2. 9.Transformacions econ òmiques i socials al 1/3 del s. XX 9.1. L’evolució demogràfica 9.2. Endarreriment agrari i conflictivitat pagesa 9.3. Els progressos de la indústria 9.4. L’evolució de l’economia 9.5. Els canvis socials http://www.youtube.com/watch?v=oNZyqwK7k4Q&feature=player_embedded
4. Transformacions econ òmiques i socials al 1/3 del s. XX 9.1. L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA • La transició demogràfica espanyola que es va iniciar amb una davallada de la mortalitat al darrer quart del s. XIX no es va acabar fins a la segona meitat del s. XX. La davallada progressiva de la natalitat es va iniciar de manera constant a partir de la segona dècada del XX. L’esperança de vida es va situar als 50 anys el 1930. • A Catalunya va ser més ràpida aquesta transició. L’augment poblacional es va accentuar, però, per la immigració.
6. Transformacions econ òmiques i socials al 1/3 del s. XX 9.1. L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA • Les ciutats o zones més dinàmiques econòmicament (Barcelona, Madrid, Bilbao, Sevilla) van rebre aportació migratòria de les zones més deprimides (Castella, Múrcia, Aragó, Andalusia oriental). • L’emigració a ultramar va ser molt important.
7. Transformacions econ òmiques i socials al 1/3 del s. XX 9.1. L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA • Les ciutats van créixer amb força (major urbanització). Barcelona va patir una gran transformació: creixement de l’Eixample, agregació de municipis (1897), obertura de la Via Laietana, xarxes de transport urbà (metro, tramvies), ampliació del port, construcció de l’aeroport (1916), remodelació de Montjuïc (Exposició Universal del 1929), barris per a immigrants. INCREMENT DE LA URBANITZACIÓ Creixement dels nuclis urbans Ciutats 1900 1930 Madrid 539.835 952.832 Barcelona 533.000 1.005.565 València 213.550 320.195 Sevilla 148.315 228.729 Bilbao 83.306 161.987
9. Transformacions econ òmiques i socials al 1/3 del s. XX 9.1. L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA Obres per a la construcció del metro a Via Laietana, Barcelona (1911) Obres d’obertura de la Via Laietana, Barcelona (1908)
10. Transformacions econ òmiques i socials al 1/3 del s. XX 9.1. L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA La Vanguardia, 13/09/1913 *1915.- Una postal en la que encara s'identifica la part superior de la Via Laitena com a carrer Bilbao. El nom de Bilbao apareix també en el tramvia núm 7 (Bilbao-Rambla) que es veu en primer terme. També s'identifica el contorn de la cúpula de l'edifici de La Caixa de Pensions. La imatge està feta des de la cruïlla amb Fontanella. ( Foto: Roisin )
11. Transformacions econ òmiques i socials al 1/3 del s. XX 9.2. ENDARRERIMENT AGRARI I CONFLICTIVITAT PAGESA • A finals del segle XIX, i a tot Europa, l’arribada de productes d’altres continents va provocar una crisi agrària, molt dura en el sector cerealista. Els jornalers van patir una reducció salarial, desfermant-se una etapa d’agitacions pageses.
12. Transformacions econ òmiques i socials al 1/3 del s. XX 9.2. ENDARRERIMENT AGRARI I CONFLICTIVITAT PAGESA • A Catalunya es va afegir una plaga de fil·loxera que obligà a replantar tots els ceps autòctons entre 1879 i 1910. Els propietaris van voler aprofitar la mort de les vinyes per limitar els drets als rabassaires, originant un llarg conflicte.
13. Transformacions econ òmiques i socials al 1/3 del s. XX 9.2. ENDARRERIMENT AGRARI I CONFLICTIVITAT PAGESA • El creixement de la demanda urbana va ser bàsic per superar la crisi. Hi va haver noves rompudes de terres, intensificació dels conreus (fertilitzants, regadius, etc.), introducció de plantes farratgeres (més carn i llet disponibles), i una major especialització. El producte agrari va créixer un 55% entre 1900 i 1931. • L’altre element bàsic de remuntada van ser els aranzels. • L’evolució de l’agricultura catalana va ser semblant a l’espanyola. Cal destacar, però, que algunes comarques van poder desenvolupar-se molt més gràcies a una especialització basada en la venda als grans mercats urbans i internacional (arròs, oli, fruits secs,etc.), fet extensible a la producció de carns de porc i de vedella.
14. Transformacions econ òmiques i socials al 1/3 del s. XX 9.2. ENDARRERIMENT AGRARI I CONFLICTIVITAT PAGESA • El principal problema del camp era l’enorme desigualtat en l’estructura de la propietat de la terra. El latifundisme condemnava els jornalers a una vida mísera o a emigrar, com ho feia el minifundisme amb els petits propietaris. • Malgrat alguna tímida mesura, el problema dels pagesos sense terra no va ser tractat durant aquesta etapa. Camperols catalans cap a finals del s. XIX
16. Transformacions econ òmiques i socials al 1/3 del s. XX 9.3. ELS PROGRESSOS DE LA INDÚSTRIA • Durant aquests anys hi va haver un augment considerable de la indústria. • Arran de la introducció de l’electricitat i del petroli es va superar una gran dificultat: la manca de fonts d’energia abundants i econòmiques. • L’electrificació de l’enllumenat s’engegà cap el 1880. L’ús industrial cap el 1914, gràcies a l’impressionant aprofitament hidroelèctric dels rius, superior al del carbó. Plaça Catalunya, Barcelona (1900-1910)
18. Transformacions econ òmiques i socials al 1/3 del s. XX 9.3. ELS PROGRESSOS DE LA INDÚSTRIA • Van continuar creixent els sectors més tradicionals (tèxtil, alimentari, siderúrgic), però hi destacà una més gran diversificació: metal·lúrgic (cotxes, electrodomèstics), químic, petrolier (Campsa, 1927), ciment (Asland, 1901).
19. Transformacions econ òmiques i socials al 1/3 del s. XX 9.3. ELS PROGRESSOS DE LA INDÚSTRIA • A Catalunya es va desenvolupar un potent sector elèctric amb inversió estrangera (Barcelona Traction, Light & Power, La Canadenca, 1911).
21. Transformacions econ òmiques i socials al 1/3 del s. XX 9.3. ELS PROGRESSOS DE LA INDÚSTRIA • Però, mentre es desenvolupava el conjunt del potencial productiu català, disminuïa la seva capacitat financera en benefici de les banques basca i madrilenya. • Madrid es va convertir en la tercera zona industrial. Van créixer la indústria conservera a Galícia, les de la joguina i del moble a València, i a Alacant es va consolidar la del calçat a la dècada de 1920.
22. Transformacions econ òmiques i socials al 1/3 del s. XX 9.3. ELS PROGRESSOS DE LA INDÚSTRIA • Aquests avenços van anar acompanyats de millores en els sistemes i xarxes de comunicacions (carreteres). Els transports es van revolucionar amb els automòbils, els tramvies i els trens elèctrics. Van millorar també les comunicacions amb el telègraf (després de1860), ràdio i telèfon (especialment a partir de 1920).
24. Transformacions econ òmiques i socials al 1/3 del s. XX 9.3. ELS PROGRESSOS DE LA INDÚSTRIA • L’economia, durant el primer terç del segle XX, va estar força intervinguda per l’Estat, no només per l’elevació del proteccionisme, sinó també amb la concessió d’ajudes (exempcions fiscals, subvencions, comandes públiques).
27. Transformacions econ òmiques i socials al 1/3 del s. XX 9.4. L’EVOLUCIÓ DE L’ECONOMIA • La crisi del 98 no va ser tan nefasta per a l’economia com es podia esperar. La repatriació de capitals, una baixa inflació, i la reducció del deute públic, van estimular una renovació de les estructures productives i financeres. • La neutralitat espanyola durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918) va permetre una important expansió econòmica, que va beneficiar especialment les indústries siderúrgica, metal·lúrgica i tèxtil. Per contra,es va desfermar un procés inflacionari molt sever.
29. Transformacions econ òmiques i socials al 1/3 del s. XX 9.4. L’EVOLUCIÓ DE L’ECONOMIA Evolució dels preus al detall a Madrid (pessetes per kg) Mitjana dels jornals (pessetes per dia)
31. Transformacions econ òmiques i socials al 1/3 del s. XX 9.4. L’EVOLUCIÓ DE L’ECONOMIA • La fi de la guerra va acabar amb l'eufòria i va desencadenar una forta crisi (1918-1923). • Dictadura de Pimo de Rivera, intervencionisme de l’Estat: obres públiques (carreteres, pantans, Exposició Universal Sevilla-Barcelona). • La crisi del 29 no va ser massa dura per a Espanya, degut a l’escàs pes del comerç exterior.
34. Transformacions econ òmiques i socials al 1/3 del s. XX 9.5. ELS CANVIS SOCIALS • Malgrat els canvis, la població activa agrària espanyola del 1930 era un terç del total. • Els adinerats seguien considerant el patrimoni rústic com a font de riquesa i de prestigi. L’oligarquia agrària latifundista del centre i sud peninsular serà molt influent socialment (caciquisme), tot i viure sovint a les ciutats (absentisme). • La pagesia continuava sotmesa a dures condicions: arrendaments, jornalers, etc. • A Catalunya va guanyar terreny la creació de cooperatives agràries .
35. Transformacions econ òmiques i socials al 1/3 del s. XX 9.5. ELS CANVIS SOCIALS • A les ciutats era ben visible una estratificació social: segregació per barris, practiques d’oci, etc. • Els grups de la burgesia industrial i financera,i de les classes mitjanes, van ampliar-se, tot i que per sota dels d’altres societats europees. • El proletariat fabril va augmentar, significativament a les zones més industrialitzades (a Catalunya un 100% del 1900 al 1930, amb 580000 obrers).
36. Transformacions econ òmiques i socials al 1/3 del s. XX 9.5. ELS CANVIS SOCIALS Classes altes Aristocràcia Burgesia terratinent Burgesia industrial i financera Classes mitjanes Classes populars Jornalers o proletariat rural Classes baixes urbanes Servei domèstic Oficis artesanals Proletariat industrial (creixement espectacular) 2.000.000 d’obrers Manté poder econòmic i polític Latifundista Conservadora Classes en augment i cada cop més conservadores Burgesia urbana Professions liberals Transformacions socials
37. Transformacions econ òmiques i socials al 1/3 del s. XX 9.5. ELS CANVIS SOCIALS • L’ampliació dels mitjans de comunicació i de transport van contribuir a la irrupció de la societat de masses. • L’alfabetització va arribar a un 70% de la gent el 1930. Això va afavorir l’edició de llibres i de premsa, i la formació progressiva d’una opinió pública independent. • Va créixer l’associacionisme, la pràctica de l’esport i de les activitats a l’aire lliure. També el món dels espectacles.
