Una sèrie de 10 retrats denominada "Canvi de rumb", que tracta de persones que han fet canvis professionals radicals. Juliol-Setembre 2012 A series of 10 portraits called "Change of course", which looks at the lives of people who have moved drastically from one profession to another. July-September 2012

1. 6 LA VANGUARDIA TARRAGONA DIJOUS, 5 JULIOL 2012
CANVI
DE RUMB
El suplement de ‘La Vanguardia’ a Tarragona enceta després dels Ciutadans Anònims una nova sèrie sobre persones que
per diversos motius han canviat el rumb de la seva vida. Deu testimonis que demostren que una altra vida és possible
Creatiu. Juanjo
Giménez ha canviat la
monotonia de l’obra
per la creativitat
Un triple reciclatge
l’ha portat de
les instal·lacions
elèctriques a la
construcció i a
professionalitzar el
gust per la fotografia
Un accident el va
obligar a oblidar-se
d’un salari fàcil,
que ha canviat
per l’aventura
de dedicar-se
al que el fa feliç
Hi ha un abisme
entre l’encàrrec
d’acompanyar com a
fotògraf una parella
d’enamorats a París
i la monotonia de
col·locar rajoles
VICENÇ LLURBA
La bona sort d’un JUANJO GIMÉNEZ, capacitat econòmica. “Em com-
pensa. He guanyat en qualitat de
FOTÒGRAF vida, tinc un dia a dia més creatiu
i m’aixeco pensant que faig algu-
na cosa que agrada als meus
Un tot terreny amb
fotògraf accidental
clients”, confessa.
predilecció pels projectes Que Juanjo Giménez s’especia-
del món de la moda. litzés en fotografia de moda va
Ha firmat el book d’una ser fruit de la casualitat i de la
cinquantena de models confiança que li va fer l’agència
de les agències de models Nowmode de Reus.
Té un estil d’avantguarda, atre-
El salt creatiu d’un treballador de la construcció a la Nowmode de Reus i
Miahmanagement de
vit, elegant, i en algun moment
transgressor. Al seu web i al seu
fotografia de moda i a la producció cinematogràfica Barcelona. Entre la
cartera de clients que té
estudi s’hi respiren, sobretot, ai-
res de modernitat. Un bastidor,
n’hi ha que han desfilat a un gran focus i enmig un mani-
JORDI BARÓ temps. I, si no, què té a veure el dics de fotografia, sobretot els la fira Bred & Butter, quí vestit de núvia, un senyal que
Reus dia a dia d’abans a l’obra amb el caps de setmana. I va ser, precisa- altres de vinculats també fa reportatges per casa-
d’ara retratant models? ment, en una d’aquestes feines fo- ments i celebracions. “Tot s’hi
Q
ue Juanjo Giménez ha- “Cada matí havia de lluitar ra d’hores on va perdre el dit, en- a la plataforma de val”, somriu, obert a qualsevol
gi acceptat batejar el amb mi mateix perquè no volia filat en una tanca per fer imatges dissenyadors emergents projecte.
seu projecte de pro- anar a la feina”, relata Giménez, a d’una nau industrial de la qual no Modafad i més d’un que D’un racó de l’espai en penja
ductora audiovisual qui va atraure la professió d’enra- tenia les claus. L’accident –el dia es pot veure en espots a la foto d’una parella a la platja
com Fourfinga Pictu- jolador per l’única raó que estava de Sant Joan d’ara fa tres anys–, la televisió. del Trabucador, al Delta de
res diu molt de la capacitat que té ben pagada. “Tenia coneguts que el va deixar vuit mesos de baixa, i l’Ebre, i d’una altra entre vinyes
per plantar cara a l’adversitat. I es guanyaven molt bé la vida i va juntament amb les males perspec- a Vila-seca. En paral·lel, partici-
demostra alhora que es pren la vi- ser molt temptador”, explica. tives de continuar fent de paleta, pa com a director de fotografia
da amb bon humor. El nom és Fins aquell moment havia estat va ser l’excusa pel canvi. 0
0 20
40 de la productora Fourfinga Pic-
34
una variació de l’anglès four fin- en empreses del sector de les ins- “Ho vaig veure clar”, sentencia tures, que ha muntat amb un
60
N
0
NE
gers i fa referència als quatre dits tal·lacions elèctriques, que és pel Giménez. La fotografia sempre grup d’amics. Dos curtmetrat-
32
80
que li queden a la mà dreta fruit que va estudiar un cicle formatiu l’havia interessat i, aprofitant les ges, dels diversos previstos, ja es-
NO
300
E
100
d’un accident que el va forçar a de grau superior. facilitats del món digital, va afron- tan enllestits. Casat, i pare d’un
280
reinventar-se. D’enrajolador a fo- A la construcció, primer com a tar el reciclatge. “Vaig fer cursos, O fill de 4 anys, Juanjo Giménez
120
SE
260
tògraf especialista en moda. Del aprenent amb un amic i més en- però sobretot vaig aprendre de vol que aquest projecte audiovi-
14
SO
S
0
diner fàcil del boom immobiliari davant com a autònom, va passar l’assaig-error”, explica. En pa- 24
0 16
0 sual sigui un complement més
a la incertesa de començar de d’un sou estàndard a cobrar més ral·lel, va haver d’invertir en 220 200
180
en la nova etapa. Cap voluntat
nou. La mala fortuna i el presagi i per metre quadrat. “Havies l’equip. “No veia lògica l’abun- de tornar a l’obra, malgrat que la
que tard o d’hora la construcció d’anar a bon ritme”, reconeix con- dància dels anys d’abans de la cri- casualitat hagi volgut que l’estu-
entraria en crisi el van empènyer vençut que per a algú més gran si i mai havia tingut grans luxes. di de fotografia estigui porta per
a l’èxit personal. A deixar de tre- hauria estat massa esforç físic. El meu cotxe, per exemple, no porta amb una empresa d’exca-
ballar a preu fet i abocar-se a una Va ser una etapa de treure partit val res. Ara bé, el canvi s’ha de fer vacions d’un familiar. No hi ha
passió creativa que, des de sem- a la bombolla immobiliària, du- perquè t’agrada; si és pels diners cap doble lectura més enllà de
pre, l’havia fet sentir-se realitzat. rant la qual també atenia encàr- no el recomano”, relata cons- l’oportunitat econòmica que li
Una nova vida per a un nou recs semiprofessionals i esporà- cient que ha perdut estabilitat i va brindar un espai cedit.c

2. 6 LA VANGUARDIA TARRAGONA DIJOUS, 12 JULIOL 2012
CANVI
DE RUMB
Ajudar els altres. La
MARTA BUSQUETS, principal missió de la
COACH Marta és orientar la
gent que busca un canvi
La confidencialitat de les
sessions particulars de
coaching amaga els detalls
dels seus clients, a qui
acompanya perquè afrontin
canvis vitals davant dels
quals es veuen incapaços en
un inici. Els cursos que ha
organitzat per a tercers són
també una reafirmació del
convenciment que cadascú
ha de poder dirigir la seva
vida i gaudir-la a la
seva manera
0 20
40
0
34
60
N
0
NE
32
80
NO
300
E
100
280
O
120
SE
260
14
SO
S
0
0
24 16
0
220 200
180
VICENÇ LLURBA
Viure en l’alt standing
pre li havia interessat la psicolo-
gia, és ara assessora personal i
executiva, després d’estudiar un
màster d’un any a l’Escola Euro-
pea de Coaching a Barcelona.
Ara està acreditada per l’ICF, la
emocional
federació internacional que agru-
pa més professionals d’aquesta
disciplina. Sota la marca MBFco-
ach, i prestant servei tant a Tarra-
gona com a Barcelona, dóna ei-
nes per ajudar els clients que per-
segueixen canvis en la feina i en
Una directiva entregada a l’estrès de produir De l’estrès
el terreny personal i que no sa-
ben com fer-hi front. Casos simi-
esdeveniments per a empreses ha fet un gir radical cap d’organitzar lars al seu. “Tant de bo jo hagués
tingut un coach”, exclama citant
al ‘coaching’ i els processos de creixement personal esdeveniments una frase que sol repetir un com-
ha passat al plaer pany seu de professió, David
Alonso, que des de la seva empre-
JORDI BARÓ “El ritme de vida que portava els canvis, en poc temps i amb un de formar-se sa Desperta’t. Coaching per al
Altafulla era inviable”, explica fent refe- segon toc d’alerta de salut per en- en el ‘coaching’ canvi, a Reus, també ha vist com
D
rència a l’última etapa a Dawa- tremig: una hèrnia discal al coll molts professionals es reinventa-
e zero. Marta Bus- kun Global Events Group, on la va deixar dos mesos de baixa ven. La transició d’una feina a l’al-
quets ha sabut re- s’encarregava de l’organització immobilitzada, literalment mi- tra sol estar plena de dubtes i és
començar. Com a d’esdeveniments per a empreses rant el sostre de la clínica Tek- costosa, també des del punt de
coach, a la casa i on havia assolit el càrrec màxim non de Barcelona. Probablement, La casa familiar, vista econòmic. “Ara sóc feliç i
d’estiueig d’Altafu- al qual podia aspirar. Presentaci- producte també dels nervis. a tocar de mar a no tinc ni una tercera part que
lla i separada d’una anterior pare- ons de productes o congressos “Vaig decidir començar de ze- abans. Guanyava molts més di-
lla. Trencant amb l’estatus de di- professionals l’obligaven a viure ro perquè no era feliç”, comenta Altafulla, ha estat clau ners i m’he hagut d’adaptar”, co-
rectora de comptes d’una desta- al límit, en una professió que a casa seva, a Altafulla, on passa- en la decisió d’un menta Busquets. Menys anar de
cada agència de comunicació de exercia des de feia 15 anys i on hi va els estius amb la família i on va compres i menys sopars fora de
Barcelona. Amb un triple canvi va fer cap mig per atzar, atreta fer cap per casualitat després de canvi cap a un estil casa, però també uns objectius
per fugir de la infelicitat. Adéu a per persones properes amb fei- deixar el marit. A un pas de la de vida més serè clars a llarg termini. I no poc am-
la muntanya russa inestable de nes similars. Els primers anys platja, en el semiaïllament propi biciosos: organitzar un esdeveni-
viatges continus i jornades sense s’havia dedicat a la producció d’una zona amb moltes segones ment a Barcelona o en algun al-
horari, i al cercle interminable de d’audiovisuals, sempre darrere residències, ha trobat un espai tre punt d’Espanya on hi pren-
correus, reunions, trucades... les càmeres. “L’essència de la fei- que l’ha ajudada a tornar a ser Malgrat que s’ha guin part referents mundials de
“Necessitava fer un gir radical i na m’agradava, però no la tensió i ella mateixa. Un refugi per a una l’àmbit del creixement personal.
em vaig reinventar. M’ha costat l’estrès que portava associada. nova vida que comparteix amb el reinventat del tot, Un retorn a la professió abando-
moltíssim”, relata. Errava l’amic Anava al dos-cents per cent”, co- seu company Juan Moliné, que com a assessora nada? Només a mitges. “He aga-
que no la imaginava vivint allu- menta. El primer avís va ser un també ha renascut, en el seu cas fat l’essència del que m’agradava
nyada del passeig de Gràcia i que atac d’hiperventilació que la va com a fotògraf especialitzat en personal treu profit i ho visc d’una forma diferent”,
ara la pot trobar, algun migdia, fer ingressar a l’hospital. “Vaig imatges aèries de baixa altura, dels coneixements de resumeix convençuda que ho viu
passejant amb calma amb el seu pensar que m’havia de prendre la després que l’empresa de tèxtil d’una manera completament dife-
company per la platja. No hi ha vida d’una altra manera”, recor- de Terrassa on treballava es veiés l’ocupació anterior rent. En lloc de satisfer qualsevol
color entre el dia a dia d’abans i da. I no va ser fins al cap d’un any obligada a tancar. empresa ara es planteja la missió
el d’ara. que va precipitar voluntàriament Marta Busquets, a qui de sem- d’ajudar els altres.c

3. 6 LA VANGUARDIA TARRAGONA DIJOUS, 19 JULIOL 2012
CANVI
DE RUMB
Filosofia. Hi ha d’haver
JOSEP MARIA PADRENY, 25 anys per a la formació,
ESTUDIANT 25 de treball i 25 per fer
el que es vulgui, diu
D’ARQUEOLOGIA
Ha tornat a classe per
descobrir els secrets de
l’arqueologia i s’ha trobat
amb companys d’arreu del
món, atrets per uns estudis
universitaris que es fan en
pocs llocs, al marge de
Tarragona. Aficionat a la
caça, les motos i a viatjar,
s’ha donat via lliure per
viure com vol
0 20
40
0
34
60
N
0
NE
32
80
NO
300
E
100
280
O
120
SE
260
14
SO
S
0
0
24 0
16
220 200
180
VICENÇ LLURBA
Entregar-se a un
del canvi als bancs i les promoto-
res va ser més llarg de l’esperat.
Cansat d’una rutina “Alguns ho van entendre de se-
diària que no el feia guida, altres no”, relata. La crisi,
que ara colpeja amb força al sec-
sentir-se realitzat, ha tor, no va tenir res a veure amb el
nou temps optat per tornar a seu gir vital. Apassionat des de
feia temps per Tarragona i el pas-
estudiar; ha buidat la sat romà, va començar el màster
motxilla i és feliç interuniversitari d’Arqueologia
Clàssica de la URV i la UAB, del
qual ara fa el segon curs. El tre-
JORDI BARÓ ment urbanístic de municipis. ball de recerca, que ha de comple-
Tarragona Un arquitecte “Em vaig equivocar. Hauria d’ha-
Feia temps que tenia tar aquest any, anirà sobre una
C
ver escollit un camí més creatiu. vil·la romana, conscient que els
omplerts els cin-
quanta, Josep Maria
esgotat per Gaudia més fent cases per amics
perquè em reconfortava que els
clar que no treballaria arquitectes poden aportar el seu
granet de sorra a aquest món.
tota la vida com a
Padreny ha sabut pa-
rar. Ha plegat d’ar-
la rutina ha agradessin els meus projectes”,
exclama, malgrat estar satisfet arquitecte, però li va
“Els arqueòlegs saben molt de
terra cap avall, però fallen en la
quitecte i ha reco-
mençat com a estudiant d’arqueo-
recomençat d’haver tingut sempre molta fei-
na com a arquitecte, fins i tot els costar dos anys tècnica de, per exemple, recons-
truir com seria aquesta casa en
logia clàssica. Punt i a part a la
marató diària de reunions i visi-
una nova vida primers anys quan treballava per
diferents administracions. L’èxit,
preparar el canvi tres dimensions”, raona. Els es-
forços els concentra en estudiar,
tes d’obres, a una agenda sempre
mil·limetrada i a la responsabili-
de felicitat com però, no l’ha frenat a l’hora de re-
inventar-se. “Mirava els edificis i
però no descarta participar més
endavant en excavacions, mal-
tat d’un despatx molt sol·licitat
durant el boom immobiliari. Stop
a estudiant no em deien res. Havia de can-
viar”, explica.
Hi ha un abisme entre grat que no sigui com a dedicació
professional. “Obrir quelcom
el dia a dia d’abans,
a l’angoixa de desvetllar-se, dub-
tant si l’estructura d’un edifici re-
d’Arqueologia Nascut a El Rourell i bon estu-
diant, Josep Maria Padreny sem- entregat a la feina, al
que no ha tocat ningú en 2000
anys m’emociona”, se sincera.
sistiria i a la monotonia d’una pro-
fessió que li resultava poc voca-
Clàssica pre va ser més de lletres, però la
influència dels pares i els amics d’ara, en què Padreny Amb dos fills a qui ha donat
formació universitària –un és lli-
cional. Qui el podia imaginar ex- el van portar a estudiar arquitec- té temps per fer el cenciat en Ciències Ambientals i
citat per les excavacions, com- tura a Barcelona. A dia d’avui, en- l’altre fisioterapeuta–, assegura
plint amb l’assignatura pendent cara té la sensació que hagués po- que li agrada no estar preocupat pels diners.
d’aprendre anglès o fent de pagès gut fer qualsevol altra carrera. La “Si no guanyo tant com abans no
a l’hort ecològic de casa? “Visc la idea de reciclar-se no el va agafar passa res, no ho necessito. Amb
vida intensament, cosa que no he per sorpresa. “Sempre he mirat poc en tinc prou. Els amics em di-
pogut fer els últims trenta anys”, de planificar el futur i he cregut uen que em veuen més feliç, més
confessa a la terrassa del Club que hi ha d’haver 25 anys per la lleuger. He buidat la motxilla”, i
Tennis Tarragona, a punt per un formació, 25 més de treball i 25 recomana el canvi a tothom que
matí de fúting per la platja. per fer el que vulguis a la vida. I no tingui una professió vocacio-
“Havia perdut la il·lusió, tot i quasi ho he complert”, assegura. nal. Convençut que es viu massa
que tothom em reconeixia que La decisió de plegar la va pren- de pressa, i més mirant cap a l’ex-
ho feia bastant bé”, relata. El des- dre el 2007, en complir els cin- terior que dins d’un mateix,
patx professional, amb seu al quanta, però li va costar dos anys. Josep Maria Padreny ha desco-
Vendrell i compartit amb un soci “Pensava que seria d’avui per de- bert un nou estil de vida. “Que-
des dels inicis als anys vuitanta, mà”, comenta. Fer el traspàs or- dar-se a casa a la tarda i veure
acumulava molts projectes i s’ha- denat de clients al seu soci, redi- com es fa fosc és l’hòstia”, som-
via especialitzat en el planeja- mensionar l’empresa i informar riu. S’ha fet seu el temps.c

4. 6 LA VANGUARDIA TARRAGONA DIJOUS, 26 JULIOL 2012
CANVI
DE RUMB
certs hàbits, se li va despertar la
passió pels fogons. On era el jove
Pas a pas. El reciclatge
ALBERT ROSA, de l’Albert del periodisme
que es deixava seduir pel que fos
al supermercat i que no trepitja-
ESTUDIANT DE CUINA a la cuina està sent
ordenat i fet sense pressa va la cuina més que l’imprescindi-
ble? “Vaig descobrir que prepa-
Superat el primer curs a rar menjar m’agradava i ha anat
in crescendo. Si algú altre gau-
l’Escola d’Hoteleria i Turisme deix amb el que fas, et vas engres-
de Cambrils, i amb les cant”, confessa.
primeres passes fetes en una El reciclatge d’Albert Rosa del
cuina professional, es mor periodisme a la cuina està sent or-
de ganes de colar-se en més denat i fet sense pressa. “Podria
restaurants i posar en haver estat més radical, però
pràctica les bases apreses. m’ho vaig prendre amb calma. Ca-
lia anar construint per passos”,
Va viure l’oportunitat de explica. El primer any el va dedi-
tornar a estudiar amb la car a estalviar, fins que l’estiu pas-
il·lusió de la primera vegada, sat va demanar una excedència al
i ara l’impacienta començar diari per començar a estudiar al
a fer el rodatge en el nou setembre. Haver-se planificat a
ofici. La feina anterior com a nivell econòmic li està permetent
periodista no l’enyora no haver de compaginar les clas-
ses amb una feina, a excepció
d’una col·laboració amb Ràdio
Cunit que va acabar tot just fa
0 20
40
uns mesos. “El meu objectiu no
34
0
és titular-me, sinó aprendre”, ex-
60
N plica sobre com s’ha pres el re-
0
NE
32
80
torn a l’aula. Amb 34 anys, va co-
NO
300
E mençar cursant un grau mitjà
100
amb molts companys menors
280
O
120
SE
d’edat, però al cap d’unes setma-
260
14
SO
S nes, la direcció del centre li va
0
0
proposar canviar al cicle superior
24 0
16
220 180
de Direcció de Cuina. “Inconsci-
200
entment et tractaven com el ger-
mà gran, però no ha estat traumà-
VICENÇ LLURBA
tic”, relata. Al contrari que temps
enrere, però, ara li sap greu per-
A l’abordatge
dre’s hores de classe per les va-
Desmotivat amb la gues. “El que no canvia és deixar-
feina com a periodista ho tot per l’últim dia”, somriu.
A Albert Rosa hi ha dues pre-
en un diari, ha volgut guntes que el seu entorn li sol re-
dels fogons començar des de zero petir: Ens avisaràs quan obris el
restaurant? Seràs crític gastronò-
i aprendre la mic? I contesta amb un interro-
professió de cuiner gant, convençut per l’experièn-
cia prèvia com a periodista que
és preferible no marcar-se una
Un periodista desencantat amb l’ofici ha canviat meta molt clara. “A mesura que
vas fent camí vas veient el que et
la rutina d’un diari per l’aventura de ser cuiner Malgrat adonar-se va agradant”, explica. “Si ets ho-
que fa temps que nest amb tu mateix, ho ets amb la
resta”, afegeix. En paral·lel, i sen-
JORDI BARÓ després d’haver preparat 350 ra- passat per diverses seccions fins volia canviar de rumb, se que sigui un objectiu prioritari
Cambrils cions de caneló cruixent de pollas- fer cap a la de tancament, on es ha sabut ser pacient en el seu nou rumb per conver-
A
tre al restaurant Barhaus, durant ressentia del desgast de plegar de tir-se en cuiner, fa de blogaire
lbert Rosa ha debutat la quarta edició del Tarragona matinada. “Comences a reconèi- per fer una transició gastronòmic amb el sobrenom de
com a ajudant de cui- dTapes. Una estrena en la cuina xer que t’has equivocat i, quan no pautada i sostenible Chef Pirata. Comparteix recep-
na amb tics de perio- professional que s’ha produït dos t’imagines amb quaranta anys en tes, referència articles d’interès o
dista. I, si no, quants anys després d’adonar-se que el res similar, has de canviar”, afe- suggereix restaurants i activitats.
en la seva situació seu futur no estava a la redacció geix. Convençut que s’havia de S’hi va decidir a principis d’any,
haurien narrat en directe i amb d’un diari ni en cap feina que se li reinventar, també tenia clar que Creu en la formació mentre cuinava a casa, i acumula
pèls i senyals el primer contacte assemblés. “És molt fort. Seré cui- volia aprendre un ofici nou i es uns quants centenars de segui-
amb els fogons? “Us convido a ner?”, es pregunta davant l’Escola va decantar per la cuina. “No va i s’ha reservat dos dors. “La gent s’engresca pel que
tots a compartir amb mi aquest d’Hoteleria i Turisme de Cam- ser vocacional ni per tradició fa- anys per estudiar, fas”, es felicita. Fa uns mesos, va
moment. El davantal està prepa- brils, on s’està formant. miliar. No hi havia cap vincle sorprendre amb un concurs set-
rat”, relatava pels volts de Sant “Em va costar, però vaig haver d’aquest tipus. Tot plegat va ser però no l’interessen manal a la xarxa on plantejava
Jordi al seu blog, on firma com a d’admetre que el que havia estu- molt tardà”, comenta. Fa relativa- les qualificacions, sinó preguntes simples però sugge-
Chef Pirata, el seu àlter ego a la diat no m’omplia”, explica. Exer- ment poc, va seguir una dieta i, rents. Flam d’ou o de vainilla? Ca-
xarxa. “Un primer dia trepidant. cia de periodista des de feia deu en veure’s obligat a preparar absorbir coneixement va o xampany? Quètxup o maio-
Això enganxa”, exclamava hores anys al Diari de Tarragona i havia plats més saludables i respectar nesa? Tics de periodista.c

5. 6 LA VANGUARDIA TARRAGONA DIVENDRES, 3 AGOST 2012
CANVI
DE RUMB
Turisme. La trajectòria
ROCÍO REQUENA, professional ha estat
JOIERA vinculada al turisme
pels vincles familiars
Tria dos collarets d’or com q
predilectes: un de Majoral,
que fa un dibuix de fulles, i
un altre de Duch Claramunt,
que recorda les puntes de
coixí. Ni un ni l’altre falten
mai al catàleg. Peces de
gran valor com aquestes no
vol que frenin el client a
l’hora d’entrar a
l’establiment i per això té
previst ampliar l’aparador i
exposar-hi joies de preus
més variats. Un altre repte
és fer el salt al comerç
electrònic
0 20
40
0
34
60
N
0
NE
32
80
NO
300
E
100
280
O
120
SE
260
14
SO
S
0
0
24 16
0
220 200
180
VICENÇ LLURBA
El luxe d’emprendre
closques d’organitzar una planti-
lla i a jornades poc racionals.
“Aquí els festius són meus”, es fe-
licita, malgrat que persones de
l’entorn familiar més proper l’ad-
vertien que l’horari comercial és
amb joies
molt sacrificat i l’animaven a bus-
car feina enlloc d’emprendre un
negoci. Que l’ocupació anterior i
l’actual tinguin en comú oferir
productes exclusius ha estat casu-
al. De fet, la seva primera inten-
ció en plegar del Mas Passama-
La directora d’un hotel de cinc estrelles ha trobat Del dia a dia
ner va ser continuar dedicant-se
a l’hostaleria, amb una cafeteria
en una joieria més qualitat de vida i la satisfacció extenuant com a amb productes ecològics al cen-
tre de Reus. “Tornava al mateix
de tirar endavant un negoci propi directora d’un hotel de sempre. Amb els temps que
ha passat a la rutina corren, començar de zero i haver
de pagar nòmines era molt arris-
JORDI BARÓ via treballat de pizzera i de teleo- de 40 treballadors en temporada pausada de la joieria, cat”, explica.
Reus peradora. “Vaig adonar-me que alta. “T’enganxa perquè t’agrada. al centre de Reus Mentre pensava què fer i posa-
R
no volia fer mai més una feina Pel lloc, que és molt bonic, i pel va ordre a la multitud de projec-
ocío Requena ha que no m’agradés”, relata. Al tracte amb les persones, que és tes que tenia al cap, va assaben-
canviat el luxe esgo- Mas Passamaner i, des de l’abril molt agraït. Ningú t’imposa l’ho- tar-se que l’Òxid es traspassava.
tador d’un hotel de de l’any passat també a l’Òxid, ha rari però l’hotel no tanca mai i I, fins a fer-se’n càrrec, el camí va
cinc estrelles per la complert la norma. les tasques de les quals t’encarre- La casualitat ha volgut ser fàcil i ràpid. Amb una cliente-
tranquil·litat d’una L’experiència de Rocío Re- gues poden fallar quan no hi ets”, que hagi marxat d’un la fidel, l’establiment atrau perso-
joieria d’autor. Com a directora quena amb el turisme va comen- reflexiona. En un establiment de nes que no se solen atrevir a en-
del Mas Passamaner, a la Selva çar a l’hotel Casa del Abad d’Am- luxe –en aquest cas, un recinte cinc estrelles per trar a una joieria convencional i
del Camp, s’havia abocat a un dia púdia, a Palència, un establiment de 20.000 metres quadrats amb posar-se al front d’un aposta per la creativitat i el dis-
a dia absorbent; com a propietà- rural amb encant on hi va estar un edifici modernista de Domè- seny d’artistes com Majoral. “És
ria de l’Òxid, a Reus, ha guanyat dos anys. La seva família, que nech i Montaner–, les expectati- negoci on part del una botiga bonica i amb un pú-
en qualitat de vida i té més temps n’és la propietària, va comprar el ves del client són molt altes. “Tot producte és de luxe blic agraït”, comenta en el mo-
per a la seva filla de tres anys. 2003 el Mas Passamaner i ella va ha d’estar impecable i se t’esca- ment que arriba Tutú, com tot-
“M’encantava la feina d’abans, so- passar a formar part de l’equip di- pen molts detalls”, explica. A l’es- hom coneix a Maria Antonieta Ri-
bretot pel tracte al client, però ha- rectiu. Primer, més vinculada al tiu, quan a l’hotel s’hi fan més ce- era, una creadora de joies de
via tocat sostre i sentia que no po- restaurant, més endavant a l’allot- lebracions, la jornada acabava a Malgrat la crisi, Rocío Vilallonga del Camp que amaga
dia créixer més professional- jament i el departament comer- vegades de matinada. també una història de reinven-
ment”, apunta com a motiu per cial, i l’últim any, com a directo- “Ara visc molt més tranquil·la Requena no ha ció, després de tota una vida dedi-
voler reinventar-se. “Des que sóc ra. “Posar-ho tot en marxa és malgrat que el negoci sigui meu i renunciat al desig cada a la comptabilitat.
major d’edat que també havia vol- complicat i després ja vas a velo- que hi hagi molta crisi”, relata en Tutú arriba per entregar unes
gut tenir una empresa pròpia”, citat de creuer, però recordo sem- la calma de la rebotiga de l’Òxid, d’emprendre i afronta peces i fa una estona eren dues
afegeix. pre la mateixa entrega”, confes- un establiment d’aspecte cuidat i la incertesa amb clientes qui passaven a buscar un
Nascuda a Madrid, i amb part sa. Entre les responsabilitats hi dimensions reduïdes al nucli an- encàrrec. Fins a completar la
de la família dedicada al negoci havia des d’ocupar-se de com tic de Reus on s’hi poden trobar determinació compra, han dubtat una estona
hoteler, no és el primer cop que personalitzar les habitacions fins joieria i bijuteria d’autor i con- pel preu. “He decidit no sentir-
es recicla. Anys enrere va muntar a organitzar els torns i vacances temporànies. Rocío Requena hi me insegura”, declara optimista
un pub a Gandia i, d’estudiant, ha- del personal, de 20 a un màxim atén sola. Punt i a part al trenca- Rocío Requena.c

6. DIVENDRES, 10 AGOST 2012 TARRAGONA LA VANGUARDIA 5
CANVI
DE RUMB
Petit format. La
Noemí s’ha orientat de
cara a petits clients,
empreses i autònoms
Fa sis mesos va deixar
una feina quadriculada
com a administrativa
i s’ha entregat al repte
creatiu d’organitzar
esdeveniments
de petit format
Guiada per l’interès
pel màrqueting,
ha estudiat dos
postgraus per
reciclar-se, un sobre
comunicació i l’altra
sobre interiorisme
Abans de trobar
l’ocupació que l’ha de
fer feliç, ha passat per
diverses feines sense
una meta clara, com
quan va treballar
de teleoperadora
XAVI JURIO
Ajudar a vendre
tura. “Circumstàncies de la joven-
NOEMÍ MARTÍNEZ, tut”, se sincera.
GESTORA Amb la creació d’Everama ha
fet un salt al que desitja. “La gent
D’ESDEVENIMENTS del meu entorn m’anima en veu-
COMERCIALS re que aquest és el meu món”, ex-
amb els sentits
plica Noemí Martínez, que ha tin-
gut el suport de la parella i de la
A una personal shopper seva filla de quatre anys. “No hi
que volia donar-se a ha hagut cap dia en què me n’ha-
conèixer li va organitzar gi penedit”, afegeix. S’ha orientat
un taller amb blogaires. sobretot de cara a petits clients,
empreses i autònoms que volen
Una administrativa apassionada pel màrqueting A un centre d’estètica que
celebrava els cinc anys va donar-se a conèixer i a qui ofe-
reix organitzar-los esdeveni-
ha muntat una empresa de comunicació orientar-lo cap a les
tècniques orientals.
ments com a colofó d’una campa-
nya premeditada de màrqueting.
i gestió d’esdeveniments comercials Muntar un esdeveniment És del parer que no només les
grans companyies han de treba-
per a un comerç va més
enllà d’oferir una copa de llar la visibilitat i que a tots els
JORDI BARÓ presa, Everama. El projecte, for- anés amb mi”, comenta. Va de- cava i, en el seu cas, les negocis els convé la diferencia-
Tarragona malitzat fa mig any, trenca amb cantar-se per un màster en Co- solucions van sempre ció i relacionar-se amb el client
P
una etapa anterior d’infelicitat municació, Organització d’Esde- d’una manera més propera.
er Sant Jordi, Noemí com a administrativa-tècnica. veniments i Protocol a l’escola encaminades al “Crec que puc ajudar molt”, co-
Martínez va transfor- Ha canviat una rutina molt pauta- de negocis privada Esden de Bar- màrqueting sensorial menta. Malgrat tot, al principi li
mar el Cafè Museum da de paperassa per la creativitat celona, que recentment està com- va costar organitzar-se. “Tenia la
de Tarragona en una del màrqueting. pletant amb un altre postgrau sensació que perdia el temps,
botiga efímera. Els “Em costava molt llevar-me i d’interiorisme comercial i mar- 0 20
40
que no era productiva. Ara em
contes infantils d’Anduluplandu, treballava cada vegada amb xandatge visual. L’interès pel 34
0 sento més segura. No pots anar
la marca de la il·lustradora menys ganes. Les vuit hores se’m màrqueting no era nou. amb por”, explica. Ha començat
60
N
0
NE
32
Elisabet Díez, van inundar l’es- feien molt pesades”, explica so- La curiositat se li havia desper- alguns projectes i, quan li sobra
80
NO
300
pai per un dia. Una de les prime- bre els últims mesos en una engi- tat en una feina anterior a l’àrea E temps, es dedica a la campanya
100
res pop stores a la ciutat? Unes nyeria subcontractada per En- de fidelització al client de Voda- per posicionar la seva empresa,
280
O
120
SE
setmanes abans, a Cambrils, la in- desa, al barri de Bonavista de Tar- fone, una empresa on va estar sis que també li requereix hores.
260
auguració de la boutique de pri- ragona, on va treballar gairebé anys en diferents departaments a De moment treballa des de ca-
14
SO
S
0
0
meres marques Anhel la va con- nou anys. Darrerament, la feina Barcelona i Tarragona i en què sa i la inversió en el negoci ha es-
24 16
0
220 180
cebre sense gènere als prestat- havia baixat molt per la crisi i te- va fer tasques de comercial i de tat mínima, perquè el web li ha
200
ges, només amb cartells en què nia moltes hores mortes. “Sem- teleoperadora. “És molt dur. Mai dissenyat un familiar. “En la crisi
hi havia dibuixada part de la pre havia donat al màxim i al co- no penjo quan em truquen, i in- hi detecto una oportunitat per-
col·lecció i amb un audiovisual mençament m’animava el bon tento ser condescendent”, refle- què les empreses necessiten fer-
amb desfilades d’alguns dissenya- ambient i estar ben reconeguda, xiona. se veure i el màrqueting les pot
dors. Una estratègia trencadora però al final no estava centrada i A la telefonia hi va fer cap de ajudar”, comenta. Convençuda
per crear expectació? “Connec- sentia que m’estava faltant a mi rebot en tornar de Guatemala, on que és fals que tot és negre i que
tar amb el client”, apunta com a mateixa”, afegeix. La insatisfac- va marxar durant un any a treba- a molts els ha envaït la por, Noe-
intenció última dels esdeveni- ció va anar en augment i, fa un llar sense haver acabat la carrera mí Martínez s’ha abocat en cos i
ments comercials que ha comen- temps, va decidir tornar a estudi- de Filologia Hispànica a la URV, ànima a demostrar que no tot es-
çat a organitzar amb la seva em- ar. “Buscava allò que m’omplís i de la qual té pendent una assigna- tà perdut.c