Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)

6,637 views

Published on

Presentació destinada a l'alumnat de 2n de Batxillerat de la matèria d'Història.

Published in: Education
  • Me a encantado vv un gsto aver leido la tua presentasion chiki beibi
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here

Unitat 2. la crisi de l'antic règim (1788 1833)

  1. 1. Unitat 2: La crisi de l’Antic Règim (1788-1833) Júlia López Valera
  2. 2.  Crisi monarquia absoluta amb el regnat de Carles IV (1788-1808). Causes: impacte revolució francesa, guerres exteriors i dificultats econòmiques.  Guerra del Francès (1808-1814)  Promulgació de la Constitució de 1812.  Retorn de Ferran VII (1814-1833)  Esfondrament definitiu de l’Antic Règim. Júlia López Valera (Institut Banús) S U M A R I
  3. 3. Júlia López Valera (Institut Banús) CRONOLOGIA
  4. 4. 1.LACRISIDELREGNATDECARLESIV(1788-1808) Júlia López Valera (Institut Banús) LA MONARQUIA DE CARLES IV: LA GUERRA GRAN  El rei allunya del govern als ministres il·lustrats i tanca les fronteres amb França.  El 1792 nomena primer ministre a MANUEL GODOY.  L’execució del rei Lluís XVI desencadena la GUERRA GRAN (1793-1795): - Afecta sobretot a Catalunya i el País Basc. - Entre el març del 1793 i el febrer del 1794 les tropes espanyoles avancen en territori francès. A mitjans de 1794 es capgira la situació. - Finalment derrota de les tropes espanyoles que porta a la PAU DE BASILEA (1795). Suposa: 1. La retirada dels francesos de Catalunya. 2. La subordinació d’Espanya als interessos francesos. L’aliança amb els francesos, comporta un conflicte amb Gran Bretanya que volia el domini marítim. Forts enfrontaments i derrota de l’armada espanyola a la BATALLA DE TRAFALGAR (1805) i el conseqüent desastre naval.
  5. 5. 1.LACRISIDELREGNATDECARLESIV(1788-1808) Júlia López Valera (Institut Banús) CONSEQÜÈNCIES: 1. Paralització del comerç colonial. 2. Agreujament de la crisi de la hisenda reial (no ingressos comerç amb Amèrica). 3. Producció teixits afectada. QUÈ FA GODOY? 1. Endeuta el país. 2. Augmenta les contribucions . 3. Desamortització i venda de les terres de l’església.
  6. 6. 1.LACRISIDELREGNATDECARLESIV(1788-1808) Júlia López Valera (Institut Banús) AMPLIA OPOSICIÓ a GODOY: - Noblesa. - Església. - Classes baixes. L’ESFONDRAMENT DE LA MONARQUIA BORBÒNICA  Al 1807 Godoy, amb el vist i plau de Carles IV signen amb Napoleó el TRACTAT DE FONTAINEBLEAU, que autoritzava a l’exèrcit francès a entrar a Espanya per atacar Portugal. A canvi es repartien Portugal i se li donava un principat a Godoy.  La presència de les tropes va ser acceptades per les autoritats borbòniques però va causar irritació a la població.  El 18 de març de 1808:
  7. 7. 1.LACRISIDELREGNATDECARLESIV(1788-1808) Júlia López Valera (Institut Banús)  Per què? Per por a que la presència francesa acabés sent una invasió. I per l’actitud de Carles IV i de Godoy que volien marxar a Amèrica.  Participació popular, dirigida per la noblesa palatina i el clero.  L’objectiu: destitució de Godoy i abdicació de Carles IV en el seu fill Ferran.  Els amotinats aconseguiren els seus objectius: CRISI PROFUNDA DE LA MONARQUIA. LA MONARQUIA DE JOSEP BONAPARTE  Carles IV i Ferran VII són convocats a Baiona per Napoleó. Abdiquen en la persona de Napoleó que nomena rei d’Espanya al seu germà: JOSEP BONAPARTE, Pepe Botella.
  8. 8. 1.LACRISIDELREGNATDECARLESIV(1788-1808) Júlia López Valera (Institut Banús)  Es convoquen corts per tal d’aprovar una constitució que acabés amb l’Antic Règim i ratifiqués el nomenament de Josep Bonaparte. CARTA DE BAIONA Declarava la igualtat dels espanyols davant la llei, els impostos i l’accés als càrrecs públics.  Josep I la jurà el 7 de juliol de 1808. Va intentar una experiència reformista que portés a la LIQUIDACIÓ DE L’ANTIC RÈGIM: 1. Abolició règim senyorial. 2. Desamortització terres de l’Església. 3. Desvinculació de les primogenitures. 4. Desvinculació de les terres de mans mortes. Va tenir poc suport.
  9. 9. 2.LAGUERRADELFRANCÈS Júlia López Valera (Institut Banús) LA RESISTÈNCIA CONTRA LA INVASIÓ  Les tropes franceses entren a Barcelona el 13 de febrer de 1808, controlen la ciutat i es despleguen pel territori.  Les notícies de l’aixecament de la població de Madrid contra els francesos i la repressió exercida pel GENERAL MURAT contra els revoltats, encoratja l’aixecament.  Hi ha dues raons per a la mobilització: resposta popular contra la presència francesa i rebuig cap a les autoritats borbòniques.
  10. 10. 2.LAGUERRADELFRANCÈS Júlia López Valera (Institut Banús) Els afusellaments del 3 de maig Francisco de Goya (1813-1814) .Pintura a l’oli. 268 cm x 347 cm. Museu del Prado.
  11. 11. 2.LAGUERRADELFRANCÈS Júlia López Valera (Institut Banús)  La població s’organitzà en JUNTES D’ARMAMENT I DEFENSA ( a la pràctica, organismes de govern alternatiu). Van ser en primer lloc locals i van estar dirigides per partidaris de Ferran VII. 18 en total. Què van fer? 1. Assumir la sobirania en absència del rei. 2. Declarar la guerra a Napoleó. 3. Cercar el suport de la Gran Bretanya.  Al setembre de 1808, les juntes envien representants a Aranjuez per formar la JUNTA SUPREMA CENTRAL, amb l’objectiu de coordinar la lluita i dirigir el país.  Trencament amb les institucions de la monarquia.  Floridablanca i Jovellanos van ser els membres més il·lustres de la Junta.  Va reconèixer Ferran VII com a rei legítim. La Junta va fugir a Sevilla, i després a Cadis. JUNTA DE CATALUNYA
  12. 12. 2.LAGUERRADELFRANCÈS Júlia López Valera (Institut Banús) LA LLUITA ARMADA  Semblava que la invasió havia de ser ràpida i fàcil.  La resistència de ciutats com Girona, Saragossa o Tarragona van immobilitzar part de l’exèrcit i va impedir el progrés cap al Sud.  L’organització de tropes de voluntaris van aconseguir èxit al BRUC el 6 i 14 de juny de 1808.  Poc després les tropes espanyoles aconsegueixen la victòria BAILÉN. L’exèrcit francès es replegà al nord de l’Ebre i força a Josep I a abandonar Madrid.  Al novembre Napoleó es desplaça a Espanya amb un exèrcit de 250.000 homes.  El gener de 1809 Josep I entrava novament a Madrid.  La resistència a la invasió es va portar a terme amb partides de GUERRILLERS. Escamots locals de 30-50 persones: artesans, pagesos, estudiants, advocats... Els dirigents eren militars o clergues. Lluitaven en petits grups sobre el terreny conegut i amb recolzament de la població.
  13. 13. 2.LAGUERRADELFRANCÈS Júlia López Valera (Institut Banús) CATALUNYA: DE L’OCUPACIÓ A L’ANNEXIÓ  Entre el 1809 i el 1810 les principals ciutats catalanes cauen en mans de l’invasor.  Aquesta aparent situació d’estabilitat, fa que els francesos intentin una aproximació als catalans. Com ? Us del català i al gener del 1812 s'annexiona Catalunya a l’Imperi.  Es van traslladar funcionaris que volien impulsar reformes i millores en el camp fiscal, jurídic i administratiu. Forta resistència popular i de la guerrilla.  Mitjans del 1812 la guerra és desfavorable a Napoleó, perquè havia desplaçat part de les tropes a Rússia.  Les forces espanyoles, amb el suport de la guerrilla i de l’exèrcit britànic (Wellington), aconsegueixen la victòria d’ARAPILES (Salamanca, juliol de 1812).  Josep I abandona furtivament Madrid.  Napoleó pactà la fi del conflicte. TRACTAT DE VALENÇAY (1813), que reconeix Ferran VII com a rei i l’exèrcit francès abandona la Península.
  14. 14. 2.LAGUERRADELFRANCÈS Júlia López Valera (Institut Banús) LES ACTITUDS DAVANT LA INVASIÓ AFRANCESATS Intel·lectuals, Alts funcionaris i Alta noblesa. Col·laboren amb Josep I. Volen modernitzar Espanya sense córrer riscos. Alguns es van exiliar. FRONT PATRIÒTIC CLEGART I NOBLESA Volen retorn de l’absolutisme. Defensaven la tradició i la religió catòlica. Rebutjaven canvis socials. LIBERALS: Il·lustrats i burgesos. Volen modernitzar el país GRAN PART DE LA POBLACIÓ: Moviment de defensa i resistència contra l’invasor i en defensa de la tornada de Ferran VII i de les prerrogatives de l’Església Catòlica.
  15. 15. 3.LESCORTSDECADISILACONSTITUCIÓDEL1812 Júlia López Valera (Institut Banús) LA CONVOCATÒRIA DE LES CORTS  La JUNTA CENTRAL es va dissoldre el gener de 1810. Havia iniciat un procés de convocatòria de corts (per decidir sobre l’organització i el destí). Es va crear una REGÈNCIA formada per 5 membres i es fan consultes sobre les reformes que s’havien de fer.  Va ser un procés difícil per la guerra.  La JUNTA SUPERIOR DE CATALUNYA, envià 20 diputats que no formaven un grup homogeni. Destaca, ANTONI DE CAPMANY.
  16. 16. 3.LESCORTSDECADISILACONSTITUCIÓDEL1812 Júlia López Valera (Institut Banús) LA CONSTITUCIÓ DEL 1812 Les corts s’obren el setembre de 1810. Es formà una CAMBRA ÚNICA i s’aconseguí el principi de SOBIRANIA NACIONAL. Una comissió s’encarregà de preparar un projecte de constitució. 19-març-1812 “LA PEPA”
  17. 17. 3.LESCORTSDECADISILACONSTITUCIÓDEL1812 Júlia López Valera (Institut Banús) DECLARACIÓ DE DRETS DEL CIUTADÀ  Llibertat de pensament i opinió.  Igualtat davant la llei.  Dret de petició, llibertat civil, dret propietat. NACIÓ  Conjunt de tots els ciutadans de tots dos hemisferis. ESTRUCTURA DE L’ESTAT Monarquia limitada, basada en la divisió de poders. PODER LEGISLATIU  Competència de les corts: 1. Elaboració de lleis. 2. Aprovació dels pressupostos i tractats internacionals. 3. Comandaments sobre l’exèrcit. 4. Diputats que ocupaven càrrec durant dos anys.  Sufragi universal, masculí i indirecte. PODER EXECUTIU  El monarca era el cap: 1. Direcció del govern. 2. Intervenció en l’elaboració lleis. 3. Tenia vot suspensiu. 4. Decisions refrendades pels ministres. PODER JUDICIAL  Competència exclusiva dels tribunals.
  18. 18. 3.LESCORTSDECADISILACONSTITUCIÓDEL1812 Júlia López Valera (Institut Banús) ALTRES ARTICLES:  Reforma dels impostos i de la hisenda.  Creació d’un exèrcit nacional.  Servei militar obligatori. Implantació de l’ensenyament primari, públic i obligatori. Territori dividit en províncies, creació diputacions provincials. Es creava la MILÍCIA NACIONAL. Compromís de mantenir la CONFESSIONALITAT CATÒLICA DE L’ESTAT.
  19. 19. 3.LESCORTSDECADISILACONSTITUCIÓDEL1812 Júlia López Valera (Institut Banús) L’ACCIÓ LEGISLATIVA DE LES CORTS  Van aprovar unes LLEIS I DECRETS destinats a ELIMINAR LEGALMENT L’ANTIC RÈGIM: a.- Supressió senyories jurisdiccionals. b.- Eliminació de les primogenitures i la desamortització de les terres comunals. c.- Abolició de la Inquisició. d.- Llibertat d'impremta, condicionada per unes juntes de censura. e.- Llibertat de contractació, anul·lació dels gremis i unificació del mercat.  Els legisladors van aprofitar la situació per crear un marc legislatiu molt més avançat.  No va tenir gaire incidència pràctica per la situació de guerra i per la tornada de Ferran VII.
  20. 20. Júlia López Valera (Institut Banús) 4.ELREGNATDEFERRANVII(1814-1833) La tornada del rei planteja un problema...
  21. 21. 4.ELREGNATDEFERRANVII(1814-1833) Júlia López Valera (Institut Banús) LA RESTAURACIÓ DE L’ABSOLUTISME (1814-1820)  Els liberals desconfiaven de Ferran VII i aquest va acatar les seves condicions.  Els absolutistes (noblesa i clero) es van organitzar per demanar la restauració de l’absolutisme.  Ferran VII per mitjà del REIAL DECRET de 4 de MAIG de 1814: Anul·là la Constitució i les Lleis de Cadis. Va anunciar el retorn de l’absolutisme. MANIFIESTO DE LOS PERSAS Mobilitzava al poble per a que mostrés adhesió al rei.
  22. 22. 4.ELREGNATDEFERRANVII(1814-1833) Júlia López Valera (Institut Banús)  Ferran VII restaurà les antigues institucions: MONARQUIA, RÈGIM SENYORIAL I INQUISICIÓ.  Això suposà una TORNADA A L’ANTIC RÈGIM.  Context internacional: derrota de Napoleó. El Congrés de Viena que impulsa els restabliment del vell ordre i la creació de la Santa Aliança.  Les conseqüències de la GUERRA a Espanya van ser molt greus: Entre 255.000 i 375.000 morts. Destrosses i pèrdues al camp (ruïna pagesia, paràlisi comerç i paràlisi producció manufacturera) A les colònies: moviments d’independència.  S’havia produït un canvi de mentalitat en els diferents grups socials:  L’oposició liberal es va anar enfortint. PAGESIA No pagava rendes senyorials i protestaven si es tornaven a posar. SECTORS BURGESOS Llibertat fabricació i mercat. Qüestionaven la tornada a l’antiga i rígida reglamentació gremial. Acord internacional: Rússia, Prússia i Aústria, que varen prometre ajudar-se en cas de revolucions liberals.
  23. 23. 4.ELREGNATDEFERRANVII(1814-1833) Júlia López Valera (Institut Banús)  A les ciutats van créixer les societats secretes i maçòniques.  Alguns caps de la guerrilla s’havien integrat a l’exèrcit, això originà un sector liberal: PRONUNCIAMENT MILITAR per fer jurar a Ferran VII la constitució. A Catalunya el més important va ser a l’abril del 1817 i va estar dirigit per LUIS LACY. Els governs de Ferran VII van fracassar en: -intent de trobar solucions a la fallida de la hisenda reial, a l’emancipació de les colònies, a la crisi econòmica i al progrés de l’oposició liberal. REPRESSIÓ. Única resposta... DIFICULTATS DE RESTAURAR LA MONARQUIA ABSOLUTISTA COM SI RES NO HAGUÉS PASSAT.
  24. 24. 4.ELREGNATDEFERRANVII(1814-1833) Júlia López Valera (Institut Banús) EL TRIENNI LIBERAL (1820-1823)  L’1 de gener de 1820 el coronel RAFAEL de RIEGO es va revoltar a Sevilla i va recórrer Andalusia proclamant la Constitució del 1812.  La passivitat de l’exèrcit, l’acció dels liberals i la neutralitat dels pagesos van obligar a Ferran VII a acceptar la Constitució (10 de març).  Es formà un nou govern que : PROCLAMÀ AMNISTIA CONVOCÀ ELECCIONS A CORTS  Els resultats electorals donaren la majoria als diputats liberals que començaren una important OBRA LEGISLATIVA:
  25. 25. 4.ELREGNATDEFERRANVII(1814-1833) Júlia López Valera (Institut Banús) Restaura llibertat d’indústria, liberalització dels intercanvis comercials, abolició dels gremis, supressió de les senyories jurisdiccionals i de les primogenitures i la venda de terres dels monestirs. Van establir la disminució del delme i reformes en el sistema fiscal, el codi penal i l’exèrcit. Van iniciar la modernització política i administrativa: ajuntaments i diputacions electius, es desenvolupà la Milícia Nacional com a cos armat de voluntaris (classes mitjanes urbanes). Finalitat: garantir l’ordre i defensar les reformes constitucionals.
  26. 26. 4.ELREGNATDEFERRANVII(1814-1833) Júlia López Valera (Institut Banús) LES DIFICULTATS DEL TRIENNI  Les reformes van suscitar l’OPOSICIÓ.  Ferran VII utilitzà el dret de vet, conspirà contra el govern i cercà de recuperar el poder per mitjà de la intervenció de les potències absolutistes.  Les noves mesures liberals van provocar el DESCONTENTAMENT DELS PAGESOS:  La NOBLESA i l' ESGLÉSIA van impulsar la revolta contra els governants. L’any 1822 s’aixequen PARTIDES ABSOLUTISTES a diferents llocs.  Problemes entre els LIBERALS per com encarar les reformes: L’abolició de les senyories jurisdiccionals no facilitava l’accés a la terra: -Els antics senyors, són els nous propietaris. - Els pagesos eren arrendataris i podien ser expulsats si no pagaven. El pagament de les rendes s’havia de fer en metàl·lic. Els pagesos més pobres i més indefensos donaren suport a l’agitació antiliberal. MODERATS Reformes limitades que no perjudiquin la noblesa i la burgesia propietària. EXALTATS Reformes més radicals i favorables a les classes mitjanes i populars.
  27. 27. 4.ELREGNATDEFERRANVII(1814-1833) Júlia López Valera (Institut Banús) LA DÈCADA OMINOSA (1823-1833)  La SANTA ALIANÇA, a petició de Ferran VII, va posar fi al règim liberal.  El 1823, ELS CENT MIL FILLS DE SANT LLUÍS, comandats pel duc d’Angulema van entrar a Espanya i restituïren Ferran VII al tron. Poca resistència. Ferran VII recuperà la condició de monarca absolut, tot i que les potències restauradores li van demanar que fes algunes reformes molt moderades per tal d’acontentar la població: Proclamació d’una amnistia. Organització d’una administració per donar estabilitat a la monarquia. No acceptà Ferotge REPRESSIÓ CONTRA ELS LIBERALS Exili, Mort, Presó
  28. 28. 4.ELREGNATDEFERRANVII(1814-1833) Júlia López Valera (Institut Banús)  L’altre gran problema era el PROBLEMA ECONÒMIC. Dificultat hisenda agreujades per la pèrdua de les colònies : control estricte de la despesa Aranzel proteccionista per a les manufactures catalanes i LÓPEZ BALLESTEROS (proper als interessos industrials) s’incorporà al ministeri d’hisenda. Això va descontentar molt als sectors més reialistes. A Catalunya, l’any 1827: esclat de la GUERRA DELS MALCONTENTS O AGRAVIATS. . Dirigents nobiliaris i clericals. . Pagesos descontents. El govern va acabar amb la revolta. Què volien? El retorn als costums tradicionals.
  29. 29. 4.ELREGNATDEFERRANVII(1814-1833) Júlia López Valera (Institut Banús) CONFLICTE DINÀSTIC I TRANSICIÓ POLÍTICA  L’any 1830 , Ferran VII té una filla: ISABEL. Això plantejà un greu conflicte de caràcter successori. Fins al moment, CARLES MARIA ISIDRE, germà del rei, era el successor previsible.  Els partidaris de Carles (CARLINS) es negaren a acceptar la situació i influïren sobre el rei per a que la canviés.  M. Cristina va entendre que si volia que la seva filla regnés s’havia d’acostar als sectors més moderats.  M. Cristina va ser REGENT durant la malaltia del rei. Què va fer? La LLEI SÀLICA, d'origen francès i implantada per Felip V , impedia ser reina a ISABEL. Es promulgà la PRAGMÀTICA SANCIÓ que derogava la llei i convertia ISABEL en reina. Formar un nou govern reformista. Decretà una amnistia. Es preparà per enfrontar-se als carlins. Va substituir alguns capitans absolutistes.
  30. 30. 4.ELREGNATDEFERRANVII(1814-1833) Júlia López Valera (Institut Banús)  L’any 1833 mor Ferran VII. El seu testament diu que:  El mateix dia, Carles es proclama rei i s’inicia una insurrecció absolutista al nord d’Espanya i a Catalunya. Comença la PRIMERA GUERRA CARLINA. ISABEL reina M.CRISTINA Governadora fins a la majoria d’edat
  31. 31. 5.LAINDEPENDÈNCIADEL’AMÈRICAHISPÀNICA Júlia López Valera (Institut Banús) L’AMÈRICA ESPANYOLA AL FINAL DEL S. XVIII  Al llarg del segle XVIII, el reformisme borbònic havia donat lloc a una ETAPA DE PROSPERITAT als territoris d’ultramar.  L’exemple d’independència dels EUA (1776) va ser molt important.  La Gran Bretanya s’encarregà de donar suport als moviments secessionistes, ja que ambicionava el control del mercat americà. Reactivació comerç Posada en marxa i explotació de nombroses plantacions (esclaus) Creixement econòmic BURGESIA CRIOLLA Van fer seves les idees liberals. Van elaborar programes que portaven cap a la independència Per què? • Tractament discriminatori en el càrrecs colonials. •Submissió a forts impostos. • Control sobre economia (sobretot en el comerç).
  32. 32. 5.LAINDEPENDÈNCIADEL’AMÈRICAHISPÀNICA Júlia López Valera (Institut Banús) EL PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA  A partir del 1808 els criolls opten per no acceptar l’autoritat de Josep Bonaparte, creen JUNTES que assumeixen poder dels seus territoris.  No van reconèixer l’autoritat de la Junta Suprema Central.  Cap al 1810 moltes es van declarar autònomes: Virregnat del Riu de la Plata, JOSÉ de SAN MARTÍN proclamà l’any 1810 la independència de la República Argentina. Virregnat de NOVA GRANDA i VENEÇUELA, SIMÓN BOLÍVAR. MÈXIC, MIGUEL HIDALGOS I JOSÉ M. MORELOS.  Les Corts de Cadis van considerar les colònies com a territori espanyol i reconeixien e els drets dels criolls.
  33. 33. 5.LAINDEPENDÈNCIADEL’AMÈRICAHISPÀNICA Júlia López Valera (Institut Banús) L’AMÈRICA ESPANYOLA AL FINAL DEL S. XVIII  El 1814, acabada la guerra, Ferran VII envià l’exèrcit que pacificà Nova Granada i Mèxic. La intransigència de la monarquia va ajudar a l’expansió del moviment d’alliberament. Amb la independència de PERÚ i BOLÍVIA es posà fi a la presència espanyola a l’Amèrica continental. SAN MARTÍN, propicià al 1818 la independència de XILE. BOLÍVAR, va posar les bases per a la formació de la Gran Colòmbia (VENEÇUELA, COLÒMBIA, EQUADOR I PANAMÀ) AGUSTÍN DE ITURBE, independència el 1821 de MÈXIC
  34. 34. 5.LAINDEPENDÈNCIADEL’AMÈRICAHISPÀNICA Júlia López Valera (Institut Banús) LES REPERCUSSIONS A CATALUNYA  En menys de vint anys es perden les colònies a l’Amèrica continental. Això va suposar un fort cop:  Molts catalans van tornar a Catalunya i van repatriar el seus capitals. Va ser un bon IMPULS per al DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC DE CATALUNYA. 1. Comerciants i empresaris emprenedors. 2. van cercar negocis on invertir: indústria i comprant terres i modernitzant el camp català.  Les Antilles, especialment Cuba, és la principal destinació de les exportacions catalanes. Pèrdua de pes en la política internacional Pèrdua per al conjunt de l’economia espanyola.
  35. 35. Júlia López Valera (Institut Banús) REPASSAL’ESSENCIAL
  36. 36. Júlia López Valera (Institut Banús) REPASSAL’ESSENCIAL

×