3. La situació econòmica
L’economia de l’AR era bàsicament rural. La
producció agrícola i la propietat de la terra
constituïen la principal font de riquesa.
3/4 parts de la població activa es concentren
en l’activitat agrícola i ramadera.
La major part de les terres estaven vinculades
a un títol nobiliari, a l’Església, al municipi o a
la corona (terres vinculades).
El conjunt de terres en mans d’un noble o
eclesiàstic eren la senyoria territorial (reserva
senyorial i masos), i les terres on gaudien de
jurisdicció eren la Senyoria jurisdiccional.
C.Aranda & J.Manero
4. Els drets senyorials eren el conjunt de
prestacions i rendes que rebien els senyors
en virtut del domini que tenien sobre la
terra.
Els senyors eren els grans beneficiats, car
els pagesos havien de treballar
(prestacions personals), pagar (part de les
collites) i utilitzar els monopolis senyorials
(pagant)
Igualment, els senyors podien gaudir de
jurisdicció sobre terres que no eren de la
seva propietat.
Per últim, els pagesos tenien l’obligació
d’entregar a l’Església una desena part de
la collita (delme).
C.Aranda & J.Manero
5. Hi havia dos tipus bàsics
d’explotació agrícola, els camps
oberts (explotacions cerealístiques) i
les terres comunals (dedicades a
boscos o pastures).
Eren molt freqüents les crisis de
subsistència. Les males collites generaven
fam, desnutrició i sovint provocaven
protestes (revoltes del pa).
C.Aranda & J.Manero
6. La xarxa de comunicacions era escassa i
els sistemes de transport molt
rudimentaris.
Respecte del comerç interior, els
intercanvis interns són escassos i
complicats, degut a les deficiències en
les comunicacions i a la inexistència d’un
mercat intern unificat. Els camins i les
carreteres es trobaven en males
condicions. El transport era lent, tot i que
es podia utilitzar la navegació marítica i
fluvial.
Sobretot a partir del segle XVI, el comerç
predominant és el de llarga distància.
Aquest comerç exterior era realitzat
preferentment amb les colònies utilitzant
el vaixell. Destacà el comerç triangular.
C.Aranda & J.Manero
7. La indústria era de caràcter artesanal. Al segle XVIII trobem tres tipus
d’activitat industrial:
Els gremis a les ciutats (provenen de l’Edat Mitjana).
La indústria domèstica al camp (es crea amb el desenvolupament del
comerç als segles XVI i XVII). La producció es realitza a les cases dels
camperols.
Les manufactures (al s. XVIII). Es concentren treballadors en un espai, per a
l’elaboració de productes de luxe)
C.Aranda & J.Manero
9. La situació demogràfica
Es donava el cicle demogràfic antic.
Aquest era propiciat per elevades taxes de natalitat i fecunditat (35/40%o),
contrarestades per alts índex de mortalitat (30/40%o, especialment la infantil).
L’esperança de vida era molt baixa.
L’agricultura no podia produir en grans quantitats. D’aquesta manera, es produïa
un inestable equilibri entre població i recursos, i això contribuïa a un escàs
creixement vegetatiu.
Els escassos rendiments agrícoles, acompanyats de la
irregularitat de les collites, desencadena crisis de subsistència
que desemboquen en grans fams i propicien malalties
epidèmiques. El resultat són grans mortaldats catastròfiques.
C.Aranda & J.Manero
10. La situació social
Es donava una organització social estamental.
Cada membre de la societat pertany a un estament. Un estament es correspon
amb un estrat o grup social, definit per un comú estil de vida i anàloga funció. És
de caràcter impermeable (grups tancats).
El fet de formar part d’un estament atorga o nega privilegis, és a
dir, l’exenció d’obligacions o el dret a avantatges exclusives. A l’estament
privilegiat s’accedeix (amb l’excepció del clergat) per naixement o per concessió
especial del monarca.
Així, la principal característica de la societat estamental és la desigualtat civil,
que divideix la població entre privilegiats i no privilegiats.
C.Aranda & J.Manero
11. El clero (1% de la població) representa el
primer estament privilegiat. No paga
impostos i rep el delme. A banda, són
grans propietaris (terres, immobles) i
senyors jurisdiccionals.
El clergat no era un grup homogeni.
La noblesa (entre el 2 i el 3% de la
societat) era el segon estament privilegiat.
Tenia un gran poder econòmic (grans
propietaris). Gaudia de concessions
honorífiques, econòmiques i fiscals.
Tampoc era un grup homogeni.
C.Aranda & J.Manero
12. Per últim, el tercer estat o estat pla (més
del 95% de la població) patien una clara
discriminació legal i econòmica. No tenien
cap prerrogativa i havien de suportat totes
les càrregues fiscals.
Malgrat les grans diferències entre
burgesos i camperols, i dins mateix
d’aquests grups, tenien un interès comú:
l’oposició al règim feudal i la reivindicació
de la igualtat civil.
La rígida societat estamental entra en crisi
arran dels canvis produïts al llarg del
segle XVIII (Revolució Francesa), obrint
pas a la societat capitalista.
C.Aranda & J.Manero
13. La situació política
Es donava una monarquia absoluta, fonamentada
ideològicament en la fórmula de “Monarquia de Dret
Diví”. El paradigma és la monarquia de Lluís XIV.
Bossuet afirma que el poder li es concedit al Rei per
Déu i, per tants, no té límits terrenals. El Rei només es
responsable davant Déu. En conseqüència, tenia un
poder absolut (no compartia el seu poder amb cap
institució, tot i que els parlaments estamentals
suposaven certes limitacions teòriques).
C.Aranda & J.Manero
14. Al segle XVIII només Gran Bretanya i Holanda tenien una monarquia en
la qual el poder del monarca estava realment limitat per un parlament.
Aquests parlaments tenien limitacions. Únicament una minoria rica tenia
dret a vot (15%), els habitants de les colònies no hi eren representats i
es mantenia l’esclavitud.
C.Aranda & J.Manero
15. Aquesta fórmula de govern trobà resistència, inicialment la que provenia
dels defensors dels privilegis feudals detentats per la noblesa i el clergat,
heretats d’època medieval.
Posteriorment, la Il·lustració aportarà una ideologia al tercer estat,
especialment a la burgesia, per tal de fer caure un sistema que la margina i
discrimina.
C.Aranda & J.Manero
16. La Il·lustació és un moviment filosòfic, literari i
científic que es desenvolupà en Europa i les
seves colònies al llarg del segle XVIII (“de les
Llums”).
Els seus antecedents cal cercar-los en
Anglaterra i Holanda durant el segle XVII.
Destaca la figura de Newton (mètode empíric).
Suposà una important modernització cultural i
l’intent de transformar les estructures de l’Antic
Règim (les seves idees principals no poden
acceptar els principis bàsics d’aquell).
Montesquieu Rousseau Voltaire
C.Aranda & J.Manero
17. Les idees fonamentals de la Il·lustració són:
• La Raó. És l’únic mitjà per aconseguir la veritat i,
juntament amb el progrés, constitueix el camí per
assolir la felicitat.
• El Progrés. A ell s’arriba gràcies a la ciència; en
combinació amb la tècnica, permet l’avenç de la
humanitat de manera evolutiva i indefinida.
• La Naturalesa. És l’origen de tot allò que és
genuí, vertader i autèntic. La societat és la que
falseja i corromp l’home, bo en estat natural.
• La Felicitat. És un bé al que hom té dret.
La Il·lustració ràpidament es va difondre gràcies a les societats científiques,
literàries o artístiques i les acadèmies, recolzades pels poders públics. Gràcies a
les societats d’amics del país, establertes normalment en les principals ciutats.
Per últim gràcies als salons. Tertúlies o reunions d’il·lustrats.
Malgrat tot, el principal mitjà de difusió va ser l’Enciclopèdia.
C.Aranda & J.Manero
18. La Il·lustració va tenir un vessant polític i econòmic.
Políticament, els principals pensadors defensen idees
irreconciliables amb l’absolutisme, car defensen un nou
model d’organització política i social basat en la llibertat i
la igualtat.
JL. Locke defensa que l’Estat ha de garantir les llibertats
individuals.
Voltaire es proclamà defensor de la llibertat de
pensament i la tolerància religiosa.
Montesquieu propugnà la divisió de poders (L’esperit de
les lleis, 1748).
Rousseau defensava la necessitat d’establir un
contracte social entre governants i governats, formulant
el principi de la sobirania nacional. Igualment defensava
qe l’home és bo i lliure en la natura, éssent ls societat la
seva corruptora.
Aquestes idees sentaren les bases del liberalisme
polític, que acabà amb l’Antic Règim.
C.Aranda & J.Manero
19. Econòmicament, sorgiren els fisiòcrates, oposats als
mercantilistes, i que sentaren les bases del liberalisme
econòmic.
Els fisiòcrates sostenen que la riquesa d’un estat prové
de la naturalesa, exactament de l’agricultura. El seu
principal teòric és Quesnay.
Per als defensors del liberalisme econòmic, la riquesa de l’Estat no rau ni en
l’acumulació de metalls preciosos (mercantilisme) ni exclusivament en
l’agricultura (fisiocràcia), sinó en la llibertad. L’Estat no ha d’intervenir en
l’activitat econòmica. El seu principal teòric és Adam Smith.
C.Aranda & J.Manero
20. Mitjançant el despotisme il·lustrat els reis intentaran destruir aquesta oposició i
guanyar-se a diversos sectors socials, sobretot del tercer estat.
Sense renunciar a l’absolutisme, alguns sobirans iniciaren reformes. Malgrat els
esforços, era impossible una millora substancial sense alterar les bases de
l’Antic Règim. Aquesta contracció, i el fracàs global dels intents reformadors,
obriren el camí a les revolucions liberals.
C.Aranda & J.Manero
