Història del còmic, característiques i recursos principals. Versió actualitzada 2018.

1. El còmic
Història i característiques
principals

2. HISTÒRIA DEL CÒMIC
Cova de Lascaux, França. 15.000 AC
Un cèrvol creua un riu. No són molts cèrvols, és un sol cèrvol en
diferents moments.
Tenim ací ja un dels principis del còmic: representar el pas del temps
mitjançant moviment espacial

3. La narració (contar històries) a través
de seqüències d’imatges no és un fet
modern, està present en tota la
Història de la cultura humana.
Eixe moviment espacial que representa
el moviment en el temps pot ser en
línia recta (com el cèrvol de Lascaux),
en ziga-zaga (com en este mural de
l’Antic Egipte, del 1.200 AC) o inclús en
3 dimensions (com en la Columna
Trajana, de l’any 113)

4. Còdex Maya s XIV
Tapís de Bayeux (1066). Un “còmic” de 70 metres brodat en tela

5. En esta “auca” de 1682 uns
pergamins mostren els diàlegs
dels personatges!
Amb la invenció de la impremta
l’art es va popularitzar.
Apareixen els primers “còmics”
enquadrats en “vinyetes” i
seguint el sentit de lectura
occidental
El martiri de Sant Erasme, 1490

6. Auca
Les auques són narracions en una sola pàgina que solen representar temes
històrics o religiosos, generalment de manera humorística o satírica. Combinen
text rimat amb il·lustracions dins de requadres,
Es varen desenvolupar especialment al segle XIX al País Valencià i Catalunya,
amb importants autors a Xàtiva, València, Barcelona, Girona…

7. Il·lustracions infantils i satíriques al segle XIX
es desenvolupa l’estil “caricaturesc” propi del còmic
• 1864: John Tenniel. Alice in Wonderland

8. Les il·lustracions als diaris
es van popularitzant, creant
històries més complexes…
Rodolphe Töpffer, Histoire d'Albert, 1845

9. 1895: Yellow Kid
És considerat l’inici del còmic pel gran èxit obtingut (el nom “prensa
groga” naix per ell) i per tindre un diàleg encerclat.

10. 1905: Little Nemo. Winsor McCay.
• La vinyeta es converteix en un
vehicle narratiu amb molta força,
més enllà de la il·lustració infantil.

11. • 1917: Naix a Barcelona el primer setmanari infantil:TBO
• Durant els anys 20 i 30 aparegueren moltes publicacions infantils de
“tebeos”: Pulgarcito (1921), Pinocho (1925), Yumbo (1934), La Revista de Mickey (1935),
Flechas y Pelayos (1939)

12. Anys 40-50 a Espanya:
còmic d’aventures marcat per la censura
• 1940: Roberto Alcázar y
Pedrín. Vañó. Ed. Valenciana.
La Falange determinava
l’ús del paper només a
editorials de caràcter
franquista, es limitava al
25% les publicacions
estrangeres i en 1964 es
prohibiren les sèries de
superherois.

13. • 1956: El Capitán
Trueno.
Mora/Ambrós
1954: El Guerrero del Antifaz.
Del prolífic autor valencià
Manuel Gago. Ed. Valenciana.

14. L’escola Bruguera
• 1948: Zipi i Zape d’Escobar
(Carpanta…)
• 1951: La Familia Cebolleta de
Vázquez (Las hermanas Gilda,
Anacleto…)
• 1958: Mortadelo y Filemón, d’Ibáñez
(El botones Sacarino, 13 Rue del
Percebe…)
• 1973: Superlópez de Jan

16. Anys 70-80: el boom del còmic per a adults
• Apareixen revistes de tots els estils:
fantàstiques (CIMOC, 1984…),
experimentals (Rambla),
undergrounds (El Víbora), eròtiques
(Totem, Kiss), satíriques (El Jueves),
terror (Creepy), femení (Esther)

18. Anys 90: de l’àlbum a la novel·la gràfica
• Durant els anys 90 desapareixen
pràcticament totes les revistes dedicades
a la historieta i prosperen les novel·les
gràfiques: històries llargues en un sol
volum de caràcter intimista i madur.

19. El boom del manga en Espanya
• En els anys 90 també
comencen a publicar-se els
primers èxits de manga en
Espanya (Akira, Dragon Ball,
Ranma ½…), consolidant-se un
gran mercat durant la següent
dècada fins l’actualitat, i
introduint també el públic
femení, fins aleshores poc
consumidor de còmics

20. • Al segle XXI el còmic
evoluciona com a mitjà,
diversifica les temàtiques i els
gèneres (assaig, biografia…),
arribant a un espectre molt més
ampli i madur de lectors i
lectores.
• A Espanya creixen i es
consoliden noves editorials, i el
nombre de publicacions annuals
es multiplica per 10. La
distribució també augmenta i les
llibreries li dediquen cada
vegada més espai.
Actualitat: el còmic es diversifica i es digitalitza

21. L’era digital
S’extén la lectura de còmics
en format digital (arxius .cbz,
.cbr…) i els webcòmics
(especialment les tires
còmiques, que per la seua
brevetat són àmpliament
difoses per xarxes socials).
Els hipervincles i la navegació
per la pantalla donen
possibilitats més enllà de la
pàgina “tradicional”, el que
està obrint la porta d’una nova
manera de “llegir”.
http://scottmccloud.com/1-
webcomics/trn/index.html
https://www.drewweing.com/puppages/04pup.html

22. Les tires còmiques
• Són narracions breus, de 3-4 vinyetes, amb un acudit final. Predominen els
plans generals i se solen publicar en diaris i revistes.
•Peanuts (1950), Mafalda (1964),
•Garfield (1978) i Calvin i Hobbes (1985)
PRINCIPALS ESTILS I FORMES

23. • EEUU: L’Imperi dels Superherois
• Nascuts en els anys 40: Superman (1938), Batman (1939), Flash, Cap. Amèrica
(1940). Als anys 60 renaixen amb Stan Lee (Hulk, Thor, Spider-Man, Daredevil, Els 4
fantàstics o X-Men) dins de les editorials Marvel i DC.

24. EUROPA: línia clara
» A França i Bèlgica hi ha una gran indústria
caracteritzada pel seu traç net. Els principals
casos són Tintín d’Hergé (1929-1976) i
Astèrix i Obèlix de Goscinny (autor també de
Lucky Luke i Iznogud) i Uderzo (1961)

25. JAPÓ: manga
• El manga va nàixer als anys 20, però és als anys
50 amb Osamu Tezuka (Astro Boy, Black Jack…)
quan comença la gran indústria del còmic
japonés.

26. • Hi ha de diversos tipus com per exemple:
Kodomo (per a xiquets)
Gekiga: Estil realista, de
caràcter històric o
dramàtic.

27. Shojo (per a xiques) i
Shonen (per a xics)

28. ENQUADRAMENT
Tipus de pla i composicions

29. TIPUS DE PLANS
a. Segons la distància de l’observador
Plans generals:
Gran Pla General, Pla
General i Pla sencer
1. 2.
3. 4. 5.
Gran Pla General

30. • Pla
General
Pla Sencer

31. Plans mitjans

32. • Plans Tancats: Primer Pla, Primeríssim
Primer Pla i Pla de Detall
Primer Pla

33. • Primeríssim Primer Pla

34. Pla de Detall

35. Diversos plans
• Poden haver diversos
plans en una sola imatge,
generalment un primer pla i
alguna cosa que passa al
fons

36. b. Segons el punt de vista
4.
Pla picat

37. Contrapicat

38. Zenital

39. Nadir

40. RECURSOS GRÀFICS
I NARRATIUS

41. Globus, bafarades o fumets
1. 2.
3. 4.
5.

42. ORDRE DE LECTURA
Algunes errades típiques
1. 2. 3.
4. 5.

44. L’expressivitat

46. Onomatopeies
1. 2. 3.
.
6. 7.

47. Signes gràfics / Metàfores visuals
1.
2.
3. 4.
5.
6.

48. Línies cinètiques, de trajectòria i d’impacte
2.
3.
4. 5. 6.

49. Línies cinètiques

50. De trajectòria D’impacte

51. Línies d’atenció

52. Altres maneres de donar sensació
de moviment són posar un element
en desequilibri, o descomposar el
moviment en diverses imatges
simultànies.

53. L’última vinyeta de la pàgina sol tindre
cert suspens, especialment en els
còmics per entregues, com era
originàriament Tintín.
• Una manera típica és posar un
element “fora de camp”, és a dir,
que no es veu.
Recursos narratius:
Fora de camp

54. Pas del temps

55. ALTRES RECURSOS
Distribució i tipus de vinyetes
Vinyeta exterior
1. 2.
Vinyeta interior

56. Vinyeta ortogonal Vinyeta diagonal

57. Composició
simètrica Composició
asimètrica

59. Vinyeta trencada

60. Vinyeta oberta
Vinyeta de
pensament

61. Vinyetes conjuntes

62. Composició
decorativa

64. Zoom