2. Índex.
1.- El sistema circulatori sanguini.
1.1.- Vasos sanguinis.
2.- La sang.
2.1.- Composició de la sang.
3.- El cor.
3.1.- Vies d’entrada i d’eixida.
4.- El funcionament del cor.
5.- La circulació doble.
6.- Malalties del sistema circulatori.
7.- Bibliografia.
3. 1.- El sistema circulatori
sanguini.
El sistema circulatori s’encarrega de distribuir
els nutrients i l’oxigen per tot l’organisme,
alhora que recull els productes de rebuig del
metabolisme cel·lular i els porta fins als
òrgans encarregats d’eliminar-los.
4. 1.1.- Vasos sanguinis.
Poden ser de tres tipus:
Artèries: Condueixen la sang des del cor fins
als diferents òrgans del cos.
Venes: Condueixen la sang des dels diferents
òrgans cap al cor.
Capil·lars: Són petit vasos microscòpics que a
manera de xarxa uneixen les terminacions de
les artèries amb el començament de les
venes.
5. 2.- La sang.
La sang és un líquid viscós , de color roig i
sabor salat, que circula per l’interior dels
vasos sanguinis.
La sang intervé en diferents funcions:
Nutrició: transporta els nutrients des de l’aparell
digestiu cap a totes les cèl·lules de l’organisme.
Respiració: condueix l’oxigen des dels pulmons
fins a les cèl·lules i el diòxid de carboni en sentit
invers.
6. Excreció: Recull els residus reduïts per cèl·lules i
els porta a l’aparell excretor.
Defensa: Transporta les cèl·lules de defensa de
l’organisme.
Regulació tèrmica: Intervé en la regulació de la
temperatura corporal augmentant o disminuint la
pèrdua de calor.
7. 2.1.- Composició de la
sang.
La sang humana està composta per una part
líquida, anomenada plasma on es troba diferents
tipus de cèl·lules sanguínies.
Plasma: És un líquid de color groguenc constituït
per un 90% per aigua.
Cèl·lules sanguínies. Són tres tipus:
1.- Globus rojos o eritròcits: Són petites cèl·lules
bicòncaves i la seua funció es eliminar el diòxid de
carboni i transportar l’oxigen.
2.- Globus blanc o leucòcits: La seua funció es
defensar-nos.
8. 3.- Plaques o trombòcits: La seua funció és
intervindre en els processos de coagulació de la
sang quan ens fem una ferida.
9. 3.- El cor.
El cor és un òrgan musculós encarregat
d’impulsar la sang a través dels vasos sanguinis.
Està dividit en dues parts la dreta i l’esquerra. El
cada part hi ha dues cavitats. En la parts dreta
està l'aurícula dreta i el ventricle dret i en
l’esquerra l’aurícula esquerre i el ventricle
esquerre. Les dues cavitats de la part dreta estan
connectades per una vàlvula tricúspide, que es
con una porteta que deixa passar la sang. Les
dues cavitats de la part esquerra estan unides per
una vàlvula mitral.
10.
11. 3.1.- Vies d’entrada i
d’eixida
A les aurícules arriben les venes. A l'aurícula
esquerra arriben quatre venes pulmonars. A
l'aurícula dreta arriben dues venes caves.
Dels ventricles ixen les arteries. Del ventricle
dret parteix l’arteria pulmonar. Del ventricle
esquerre ix l’arteria aorta, que impulsa la sang
a la resta del cos.
L’eixida de la sang dels ventricles esta
regulada per les vàlvules sigmoides.
12. 4.- El funcionament del
cor.
El funcionament del cor constitueix
bàsicament en dos tipus de moviments
coordinats, que tenen lloc a les aurícules i als
ventricles. Un moviment de contracció, o
sístole, i una altre de relaxació, o diàstole.
13. El cicle cardíac és el moviments alternats de
contracció i relaxació mitjançant els quals
aquest recull sang de les venes i la impulsa a
les arteries. Diversos moviments:
Diàstole auricular: La sang procedent de les
diverses parts del cos entra al cor. A l'aurícula
dreta entra per les venes caves i a l'aurícula
esquerra a traves de les venes pulmonars.
Sístole auricular: Les aurícules es contrauen.
S’obrin les vàlvules mitral i tricúspide, i passa sang
als ventricles.
14. Diàstole ventricular: Els ventricles s’inflen quan
reben sang de les aurícules. Les vàlvules
sigmoides es mantenen tancades i impedeixen
que la sang de les arteries entre als ventricles.
Sístole ventricular: Els ventricles els contrauen i
les vàlvules sigmoides s’obrin. Les vàlvules mitral i
tricúspide es mantenen tancades i impedeixen
que la sang torne a les aurícules. La sang es
impulsada des del ventricle esquerre cap a l’arteria
aorta i des del ventricle dret a l’arteria pulmonar.
Quan la sang a passat a les arteries, les vàlvules
sigmoides es tanquen.
15. 5.- La circulació doble.
Les persones presentem un tipus de circulació
anomenada doble i completa. Diem que es
doble perquè en el curs d’un recorregut
complet la sang passa dues vegades pel cor,
de manera que s’estableix dos circuits.
Dos circuits que s’estableixen són:
16. Circuit pulmonar: És el que s’estableix entre el cor
i els pulmons. La sang recollida en tots els òrgans
del cos, arriba a l’aurica dreta per les venes caves.
D’ací passa al ventricle dret, d’on ix cap als
pulmons per l’arteria pulmonar. CRICUIT MENOR.
Circuit general: És el que s’estableix entre el cor i
els diferents òrgans del cos. La sang porta l’oxigen
i els nutrients necessaris per a que puguen dur a
terme les seues funcions. La sang carregada
d’oxigen, que es troba a l'aurícula esquerra, passa
al ventricle esquerre. Des d’ací es impulsada a
través de l’arteria aorta, cap tots els òrgans del
cos. CIRCUIT MAJOR.
17. 6.-Malalties del sistema
circulatori.
Les enfermetats que afecten al cor i als vasos
sanguinis reben el nom de malalties
cardiovasculars.
Arteriosclerosi: Significa enduriment de les
artèries. S’origina sobre tot pel depòsit de
greixos i colesterol sobre la paret interna
d’aquest vasos sanguinis.
18. Infarts de miocardi: L'arteriosclerosi pot
afectar qualsevol artèria de l'organisme, però
es especialment important quan danya les
artèries coronaries, que s’encarreguen de
subministrar la sang carregada de nutrients i
oxigen al múscul cardíac.
Salud cardiovascular: Aquestes malalties són
la primera causa de mort arreu del mon
occidental. Per a evitar-ho cal que fem:
Exercici.
Tindre una bona alimentació.
No fumar.
19. 7.- Bibliografía.
Em buscat la informació al llibre de classe i les
imatges a google imatges.
Editor's Notes
Angel
Biconcaves: Són com globus rojos que tenen de donut però no estan completament foradats.
Coagulació: el proces de la formació de la costra de les ferides