Presentació destinada a l'alumnat de 2n de batxillerat de la matèria d'Història de l'Art.

1. ART BIZANTÍ
Júlia López Valera
Institut Banús.

4. L’art bizantí és l’art que es va desenvolupar a
l’imperi bizantí entre els segles V i XV i
que es caracteritza pel seu profund
sentit cristià i per ser una síntesi de l’art
romà, l’art hel·lenístic i l’art paleocristià.
DEFINICIÓ

5. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL
 La fundació de Constantinoble per l’emperador Constantí l’any 330, al lloc on abans es
trobava la colònia grega de Bizantí, va tenir una gran repercussió en la història de la
cultura i la política Occidental i també en la història de l’art.
Les raons d’aquest trasllat van ser:
1. La decadència cada vegada més visible de la ciutat de Roma.
2. La vigilància de les fronteres orientals de l’imperi, les més perilloses, amb els rius
Danubi i Èufrates, que separaven els romans dels gots i els perses.
3. La creixent importància del cristianisme que volia apartar-se de la vella ciutat de
Roma tan lligada a les doctrines paganes.
 L'emperador hispanoromà Teodosi va dividir l'imperi en dos, l'Imperi romà
d'Occident, que va donar al seu fill Honori, i l'Imperi romà d'Orient al seu segon fill
Arcadi.
 Les principals èpoques d'esplendor de l'Imperi romà d'Orient (o bizantí) van ser:
– L'època de Justinià al segle VI .
– L'època dels emperadors de la Casa de Macedònia (Basili II) del segles X al XII.
– L'època dels Paleòlegs, als segles XIII al XV .
 L'imperi bizantí desapareix l'any 1453, quan Constantinoble va caure en poder dels
turcs.

6. 395 mort de l’emperador Teodosi.
Flavi Arcadi (Imperi Bizantí)
Flavi Honori (fill menor)
BAIX
IMPERI
(193-476 dC)
IMPERI ROMÀ OCCIDENT (31 aC - 476 dC).

7. • Abraça Orient Mitjà, Itàlia i nord
d’Àfrica.
• Justinià cerca recuperar l’Imperi.
• Ràvena, capital política d’Itàlia.
• Originàriament, l’Imperi Bizantí
comprenia els territoris orientals dels
antics dominis de Roma: Grècia,
Macedònia, Àsia Menor, Armènia,
Síria, Palestina, Egipte, la costa nord de
Líbia i les illes del mar Egeu i del
Mediterrani oriental, i sobre aquest
espai geogràfic es desenvoluparà l’art
bizantí, a més de en la ciutat italiana
de Ravenna i, a partir del segle X, en
Rússia (bàsicament el principat de
Kiev) i en altres països eslaus.
CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL:LOCALITZACIÓ

8. EVOLUCIÓ ARTÍSTICA
SEGLE D’OR
Sota el regnat de Justinià (527-565) i la dinastia dels Heraclis (s.VIII), la cultura i l’art
bizantí experimenten una època d’un gran apogeu, el “segle d’or”.
PERÍODE ICONOCLASTA (726-843)
Es prohibeix exhibir i reproduir imatges religioses i les d’e`poques anteriors van ser
destruïdes.
PERÍODE POSTICONOCLASTA (843-1453)
Es produeix el Cisma d’Orient (1054) que suposa la separació entre les esglésies
d’Occident i Orient. Etapes en aquest període:
DINASTIA MACEDÈNIA (segona edat d’or, 867-1056): els mosaics i les icones tenen una
presència molt important en l’art.
DINASTIA DELS PALEÒLEGS (1259

9. EXEMPLES
Santa Sofia, Constantinoble
Sant Vital, Ravenna, Itàlia
Sant Apol·linar in Classe, a Ravenna, Itàlia
Mosaic de Sant Justinià, Sant Vital, RavenaPantocràtor de la catedral de Cefalú, Sicília

10. L’ART BIZANTÍ ÉS PRODUCTE DE LA COMBINACIÓ DE TRES ELEMENTS:
1. La tradició grega i hel·lenística: relleus, perspectiva i elegància clàssiques.
2. La tradició urbanística i monumental romana: voltes, cúpules i procediments
constructius.
3. Les influències orientals i cristianes: marbres, mosaics, esmalts, imaginaria cristiana.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
ARQUITECTURA
S'adeqüen els edificis al
culte i a la litúrgia
religiosa.
Palaus i esglésies amb
sistemes de cúpules.
Basíliques amb planta de
creu grega. Augment de la
lluminositat interior.
Extensió de l’arquitectura
bizantina a l’Occident, a
Itàlia, Espanya, França,
Alemanya...
PINTURA I MOSAIC
Gran presència d’icones
(pintura sobre fusta) i
mosaics.
Falta de profunditat,
idealisme, fons daurat,
ornamentació exagerada,
falta d’expressió en les
figures.
Miniatures i decoració de
llibres.
Mosaics de temàtica religiosa
o civil, de tradició romana.
La producció pictòrica
apareix vinculada a l’àmbit
eclesiàstic i religiós.
ESCULTURA
Molt poca importància.
Nombrosos treballs
d’orfebreria i de relleus.
Es manté la decoració
vegetal i geomètrica als
capitells, frisos i d’altres
elements arquitectònics.

11. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
És expressió de l’autoritat absoluta a través dels trets formals: frontalitat,
jerarquització i lluminositat.
La funció de l’art és exaltar la grandesa sobrenatural de l’emperador i de
l’Església.
És l’art de la transcendència, l’esplendor i l’opulència; és un art per enlluernar
als súbdits i als fidels.
Respon a les normes de l’ortodòxia cristiana i a les exigències de la clientela:
l’emperador, l’Església i l’aristocràcia.
L’art bizantí es desenvolupa amb tota la seva esplendor en dos centres
artístics: Constantinoble i Ravena, ciutat en la costa adriàtica d’Itàlia.

12. ARQUITECTURA: CARACTERÍSTIQUES
Gran importància del programa iconogràfic de
la decoració mural.
 L’ARQUITECTURA ÉS LA MANIFESTACIÓ ARTÍSTICA CABDAL, ja que les arts plàstiques
s’hi integren.
 Concepció de l’edifici religiós: Influència de l’art paleocristià occidental:
plantes basilicals o centralitzades per a crear
espais amplis i ordenats.
Per tant, també trobem l’estructura
atri/nàrtex/naus/presbiteri.
Progressiva preferència, però, per les plantes
centralitzades.
Això es deriva d’una concepció simbòlica de
l’església (cel a la Terra, casa de Déu).
Aleshores, cada part de l’església té un
significat simbòlic (cúpules, semicúpules, la
llum, preferència pel mosaic, etc.).

13. ARQUITECTURA: CARACTERÍSTIQUES
Gran importància del programa iconogràfic de la decoració mural:
1. Cúpula central: Pantocràtor (Déu en
majestat, Rei de reis), amb el llibre de la
revelació en una mà i l’altra en posició de
benedicció; emmarcat per la forma ametllada.
2.Semicúpula de l’àbsis: Verge Mare amb Déu-
nen assegut a la falda o damunt el braç de la
Verge.
3.Registres inferiors de la cúpula (sota del
Pantocràtor):apòstols disposats de forma
concèntrica, o bé la genealogia de Crist.
4. A les petxines: escenes de la vida de Crist.
5. Murs i cúpules secundàries: processons de
sants i teofanies.

14. ARQUITECTURA: CARACTERÍSTIQUES
1. L’arquitectura bizantina recupera elements de
l’arquitectura romana i paleocristiana pel que fa
a les plantes i ornamentació dels edificis, encara
que també introdueix algunes aportacions
referents al sosteniment de les voltes i a la
concepció de l’espai.

15. 1. Com a elements sustentats s’utilitza l’arc
semicircular i la volta de canó. Un dels
elements arquitectònics més destacat és la
volta aixecada sobre el creuer, que se
sustenta sobre uns grans arcs que, a la
vegada, estan sustentats sobre pilars.
S’aixeca, per tant, sobre un espai quadrat i
el pas a la superfície circular de la base de
la cúpula es realitza mitjançant petxines
triangulars i corbes. Les cúpules són
l'element més evident de l'arquitectura
bizantina. Són àmplies i nombroses, i en
origen eren circulars.
ARQUITECTURA: CARACTERÍSTIQUES
Aquest sistema voltat és molt
lleuger gràcies a l’ús de pedra
porosa i elements de ceràmica
buits.

16. ARQUITECTURA: CARACTERÍSTIQUES
1. Malgrat aquesta lleugeresa, la cúpula
exerceix unes fortes pressions verticals i
transversals sobre les parets, les pressions
verticals es sustenten sobre pilars, i les
transversals es contraresten mitjançant
voltes que, a la vegada, es sustenten en
altres cúpules menors, que dirigeixen les
forces a murs gruixats i als elements més
tradicionals, com ara el contrafort.

17. Tot això contribueix a crear un espai
interior continu, dilatat i dinàmic, per la
successiva elevació que culmina en la
cúpula central i pels suports emprats,
espai intern on predomina el mur llis i
seguit, ricament ornamentat amb
mosaics i pintures de colors daurats.
ARQUITECTURA: CARACTERÍSTIQUES

18. ARQUITECTURA: CARACTERÍSTIQUES
2. Igual que la basílica paleocristiana, les basíliques bizantines estan precedides per un atri,
en el centre del qual es troba la pila, recipient per a l’aigua beneïda. A continuació es troba
el nàrtex, lloc de reunió dels catecúmens, que només podien escoltar missa fins al cànon. El
seu interior es divideix en dues parts: la naos, destinada als fidels, i el presbiteri, per al
clergat major. El presbiteri s’aïlla de la naos per l’iconòstasi, una mena de mampara
perforada que permet veure l’absis, generalment semicircular, fins al moment de la
consagració, en què uns vels l’oculten de la vista dels fidels.

19. ARQUITECTURA: CARACTERÍSTIQUES
3. Sobre les naus laterals es troba la tribuna, en
el pis superior, destinat a les dones.
A més de la planta basilical, de naus laterals amb
voltes, generalment de canó, sobre les quals es
troba el matroneu, també foren molt freqüents
les esglésies de planta centralitzada,
especialment de creu grega, és a dir, amb els
quatre braços de la mateixa llargària, i coberta
amb cúpula sobre petxines, que suporta més pes
i alhora permet el pas de l’espai quadrangular al
circular (encara que, també, és possible trobar
altres tipus de plantes, per exemple, basilicals o
circulars).

20. ARQUITECTURA: CARACTERÍSTIQUES
4. Com a elements de suport es van emprar el pilar i la columna, amb predomini
d’aquesta darrera en l’etapa final. El capitell més original és el capitell cúbic, ornamentat
amb decoració vegetal, que no es projecta cap a l’exterior, sinó que apareix en una
superfície plana que li dóna forma cúbica, d’aquí rep el nom. Destaca també el cimaci, cos
troncocònic situat entre el capitell i l’arc.

21. ARQUITECTURA: CARACTERÍSTIQUES
5. Per a la construcció es van emprar materials pobres com el maó, revestit amb
luxosos materials que donaven a l’edifici la sumptuositat requerida. L’ornamentació
es va concentrar en els interiors, especialment mitjançant els esmentats mosaics, que
cobrien de forma contínua les parets, cosa que es contraresta amb un total desinterès
per la decoració exterior, molt sobri i pesat.
En definitiva, és una arquitectura voltada que utilitza amb freqüència la cúpula i decora els
seus interiors amb mosaics.
Santa Sofia de Bulgària
Pobresa murs exteriors
Murs del monestir d’Òsios Luca

22. CARACTERÍSTIQUES
ARQUITECTURA
BIZANTINA
MATERIALS
Carreu ben escairats sobretot en Síria i Palestina
mòdul d’amplària de murs ( entre 75 i 80 cm)
Maons especialment empleats en cobertes
exteriors: nus o amb poc ornament
columnes, muntants (jambes), llindes, frisos
Marbre
zones interiors: decoració policroma (luxe)
ELEMENTS
fust cilíndric amb lleuger èntasi central i prefereixen sense arestes
Columnes
capitell
Corintis
Simples: fulles d’acant
Composts (acant i volutes)
Teodosi
Fulles més planes
Acabat amb Trepanat (foradat)
Murs
Dinàmics
Relació equilibrada massa-obertures (preferència pels arcs de mig punt)
Tipus: paredat carreus (mamposteria) en orient i paredat maons i pedra irregular
Murs austers,amb poca ornamentació
Reflecteixen estructura interna
Cobertes
Substitució de espais longitudinals voltes de canó
cobertes de
fusta per
cobertes de espais quadrangulars
paredat, maçaneria (mampostería)
Voltes d’aresta
Voltes de mitja taronja
Abans: octògon
i trompes
Ara: cúpula sobre
Petxines*
*Petxines
Origen a Gerasa
(Jordània) s. II
Triangles
curvilinis
que uneixen arcs
torals amb
anell cupular
Arcs
Arqueria (mig punt) sustentada sobre columnes aïllades
Capitell presenta major
superfície de contacte
Intercalant bocins
d’ arquitrau
Colocant un cimaci
(troncocònic invertit)
CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTURA: RESUM

23. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
Quan el moviment iconoclasta s'apaivaga, la pintura bizantina adopta regles de
representació fixes, i decorant l’interior del temple, es manifesta en diverses tipologies,
entre les quals destaquen la pintura mural, els mosaics i les icones portàtils de fusta. Les
superfícies s’acostumaven a cobrir a base de figures planes, sense perspectiva ni volum,
disposades simètricament sobre un fons daurat.
Santa Sofia de Kiev
Pantocràtor
Sant Apol·linar el Nou
Desfilada de màrtirs
Icona Galaktrophousa
(Verge alletant a Jesús)
ARTS PLÀSTIQUES: PINTURA

24. PINTURA: CARACTERÍSTIQUES
LA PINTURA MURAL: respon a un
llenguatge simbòlic caracteritzat pel
caràcter abstracte de les formes. Cada
escena té el seu emplaçament específic
dins l’església. Així, la zona més alta del
temple, que simbolitza el cel, l’ocupen
les representacions més sagrades: Crist,
l’Ascensió o la vinguda de l’Esperit Sant,
situats normalment a la cúpula, i la
Mare de Déu, a l’ absis. Les voltes,
trompes i parts superiors de les parets
simbolitzen Terra Santa i s’hi
representen escenes de la vida de Crist
o la mort de Maria.
La tercera zona, formada per nínxols, arcades i pilars, representa el poder de la fe de
l’església i és l’espai reservat als sants. El simbolisme de les primeres etapes és
substituït per una forta expressivitat narrativa i bellesa formal.

25. PINTURA:CARACTERÍSTIQUES
Però, la pintura mural va tenir molt poca importància, donat que la decoració es
realitzava a base de mosaics. Tan sols es va començar a utilitzar quan no es podien
permetre la tècnica del mosaic. Les manifestacions pictòriques murals més antigues
daten del segle XI. Altre tipus de pintura que va destacar són les miniatures i les icones.

26. LES ICONES.
Són pintures sobre taula de creació pròpiament bizantines, de caràcter exclusivament
religiós (pintades a l'encàustica amb tinta vermella). Apareixen cap el segle IV i, en un
principi, se representaven imatges de sants, encara que, posteriorment, es preferirà la
representació de la Mare de Déu (de vegades acompanyada amb el Nen) o la vida de Jesús
Crist. A partir del segle XIII s’iniciarà el costum de revestir les figures amb làmines de
metall, deixant solament al descobert la cara i els pius. Tot i que les icones començaren en
Bizanci, és en Rússia on aconseguiran un major desenvolupament.
Verge Nikopeia
(victoriosa)
Icona Verge Orant
(braços en pregària)
Verge orant
PINTURA:CARACTERÍSTIQUES

27. LES MINIATURES es realitzaven decorant textos de llibres del Nou o Antic Testament,
il·lustrant, de vegades, pas a pas, els fets narrats. Durant la revolució iconoclasta es
representen temes abstractes i sense figures. Després són molt freqüents els “octateucos”
(vuit primers llibres del NT) i els salteris (libres de Salms). Hi havia diferents tipus de
miniatures segons les possibilitats econòmiques del públic a qui van dirigides: una pàgina,
tan sols els marges …
Exaltació
de David
(salteri
bizantí).
PINTURA:CARACTERÍSTIQUES

28. MOSAIC:CARACTERÍSTIQUES
EL MOSAIC
El gust pels colors vius es reflecteix en
els mosaics que decoren l’interior dels
temples, i mitjançant els quals
s’aconsegueixen magnífics efectes de
lluminositat. Els mosaics bizantins,
abundants i exuberants de llum i color,
exerceixen funcions didàctiques i
sobretot simbòliques.
Crist Pantocràtor
El més famós dels mosaics bizantins (s. XII) de l’Església
de la Divina Saviesa (Sagrada Sabiduría, o Hagia Sofia),
conservat en Istanbul (antiga Constantinoble).
CARACTERÍSTIQUES
Utilitzats com decoració de les esglésies
(murs i cúpules) fins el segle XI, quan són
substituïts per pintures.
Influència dels paleocristians tant en temes
com en funcions.

29. MOSAIC:CARACTERÍSTIQUES
Cromatisme brillant.
Figures humanes, rigidesa, espiritualitat, àmplies
vestimentes, a la vista sols rostres, mans i peus.
Rostres de desconeguts, tots igual i sense variació, o
bé, molt coneguts. Ulls enormes, indiquen
espiritualitat.
Disposició frontal figures, omplint tota la
superfície. No interès per composició, ni
profunditat, els personatges es juxtaposen. De
vegades l’ús d’elements arquitectònics o de la
natura, intent de crear sensació d’espai.

30. MOSAIC:CARACTERÍSTIQUES
No interessa la realitat, sols es vol donar un
valor simbòlic.
 Fons daurat, mitjançant aplicacions de
làmines molt fines d’or, i simbolisme rígid
altres colors (porpra dels emperadors i del
Crist ressuscitat, per exemple).
Opus tesselatum (com tardoromà, pedres i
vidres de color).
Sants i àngels formen processons ordenades,
mateixa distància entre ells.
Mosaics més importants: època Justiniana, a
Ravenna, moment de màxima esplendor
d’aquesta tècnica decorativa (s VI).
Absis Sant Vital de Ravenna.
Disposició en alt.

31. MOSAIC:EXEMPLES
Durant la primera Edat d’Or, aquesta tècnica va assolir un gran desenvolupament, tal com demostren els
mosaics de San Vital de Ravenna, realitzats cap a l’any 547 i en els quals apareixen diverses escenes
bíbliques i cortesanes, com les de Justinià i la seva esposa Teodora acompanyats pels seguicis
respectius, amb figures planes de marcada frontalitat.
SANT VITAL DE RAVENNA.
JUSTINIÀ.
OPUS TESSELLATUM.
Mosaic Sant Vital de Ravenna. Justinià i el seu
seguici (532). Opus tessellatum.
Mosaic Sant Vital de Ravenna. Teodora i la seva cort (532).

32. MOSAIC:EXEMPLES
També a Ravenna es van decorar amb mosaics en el segle VI l’església de Sant Apollinare
Nouvo .
Planta Basilical. Tres naus, separades per
columnes amb capitells derivats del corinti,
però amb cimaci, amb una torre campanar
circular exempta. Exterior construït de maó. I
no tenen matroneu.

33. MOSAIC:EXEMPLES
També a Ravenna es van decorar amb mosaics en el segle VI l’església de Sant Apollinare
in Classe.
Planta Basilical. Tres naus, separades per
columnes amb capitells derivats del
corinti, però amb cimaci, amb una torre
campanar circular exempta. Exterior
construït de maó. I no tenen matroneu.

34. ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA
ESCULTURA.
Té gran importància per què:
- Servirà de pont per què els models orientals arriben a occident.
- Conserva formes clàssiques.
- Iconografia.
En l’evolució de l’escultura bizantina trobem dues etapes (A i C) separades per la revolució
iconoclasta (B).
A) PRIMERA ETAPA:
Es cultiva poc l’escultura exempta.
Rebuig a representar els éssers divins a la mida natural o de
gran mida per por a caure en la idolatria.
Es rebutja el nu.
Abunden els relleus petits realitzats sobre
materials nobles.

35. ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA
Destaquen els díptics consulars que commemoren algun succés important en la vida de
qui els encarrega. Solen representar al cònsol en el moment de donar l’’inici o el punt
de partida a les festes a les que convida al poble i que apareixen representades en
relleus menors. Era costum regalar aquestos petits gravats a amics o familiars.
Destaquen els díptics
consulars que
commemoren algun succés
important en la vida de qui
els encarrega.

36. ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA
Càtedra de Maximiliano
(cadira portàtil) coberta
pràcticament de relleus. Els de
major mida estan en la part
frontal del seient amb figures
de sant Joan Evangelista, sant
Joan Baptista i Jesús entre ells;
a més n’hi ha una barreja de
decoració menor de tipus
animal i vegetal.

37. ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA
Els tetrarques en un cantó de la Basílica de Sant Marc de Venècia
(1063, consagrada en 1073).
Tetrarques de Venècia: Escultura situada en la
plaça de Sant Marc, relleu molt més alt, quasi
d’embalum rodó. Fet en pòrfir vermell. Té cares
tosques i els plecs de les vestimentes plans i
verticals.

38. ARTS PLÀSTIQUES: ESCULTURA
B) SEGONA ETAPA: Revolució iconoclasta: Degut principalment a dues causes,
una religiosa per a salvaguardar la puresa de la fe i evitar la
idolatria, i l’altra política donada l’enorme influència de
l’Església sobre el poble, l’emperador Lleó III, l’any 726, va
decidir suprimir les imatges per a què, amb un menor
contacte amb les imatges, es reduís aquesta influència i la
idolatria.
Després l’emperadriu torna a permetre la representació
figurativa. Apareixen temes que després es repetiran. Les
imatges són més espiritualitzades, ja que els artistes no temen
ser acusats d’idolatria. Es representa sobre tot a Jesús i a la
Verge.
C) TERCERA ETAPA: