1. Ens vam jugar l’amor que ens quedava
a una partida de cartes
PRIMAVERA…
…el primer dia d’aquella freda
Un “tu i jo”,
que no acabava de
ser el nosaltres
perfecte,
en va sortir
vencedor
quan...
2. El
errell,
an llarg
om
el r
PRIMAVERA…
a seva…el primer dia d’aquella freda
da
abellera, llin la
tra va
ucumbia de a
el seu
ella
v ….
e a
ve
sa
m rt r
ostre po
matant-li
a mirada
3. El Em digué amb aquella
errell, mirada que em
an llarg robava l’enteniment.
com
a seva No
vull que
cabellera, em comprenguis,
ucumbia només
que
pel seu m’estimis
ostre
matant-li
a mirada
5. l’un
rere
l’al-
tre Transformant-se en
setmanes mortes
que constituïen
mesos passats,
6. Ella de perdre el
I les nostres vides, com
rius gelosos
seu propi cabal, corrien
en paral·lel sense
desembocar l’un en
l’altre.
7. Ella creia en la plenitud del matrimoni
creia en mitges taronges que
no
s'acaben florint
creia en hipoteques indigestes
creia en prínceps pintats de blau
14. P
E
tornava gn
ev
i
a
e
ra
R
l
lv
ape
Ò
enigmàtic
15. Així,
aquelles nits
de retorn, la lluna
se’ns quedava curta
16. I havíem
de suplicar al Sol
que dormís
deu minuts més
per poder-nos
estimar en la
foscor més profunda
17. I101.Peco d’idiota 102.Sóc tossut 103.Em
...
tolerava les meves virtuts
De mi acceptava els meus defectes
1 .
mossego les ungles 104.Sóc garrepa 105. No
m’adono del que succeeix al meu voltant 106.
No m’agrada anar a la platja 107.A vegades
No
sóc introvertit 108. Fu d’estudi sovint 109.
Fujo
mo
Tinc por a les alçades 110.Em molesten les
rialles exagerades 111.No sóc massa sociable
112.No m’agraden les pel·lícules en blanc i
Negre 113.No m’interessen els museus 114.No
sé escriure correctament la majoria de pa-
raules que duen un pronom feble 115.Sé poc
anglès 116.No m’agrada conduir tot i tenir
carnet 117.No sé diferenciar un tampó d’un
salva-slip 118. Em desespera esperar 119...
18. Per
Encara M’encanten després
… aquesta
les teves mania
que, manies! desdir-se
teva!
a vegades,
intentava
canviar-me
19. Quan s’avorria feia preguntes
dis O
I pod
er , a
ix í, r
ba
Si viatjant en un
Si estigués
avió topéssim
Què creus
contra Per què
els Andes
embarassada
ra
Amb econ Et jo tacte
i que morís,
semblohem
Quinem la sal
cu Transcen- cilia que estic el
voldries a fer
vingutels que
Terrorrífiques
Complicades
Absurdes
Senzilles
trampa r -n o s
M’estimes?
tenen
et menjaries
dentals meumés el
desfà
t’ho digues
cadàver
Amb l’únic Amb aires de més grassa? r
en aquest
propòsit de provocar una
núvols? no
filosòfiques encarapoc ta d
poc a que o gel?
lla
món?
ssió
tinguessis cap
de cop?
més remei?
20. I pod
er, a
i x í, r
econ
cilia
r -n o s
més
tard
21. Cada mes,
quan la visitava la
“P
et
ita
Cuinava m
on
pastissos co str
l’a m u os
de na nom ella a
ve
xocolata va e sti
, - da
que no “Vermell
de
em deixava
provar
22. Per tu no
hi haurà pastís
de xocolata
fins que no tinguis
la teva pròpia
monstruosa
23. I, Em em deixava dormir al
recor-
No
de dava
no entendre
aquella
tant
No vull que em comprenguis, només que m’estimis
el seu
expre-
significat
ssió
en que
tèrbol
24. Sovint omplia els minuts
Acariciant-me l’orgull, besant-me
Confessant-me el seus anhels
(no voldria separar-me de tu) m
(Cuines de puta
Regalant-me
Presumint del que feia les seves
(He anat a la perruqueria) mitges
veritats
(A
vegades
no m’entenc,
Descobrint-me els seus temors i això
(No acabaré mai la carrera!)
m’espanta
m’encanta
Divagant sobre el que
)
(em deixaré créixer els cabells fins que m’arribin als
25. Vols sortir de una
He fet
la No em vaig
dutxa,
rentadora,
Moltes que s’oblidava d’explicar-me
que no em de dir-
recordar així I
deixaràs aiguavan
te que et toca a
que et
calenta!
Altres
trucarestendre
tu de la
feina!
que
la roba
repetia
fins
Algunes que no em volia confessar cansar-se
Hi havia coses que em comentava
Això
és aigua
passada!
26. un
company
de cerveses Sovint
disfressava
una la seva
treballadora
una personalitat
incansable
abraçada deixava de
una ser la noia
tendra
amant de sempre
desconeguda per
convertir-se
en
una
dormilega
sense remei
27. Un matí Am
de tardor l’únic
ventós company
em vaig d’una no
despertar penjad
sol
a la neve
28. Aquest cop sí
Tanmateix tenia l’esperança que fos un dels seus viatges
a
m
s al et
r a
fas tli
m ro
u
aaaigae
dn
va
di vi
huh d’anada
retorn
i
29. com
Sinó
Però
tantes
un tètric
la nota
altres
no deia
vegades