2. ÍNDEX
1. La crisi de les democràcies liberals
2. ITÀLIA: Mussolini i el Feixisme (1922-1939)
3. La República de Weimar (1918-1933)
4. ALEMANYA: Hitler i el Nazisme (1933-1939)
5. La infàmia de l’Holocaust
4. 1. La crisi de les democràcies liberals
• Les conseqüències de la Primera Guerra Mundial:
• Vencedors: sistemes polítics liberals parlamentaris
• Dècada dels anys 20: situació econòmica difícil
• Inflació altíssima
• Les produccions es van enfonsar
• Augment de l’atur
• Crisi social: vagues
• Sentiment d’hostilitat contra les democràcies de la
postguerra, especialment a Alemanya.
5. 1. La crisi de les democràcies liberals
• Les democràcies davant de la crisi
• Gran Bretanya:
• Situació econòmica greu, ja els anys 20
• 1921: partició d’Irlanda
• Partit Laborista: acció parlamentària
• França:
• Situació crítica ens els anys 30
• Front Popular: gran coalició en el marc
parlamentari
• Suïssa, Bèlgica, Holanda:
• Formació de coalicions governamentals de partits
liberals
6. 1. La crisi de les democràcies liberals
• El sorgiment de règims autoritaris:
• Dictadures que prometien: restablir l’ordre, gran
nacionalisme, recolçats en grans poders com l’exèrcit o
l’Església i el gran capital.
• 1920: Hongria
• 1923-30: Espanya: Primo de Rivera
• 1926: Polònia, Lituània i Portugal
• 1933: Àustria: canceller Dollfuss
• 1934: Letònia i Estònia
• Anys 30: Grècia, Romania i Bulgària
• ITÀLIA: 1922: Partit Nacional Feixista; Mussolini
• ALEMANYA: 1933: Partit Nazi; Hitler
7.
8.
9. ÍNDEX
1. La crisi de les democràcies liberals
2. ITÀLIA: Mussolini i el Feixisme (1922-1939)
3. La República de Weimar (1918-1933)
4. ALEMANYA: Hitler i el Nazisme (1933-1939)
5. La infàmia de l’Holocaust
10. 2. ITÀLIA: Mussolini i el Feixisme (1922-1939)
• La crisi de la postguerra
• Gran moviment vaguístic per l’augment de preus
• Ocupació de terres dels gran propietaris
• Moviments reprimits (por a la bolxevització)
• Àmbit polític:
• Forta inestabilitat (1919-22: 5 governs diferents)
• Coalició de partits liberals
• Nacionalisme exaltat: terres irredemptes
11. Italia
tras
la
Gran
Guerra
v Italia
salió
defraudada
de
la
Gran
Guerra.
Esperanzas
de
expansión
territorial
no
fueron
sa6sfechas.
v A
esta
crisis
moral
se
unió
una
grave
situación
polí6ca,
económica
y
social.
(cri6ca
al
sistema
democrá6co,
oleadas
de
huelgas
y
revueltas
en
1919
y
1920)
v Mussolini
crea
los
“fascios
de
combate”
contra
la
democracia
y
las
organizaciones
obreras(camisas
negras)
v El
Gobierno
vieron
en
los
escuadristas
un
instrumento
para
frenar
el
movimiento
obrero.
12. • La formació del partit feixista
• 1919: Mussolini (exmilitant socialista) va fundar els
Fasci Italiani di Combattimento
• 1921: Partido Nazionale Fascista (PNF)
• Programa: defensor propietat privada, fort
nacionalisme, projecte expansionista i militarista
• Bases: obrers descontents, petita burgesia
• Ben vist per: industrials, grans propietaris,...
• Un fre al: socialisme i comunisme
• Ajuda financera: indústria
• Esquadres feixistes: actes de violència social
2. ITÀLIA: Mussolini i el Feixisme (1922-1939)
13. Principales
rasgos
del
fascismo
v El
fascismo
surgió
en
Italia
después
de
la
Primera
Guerra
Mundial.
v Principios
doctrinales
básicos
que
caracterizan
el
fascismo:
el
nacionalismo,
el
an6parlamentarismo,
la
desconfianza
de
la
razón
y
el
liderazgo
absoluto.
v El
nacionalismo
radical
encarna
un
nacionalismo
de
pueblos
vecinos
en
una
con6enda
o
defraudados
por
no
haber
logrado
lo
que
consideran
un
derecho.(
en
Italia,
el
fascismo
apoyo
en
la
frustración
provocada
por
no
conseguir
en
el
desenlace
de
la
Gran
Guerra.
En
Alemania
arrancaba
de
la
protesta
contra
el
Tratado
de
Versalles)
v El
fascismo
es
an6parlamentario
y
an6liberal.
Acusaba
a
los
sistema
democrá6cos
de
promover
la
división
entre
los
ciudadanos
debilidad
del
país.
v El
fascismo
desconRa
de
la
razón
y
de
la
intelectualidad
v El
fascismo
defiende
el
liderazgo
absoluto
de
un
líder
omnipotente.
14. • La Marxa sobre Roma i l’arribada al poder
• Agost 1922: esquadristes: serveis durant la vaga
• Octubre 1922: Marxa sobre Roma
• Si el govern no controlava, ells marxarien cap a
la capital
• Govern va dimitir, i Victor Manuel III va demanar
a Mussolini constituir un nou executiu
• Lliurament del poder al feixisme: monarquia i exèrcit
• Dictadura feixista: procés de restricció de les
llibertats
• 1924: assassinat del diputat socialista Matteotti
• Mussolini: plens poders, i va silenciar tota la
oposició
2. ITÀLIA: Mussolini aplega al poder.
15. • La dictadura feixista
• 1925: Mussolini (Il Duce): règim totalitari
• 1926: Llei Rocco: prohibició del partits i sindicats
• 1928: Gran Consell Feixista
• 1929: Cambra dels Fasci i de les Corporacions
• Policia política: OVRA
• Amb l’Església: 1929: Pactes de Letrán
• Re-militarització: recuperar els territoris irredempts
• Política expansionista: territoris colonials
2. ITÀLIA: Cronologia del control polític
16. La marcha sobre Roma y la llegada al poder. La dictadura fascista
2.-‐
La
Italia
fascista
(1922-‐1939)
Partido Nacional Fascista Apoyo de las clases medias
y propietariasreprime
Organizaciones y
huelgas obreras
(1922)
Asesinato
de Matteotti
• Mayoría parlamentaria
• Poderes extraordinariosMarcha sobre Roma
(octubre de 1922)
emprende
Reclamar el poder
para
• Monarquía
• Ejército
apoyan
Gobierno de coalición
(1922-1924)
Eliminación del Partido
Socialista
La dictadura fascista
(desde 1925)
es
Régimen totalitario
con
• Identificación de Estado y partido
• Organización corporativa del Estado
• Leyes fascistísimas:
Ø Concentración de poderes por Mussolini
Ø Prohibición de partidos y sindicatos
Ø Control de las autoridades territoriales
Ø Censura de prensa
Ø Depuración de la Administración
Ø Policía política (OVRA)
Ley Rocco (1926)
El Parlamento depende del Gran
Consejo Fascista (1928)
• Sindicatos
• Órgano consultivo:
Cámara de los Fasci
se apoya en
• Iglesia católica (Pactos de
Letrán, 1929)
• Política expansionista (fronteras
en Europa y territorios coloniales)
17.
18. • Un fort dirigisme econòmic
• Gran intervenció estatal
• Proteccionisme a la indústria nacional
• Autarquia econòmica
• 1933: IRI: Institut per a la Reconstrucció Industrial
• Grans obres públiques
• Oligarquia entre el sector privat i l’estatal
2. ITÀLIA: Economia de l’Estat feixista
19. Fuerte dirigismo económico y estricto control social
Intervencionismo estatal
con
• Proteccionismo
• Autarquía
• Planificación estatal
(pero economía liberal)
• Programa agrario
• Política natalista
• Economía de guerra
(desde 1936)
Instituto para la
Reconstrucción Industrial (IRI)
mediante
• Ayudar a las empresas
• Controlar los sectores estratégicos
para
• Renovación de la industria
• Costes elevados
• Baja calidad de la producción
conlleva
Perjudica a la industria ligera
y de bienes de consumo
Obras públicas
• Benefició a la oligarquía
• Disminuyó el nivel de vida
Control social
Sistema corporativista
pretende
• Organizar la economía
• Controlar a patronos y
proletarios
• Consejo Nacional de Corporaciones
• Carta del Trabajo (1927)
• Sindicatos fascistas
• Se declara ilegal la huelga
Empleo
Control de la educación Organizaciones juveniles
Valores militares
(disciplina, obediencia)
con
con
Afiliación al partido o sindicatos
Control total sobre la cultura y los medios de comunicación
El Ministerio de Propaganda y
el de Cultura Popular
mediante
concon
Influencia del catolicismo Papel de la mujer
Doc. 7
2.- ECONOMIA fascista (1922-1939)
20. La
obra
del
fascismo
v El
fascismo
buscó
la
aceptación
social
por
medio
de
medidas
de
amplio
consenso
popular.
v Mussolini
pretendía
legi6marse
ante
el
pueblo
italiano
mediante
amplias
mejoras
económicas
v Fomentó
la
industria(protección
contra
la
competencia
exterior
y
con
la
autarquia
o
desarrollo
de
la
producción
propia.
v El
fascismo
se
definió
por
el
corpora6vismo
en
el
Terreno
social
v Unos
de
los
primeros
éxitos
del
fascismo:
El
Tratado
de
Letrán
con
la
Santa
Sede
en
1929.
21. • Opera Nazionale Balilla: matricular tots els infants
• Opera Nazionale Dopolavoro: temps lliure
• Educació: mestres (amb camisa negra)
• Religió: Catolicisme: religió oficial
• Nous mitjans de comunicació de masses
• Propaganda pro-feixisme i manipulació informativa
2. ITÀLIA: Control i adoctrinament social
22. ÍNDEX
1. La crisi de les democràcies liberals
2. ITÀLIA: Mussolini i el Feixisme (1922-1939)
3. La República de Weimar (1918-1933)
4. ALEMANYA: Hitler i el Nazisme (1933-1939)
5. La infàmia de l’Holocaust
23. 3. La República de Weimar (1918-1933)
Inestabilidad política
con
Insurrección de la
Liga Espartaquista (1919)
• Karl Liebknecht
• Rosa Luxemburg
dirigida
por
Fuerte represión del
gobierno socialdemócrata
con
Nacionalistas
radicales
• Golpe de Estado (1920)
• Putsch de 1923
con
Hitler
Consecuencias
del Tratado de
Versalles
Crisis económica
con
• Hiperinflación
• Depreciación del marco
• Cierre de empresas Paro
con
Ocupación francesa
del Ruhr (1923)
agravada
por
Crisis de 1929
La Coalición de
Weimar pierde
apoyos
• Asalariados
• Pequeña
burguesía
Inestabilidad
gubernamental
En noviembre de 1918 abdica Guillermo II y se proclama la república
Un gobierno
socialdemócrata (Ebert) firma
el armisticio con los aliados
Día gris (1921), cuadro de Grosz
sobre la crisis de posguerra.
24.
25. 3. La República de Weimar (1918-1933)
• La República de Weimar fou un autèntic desastre:
• 1919: aixecament de la Lliga Espartaquista
• 1920: grups nacionalistes radicals; cop d’Estat
• 1923: “putsch” antidemocràtic de Hitler a Munic
• Situació econòmica:
• deutes de guerra, fortes reparacions
• 1923: França ocupa el territori del Ruhr
• 1929: crisi econòmica mundial (especial a Alemanya)
26. • La formació del partit nazi
• 1920: (NSDAP) i Adolf Hitler cap del partit ja en 1921
• S.A. (Seccions d’Assalt): esquadrons paramilitars
• 1923: Putsch de Munic: Hitler passa 6 mesos de presó.
• Mein Kampf: “La meva lluita”, la Biblia del Nazisme
• Menyspreu a la democràcia
• Odi al comunisme-bolxevisme
• Lideratge únic i fort
• Antisemitisme visceral
• Superioritat de la raça ària
• Forjar un Gran Reich alemany
3. La República de Weimar (1918-1933)
27. Hitler aprofita la situació propaganda (ràdio)
violència SS, SA (control carrer)
més recolzament (a tots els nivells)
gran inestabilitat política,
succeint-se governs i eleccions
molts reclamen un govern fort
eleccions 1932 NSDAP, 230 escons (primer partit)
30 de gener de 1933, Hindemburg nomena Hitler canceller
Hilter arriba al poder legalment
Hilter presideix un govern de coalició
únicament 3 ministres nazis
28. ÍNDEX
1. La crisi de les democràcies liberals
2. ITÀLIA: Mussolini i el Feixisme (1922-1939)
3. La República de Weimar (1918-1933)
4. ALEMANYA: Hitler i el Nazisme (1933-1939)
5. La infàmia de l’Holocaust
29.
30.
31. 4.1.
Nazisme_
Ideologia
v Adolf
Hitler
encarna
los
deseos
de
una
parte
de
los
alemanes,
sumidos
en
la
crisis
de
entreguerras.
v EL
Par6do
Nacionalsocialista
de
los
Trabajadores
Alemanes(par6do
nazi)
fue
fundado
en
1920
y
formaba
parte
de
la
extrema
derecha
nacionalista.
v Adolf
Hitler
se
convir6ó
en
su
principal
dirigente
desde
1921.
v En
1923,
los
nazis,
intentaron
un
golpe
de
fuerza
contra
el
gobierno
de
Baviera,
que
terminó
en
fracaso(Putsch
de
Múnich)
v Hitler
escribió
el
libro
Mein
Kampf
(Mi
lucha)
donde
resume
sus
principales
ideas
polí6cas:
-‐El
nacionalismo
-‐La
derogación
del
Tratado
de
Versalles
-‐El
racismo
-‐La
superioridad
de
la
raza
aria
-‐El
an6semi6smo
-‐El
expansionismo
-‐el
desprecio
por
el
liberalismo
-‐odio
al
comunismo
y
socialismo
32. 4.2.
Hitler
i
l’ascens
al
poder
v En
1921,
Hitler
se
pone
frente
del
par6do
Nacional
Socialista
del
Trabajo,
al
cual
da
su
ideología
racista
y
totalitario.
v 1925
Alemania
vivió
años
de
crisis
económica,
miseria
y
paro.
v Los
mayores
apoyos
los
logro
en
las
clases
medias.
Pequeña
burguesía
,
empleados
etc.
v Hitler
consiguió
importantes
apoyos
económicos
de
grandes
industriales.
33. « L’arribada al poder del nazisme
« Crisi del 1929, polarització política
« 1933: Hitler, canceller en un govern de coalició
« Èxit electoral (196 diputats nazis; 100 comunistes)
suport de:
« Classes mitjanes
« Pagesos arruïnats
« Obrers a l’atur
« Militars i antics combatents
« Burguesia
« Hitler: defensor eficaç de l’ordre enfront del comunisme
(segons l’opinió pública alemanya)
4.2. Hitler i l’ascens al poder
34. v Entre
1933
y
1934
Hitler
convir6ó
el
régimen
democrá6co
alemán
en
una
dictadura.
v El
30
de
enero
de
1933
Hitler
fue
nombrado
canciller(jefe
de
gobierno)
por
Hindenburg.
v El
nuevo
gobierno
convoco
elecciones
generales.
v Durante
la
campaña
electoral,
plagada
de
agresiones
nazis
contra
la
oposición
de
izquierda.
v El
Reichstag
fue
incendiado.
4.2.
Hitler
i
l’ascens
al
poder
35. H.M.C.
« 1933, Camí cap a la dictadura nazi: noves eleccions
« Incendi del Reichstag: autoria atribuïda als comunistes
« Amb les noves eleccions: Hitler: plens poders
« 1934: amb la mort de Hindenburg: Hitler serà canceller i
president alhora.
4.2. Hitler i l’ascens al poder
36. v El
28
de
febrero
de
1933
se
promulgo
el
Decreto
de
protección
de
la
Nación
y
del
Estado,
que
concedía
grandes
poderes
ala
policía.
v Las
elecciones
del
5
de
marzo
dieron
el
triunfo
a
los
nazis,
pero
no
suficiente
para
modificar
la
cons6tución.
v El
Parlamento
aprobó
el
Acta
de
Habilitación
que
daba
a
Hitler
plenos
poderes
durante
cuatro
años.
v Los
par6dos
de
izquierda
fueron
prohibidos.
v En
1933
una
ley
convir6ó
al
par6do
nazi
en
el
único
autorizado.
v 1934
“Noche
de
los
cuchillos
largos”
300
miembros
de
la
SA
y
adversarios
de
Hitler
fueron
asesinados.
v Muerte
del
presidente
Hidenburg
en
agosto
1934,
Hitler
acumulo
las
funciones
de
canciller
y
de
presidente.
4.2.
Hitler
i
l’ascens
al
poder
37. Hitler convoca noves eleccions
març 1933
augment propaganda
més violència SS, SA
més pressió a l’oposició
23 Febrer 1933 incendi del Reichtag excusa per augmentar la
repressió contra l’esquerra
- Suspensió llibertats
- Suspensió control judicial detencions
- Augment penes de mort
Hitler inicia el camí de
la creació de l’Estat Totalitari
eleccions març 1933 nazis, 43% vots
esquerres, 30% vots
El 1934, Hitler es va
proclamar Führer i
Canceller del III Reich.
38. « Autarquia econòmica i rearmament
« Objectiu principal (Goering): convertir Alemanya en
una gran potència mundial
« Fort dirigisme estatal: autarquia econòmica
« Prioritat a la indústria pesant
« 1939: segona potència industrial del món:
« Reafirmació dels trets del capitalisme alemany
4.3 ECONOMIA sota el nazisme
39. Autarquía económica
Convertir
Alemania en una
gran potencia
industrial
pretende
con
Dirigismo estatal • Plan Cuadrienal
• Control de precios y salarios
• Inversiones (obras públicas)
• Industria pesada Rearme
Desequilibrio:
industria de
bienes de equipo
y de bienes de
consumo• Pleno empleo
• Control de la inflación
• Salarios bajos
• Paralización del comercio
exterior; déficit
• Pésimas condiciones laborales
Falta de derechos
resultados pero
favorece
• Concentración del capital
• Beneficio empresarial
P. 191
con
Dos períodos
Grandes
obras públicas
• Entre 1934 y 1936
• Desde 1936: Plan Cuadrienal
se pretende
• Reactivación económica
• Impulso del comercio exterior
• Descenso del paro
• Autarquía
• Rearme intensivo
Materias primas
y alimentos
Conquista de mercados y
recursos (espacio vital)
necesita
4.3 ECONOMIA sota el nazisme
44. El
lema
de
la
dictadura
nazi
es:
“Ein
Volk,
ein
Reich,
ein
Führer.
v Ein
volk
(Un
pueblo)
-‐
La
mujer
estaba
dedicada
al
cuidado
de
niños
,
a
la
iglesia
y
a
la
cocina.
-‐ Se
prohíbe
relación
con
otros
pueblos,
sobre
todo
el
judío.
-‐ Educación
de
la
juventud
según
la
ideología
nazi
Ein
Reich
(Un
imperio)
-‐
El
obje6vo
es
crear
una
nación/
Estado
con
las
6erras
en
las
que
hay
gente
germana
y
lengua
alemana.
-‐
El
imperio
necesita
ser
ampliado
con
nuevas
conquistas
para
conseguir
alimentos
y
materias
primas
de
otra
6erras
v Ein
Führer
(Un
líder)
-‐
Hitler
acaparaba
todo
el
poder
y
se
compenetraba
con
el
estado(
Alemania
es
Hitler
y
Hitler
es
Alemania)
-‐
Se
clausura
el
Parlamento
y
se
prohíben
los
par6dos
polí6cos
y
los
sindicatos.
Solo
el
par6do
nazi
ocupa
todo
el
poder
y
se
introduce
en
la
jus6cia
e
incluso
en
el
ejercito(SS)
45. 4.3.
Control
social
i
ideològic
v Las
juventudes
hitlerianas
se
convir6eron
en
manifestaciones
de
una
supuesta
superioridad
de
la
raza
aria.
v Se
creo
el
Frente
del
Trabajo,
para
controlar
el
movimiento
obrero.
v En
el
terreno
económico,
el
nazismo
consiguió
temporalmente
algunos
éxitos
que
facilitaron
su
aceptación
social.
v La
recuperación
se
baso,
en
la
realización
de
grandes
obras
publicas
y
en
el
crecimiento
ver6ginoso
de
la
industria
armamen6sta.
v Los
grandes
beneficiados
fueron
la
gran
industria
y
la
banca.
v La
vida
ar6s6ca
y
cultural
paso
a
ser
supervisada
y
censurada.
46. ² El control ideològic i social
² Ministeri de Cultura i Propaganda (Goebbels)
² Importància a l’educació
² Joventuts Hitlerianes
² Dona: 3 “k”: Kinder, Kirche, Kücke
² L’oposició a la nazificació: repressió brutal
² Adhesió de la població atreta pel projecte de Hitler
4.3 Control ideològic i social del nazisme
47. H.M.C.
² La puresa racial
² Raça ària; exclusió de molts altres “tipus” d’individus
² Antisemitisme alemany
² 1933: boicot als negocis jueus
² 1935: Lleis de Nuremberg
² 1938: Nit dels Vidres Trencats, Jude stärten
4.3 Control ideològic i social del nazisme
48. ² L’expansió territorial
² Una clara vocació expansionista
² Rebuig contra el Tractat de Versalles
² Construcció política del Gran Reich alemany
² Conquerir l’”espai vital”
² Màxim enemic: el comunisme bolxevic de l’URSS
4.4. Expansionisme i preparació de la II GM
49. ÍNDEX
1. La crisi de les democràcies liberals
2. ITÀLIA: Mussolini i el Feixisme (1922-1939)
3. La República de Weimar (1918-1933)
4. ALEMANYA: Hitler i el Nazisme (1933-1939)
5. La infàmia de l’Holocaust
50. LA INFÀMIA DE L’HOLOCAUST"
Les imatges de la vergonya "
JOAN ANTONI VALLS i PAULO
51.
52.
53.
54.
55.
56.
57. 2
Comenta aquestes imatges
Què saps de l holocaust jueu?
Quins objectius tenien els camps de
concentració?
Quina era la política racial dels nazis?
LA INFÀMIA DE L’HOLOCAUST"
58. 3
Repressió contra les minories, grups socials, dissidents
Dissidents polítics
Racisme Jueus, homosexuals, ètnies minoritàries
Política de neteja ètnica (raça ària)
Camps de concentració
Solució final amb el decret Nit i boira (7 desembre 1941)
Totes aquelles persones l existència de les quals pot ser
perillosa per al Reich han de desaparèixer sense deixar rastre
en la nit i la boira del desconegut
Decret antisemita
LA INFÀMIA DE L’HOLOCAUST"
62. Llegiu aquest text i responeu les següents preguntes
“Nosaltres, els nacionalistes, hem d’establir una distinció ben marcada entre
l’Estat, que és el continent, i la raça, que és el contingut. El continent no té raó de ser si
no és capaç de conservar i de preservar el contingut. El fi suprem de l’Estat racista
també ha de ser assegurar la conservació dels representants de la raça primitiva,
creadora de la civilització que fa de la bellesa i el valor d’una humanitat superior.
L’Estat racista haurà acomplert el paper suprem de formador i d’educador
quan hagi gravat en el cor del jovent que li ha estat confiat l’esperit i el sentiment de la
raça (...).
La política exterior de l’estat racista ha d’assegurar a la raça que abraça
aquest Estat els mitjans de subsistència damunt del planeta, establint una relació
natural, vital i sana, entre la densitat i l’augment de la població, d’una banda, i
l’extensió i la qualitat del sòl on es viu, de l’altra.
Només un territori prou ampli pot garantir a un poble la llibertat de la seva vida.
Nosaltres, els nacionalsocialistes, hem posat deliberadament punt final a
l’orientació de la política exterior alemanya de l’avantguerra. Començarem ara allà on fa
sis segles s’havia quedat aquesta política. Aturarem l’etern èxode germànic cap al Sud i
l’Oest d’Europa i dirigirem la mirada cap a les terres de l’Est. Tancarem, per fi, l’era de
la política colonial i comercial de l’avantguerra i passarem a orientar la política
territorial alemanya de l’esdevenidor.
LA INFÀMIA DE L’HOLOCAUST"
63. Llegiu aquest text i responeu les següents preguntes
5
El mateix destí sembla voler mostrar-nos-en el camí. Haver abandonat Rússia
en mans del bolxevisme va comportar deixar el poble rus sense aquella classe pensant
que, fins aleshores, n’havia creat i garantit l’existència com a Estat. Més d’un cop,
pobles inferiors, guiats per sobirans i organitzacions d’origen germànic, van arribar a
constituir poderoses nacions que van subsistir mentre es va poder conservar el nucli
radical dirigent. Feia segles que Rússia s’havia mantingut gràcies al nucli germànic de
les seves esferes superiors, nucli del qual podem dir que avui està completament
exterminat. En lloc seu, s’ha imposat el jueu; però, així com és impossible que el poble
rus es tregui del damunt , ell tot sol, el jou israelita, no és menys impossible que els
jueus aconsegueixin sostenir, a la llarga, sota el seu poder, el gegantí organisme rus ...”
Adolf Hitler, “Mein Kamph”
Quines afirmacions racistes trobes en aquest text?
64. "La solució final va començar a executar-se la primavera del 1942.
Les primeres massacres massives per gas van començar a Belzec el
17 de març de 1942. Aquest camp tenia capacitat per matar 15.000
persones diàries. Al mes següent van començar a funcionar Sobibor
(20.000 persones diàries), Treblinka i Maidanek (25.000) i Auschwitz,
que segons les paraules de Hess era la institució més gran
d'aniquilament humà de tots els temps (...). El desembre de 1941,
Hitler exercia el seu domini al voltant d'uns 8.700.000 jueus, D'aquest
total, cap a principis del 1945, n'havia assassinat com a mínim
5.800.000: 2.600.000 polonesos, 750.000 russos, 750.000 romanesos,
402.000 hongaresos, 277.000 txecosklovacs, 180.000 alemanys,
104.000 lituans, 106.000 holandesos, 83.000 francesos, 70.000 letons,
65.000 grecs i altres d'austríacs, 60.000 iugoslaus, 40.000 búlgars,
28.000 belgues i 9.000 italians."
Paul Johnson, Tiempos modernos
LA INFÀMIA DE L’HOLOCAUST"
65. Llei per la defensa de la sang i l'honor alemanys
Profundament convençut que la preservació de la sang alemanya és la condició
primera de la supervivència del poble alemany i animat de la irreductible voluntat
d'assegurar definitivament l'esdevenidor de la nació alemanya, el Reichstag ha
adoptat per unanimitat i promulga la llei següent:
Article 1
Queden prohibits els matrimonis entre jueus i súbdits de sang alemanya o assimilada.
Els matrimonis concertats malgrat aquesta prohibició són nuls de tot dret, àdhuc si,
per tal d'eludir la llei, haguessin estat contrets a l'estranger.
Només el procurador pot invocar una causa de nul·litat.
Article 2
Queden prohibides, així mateix, les relacions extramatrimonials entre jueus i súbdits
de sang alemanya o assimilada.
Article 3
Queda prohibit que els jueus contractin com a empleades de la llar dones de sang
alemanya o assimilada, de menys de 45 anys.
Article 4
Queda prohibit que els jueus enarborin o engalanin amb els colors nacionals.
En canvi, poden engalanar amb els colors jueus. L'exercici d'aquest dret queda
garantit per l'Estat.
LA INFÀMIA DE L’HOLOCAUST"
66. Article 5
Aquell que contravingui les disposicions de l'article 1 pot ser sotmès a reclusió.
L'home que contravingui les disposicions de l'article 2 pot ser sotmès a presó o
reclusió.
Aquell que contravingui les disposicions de l'article 3 i 4 pot ser sotmès a multa o a
una pena de presó fins a 1 any.
Article 6
El Ministeri de l'Interior del Reich, d'acord amb el representant del Führer, dictarà les
prescripcions legals i administratives necessàries per a l'aplicació i publicació
d'aquesta llei.
Article 7. Aquesta llei entrarà en vigor el dia següent de la seva promulgació, tret de
l'article 3, la vigència del qual serà a partir de l'1 de gener de 1936.
Nuremberg, 15 de setembre de 1935.
El Führer i Canceller del Reich.
LA INFÀMIA DE L’HOLOCAUST"
