SlideShare a Scribd company logo
1 of 10
CANÇONETA INCERTA JOSEP CARNER
VIDA Josep Carner i Puigoriolés uns dels poetes noucentista més representatiu de la poesia catalana del segle XX. Va néixer a Barcelona el 1884 i morí el 1970 a Brussel·les.  Començà a escriure des de ben petit fet que li proporcionà un gran prestigi. Durant la Guerra Civil es posà al costat de la República i restà a Brussel·les, on es casàambÉmilieNoulet. Es refugià a Mèxic, onprofessà a la UniversitatLliure.  Col·laboràestretamentambFabra en la fixació i l'enriquiment de la llengua A més a més, treballà en l’àmbitperiodístic, col·laborant en revistes com “L’Atlàntida” i “Montserrat”. També com a traductor i director de teatre en obras com “El giravolt de maig”.
El Noucentisme és un moviment cultural, d’abast polític, que s’inicia a Catalunya aproximadament el 1906 amb la creació de Solidaritat Catalana i acaba el 1923 amb el cop d’Estat de Primo de Rivera. És la resposta moderada als plantejaments que havia promogut el Modernisme.  A diferència dels modernistes, els noucentistes arriben a materialitzar la conjunció de política i cultura. A nivell ideològic, el Noucentisme representa la imposició de la raó, la precisió, la serenitat, l’ordre i la claredat. NOUCENTISME
OBRES PROSA TEATRE POESIA
Aquestcamí tan fi, tan fi,¿quisapon mena?¿És a la vila o és al pide la carena?Un lliriblau, color de cel,diu: -Vine, vine-.Però: -No passis! -diu un velde teranyina. ¿Seràdrecera del gosat,rossola ingrata,o bé un camíd’enamorat,colgat de mata?¿És un recer per a adormirquipassi pena?Aquestcamí tan fi, tan fi,quisapon mena? ¿Quisap si trist o somrientacull son hoste?¿Quisap si mor sobtadament,sota la brosta?¿Quisabràmaiaquestmatía quèem convida?I éscamíincert cada camí,n’és cada vida. CANÇONETA INCERTA
Carena : La cresta de la muntanya, la líniadivisòria de dos vessants en una muntanya. Vila: Població que, sense ser ciutat té algunsprivilegismés que elspobles. Drecera: Camíméscurt que el principal per arribar a un lloc. Gosat: Atrevit. Rossola: Llocpelat i lliscós en un rost o pendent. Ingrata: Malagraïda, que oblida o menyspreaelsbeneficisrebuts. Colgat de mata : Cobert de plantes baixes, que creixenarran de terra. Recer: Lloccobert del vent Hoste: Persona allotjada en un hostal, una dispesa... Brosta: Conjunt de brots i branques tendresd’unarbre o un arbust Incert: Imprecís, no ben determinat, que no duu a la certesad’alguna cosa. VOCABULARI
Es tracta d’un poema ple de preguntes retòriques amb les quals Joan Carner ens fa veure que mai sabem el que pot passar el dia de demà. El camí del què parla l'autor és la vida.  El tema d’aquest poema fa referència al dilema que tenim tots sobre la nostra vida, sobre el que hem de fer i el que no.  ESTRUCTURA INTERNA
El poema, compost de tres octavesd’art menor, estàformat de dos grans blocs: -El primer comença i acaba amb l’ interrogació“Aquestcamí tan fi tan fi, / quisapon mena?”, estàformat per les duesprimeresestrofes.-El segon conté les tres interrogacions“Quisap... / Quisap... / Quisabrà” i la últimvers“I éscamíincert cada matí, / n’és cada vida!” ESTRUCTURA EXTERNA
Crec que és un poema fàcil de comprendre, encara que sigui de forma general. El significat del poema i la qüestió que plantejaconstantmentés la que tothom es fa moltesvegades al llarg de la vida. Per tant, estic segur que és un poema amb el que qualsevolenspodem identificar. CONCLUSIÓ
Luís Miguel Soto Eric Carnerero 1BA

More Related Content

What's hot (20)

Màrius torres
Màrius torresMàrius torres
Màrius torres
 
6 Ausiàs March
6 Ausiàs March6 Ausiàs March
6 Ausiàs March
 
ausiàs march
ausiàs marchausiàs march
ausiàs march
 
Metàfores
MetàforesMetàfores
Metàfores
 
Mètrica
MètricaMètrica
Mètrica
 
Tirant lo blanc
Tirant lo blancTirant lo blanc
Tirant lo blanc
 
L’escola mallorquina
L’escola mallorquinaL’escola mallorquina
L’escola mallorquina
 
Les figures retòriques de la poesia
Les figures retòriques de la poesiaLes figures retòriques de la poesia
Les figures retòriques de la poesia
 
Jordi de sant jordi
Jordi de sant jordiJordi de sant jordi
Jordi de sant jordi
 
Ausias march
Ausias marchAusias march
Ausias march
 
Sunion
SunionSunion
Sunion
 
Lo pi de formentor
Lo pi de formentorLo pi de formentor
Lo pi de formentor
 
La narrativa de Mercé Rodoreda. 2n bat
La narrativa de Mercé Rodoreda. 2n batLa narrativa de Mercé Rodoreda. 2n bat
La narrativa de Mercé Rodoreda. 2n bat
 
Accentuació en català
Accentuació en catalàAccentuació en català
Accentuació en català
 
Tirant lo Blanc
Tirant lo BlancTirant lo Blanc
Tirant lo Blanc
 
Fonètica de batxillerat. El consonantisme 1
Fonètica de batxillerat. El consonantisme 1Fonètica de batxillerat. El consonantisme 1
Fonètica de batxillerat. El consonantisme 1
 
Pere Quart
Pere QuartPere Quart
Pere Quart
 
Antologia De Poesia Catalana
Antologia De Poesia CatalanaAntologia De Poesia Catalana
Antologia De Poesia Catalana
 
Els trobadors
Els trobadorsEls trobadors
Els trobadors
 
Tirant lo blanc, discursos sobre l'amor. tòpics literaris.
Tirant lo blanc, discursos sobre l'amor. tòpics literaris. Tirant lo blanc, discursos sobre l'amor. tòpics literaris.
Tirant lo blanc, discursos sobre l'amor. tòpics literaris.
 

Similar to Cançoneta incerta

Narcís oller
Narcís ollerNarcís oller
Narcís olleranna_26
 
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"Domenec Garrido
 
La poesia catalana dels segles XIX i XX
La poesia catalana dels segles XIX i XXLa poesia catalana dels segles XIX i XX
La poesia catalana dels segles XIX i XXtorrascat
 
Aigües encantades, de joan Puig i Ferreter
Aigües encantades, de joan Puig i FerreterAigües encantades, de joan Puig i Ferreter
Aigües encantades, de joan Puig i FerreterDomenec Garrido
 
Gabriel ferreter i joan fuster
Gabriel ferreter i joan fusterGabriel ferreter i joan fuster
Gabriel ferreter i joan fustermiky11
 
Vicent andrés estellés. regina i eva
Vicent andrés estellés. regina i evaVicent andrés estellés. regina i eva
Vicent andrés estellés. regina i evaAmparo
 
Avui reivindicatius.. versos i poemes a la urv
Avui reivindicatius.. versos i poemes a la urvAvui reivindicatius.. versos i poemes a la urv
Avui reivindicatius.. versos i poemes a la urvftercero2
 
Postsimbolisme i Màrius Torres
Postsimbolisme i Màrius TorresPostsimbolisme i Màrius Torres
Postsimbolisme i Màrius TorresFerranet74
 
Gabriel Ferrater, Joan Vinyoli i Vicent Andrés Estellés
Gabriel Ferrater, Joan Vinyoli i Vicent Andrés EstellésGabriel Ferrater, Joan Vinyoli i Vicent Andrés Estellés
Gabriel Ferrater, Joan Vinyoli i Vicent Andrés Estellésadalaisadelcomtearnau
 
Renaixença, la narrativa
Renaixença, la narrativaRenaixença, la narrativa
Renaixença, la narrativaTechnoFox
 
Santiago
SantiagoSantiago
Santiagoalbert
 
Literatura historia poesia
Literatura historia poesiaLiteratura historia poesia
Literatura historia poesialurdessaavedra
 
Narrativa catalana a partir del segle xix
Narrativa catalana a partir del segle xixNarrativa catalana a partir del segle xix
Narrativa catalana a partir del segle xixCristina Pueyo
 

Similar to Cançoneta incerta (20)

La poesia al_segle_xx_la_poesia_contemporania
La poesia al_segle_xx_la_poesia_contemporaniaLa poesia al_segle_xx_la_poesia_contemporania
La poesia al_segle_xx_la_poesia_contemporania
 
Narcís oller
Narcís ollerNarcís oller
Narcís oller
 
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"
Quatre notes sobre Joan Salvat-Papasseit i "El poema de la rosa als llavis"
 
La poesia catalana dels segles XIX i XX
La poesia catalana dels segles XIX i XXLa poesia catalana dels segles XIX i XX
La poesia catalana dels segles XIX i XX
 
Aigües encantades, de joan Puig i Ferreter
Aigües encantades, de joan Puig i FerreterAigües encantades, de joan Puig i Ferreter
Aigües encantades, de joan Puig i Ferreter
 
Gabriel ferreter i joan fuster
Gabriel ferreter i joan fusterGabriel ferreter i joan fuster
Gabriel ferreter i joan fuster
 
Vicent andrés estellés. regina i eva
Vicent andrés estellés. regina i evaVicent andrés estellés. regina i eva
Vicent andrés estellés. regina i eva
 
Poesia contemporània
Poesia contemporàniaPoesia contemporània
Poesia contemporània
 
Avui reivindicatius.. versos i poemes a la urv
Avui reivindicatius.. versos i poemes a la urvAvui reivindicatius.. versos i poemes a la urv
Avui reivindicatius.. versos i poemes a la urv
 
Postsimbolisme i Màrius Torres
Postsimbolisme i Màrius TorresPostsimbolisme i Màrius Torres
Postsimbolisme i Màrius Torres
 
Gabriel Ferrater, Joan Vinyoli i Vicent Andrés Estellés
Gabriel Ferrater, Joan Vinyoli i Vicent Andrés EstellésGabriel Ferrater, Joan Vinyoli i Vicent Andrés Estellés
Gabriel Ferrater, Joan Vinyoli i Vicent Andrés Estellés
 
Renaixença, la narrativa
Renaixença, la narrativaRenaixença, la narrativa
Renaixença, la narrativa
 
ÚLTIMES ADQUISICIONS
ÚLTIMES ADQUISICIONSÚLTIMES ADQUISICIONS
ÚLTIMES ADQUISICIONS
 
Santiago
SantiagoSantiago
Santiago
 
Poesia selvatana
Poesia selvatanaPoesia selvatana
Poesia selvatana
 
Literatura historia poesia
Literatura historia poesiaLiteratura historia poesia
Literatura historia poesia
 
Narrativa catalana a partir del segle xix
Narrativa catalana a partir del segle xixNarrativa catalana a partir del segle xix
Narrativa catalana a partir del segle xix
 
Noucentisme
NoucentismeNoucentisme
Noucentisme
 
Noucentisme
NoucentismeNoucentisme
Noucentisme
 
S xvi
S xviS xvi
S xvi
 

More from juanjogonzalez

More from juanjogonzalez (11)

Eco
EcoEco
Eco
 
Cambra de la tardor
Cambra de la tardorCambra de la tardor
Cambra de la tardor
 
Eco
EcoEco
Eco
 
Assaig de càntic en el temple
Assaig de càntic en el templeAssaig de càntic en el temple
Assaig de càntic en el temple
 
Tot l'enyor de demà
Tot l'enyor de demàTot l'enyor de demà
Tot l'enyor de demà
 
Tot l'enyor de demà
Tot l'enyor de demàTot l'enyor de demà
Tot l'enyor de demà
 
L'encís que fuig
L'encís que fuigL'encís que fuig
L'encís que fuig
 
Oda a Espanya
Oda a EspanyaOda a Espanya
Oda a Espanya
 
El barranc dels algadins
El barranc dels algadinsEl barranc dels algadins
El barranc dels algadins
 
El mariner2
El mariner2El mariner2
El mariner2
 
Poema De La Por
Poema De La PorPoema De La Por
Poema De La Por
 

Cançoneta incerta

  • 2. VIDA Josep Carner i Puigoriolés uns dels poetes noucentista més representatiu de la poesia catalana del segle XX. Va néixer a Barcelona el 1884 i morí el 1970 a Brussel·les. Començà a escriure des de ben petit fet que li proporcionà un gran prestigi. Durant la Guerra Civil es posà al costat de la República i restà a Brussel·les, on es casàambÉmilieNoulet. Es refugià a Mèxic, onprofessà a la UniversitatLliure. Col·laboràestretamentambFabra en la fixació i l'enriquiment de la llengua A més a més, treballà en l’àmbitperiodístic, col·laborant en revistes com “L’Atlàntida” i “Montserrat”. També com a traductor i director de teatre en obras com “El giravolt de maig”.
  • 3. El Noucentisme és un moviment cultural, d’abast polític, que s’inicia a Catalunya aproximadament el 1906 amb la creació de Solidaritat Catalana i acaba el 1923 amb el cop d’Estat de Primo de Rivera. És la resposta moderada als plantejaments que havia promogut el Modernisme. A diferència dels modernistes, els noucentistes arriben a materialitzar la conjunció de política i cultura. A nivell ideològic, el Noucentisme representa la imposició de la raó, la precisió, la serenitat, l’ordre i la claredat. NOUCENTISME
  • 5. Aquestcamí tan fi, tan fi,¿quisapon mena?¿És a la vila o és al pide la carena?Un lliriblau, color de cel,diu: -Vine, vine-.Però: -No passis! -diu un velde teranyina. ¿Seràdrecera del gosat,rossola ingrata,o bé un camíd’enamorat,colgat de mata?¿És un recer per a adormirquipassi pena?Aquestcamí tan fi, tan fi,quisapon mena? ¿Quisap si trist o somrientacull son hoste?¿Quisap si mor sobtadament,sota la brosta?¿Quisabràmaiaquestmatía quèem convida?I éscamíincert cada camí,n’és cada vida. CANÇONETA INCERTA
  • 6. Carena : La cresta de la muntanya, la líniadivisòria de dos vessants en una muntanya. Vila: Població que, sense ser ciutat té algunsprivilegismés que elspobles. Drecera: Camíméscurt que el principal per arribar a un lloc. Gosat: Atrevit. Rossola: Llocpelat i lliscós en un rost o pendent. Ingrata: Malagraïda, que oblida o menyspreaelsbeneficisrebuts. Colgat de mata : Cobert de plantes baixes, que creixenarran de terra. Recer: Lloccobert del vent Hoste: Persona allotjada en un hostal, una dispesa... Brosta: Conjunt de brots i branques tendresd’unarbre o un arbust Incert: Imprecís, no ben determinat, que no duu a la certesad’alguna cosa. VOCABULARI
  • 7. Es tracta d’un poema ple de preguntes retòriques amb les quals Joan Carner ens fa veure que mai sabem el que pot passar el dia de demà. El camí del què parla l'autor és la vida. El tema d’aquest poema fa referència al dilema que tenim tots sobre la nostra vida, sobre el que hem de fer i el que no. ESTRUCTURA INTERNA
  • 8. El poema, compost de tres octavesd’art menor, estàformat de dos grans blocs: -El primer comença i acaba amb l’ interrogació“Aquestcamí tan fi tan fi, / quisapon mena?”, estàformat per les duesprimeresestrofes.-El segon conté les tres interrogacions“Quisap... / Quisap... / Quisabrà” i la últimvers“I éscamíincert cada matí, / n’és cada vida!” ESTRUCTURA EXTERNA
  • 9. Crec que és un poema fàcil de comprendre, encara que sigui de forma general. El significat del poema i la qüestió que plantejaconstantmentés la que tothom es fa moltesvegades al llarg de la vida. Per tant, estic segur que és un poema amb el que qualsevolenspodem identificar. CONCLUSIÓ
  • 10. Luís Miguel Soto Eric Carnerero 1BA