.

1795)
El 27 de juliol del 1794 la burgesia menys radical va protagonitzar
el cop d’estat de Termidor. Robespierre i els seus col·laboradors
van ser detinguts, jutjats i executats (28 de juliol).
Robespierre Saint Just Marat Danton

1.7. La república burgesa (1794-1799)
Tercera etapa de la Convenció (Convenció termidoriana, 1794-
95): controlada per la burgesia més conservadora es va dedicar a
desmantellar la legislació jacobina.
S’acaba amb el Terror i finalitza la influència de jacobins i sans-culottes.
S’elaborà una nova constitució (1795) de caràcter moderat.
Restablir el sufragi censatari.
Nou poder executiu: el Directori (amb 5 membres).
Poder legislatiu: dues cambres (Consell d’Ancians i Consell
dels Cinc-cents).
Un cop aprovada la Constitució es va dissoldre la Convenció i es
va donar pas al Directori

1.7. La república burgesa (1794-1799)
•Aquesta serà una època de gran inestabilitat política.
La profunda crisi econòmica va portar a revoltes com la de
Babeuf (Conspiració dels Iguals), durament reprimides.
Els reialistes, ben reorganitzats, van guanyar les eleccions del
1796 que van ser anul·lades pel Directori.
L’exèrcit obté importants èxits exteriors i cada cop guany més
prestigi, especialment amb un jove general, Napoleó Bonaparte.
Per a la burgesia, l’exèrcit és l’única possibilitat de mantenir
l’ordre social i els principis “revolucionaris”.
El 18 de Brumari de 1799 (9 de novembre) Napoleó farà un cop
d’estat, acabant amb el Directori. S’instaura el Consolat.

2. NAPOLEÓ BONAPARTE (1799-1814)
2.1. La França de Napoleó Bonaparte
Aquesta època es divideix en CONSOLAT I IMPERI
Consolat (1799-1804)
Al principi del Consolat es forma un Triumvirat i Napoleó
comparteix poder amb 2 cònsols més.
Es va elaborar una nova Constitució molt moderada (1800)
Sufragi universal, indirecte i no secret.
Poder executiu, Cònsols (3).
No hi ha declaració de drets.
Es va comptar amb un executiu molt fort (fi a les protestes
populars i el jacobinisme).
Es va integrar els realistes.

Durant el Consolat va començar una àmplia tasca reformadora
(centralització i uniformització), continuada durant l’Imperi, per tal
de consolidar les “conquestes” aconseguides al 1791:
Codi Civil, Codi de Comerç, Codi Penal.
Llei d’enjudiciament civil, Llei d’enjudiciament criminal.
Concordat amb el Vaticà.
Reforma Fiscal.
Sistema educatiu centralitzat.
El 1802 Napoleó serà nomenat cònsol vitalici.
El 1804 coronat Emperador.

2.2. El domini d’Europa
Imperi (1804-1814/15)
L’acció exterior: l’altre gran component i amb la política de
conquestes: dominar Europa (militarment, comercial, aliances...).
Es pretenia crear un gran Imperi amb el centre a França.
Màxim apogeu: 1812!!!!

2.2. El domini d’Europa
Declivi de Napoleó (1813)
El fracàs a Rússia
Les dificultats a Espanya
La formació d’una gran coalició europea (una més!)
Ocupació de París (1814)
Napoleó és destituit i es restableix la monarquia borbònica en la
figura de Lluís XVIII, germà de Lluís XVI.
Napoleó és confinat a l’illa d’Elba d’on s’escapa i es proclama
novament emperador i intenta recuperar el seu imperi (dels 100
dies), però és definitivament derrotat a la batalla de Waterloo
(1815).

3. L’EUROPA DE LA RESTAURACIÓ
3.1. El sistema de la Restauració: el Congrès de Viena
La derrota de Napoleó va donar pas a la restauració de
l’absolutisme, que va perdurar fins el 1848. Calia perseguir el
liberalisme i impossibilitar el seu triomf.
El Congrès de Viena (1814-1815) es va fer sota la direcció del
canceller austríac Metternich. Van participar: Àustria, Rússia,
Prússia, Gran Bretanya i França, a més d’altres potències(?).

Es defensava l’absolutisme, el legitimisme, i lluitava contra el
liberalisme (sobirania nacional i constitucionalismes). També es
va buscar l’equilibri territorial. Es va retornar a les fronteres del
1792, i es van crear “estats taps” per evitar una possible expansió
francesa), i sense mirar l’interès dels pobles.
La Restauració serà un període inestable, amb revoltes
provocades pel liberalisme i el nacionalisme (onades
revolucionàries de 1820, 1830 i 1848.

Resultats de la Restauració:
•Celebració de congressos: per arbitrar solucions
•El dret d’intervenció de la Santa Aliança (França, Rússia i
Àustria).
•Carta atorgada: França (certes atribucions limitades).
•Restabliment Antic Règim: Imperi Austríac, Imperi Rus i
Espanya.
•Nou mapa europeu.

3.2. La reordenació del mapa europeu
Remodelació de fronteres segons els vencedors, no tenint en
compte les aspiracions nacionals dels pobles.
Objectiu: equilibrar les forces de les grans potències.
Grans beneficiaris: Rússia, Àustria i Prússia.
Gran Bretanya va aconseguir l’hegemonia marítima.
França es manté amb les fronteres anteriors al 1792 (i
envoltada dels anomenats “estats taps”.
Principis per regir la política internacional:
Celebració de congressos: per arbitrar solucions
El dret d’intervenció de la Santa Aliança (França, Rússia i
Àustria).

4. LES REVOLUCIONS LIBERALS (1820-1848)
4.1. Les revolucions del 1820 i el 1830
Durant la Restauració els liberals es van organitzar en societats
secretes (francmaçons, carbonaris, decabristes...) amb l’objectiu
de lluitar contra l’absolutisme.
Primera onada revolucionària (1820-1824)
•El fets més destacats es van produir amb el Trienni Liberal
espanyol (1820-23); l’inici de la guerra d’independència de Grècia
(contra l’Imperi Turc) i de les colònies llatinoamericanes (contra
Espanya).
•L’exèrcit (oficials de rang mitjà) va col·laborar (pronunciaments).
•Els moviments van fracassar ja que la burgesia moderada no va
comptar amb el poble i a la intervenció de la Santa Aliança
(Espanya, Portugal, Nàpols i Piemont).

4.1. Les revolucions del 1820 i el 1830
Segona onada revolucionària (1829-1839)
•A Europa occidental s’acaba amb el poder aristocràtic, que va
passar a mans de la gran burgesia (moderada i partidària del
sufragi censatari).
•A l’Europa oriental fracassà totalment (continuà AR).
•El 1830 a França s’enderroca a Carles X ja que volia tornar a
l’absolutisme, i s’implanta una monarquia constitucional amb la
figura de Lluís Felip d’Orleans.
•Bèlgica s’independitza d’Holanda i instaura una monarquia
liberal.
•Independència de Grècia.

4.2. L’experiència democràtica i social: el 1848
Va ser la culminació de les revolucions del segle XIX, ja que va
suposar la fi del sistema de la Restauració i la irrupció classe
obrera.
A l’Europa Occidental fou una revolta social i política, on van
aparèixer idees més democràtiques: sobirania popular i sufragi
universal.
A l’Europa Oriental fou una lluita anti-absolutista amb un
component nacionalista.

 A França, la revolució es va iniciar a París el febrer de 1848,
amb la participació de les masses i la mitjana burgesia.
Lluís Felip d’Orleans abdica, proclamant-se la II República.
A continuació es va formar un govern provisional amb
republicans moderats, republicans radicals, socialistes i un obrer
que convoca eleccions a una Assemblea Nacional Constituent
(mitjançant sufragi universal).
I proclama una sèrie de reformes: establiment del dret del
treball, limitació de la jornada laboral, creació de mútues, creació
dels “Tallers Nacionals”, dret de vaga, eliminació pena de mort
per als delictes polítics.

Les eleccions van donar la victòria a la burgesia moderada que
va iniciar ràpidament l'eliminació de les reformes més socials.
Així, el juny del 1848 es va donar la segona fase de la
revolució, que va enfrontar a la burgesia (unida) i al proletariat.
Aquest es considera el primer enfrontament directe entre
burgesos i obrers.
 Al desembre es van celebrar eleccions presidencials, que
donen la victòria a Lluís Napoleó Bonaparte (nebot?) que
representa a la burgesia conservadora. Al 1851 va donar un cop
d’estat i es va proclamar emperador (Segon Imperi).

5. LA CONSTRUCCIÓ DELS ESTATS NACIONALS
5.1. Nació i moviments nacionalistes
La formació dels estats nació
Creació d’estats unitaris els segles XVII i XVIII.
La Revolució Industrial: mercats nacionals.
La revolució liberal: concepte de nació.
 Les nacions es corresponien amb la frontera política dels
estats (Portugal, Dinamarca...).
El nou estat liberal incorporava diverses nacionalitats
politicoculturals (Espanya, França, Gran Bretanya)
El desajust entre fronteres polítiques i comunitats nacionals era
molt accentuat (Europa central i oriental).

5.1. Nació i moviments nacionalistes
El NACIONALISME vol constituir Estats que s’identifiquin amb
nacions. El nacionalisme és un moviment vinculat amb el
liberalisme (llibertat individual i col·lectiva). Però també és un
moviment vinculat amb els interessos econòmics de la burgesia
(creació d’un mercat nacional).
Té dues ideologies bàsiques:
Liberal (inspirada en la Revolució Francesa).
Conservador (Volksgeist, inspirada en el Romanticisme).
Moviments unificadors (Alemanya, Itàlia). Moviments
disgregadors (Imperi Àustro-Hongarès).

5.2. Els primers moviments nacionalistes (1820-1830)
Mapa europeu (Congrés de Viena): 6 estats, 3 imperis, i més
de 30 comunitats sense Estat.
Context per les revoltes nacionalistes: revolucions liberals; i dret
dels pobles davant del dret dels monarques!
Abans de 1848
-Grècia: sotmesa a l’Imperi Turc
Congrès d’Epidaure
Ajuda de França, Gran Bretanya i Rússia
-Colònies sudamericanes espanyoles
-Bèlgica: independitzar dels Països Baixos
Guerra civil enfront dels holandesos
Amb l’ajuda francesa; monarquia constitucional

5.3. La “primavera dels pobles”
Les revolucions de 1848 van presentar un important component
nacionalista als països de l’Imperi austríac:
• Reivindicacions liberals i també nacionalistes: Praga, Polònia,
Croàcia)
•Retirada dels austríacs a la Llombardia
•Proclamació de la República a Venècia
•Independència a Hongria
•Al 1867 l’Imperi Austríac es converteix en una monarquia dual
(Aústria i Hongria) i sol un cap: Francesc Josep.

5.3. La “primavera dels pobles”

5.4. La unificació d’Itàlia
L’actual Itàlia al segle XIX es trobava dividida en diversos
territoris.
El territori protagonista de la unificació serà el Regne del Piamont,
amb el rei Víctor Manuel II de Savoia i el seu primer ministre
Cavour.
Projecte recolzat per la burgesia industrial del nord.

Diversos factor influïren en la unificació:
El Rissorgimento, un moviment intel·lectual lligat amb el
romanticisme.
La burgesia del nord (industrial) vol un mercat nacional.
El debat polític:
Opció monàrquica de Cavour no unia revolució i unificació.
Opció republicana de Mazzini unia revolució i unificació.
Opció guerrillera de Garibaldi uneix revolució, república i
democràcia.
Opció neogüelfa (burgesia catòlica) defensava el lideratge del
Papa.

El 1849 arribà al tron piemontès Víctor Manuel II i amb ell
Cavour. El regne del Piemont impulsarà el liberalisme i la
indústria, esdevenint el líder del projecte unificador.
El procés s’inicià el 1859, amb l’aliança amb Napoleó III
(Plombiers, 1857).
La guerra contra Àustria possibilità l’annexió de la Llombardia.
Després es donaren revoltes antiautríaques a Parma, Mòdena i
Toscana, que també seran annexionades.

 El 1860, es donà una segona fase, amb la campanya de
Garibaldi, que va conquerir el Regne de Nàpols. Garibaldi el va
cedir al Piemont. Així es produí l’annexió de Sicília i Nàpols.
El 1861 Víctor Manuel es va coronar rei d’Itàlia.
El 1866, es va produir la tercera etapa. En la Guerra Àustro-
Prussiana el Piemont serà aliat de Prússia, i es va annexionar el
Véneto.
El 1870 Víctor Manuel ocupa els Estats Pontificis aprofitant la
guerra franco-prussiana.
El 1871, Roma passarà a ser la capital del Regne d’Itàlia (el Papa
queda confinat al Vaticà.
El nou estat presenta 3 problemes: l’hostilitat del Papa,
diferència nord-sud i incomplerta unitat (Ístria i Trento).

5.5. La unificació d’Alemanya
L’actual Alemanya al segle XIX es trobava dividida en multitud
de territoris: 38 estats i dues grans potències (Prússia i Àustria)
enfrontades per liderar el procés.

Les revolucions de 1820’s, 30’s i 1848 van intentar establir el
liberalisme en diferents territoris de la Confederació Germànica,
però aquests moviments van anar acompanyats d’un fort
component nacionalista.
Malgrat el fracàs d’aquests intents (d’unificació també), el
Prússia va crear el Zollverein o unió duanera, excloent Àustria
L’estat que va liderar la unificació va ser Prússia, amb Guillem I
Hohenzollern i el seu canceller Otto von Bismarck (“canceller de
ferro”).

Diversos factor influïren en la unificació:
Intel·lectualment, predominava el nacionalisme conservador
(Volksgeist). Herder, Fichte, Hegel...
La burgesia prussiana (industrial) vol un mercat nacional (èxit
del Zollverein).
Políticament:
El 1861 és coronat Guillem I rei de Prússia, i el 1862 nomena
canceller Otto von Bismarck. Partidaris de la unificació des de
dalt, via conservadora i autoritària.
Defensaven el pragmatisme polític (Realpolitik).
Atorgaven gran força a l’exèrcit (Moltke).

El procés s’inicià amb la guerra contra Dinamarca (Guerra dels
Ducats),1863-65 i amb l’annexió de Lauenburg, Holstein i
Schelesvig.
El 1866 es donà una segona fase de la unificació amb la guerra
contra Àustria (annexió de Holstein, Hannover, Nassau i Hessen, i
Frankfurt).
El 1867 es va crear la Confederació d’Alemanya del Nord
dirigida per Prússia.
El procés d’unificació va culminar amb la guerra contra França
(1870-1871) i l’annexió d’Alsàcia i Lorena.
El 1871, Guillem I va ser coronat emperador, creant-se el II Reich.

03. LES REVOLUCIONS LIBERALS IPB

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (6)

Similar to 03. LES REVOLUCIONS LIBERALS IPB

Similar to 03. LES REVOLUCIONS LIBERALS IPB (20)

More from jcorbala

More from jcorbala (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

03. LES REVOLUCIONS LIBERALS IPB