SlideShare a Scribd company logo
1 of 48
Download to read offline
EL RENAIXEMENT:
ESCULTURA
JÚLIA LÓPEZ VALERA
Presentació basada en les del
professor Salvador Vila Esteve i
altres
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
Materials: sobretot marbre i bronze; tècniques de talla i fosa.
Tipologia: treball tant del relleu com les figures exemptes.
Relleus: es combina el baix, mig i alt relleu (com la Columna Trajana),
aconseguint donar una sensació de profunditat molt realista.
Exempta (molt variada): dempeus (David de Miquel Àngel), eqüestre (Il
Gatamelata de Donatello), sedent.
Composició: proporcionalitat, relació entre les parts i el tot. En el Cinquecento,
Miquel Àngel sacrifica la proporció en benefici de la monumentalitat (mà de David
molt més gran que la resta del cos, transmet gran sensació de força). En general, les
figures escultòriques del Quattrocento tendeixen al realisme, però no són
especialment expressives. En aquest aspecte, també veiem la diferència amb Miquel
Àngel, les escultures del qual destaquen especialment per una forta expressivitat.
Temàtica: la més repetida tant en l’escultura exempta com en els relleus, són els
temes religiosos, ja que un dels principals clients continua sent l’església. Però també
seran importants els retrats i els temes mitològics.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
Ritme: sensació de moviment diferent en
Quattrocento i Cinquecento.
Quattrocento: figures no són rígides, però no
transmeten una sensació de moviment molt
accentuat, es solen captar en mig de gestos,
aconseguint postures molt naturals, que
transmeten serenor, de vegades amb
postures clàssiques (com el “contraposto” del
David).
En canvi, les escultures de Miquel Àngel
(Cinquecento) produeixen una innovació
important. Les obres sembla que tenen un
moviment interior, en potència, a punt
d’explotar, com una ira que està a punt de
manifestar-se. Això ho aconsegueix esculpint
mirades fixes, amb els músculs molt marcats i
tensos, i les venes inflades, reflectint com un
alt grau d’excitació interior.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
Color: quasi totes sense pintar (color del material, com el blanc del marbre).
Els models eren les escultures conservades de Grècia i Roma, i com havien
perdut el color, els escultors renaixentistes pensaven que els mestres de
l’antiguitat deixaven sense pintar les escultures. No serà fins al segle XIX,
principis del XX, quan, amb les noves tècniques, es va demostrar que les
escultures de l’antiguitat estaven policromades.
QUATTROCENTO
CARACTERÍSTIQUES GENERALS QUATTROCENTO(I)
No es produeix un clar trencament amb el gòtic com en l’arquitectura.
Utilitzen els elements de l’escultura clàssica (temes i tècniques), però
reinterpretant-los. .
Antropocentrisme: el cos humà torna a ser el
tema fonamental, estudiant l’anatomia.
Naturalisme: es persegueix la veracitat en les
representacions.
Bellesa: es busca la bellesa formal, capaç de
produir plaer estètic. Per arribar-hi, es fa una
recerca de la proporció i harmonia, buscant les
mesures perfectes. Es tornen a formular els cànons
de bellesa i proporció, però més esvelts (influència
del gòtic final): cànons d’entre 8 i 9 caps.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS QUATTROCENTO(II)
Es recupera el contraposto i les línies corbes.
Es recupera el nu.
Representació de la naturalesa.
Utilització de la perspectiva lineal en la representació de l’espai (relleus).
Les composicions solen ser senzilles, geomètricament simples.
El moviment està present, però de manera continguda, suau, clàssica.
S’acaba progressivament amb la subordinació de l’escultura al marc arquitectònic.
Temàtica molt variada: a les representacions
religioses de sants i temes bíblics, afegeixen els nus,
els temes mitològics, el retrat de bust i cos sencer i
el retrat eqüestre.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS QUATTROCENTO(III)
Materials molt variats: encara que predominen els materials nobles d’època clàssica
(marbre i bronze), també s’utilitzen la fusta, altres pedres, el guix o la terracota vidriada i
policromada.
Gèneres: estàtues senceres d’embalum rodó, relleus, bustos, estàtues eqüestres,
tondos, monuments funeraris, cantories...
A finals del segle trobem ja característiques que ens anuncien l’escultura del
Cinquecento: més monumentalitat i expressivat, més moviment.
Localització i autors: com a la resta d’arts, aquest
renaixement comença a Florència i s’expandeix pel
nord d’Itàlia, tenint com a autors més importants a
Ghiberti i Donatello.
DONATELLO (I)
 Florentí, amic de Brunelleschi i deixeble d’Alberti, és l’escultor més important i influent
del Quattrocento.
 El seu gran tema serà la figura aïllada, d’edats i actituds molt diferents.
 Recuperarà el nu com a tema.
 S’interessa per l’estudi de l’anatomia, el moviment i les relacions de la figura amb l’espai.
 El seu cànon es situa entre vuit i nou caps.
 El moviment està present en tota la seva obra, però d’una manera continguda, molt
clàssica (serenitat i dignitat). Expressió continguda (rostre i gestos).
DONATELLO (II)
 Recerca de l’equilibri entre la proporció
i l’harmonia (bellesa clàssica) i
l’expressionisme. Podem trobar obres
amb un clar naturalisme idealitzat i altres
amb un realisme expressiu.
 Al relleu fa servir la tècnica del
schiacciato (“xafat”): gairebé sembla un
dibuix.
 Difon el retrat i reintrodueix l’estàtua
eqüestre amb el condottiero
Gattamelata.
 Treballa amb tot tipus de materials i una
temàtica molt variada.
OBRES IMPORTANTS DONATELLO
Al SANT JORDI (1415-17) plasma el seu model: volum compacte, verticalitat de la figura
que es contraposa amb l’escut amb la creu, proporció i harmonia clàssiques i expressió i
moviment continguts.
OBRES IMPORTANTS DONATELLO
Al PROFETA ABACUC (1423-1425) opta per un major realisme i força expressiva.
OBRES IMPORTANTS DONATELLO
Al DAVID(1440), fa el primer nu amb bronze des de l’antiguitat, amb una composició
praxiteliana, un perfecte estudi anatòmic i un fort simbolisme. Uneix la història bíblica, el
món clàssic i la Florència del Quattrocento.
OBRES IMPORTANTS DONATELLO
MIQUEL ÀNGEL
(1504)
BERNINI
(1624)
VERROCHIO
(1476)
OBRES IMPORTANTS DONATELLO
L’estàtua eqüestre del CONDOTTIERO GATTAMELATA(1447-1453) suposa la recuperació
d’aquesta tipologia clàssica que barreja el cavall amb el retrat, mirant de captar en
l’expressió serena i els gestos la personalitat del representat.
OBRES IMPORTANTS DONATELLO
Al s relleus de la CANTORIA DE SANTA MARIA DEI FIORI, FLORÈNCIA (1433-1439), fa una
composició molt dinàmica de línies diagonals, que dota l’obra d’un gran moviment,
relacionant-se les figures entre elles.
OBRES IMPORTANTS DONATELLO
En l’ÚLTIMA ÈPOCA abandona el classicisme i es decanta per una major expressivitat: la
MAGDALENA PENITENT(1453-1455) i el grup escultòric del PLANY pel CRIST MORT
(1460?).
ALTRES OBRES DE DONATELLO
SANT JOAN EVANGELISTA (1409-11)
SANT MARC
(1411-13)
ATIS-AMOR (1440-43)
ALTRES OBRES DE DONATELLO
BANQUET D’HERODES (1426)
RELLEUS DE SANT ANTONI DE PÀDUA (1456-58)
CRUCIFIXIÓ (1455)
ESCULTURA QUATTROCENTO
CINQUECENTO
 A Roma, els escultors van entrar en contacte amb les obres clàssiques i,
fins i tot, assistiren al seu descobriment (Apol·lo de Belvedere,
Laocoont...).
 Per influència de les escultures de l'Antiguitat romana, els escultors
cerquen el classicisme i la monumentalitat.
 El nu esdevé un dels principals temes, l'antropocentrisme i el conseqüent
interès a mostrar la bellesa del cos humà hi contribuïren.
 A mesura que avança el MANIERISME, l'escultura va adquirint major força
expressiva, la qual cosa és manifestava en la gesticulació i en l'ímpetu dels
moviments i les postures, que pretenien reflectir la potència de les
passions humanes, per exemple, amb el recargolament helicoïdal de la
figura humana (figura serpentinata).
CARACTERÍSTIQUES
ESCULTURA CINQUECENTO
CARACTERÍSTIQUES GENERALS CINQUECENTO(I)
Classicisme i monumentalitat per influència de les troballes romanes.
Interès el naturalisme i l’ésser humà (antropocentrisme): el nu es converteix en tema.
Utilització de la forma
helicoïdal (serpentinata): més
dinamisme.
Ús d’un sol bloc de marbre: “per forza di levare” de Miquel Àngel.
Defensa d’un punt de vista frontal.
Multifacialitat
Amb l’avanç del manierisme,
predomini de les línies corbes.
MIQUEL ÀNGEL (I)
 És el gran geni de l’escultura italiana i és un dels
paradigmes d’home del Renaixement (treballa totes les arts).
 Es va formar a Florència. Influenciat per Donatello i Della
Quercia. Gairebé tota la seva obra la fa entre Florència i
Roma.
 Treballa sol, sense cap ajuda d’un taller.
 Material: treballa el marbre blanc de Carrara.
 Totes les seves obre les extreu d’un sol bloc mitjançant la
talla, a partir de la idea de l’obra que té al seu cap. És un gran
mestre del cisell.
 Temàtica: realitza obres religioses i monuments funerari.
 La seva filosofia neoplatònica es plasma a les seves obres: tracta de captar la idea, la
representació ideal del concepte, més que no la realitat, fins i tots als retrats (imatge
idealitzada).
MIQUEL ÀNGEL (II)
 La captació del sentiment la fa a partir de la idea de terribilità:
el personatge és captat en el moment en què va a iniciar la seva
acció, ple de violència anterior i cabreig (tensió i dramatisme
continguts).
 La seva escultura és més monumental i molt centrada en el
volum. Més preocupació per l’expressivitat que trenquen
l’harmonia clàssica.
 Predominen les línies corbes en les composicions(influència
del Laoocont i l’hel·lenisme): va des del clàssic contraposto a
l’anomenada forma serpertinata, ascendent, reforçant el
dinamisme.
MIQUEL ÀNGEL (III)
 Predomini de la visió frontal: defensa el punt de vista frontal com a òptim, encara que
esculpeix tot el volum de la peça (preocupació pel volum) i pot ser observada des de
diferents punts de vista (multifocal).
 Els estudis anatòmics estan ja molt perfeccionats com es pot veure a les figures nues.
MIQUEL ÀNGEL (III)
 Evolució: des d’un classicisme inicial (recerca de la bellesa,
la proporció i l’harmonia, amb un naturalisme sempre
idealitzat) a un expressionisme cada vegada major que el
porta a trencar amb el classicisme (manierisme),
diferenciant-se tres etapes:
ETAPA DE JOVENTUT (1491-1505)
ETAPA DE MADURESA (1505-34)
ETAPA DE VELLESA (1534-64)
MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE JOVENTUT (1491-1505)
 Període més clàssic, continua els postulats del Quattrocento, trencats per la tendència
a la monumentalitat i el tractament dels plecs, buscant efectes de llum i ombra.
 Busca la bellesa clàssica en l’equilibri, la proporció i l’harmonia (naturalisme idealitzat).
 Escultures optimistes i serenes. Acabat suau i ben polit (intensa brillantor) i expressant
la dolçor dels personatges.
 Arriba ja al virtuosisme i perfecció tècnica.
 Uneix el cristianisme (temàtica) amb l’idela de bellesa i perfecció tècnica (influència
clàssica).
MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE JOVENTUT (1491-1505)
VERGE DE L’ESCALA (1491)
Al relleu de la VERGE DE
L’ESCALA ja mostra el domini
de la perspectiva i el volum, els
cossos musculats i
monumentals i el predomini de
les línies corbes (escorç del
nen).
BATALLA ENTRE LAPITES I CENTAURES (1493)
MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE JOVENTUT (1491-1505)
A la PIETAT del Vaticà (1499),
fa una composició triangular
clàssica i dramàtica de volum
purs i tancats, amb un domini
tècnic impressionant
(perfecció en els plecs i el
polit), excel·lent estudi
anatòmic, plasmació de la
bellesa idealitzada, la
contenció del dolor extern i
reinventant la iconografia a
partir del neoplatonisme (la
Verge és més jove que el seu
fill mort perquè és símbol de
puresa i bellesa).
MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE JOVENTUT (1491-1505)
BACUS I UN NEN SÀTIR (1496-98) VERGE AMB EL NEN DE BRUGES (1503-04)
MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE JOVENTUT (1491-1505)
Tondo Pitti (1504)
MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE JOVENTUT (1491-1505)
El DAVID (1504)
marca el final de la
joventut: l’aparent
classicisme i la
precisió anatòmica
no oculten la
grandiositat i el
colossalisme, la
desproporció
d’algunes parts, la
manca de simetria,
el fet que és un
figura gairebé
plana i allargada o
la tensió i
dramatisme
continguts en el
rostre i el gestos
(terribilità).
MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE MADURESA (1505-1534)
 La influència del descobriment d’obres com El Laocont i l’evolució que hem vist en el
David el fan allunyar-se del classicisme i començar a inventar el manierisme escultòric.
 Les seves obres perden en suavitat, belles i dolçor i guanyen en expressivitat i en tensió
física i espiritual. Com?
- Més dinamisme i moviment, una major presència de les línies corbes i els
escorços.
- Major ús del trepà (enfonsament de les conques oculars, cabells).
- Lloc de llums i ombres a les figures encara es fan més presents.
 El projecte més important d’aquest període va ser el del mausoleu del papa Juli II, del qual
només va acabar el Moisès i algunes figures com els esclaus.
MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE MADURESA (1505-1534)
MAUSOLEU DEL PAPA JULI II (1506)
MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE MADURESA (1505-1534)
 Els ESCLAUS (1510-13), es veu la
influència del Laocont clarament en
el moviment, el dramatisme gairebé
patètic i els escorços molt forçats.
MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE MADURESA (1505-1534)
 El MOISÉS (1515), més que
monumental, és grandiós, amb una
anatomia titànica i una gran força
física i espiritual, una expressivitat i
moviment continguts que
transmeten tensió i ira, respecte i
temor (terribilità), tot dins d’una
composició molt manierista (escorç,
corbes, moviment).
MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE MADURESA (1505-1534)
 Al PANTEÓ DELS
MEDICI (1520-1536):
esculpeix les tombes de
Lorenzo i Giuliano,
disposades de forma
simètrica i les dues amb
una composició
triangular amb dues
figures al·legòriques als
peus de les escultures
dels morts (capta la
psicologia dels
personatges,
contraposant el guerrer
actiu amb la passivitat
contemplativa, l’absolut
del dia i la nit amb el
relativisme del
crepuscle i l’aurora).
MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE MADURESA (1505-1534)
SEPULCRE DE LORENZO DE MÉDICI (1524-31)
MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE MADURESA (1505-1534)
SEPULCRE DE GIULIANO DE MÉDICI (1526-33)
MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE MADURESA (1505-1534)
MADONA MEDICI (1531)
MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE VELLESA (1534-1564)
 Trenca totalment amb el classicisme
renaixentista: rebutja la proporció,
l'harmonia i la recerca de la bellesa
(manierisme).
 Es deixa pas a l’amargura, el dolor,
l’escepticisme, la solitud i la derrota.
Plasmats de forma espiritual.
 Composicions cada vegada més complexes,
verticals i curvilínies (serpentinata).
MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE VELLESA (1534-1564)
 Triomf de l’expressivitat i el subjectivisme:
 Això encara és més evident perquè aplica aquesta nova visió als mateixos temes de
joventut.
Deixa les obres
inacabades.
Deforma les proporcions.
Els cossos musculats
deixen lloc a cossos més
escanyolits.
La tècnica és més primària i suggestiva.
Potencia el dramatisme, el dolor i la desesperació.
Podem parlar directament d’antinaturalisme.
MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE VELLESA (1534-1564)
PIETAT DEL DUOMO DE FLORÈNCIA(1550 )
MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE VELLESA (1534-1564)
PIETAT PALESTRINA(1553-1555 )
MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE VELLESA (1534-1564)
La PIETAT RONDANINI (1553-
1564): és una escultura
inacabada en què Miquel
Àngel abandona
definitivament el cànon clàssic
en favor d’una composició
vertical, allarga i inestable en
què predomina
l’antinaturalisme, d’una textura
aspra, de cossos escanyolits i
eteris, ja que només li
preocupa el dramatisme i el
dolor (antecedent de
l’expressionisme).
ESCULTURA
CINQUECENTO
El déu Bacus
i un petit sàtir
Captiu empresonat en el
bloc de marbre (2’67 m)
LES PIETATS DE MIQUEL ÀNGEL
LA PIETAT (1496)
LA PIETAT DEL DUOMO
(1557)
LA PIETAT PALESTRINA
(dècada 1550)LA PIETAT RONDANINI (1564)

More Related Content

What's hot

Art gòtic característiques generals
Art gòtic característiques generalsArt gòtic característiques generals
Art gòtic característiques generalsJulia Valera
 
38. MATRIMONI ARNOLFINI. JAN VAN EYCK
38. MATRIMONI ARNOLFINI. JAN VAN EYCK38. MATRIMONI ARNOLFINI. JAN VAN EYCK
38. MATRIMONI ARNOLFINI. JAN VAN EYCKAssumpció Granero
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17Julia Valera
 
Art gòtic escultura
Art gòtic esculturaArt gòtic escultura
Art gòtic esculturaJulia Valera
 
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOSART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOSAntonio Núñez
 
07. art romà escultura
07. art romà escultura07. art romà escultura
07. art romà esculturaJulia Valera
 
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici FinalMiquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici FinalCarme Aranda- Mònica Navarro
 
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdf
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdfL'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdf
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdfJenifer Aceituno
 
Fitxa 53 san carlo alle quattro fontane
Fitxa 53 san carlo alle quattro fontaneFitxa 53 san carlo alle quattro fontane
Fitxa 53 san carlo alle quattro fontaneJulia Valera
 
Art gòtic pintura
Art gòtic pinturaArt gòtic pintura
Art gòtic pinturaJulia Valera
 
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripollFitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripollJulia Valera
 
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHIAssumpció Granero
 
Art barroc, arquitectura, escultura i pintura
Art barroc, arquitectura, escultura i pinturaArt barroc, arquitectura, escultura i pintura
Art barroc, arquitectura, escultura i pinturaJulia Valera
 

What's hot (20)

Art gòtic característiques generals
Art gòtic característiques generalsArt gòtic característiques generals
Art gòtic característiques generals
 
38. MATRIMONI ARNOLFINI. JAN VAN EYCK
38. MATRIMONI ARNOLFINI. JAN VAN EYCK38. MATRIMONI ARNOLFINI. JAN VAN EYCK
38. MATRIMONI ARNOLFINI. JAN VAN EYCK
 
Leonardo da Vinci: La Verge de les roques
Leonardo da Vinci: La Verge de les roquesLeonardo da Vinci: La Verge de les roques
Leonardo da Vinci: La Verge de les roques
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17
 
Pintura del Renaixement
Pintura del RenaixementPintura del Renaixement
Pintura del Renaixement
 
Art gòtic escultura
Art gòtic esculturaArt gòtic escultura
Art gòtic escultura
 
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOSART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
ART ETRUSC: SARCÒFAG DEL ESPOSOS
 
07. art romà escultura
07. art romà escultura07. art romà escultura
07. art romà escultura
 
Santa Sofia de Constantinoble
Santa Sofia de ConstantinobleSanta Sofia de Constantinoble
Santa Sofia de Constantinoble
 
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici FinalMiquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
 
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdf
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdfL'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdf
L'ART DEL RENAIXEMENT I MANIERISME.pdf
 
Fitxa 53 san carlo alle quattro fontane
Fitxa 53 san carlo alle quattro fontaneFitxa 53 san carlo alle quattro fontane
Fitxa 53 san carlo alle quattro fontane
 
Maison Carrée
Maison CarréeMaison Carrée
Maison Carrée
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
6. PARTENÓ
6. PARTENÓ6. PARTENÓ
6. PARTENÓ
 
Colosseo
ColosseoColosseo
Colosseo
 
Art gòtic pintura
Art gòtic pinturaArt gòtic pintura
Art gòtic pintura
 
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripollFitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
Fitxa 25 portalada de santa maria de ripoll
 
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
 
Art barroc, arquitectura, escultura i pintura
Art barroc, arquitectura, escultura i pinturaArt barroc, arquitectura, escultura i pintura
Art barroc, arquitectura, escultura i pintura
 

Viewers also liked

Fitxa 41 basílica de san lorenzo de florencia(adriana gonzález)
Fitxa 41 basílica de san lorenzo de florencia(adriana gonzález)Fitxa 41 basílica de san lorenzo de florencia(adriana gonzález)
Fitxa 41 basílica de san lorenzo de florencia(adriana gonzález)Julia Valera
 
El barroc context i caracter def
El barroc context i caracter defEl barroc context i caracter def
El barroc context i caracter defJulia Valera
 
Postimpressionisme
PostimpressionismePostimpressionisme
PostimpressionismeJulia Valera
 
L'impressionisme i...
L'impressionisme i...L'impressionisme i...
L'impressionisme i...Julia Valera
 
Art gòtic arquitectura
Art gòtic arquitecturaArt gòtic arquitectura
Art gòtic arquitecturaJulia Valera
 
Fitxa 66 el tres de maig
Fitxa 66 el tres de maigFitxa 66 el tres de maig
Fitxa 66 el tres de maigJulia Valera
 
Fitxa 64 eros i psique
Fitxa 64 eros i psiqueFitxa 64 eros i psique
Fitxa 64 eros i psiqueJulia Valera
 
Fitxa 67 la llibertant guiant el poble
Fitxa 67 la llibertant guiant el pobleFitxa 67 la llibertant guiant el poble
Fitxa 67 la llibertant guiant el pobleJulia Valera
 
Fitxa 43 villa capra (la rotonda)
Fitxa 43 villa capra (la rotonda)Fitxa 43 villa capra (la rotonda)
Fitxa 43 villa capra (la rotonda)Julia Valera
 
Fitxa 63 la madeleine
Fitxa 63 la madeleineFitxa 63 la madeleine
Fitxa 63 la madeleineJulia Valera
 
Unitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisUnitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisJulia Valera
 
Fitxa 51 l'enterrament del senyor orgaz
Fitxa 51 l'enterrament del senyor orgaz Fitxa 51 l'enterrament del senyor orgaz
Fitxa 51 l'enterrament del senyor orgaz Julia Valera
 
05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà contextJulia Valera
 
06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura06. art romà arquitectura
06. art romà arquitecturaJulia Valera
 
Història de la tecnologia: Edad Mitjana i Renaixement
Història de la tecnologia: Edad Mitjana i RenaixementHistòria de la tecnologia: Edad Mitjana i Renaixement
Història de la tecnologia: Edad Mitjana i RenaixementTecnoAlex
 

Viewers also liked (20)

Fitxa 41 basílica de san lorenzo de florencia(adriana gonzález)
Fitxa 41 basílica de san lorenzo de florencia(adriana gonzález)Fitxa 41 basílica de san lorenzo de florencia(adriana gonzález)
Fitxa 41 basílica de san lorenzo de florencia(adriana gonzález)
 
El barroc context i caracter def
El barroc context i caracter defEl barroc context i caracter def
El barroc context i caracter def
 
El romanticisme
El romanticismeEl romanticisme
El romanticisme
 
Neoclassicisme
NeoclassicismeNeoclassicisme
Neoclassicisme
 
Postimpressionisme
PostimpressionismePostimpressionisme
Postimpressionisme
 
El realisme
El realismeEl realisme
El realisme
 
L'impressionisme i...
L'impressionisme i...L'impressionisme i...
L'impressionisme i...
 
Art gòtic arquitectura
Art gòtic arquitecturaArt gòtic arquitectura
Art gòtic arquitectura
 
Fitxa 66 el tres de maig
Fitxa 66 el tres de maigFitxa 66 el tres de maig
Fitxa 66 el tres de maig
 
Fitxa 64 eros i psique
Fitxa 64 eros i psiqueFitxa 64 eros i psique
Fitxa 64 eros i psique
 
Fitxa 67 la llibertant guiant el poble
Fitxa 67 la llibertant guiant el pobleFitxa 67 la llibertant guiant el poble
Fitxa 67 la llibertant guiant el poble
 
Fitxa 43 villa capra (la rotonda)
Fitxa 43 villa capra (la rotonda)Fitxa 43 villa capra (la rotonda)
Fitxa 43 villa capra (la rotonda)
 
Fitxa 63 la madeleine
Fitxa 63 la madeleineFitxa 63 la madeleine
Fitxa 63 la madeleine
 
Unitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisUnitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveis
 
Art preromànic
Art preromànicArt preromànic
Art preromànic
 
Fitxa 51 l'enterrament del senyor orgaz
Fitxa 51 l'enterrament del senyor orgaz Fitxa 51 l'enterrament del senyor orgaz
Fitxa 51 l'enterrament del senyor orgaz
 
05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà context
 
06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura
 
12 Arte del Renacimiento en Italia
12 Arte del Renacimiento en Italia12 Arte del Renacimiento en Italia
12 Arte del Renacimiento en Italia
 
Història de la tecnologia: Edad Mitjana i Renaixement
Història de la tecnologia: Edad Mitjana i RenaixementHistòria de la tecnologia: Edad Mitjana i Renaixement
Història de la tecnologia: Edad Mitjana i Renaixement
 

Similar to Renaixement escultura

1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiquesjesus gutierrez
 
11b2 escultura xix
11b2  escultura  xix11b2  escultura  xix
11b2 escultura xixjgutier4
 
Renaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artísticRenaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artísticjmargar3
 
Escultura Del Renaixement ItaliÀ M
Escultura Del Renaixement ItaliÀ MEscultura Del Renaixement ItaliÀ M
Escultura Del Renaixement ItaliÀ MMercè Bigorra
 
HistòRia De L Art (Lescola D Atenes) Antic Fotos Fofes
HistòRia De L Art (Lescola D Atenes) Antic Fotos FofesHistòRia De L Art (Lescola D Atenes) Antic Fotos Fofes
HistòRia De L Art (Lescola D Atenes) Antic Fotos Fofesmunsha.reines
 
Història De L Art ( L Escola D Atenes) A N T I C F O T O S F O F E S
Història De L  Art ( L Escola D  Atenes)  A N T I C  F O T O S  F O F E SHistòria De L  Art ( L Escola D  Atenes)  A N T I C  F O T O S  F O F E S
Història De L Art ( L Escola D Atenes) A N T I C F O T O S F O F E Smunsha.reines
 
03 Renaixement 3. Escultura
03 Renaixement 3. Escultura03 Renaixement 3. Escultura
03 Renaixement 3. Esculturaamelisgalmes
 
Barroc. context històric i característiques formals
Barroc. context històric i característiques formalsBarroc. context històric i característiques formals
Barroc. context històric i característiques formalsjmargar3
 
L'art del Renaixement
L'art del RenaixementL'art del Renaixement
L'art del Renaixementmonicapj
 
Quattrocento Art renaixentista IES Maremar
Quattrocento Art renaixentista IES MaremarQuattrocento Art renaixentista IES Maremar
Quattrocento Art renaixentista IES MaremarMò C
 
Història de les imatges y un poco de historia de su evolución
Història de les imatges y un poco de historia de su evoluciónHistòria de les imatges y un poco de historia de su evolución
Història de les imatges y un poco de historia de su evoluciónDAVIDSEGURACHECA
 

Similar to Renaixement escultura (20)

Escultura Quattrocento
Escultura QuattrocentoEscultura Quattrocento
Escultura Quattrocento
 
1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques
 
11b2 escultura xix
11b2  escultura  xix11b2  escultura  xix
11b2 escultura xix
 
Renaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artísticRenaixement context històrico artístic
Renaixement context històrico artístic
 
Escultura Del Renaixement ItaliÀ M
Escultura Del Renaixement ItaliÀ MEscultura Del Renaixement ItaliÀ M
Escultura Del Renaixement ItaliÀ M
 
HistòRia De L Art (Lescola D Atenes) Antic Fotos Fofes
HistòRia De L Art (Lescola D Atenes) Antic Fotos FofesHistòRia De L Art (Lescola D Atenes) Antic Fotos Fofes
HistòRia De L Art (Lescola D Atenes) Antic Fotos Fofes
 
Història De L Art ( L Escola D Atenes) A N T I C F O T O S F O F E S
Història De L  Art ( L Escola D  Atenes)  A N T I C  F O T O S  F O F E SHistòria De L  Art ( L Escola D  Atenes)  A N T I C  F O T O S  F O F E S
Història De L Art ( L Escola D Atenes) A N T I C F O T O S F O F E S
 
03 Renaixement 3. Escultura
03 Renaixement 3. Escultura03 Renaixement 3. Escultura
03 Renaixement 3. Escultura
 
Barroc. context històric i característiques formals
Barroc. context històric i característiques formalsBarroc. context històric i característiques formals
Barroc. context històric i característiques formals
 
Escultura Cinquecento
Escultura CinquecentoEscultura Cinquecento
Escultura Cinquecento
 
CANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUECANOVA: EROS I PSIQUE
CANOVA: EROS I PSIQUE
 
RODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADORRODIN: EL PENSADOR
RODIN: EL PENSADOR
 
L'art del Renaixement
L'art del RenaixementL'art del Renaixement
L'art del Renaixement
 
Pintura Quattrocento
Pintura QuattrocentoPintura Quattrocento
Pintura Quattrocento
 
Quattrocento Art renaixentista IES Maremar
Quattrocento Art renaixentista IES MaremarQuattrocento Art renaixentista IES Maremar
Quattrocento Art renaixentista IES Maremar
 
Història de les imatges y un poco de historia de su evolución
Història de les imatges y un poco de historia de su evoluciónHistòria de les imatges y un poco de historia de su evolución
Història de les imatges y un poco de historia de su evolución
 
Tema 1
Tema 1Tema 1
Tema 1
 
La Pietat
La PietatLa Pietat
La Pietat
 
La P I E T A T
La  P I E T A TLa  P I E T A T
La P I E T A T
 
Tegp
TegpTegp
Tegp
 

More from Julia Valera

De súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansDe súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansJulia Valera
 
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanyaUnitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanyaJulia Valera
 
Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Julia Valera
 
Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau Julia Valera
 
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Julia Valera
 
Mapa conceptual art
Mapa conceptual artMapa conceptual art
Mapa conceptual artJulia Valera
 
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artUnitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artJulia Valera
 
Unitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaUnitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaJulia Valera
 
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Julia Valera
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesJulia Valera
 
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeFitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeJulia Valera
 
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleFitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleJulia Valera
 
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsFitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsJulia Valera
 
03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia esculturaJulia Valera
 
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silviculturaJulia Valera
 
L'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanesL'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanesJulia Valera
 
2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societats2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societatsJulia Valera
 
1. l'organització política de les societats
1. l'organització política de les societats1. l'organització política de les societats
1. l'organització política de les societatsJulia Valera
 
Proyecto franco ha muerto
Proyecto  franco ha muertoProyecto  franco ha muerto
Proyecto franco ha muertoJulia Valera
 

More from Julia Valera (20)

De súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansDe súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadans
 
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanyaUnitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
 
Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017
 
Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau
 
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)
 
Mapa conceptual art
Mapa conceptual artMapa conceptual art
Mapa conceptual art
 
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artUnitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
 
Unitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaUnitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústria
 
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiques
 
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeFitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
 
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleFitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
 
04.art etrusc
04.art etrusc04.art etrusc
04.art etrusc
 
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsFitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
 
03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura
 
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
 
L'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanesL'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanes
 
2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societats2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societats
 
1. l'organització política de les societats
1. l'organització política de les societats1. l'organització política de les societats
1. l'organització política de les societats
 
Proyecto franco ha muerto
Proyecto  franco ha muertoProyecto  franco ha muerto
Proyecto franco ha muerto
 

Renaixement escultura

  • 1. EL RENAIXEMENT: ESCULTURA JÚLIA LÓPEZ VALERA Presentació basada en les del professor Salvador Vila Esteve i altres
  • 2. CARACTERÍSTIQUES GENERALS Materials: sobretot marbre i bronze; tècniques de talla i fosa. Tipologia: treball tant del relleu com les figures exemptes. Relleus: es combina el baix, mig i alt relleu (com la Columna Trajana), aconseguint donar una sensació de profunditat molt realista. Exempta (molt variada): dempeus (David de Miquel Àngel), eqüestre (Il Gatamelata de Donatello), sedent. Composició: proporcionalitat, relació entre les parts i el tot. En el Cinquecento, Miquel Àngel sacrifica la proporció en benefici de la monumentalitat (mà de David molt més gran que la resta del cos, transmet gran sensació de força). En general, les figures escultòriques del Quattrocento tendeixen al realisme, però no són especialment expressives. En aquest aspecte, també veiem la diferència amb Miquel Àngel, les escultures del qual destaquen especialment per una forta expressivitat. Temàtica: la més repetida tant en l’escultura exempta com en els relleus, són els temes religiosos, ja que un dels principals clients continua sent l’església. Però també seran importants els retrats i els temes mitològics.
  • 3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS Ritme: sensació de moviment diferent en Quattrocento i Cinquecento. Quattrocento: figures no són rígides, però no transmeten una sensació de moviment molt accentuat, es solen captar en mig de gestos, aconseguint postures molt naturals, que transmeten serenor, de vegades amb postures clàssiques (com el “contraposto” del David). En canvi, les escultures de Miquel Àngel (Cinquecento) produeixen una innovació important. Les obres sembla que tenen un moviment interior, en potència, a punt d’explotar, com una ira que està a punt de manifestar-se. Això ho aconsegueix esculpint mirades fixes, amb els músculs molt marcats i tensos, i les venes inflades, reflectint com un alt grau d’excitació interior.
  • 4. CARACTERÍSTIQUES GENERALS Color: quasi totes sense pintar (color del material, com el blanc del marbre). Els models eren les escultures conservades de Grècia i Roma, i com havien perdut el color, els escultors renaixentistes pensaven que els mestres de l’antiguitat deixaven sense pintar les escultures. No serà fins al segle XIX, principis del XX, quan, amb les noves tècniques, es va demostrar que les escultures de l’antiguitat estaven policromades.
  • 6. CARACTERÍSTIQUES GENERALS QUATTROCENTO(I) No es produeix un clar trencament amb el gòtic com en l’arquitectura. Utilitzen els elements de l’escultura clàssica (temes i tècniques), però reinterpretant-los. . Antropocentrisme: el cos humà torna a ser el tema fonamental, estudiant l’anatomia. Naturalisme: es persegueix la veracitat en les representacions. Bellesa: es busca la bellesa formal, capaç de produir plaer estètic. Per arribar-hi, es fa una recerca de la proporció i harmonia, buscant les mesures perfectes. Es tornen a formular els cànons de bellesa i proporció, però més esvelts (influència del gòtic final): cànons d’entre 8 i 9 caps.
  • 7. CARACTERÍSTIQUES GENERALS QUATTROCENTO(II) Es recupera el contraposto i les línies corbes. Es recupera el nu. Representació de la naturalesa. Utilització de la perspectiva lineal en la representació de l’espai (relleus). Les composicions solen ser senzilles, geomètricament simples. El moviment està present, però de manera continguda, suau, clàssica. S’acaba progressivament amb la subordinació de l’escultura al marc arquitectònic. Temàtica molt variada: a les representacions religioses de sants i temes bíblics, afegeixen els nus, els temes mitològics, el retrat de bust i cos sencer i el retrat eqüestre.
  • 8. CARACTERÍSTIQUES GENERALS QUATTROCENTO(III) Materials molt variats: encara que predominen els materials nobles d’època clàssica (marbre i bronze), també s’utilitzen la fusta, altres pedres, el guix o la terracota vidriada i policromada. Gèneres: estàtues senceres d’embalum rodó, relleus, bustos, estàtues eqüestres, tondos, monuments funeraris, cantories... A finals del segle trobem ja característiques que ens anuncien l’escultura del Cinquecento: més monumentalitat i expressivat, més moviment. Localització i autors: com a la resta d’arts, aquest renaixement comença a Florència i s’expandeix pel nord d’Itàlia, tenint com a autors més importants a Ghiberti i Donatello.
  • 9. DONATELLO (I)  Florentí, amic de Brunelleschi i deixeble d’Alberti, és l’escultor més important i influent del Quattrocento.  El seu gran tema serà la figura aïllada, d’edats i actituds molt diferents.  Recuperarà el nu com a tema.  S’interessa per l’estudi de l’anatomia, el moviment i les relacions de la figura amb l’espai.  El seu cànon es situa entre vuit i nou caps.  El moviment està present en tota la seva obra, però d’una manera continguda, molt clàssica (serenitat i dignitat). Expressió continguda (rostre i gestos).
  • 10. DONATELLO (II)  Recerca de l’equilibri entre la proporció i l’harmonia (bellesa clàssica) i l’expressionisme. Podem trobar obres amb un clar naturalisme idealitzat i altres amb un realisme expressiu.  Al relleu fa servir la tècnica del schiacciato (“xafat”): gairebé sembla un dibuix.  Difon el retrat i reintrodueix l’estàtua eqüestre amb el condottiero Gattamelata.  Treballa amb tot tipus de materials i una temàtica molt variada.
  • 11. OBRES IMPORTANTS DONATELLO Al SANT JORDI (1415-17) plasma el seu model: volum compacte, verticalitat de la figura que es contraposa amb l’escut amb la creu, proporció i harmonia clàssiques i expressió i moviment continguts.
  • 12. OBRES IMPORTANTS DONATELLO Al PROFETA ABACUC (1423-1425) opta per un major realisme i força expressiva.
  • 13. OBRES IMPORTANTS DONATELLO Al DAVID(1440), fa el primer nu amb bronze des de l’antiguitat, amb una composició praxiteliana, un perfecte estudi anatòmic i un fort simbolisme. Uneix la història bíblica, el món clàssic i la Florència del Quattrocento.
  • 14. OBRES IMPORTANTS DONATELLO MIQUEL ÀNGEL (1504) BERNINI (1624) VERROCHIO (1476)
  • 15. OBRES IMPORTANTS DONATELLO L’estàtua eqüestre del CONDOTTIERO GATTAMELATA(1447-1453) suposa la recuperació d’aquesta tipologia clàssica que barreja el cavall amb el retrat, mirant de captar en l’expressió serena i els gestos la personalitat del representat.
  • 16. OBRES IMPORTANTS DONATELLO Al s relleus de la CANTORIA DE SANTA MARIA DEI FIORI, FLORÈNCIA (1433-1439), fa una composició molt dinàmica de línies diagonals, que dota l’obra d’un gran moviment, relacionant-se les figures entre elles.
  • 17. OBRES IMPORTANTS DONATELLO En l’ÚLTIMA ÈPOCA abandona el classicisme i es decanta per una major expressivitat: la MAGDALENA PENITENT(1453-1455) i el grup escultòric del PLANY pel CRIST MORT (1460?).
  • 18. ALTRES OBRES DE DONATELLO SANT JOAN EVANGELISTA (1409-11) SANT MARC (1411-13) ATIS-AMOR (1440-43)
  • 19. ALTRES OBRES DE DONATELLO BANQUET D’HERODES (1426) RELLEUS DE SANT ANTONI DE PÀDUA (1456-58) CRUCIFIXIÓ (1455)
  • 22.  A Roma, els escultors van entrar en contacte amb les obres clàssiques i, fins i tot, assistiren al seu descobriment (Apol·lo de Belvedere, Laocoont...).  Per influència de les escultures de l'Antiguitat romana, els escultors cerquen el classicisme i la monumentalitat.  El nu esdevé un dels principals temes, l'antropocentrisme i el conseqüent interès a mostrar la bellesa del cos humà hi contribuïren.  A mesura que avança el MANIERISME, l'escultura va adquirint major força expressiva, la qual cosa és manifestava en la gesticulació i en l'ímpetu dels moviments i les postures, que pretenien reflectir la potència de les passions humanes, per exemple, amb el recargolament helicoïdal de la figura humana (figura serpentinata). CARACTERÍSTIQUES ESCULTURA CINQUECENTO
  • 23. CARACTERÍSTIQUES GENERALS CINQUECENTO(I) Classicisme i monumentalitat per influència de les troballes romanes. Interès el naturalisme i l’ésser humà (antropocentrisme): el nu es converteix en tema. Utilització de la forma helicoïdal (serpentinata): més dinamisme. Ús d’un sol bloc de marbre: “per forza di levare” de Miquel Àngel. Defensa d’un punt de vista frontal. Multifacialitat Amb l’avanç del manierisme, predomini de les línies corbes.
  • 24. MIQUEL ÀNGEL (I)  És el gran geni de l’escultura italiana i és un dels paradigmes d’home del Renaixement (treballa totes les arts).  Es va formar a Florència. Influenciat per Donatello i Della Quercia. Gairebé tota la seva obra la fa entre Florència i Roma.  Treballa sol, sense cap ajuda d’un taller.  Material: treballa el marbre blanc de Carrara.  Totes les seves obre les extreu d’un sol bloc mitjançant la talla, a partir de la idea de l’obra que té al seu cap. És un gran mestre del cisell.  Temàtica: realitza obres religioses i monuments funerari.  La seva filosofia neoplatònica es plasma a les seves obres: tracta de captar la idea, la representació ideal del concepte, més que no la realitat, fins i tots als retrats (imatge idealitzada).
  • 25. MIQUEL ÀNGEL (II)  La captació del sentiment la fa a partir de la idea de terribilità: el personatge és captat en el moment en què va a iniciar la seva acció, ple de violència anterior i cabreig (tensió i dramatisme continguts).  La seva escultura és més monumental i molt centrada en el volum. Més preocupació per l’expressivitat que trenquen l’harmonia clàssica.  Predominen les línies corbes en les composicions(influència del Laoocont i l’hel·lenisme): va des del clàssic contraposto a l’anomenada forma serpertinata, ascendent, reforçant el dinamisme.
  • 26. MIQUEL ÀNGEL (III)  Predomini de la visió frontal: defensa el punt de vista frontal com a òptim, encara que esculpeix tot el volum de la peça (preocupació pel volum) i pot ser observada des de diferents punts de vista (multifocal).  Els estudis anatòmics estan ja molt perfeccionats com es pot veure a les figures nues.
  • 27. MIQUEL ÀNGEL (III)  Evolució: des d’un classicisme inicial (recerca de la bellesa, la proporció i l’harmonia, amb un naturalisme sempre idealitzat) a un expressionisme cada vegada major que el porta a trencar amb el classicisme (manierisme), diferenciant-se tres etapes: ETAPA DE JOVENTUT (1491-1505) ETAPA DE MADURESA (1505-34) ETAPA DE VELLESA (1534-64)
  • 28. MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE JOVENTUT (1491-1505)  Període més clàssic, continua els postulats del Quattrocento, trencats per la tendència a la monumentalitat i el tractament dels plecs, buscant efectes de llum i ombra.  Busca la bellesa clàssica en l’equilibri, la proporció i l’harmonia (naturalisme idealitzat).  Escultures optimistes i serenes. Acabat suau i ben polit (intensa brillantor) i expressant la dolçor dels personatges.  Arriba ja al virtuosisme i perfecció tècnica.  Uneix el cristianisme (temàtica) amb l’idela de bellesa i perfecció tècnica (influència clàssica).
  • 29. MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE JOVENTUT (1491-1505) VERGE DE L’ESCALA (1491) Al relleu de la VERGE DE L’ESCALA ja mostra el domini de la perspectiva i el volum, els cossos musculats i monumentals i el predomini de les línies corbes (escorç del nen). BATALLA ENTRE LAPITES I CENTAURES (1493)
  • 30. MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE JOVENTUT (1491-1505) A la PIETAT del Vaticà (1499), fa una composició triangular clàssica i dramàtica de volum purs i tancats, amb un domini tècnic impressionant (perfecció en els plecs i el polit), excel·lent estudi anatòmic, plasmació de la bellesa idealitzada, la contenció del dolor extern i reinventant la iconografia a partir del neoplatonisme (la Verge és més jove que el seu fill mort perquè és símbol de puresa i bellesa).
  • 31. MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE JOVENTUT (1491-1505) BACUS I UN NEN SÀTIR (1496-98) VERGE AMB EL NEN DE BRUGES (1503-04)
  • 32. MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE JOVENTUT (1491-1505) Tondo Pitti (1504)
  • 33. MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE JOVENTUT (1491-1505) El DAVID (1504) marca el final de la joventut: l’aparent classicisme i la precisió anatòmica no oculten la grandiositat i el colossalisme, la desproporció d’algunes parts, la manca de simetria, el fet que és un figura gairebé plana i allargada o la tensió i dramatisme continguts en el rostre i el gestos (terribilità).
  • 34. MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE MADURESA (1505-1534)  La influència del descobriment d’obres com El Laocont i l’evolució que hem vist en el David el fan allunyar-se del classicisme i començar a inventar el manierisme escultòric.  Les seves obres perden en suavitat, belles i dolçor i guanyen en expressivitat i en tensió física i espiritual. Com? - Més dinamisme i moviment, una major presència de les línies corbes i els escorços. - Major ús del trepà (enfonsament de les conques oculars, cabells). - Lloc de llums i ombres a les figures encara es fan més presents.  El projecte més important d’aquest període va ser el del mausoleu del papa Juli II, del qual només va acabar el Moisès i algunes figures com els esclaus.
  • 35. MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE MADURESA (1505-1534) MAUSOLEU DEL PAPA JULI II (1506)
  • 36. MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE MADURESA (1505-1534)  Els ESCLAUS (1510-13), es veu la influència del Laocont clarament en el moviment, el dramatisme gairebé patètic i els escorços molt forçats.
  • 37. MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE MADURESA (1505-1534)  El MOISÉS (1515), més que monumental, és grandiós, amb una anatomia titànica i una gran força física i espiritual, una expressivitat i moviment continguts que transmeten tensió i ira, respecte i temor (terribilità), tot dins d’una composició molt manierista (escorç, corbes, moviment).
  • 38. MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE MADURESA (1505-1534)  Al PANTEÓ DELS MEDICI (1520-1536): esculpeix les tombes de Lorenzo i Giuliano, disposades de forma simètrica i les dues amb una composició triangular amb dues figures al·legòriques als peus de les escultures dels morts (capta la psicologia dels personatges, contraposant el guerrer actiu amb la passivitat contemplativa, l’absolut del dia i la nit amb el relativisme del crepuscle i l’aurora).
  • 39. MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE MADURESA (1505-1534) SEPULCRE DE LORENZO DE MÉDICI (1524-31)
  • 40. MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE MADURESA (1505-1534) SEPULCRE DE GIULIANO DE MÉDICI (1526-33)
  • 41. MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE MADURESA (1505-1534) MADONA MEDICI (1531)
  • 42. MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE VELLESA (1534-1564)  Trenca totalment amb el classicisme renaixentista: rebutja la proporció, l'harmonia i la recerca de la bellesa (manierisme).  Es deixa pas a l’amargura, el dolor, l’escepticisme, la solitud i la derrota. Plasmats de forma espiritual.  Composicions cada vegada més complexes, verticals i curvilínies (serpentinata).
  • 43. MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE VELLESA (1534-1564)  Triomf de l’expressivitat i el subjectivisme:  Això encara és més evident perquè aplica aquesta nova visió als mateixos temes de joventut. Deixa les obres inacabades. Deforma les proporcions. Els cossos musculats deixen lloc a cossos més escanyolits. La tècnica és més primària i suggestiva. Potencia el dramatisme, el dolor i la desesperació. Podem parlar directament d’antinaturalisme.
  • 44. MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE VELLESA (1534-1564) PIETAT DEL DUOMO DE FLORÈNCIA(1550 )
  • 45. MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE VELLESA (1534-1564) PIETAT PALESTRINA(1553-1555 )
  • 46. MIQUEL ÀNGEL: ETAPA DE VELLESA (1534-1564) La PIETAT RONDANINI (1553- 1564): és una escultura inacabada en què Miquel Àngel abandona definitivament el cànon clàssic en favor d’una composició vertical, allarga i inestable en què predomina l’antinaturalisme, d’una textura aspra, de cossos escanyolits i eteris, ja que només li preocupa el dramatisme i el dolor (antecedent de l’expressionisme).
  • 47. ESCULTURA CINQUECENTO El déu Bacus i un petit sàtir Captiu empresonat en el bloc de marbre (2’67 m)
  • 48. LES PIETATS DE MIQUEL ÀNGEL LA PIETAT (1496) LA PIETAT DEL DUOMO (1557) LA PIETAT PALESTRINA (dècada 1550)LA PIETAT RONDANINI (1564)