Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)

Unitat 10:
La Crisi del Sistema de Restauració (1898-1931)
Júlia López Valera

S
U
M
A
R
I
 A conseqüència de la forta commoció política que va suposar el desastre del 1898 el règim de
la Restauració va entrar en una nova fase.
 Els partits dinàstics van iniciar una etapa de reformisme.
 Nova generació de polítics i nous moviments socials van irrompre en la vida política
espanyola.
 Creixement de les tensions socials va provocar un augment dels conflictes.
 La fallida del sistema es va consumar l’any 1923.
 A Catalunya
Arribada Alfons XIII (1902) 1931: Caiguda de la monarquia
Proclamació de la Segona República
Fi al parlamentarisme
Inici dictadura
DICTADURA
DE PRIMO
DE RIVERA
• Partits dinàstics desplaçats de la vida política.
• Període d’intensa agitació social: pistolerisme.
• Les reivindicacions catalanistes van aconseguir la constitució de la
Mancomunitat de Catalunya.

CRONOLOGIA
Júlia López Valera (Institut Banús)

1.ELREFORMISMEDINÀSTIC
1.1. El fracàs del primer govern regeneracionista.
 El 1899, la reina regent confia el nou govern a un líder conservador:
 El govern volia embargar aquells que no havien pagat, l’alcalde de Barcelona es va negar i
dimití. Va donar lloc a una VAGA GENERAL de comerciants (Sabadell, Mataró, Manresa i
Vilafranca)
FRANCISCO SILVELA
POLÍTICA REFORMISTA
impulsà
 Proposà una projecte de descentralització
administrativa.
Nova política pressupostària: augment de tributs sobre
productes de primera necessitat /impostos nous (deutes
guerra de Cuba).
Forta protesta a
Catalunya:
TANCAMENT de
CAIXES.
Resposta del govern:
1. Empresonar els morosos.
2. Va suspendre les garanties constitucionals a Barcelona.
3. Declarar l’estat de guerra.
Duran i Bas i
Polavieja van
dimitir dels
seus càrrecs

1.2. Les reformes de Maura i Canalejas.
 El TANCAMENT DE CAIXES, significà el trencament entre les elits econòmiques de Catalunya i
el partits dinàstics.
• El catalanisme es consolida com a alternativa.
• Acabà amb l’esperit de la regeneració.
• El 1901 es reprèn el torn dinàstic.
 La primavera del 1902 (als 16 anys) puja al tron ALFONS XIII.
 Coincideix, al 1903, amb una renovació del lideratge dels partits
dinàstics:
Partido Conservador
ANTONI MAURA
Partido Liberal
JOSÉ CANALEJAS

 Al 1904, MAURA es va convertir en cap de govern.
 Impulsà un projecte polític: “REVOLUCIÓ DES DE DALT”.
 Necessitat de reformar el sistema polític des del govern.
 Va intentar dotar el sistema d’una nova base social = “MASSES
NEUTRES”. Volia configurar un Estat fort que desbanqués als cacics i que
impedís que les classes populars tinguessin massa protagonisme.
 Nova LLEI ELECTORAL (1907): fa més difícil el frau electoral.
 Es va intentar atraure cap al règim el catalanisme moderat (acords amb
la Lliga Regionalista per donar més autonomia als ajuntaments i les
diputacions).PROJECTE de REFORMA de L’ADMINISTRACIÓ LOCAL.
 Va aprovar algunes LLEIS SOCIALS:
Llei de decans dominical.
Es crea l’Institut Nacional de Previsión (assegurances
obreres).
 Adoptà mesures econòmiques per reactivar la indústria.
 Promulgà la LLEI de COLONITZACIÓ INTERIOR per estimular
l’agricultura.
 Manteniment de l’ORDRE PÚBLIC, d’una manera molt intransigent:
Setmana Tràgica de Barcelona (1909).
Finalment cau el govern
conservador.
1906-
1909

 Al 1910, CANALEJAS, accedeix al govern. Nou govern liberal.
 Intentava apropar-se al sectors populars.
 Reformisme social més gran.
 Limitacions del poder de l’Església:
Reforma finançament de l’Església.
SEPARACIÓ ESGLÉSIA-ESTAT.
La Santa Seu s’hi va negar.
Promulgació de la “LEY del CANDADO” (1910). Limitava
l’establiment de nous ordes religiosos.
 En POLÍTICA SOCIAL:
1. Impost progressiu sobre les rendes (protesta classes
benestants).
2. Llei de Lleves (1912): obligatorietat del servei militar. Se
suprimeix redempció.
3. Lleis per millorar les condicions laborals.
 Es va iniciar la NEGOCIACIÓ D’UNA LLEI de MANCOMUNITATS:
possibilitava la unió de les diputacions provincials per gestionar alguns
serveis públics.
 Va ser assassinat el 1912.
1910-
1912

ASSASSINAT DE CANALEJAS1.ELREFORMISMEDINÀSTIC

2.LESFORCESD’OPOSICIÓ

2.1. Republicanisme i lerrouxisme.
 Creixement important de les diferents forces d’oposició.
 Van augmentar la seva influència política i van amplia la seva base social.
 Els REPUBLICANS van ser la PRINCIPAL FORÇA D’OPOSICIÓ.
 Hi havia un problema que era la fragmentació en diversos grups: va suposar una feblesa
electoral.
 Al 1903, es crea la UNIÓ REPUBLICANA, encapçalada per NICOLAS SALMERÓN.
 A Barcelona el republicanisme liderat per ALEJANDRO LERROUX va ser molt influent entre
les classes populars.
Era un periodista i polític d’origen andalús.
Tenia un discurs radical i demagògic (va saber
atraure els obrers fent cas d’algunes demandes:
8 h).
Caràcter obrerista i revolucionari.
Posicions anticlericals.
Espanyolista, en oposició als catalanistes.
Discurs anticatalanista, el catalanisme estava
vinculat als interessos de la burgesia i l’Església,
per tant era un moviment contrari a les
reivindicacions obreres.

 La Unió Republicana es va apropar al catalanisme (arran de les eleccions de 1907), es va
integrar en la coalició Solidaritat Catalana. Això va ser rebutjat per un sector d’Unió Republicana.
 Lerroux es separà l’any 1908 i fundà el PARTIT RADICAL.
2.2. Carlisme i tradicionalisme.
 La mort de Carles de Borbó (Carles VII), l’any 1909, va convertir el seu fill JAUME de BORBÓ
no pretendent a la corona.
 Un del seus dirigents, Juan Vázquez de Mella, va abandonar la militància i el 1919 va fundar
el PARTIT CATÒLIC TRADICIONALISTA.
 Les bases socials del tradicionalisme estaven concentrades a Navarra, País Basc i Catalunya,
però també hi havia grups a Andalusia.
 L’any 1907 es funda el REQUETÈ: organització de caràcter paramilitar. Actuà a les ciutat com a
força de xoc contra els republicans i obrers.
 Amb la República (1931) es reunifiquen en un sol partit: “COMUNIÓ TRADICIONALISTA”.

2.3. Les forces obreres: socialisme i anarquisme.
 Els socialistes i anarquistes van augmentar el nombre de militars i les seves actuacions en
defensa de millors condicions de treball.
Madrid
Nord Espanya
Classe obrera catalana
Important presència a : Aragó
València
Andalusia
El partit i el sindicat socialistes
 Durant les primeres dècades s.XX. El PSOE va augmentar el número d’afiliats.
 Defensava l’acció política: partidari d’aprofitar les oportunitats que donava el sistema
parlamentari.
 Va participar en les eleccions. El 1910, PABLO IGLESIAS (acta diputat de la coalició
republicanosocialista)
 El sindicat socialista UGT va créixer encara més.
Partidària de l’acció política per aconseguir reformes socials i
laborals.
Defensava la participació dels representants obrers en organismes
estatals.
Líder important: FRANCISCO LARGO CABALLERO. 1918. Secretari
general de la UGT.

 El 1921, els dissidents van fundar el PARTIDO COMUNISTA de ESPAÑA (PCE), amb militants
molt actius a Biscaia i Astúries.
L’anarcosindicalisme
 Aquesta tendència va promoure el 1907 la creació de SOLIDARITAT OBRERA.
 Es definia com a revolucionària. Amb quatre pressupòsits bàsics:
 Durant anys posteriors a la I Guerra Mundial, la CNT va augmentar molt els seus afiliats. Va
ser el moment dels seus líders: SALVADOR SEGUÍ, ÀNGEL PESTAÑA i JOAN PEIRÓ.
Federació d’associacions de treballadors
(caire polític i reivindicatiu, i favorable a la
lluita revolucionària).
L’any 1910, impulsà la
fundació de la
CONFEDERACIÓ NACIONAL
del TREBALL (CNT)
1. Independència del proletariat respecte de la burgesia i les seves institucions.
2. Apoliticisme del moviment obrer=absentisme electoral.
3. Necessitat de la UNITAT SINDICAL dels treballadors.
4. VOLUNTAT D’ENDERROCAR EL CAPITALISME (expropiació dels burgesos).
Com? Vagues i Boicots. VAGA GENERAL REVOLUCIONÀRIA.

3.CATALANISMEIREPUBLICANISME(1901-1909)
3.1. La consolidació de la Lliga Regionalista
 Dues noves forces: el catalanisme i el republicanisme, dirigien el joc polític català.
 Les primeres dècades del segle XX, la LLIGA va ser el partit hegemònic a Catalunya.
L’iderari va ser definit per ENRIC PRAT DE LA RIBA a La Nacionalitat Catalana (1906).
S’encarregava FRANCESC CAMBÓ de ser el portaveu dels interessos catalans a Madrid.
 Aquests primers anys no va ser gens fàcils:
1. Va haver de fer front al lerrouxisme.
2. DISCREPÀNCIES IDEOLOGIQUES INTERNES: hi ha un grup d’intel·lectuals i
professionals de tarannà progressista que era intransigent amb el tema de la
negociació de les reivindicacions catalanistes amb el govern de Madrid.
 La crisi esclata el 1904, amb la visita d’ALFONS XIII a Barcelona. Idea de boicotejar la visita
que alguns no van obeir.
 El sector més crític fundarà una nova formació de caire republicà.
• Reclamava el dret de CATALUNYA a l’autonomia
política.
• Disposat a intervenir a nivell de la política
espanyola per tal de modernitzar i descentralitzar
l’Estat.

3.2. La coalició Solidaritat Catalana
El moviment solidari
 El rebuig a la LLEI de JURISDICCIONS, gestà un nou moviment patriòtic
que reafirmava la personalitat i els drets de Catalunya. Va ser l’origen de
SOLIDARITAT CATALANA (1906). Coalició que aplegava totes les forces
catalanes, menys els partits dinàstics i els lerrouxistes.
 A les eleccions del 1907 els partits de solidaritat presenten una
candidatura conjunta i un programa comú: PROGRAMA DEL TÍVOLI.
Defensava la derogació de la Llei de Jurisdiccions i la necessitat
d’autogovern.
 Va ser un gran TRIOMF.
La Llei de Jurisdiccions és una llei que l'any 1905 i 1906 va
impulsar el Govern espanyol de Segismundo Moret i el
ministre de la Governació, Álvaro de Figueroa amb clar
suport d'Alfons XIII .
La Llei de Jurisdiccions permetia que els militars poguessin
jutjar tot allò que consideressin que atemptava contra la
unitat de l'Estat espanyol o contra ells mateixos. Moltes
persones varen interpretar la llei com un atac a Catalunya.

La crisi de Solidaritat
 Maura canvià d’estratègia, va haver de negociar les lleis amb aquesta minoria catalana ja que
havien obtingut representació al Congrés dels Diputats. Objectiu: integrar-los o dividir-los.
 Algunes de les discrepàncies van venir donades per:
Les DISCREPÀNCIES ENTRE ELS
DIFERENTS PARTITS, van ser l’element
més important del trencament.
1. Projecte de reforma de l’administració local. Uns el rebutjaven per poc
democràtic i d’altres volien negociar-lo amb Madrid.
2. Projecte de l’ajuntament de Barcelona (introducció a les escoles del català,
coeducació i neutralitat religiosa). La Lliga defensà l’església en aquest cas.
3. Fets de la SETMANA TRÀGICA (1909), uns van veure amb bons ulls la repressió
i d’altres no.

3.3. El catalanisme d’esquerres
 Els escindits de la Lliga funden el CENTRE NACIONALISTA REPUBLICÀ (1906).
 Notable activisme a partir del diari: El Poble Català i la fundació de molts ateneus.
 També promogué el sindicat CENTRE AUTONOMISTA DE DEPENDENTS DEL COMERÇ I DE LA
INDÚSTRIA.
 L’apropament entre les forces republicanes d’esquerra, va fer que el 1910 es fundés la UNIÓ
NACIONALISTA REPUBLICANA. Va obtenir bons resultats a les eleccions.
 Aliança amb el Partit Radical de Lerroux.
Nacionalista
Democràtic
Republicà
També es van
afegir alguns
militants del
federalisme.
Lluís Domènech i Montaner
PACTE DE SANT GERVASI
Que desagradà als
electors que els
van castigar.
Crisi de la Unió Federal
Nacionalista Republicana, va
desaparèixer l’any 1916.

3.4. L’impacte de la Setmana Tràgica de Barcelona
El conflicte del Marroc
 A partir del 1900, Espanya consolida la penetració al nord d’Àfrica.
 A Espanya li va correspondre el territori del Rif (zona muntanyosa del
nord) per pacificar-lo i administrar-lo.
 Quin interès tenia? Possibles beneficis econòmics, restaurar el
prestigi i intentar aconseguir que Espanya fos una nova potència.
 Van haver-hi atacs continus dels rifenys. Al 1909, els espanyols van
patir una gran derrota a la BATALLA DEL LOBO.
 Es va demanar un augment del nombre dels soldats i es va cridar a la
lleva reservista. Grans protestes.
Conferència d’Algesires (1906)
Tractat Hispanofrancès (1912)
PROTECTORAT francoespanyol al Marroc

Recollida de cadàvers al Barranco del Lobo, 1909.

La mobilització popular i les seves conseqüències
 S’inicia al port de Barcelona el 18 de juliol, durant l’embarcament.
 El 24 de juliol:
 La REVOLTA POPULAR va durar una setmana: fort component antimilitarista i rebuig a
l’hegemonia social i cultural de l’Església.
 Les autoritats van respondre declarant l’ESTAT DE GUERRA.
 Va augmentar el nombre de ferits i de morts.
 La FALTA DE DIRECCIÓ I DE COORDINACIÓ POLÍTIQUES va derivar cap a les accions
incontrolades.
 La repressió posterior va ser molt dura:
216 consells de guerra
17 penes de mort (5 execucions)
 L’actuació del govern va suposar una ONADA DE PROTESTES que va fer caure el govern de
Maura.
 També va tenir conseqüències polítiques a Catalunya:
Republicans lerrouxistes
Socialistes
Anarquistes
Van constituir un comitè que cridà a la
vaga general.
Els lerrouxistes
perden influència
entre els
treballadors.
Desengany
d’importants
sectors de la classe
obrera respecte els
republicans.
Arrelament de
l’anarquisme.
Es desintegra la
coalició Solidaritat
Catalana.
La Lliga Regionalista
pateix un
importants retrocés
electoral.

4.LAMANCOMUNITATDECATALUNYA(1914-1925)
4.1. El procés de formació
 Va ser un procés llarg i difícil.
 Precedents: actuacions desenvolupades des dels AJUNTAMENTS I DIPUTACIONS CATALANES.
 Els polítics catalanistes eren conscients que la regeneració de Catalunya necessitava un
programa de millora en les infraestructures, modernització sistema educatiu, foment de la llengua
i cultura catalanes.
 Es creà l’Institut d’Estudis Catalans i la Biblioteca de Catalunya.
 L’any 1911, la DIPUTACIÓ DE BARCELONA va promoure la iniciativa de mancomunar les 4
diputacions catalanes i presentà una proposta al govern de Madrid.
 Canalejas es comprometé a tirar endavant un PROJECTE DE MANCOMUNITATS aprovat per les
Corts al 1912.
 Finalment, el 1913 el nou govern conservador de Dato va publicar un DECRET: autoritzava a les
diputacions provincials a mancomunar-se per a fins exclusivament administratius.
Programa de la Diputació
de Barcelona al 1907
ENRIC PRAT DE LA RIBA
president

4.LAMANCOMUNITATDECATALNYA(1914-1925)
4.2. La constitució de la Mancomunitat
 La MANCOMUNITAT es constituí el 6 d’abril del 1914.
 Només va ser una DELEGACIÓ DE LES FUNCIONS que tenien les diputacions i el mateix
pressupost.
 Només era un ENS ADMINISTRATIU.
La LLIGA REGIONALISTA va tenir una PRESÈNCIA MAJORITÀRIA a la Mancomunitat.
 Tres presidents:
1 presidència: ENRIC PRAT de la RIBA.
1 assemblea: 8 membres.
Política de govern orientada a estimular el desenvolupament
cultural i la modernització econòmica i social de Catalunya.
JOSEP PUIG I CADAFALCH
1917-1924
PRAT DE LA RIBA
1914-1917
ALFONS SALA
1924-1925

4.LAMANCOMUNITATDECATALUNYA(1914-1925)
4.3. L’obra de govern de la Mancomunitat
 Va seguir la política iniciada per la Lliga des de la Diputació.
 Va invertir una bona part dels recursos en un PLA DE MILLORA de la XARXA VIÀRIA, també el
sistema postal i telefònic.
 També es va començar un PLA D’ACCIÓ AGRÀRIA:
 Es va iniciar un projecte centrat en la REAFIRMACIÓ de la LLENGUA i CULTURA catalanes:
Creació d’una infraestructura
de serveis públics i
administratius.
Foment de la llengua i la
cultura catalanes.
DESENVOLUPAMENT
ECONÒMIC
PROJECTE CULTURAL I
EDUCATIU
Modernització de les formes de producció.
Augment de la productivitat: agricultura i
ramaderia.
Creació de Biblioteques Populars, Escoles Experimentals i Estudis Normals.
Tasca d’unificació ortogràfica: POMPEU FABRA.
Divulgació i protecció del patrimoni cultural.
Es va impulsar una RENOVACIÓ PEDAGÒGICA : mètodes...
Totes aquetes institucions volien potenciar la diversificació professionals i preparar la
gent.

5.LACRISIDEL1917
5.1. L’ impacte de la Gran Guerra.
 L’estiu del 1914, durant el govern conservador d’Eduardo Dato, esclata la PRIMERA GUERRA
MUNDIAL.
 El govern va declarar la NEUTRALITAT d’Espanya.
• Exportar productes industrials i
agraris.
• Beneficis industrials van
augmentar.
Aquesta exportació va provocar una puja de PREUS
INTERIORS afegit a un no augment dels salaris. Problema per a la
classe popular.
CONFLICTE
SOCIAL
Moviment vaguístic del
1917.

5.LACRISIDEL1917
5.2. La crisi del 1917
Dificultats sistema polític
Descontentament militar
Conflictivitat social
PROTESTA GENERALITZADA
La protesta militar
 L’exèrcit espanyol presentava un NOMBRE EXCESSIU D’OFICIALS en relació al de soldats.
 Els ascensos s’obtenien per mèrits de guerra. Això feia que els d’Àfrica tinguessin més que els de
la península.
 El salaris militars eren baixos.
 Es formen JUNTES de DEFENSA, que són associacions militars. Aquestes reclamaven: augment
salarial i que l’antiguitat servís per a ascendir.
 El juny de 1917, es llença un MANIFEST que culpa al govern i crida a la renovació política amb
un llenguatge clarament regeneracionista.

5.LACRISIDEL1917
La crisi política
 En 1916 el govern estava en mans d’un gabinet liberal presidit per ROMANONES que va
clausurar les Corts per acusacions de corrupció política.
 L’abril de 1917, el conservador Dato és el nou cap de govern. Li reclamaven la reobertura de la
cambra.
 S’hi neguen i es declara l’ESTAT D’EXCEPCIÓ i s’endureix la censura de premsa.
 Es celebrà a Barcelona una ASSEMBLEA de PARLAMENTARIS catalans (5 de juliol del 1917), va
exigir la formació d’un govern provisional que convoqués corts constituents per reformar el
sistema polític i descentralitzar l’Estat.
 Des d’aquesta assemblea es demana la reunió de tots els DIPUTATS I SENADORS ESPANYOLS
(només van anar 71, el 10%). El govern va prohibir la convocatòria que va ser dissolta per la
guàrdia civil.
El moviment parlamentari va desaparèixer. Causes:
• Ni forces monàrquiques ni juntes de defensa van donar suport.
• Discrepàncies entre catalanistes conservadors i d’esquerra.
• La burgesia es va inhibir.

5.LACRISIDEL1917
La vaga general revolucionària
 Al març del 1917 manifest conjunt que demanava la intervenció del govern per
ATURAR LA PUJADA DE PREUS.
 Al mes d’agost el conflicte ferroviari a València provoca la crida a la VAGA GENERAL d’UGT.
 La protesta s’estén per tota Espanya i adquirí un caràcter polític.
 Quines eren les demandes?
 INCIDÈNCIA MOLT DESIGUAL
CNT/UGT
Reclamaven la fi de la monarquia.
Formació del govern provisional per convocar Corts Constituents.
Pas a un sistema republicà.
No participació dels pagesos.
Incidents importants a Madrid, Barcelona, P.Basc i Astúries.
El govern declarà la LLEI MARCIAL i envià l’exèrcit.
La vaga general va fracassar, però la resposta del govern va fer
que s'afeblís el règim i va radicalitzar l’oposició obrera.

6.LADESCOMPOSICIÓDELSISTEMA(1917-1923)
 Entre el 1918 i el 1923: Incapacitat per reformar el sistema polític.
Forta conflictivitat social.
Tensions polítiques (guerra Marroc)
CRISI
DEFINITIVA
6.1. La fi del sistema del torn pacífic
 Per solucionar la crisi del 1917 es va recórrer a la formació d’un GOVERN de CONCENTRACIÓ.
 L’any 1918 es torna al SISTEMA DE TORN, però no havia gaire estabilitat degut al gran
fraccionament dels partits.
 L’any 1921 es crea un nou govern de concentració (Gobierno Nacional). Integrava els líders de
les diferents fraccions dinàstiques, un de la Lliga (Cambó), i un del Partido Reformista.
 Entre el 1918 i el 1923 va haver-hi deu canvis de govern.
 Els governs van recórrer a mesures d’excepció com:
SUSPENSIÓ GARANTIES CONSTITUCIONALS
Clausura del Parlament
Dinàstics
(conservadors i
liberals)
Catalanistes de la
Lliga Regionalista
Eren massa diferents
No va donar estabilitat
política

6.2. La campanya per l’autonomia
 La Lliga i els dirigents de la Mancomunitat van encertar al 1918 una campanya en defensa de
l’autonomia.
 A principis de 1919 es presenta a Madrid un PROJECTE D’ESTATUT DE CATALUNYA que
proposava:
 El projecte va ser mal rebut a Madrid. El govern s’oposà i el monarca no hi va donar suport.
Intensa campanya en contra per part de les diputacions provincials castellanes i també per
algunes entitats econòmiques.
 Aquesta campanya va coincidir amb un moment de fortes tensions socials a Catalunya. Altres
prioritats: restabliment de l’ordre social.
 La col·laboració en els governs de Madrid no va suposar una sensibilitat més gran envers les
reivindicacions del catalanisme.
Formació d’un govern català i un parlament elegit per sufragi universal

6.3. L’enfortiment del catalanisme d’esquerres.
 Les forces d’esquerres van proposar una renovació dels seus principis basada en la necessitat
de CATALANITZAR EL REPUBLICANISME.
 Van voler atraure sectors de l’obrerisme, per tal de que fossin base social del catalanisme
d’esquerres.
 Al 1917, Francesc Layret i Lluís Companys organitzen el PARTIT REPUBLICÀ CATALÀ.
 Al 1922, un grup descontent amb la política de la Lliga abandona el partit i crea ACCIÓ
CATALANA.
 Al 1922, Francesc Macià fundà l’organització ESTAT CATALÀ amb postulats independentistes.
 Al 1923 es crea una organització socialista estrictament catalana, UNIÓ SOCIALISTA DE
CATALUNYA, encapçalada per Manuel Serra i Rafael Campanals.

6.4. La conflictivitat social.
 Els anys posteriors a la Primera Guerra Mundial van estar marcats per una gran conflictivitat a
Europa.
 A Espanya, el final de la guerra va suposar un canvi brusc en les condicions econòmiques.
 A ANDALÚSIA, la situació misèria dels pagesos va donar lloc al TRIENNI BOLXEVIC (1918-1921).
 Els anarquistes i també els socialistes van impulsar REVOLTES PAGESES. Motius: fam de terres i
deteriorament condicions de vida.
 Es declarà l’Estat de Guerra, es van il·legalitzar les organitzacions obreres, es van detenir els seus
líders.
 A Catalunya el conflicte rabassaire es va accentuar. Es creà la UNIÓ DE RABASSAIRES (1922).
 El conflicte obrer va afectar moltes regions, però sobretot Barcelona.
La producció disminuí
L’atur va augmentar
Els preus també van augmentar
MOBILITZACIÓ SOCIAL
AUGMENT DEL SINDICALISME
Al 1921, vaga a La Canadenca (empresa que
subministrava l’electricitat).
Paralització del 70% de la indústria
durant un mes i mig.
Va acabar amb un acord amb la
patronal que no es va complir del tot.
Es va reemprendre la vaga i la
patronal va respondre amb el
tancament d’empreses i la
REPRESSIÓ DEL SINDICATS.

 Entre 1919 i 1923 van haver-hi violents enfrontaments entre els sindicats i la patronal.
 La federació patronal creà el SINDICAT LLIURE per restar força als altres i enfrontar-s’hi.
 Grups vinculats amb la CNT van portar a terme atemptats contra: autoritats, patrons,
encarregats i forces de l’ordre.
 El governador de Barcelona va protegir els pistolers de la patronal, va exercir una dura
REPRESSIÓ CONTRA ELS SINDICALISTES. Aplicà la LLEI DE FUGUES, la policia podia disparar
contra qualsevol detingut que intentés fugir.
Va llogar pistolers per assassinar els
principals dirigents obrers.
Època coneguda com el PISTOLERISME (1916-1923)
Més de 800 atemptats
226 morts
SALVADOR SEGUÍ
FRANCESC LAYRET EDUARDO
DATO

6.5. El problema del Marroc: Annual.
 A començament de la dècada dels
vint a prop de Melilla , les tribus
rifenyes hostilitzaven l’exèrcit
espanyol permanentment.
 Al 1921, s’envia al general
Silvestre que era partidari d’atacar
les tribus.
 El general va iniciar una ofensiva
que va generar un desastre, ja que
l’exèrcit va ser derrotat a la batalla
d’Annual.
Es perdé tot
el territori
ocupat.
13.000
baixes.

 El 1923: moment de governs inestables, de tensió social greu. S’anuncia la DISCUSIÓ al
PARLAMENT del cas d’Annual.
 Els parlamentaris van fer un informe, L’EXPEDIENT PICASSO que revelava la relació del rei amb
el problema del Marroc.

Hi havia por a que es demanessin responsabilitats que podrien implicar el monarca. Això va
mobilitzar sectors de l’exèrcit que veien que la solució a la crisi era una dictadura militar.
Ya llega a los
coroneles
Ya sube hasta
los generales
¿Ve usted si está alto?
¡Pues no alcanza a los
políticos!

7.LADICTADURADEPRIMODERIVERA(1923-1930)

DICTADURA DE
PRIMO DE RIVERA
1923-1930
FI DE LA
DICTADURA
Dimissió de
Primo de Rivera
Govern de
Berenguer
Govern Aznar
Eleccions
Oposició
Intel·lectuals i
món universitari
Republicanisme i
nacionalisme
Pacte de Sant
Sebastià
Política socials i
econòmica
Intents
d’institucionalització
Intervencionisme
Foment de les
obres públiques
Monopolis
Organització
Corporativa
Nacional
Assemblea
Nacional
Consultiva
Unió Patriòtica
Caràcter dictatorial
Suspensió de la
Constitució
Prohibició de
l’activitat política i
sindical
Repressió de
l’obrerisme
ASPECTES
FASES
Directori Militar
(1923-1925)
Directori Civil
(1925-1930)

 El 13 de setembre de 1923 el capità general de Catalunya, Miquel Primo de Rivera declarà
l’Estat de Guerra.
7.1. Les causes del cop militar.
 Primo de Rivera va justificar la seva acció com una solució per posar fi a la crisi política i a la
conflictivitat.
 Causes que es van fer servir per justificar el cop militar:
 Va anunciar, per mitjà d’un manifest:
 Alguns historiadors apunten que el que realment volia era EVITAR QUE EL RÈGIM POLÍTIC
ACABÉS DEMOCRATITZANT-SE.
 També va influir el desig d’evitar que les corts exigissin responsabilitats pel desastre d’Annual.
1. Inestabilitat i bloqueig en el què es trobava el sistema
parlamentari.
2. Desprestigi pel frau electoral.
3. Por a una revolució social.
4. Perill de trencament d’Espanya.
Voluntat acabar
amb el caciquisme
Posar fi a la
corrupció política.
Posar fi a la
indisciplina social.
Posar fi a les
amenaces a la
unitat nacional.

7.2. La reorganització de l’Estat.
 Dues fases successives:
DIRECTORI MILITAR (només militars)
1923-1925
DIRECTORI CIVIL (també civils)
1925-1930

 Mesures del Directori Militar:
 Durant aquesta primera etapa de la dictadura el CONFLICTE DEL MARROC va centrar l’interés de
Primo de Rivera.
• Caràcter dictatorial.
• Suspensió règim constitucional.
• Dissolució de les cambres legislatives.
• Cessament autoritat civils.
• Prohibició activitats: partits polítics i
sindicats.
• Militarització de l’ordre públic.
• Repressió de l’obrerisme més radical.
• Es va elaborar un ESTATUT MUNICIPAL i
un de PROVINCIAL, per eliminar el
caciquisme. Es dissolien els ajuntaments i
es substituïen per juntes (integrades pels
contribuents més importants).
La regeneració va quedar en una
farsa.
Al 1925 s’organitza, juntament amb
França, el DESEMBARCAMENT
D’ALHUCEMAS. Fou un gran èxit
militar. Després d’unes derrotes, els
rifenys es van rendir. Al 1927
l’exèrcit espanyol dóna per acabada
l’ocupació.

 A partir del 1926 s’inicia la INSTITUCIONALITZACIÓ DEL RÈGIM:
 L’any 1927 es crea una ASSEMBLEA NACIONAL CONSULTIVA (de caràcter corporatiu, els seus
membres eren designats entre els ciutadans que pertanyien a les grans institucions públiques i
corporatives).
 Per promoure l’adhesió al nou sistema es creà un partit únic: UNIÓN PATRIÒTICA.
per donar-li continuïtat i permanència
model i influència del FEIXISME ITALIÀ molt
clara.
Sense un programa definit.
Missió de proporcionar suport social a la
dictadura i de seguir les directrius del
poder.
Afiliats:
-Conservadors.
- Funcionaris administració.
-Cacics rurals.

7.3. La política econòmica i social
 La dictadura es va beneficiar de la BONA COJUNTURA ECONÒMICA. Feliços anys 20.
 El règim va iniciar un programa de foment de l’economia en el terreny industrial i el de les
infraestructures.
 Es va aprovar un Decret de protecció de la indústria nacional.
 Es concediren monopolis: Telefònica i Campsa.
 En el TERRENY AGRARI, es promou el regadiu i es creen les confederacions hidrogràfiques.
 L’any 1929, es porta a terme L’EXPOSICIÓ INTERNACIONAL DE BARCELONA amb fins
propagandístics.
Principals idees:
NACIONALITZACIÓ importants sectors de l’economia.
INTERVENCIÓ ESTATAL
FOMENT DE LES OBRES PÚBLIQUES

 En el terreny social:
1. Es va posar en marxa un model de regulació del treball. Pretenia eliminar els
conflictes laborals per mitjà de la intervenció de l’Estat.
2. Es creà l’ORGANITZACIÓ CORPORATIVA NACIONAL. Agrupava els patrons i els
obrers en grans corporacions (sindicalisme vertical).
3. Els anarcosindicalistes i els comunistes van ser perseguits.
• Reglamentació salaris.
• Reglamentació condicions treball.
• Mediació i arbitratge.

7. 4. L’actuació anticatalana de la dictadura.
 Mentre Primo de Rivera fou capità general a Catalunya no va manifestar rebuig al catalanisme.
 Les coses van canviar:
Una part de la burgesia, i els
dirigents de la Lliga
Regionalista van donar-li
suport. Amb un objectiu:
acabar amb la conflictivitat
obrera i garantir l’ordre social.
• Al setembre es publicà un decret per a la repressió del separatisme. S’inicià un procés de
desmantellament de les institucions públiques i privades catalanes.
• Es van clausurar institucions catalanistes.
• Es va prohibir la llengua catalana.
• Es prohibí l’ús públic de la senyera, la celebració de l’11 de setembre i els Jocs Florals.
• Censura a la premsa diària i a la publicació de llibres.
• Es produïren depuracions del magisteri i de les institucions educatives i culturals vinculades a
la Mancomunitat.
• Es va mantenir una dura pugna am el Col·legi d’Advocats i amb certs sectors eclesiàstics.
• La persecució arribà al FC Barcelona.

7. 5. L’oposició a la dictadura.
 Oposició a la dictadura:
Alguns líders dels partits dinàstics.
Republicans
Catalanistes
Comunistes
Anarquistes
Alguns sectors de l’exèrcit
Gairebé tots els intel·lectuals.
 Alguns dirigents dels partits dinàstics van
participar en CONSPIRACIONS MILITARS.
 La dictadura exercí un fort control sobre els intel·lectuals i el món universitari per mitjà de la
censura i de la limitació de la llibertat universitària. Tancament algunes universitats. Originà un
gran sindicat, la FEDERACIÓ UNIVERSITÀRIA ESPANYOLA (FUE), de caràcter republicà.
 Unamuno
Ortega y Gasset
Blasco Ibáñez
Menéndez Pidal
Signen el 1924 un
manifest de protesta
per la repressió de la
dictadura sobre la
llengua i la cultura
catalanes.
Unamuno va ser desterrat a
Fuerteventura
Blasco Ibáñez va marxar a
l’estranger

 El conflicte més persistent va ser amb el republicanisme i el catalanisme.
 La forta persecució de la CNT va agreujar l’enfrontament al seu interior entre els qui
defensaven posicions més possibilistes i els partidaris de posicions radicals i violentes. Aquests
últims van crear al 1927 la FEDERACIÓ ANARQUISTA IBÈRICA (FAI).
 El PSOE va canviar la seva posició cap al 1929 quan va rebutjar obertament els intents
continuistes del règim i es pronuncià a favor de la república.
ALIANZA REPUBLICANA
Va unir les diverses faccions del
republicanisme.
Va desenvolupar una campanya
propagandística a l’exterior.
Distanciament notable de la societat
catalana.
L’oposició del catalanisme d’esquerra i
republicà encara va ser més decidida.
Intent d’invasió armada de Catalunya
des de PRATS DE MOLLÓ protagonitzat
per ESTAT CATALÀ, l’any 1926 i dirigit
per Macià que estava exiliat a França.

7. 6. La caiguda del dictador
 Alfons XIII retirà la confiança al dictador, perquè creia que la monarquia
també estava en perill si el dictador continuava.
 El dictador dimití el 30 de GENER DEL 1930.
 El GENERAL BERENGUER va ser l’encarregat de substituir-lo. Missió:
organitzar un procés electoral progressiu que permeté els retorn a la
normalitat constitucional (Dictablanda).
 L’oposició començà a organitzar-se:
Republicans
Catalanistes d’Esquerra
PSOE
PACTE DE SANT
SEBASTIÀ
(agost 1930)
 Programa per
presentar-se a les
eleccions i
constituir un comitè
revolucionari (futur
govern de la
república).
 Compromís de
reconeixement del
dret a l’autonomia
de Catalunya, el
País Basc i Galícia.
 Berenguer va ser incapaç de complir la tasca
encomanada. El 1931 va ser substituït per un govern
presidit per l’almirall AZNAR.
 Posà en marxa uns comicis als tres nivells
establerts: municipals, provincials i legislatius.
 Es va començar per les municipals que es
consideraven menys perilloses per a la monarquia.
 Però Alfons XIII s’havia compromès massa amb la
dictadura i les eleccions van ser presentades com un
plebiscit a favor o en contra de la monarquia.

ALGUNSCONCEPTES
 TOC DE QUEDA: es refereix a l'establiment d'una certa hora del dia, en certes ciutats o estats i per
diversos motius, a partir de la qual es prohibeix o limita als seus ciutadans la lliure circulació per vies
públiques. Normalment és una mesura governativa que, en circumstàncies excepcionals, prohibeix
el trànsit o permanència en l'espai públic durant determinades hores, generalment nocturnes a
partir de les 20:00 h. Usualment durant el toc de queda se suspenen alguns drets individuals de tal
manera que els membres de les forces de seguretat de l'Estat poden dur a terme qualsevol acció
contra els ciutadans vetllant per la prevalença del compliment del toc de queda.
LLEI MARCIAL: o estat de guerra és una situació d'excepció en l'aplicació de les normes legals
ordinàries d'un estat , normalment regulat a la seva constitució, en la qual s'atorguen facultats
extraordinàries a les forces armades o a la policia pel que fa a l'administració de justícia i el
manteniment de l'ordre públic. Casos usuals d'aplicació de la llei marcial són la guerra o les revoltes.
Implica una limitació i suspensió de determinats drets que l'ordenació legal garanteix a l'individu, a
més d'aplicar processos sumaris en els judicis i càstigs severs superiors als que s'imposen en
situacions normals. En molts casos de llei marcial, entra en vigor la pena de mort per a determinats
crims, en estats que l'han abolit en l'ordenament legal ordinari.
La Constitució Espanyola de 1978 no preveu aquesta situació d'excepció.
 ESTAT D’EXCEPCIÓ: Un estat d'excepció és un concepte en la teoria jurídica de Carl Schmitt
similar a un estat d'emergència , però en la que se suspèn l'estat de dret en el nom del bé públic .
L'Estat que es trobi en aquesta situació declara un règim d'excepció, durant el qual se suspèn el
lliure exercici d'alguns drets per part dels ciutadans. El control de l'ordre intern pansa a ser controlat
per les Forces Armades.

Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)

Similar to Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931) (20)

More from Julia Valera

More from Julia Valera (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

Unitat 10 la crisi del sistema de la restauració (1898 1931)