Unitat 3. la construcció de l'estat liberal (1833 1868)

Unitat 3: La construcció de l’Estat liberal (1833-1868)
Júlia López Valera

Júlia López Valera (Institut Banús)
S
U
M
A
R
I
 Procés de revolució liberal durant el regnat d’Isabel II (1833-
1868).
 Llarga guerra civil entre carlins i isabelins.
Triomf dels liberals.
 Nova classe dirigent: burgesia agrària.

CRONOLOGIA

1.LAPRIMERAGUERRACARLINA(1833-1840) DUES OPCIONS ENFRONTADES
 Els insurrectes proclamen príncep Carles Maria Isidre (defensa absolutisme + societat
tradicional) = llarga guerra civil.
CARLISME
 Ideologia tradicionalista i
antiliberal.
 Lema: “Déu, Pàtria i Furs”.
 Gran nombre del CLERO.
 Bona part PETITA NOBLESA
RURAL.
 Forta implantació al PAÍS BASC,
NAVARRA, part de CATALUNYA,
ARAGÓ i VALÈNCIA.
 Molts eren propietaris
empobrits, artesans arruïnats...
ISABELINS
 En un primer moment, suport
d’una bona part de l’ALTA NOBLESA
i dels FUNCIONARIS, així com un
sector de la JERARQUIA
ECLESIÀSTICA.
 Obligada a cercar l’adhesió dels
liberals. M. Cristina va haver
d’acceptar la fi de l’absolutisme i
de l’Antic Règim.

1.LAPRIMERAGUERRACARLINA(1833-1840) EL DESENVOLUPAMENT DEL CONFLICTE ARMAT
 Els carlins inicialment no tenien un exèrcit regular, sí escamots que actuaven segons el
mètode de guerrilles.
 El 1833 apareixen les primers partides CARLINES, el focus més important a NAVARRA i PAÍS
BASC , als Pirineus catalans, el nord de Castelló, el Baix Aragó i a les comarques catalanes de
l’Ebre.
 Hi ha dues fases del conflicte armat:

1.LAPRIMERAGUERRACARLINA(1833-1840) PRIMERA ETAPA (1833-1835)
 Consolidació d’un front de guerra al nord per part dels carlins, seguit de triomfs.
 L’any 1834, Carles s’instal·là a Navarra, va crear una monarquia amb cort, govern i exèrcit.
 El general ZUMALACARREGUI aconseguí conquerir algunes ciutats més, però no Bilbao on
els van matar.
 A Catalunya: primeres partides a Prats de Lluçanès, va sufocar la revolta l’exèrcit.
 Aprofitant que el gruix de l’exèrcit isabelí no hi era, a partir del 1835 els carlins es
reorganitzaren:
Conqueriren bona part de la Catalunya
interior i de la muntanya tortosina.
RAMÓN CABRERA, va ser un dels líders
destacats.
TOMÁS DE ZUMALACÁRREGUI

1.LAPRIMERAGUERRACARLINA(1833-1840) SEGONA ETAPA (1836-1840)
 La guerra s’inclinà a favor del bàndol liberal a partir de la victòria del GENERAL ESPARTERO.
 Els carlins van iniciar una sèrie d’expedicions a altres zones:
a. 1837. Navarra. Catalunya. Madrid. No prenen la
capital i es retiren al nord.
b. Zona est: incursions al litoral valencià.
 Al NE les tropes liberals recuperaven ciutats.
 La feblesa del carlisme va propiciar diferencies entre:
TRANSACCIONISTES
Partidaris d’un acord amb
els liberals.
El GENERAL MAROTO
aconseguí la signatura del
CONVENI DE BERGARA
(1839)
INTRANSIGENTS
Defensors de continuar la
guerra.
Manteniment furs bascos i navarresos.
Integració oficialitat carlina en l’exèrcit
reial.
amb el general Espartero

2.ELPROCÉSDEREVOLUCIÓLIBERAL(1833-1843) ELS GOVERNS DE TRANSICIÓ
 Ferran VII al seu testament havia previst la constitució d’un Consell de Govern per assessorar
M. Cristina.
 Davant l' EXTENSIÓ DE LA INSURRECIÓ CARLINA, el tron isabelí començà a trontollar:
- sectors absolutistes completament contraris a Isabel.
- immobilisme del govern de Cea que impossibilitava el recolzament dels liberals.
 Alguns assessors reials van convèncer la regent de la necessitat de nomenar un nou govern.
 Presidit per FRANCISCO CEA BERNÚDEZ.
 Integrat majoritàriament per absolutistes
moderats.
 Proposava tímides reformes administratives.
L’única reforma va ser la NOVA DIVISIÓ
PROVINCIAL d’Espanya. Intentava avançar cap a
la unitat administrativa i posar fi a
l’administració local de l’Antic Règim. El 1833,
Espanya quedà dividida en 49 províncies.

2.ELPROCÉSDEREVOLUCIÓLIBERAL(1833-1843)  El presidia: FRANCISCO MARTÍNEZ de la ROSA, liberal
moderat.
1. Inicià unes petites reformes.
2. Promulgació 1834 d’un ESTATUT REIAL. Conjunt de
regles per convocar unes corts que continuaven sent les
mateixes de l’Antic Règim, lleugerament adaptades.
 Aquestes REFORMES EREN INSUFICIENTS per a una bona
part dels liberals.
 La divisió que es va produir al liberalisme en el Trienni
Liberal, va donar lloc a dues grans tendències.
Liberalisme moderat es
va situar al costat de la
corona.
Els més exaltats, els
progressistes, van
mantenir
descontentament i
intenció de lluitar.
 La corona va donar suport als moderats, finalment la corona es va veure obligada a
acceptar un govern progressista.

2.ELPROCÉSDEREVOLUCIÓLIBERAL(1833-1843) ELS PROGRESSISTES EN EL PODER
 Tenien la seva força en el domini del MOVIMENT POPULAR i en una forta influència en la
Milícia Nacional.
 Es van situar al capdavant de REVOLTES POPULARS contra el clero i les autoritats properes
al carlisme.
 A Catalunya, aquestes revoltes, s’anomenaren BULLANGUES i s’iniciaren a Reus i després es
van estendre a Barcelona. Les classes populars van:
Incendiar fàbriques
Cremar convents
Assassinar al general Bassa
Es formà una JUNTA que va
assumir el govern del Principat
Reunió Corts
Llibertat de premsa
Nova llei electoral
Reorganització milícia nacional
Lleva de 200.000 homes.
demandes

2.ELPROCÉSDEREVOLUCIÓLIBERAL(1833-1843)  El setembre del 1835 M.Cristina encarregà la formació del govern a un LIBERAL
PROGRESSISTA: MENDIZÁBAL.
 Davant les pressions l’agost del 1836 M. Cristina restablí la Constitució de Cadis i donà el
poder al PROGRESSISTA CALATRAVA que va proposar Mendizábal com a ministre d’hisenda.
1. Inicià reforma de l’Estatut Reial.
2. Prengué mesures per aconseguir diners per organitzar i armar un
exèrcit.
Decretà la desamortització dels
béns del clero.
Com?
Com a resposta:
Revoltes a favor del
restabliment de la
Constitució 1812.
Els privilegiats es
queixaren. I van
demanar a la reina la
seva destitució.
Insurrecció dels sergents
de la GRANJA
(residència d’estiu de la
reina)

2.ELPROCÉSDEREVOLUCIÓLIBERAL(1833-1843) EL DESMANTELLAMENT DE L’ANTIC RÈGIM
 D’agost del 1836 a finals del 1837 els progressistes assumeixen la tasca de desmantellar
l’Antic Règim i implantar un sistema liberal, constitucional i de monarquia parlamentària.
 Principis de la propietat privada i lliure disponibilitat de la terra.
 A partir del 1837 amb tres mesures:
REFORMA AGRÀRIA LIBERAL
DISSOLUCIÓ DEL RÈGIM SENYORIAL
• Pèrdua atribucions jurisdiccionals
dels senyors, sí van mantenir les
terres.
• Molts pagesos passen a condició
d’arrendataris o jornalers.
DESVINCULACIÓ
• Fi dels patrimonis units
obligatòriament a una família o
institució.
• Propietaris lliures per vendre-les.
DESAMORTITZACIÓ
• 1886 es decretà la dissolució dels
ordres religiosos, incautació del
patrimoni i venda, per recaptar
diners.
•Béns posats a subhasta pública a
canvi de diners o de deute públic.

2.ELPROCÉSDEREVOLUCIÓLIBERAL(1833-1843)
LLIURE FUNCIONAMENT DEL MERCAT
Tot un seguit de mesures legislatives encaminades a aconseguir el lliure funcionament del
mercat:
1. Abolició dels privilegis de la Mesta.
2. Llibertat arrendament agraris i també de preus i emmagatzematge.
3. Abolició privilegis gremials.
4. Reconeixement llibertat d’indústria i comerç.
5. Eliminació de les duanes interiors.
6. Abolició dels delmes eclesiàstics.
LA CONSTITUCIÓ DEL 1837
 Es volia adaptar el text del 1812 als temps actuals.
 Aprovat al juny de 1837, va ser un text breu i curt per regular per mitjà de lleis
orgàniques.

2.ELPROCÉSDEREVOLUCIÓLIBERAL(1833-1843)
 Proclamava alguns dels principis bàsics del PROGRESSISME:
 Recollia alguns elements moderats:
 Altres lleis:
Sobirania Nacional
Àmplia declaració del drets de ciutadans (premsa, opinió, associació)
Divisió de poders
No confessionalitat de l’Estat
Dues cambres: Congrés i Senat (no electiva, designada pel rei)
Amplis poders a la Corona (vet de lleis, dissolució Parlament,
facultat nomenar i destituir els ministres)
Compromís de finançament del culte catòlic
LLEI D’IMPRENTA (1836)
Desapareix la censura prèvia
LLEI ELECTORAL (1837)
Sistema de sufragi censatari.
Votaven els homes més grans de
25 anys i amb 200 rals de
contribució directa com a mínim.
Suposava un 2,4% de la població.

2.ELPROCÉSDEREVOLUCIÓLIBERAL(1833-1843) L’ALTERNANÇA EN EL PODER (1837-1843)
 Va quedar configurat un primer SISTEMA DE PARTITS
 Es van alternar durant el regnat d’Isabel II.
 Era un model polític condicionat per la intromissió dels militars.
 La intervenció dels generals va ser determinant en el
funcionament dels governs entre 1837-1843.
PARTIDO MODERADO
PARTIDO PROGRESISTA
ESPARTERO
NARVÁEZ
O’DONNELL

2.ELPROCÉSDEREVOLUCIÓLIBERAL(1833-1843) ELS MODERATS AL GOVERN (1837-1840)
 Aprovada la Constitució es convoquen noves eleccions l’octubre de 1837. Les van guanyar
els moderats i van intentar desvirtuar els elements més progressistes.
 Van preparar l’any 1840:
 M. Cristina dimití l’any 1840.
 Els sector afins al progressisme van mirar cap al GENERAL ESPARTERO, tenia gran suport
popular i va ser el vencedor de la Guerra Carlina. Assumí el poder i esdevingué regent únic
al 1841.
• Llei electoral més restrictiva.
• Limitaren la llibertat d’impremta.
• LLEI D’AJUNTAMENTS, la corona podia nomenar alcaldes de capitals de
província.
• Llei que va tendir a tornar els béns expropiats al clero.
•Projecte de reimplantació del delme.
La Llei d’Ajuntaments va
enfrontar a progressistes i
moderats
L’oposició impulsà un
ampli MOVIMENT
INSURRECCIONAL
Formació JUNTES
REVOLUCIONÀRIES

2.ELPROCÉSDEREVOLUCIÓLIBERAL(1833-1843) LA REGÈNCIA D’ESPARTERO(1840-1843)
 Va dissoldre les juntes i convocà noves eleccions, la majoria parlamentària va ser per al
progressistes.
 El regent actuà amb AUTORITARISME
 El 1842 anuncià un ARANZEL LLIURECANVISTA. S’obre el mercat als teixits anglesos i això
suposà una amenaça per a la indústria catalana.
 El maig de 1843 s’inicià a Reus un pronunciament contra Espartero, més endavant es forma
una Junta Suprema Provisional (Barcelona).
 Els moderats protagonitzen conspiracions encapçalades per NARVÁEZ i O’DONNELL que
provocaren la DIMISSIÓ D’ESPARTERO que s’exilià a Gran Bretanya.
Governà amb els seus col·laboradors militars
(ELS AYACUCHOS).
Va menystenir les corts.
Protesta de la burgesia i
també de les classes
populars.
1842. AIXECAMENT BARCELONA,
que va ser bombardejada per ordre
d’Espartero.

2.ELPROCÉSDEREVOLUCIÓLIBERAL(1833-1843)  Es constitueix un nou govern progressista.
 Tot i això, els revoltats van continuar i volien:
 Aquest moviment provocà la DIVISIÓ DELS GRUPS SOCIALS CATALANS:
 La ciutat va ser bombardejada pel progressista Prim.
• Establiment sistema fiscal progressiu.
• Respecte llibertats públiques.
• Fi de corrupció en l’administració de l’Estat.
• Implantació de la República.
Fabricants
Comerciants
Gran part progressistes
Intentaren
posar fi revolta
Sectors Populars
JAMÀNCIA a Barcelona
(=Insurrecció)
Setembre-novembre 1843
 Les corts, per no buscar un altre regent, decidiren
avançar la majoria d’edat d’Isabel II i la van
proclamar reina als 13 anys, al novembre del 1843.

3.LESDIFERENTSOPCIONSDELLIBERALISME LES AGRUPACIONS POLÍTIQUES
ELS MODERATS
 Els partits polítics del s.XIX eren:
1. Agrupacions de personalitats al voltant d’algun notable, civil i militar.
2. Corrents d’opinió o CAMARILLES (relacions personals o interessos econòmics)
 Segons ells: “persones d’ordre”.
 Grup heterogeni:
 Líders: RAMON MARIA DE NARVÁEZ i FRANCISCO BRAVO MURILLO
Terratinents
Comerciants
Intel·lectuals conservadors
Restes de vella noblesa i alt clero
Alts comandaments militars

3.LESDIFERENTSOPCIONSDELLIBERALISME  Defensaven:
1. Dret a la propietat.
2. Restringien sufragi segons la riquesa dels electors.
3. Llibertat=bé individual, però per davant els principis d’AUTORITAT I ORDRE
SOCIAL.
4. Desconfiaven de la participació de les masses en la política.
5. Principi de SOBIRANIA COMPARTIDA (Corts i Corona amb amplis poders
d’intervenció).
6. Partidaris de LIMITAR ELS DRETS INDIVIDUALS, també els col·lectius (premsa,
opinió, reunió, associació...).
7. Defensaven la confessionalitat de l’Estat, l’Església catòlica tenia una gran
influència social.
ELS PROGRESSISTES
 Es consideraven “defensors de la llibertat”.
 Format per:
Burgesia mitjana i petita
Oficialitat mitjana de l’exèrcit
Classes populars urbanes: artesans, comerciants i
professionals liberals.

3.LESDIFERENTSOPCIONSDELLIBERALISME  Defensaven:
1. Principi de SOBIRANIA NACIONAL.
2. PREDOMINI DEL PODER LEGISLATIU (corts), la corona tenia una funció
moderadora.
3. Partidaris d’enfortir els poders locals.
4. Amplis drets individuals i col·lectius.
5. Principi de sufragi censatari: ampliació del cos electoral.
6. Propugnen necessitat de reforma agrària.
7. Volien limitar la influència social de l’Església.
 Líders: JUAN ÁLVAREZ MENDIZÁBAL, BALDOMERO ESPARTERO i JOAN PRIM.

3.LESDIFERENTSOPCIONSDELLIBERALISME  L’any 1854 es crea un nou partit UNIÓN LIBERAL
(escissió dels moderats +
grups més conservadors del
progressisme)
Opció
centrista
Unió política amb finalitats de govern
Impulsors:
LEOPOLDO O’DONELL
FRANCISCO SERRANO

DEMÒCRATES
3.LESDIFERENTSOPCIONSDELLIBERALISME
 L’any 1849 es crea el PARTIT DEMOCRÀTIC (escissió dels progressistes).
 Defensava:
1. Drets socials. 7. Partidaris Milícia Nacional.
2. SOBIRANIA POPULAR. 8. Elecció dels ajuntaments i diputacions.
3. SUFRAGI UNIVERSAL MASCULÍ. 9. Implicació administració ensenyament públic
4. Cambra electiva única. i tasques beneficència social.
5. Ampliació llibertats públiques. 10. Predomini social Església catòlica.
6. Reconeixement drets col·lectius. 11. LLIBERTAT DE CULTE.
Força: Classes populars urbanes
REPUBLICANS
 Gent provinent del Partit democràtic contraris a la monarquia.
 República com a única opció veritablement democràtica, permetia l’elecció dels càrrecs
públics, inclòs el cap d’Estat.

4.LADÈCADAMODERADA(1844-1854) LA CONFIGURACIÓ DEL RÈGIM MODERAT
 Les eleccions del 1844 fetes amb sufragi censatari van donar la majoria al moderats.
 Nou govern presidit pel GENERAL RAMÓN NARVÁEZ.
 Volia:
 El règim es va fonamentar en el predomini social de la BURGESIA TERRATINENT (fusió de
vells aristòcrates acceptaven el liberalisme més la nova burgesia propietària rural).
 Consideraven necessari consolidar un ordre que fonamentés les institucions liberals.
 Corona i gran part de l’exèrcit van ser els garants més fidels d’un sistema que falsejava els
resultats. Els opositors només tenien com a opció al conspiració.
•Clausurar etapa revolucionària.
•Normalitzar el funcionament de les institucions liberals.
•Crear legislació bàsica per estructurar un nou Estat basat en:
LIBERALISME MODERAT
Predomini ordre i autoritat
Reforma política i dures
mesures repressives

4.LADÈCADAMODERADA(1844-1854) LA CONSTITUCIÓ DEL 1845
 S’aprova la Constitució 1845 per garantir el nou model polític.
 Idees bàsiques del MODERANTISME:
 La regulació es remetia a lleis posteriors: RESTRICTIVES amb LES LLIBERTATS.
 Grans atribucions a la corona:
 El decret de 1845 regulava la llibertat d’impremta: CONTROL GOVERNAMENTAL SOBRE LA
PREMSA.
1. Sobirania conjunta rei/corts.
2. Ampliació poders executius i menys poders al legislatiu.
3. Restricció del dret de vot i senat no electiu.
4. Els ajuntaments i les diputacions estan sotmesos a l’administració central.
5. Es suprimeix la Milícia Nacional.
6. Exclusivitat a la religió catòlica (oficial de l’Estat) i manteniment del culte i el
clero.
Facultat nomenar ministres
Facultat per dissoldre les corts
Facultat vetar-ne decisions
Facultat designar el senat

4.LADÈCADAMODERADA(1844-1854)  El 1846, Llei electoral = SUFRAGI CENSATARI ENCARA MÉS RESTRINGIT que no superava un
1%.
Els majors contribuents de cada localitat.
També persones destacades de: cultura, exèrcit, administració, Església.
Sistema de districtes uninominals, afavoria el predomini del vot rural.
EL CONCORDAT AMB LA SANTA SEU
 Intent de millorar les relacions amb l’Església.
 1851, CONCORDAT AMB LA SANTA SEU:
Suspensió de la venda dels béns
eclesiàstics desamortitzats i devolució
dels no venuts.
Sosteniment de l’Església espanyola
Reconeixia Isabel II.
Acceptava l’obra desamortitzadora.
Restabliment ordes regulars.
Concessió a l’Església de competències en
educació.
Reconeixement religió oficial.
ESTAT SANTA SEU

4.LADÈCADAMODERADA(1844-1854) LA INSTITUCIONALITZACIÓ DE L’ESTAT LIBERAL
 Consolidació de l’estructura de l’Estat liberal sota els principis de:
CENTRALISME
UNIFORMITZACIÓ
JERARQUITZACIÓ
COM?
Amb les
següents
reformes:
REFORMA FISCAL
(Llei Santillán-Mon 1845)
Objectiu: augmentar ingressos de la hisenda pública.
1. Racionalització del sistema impositiu.
2. Centralitzar impostos en mans de l’Estat.
3. Propiciar contribució directa segons la propietat.
Es va plantejar la unificació de codis amb l’aprovació del CODI PENAL (1848) i elaboració
d’un projecte de codi civil (aprovat anys més tard).

4.LADÈCADAMODERADA(1844-1854) REFORMA DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA
Reorganització càrrecs Estat.
Creació llei funcionaris (accés).
Reordenació administració territorial (enfortiment governs civils i militars, diputacions
provincials)
LLEI D’ADMINISTRACIÓ LOCAL (1845): alcaldes de municipis de més de 2000 hab. i els de
les capitals de província nomenats per la corona i el governador civil nomenava la resta.
Estructura jerarquitzada i piramidal.
QÜESTIÓ FORAL
Decret 1844 que va acordar el manteniment al País Basc i a Navarra dels ajuntaments
forals i juntes generals i duanes als Pirineus.
SISTEMA NACIONAL D’INSTRUCCIÓ PÚBLICA
Regulava diferents nivells d’ensenyament i elaborava plans d’estudis.
LLEI MOYANO 1857 (1a gran llei d’educació espanyola).
SISTEMA MÈTRIC DECIMAL(sistema de pesos i mesures únic).
Es va crear la GUÀRDIA CIVIL (1844) per al manteniment de l’ordre públic. Era un cos
armat, amb finalitats civils i estructura militar. Duc d’Ahumada.

LA CRISI DEL GOVERN MODERAT4.LADÈCADAMODERADA(1844-1854)
 La vida política es va desenvolupar al voltant de la “cort”, grups de pressió:
 Restringit el nombre de votants, els progressistes no poden accedir al poder per mitjà de les
eleccions.
 La burgesia CONSERVADORA CATALANA, que va donar suport als moderats també van
quedar al marge.
 A Catalunya, l’exèrcit intervingué directament en la vida ciutadana. Era un instrument de
repressió.
 Els AIXECAMENTS CARLINS es revifaren (1846-1849) i van donar lloc a:
La revolta va ser sufocada gràcies a l’exèrcit,
“CAMARILLES”
Buscaven el favor
reial o
governamental
GUERRA DELS
MATINERS
(2a guerra carlina)
Causes:
1. Crisi agrària produïda per males collites.
2. Crisi indústria tèxtil.
Signe diferenciador: S’hi va afegir la REVOLTA de SECTOR URBANS

4.LADÈCADAMODERADA(1844-1854)
 L’autoritarisme s’accentuà durant el GOVERN DE BRAVO
MURILLO (1852).
Proposà una reforma constitucional que:
• Suposava la desaparició del règim parlamentari
perquè:
1. Possibilitat de governar per decret i suspendre
de manera indefinida les corts.
2. Restringia encara més el cens electoral.
La proposta fracassà per l’oposició d’un sector del moderantisme que
aconseguí desplaçar Bravo Murillo del poder.
 Descomposició interna del partit moderat.
 Augment descontentament d’àmplies capes
socials cada cop més marginades de la vida
política.

5.ELBIENNIPROGRESSISTA(1854-1856) LA REVOLTA DEL 1854 I EL NOU GOVERN PROGRESSISTA
 L’autoritarisme del govern moderat va provocar l’oposició i el rebuig dels progressistes, els
demòcrates i d’alguns sectors moderats. Va donar lloc a :
Juny 1854
Pronunciament de
VICÀLVARO
Elaboren el MANIFEST de
MANZANARES on demanen:
• Acompliment Constitució.
• Reforma Llei electoral.
• Reducció d’impostos.
• Restauració Milícia.
Liderat per
O’DONNELL
(moderat
descontent) que
havia fundat la
UNIÓN LIBERAL
El pronunciament va
triomfar.
La presidència va recaure
en ESPARTERO.
Es van convocar eleccions
segons la legislació del
1837. Amb un cens
electoral més extens.
Resultats eleccions:
Majoria progressista i
alguns diputats democràtics
al parlament.

5.ELBIENNIPROGRESSISTA(1854-1856)  El nou govern va intentar restaurar els PRINCIPIS DEL PROGRESSISME:
1. Reimplantar Milícia i Llei municipal (elecció directa dels alcaldes).
2. Va preparar una nova constitució (1856). No promulgada.
 L'actuació més transcendent va ser el PLA de REFORMES ECONÒMIQUES amb l’objectiu
desenvolupar econòmicament el país i d’industrialitzar-lo.
LA LEGISLACIÓ ECONÒMICA
 Les línies d’acció més importants van ser la represa de l’obra desamortitzadora i la Llei de
ferrocarrils.
LLEI DESAMORTITZADORA
- Ministre MADOZ
-Afectà a béns de l’Estat, Església,
ordes militars, institucions
benèfiques i ajuntaments (béns
propis i comunals).
- Objectiu: aconseguir recursos per a
la Hisenda i impulsar la
modernització econòmica d’Espanya.
- Una part dels recursos anirà a
parar a la xarxa ferroviària.

Regulava la construcció i oferia incentius
a les empreses.
Capital estranger (beneficis).
LLEI GENERAL DE FERROCARRILS (1855)5.ELBIENNIPROGRESSISTA(1854-1856)
Preocupació de les corts per fomentar el desenvolupament econòmic d’Espanya. Altres
actuacions:
1. Legislació per afavorir la REFORESTACIÓ.
2. Posar en funcionament el sistema de telègraf.
3. Ampliar la xarxa de carreteres.
4. Fomentar el creixement de les societats per accions i la banca.
5. Desenvolupar la mineria.
 Tot això va portar a una etapa d’expansió econòmica fins el 1866.

5.ELBIENNIPROGRESSISTA(1854-1856) LA CRISI DEL BIENNI
 A Catalunya la situació de la crisi econòmica més l’epidèmia de febre groga va donar lloc a
les VAGUES OBRERES A BARCELONA (1855). Els treballadors demanaven :
 El malestar social va portar a un important AIXECAMENT PAGÈS en terres castellanes i l’
extensió de les revoltes a moltes ciutats del país.
 El govern presentà una LLEI DEL TREBALL, introduïa algunes millores i permetia les
associacions obreres.
 La creixent CONFLICTIVITAT SOCIAL, va donar lloc a la irrupció del moviment obrer català.
 Les DISCREPÀNCIES DINTRE DE LA COALICIÓ GOVERNAMENTAL:
 Espartero dimiteix, la reina confia el govern a O’Donnell que reprimirà durament les
protestes.
Reducció d’impostos de consum.
Abolició de les quintes.
Millora dels salaris.
Reducció jornada laboral.
Progressisme més moderat: UNIÓN LIBERAL.
Progressisme més radical: PARTIT DEMOCRÀTIC.

6.LADESCOMPOSICIÓDELSISTEMAISABELÍ
(1856-1868)
ELS GOVERNS UNIONISTES (1856-1863)
 El nou govern unionista encapçalat per O’DONNELL intentà assolir un equilibri polític:
elements moderats i progressistes.
 Intentà revitalitzar el PARLAMENTARISME (sota tutela del govern) i exercir una política
més tolerant amb l’oposició. Tot i que les eleccions estaven “amanyades” es fixava una
MINORIA OPOSITORA.
 Es va aconseguir una estabilitat interior relativa, estimulada per una etapa de prosperitat
econòmica.
 Es va portar a terme una política exterior activa buscant el PRESTIGI INTERNACIONAL: es
van fer 3 campanyes de caràcter internacional.
EXPEDICIÓ A INDOXINA (1858-1863)
Amb França
Objectiu: castigar matança missioners
espanyols.
Francesos penetració colonial
INTERVENCIÓ A MÈXIC (1862)
Amb francesos i britànics.
Objectiu: exigir cobrament del deute
acumulat.
Es van retirar per desavinences.
CAMPANYES MILITARS DEL MARROC (1859-1860)
Motivades per disputes frontereres.
Triomf a les batalles de Tetuan i Castillejos.
PAU DE WAD-RAS. Permeté a Espanya la incorporació del territori d’Ifni a la corona i
l’ampliació de la plaça de Ceuta.

6.LADESCOMPOSICIÓDELSISTEMAISABELÍ
(1856-1868)
 Al 1863 es fa evident la descomposició interna de la coalició governamental i donà
lloc a GOVERNS INESTABLES.
 O’ Donnell va dimitir i la reina lliurà el poder als moderats.
ELS GOVERNS MODERATS (1863-1868)
 Del 1863 al 1868, tornada de NARVAEZ al poder i reposició dels vells principis del
moderantisme.
 MODERANTISME, va imposar la FORMA AUTORITÀRIA de govern al marge de tot i de
tothom. Forta repressió sobre els seus opositors.
 La marginació política va fer que els progressistes passessin novament a
l’insurreccionalisme amb el suport del Partit democràtic.
 El 1866 es portà a terme la insurrecció dels sergents de la CASERNA DE SAN GIL, amb
l’adhesió de progressistes i democràtics. Comportà un aixecament popular a Madrid.
 La situació del govern va empitjorar arran de la CRISI DE SUBSISTÈNCIA (augments de
preus i descontentament popular).
 Es va veure la necessitat de promoure un pronunciament que capgirés la situació de
soca-rel.

Unitat 3. la construcció de l'estat liberal (1833 1868)

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Unitat 3. la construcció de l'estat liberal (1833 1868)

Similar to Unitat 3. la construcció de l'estat liberal (1833 1868) (20)

More from Julia Valera

More from Julia Valera (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

Unitat 3. la construcció de l'estat liberal (1833 1868)