Llegir en pantalles, Llegir en digital

1. Quines pantalles llegim?
Som molts els que estem acostumats a
llegir fent servir el suport paper. Ens
agrada tocar-lo, olorar-lo, doblegar-lo, su-bratllar-
lo... Hem nascut en la cultura lle-trada,
on el text imprès és la referència
en la lectura. Però, si ens fixem en el
nostre entorn, en la nostra vida quoti-diana,
ens adonarem que la lectura no
només la fem en paper. Hi ha uns altres
suports, entre els quals cal destacar una
diversitat creixent de pantalles que s’han
Vinyet Ramírez
Llegir en pantalles,
una lectura
multimodal
Jordi Jubany
La lectura en pantalles ha crescut en els usos quotidians. Moltes vega-des,
de manera no del tot conscient, fem lectures multimodals. Avui en
dia, amb els suports digitals i l’accés a les fonts d’Internet, llegir és
més complex, més ric i més interessant. D’aquesta manera, llegir im-plica
una posició activa del lector, que defineix la lectura que fa. Des
d’una visió crítica, en determina la veracitat i la funcionalitat per al seu
creixement i desenvolupament personals i socials. Llegir bé és impor-tant
per ser competent per aprendre.
PARAULES CLAU: aprenentatge, llengua, lectura, escriptura, lectoescriptura, pantalla, Internet, digital,
crític, competència.
A FONS
Lectura en pantalles
Lectura
G
introduït a les nostres pràctiques lectores
quotidianes.
Posem l’exemple d’una persona que es
disposa a començar –si està de sort– la
jornada laboral. Es lleva amb el so d’un
despertador; el primer que llegeix és
l’hora; a continuació, la ràdio li recorda
quin dial està escoltant; uns quants mi-nuts
més tard, la nevera li assenyala la
temperatura. El dia ja s’inicia amb uns
quants casos de lectures numèriques
simples.
17
Guix 383 | Març 2012| p. 17-21

2. A FONS
18
Guix 383 | Març 2012
Alguns adolescents duen un ordinador ul-traportàtil
a la motxilla. L’utilitzen com a
eina d’aprenentatge, però també el fan
servir fora de les aules. A les classes,
usen les pissarres digitals interactives que
permeten mostrar i interactuar amb qual-sevol
informació que es generi arreu del
món. Són usos de pantalles molt més es-pecialitzats
i socials.
El canvi de paradigma
Sabem llegir totes aquestes pantalles?
Afecten la nostra manera de pensar?
Algú ens ha ensenyat a utilitzar-les per
aprendre i per desenvolupar-nos a nivell
personal i social? Som conscients del
consum de pantalles que fem cada dia?
Un bon exercici per a qualsevol persona,
docents, famílies i alumnat és anotar qui-nes
pantalles llegim i què ens aporten.
Aquest exercici ajuda a prendre conscièn-cia
de la presència de pantalles i de la
importància del paper actiu, identitari i
crític del lector.
En el que podem anomenar paradigma
de Gutenberg, el text està clarament de-limitat
per un espai i un suport. El text
tradicional utilitza un conjunt de paraules
i oracions, codi escrit, lineal i imprès,
però el fet lector no és només descodifi-car-
lo i fer-ne una comprensió simple. Se-gons
Gilles Thérien (1990), la lectura
textual es pot entendre com una activitat
Després, si decideix agafar el cotxe, dis-posa
d’una complexa pantalla amb múlti-ples
dades. Una mala interpretació dels
indicadors de l’oli, de la bateria i del car-burant
a través de pantalles iconogràfi-ques
pot fer que se li espatlli. La lectura
es fa més complexa i necessàriament in-terpretativa,
si no vol tenir cap ensurt.
Si opta pel transport públic, mentre es-pera
l’autobús o el metro, rep informació
dinàmica a través de pantalles que infor-men
de les parades, i, alhora, envia mis-satges
amb el mòbil i en llegeix. També
escolta cançons a l’MP4 i llegeix una no-vel
·la amb el lector de llibres digitals. Un
altre viatger repassa el diari a través de la
tauleta tàctil i fa el seguiment de l’actuali-tat
al Twitter. Aquestes lectures ja són tex-tuals,
interpretatives, voluntàries i amb
possibilitats interactives.
Hi ha infants que comencen el dia veient
dibuixos animats a la televisió. Mentre els
acompanyen al centre educatiu, amb
transport públic o privat, fan un parell de
partides a la videoconsola portàtil. Pel
camí, es creuen amb uns quants anuncis
gegants. La seva vivència amb les panta-lles
és molt audiovisual.
mental i social complexa que contempla
cinc processos diferents implicats en el
fet lector, que són complementaris i si-multanis:
1. Neurofisiològic: identificació i memorit-zació
de signes.
2. Cognitiu: comprensió de l’abstracció.
3. Afectiu: emocions per a la identificació.
4. Argumentatiu: discurs i postura ideolò-gica.
5. Cultural i social: context de cada lector.
El format del llibre ha dominat durant molt
de temps pels avantatges que comporta,
tal com escenifica aquest vídeo
http://youtu.be/iwPj0qgvfIs. Però la lec-tura
no només es fa amb text i codi escrit,
sinó que incorpora cada vegada més la
imatge i la seva remescla. L’activitat lec-tora
en el text i en la imatge posa en joc
competències cognitives semblants.
Segons Joan Ferrés (2011), en la lectura
de missatges, el lector ha de tenir pre-sents
les dimensions audiovisuals:
Estètica: criteri artístic, literari.
Llenguatge: domini de la narració.
Ideologia i valors: consciència de la
transmissió.
Aquestes lectures ja són textuals,
interpretatives, voluntàries i amb
possibilitats interactives
La lectura no només es fa amb
text i codi escrit, sinó que in-corpora
cada vegada més la
imatge i la seva remescla

3. Guix 383 | Març 2012
Processos de recepció i interacció: re- A FONS
cepció dels missatges i sistemes de
mesurament.
Processos de producció i difusió: orga-nització
19
i funcionament.
Tecnologia: utilització audiovisual.
En el que podríem anomenar para-digma
de Zuckerberg (creador del Fa-cebook),
la lectura és molt més social i
complexa. El text multimodal és com-plex
i combina llenguatge verbal, icono-gràfic,
audiovisual, hipertextual, digital i
interactiu de manera sincrònica i diacrò-nica.
La tasca d’establir un criteri de se-lecció
que abans acostumava a
executar un editor passa també al re-ceptor
de la informació. D’aquesta ma-nera,
la valoració final de l’adequació,
l’autoria, la veracitat i la qualitat d’un
missatge l’ha de fer l’usuari.
Llegir més i millor
Llegir en pantalles contempla la lectura
de documents pensats des de i per als
nous formats, però també dels que s’han
conceptualitzat en paper i posteriorment
s’han digitalitzat. Molts arxius imiten for-mes
del passat, així passem de la pà-gina
del llibre a la pàgina web amb una
buscada linealitat. També hi ha aplica-cions
digitals que imiten la manera de
passar pàgines en paper. Però, quins va-lors
afegits ens poden oferir els suports
nous?
Lectura en pantalles
Lectura
G
FONTS LECTORES
Biblioteca cronològica digital mundial de la UNESCO: www.wdl.org
Mapa literari català: mapaliterari.cat
Mapa mundial de diaris i publicacions: http://newspapermap.com
Llibres classificats per gèneres, autors, títols i llengües: www.manybooks.net
Base de dades bibliogràfica de totes les universitats de Catalunya: www.cbuc.cat
Programa «Una mà de contes»: www.super3.cat/unamadecontes
Espai «Què llegeixes»: quellegeixes.cat
SUPORTS LECTORS FÍSICS
L’e-reader o llibre digital: permet tenir milers de llibres guardats en un sol dispositiu.
Utilitza la tinta sense llum, que no molesta. Permet fer cerques, prendre apunts, consul-tar
diccionaris, traduir, modificar la mida de la lletra...
El mòbil: pot interactuar amb Internet i amb lectures multimodals.
L’ordinador: l’usuari pràcticament viu un diàleg amb l’ordinador per obtenir el text que
vol. Té a un clic diccionaris, traductors, correctors i tot d’eines comunicatives i revistes
especialitzades de consulta.
La tauleta: incorpora la interacció tàctil per llegir textos o ser llegits en veu alta, per re-escriure,
triar el recorregut, geolocalitzar un text literari... Dos exemples: el conte Alícia
al país de les meravelles (http://youtu.be/gew68Qj5kxw) i el Projecte Dedos, de la Fun-dación
Germán Sánchez Ruipérez (www.citafgsr.org/educacion/dedos).
La consola de videojocs: possibilita el treball col·laboratiu encarat a objectius, la ges-tió
d’hipòtesis..., enmig de la construcció de grans relats.
APLICACIONS, MITJANS I RECURSOS MULTIMÈDIA
Els codis QR: enllacen la vida off-line amb la vida on-line mitjançant recursos multimèdia.
La realitat augmentada: a la realitat física, hi sobreposa text, àudio, objectes en 3D, ví-deo...,
amb l’ús d’una càmera.
El llibre de text digital: una font d’informació seleccionada i adaptada, però amb més
recursos multimèdia i enllaços que en paper.
El Digital Storytelling: petits relats digitals emotius d’experiència personal.
La web 2.0: tot tipus d’eines que permeten interaccionar, (blocs, wikis...). Molts usuaris
actuen com a prossumidors (productors i consumidors de continguts alhora) i desenvo-lupen
una gran diversitat de gèneres digitals.
Les xarxes socials: persones que comparteixen amistat o interessos. Més enllà dels
usos que se’n puguin fer en l’oci, poden esdevenir una comunitat de pràctica per a la
construcció compartida del coneixement. Possibilita aportacions noves dels lectors, amb
la qual cosa es genera una coautoria compartida, es converteix l’escrit electrònic en un
objecte més obert, modificable, interconnectat i significatiu.

4. A FONS
20
Guix 383 | Març 2012
NOTA
1. Bloc «De la societat digital a les aules»
(http://mestres.ara.cat/delasocietatdigitalale-saules).
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
BORRÀS, L. (2011): «Nuevos lectores, nuevos
modos de lectura en la era digital», a MON-TESA,
S.: Literatura e internet. Málaga. AE-DILE,
p. 41-66.
CASSANY, D. (2011): En_línia. Llegir i escriure
a la xarxa. Barcelona. Graó.
«Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’es-tableix
l’ordenació dels ensenyaments de l’e-ducació
primària». Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya, núm. 4915.
FERRÉS, J. (2011): Competencia mediática.
ITE. Ministerio de Educación.
JUBANY, J. (2008): «Significats nous i mane-res
noves d’aprendre a llegir i escriure». Arti-cles:
Didàctica de la Llengua i la Literatura,
núm. 44, p. 86-94.
NOGUEROL, A. (2007): Tècniques d’aprenen-tatge
i estudi: Aprendre a l’escola. Barcelona.
Graó.
PRAT, A.; VILA, N. (2000): «Las habilidades de
lectura y escritura: un antes y un después».
Textos de Didáctica de la Lengua y la Litera-tura,
núm. 24, p. 47-58.
THÉRIEN, G. (1990): Pour une sémiothique de
la lecture. París. Protée, núm. 2-3.
Aprendre a llegir, llegir per aprendre
Podem aprofitar el valor afegit que apor-ten
els recursos nous per millorar la com-prensió
lectora, per ser més crítics i per
aprendre més en les diverses àrees del
coneixement. Són eines noves que poden
contribuir a assolir l’èxit escolar, personal i
social. També l’informe PISA de l’OCDE
(www.oecd.org) es planteja avaluar la
lectura digital des de l’any 2009.
La competència comunicativa és la més
global i ha de ser atesa des de totes les
àrees curriculars i activitats educatives del
centre si es vol que es desenvolupi de
manera coherent i eficaç. Hi pot contribuir
llegir i escriure, amb diferents estratègies
abans, durant i després del procés.
També amb la combinació de diferents ti-pologies,
funcions, formats, mitjans, su-ports
i situacions comunicatives, de
manera individual i col·lectiva.
El Projecte Comunicatiu de Centre pot ser
una eina per coordinar les pràctiques co-municatives
que tenen totes les àrees.
L’objectiu que persegueix és garantir que,
al llarg de cada etapa educativa, l’alumne
adquireixi un seguit de competències co-municatives
de forma estructurada. A nivell
de centre, el paper de la biblioteca és im-portant
per fomentar el gust per la lectura,
desenvolupar la competència informacio-nal
i el fet d’aprendre a aprendre. I contem-plar,
així, el paper de les noves lectures.
«Els mitjans nous possibiliten llegir i es-criure
més, en quantitat i en qualitat. Faci-liten
l’accés a versions originals dels
documents i a fonts noves, tot oferint més
diversitat de formats, més rapidesa en
l’accés, més combinacions multimèdia,
més relació hipertextual, més recomana-cions
socials, més personalització, més
contrast, més profunditat, més gaudi…,
sempre que es faci un acostament cohe-rent
i conscient per vèncer la infoxicació,
la qual cosa requereix esforç i capacitat
de concentració tenint present la memò-ria
del passat.»
Els mitjans nous possibiliten lle-gir
i escriure més, en quantitat
i en qualitat
Són eines noves que poden con-tribuir
a assolir l’èxit escolar,
personal i social
HEM PARLAT DE:
- Lectura.
- Mitjans audiovisuals i TIC.
- Competència digital i tracta-ment
de la informació.
- Competència comunicativa,
lingüística i audiovisual.
AUTOR
Jordi Jubany i Vila
Assessor en Tecnologies
per a l’Aprenentatge
i el Coneixement
Jjubany1@xtec.cat
Aquest article fou sol·licitat per
GUIX: ELEMENTS D’ACCIÓ EDUCATIVA
el mes de juny de 2011 i acceptat
el mes de desembre de 2011 per
ser-hi publicat.
Vinyet Ramírez