Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
Quines pantalles llegim? 
Som molts els que estem acostumats a 
llegir fent servir el suport paper. Ens 
agrada tocar-lo, ...
A FONS 
18 
Guix 383 | Març 2012 
Alguns adolescents duen un ordinador ul-traportàtil 
a la motxilla. L’utilitzen com a 
e...
Guix 383 | Març 2012 
Processos de recepció i interacció: re- A FONS 
cepció dels missatges i sistemes de 
mesurament. 
Pr...
A FONS 
20 
Guix 383 | Març 2012 
NOTA 
1. Bloc «De la societat digital a les aules» 
(http://mestres.ara.cat/delasocietat...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Llegir en pantalles

Llegir en pantalles, Llegir en digital

Llegir en pantalles

  1. 1. Quines pantalles llegim? Som molts els que estem acostumats a llegir fent servir el suport paper. Ens agrada tocar-lo, olorar-lo, doblegar-lo, su-bratllar- lo... Hem nascut en la cultura lle-trada, on el text imprès és la referència en la lectura. Però, si ens fixem en el nostre entorn, en la nostra vida quoti-diana, ens adonarem que la lectura no només la fem en paper. Hi ha uns altres suports, entre els quals cal destacar una diversitat creixent de pantalles que s’han Vinyet Ramírez Llegir en pantalles, una lectura multimodal Jordi Jubany La lectura en pantalles ha crescut en els usos quotidians. Moltes vega-des, de manera no del tot conscient, fem lectures multimodals. Avui en dia, amb els suports digitals i l’accés a les fonts d’Internet, llegir és més complex, més ric i més interessant. D’aquesta manera, llegir im-plica una posició activa del lector, que defineix la lectura que fa. Des d’una visió crítica, en determina la veracitat i la funcionalitat per al seu creixement i desenvolupament personals i socials. Llegir bé és impor-tant per ser competent per aprendre. PARAULES CLAU: aprenentatge, llengua, lectura, escriptura, lectoescriptura, pantalla, Internet, digital, crític, competència. A FONS Lectura en pantalles Lectura G introduït a les nostres pràctiques lectores quotidianes. Posem l’exemple d’una persona que es disposa a començar –si està de sort– la jornada laboral. Es lleva amb el so d’un despertador; el primer que llegeix és l’hora; a continuació, la ràdio li recorda quin dial està escoltant; uns quants mi-nuts més tard, la nevera li assenyala la temperatura. El dia ja s’inicia amb uns quants casos de lectures numèriques simples. 17 Guix 383 | Març 2012| p. 17-21
  2. 2. A FONS 18 Guix 383 | Març 2012 Alguns adolescents duen un ordinador ul-traportàtil a la motxilla. L’utilitzen com a eina d’aprenentatge, però també el fan servir fora de les aules. A les classes, usen les pissarres digitals interactives que permeten mostrar i interactuar amb qual-sevol informació que es generi arreu del món. Són usos de pantalles molt més es-pecialitzats i socials. El canvi de paradigma Sabem llegir totes aquestes pantalles? Afecten la nostra manera de pensar? Algú ens ha ensenyat a utilitzar-les per aprendre i per desenvolupar-nos a nivell personal i social? Som conscients del consum de pantalles que fem cada dia? Un bon exercici per a qualsevol persona, docents, famílies i alumnat és anotar qui-nes pantalles llegim i què ens aporten. Aquest exercici ajuda a prendre conscièn-cia de la presència de pantalles i de la importància del paper actiu, identitari i crític del lector. En el que podem anomenar paradigma de Gutenberg, el text està clarament de-limitat per un espai i un suport. El text tradicional utilitza un conjunt de paraules i oracions, codi escrit, lineal i imprès, però el fet lector no és només descodifi-car- lo i fer-ne una comprensió simple. Se-gons Gilles Thérien (1990), la lectura textual es pot entendre com una activitat Després, si decideix agafar el cotxe, dis-posa d’una complexa pantalla amb múlti-ples dades. Una mala interpretació dels indicadors de l’oli, de la bateria i del car-burant a través de pantalles iconogràfi-ques pot fer que se li espatlli. La lectura es fa més complexa i necessàriament in-terpretativa, si no vol tenir cap ensurt. Si opta pel transport públic, mentre es-pera l’autobús o el metro, rep informació dinàmica a través de pantalles que infor-men de les parades, i, alhora, envia mis-satges amb el mòbil i en llegeix. També escolta cançons a l’MP4 i llegeix una no-vel ·la amb el lector de llibres digitals. Un altre viatger repassa el diari a través de la tauleta tàctil i fa el seguiment de l’actuali-tat al Twitter. Aquestes lectures ja són tex-tuals, interpretatives, voluntàries i amb possibilitats interactives. Hi ha infants que comencen el dia veient dibuixos animats a la televisió. Mentre els acompanyen al centre educatiu, amb transport públic o privat, fan un parell de partides a la videoconsola portàtil. Pel camí, es creuen amb uns quants anuncis gegants. La seva vivència amb les panta-lles és molt audiovisual. mental i social complexa que contempla cinc processos diferents implicats en el fet lector, que són complementaris i si-multanis: 1. Neurofisiològic: identificació i memorit-zació de signes. 2. Cognitiu: comprensió de l’abstracció. 3. Afectiu: emocions per a la identificació. 4. Argumentatiu: discurs i postura ideolò-gica. 5. Cultural i social: context de cada lector. El format del llibre ha dominat durant molt de temps pels avantatges que comporta, tal com escenifica aquest vídeo http://youtu.be/iwPj0qgvfIs. Però la lec-tura no només es fa amb text i codi escrit, sinó que incorpora cada vegada més la imatge i la seva remescla. L’activitat lec-tora en el text i en la imatge posa en joc competències cognitives semblants. Segons Joan Ferrés (2011), en la lectura de missatges, el lector ha de tenir pre-sents les dimensions audiovisuals: Estètica: criteri artístic, literari. Llenguatge: domini de la narració. Ideologia i valors: consciència de la transmissió. Aquestes lectures ja són textuals, interpretatives, voluntàries i amb possibilitats interactives La lectura no només es fa amb text i codi escrit, sinó que in-corpora cada vegada més la imatge i la seva remescla
  3. 3. Guix 383 | Març 2012 Processos de recepció i interacció: re- A FONS cepció dels missatges i sistemes de mesurament. Processos de producció i difusió: orga-nització 19 i funcionament. Tecnologia: utilització audiovisual. En el que podríem anomenar para-digma de Zuckerberg (creador del Fa-cebook), la lectura és molt més social i complexa. El text multimodal és com-plex i combina llenguatge verbal, icono-gràfic, audiovisual, hipertextual, digital i interactiu de manera sincrònica i diacrò-nica. La tasca d’establir un criteri de se-lecció que abans acostumava a executar un editor passa també al re-ceptor de la informació. D’aquesta ma-nera, la valoració final de l’adequació, l’autoria, la veracitat i la qualitat d’un missatge l’ha de fer l’usuari. Llegir més i millor Llegir en pantalles contempla la lectura de documents pensats des de i per als nous formats, però també dels que s’han conceptualitzat en paper i posteriorment s’han digitalitzat. Molts arxius imiten for-mes del passat, així passem de la pà-gina del llibre a la pàgina web amb una buscada linealitat. També hi ha aplica-cions digitals que imiten la manera de passar pàgines en paper. Però, quins va-lors afegits ens poden oferir els suports nous? Lectura en pantalles Lectura G FONTS LECTORES Biblioteca cronològica digital mundial de la UNESCO: www.wdl.org Mapa literari català: mapaliterari.cat Mapa mundial de diaris i publicacions: http://newspapermap.com Llibres classificats per gèneres, autors, títols i llengües: www.manybooks.net Base de dades bibliogràfica de totes les universitats de Catalunya: www.cbuc.cat Programa «Una mà de contes»: www.super3.cat/unamadecontes Espai «Què llegeixes»: quellegeixes.cat SUPORTS LECTORS FÍSICS L’e-reader o llibre digital: permet tenir milers de llibres guardats en un sol dispositiu. Utilitza la tinta sense llum, que no molesta. Permet fer cerques, prendre apunts, consul-tar diccionaris, traduir, modificar la mida de la lletra... El mòbil: pot interactuar amb Internet i amb lectures multimodals. L’ordinador: l’usuari pràcticament viu un diàleg amb l’ordinador per obtenir el text que vol. Té a un clic diccionaris, traductors, correctors i tot d’eines comunicatives i revistes especialitzades de consulta. La tauleta: incorpora la interacció tàctil per llegir textos o ser llegits en veu alta, per re-escriure, triar el recorregut, geolocalitzar un text literari... Dos exemples: el conte Alícia al país de les meravelles (http://youtu.be/gew68Qj5kxw) i el Projecte Dedos, de la Fun-dación Germán Sánchez Ruipérez (www.citafgsr.org/educacion/dedos). La consola de videojocs: possibilita el treball col·laboratiu encarat a objectius, la ges-tió d’hipòtesis..., enmig de la construcció de grans relats. APLICACIONS, MITJANS I RECURSOS MULTIMÈDIA Els codis QR: enllacen la vida off-line amb la vida on-line mitjançant recursos multimèdia. La realitat augmentada: a la realitat física, hi sobreposa text, àudio, objectes en 3D, ví-deo..., amb l’ús d’una càmera. El llibre de text digital: una font d’informació seleccionada i adaptada, però amb més recursos multimèdia i enllaços que en paper. El Digital Storytelling: petits relats digitals emotius d’experiència personal. La web 2.0: tot tipus d’eines que permeten interaccionar, (blocs, wikis...). Molts usuaris actuen com a prossumidors (productors i consumidors de continguts alhora) i desenvo-lupen una gran diversitat de gèneres digitals. Les xarxes socials: persones que comparteixen amistat o interessos. Més enllà dels usos que se’n puguin fer en l’oci, poden esdevenir una comunitat de pràctica per a la construcció compartida del coneixement. Possibilita aportacions noves dels lectors, amb la qual cosa es genera una coautoria compartida, es converteix l’escrit electrònic en un objecte més obert, modificable, interconnectat i significatiu.
  4. 4. A FONS 20 Guix 383 | Març 2012 NOTA 1. Bloc «De la societat digital a les aules» (http://mestres.ara.cat/delasocietatdigitalale-saules). REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES BORRÀS, L. (2011): «Nuevos lectores, nuevos modos de lectura en la era digital», a MON-TESA, S.: Literatura e internet. Málaga. AE-DILE, p. 41-66. CASSANY, D. (2011): En_línia. Llegir i escriure a la xarxa. Barcelona. Graó. «Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’es-tableix l’ordenació dels ensenyaments de l’e-ducació primària». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 4915. FERRÉS, J. (2011): Competencia mediática. ITE. Ministerio de Educación. JUBANY, J. (2008): «Significats nous i mane-res noves d’aprendre a llegir i escriure». Arti-cles: Didàctica de la Llengua i la Literatura, núm. 44, p. 86-94. NOGUEROL, A. (2007): Tècniques d’aprenen-tatge i estudi: Aprendre a l’escola. Barcelona. Graó. PRAT, A.; VILA, N. (2000): «Las habilidades de lectura y escritura: un antes y un después». Textos de Didáctica de la Lengua y la Litera-tura, núm. 24, p. 47-58. THÉRIEN, G. (1990): Pour une sémiothique de la lecture. París. Protée, núm. 2-3. Aprendre a llegir, llegir per aprendre Podem aprofitar el valor afegit que apor-ten els recursos nous per millorar la com-prensió lectora, per ser més crítics i per aprendre més en les diverses àrees del coneixement. Són eines noves que poden contribuir a assolir l’èxit escolar, personal i social. També l’informe PISA de l’OCDE (www.oecd.org) es planteja avaluar la lectura digital des de l’any 2009. La competència comunicativa és la més global i ha de ser atesa des de totes les àrees curriculars i activitats educatives del centre si es vol que es desenvolupi de manera coherent i eficaç. Hi pot contribuir llegir i escriure, amb diferents estratègies abans, durant i després del procés. També amb la combinació de diferents ti-pologies, funcions, formats, mitjans, su-ports i situacions comunicatives, de manera individual i col·lectiva. El Projecte Comunicatiu de Centre pot ser una eina per coordinar les pràctiques co-municatives que tenen totes les àrees. L’objectiu que persegueix és garantir que, al llarg de cada etapa educativa, l’alumne adquireixi un seguit de competències co-municatives de forma estructurada. A nivell de centre, el paper de la biblioteca és im-portant per fomentar el gust per la lectura, desenvolupar la competència informacio-nal i el fet d’aprendre a aprendre. I contem-plar, així, el paper de les noves lectures. «Els mitjans nous possibiliten llegir i es-criure més, en quantitat i en qualitat. Faci-liten l’accés a versions originals dels documents i a fonts noves, tot oferint més diversitat de formats, més rapidesa en l’accés, més combinacions multimèdia, més relació hipertextual, més recomana-cions socials, més personalització, més contrast, més profunditat, més gaudi…, sempre que es faci un acostament cohe-rent i conscient per vèncer la infoxicació, la qual cosa requereix esforç i capacitat de concentració tenint present la memò-ria del passat.» Els mitjans nous possibiliten lle-gir i escriure més, en quantitat i en qualitat Són eines noves que poden con-tribuir a assolir l’èxit escolar, personal i social HEM PARLAT DE: - Lectura. - Mitjans audiovisuals i TIC. - Competència digital i tracta-ment de la informació. - Competència comunicativa, lingüística i audiovisual. AUTOR Jordi Jubany i Vila Assessor en Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement Jjubany1@xtec.cat Aquest article fou sol·licitat per GUIX: ELEMENTS D’ACCIÓ EDUCATIVA el mes de juny de 2011 i acceptat el mes de desembre de 2011 per ser-hi publicat. Vinyet Ramírez

×