Presentació destinada a l'alumnat de 2n de Batxillerat de la matèria d'Història.

1. Unitat 14:
El Franquisme: creixement econòmic i immobilisme polític (1959-1975)
Júlia López Valera

2. S
U
M
A
R
I
 Entre el 1959 i el 1975, l’economia espanyola, i sobretot la catalana, creix a un ritme sense
precedents.
 Espanya s’integra als països industrialitzats, però el nivell de renda per habitant era inferior.
 El creixement és el resultat de la incorporació d’Espanya a l’onada de prosperitat que vivien els
països de l’Europa Occidental després de la Segona Guerra Mundial.
 La manca de llibertats i les noves condicions socials van estimular el desenvolupament de
moviments d’oposició al règim. Els exponents principals: protestes obreres, protestes d’estudiants
i protestes de les organitzacions veïnals.
 El règim entra en una crisi davant la proximitat de la desaparició del dictador.
Desenvolupament
Econòmic
Transformació profunda de la societat.
Difusió noves pautes de comportament.
No acompanyat de reformes polítiques. El franquisme
era una dictadura ancorada en l' immobilisme polític.
Desenvolupament
Econòmic

3. CRONOLOGIA
Júlia López Valera (Institut Banús)

4. 1.ELCANVID’ORIENTACIÓDEL’ECONOMIA
1.1. Els governs del “desarrollismo”.
 El govern format per Franco l’any 1957 i els successius van suposar un canvi significatiu. Serà
la transició cap a la segona etapa, dominada pels TECNÒCRATES.
 Causes del canvi d’orientació:
1. Mala conjuntura econòmica de finals de la dècada del 1950.
2. Pressió dels organismes internacionals.
3. Augment de les protestes socials.
4. Europa vivia una ETAPA DE RECUPERACIÓ ECONÒMICA després de la Segona
Guerra Mundial, l’economia espanyola estava disposada a aprofitar les condicions
favorables.
• Nova generació de polítics.
• Alguns vinculats a l’Opus Dei.
• Relacionats amb elits econòmiques.
• Creixement econòmic = principal garantia d’estabilitat social.
• Perfil més tècnic.
• Objectiu: incorporació a la gestió de l’Estat de criteris de racionalitat i eficàcia econòmica per
assegurar continuïtat del règim.
• Volien un REFORMISME TÈCNIC per trobar una sortida a la greu situació econòmica i social
derivada de l’autarquia.

5. 1.ELCANVID’ORIENTACIÓDEL’ECONOMIA
1.2. El pla d’estabilització.
 La primera acció correctora va ser el PLA D’ESTABILITZACIÓ (1959). Objectiu: posar fi al fort
intervencionisme estatal i afavorir la liberalització comercial i financera. Tres grans eixos:
ESTABILITZACIÓ DE L’ECONOMIA:
 Per reduir la inflació: s'apugen els tipus d'interès bancari; es limita la concessió de crèdits; es
congelen els salaris.
 Per poder limitar el dèficit públic es porta a terme la reforma fiscal per augmentar la recaptació i
per limitar la despesa d l’Estat.

6. 1.ELCANVID’ORIENTACIÓDEL’ECONOMIA
LIBERALITZACIÓ INTERIOR DE L’ECONOMIA
 Es va dur a terme a partir de l’eliminació d’organismes estatals interventors i posant fi a la
reglamentació dels preus fixos.
LIBERALITZACIÓ EXTERIOR DE L’ECONOMIA
 Objectiu: eliminar els obstacles a l’entrada de mercaderies estrangeres i facilitar la inversió de
capitals exterior.
 S’anuncia la CONVERTIBILITAT de la pesseta per facilitar els intercanvis.
 A canvi de tot això, diversos organismes internacionals van donar PRÈSTECS a Espanya.
 Totes aquestes mesures volien incorporar l’economia espanyola als MERCATS INTERNACIONALS
per posar les bases d’un creixement econòmic posterior.
1.3. Els plans de desenvolupament
 A la dècada del 1960 es posa en marxa els PLANS DE
DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I SOCIAL.
- Es promulguen tres amb una vigència
quadriennal: 1964-1967/ 1968-1971/ 1972-
1975.
- Es crea el càrrec de comissari del pla de
desenvolupament: LAUREÀ LÓPEZ RODÓ.

7. 1.ELCANVID’ORIENTACIÓDEL’ECONOMIA
 El projecte consistia a aplicar una PLANIFICACIÓ ECONÒMICA INDICATIVA. Objectiu: impulsar
des de l’Estat el creixement de l’economia mitjançant: programar activitats del sector públic i
oferir als inversors privats informació i previsió i incentius fiscals i subvencions.
 Tenia dues línies d’actuació:
ACCIONS ESTRUCTURALS
Solucionar algunes
deficiències de la indústria.
POLS DE DESENVOLUPAMENT
Intentaran reduir els desequilibris econòmics
regionals.
 A Catalunya va tenir poca repercussió.
L’actuació més important va ser l’impuls al
sector petroquímic a Tarragona i ajuts a la
construcció d’una refineria de petroli
(iniciativa i capital privats).
 En general no va assolir els objectius. Per
què? Perquè els recursos públics eren pocs i
a vegades es malbarataven o s’invertien de
manera ineficaç.
 Globalment van tenir ESCASSA
RELLEVÀNCIA: l’èxit més gran va ser proveir
la iniciativa privada d’infraestructures.

8. Júlia López Valera (Institut Banús)
1.ELCANVID’ORIENTACIÓDEL’ECONOMIA

9. 2.ELSANYSDELCREIXEMENTECONÒMIC
2.1. Una industrialització accelerada.
 L’economia catalana va anar creixent entre el 1960 i el 1974. Ja des del 1950 es va mantenir per
sobre de l’economia espanyola.
 Causes del desenvolupament:
1. Renovació de les activitats agràries.
2. Gran augment dels sectors secundari i terciari.
El creixement industrial va ser degut:
MILLORAMENT DE LA PRODUCTIVITAT: baixos salaris, importació
tecnològica i inversió CAPITALS ESTRANGERS.
L’augment de la
productivitat va permetre
la BAIXA dels PREUS. Va
afavorir les
EXPORTACIONS.
L’augment del nombre d’assalariats va
augmentar el de consumidors , més la
difusió de les compres a termini van donar
lloc a un AUGMENT DE LA DEMANDA de
béns de consum duradors.

10. 2.ELSANYSDELCREIXEMENTECONÒMIC
 A CATALUNYA, igual que a la resta d’Espanya, totes les branques industrials es van expandir.
Algunes van esdevenir el motor de creixement econòmic com la INDÚSTRIA METAL·LÚRGICA
vinculada a la producció d’automòbils, d’electrodomèstic i de maquinària (però menys).
 Les indústries van tenir una taxa de creixement molt elevada a
ESPANYA.
 Els sectors més tradicionals també van experimentar un augment molt significatiu.
 El creixement més intens va ser a les zones amb tradició industrial: Biscaia, Catalunya, Astúries.
Expansió econòmica a zones noves com Madrid. També es van crear nous ENCLAVAMENTS
INDUSTRIALS (Valladolid, Alacant, Ferrol, Vigo, Sevilla, Cadis, Huelva, València i Burgos).
 L’estructura industrial catalana va continuar assentada sobre el PREDOMINI DE LA PETITA i LA
MITJANA EMPRESA.
Química
Energètica
Siderúrgica
Construcció Naval
Construcció
No grans empreses amb una
presència de capital públic de
l’INI: SEAT, Pegaso i ENHER.
CONCENTRACIÓ ECONÒMICA a les 5
comarques industrials: Barcelonès, Baix
Llobregat, Vallès Occidental, Vallès Oriental
i Maresme. 70% de la producció industrial.

11. 2.ELSANYSDELCREIXEMENTECONÒMIC
2.2. La reconversió de l’agricultura tradicional.
 Les transformacions econòmiques de la dècada del 1960 van suposar la crisi de l’agricultura
tradicional. Aquesta estava basada en:
• Abundància de mà d’obra.
• Salaris baixos.
• Adequació de l’oferta a les demandes del mercat.
Subsistia un ampli MINIFUNDISME al costat de grans LATIFUNDIS.

12. 2.ELSANYSDELCREIXEMENTECONÒMIC
 L’ÈXODE RURAL i la disminució de la mà d’obra
pagesa va fer augmentar els salaris.
 Els empresaris agrícoles van iniciar un PROCÉS DE
MECANITZACIÓ i ús d’adobs químics. La intensificació
dels conreus va reduir més l’ocupació al camp i va fer
augmentar l’emigració.
 El millorament de la renda de la població va
comportar una DIVERSIFICACIÓ DE LA DEMANDA
d’aliments.
 Per millora la productivitat agrària el govern va
estimular la concentració parcel·lària i va promoure la
construcció de regadius.
 La POBLACIÓ ACTIVA AGRÀRIA VA
DISMINUIR.

13. 2.ELSANYSDELCREIXEMENTECONÒMIC
 A CATALUNYA, entre 1950-1975, el nombre de pagesos es va reduir a ¼ part.
 La composició del PRODUCTE AGRÍCOLA CATALÀ va canviar:
La producció de cereals va disminuir Augmenta la producció de:
Viticultura
Fruita
Cítrics
Productes d’horta
Tubercles
Expansió de la superfícies dedicada a arbres fruiters.
Gran expansió de la ramaderia intensiva. En tres etapes:
1. Aviram.
2. Porquí
3. Vacum.

14. 2.ELSANYSDELCREIXEMENTECONÒMIC
2.3. El progrés del sector terciari.
 En la dècada del 1960, es va donar un augment considerable del pes dels serveis en el conjunt
de l’economia espanyola.
Factors que
influeixen en la
TERCIARITZACIÓ.
Procés d’urbanització molt intens.
Augment de les xarxes de distribució i
de comerç.
Millora dels mitjans de transport i
comunicació.
El turisme.

15. 2.ELSANYSDELCREIXEMENTECONÒMIC
 A CATALUNYA, el sector terciari va ser menys important que el secundari.
 El BOOM TURÍSTIC de la dècada del 1960 va comportar una font d’ingressos elevats i
l’augment de l’activitat hotelera i dels serveis complementaris.
 El benestar europeu i la generalització de les vacances pagades va generar un FLUX DE
TURISTES a Espanya.
 Les necessitats de finançament van promoure també el creixement del SECTOR BANCARI.

16. 2.ELSANYSDELCREIXEMENTECONÒMIC
 El COMERÇ INTERNACIONAL també va experimentar canvis significatius:
 La Balança comercial es va mantenir negativa durant tot el període.
Va augmentar les importacions, sobretot de béns d’equipament, productes
energètics i derivats i matèries primeres.
Va augmentar les exportacions, sobretot els béns acabats.

17. 2.ELSANYSDELCREIXEMENTECONÒMIC
2.4. El finançament exterior del creixement.
 La clau del creixement econòmic va ser l’obtenció de recursos de l’exterior per finançar
les importacions.
QUINS RECURSOS?
1. INVERSIÓ DE CAPITALS, fonamentalment de l’Europa occidental
i destinats a la indústria.
2. DIVISES proporcionades per l’arribada massiva de turistes
europeus.
3. REMESES que els espanyols que havien emigrat a Europa
enviaven a les seves famílies.

18. 2.ELSANYSDELCREIXEMENTECONÒMIC
2.5. Les limitacions de l’economia espanyola.
 Entre les limitacions principals destaca:
 Tot i l’augment del 40% en la renda per habitants entre els anys 1960-1975, el NIVELL de
VIDA es va mantenir per sota del de les economies més industrialitzades d’Europa.
Polarització del creixement econòmic en
els SECTORS INDUSTRIALS i DE SERVEIS.
El sector agrari quedava relativament
abandonat: el camp va restar en una
situació de retard. La població rural va
emigrar.
Es consolida una economia amb una
gran DEPENDÈNCIA de la TECNOLOGIA i
de la INVERSIÓ ESTRANGERES. Van
haver de comprar patents i importar
maquinària, supeditació de l’economia
espanyola als ritmes de creixement i a
les decisions d’empreses estrangeres.

19. 3.CREIXEMENTDEMOGRÀFICICANVISOCIAL
3.1. L’augment de la població.
 Fort augment demogràfic del BABY BOOM: de 30’4 milions (1960) a 35’8 milions (1975).
CAUSES
Natalitat elevada (millors condicions de vida).
Descens de la mortalitat (especialment la infantil per les millores sanitàries).
Augment de l’esperança de vida (fins els 70-76 anys).
 Es fa una política natalista que
manté alta la taxa de fecunditat (2,
8 fills per dona).
 Composició per edats: augmenta
el percentatge de població joves
(boom demogràfic) i de població
vella (augment de l’esperança de
vida), en detriment de l’adulta.
 El creixement de la POBLACIÓ
CATALANA va ser encara més
accelerat: de 3,9 milions (1960) als
5,5 milions (1975). Sobretot per
l’arribada de la gran onada
migratòria.
 La taxa de natalitat catalana es va
situar per sobre de la mitjana
espanyola.

20. 3.CREIXEMENTDEMOGRÀFICICANVISOCIAL
Evolució dels components demogràfics
a Espanya
Anys TN TM CN
1951-55 15,9 10,4 5,5
1956-60 18 9,9 8,1
1961-65 19,1 9 10,1
1966-70 19,7 8,7 11
1971-75 19,9 8,5 11,4

21. 3.CREIXEMENTDEMOGRÀFICICANVISOCIAL
3.2. Els moviments migratoris.
 El creixement demogràfic va anar acompanyat d’importants moviments migratoris.
 Les zones agrícoles
Procés de mecanització
i la modernització
agricultura.
Pagesos sense feina
Única solució la emigració:
intens ÈXODE RURAL (dècada
del 1960).
Andalusia
Extremadura
Dues Castelles
Múrcia
Galícia
Principals proveïdors
d’emigrants. Més d’1
milió tres-cents mil
espanyols. Van marxar
a altres països.
FRANÇA
ALEMANYA
SUÏSSA
BÈLGICA

22. 3.CREIXEMENTDEMOGRÀFICICANVISOCIAL
 Les MIGRACIONS INTERIORS van ser molt
espectaculars.
1. Entre el 1962-1973: 4 milions persones
van canviar de lloc de residència.
2. Les regions agrícoles van ser les principals
proveïdores.
3. Destinació : MADRID, CATALUNYA, PAÍS
BASC I VALÈNCIA.
 El PROCÉS MIGRATORI va ser especialment intens a CATALUNYA, van arribar 1, 8 milions
d’immigrants entre 1940-1975.
No planificació. Importants conseqüències i desequilibris
regionals.
Procedència: Andalusia, Extremadura, les Dues Castelles i Aragó.
També de les zones interiors i de la muntanya de Catalunya a les
ciutats.

23. 3.CREIXEMENTDEMOGRÀFICICANVISOCIAL
S’instal·len a : Barcelona i al CINTURÓN INDUSTRIAL (Badalona, Sta. Coloma, Sabadell,
Terrassa, Cornellà, St. Feliu de Llobregat, St. Boi...)
Van créixer gairebé fins a la saturació i sense infraestructures: BARRAQUISME.
Proliferació de barris mal equipats, amb habitatges precaris i amb dèficits de
serveis socials bàsics.
Despoblament progressiu,
sobretot de joves, de l’Urgell,
Pallars Solsonès, la Conca de
Barberà, etc.

24. Júlia López Valera (Institut Banús)

25. 3.CREIXEMENTDEMOGRÀFICICANVISOCIAL
3.3. Els canvis en l’estructura social.
 El desenvolupament de la indústria , més l’expansió del sector serveis van suposar una
transformació molt important de les estructures socioprofessionals de la població.
 DISTRIBUCIÓ SECTORIAL:
 Creixement del nombre d’OBRERS INDUSTRIALS: 4 milions.
 A Catalunya la xifra d’assalariats (85% de la població activa catalana al 1975). Superior a la
mitjana espanyola i semblant a les regions europees.
 Va augmentar el volum de les classes mitjanes. Es consolida la BURGESIA URBANA.
 Van créixer:
AGRICULTURA
INDÚSTRIA
SERVEIS
1950
AGRICULTURA
INDÚSTRIA
SERVEIS
1975
-Professionals autònoms.
- Funcionaris de l’Estat.
- Professionals qualificats: gestió industrial o financera/ activitats terciàries.

26. 3.CREIXEMENTDEMOGRÀFICICANVISOCIAL
3.4. Les noves pautes socials i culturals.
 L’expansió de l’economia va comportar una transformació profunda de la societat. Com? Deixant
enrere la misèria i la rígida moral de la postguerra i avançant cap a unes pautes socials i uns hàbits
culturals propis.
L’augment del poder
adquisitiu va donar la
possibilitat d’entrar a la
SOCIETAT de CONSUM. Es va
viure amb gran intensitat.
Nou utillatge: frigorífics,
televisors, altres
electrodomèstics...
Popularitza l’automòbil (Seat
600) de producció nacional.

27. 3.CREIXEMENTDEMOGRÀFICICANVISOCIAL
El nivell de la població va millorar
considerablement.
1970. LLEI GENERAL D’EDUCACIÓ:
remodela el sistema educatiu; augment de
la població escolaritzada (des
d’ensenyament primari fins la universitat);
creixement inversions de l’Estat en
l’educació; disminució de l’analfabetisme.
Canvis significatiu en la família: substitució
de la família extensa per la FAMÍLIA
NUCLEAR (pares i fills) típica del món urbà i
industrial.

28. 3.CREIXEMENTDEMOGRÀFICICANVISOCIAL
 La condició FEMENINA també va canviar:
1. La dona comença a abandonar el paper tradicional, s’incorpora al món dels estudis i
el treball.
2. Nova mentalitat que defensava la seva llibertat: NOU MOVIMENT FEMINISTA.
3. Malgrat la incorporació de la dona a noves activitats, la taxa d’ocupació femenina
molt per sota de la mitjana.

29. 3.CREIXEMENTDEMOGRÀFICICANVISOCIAL
 La RENOVACIÓ DE L’ESGLÉSIA derivada del
Concili Vaticà II va tenir gran impacte a
Espanya.
-Un sector de l’Església comença a
distanciar-se del règim.
- Context de secularització creixent i de
disminució de la seva influència.
 El progrés econòmic, la modernització
social i el canvi de pautes culturals van
suposar menys suport social al règim.
 EL CANVI SOCIAL VA ESTIMULAR EL CREIXEMENT D’UN NOU TIPUS D’OPOSICIÓ QUE
RECLAMAVA LA DEMOCRATITZACIÓ DEL RÈGIM.

30. 4.REFORMISMEFRANQUISTAIIMMOBILISME
4.1. El govern dels tecnòcrates.
 L’obertura a l’exterior, el desenvolupament econòmic i la transformació radical de la societat
fan que el govern emprengui un seguit de reformes polítiques per amagar alguns aspectes del
franquisme.
 L’ascensió política de Carrero Blanco va reforçar els TECNÒCRATES vinculats a l’Opus Dei al si
del govern.
 Els governs a partir del 1962 incorporaren nous ministres de la línia tecnocràtica: Alberto
Ullastres, Laureà López Rodó; i joves falangistes com MANUEL FRAGA IRIBARNE (cartera
Informació i Turisme.

31. 4.REFORMISMEFRANQUISTAIIMMOBILISME
 Objectiu dels governs:
a. Promoció desenvolupament econòmic.
b. RENOVACIÓ POLÍTICA. Modernització: administració, legislació, institucions règim.
 Segons el seu programa la prosperitat econòmica enfortiria la pau social i supliria la manca de
llibertats i de participació política de la societat espanyola.
 El millorament del BENESTAR SOCIAL donaria aparença de modernitat a la dictadura.
4.2. Les reformes legislatives.
 La nova orientació del govern obligà a un impuls legislatiu per modernitzar les institucions, per
apaivagar les tensions socials i per canalitzar les discrepàncies entre les famílies.
 Al 1963 es crea el TRIBUNAL D’ORDRE
PÚBLIC (TOP): delictes polítics a jurisdicció
civil. Es pretenia suavitzar el perfil de la
dictadura a l’exterior.

32. 4.REFORMISMEFRANQUISTAIIMMOBILISME
 Es va augmentar la tolerància i la permissivitat:
1. LLEI DE PREMSA (1966). Suprimia la censura prèvia i es podia publicar noves revistes
públiques i llibres. Sí que es fixava un sistema de multes i suspensions per als que superessin
el marge de tolerància previst.
2. LLEI DE LLIBERTAT RELIGIOSA (1967). Igualtat de totes les religions i llibertat de culte.
3. LLEI DE REPRESENTACIÓ FAMILIAR. Elecció de 108 procuradors que formen el terç familiar.
Només persones afins al Movimiento i a més limitava el dret de vot als caps de família.

33. 4.REFORMISMEFRANQUISTAIIMMOBILISME
 Es modifica el marc de les relacions laborals:
1. LLEIS DE CONVENIS COL·LECTIUS (1958). Negociar salaris i
condicions laborals entre empresaris i obrers. Jurats d’empresa i
enllaço sindicals. Aquest nou marc va permetre “l’entradisme” =
entrada de treballadors opositors als franquisme. Van ser molt
importants les eleccions sindicals del 1966. Les candidatures
impulsades pels sindicats clandestins (CCOO i USO) van tenir èxit.
 L’any 1967 s’aprova la LLEI DE LA SEGURETAT SOCIAL: amplià els
mecanismes de cobertura social. Construcció d’un incipient Estat
del benestar.

34. 4.REFORMISMEFRANQUISTAIIMMOBILISME
 L’any 1967, es promulga la LLEI ORGÀNICA de l’ESTAT (LOE). Es pretenia coronar l’edifici
institucional del franquisme.
• Aprovada en referèndum.
• Retocs en algunes lleis fonamentals.
• Depurava el llenguatge feixista.
• Confirmava la institució monàrquica del règim.
• Concretava les funcions dels òrgans de l’Estat:
1. Concentració poders dictador.
2. Separació entre el cap de l’Estat i
president del govern (Franco va exercir els
dos càrrecs fins al 1973).

35. 4.REFORMISMEFRANQUISTAIIMMOBILISME
 L’any 1969, s’aprova la LLEI DE SUCCESSIÓ. Franco designà com a successor : Joan Carles de
Borbó amb el títol de Príncep d’Espanya. Això va agreujar les tensions entre els tecnòcrates
(partidaris de la successió monàrquica) i els falangistes (volien impulsar les institucions del
Movimiento com a garantia de la continuïtat del règim).

36. 4.REFORMISMEFRANQUISTAIIMMOBILISME
4.3. Les relacions internacionals.
 L’any 1962, Espanya sol·licità l' ingrés a la COMUNITAT ECONÒMICA EUROPEA i se li va negar
perquè no era un estat democràtic. L’any 1970 es va signar un ACORD PREFERENCIAL. Es
redueixen els aranzels i afavorí les exportacions industrials espanyoles.
 Espanya participà en el PROCÉS DE DESCOLONITZACIÓ africà.
 L’any 1956 França pacta amb el rei del Marroc el
reconeixement de la independència del protectorat. Espanya es va
veure forçada a retirar-se.
 L’any 1968 es concedí la independència a GUINEA
EQUATORIAL.
 El 1969 es cedeix al Marroc el territori de l’IFNI.
 Es va mantenir el Sàhara occidental fins al 1975.
4.4. El triomf de l’immobilisme.
 Els enfrontaments entre reformistes i immobilistes al si del govern esclaten públicament l’any
1969 arran de L'ESCÀNDOL MATESA (empresa maquinària tèxtil connectada amb l’Opus Dei).

37. 4.REFORMISMEFRANQUISTAIIMMOBILISME
 L’ESCÀNDOL MATESA va tenir a veure amb un frau fiscal relacionat amb l’exportació de
maquinària tèxtil. Van haver-hi denúncies de corrupció.
 Va ser un afer àmpliament difós per la premsa. Es culpà l’obertura informativa propiciada
per la Llei de Premsa.
 Va tenir REPERCUSSIONS POLÍTIQUES IMPORTANTS:
1. Expulsió dels sector més tecnòcrates del govern.
2. Carrero Blanco, vicepresident del nou govern, va veure la necessitat d’endurir la política
interna del règim tot restringint la Llei de Premsa i augmentant la repressió.

38. 4.REFORMISMEFRANQUISTAIIMMOBILISME
 Alguns delictes van tornar a ser considerats rebel·lió militar i l’ESTAT D’EXCEPCIÓ (1969-
1970) va ser un recurs. Es van augmentar les detencions i la violència policíaca.
 El CONSELL DE GUERRA A BURGOS (1970) amb la petició de 6 penes de mort va suposar
àmplies protestes i una campanya internacional que demanava l’indult. Franco va exercir el
dret de gràcia.
 Les tensions internes centrades en la continuïtat del règim es van decantar a favor de les
POSICIONS IMMOBILISTES avalades per Carrero Blanco.
 Es va paralitzar el nou projecte de Llei d’Associacions Polítiques.
 La nova Llei Sindical (1971) va ser un recull de normes ja vigents.
 Es va endurir la política sancionadora de la Llei de Premsa.

39. 5.CONFLICTIVITATSOCIALIOPOSICIÓPOLÍTICA
5.1. Els moviments socials d’oposició.
La protesta del treballadors va se un focus principal de tensió a partir de la dècada del 1960. Va
augmentar la intensitat de les vagues i de les reivindicacions obreres.
 Entre el 1960 i el 1975 els CONFLICTES LABORALS van augmentar, sobretot a zones amb
tradició sindical més arrelada: Astúries, Barcelona, Guipúscoa i Biscaia entre d’altres.
 La majoria dels conflictes tenien el seu origen en qüestions laborals i molt es van acabar
polititzant.
 L’any 1962, Astúries va patir una vaga
de minaires que es va estendre pels
principals nuclis industrials del país
(500.000 obrers).

40. 5.CONFLICTIVITATSOCIALIOPOSICIÓPOLÍTICA
 La conflictivitat obrera estimulà el sorgiment d’un SINDICALISME al marge de l’oficial:
 Una altre element de contestació va ser el MOVIMENT ESTUDIANTIL, que a partir de la dècada
del 1960 va manifestar el seu ideari antifranquista.
L’any 1964 neix a Barcelona CCOO, un sindicat independent i democràtic que impulsava la lluita
laboral i política. Combinava acció il·legal (vagues) amb acció legal (elecció enllaços sindicals).
L’any 1967, un grup de sindicalistes vinculats a les Joventuts Obreres Cristianes es separen de
CCOO i funden UNIÓ SINDICAL OBRERA (USO).
L’any 1966, estudiants de la UB, en un acte
celebrat al convent dels Caputxins de Sarrià van
crear el Sindicat Democràtic d’Estudiants
(SDEUB).

41. 5.CONFLICTIVITATSOCIALIOPOSICIÓPOLÍTICA
 Durant la dècada del 1970 es donen més moviments socials. Gran importància dels MOVIMENTS
de les ORGANITZACIONS VEÏNALS. Impulsades per una minoria polititzada que reclamava millors
condicions de vida per als barris.
 La difusió dels postulats reformistes del CONCILI VATICÀ II i la preocupació per la injustícia
social va donar lloc a l’aparició dins de l’ESGLÉSIA CATÒLICA d’actituds crítiques contra la
dictadura.
Declaracions de l’abat de Montserrat (1964)
Participació d’organitzacions catòliques (JOC,
HOAC) en les mobilitzacions.
Una part de la jerarquia eclesiàstica es va
distanciar del règim. Manifestació pacífica de
130 capellans a Barcelona contra els
maltractaments a comissaria (1960).
La reivindicació democràtica va arribar
també a les files de l’EXÈRCIT, on un grup
d’oficials va crear la UNIÓN MILITAR
DEMOCRÀTICA (UMD).

42. 5.CONFLICTIVITATSOCIALIOPOSICIÓPOLÍTICA
5.2. Els grups polítics antifranquistes.
 L’extensió de la conflictivitat social va donar lloc al creixement i recomposició de l’OPOSICIÓ
POLÍTICA AL FRANQUISME. Els partits polítics van renovar els seus dirigents i les seves activitats.
 A CATALUNYA:
1. L’organització d’esquerra amb una estructura organitzativa clandestina més sòlida
era el PARTIT SOCIALISTA UNIFICAT DE CATALUNYA (PSUC). Tenia una implantació
social considerable.
2. Paper important de les organitzacions socialistes:
FRONT OBRER de CATALUNYA (FOC), 1961.
MOVIMENT SOCIALISTA DE CATALUNYA (MSC).
3. Altres grups amb presència testimonial poc activa:
UNIÓ DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA (UDC).
FRONT NACIONAL DE CATALUNYA (FNC).
ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA (ERC).
4. El 1974, neix CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA de CATALUNYA (CDC): catalanista de
centre.
Tota aquesta oposició va coordinar la seva actuació: COMISSIÓ COORDINADORA
de FORCES POLÍTIQUES de CATALUNYA (1969).

43. 5.CONFLICTIVITATSOCIALIOPOSICIÓPOLÍTICA  A la RESTA DE L’ESTAT:
1. El grup més actiu era el PARTIDO COMUNISTA de ESPAÑA
(PCE).
2. També mantenia la seva organització el PARTIDO SOCIALISTA
OBRERO ESPAÑOL (PSOE).
3. L’oposició moderada estava representada per la
DEMOCRÀCIA CRISTIANA, amb poca base social però amb alguns líders de
prestigi.
•Barreja d’idees
socialitzants i de
nacionalisme radical
•Estratègia de lluita armada
contra el franquisme a
partir del 1968.
Al PAÍS BASC, el PARTIT
NACIONALISTA BASC
(PNB) mantenia la seva
estructura, el fet de més
repercussió fou la creació
d’ETA l’any 1959.
L’any 1962, el PSOE va
participar en el IV
Congrés del Moviment
Europeu, anomenat “EL
CONTUBERNI DE
MUNICH”. Es reivindicava
la necessitat d’una
Espanya democràtica.

44. 5.CONFLICTIVITATSOCIALIOPOSICIÓPOLÍTICA
5.3. La represa cultural de Catalunya.
 Certa tolerància del règim que es va aprofitar.
 Emergeix un MOVIMENT CIVIL CATALANISTA:
 Va anar acompanyat de CAMPANYES REIVINDICATIVES en defensa de la catalanitat i de les
llibertats democràtiques.
 També es va produir un moviment important
de RENOVACIÓ PEDAGÒGICA (Rosa Sensat).
• Primeres revistes en català: Serra d’Or.
• Creació i consolidació d’entitats: Omnium Cultural.
• Creació i consolidació de projectes cultural com Enciclopèdia Catalana.
• Creació d’editorials: Edicions 62.
• Fenòmen molt important: Nova Cançó catalana.
• Fets del Palau de la Música de Barcelona (1960): detenció de dirigents que havien
repartit fulls de mà i que havien entornat cançons catalanistes.

45. 6.LACRISIDELADICTADURA
6.1. La crisi política del règim.
 CARRERO BLANCO va ser la persona més important per mantenir la unió de totes les famílies
franquistes i assegurar la continuïtat del règim després de la mort del dictador. `El 20 de
desembre de 1973 va ser assassinat per ETA a Madrid.
 A partir d’aquest moment la fractura entre els IMMOBILISTES i els OBERTURISTES va ser
cada vegada més gran.
OBERTURISTES:
Conveniència d’un canvi progressiu
mitjançant la creació d’associacions
polítiques dins del Movimiento.
IMMOBILISTES:
Continuïtat a qualsevol preu.
Els sectors més ultres s’oposaven a
qualsevol transformació. Eren els
anomenats BÚNQUERS
(comandaments militars, vells
falangistes i polítics més
recalcitrants com: José A. Girón i
Blas Piñar).

46. 6.LACRISIDELADICTADURA
 El gener de 1974 es forma un nou govern presidit per CARLOS ARIAS NAVARRO, pretenia unir
oberturistes i immobilistes. Programa “ESPÍRITU del 12 DE FEBRERO”.
 Els sectors ultradretans van denunciar un perill imminent i van forçar que el govern d’Arias
Navarro es decantés clarament vers l’IMMOBILISME. Els ministres oberturistes van abandonar
el govern.
• Va prometre una nova llei municipal per triar els
alcaldes i els membres de les diputacions
provincials.
• Va augmentar el poder dels procuradors a les
Corts i va augmentar el nombre.
• Anuncià reformes sindicals.
• Nova llei sobre associacions polítiques.

47. 6.LACRISIDELADICTADURA
6.2. L’expansió dels moviments antifranquistes
 A partir del 1973, creixement espectacular de la conflictivitat social i de la contestació política.
 La PROTESTA OBRERA I D’ESTUDIANTS va augmentar considerablement i els GRUPS
D’OPOSICIÓ van crear nous organismes unitaris per reivindicar la democratització.
 L’any 1971 es creà l’ASSEMBLEA de CATALUNYA, tota l’oposició catalana. Mobilitzà una
oposició de masses amb l’eslògan “LLIBERTAT, AMNISTIA I ESTATUT D’AUTONOMIA”.
 El 1974, per iniciativa del PCE es constitueix a París la JUNTA DEMOCRÀTICA de ESPAÑA.
 El 1975, el PSOE impulsà la PLATAFORMA DE CONVERGÈNCIA DEMOCRÀTICA juntament amb
la UGT, el PNB i altres sectors democratacristians.
CCOO
Partits d’esquerra
Personalitats dreta democràtica
Programa:
- Formació d’un govern provisional per implantar un règim
democràtic i adoptar de manera immediata mesures com
l’amnistia, les llibertats polítiques i sindicals i la legalització de
tots els partits polítics.

48. 6.LACRISIDELADICTADURA
 L’any 1976, la Junta i la Plataforma, que tenien un programa semblant: COORDINACIÓN
DEMOCRÀTICA O PLATAJUNTA.
 Els últims anys de la dictadura va haver-hi una intensificació de la VIOLÈNCIA POLÍTICA:
1. ETA va augmentar els atemptats i va sorgir un nou TERRORISME ultraesquerrà:
FRAP i GRAPO.
2. Intensificació de la REPRESSIÓ: 1974, execució Puig Antich; 1975, nou decret llei
antiterrorista: instauració d’un Estat d’excepció permanent; 1975, condemnats a mort
i executats dos activistes d’ETA i tres del FRAP.

49. 6.LACRISIDELADICTADURA
6.3. La mort del dictador
 La malaltia de Franco es va anar agreujant els anys 1974-1975. Això feia que no pogués
exercir les seves funcions.
 El CONFLICTE DEL SÀHARA serà un nou focus desestabilitzador.
• Era un territori ric en fosfats.
• Cobejat pels països veïns.
• 1973 es crea el Front Polisario, una
organització nacionalista per la
independència.
• Espanya optà per acceptar la
descolonització.
• Hassan II del Marroc organitzà
(octubre 75), la MARXA VERDA,
invasió pacífica del territori sahrahui.
• El 14 de novembre es signa l’ACORD
de MADRID: lliurament del Sàhara al
Marroc i a Mauritània.

50. 6.LACRISIDELADICTADURA
 Franco va morir el 20 de novembre de 1975. Deixà un règim anacrònic i en crisi profunda.

51. REPASSAL’ESSENCIAL

52. REPASSAL’ESSENCIAL