1. 05. LA DOMINACIÓ EUROPEA
DEL MÓN (1870-1914)
Història del Món Contemporani
IPB / Joan Corbalán
2. 05. L’IMPERIALISME (1870-1914)
1. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
(1870-1914)
2. LES CAUSES DE L’IMPERIALISME
3. EL REPARTIMENT DEL MÓN
4. LES NOVES POTÈNCIES IMPERIALISTES
5. L’ORGANITZACIÓ DELS IMPERIS
COLONIALS
3. 05. L’IMPERIALISME (1870-1914)
0. A TALL D’INTRODUCCIÓ
Per imperialisme es pot entendre la forma en que la cultura, la
política i l’economia del món s’organitzen segons el domini
d’uns pocs estats sobre dels altres.
Aquests pocs estats són els estats industrialitzats: europeus,
EEUU i Japó. L’any 1914 controlaven el 85% del món.
Els seus enfrontaments van ser una de les causes de la IGM.
Al s. XIX es va generalitzar, amb un caràcter ràpid i global,
especialment entre 1870 i 1914.
En aquest procés té molt a veure la Segona Revolució
Industrial.
4. 05. L’IMPERIALISME (1870-1914)
1. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1870-1914)
1.1. El creixement demogràfic i les migracions
La població europeu es duplicarà al llarg del segle XIX,
passant d’uns 190 milions d’habitants a uns 400 milons (1/4 de
població mundial a Europa).
La millora de la dieta i certs avenços sanitaris provoquen el
descens de la mortalitat, el manteniment de la natalitat
elevada i l’augment de l’esperança de vida.
Aquest creixement demogràfic va provocar fortes onades
migratòries, entre el 1800 i el 1914 60 milions d’europeus
abandonaren Europa cap a Amèrica, Austràlia, Àfrica...
Buscant millorar les seves condicions de vida.
“Urgent. Qualsevol que vulgui venir cap a les riques i
pròsperes terres de la colònia d’Austràlia, com a pagès,
criat, o miner, disposarà de passatge gratuït en primera
classe”.
(Comissió d’emigrants de les colònies).
Anunci publicat al Northampton Herald, 1849.
5. 05. L’IMPERIALISME (1870-1914)
1. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1870-1914)
1.2. Les noves fonts d’energia
A finals del XIX i inicis del XX dues fonts d’energia es
popularitzen: el petroli i l’electricitat (descens del preu de l’energia
i augment de la productivitat).
Són unes energies més eficients i flexibles. Van canviar la
ubicació de les empreses, les formes de transport i de
comunicació, així com la vida quotidiana (ràdio, telèfon,
bombetes, cinematògraf…).
Aquestes fonts d’energia van impulsar una nova revolució dels
transports (automòbils, bicicletes, vaixells a vapor, avions…)
que van permetre una nova mobilitat amb desplaçaments
massius a llargues distàncies.
6. 05. L’IMPERIALISME (1870-1914)
1. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1870-1914)
1.3. Els nous mitjans de transport
Transport urbà: tramvies, trens urbans.
Navegació: viatges més curts/ràpids.
Obertura canals: Suez (1869), Panamà (1914).
Bicicleta: transport popular.
Automòbil: va revolucionar el transport (1900) amb la producció
massiva de vehicles.
Aviació: 1903, primer vol, germans Wright.
A partir de 1909 fenomen industrial i militar.
7. 05. L’IMPERIALISME (1870-1914)
1. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1870-1914)
1.3. Els nous mitjans de transport
La millora dels transports i l’augment de la producció va
incrementar el comerç intern i l’internacional.
A nivell intern
-Aparició dels grans magatzems.
A nivell internacional
-Es multiplica per set entre el 1850 i el 1914.
-Apareixen “noves potències industrials i comercials”, com
Alemanya, França, Bèlgica, Rússia, encara que la principal
eren els EUA.
8. 05. L’IMPERIALISME (1870-1914)
1. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1870-1914)
1.4. Invents nous, indústries noves
Les innovacions tecnològiques van propiciar un gran impuls
industrial. Múltiples especialistes investigaven per millorar la
producció industrial.
Es van descobrir nous productes i noves aplicacions, creant-se
nous tipus d’indústries amb un creixement espectacular:
-Siderúrgica: acer i alumini.
-Metal·lúrgica: automòbil i aparells elèctrics.
-Elèctrica: enllumenat, mitjans transport, telecomunicacions...
-Sector químic: productes nous, i farmacèutics.
La millora tècnica va comportar un fort increment de la
competència, tant a nivell intern com a nivell internacional.
9. 05. L’IMPERIALISME (1870-1914)
1. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1870-1914)
1.5. La nova organització del capital i del treball
Les innovacions tècniques, la competència, la renovació
constant, demanaven grans inversions. Això donarà peu a
l’aparició de grans gegants empresarials i a l’aparició del
capitalisme financer.
També es van donar/aparèixer diversos sistemes de
concentració empresarial:
-Horitzontal: Agrupa empreses del mateix sector productiu.
-Vertical: Agrupa empreses que treballen activitats
complementàries.
10. 05. L’IMPERIALISME (1870-1914)
1. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1870-1914)
1.5. La nova organització del capital i del treball
Les grans empreses volen monopolitzar el mercat, controlar en
exclusiva un producte, imposar els seus preus.
Apareixen:
-Càrtel: Acord entre empreses del mateix sector, per reduir o
eliminar la competència.
-Trust: Fusió de diverses empreses.
-Hòlding: Societat financera que posseeix participacions en el
capital de diverses i variades empreses i que en controla
l'activitat.
11. 1. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1870-1914)
1.5. La nova organització del capital i del treball
05. L’IMPERIALISME (1870-1914)
13. 05. L’IMPERIALISME (1870-1914)
1. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1870-1914)
1.5. La nova organització del capital i del treball
La competència demanava més producció i millor productivitat.
Taylorisme:
-Es basa en l’organització científica del treball.
-Calia eliminar moviments inútils i optimitzar l’esforç de l’obrer i
així es reduïen costos.
-El treballador havia de ser més ràpid i productiu.
14. 05. L’IMPERIALISME (1870-1914)
1. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1870-1914)
1.5. La nova organització del capital i del treball
Fordisme:
-Aplica la cadena de muntatge per a la producció d’automòbils.
-Cercar el consum massiu: maquinària moderna i especialistes
creen una producció enorme i barata.
-A més Henry Ford va pagar més al seus treballadors, els va
reduir la jornada laboral i els va concedir vacances.
ANYS FABRICACIÓ
(nombre de cotxes)
PREU
(dòlars)
1909 18.664 950
1910 34.528 750
1911 78.440 690
1912 168.220 600
1913 248.317 550
1914 308.213 490
15. 05. L’IMPERIALISME (1870-1914)
1. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1870-1914)
1.5. La nova organització del capital i del treball
L’estandarització permet la producció en sèrie, reduint el temps
de fabricació.
La producció massiva permet reduir el preu de cost.
El consum s’estimula:
-Augmentant el salaris s’augmenta el poder adquisitiu.
-Amb crèdits.
-Amb la publicitat.
-Pagaments a terminis
Apareixen els grans magatzems (grans superfícies comercials
polivalents) que utilitzen algunes de les estratègies anteriors.
16. 05. L’IMPERIALISME (1870-1914)
2. LES CAUSES DE L’IMPERIALISME
2.0. Causes de l’Imperialisme
-Econòmiques.
-Polítiques.
-Demogràfiques.
-Ideològiques.
17. 05. L’IMPERIALISME (1870-1914)
2. LES CAUSES DE L’IMPERIALISME
2.1. L’Europa dominant//2.2. Les causes econòmiques
Context de la Segona Revolució Industrial. Superioritat
tecnològica (i militar).
A partir del 1873 Europa va patir una greu crisi econòmica:
El camp pateix una forta crisi.
La indústria mantenia la producció i els preus baixos.
Crisi de sobreproducció
Les indústries tancaven i augmentava l’atur.
Polítiques proteccionistes.
Sortir crisi:
-RENOVANT ESTRUCTURES PRODUCTIVES
-CALIA CERCAR NOUS MERCATS I NOVES MATÈRIES
PRIMERES
-NOUS LLOCS D’INVERSIÓ
18. 05. L’IMPERIALISME (1870-1914)
2. LES CAUSES DE L’IMPERIALISME
2.1. L’Europa dominant//2.2. Les causes econòmiques
“Les fàbriques nordamericanes produeixen més del que el poble
pot utilitzar,... El destí ens marca la política a seguir.
El comerç mundial ha de ser nostre. Establirem factories
comercials al món, cobrirem els oceans amb els nostres
vaixells. La llei nordamericana, l’ordre nordamericà i la
bandera nordamericana es plantaran a les regions i costes del
món”.
Discurs del senador per Indiana Albert J. Beveridge davant un club
d’empressaris (1898).
19. 05. L’IMPERIALISME (1870-1914)
2. LES CAUSES DE L’IMPERIALISME
2.2. Les causes econòmiques
Establir mercats per exportar-hi.
Aconseguir matèries primeres i energètiques.
Utilitzar mà d’obra no qualificada.
Donar feina als aturats de les metròpolis.
Cercar nous territoris per invertir-hi capital.
Les causes econòmiques: no tenen una preeminència especial
en l’expansió imperialista.
20. 05. L’IMPERIALISME (1870-1914)
2. LES CAUSES DE L’IMPERIALISME
2.3. Els factors polítics i demogràfics
Ens trobem en una època d’exaltació nacionalista (xovinisme,
jingoisme).
Les fronteres europees s’havien “estabilitzat” a finals del s. XIX,
per tant l’expansió territorial s’havia de fer fora d’Europa.
Es relaciona directament amb el poder colonial. Les colònies
donaven prestigi intern (enfortiment del sentit nacionalista del
poble) i internacional, augmentant el poder militar (campanyes
militars igual prestigi militar, ascensos, condecoracions, salaris
més alts...).
21. 05. L’IMPERIALISME (1870-1914)
2. LES CAUSES DE L’IMPERIALISME
2.3. Els factors polítics i demogràfics
Les grans potències entren en forta competència política i
militar per controlar zones geogràfiques d'interès econòmic i/o
estratègic.
(Exemple dels imperis continus de GB i França a Àfrica).
22. 05. L’IMPERIALISME (1870-1914)
2. LES CAUSES DE L’IMPERIALISME
2.3. Els factors polítics i demogràfics
“Afirmo que la política de França s’ha de fonamentar sobre
una realitat evident: cal que el nostre país es posi a fer el mateix
que els altres, i atès que la política de conquesta de colònies és
el mobil general de les potències europees, hem de prendre partit
a favor seu”.
Discurs al parlament francès del primer ministre Jules Ferry, 1864
23. 05. L’IMPERIALISME (1870-1914)
2. LES CAUSES DE L’IMPERIALISME
2.3. Els factors polítics i demogràfics
Gran boom demogràfic (Explosió Blanca).
Les colònies podien
ser una bona vàlvula
d’escapament a la
tensió social
provocada per l’atur.
24. 05. L’IMPERIALISME (1870-1914)
“Ahir vaig donar un tomb per l’Est End (barri obrer de Londres) i
vaig assistir a una reunió d’aturats.
El que hi vaig veure em va convèncer més que mai de la
importància de l’imperialisme. (...) Hem de conquerir noves
colònies per a col·locar-hi l’excès de població que patim.“
Carta de Cecil Rhodes (empresari i ministre britànic), 1895.
2. LES CAUSES DE L’IMPERIALISME
2.3. Els factors polítics i demogràfics
25. 05. L’IMPERIALISME (1870-1914)
2. LES CAUSES DE L’IMPERIALISME
2.4. Les causes ideològiques
Interès científic: expedicions geogràfiques i antropològiques
(“La volta al món en 80 dies”, “Aventures de tres russos i tres
anglesos a l’Àfrica austral”...)
Concepcions racistes: superioritat de la raça blanca (“Tarzan”,
“Tintin”...).
Exaltació nacionalista: xovinisme i jingoisme.
Colonialisme disfressat de paternalisme (“la responsabilitat de
l’home blanc”). Darwinisme i racisme.
Activitats missioneres: evangelitzar.
26. 05. L’IMPERIALISME (1870-1914)
2. LES CAUSES DE L’IMPERIALISME
2.4. Les causes ideològiques
“Conclussions:
1.- Hi ha raons tan bones per classificar el negre com una espècie
diferent de l’europeu com per fer de l’ase una espècie diferent
de la zebra.
2.- Les analogies entre el negre i el mico són més grans que
entre els micos i els ximpanzés.
3.- El negre és inferior intel·lectualment a l’europeu.
4.- El negre és més humà en la seva natural subordinació a
l’europeu que sota cap altre circumstància.
5.- El negre només pot ser humanitzat i civilitzat pels europeus”.
Sessió científica de la Societat Antropològica de Londres, 1863.
27. 05. L’IMPERIALISME (1870-1914)
2. LES CAUSES DE L’IMPERIALISME
2.4. Les causes ideològiques
L’imperialisme es centra en Àfrica, Àsia i el Pacífic.
Ràpidament es dominen gran part d’aquests territoris, que
passen a ser controlats per una minoria europea.
L’imperialisme ocasionarà importants conflictes bèl·lics amb els
pobles dominats i entre les potències dominants (Guerra de
Cuba, 1898, entre EUA i Espanya.; Fashoda, 1898; Guerres
dels Boers, 1880-81 i 1899-1902)...
28. 05. L’IMPERIALISME (1870-1914)
3. EL REPARTIMENT DEL MÓN
3.1. Del colonialisme a l’imperialisme
L’imperialisme és la culminació del colonialisme iniciat al segle
XVI.
Abans: Amèrica. Ara: Àfrica, Àsia i Oceania.
Abans: territoris d’assentament. Ara: territoris d’ocupació.
Abans: escassos conflictes. Ara: caràcter bèl·lic amb guerres
freqüents.
29. 05. L’IMPERIALISME (1870-1914)
3. EL REPARTIMENT DEL MÓN
3.1. Del colonialisme a l’imperialisme
3.1.1. La conferència de Berlín
Per prevenir aquestes friccions el canceller alemany Bismarck
va impulsar la Conferència de Berlín (1885).
En aquesta conferència de potències imperialistes es van
estbalir unes normes per regular l’expansió colonial a Àfrica.
Cada potència havia de comunicar quins territoris considerava
com a propis.
Qui ocupava una zona costanera tindria dret a un territori
interior (hinterland).
30. 05. L’IMPERIALISME (1870-1914)
3. EL REPARTIMENT DEL MÓN
3.1. Del colonialisme a l’imperialisme
3.1.1. La conferència de Berlín
L’ocupació del territori havia de ser efectiva (no només drets
històrics). Aquesta “efectivitat” es dividia en dues fases:
La primera, l’exploració i conquesta (fàcil degut a la gran
superioritat tècnica i militar).
La segona, l’organització de la colònia per, com a darrera
etapa, iniciar la seva explotació.
També es va decidir la lliure navegació pels grans rius
africans: Congo, Níger, Zambesi, Nil, Senegal.
31. 05. L’IMPERIALISME (1870-1914)
3. EL REPARTIMENT DEL MÓN
3.1. Del colonialisme a l’imperialisme
3.1.1. La conferència de Berlín
Malgrat les normes instaurades a la Conferència de Berlín, les
tensions colonials van continuar i van contribuir a l’esclat de la
PGM.
32. 05. L’IMPERIALISME (1870-1914)
3. EL REPARTIMENT DEL MÓN
3.2. El desmembrament/repartiment d’Àfrica
Continent on més es farà efectiva l’ocupació colonial
Projecte britànic: connectar el nord amb el sud per la façana
oriental.
Projecte francès: domini franja est-oest
33. 05. L’IMPERIALISME (1870-1914)
3. EL REPARTIMENT DEL MÓN
3.3. L’ocupació d’Àsia
A diferència d’Àfrica intervenen, a més, altres potències com
Rússia, Japó, Estats Units...
Colonització britànica
Zona Índia (revoltes dels sipais)
Reina Victòria: emperadriu Índia (1877)
Expansió francesa
Zona Indoxina; Conxinxina
Unió Indoxina (1887)
34. 05. L’IMPERIALISME (1870-1914)
3. EL REPARTIMENT DEL MÓN
3.3. L’ocupació d’Àsia
Imperi rus
Zona de la Sibèria
Guerra russo-japonesa (1904-05)
La Xina
Control diversificat
Guerres de l’opi (1839-42; 1856-96)
Reaccions nacionalistes (1911, revolució)
35. 05. L’IMPERIALISME (1870-1914)
4. LES NOVES POTÈNCIES IMPERIALISTES
4.1. L’imperialisme dels Estats Units
Causes econòmiques: dificultats aranzelàries europees.
Base ideològica:
Darwinisme social
Doctrina Monroe
Colonialisme americà:
Neocolonialisme
Diplomàcia del dolar
Exemple:
la guerra contra Espanya (1898)
39. 05. L’IMPERIALISME (1870-1914)
5. L’ORGANITZACIÓ DELS IMPERIS COLONIALS
5.1. L’administració colonial
Existeixen diverses modalitats de colonització.
COLÒNIES. Va ser la modalitat més estesa. La metròpoli
exercia un control absolut sobre el seu territori.
Existeixen dos tipus de colònies:
De poblament: Servien per establir de forma permanent
població europea. Van gaudir de certs privilegis polítics, ja que
van gaudir d’autogovern (dominis). Canadà, Austràlia, Nova
Zelanda, SudÀfrica, Argèlia.
D’explotació: La colònia quedava totalment sotmesa a les
estructures econòmiques i administratives de la metròpoli
(empreses i governs). Índia, la majoria de colònies africanes,
IndoXina .
L’assimilació duanera i el monopoli metropolità van provocar un
intercanvi desigual -primeres matèries per manufactures-.
40. 05. L’IMPERIALISME (1870-1914)
5. L’ORGANITZACIÓ DELS IMPERIS COLONIALS
5.1. L’administració colonial
PROTECTORATS. A aquests territoris se’ls respecta
(aparentment) el govern propi, però tot està controlat/ sotmès
per la metròpoli. Es va aplicar a territoris de difícil conquesta o
amb un fort govern indígena. Com Marroc o Egipte.
CONCESSIONS. El govern local cedeix (obligatòriament) i
durant un cert període de temps un territori a la metròpoli
(sobretot ports, com per exemple Shangai, Hong Kong a la
Xina).
MANDAT. Van sorgir després de la PGM. Una de les
potències guanyadores exercia la tutela d’un territori de les
potències derrotades en la guerraen representació de la
Societat de Nacions.
41. 05. L’IMPERIALISME (1870-1914)
5. L’ORGANITZACIÓ DELS IMPERIS COLONIALS
5.2. La dominació dels pobles colonitzats
Àmbit econòmic
Va empitjorar per a la majoria
Plantacions: necessitats metròpolis
Àmbit demogràfic
Reduir mortalitat i augmentar població
Àmbit social
Nous ritmes de treball
Separacions ètniques, afavorir unes elits
Àmbit cultural
Perdre part identitat: impacte cultura occidental.
Difusió ensenyament, cristianisme.
43. 05. L’IMPERIALISME (1870-1914)
6. LES CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME
a) ECONÒMIQUES
a) Els beneficis, matèries primeres i riqueses se’ls emporten les
metròpolis i les seves empreses.
b) Expropiació de terres als indígenes.
c) S’abandona l’agricultura tradicional en favor de les grans
plantacions de les empreses multinacionals, que produeixen
per a vendre en les metròpolis.
d) Arriben productes industrials de la metròpoli, més barats i de
millor qualitat → desapareix la indústria tradicional pròpia de
les colònies.
e) En el comerç s’estableix un intercanvi desigual: la metròpoli
compra (o s’emporta sense pagar) aliments i matèries
primeres a baix preu i ven productes industrials més cars.
44. 05. L’IMPERIALISME (1870-1914)
6. LES CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME
b) DEMOGRÀFIQUES
a) Passat l'impacte inicial de la introducció de noves malalties, la
població creix gràcies als emigrants que arriben d’Europa i la
reducció de la mortalitat. Gran creixement: Explosió
demogràfica.
b) Però el creixement de la població provoca subalimentació
crònica, fam i morts.
45. 05. L’IMPERIALISME (1870-1914)
6. LES CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME
c) SOCIALS
a) Es va alterar totalment la societat tradicional, basada en la
tribu, el paper dels ancians…
b) Es va produir una important aculturació (nous valors, llengües,
religions...) sobretot a Àfrica.
c) Es va imposar una nova estructura de classes:
-Alta: els colonitzadors, acaparaven terres i recursos.
-Mitjana: funcionaris, fins i tot nadius occidentalitzats i
formada a Europa.
-Baixa: camperols, jornalers, són la majoria indígena i viu
en la misèria.
46. 05. L’IMPERIALISME (1870-1914)
6. LES CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME
d) POLÍTIQUES
a) La introducció del concepte Estat-Nació i la instauració de
fronteres artificials generarà greus conflictes, que encara
perduren.
47. 05. L’IMPERIALISME (1870-1914)
6. LES CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME
e) CULTURALS
-Els colonitzadors creen escoles i missions per difondre la
cultura occidental i el cristianisme.
-Els indígenes perden la seva identitat i s’occidentalitzen
(aculturació).