Unitat 4. el sexenni democràtic (1868 1874)

Unitat 4: El Sexenni Democràtic (1868-1874)
Júlia López Valera

EL SEXENNI DEMOCRÀTIC 1868-1874.
CAUSES Crisi
Financera.
Govern Provisional.
Gral. Serrano
Pronunciament Insurrecció de
l'exèrcit.
Juntes rev.
Pacte d'Ostnde
1867
-Principis Liberalisme
progressista.
-Sobirania Nacional i
Sufragi Universal.
-Reconeixement de les
llibertats.
-Llibertat de culte.
Es declara la Monarquia
Constitucional.
Constitució 1869
Monarquia Constitucional
d'Amadeu I de Savoia.
(1871-1873).
Manca de suports
polítics.
Crisi
Industrial
catalana.
Crisi de
Subsistència
Crisi Política
Esclat de la 3a
Guerra Carlina
(1872-1876)
Final del regnat
d'Amadeu I
I República
Espanyola
(1873-1874)
-Incapacitat per
resoldre els
problemes.
-Manca de
suport social.

S
U
M
A
R
I
Júlia López Valera (Institut Banús)
 Revolució de setembre 1868: “LA GLORIOSA”.
 Sexenni Democràtic: última etapa de la revolució liberal a Espanya.
 Diferents tipus de conflictes:
 El Sexenni Democràtic va fracassar en l’intent de modernització política del
país.
 Solució: monarquia absoluta Restauració dels Borbó: ALFONS XII.
Fi de la monarquia d’Isabel II
Inici de sis anys d’inestabilitat
(diferents règims polítics).
Cerca d’un nou ordre polític i social.
POLÍTICS:
Sorgiment del federalisme.
Revolta carlina.
Esclat de la guerra a Cuba.
SOCIALS:
Reivindicacions classes populars.
Obrerisme:socialisme i anarquisme.
ECONÒMICS:
Crisi.
Lluita entre proteccionistes i lliurecanvistes.

CRONOLOGIA

1.LESCAUSESDELAREVOLUCIÓ 1.1. Crisi econòmica i malestar social
 Durant el regnat d’Isabel II (1843-1868) es dóna un moment d’expansió econòmica a tota
Europa.
 A mitjans de 1860 comença a canviar. Es produeix una crisi econòmica: en els àmbits
financer i industrial. A Espanya coincideix amb una crisi de subsistència.
CRISI FINANCERA
 S’origina arran de problemes derivats del funcionament de la xarxa ferroviària.
 La seva construcció va suposar una gran inversió de capital a la borsa. El rendiment de les
línies era molt baix.
 L’escàs desenvolupament industrial i la persistència de l’economia agrària (alt grau
d’autoconsum), suposava una escassa utilització.
 Els valors de les accions s’enfonsaren.
 També s’havien enfonsat les cotitzacions del Deute públic.
 Tot plegat va suposar un crisi de bancs i societats de crèdit.
GREU CRISI INDUSTRIAL A CATALUNYA
 La indústria tèxtil cotonera, pateix una forta recessió perquè hi havia poc cotó en floca.
 La guerra de Secessió dels EUA (1861-1865) va interrompre el subministrament, va provocar
l’encariment.
 Moltes petites indústries no ho van aguantar. Descens de la demanda de productes tèxtils i
augment dels preus dels aliments provocats per la crisi de subsistència.

1.LESCAUSESDELAREVOLUCIÓ CRISI DE SUBSISTÈNCIA
 Comença el 1866.
 Es donen un seguit de males collites que porten a l' ESCASSETAT DE BLAT.
 Els preus comencen a pujar. També el pa i altres productes bàsics (arròs, bacallà...).
 La combinació de les tres crisis va agreujar la situació.
 Al camp la fam va comportar una forta violència.
 Per a la ciutat va suposada ONADA D’ATUR.
1.2. La Crisi Política: EL PACTE D’OSTENDE
 A mitjans de la dècada del 1860 una part de la població tenia motius per estar
descontenta:
Grans negociants Demanaven al govern mesures per
salvar les inversions a borsa.
Industrials Exigien proteccionisme.
Obrers/Pagesos Denunciaven la misèria.

1.LESCAUSESDELAREVOLUCIÓ  L’any 1866, després de la revolta de sergents de la CASERNA DE SAN GIL, es portà a terme
una forta repressió. O’DONELL fou separat del govern.
Els governs del PARTIDO
MODERADO van continuar
governant per decret, van
tancar les corts i es van
inhibir davant els problemes
del país.
PACTE
D’OSTENDE
(1867)
Proposava la fi de la monarquia isabelina.
Deixava la decisió sobre la nova forma
de govern en mans de les corts
constituents (elegides per sufragi
universal).
 El PARTIDO PROGRESSISTA, dirigit per PRIM, es negà a
participar a les eleccions. Defensà la conspiració com l’únic
mitjà per accedir al poder, igual que el PARTIT DEMOCRÀTIC.
 Els dos partits signen:

1.LESCAUSESDELAREVOLUCIÓ  L’estiu de 1867 s’estén una revolta popular antiborbònica per CATALUNYA. Estaven implicats:
progressistes, demòcrates i republicans. El moviment fracassà i la repressió va ser molt dura
(sobretot contra els republicans).
 Al novembre s’adhereixen al pacte els UNIONISTES que aportaren alts militars.
 Al final la insurrecció del 1868 va tenir un caràcter de pronunciament militar.

2.LAREVOLUCIÓDESETEMBREDEL1868
2.1. La Revolució del 68 i el Govern provisional
 18 de setembre de 1868, s’inicia d’un PRONUNCIAMENT MILITAR contra el govern d’Isabel II.
 PRIM i SERRANO es van reunir amb els insurrectes i es van posar al capdavant.
 El moviment es va estendre arreu de la Península.
 Les tropes fidels a la monarquia van ser derrotades a ALCOLEA(Còrdova). El govern dimití i
Isabel II sortí cap a l’exili a França el 29 de setembre de 1868.
 En la Revolució de Setembre van tenir un gran protagonisme les forces populars urbanes
dirigides per demòcrates i republicans.
 A moltes ciutats es constituïren JUNTES REVOLUCIONÀRIES que van organitzar la insurrecció i
van fer crides al poble. Demanaven:
Llibertat.
Sobirania.
Separació Església-Estat.
Supressió de les quintes.
Sufragi Universal.
Abolició dels impostos del consum.
Eleccions a Corts constituents.
Repartiment de la propietat.
Proclamació de la República.
 A Barcelona la Junta Revolucionària es
constituí aviat en JUNTA DE CATALUNYA i
esdevingué la nova autoritat política.
mesures
1. Van nomenar nous càrrecs.
2. Van formar la Milícia (ordre públic).
3. S’inicià l’enderrocament de la Ciutadella
(símbol del poder borbònic).

2.LAREVOLUCIÓDESETEMBREDEL1868  El radicalisme d’algunes de les propostes de les Juntes Revolucionàries no agradava a
alguns unionistes i progressistes.
 A primers d’octubre, els insurrectes van proposar a la Junta Revolucionària de Madrid, el
nomenament d’un GOVERN PROVISIONAL centrista. El GENERAL SERRANO, va ser
proclamat REGENT i PRIM, PRESIDENT DE GOVERN (govern de progressistes i unionistes).
1. Dissolució de les Juntes.
2. Desarmament de la Milícia
Nacional.
Van ordenar:

Govern provisional. Figuerola; Sagasta y Ruiz Zorrilla; Prim, Serrano, Topete, López de Ayala, Romero Ortiz i
Lorenzana

2.2. La Constitució del 1869 i la regència
 El govern va promulgar un seguit de decrets:
 Va convocar al gener de 1869 ELECCIONS A CORTS CONSTITUENTS. Van ser les primeres a
Espanya amb sufragi universal masculí (homes més grans de 25 anys).
 A Catalunya el triomf va ser per al Partit Republicà Democràtic Federal.
Llibertat impremta
Dret de reunió i associació
Sufragi universal
S’acontentava
al poble

2.LAREVOLUCIÓDESETEMBREDEL1868 CONSTITUCIÓ DEL 1869:
 Règim de llibertats molt ampli.
 Proclamava la SOBIRANIA NACIONAL, sufragi universal masculí, àmplia declaració de drets i
llibertats, garantia la llibertat de residència, ensenyament i religió (mantenia el culte catòlic).
 Establia la divisió de poders: preeminència del legislatiu (dues cambres) per sobre de
l’executiu. L’estat es declarava monàrquic però la potestat de fer lleis la tenia les corts. Els
poders del rei estaven força limitats. Proclamava la independència judicial (oposicions a la
judicatura).
 Les corts confirmaren SERRANO com a regent i a PRIM com a cap de govern.
 El nou govern va ser ben rebut pels països europeus.
2.3. L’intent de renovació econòmica
 Un dels objectius va ser REORIENTAR LA POLÍTICA ECONÒMICA. Com ? Volien establir una
legislació per a impulsar el creixement econòmic i obertura als països més desenvolupats.
 La política econòmica es caracteritzà per la defensa del lliurecanvisme i per l’obertura del
mercat espanyol a l’entrada de capital estranger.
 Es suprimí la contribució de CONSUMS (que es restablí més tard)

2.LAREVOLUCIÓDESETEMBREDEL1868  Es va introduir una contribució personal que gravava tots els ciutadans de manera directa i
proporcional a la seva renda.
 S’estableix la PESSETA com a unitat monetària.
 El problema més greu era l’estat caòtic de la hisenda pública, amb un enorme DEUTE PÚBLIC
al que havia de sumar-se el deute contret amb la banca estrangera.
 La crisi del ferrocarril es va resoldre promulgant la
 Es van LIBERALITZAR els INTERCANVIS exteriors, el juliol de 1869,per mitjà de la LLEI DE
BASES ARANZELÀRIES. Molt, aviat comptà amb l’oposició dels industrials cotoners catalans i
dels cerealistes castellans.
LLEI DE MINES
(1871)
Venda o concessions de
jaciments a companyies
privades (sobretot estrangeres)
Amb aquests
ingressos :
devolució dels
préstecs.

2.LAREVOLUCIÓDESETEMBREDEL1868 2.4. El nou panorama polític
 Dominat per tres tendències:
MODERATS( de dreta)
Fidels a Isabel II
Suport:
Nobles i propietaris agraris.
CONJUNCIÓ
MONARQUICODEMOCRÀTICA
Dominava les Corts, diputats progressistes
al voltant de Prim o Sagasta (sector
unionista) i un petit grup de monàrquics
democràtics.
Defensaven:
1. Forma de govern monàrquica,
subordinada a la sobirania nacional.
2. Ampli respecte a les llibertats
públiques.
Suport:
Burgesia financera i industrial
Classes mitjanes urbanes
Sector de l’exèrcit
Intel·lectuals.

2.LAREVOLUCIÓDESETEMBREDEL1868 PARTIT REPUBLICÀ FEDERAL
(esquerra)
Pi i Margall/Figueras
Federalisme=sistema de pactes
lliures entre diferents pobles o
regions.
Defensaven:
1. Forma de govern
republicana.
2. Separació Estat-Església.
3. No intervenció de l’exèrcit
en la política.
4. Promulgava ampliació de
drets.
5. Intervenció de l’Estat en la
regulació de les condicions
laborals
Dues tendències
BENÈVOLS
Pi i Margall
Respecte a la legalitat i
federalisme impulsat pel govern.
INTRANSIGENTS
José M. De Orense
Suport a la insurrecció popular
per proclamar la república.
UNITARIS(eren republicans també)
Emilio Castelar
Defensaven la unitat de l’Estat, eren conservadors i contraris al federalisme.

2.LAREVOLUCIÓDESETEMBREDEL1868 2.5. Republicanisme federal i agitació social
 La Constitució del 1869 i el nou sistema polític van introduir canvis polítics, però no van
satisfer les REIVINDICACIONS POPULARS, va generar un sentiment de frustració.
 El descontentament popular va generar una forta CONFLICTIVITAT EN LA PAGESIA(demanaven
millor repartiment de les terres) i REVOLTES URBANES(contra els consums, les quintes i
l’augment dels preus).
 Tot això va augmentar l’auge del republicanisme federal, ja que era l’única formació política
sensible a la qüestió social.
 Van haver-hi revoltes a diferents llocs (Malaga, Sevilla...) en defensa del republicanisme
federal. El govern de Prim imposà l’Estat de guerra: la repressió va ser molt dura.
 Tots aquests fracassos van portar a part de l’obrerisme cap a les IDEES INTERNACIONALISTES.
 Acceptar la monarquia suposava perdre l’esperança del canvi (República).
 El manteniment del culte i del clero topava amb els desitjos laics d’alguns
sectors.
 La limitació de les reformes socials disgustava als pagesos i als obrers.

3.ELREGNATD’AMADEUDESAVOIA(1871-1873) 3.1. Un monarca per a un règim democràtic
 Prim fou l’encarregat de sondejar i negociar entre els ambaixadors estrangers qui podia ser
el candidat ideal.
 Finalment va ser AMADEU DE SAVOIA
Concepció
democràtica de la
monarquia i gran
popularitat (la
seva família va ser
artífex de la
unificació d’Itàlia)
Va ser elegit rei el novembre de 1870,
arribà el mes següent just quan havien
assassinat al general Prim. Va ser
proclamat rei al gener de 1871 i jurà la
Constitució).

3.ELREGNATD’AMADEUDESAVOIA(1871-1873) 3.2. Les dificultats de la nova dinastia
 Tenia un SUPORT ESCÀS (el van votar 191 del 311 diputats).
 El regnat va durar dos anys.
 Amb diferents problemes:
1. Econòmics: hisenda pública.
2. Enfrontaments entre els partits polítics.
SÍ: Progressistes i unionistes NO:
-Aristocràcia, clero i camarilles.
- Una part de l’exèrcit.
- El poble

3.ELREGNATD’AMADEUDESAVOIA(1871-1873) 3.3. Una inestabilitat permanent
MODERATS:
 Considerava il·legítima la nova dinastia, perquè eren fidels als Borbó.
 Cánovas del Castillo va anar captant descontents entre els unionistes i els progressistes.
 L’opció alfonsina va tenir el suport de l’Església i també de l'elit dels diners.
CARLINS:
 S’havien reorganitzat com a força política.
 L’arribada del rei va donar arguments per a una nova insurrecció armada (3a Guerra Carlina).
 La guerra va suposar un focus permanent de problemes i d’inestabilitat.
CONFLICTE A CUBA (1868):
 Insurrecció dirigida pels criolls (blancs nascuts a l’illa). Amb el suport popular perquè
prometia la fi de l’esclavitud.
 El govern d’Amadeu intentà un projecte per abolir l’esclavitud i concessió de reformes
polítiques.
 Negativa dels sectors econòmics espanyols amb interessos a Cuba.

3.ELREGNATD’AMADEUDESAVOIA(1871-1873) INSURRECCIONS DE CARÀCTER FEDERALISTA (1872):
 Es combinava l’acció dels republicans més influències idees internacionalistes (anarquistes).
 Fortament reprimides . Suposà un augment del distanciament de la població.
 La crisi final del regnat d’Amadeu va ser conseqüència de la desintegració de la coalició
governamental (unionistes, progressistes, democràtics).
 En dos anys van haver-hi 6 governs i 3 eleccions.
 L’oposició practicava un abstencionisme.
 L’11 de febrer de 1873, Amadeu va presentar la seva RENÚNCIA AL TRON i abandonà
Espanya.

4.LAPRIMERAREPÚBLICAESPANYOLA(1873-1874)
4.1. La proclamació de la República
La primera república espanyola es proclamà el febrer de 1873 i fou enderrocada, per un cop
d’Estat, el gener de 1874.
 Va ser la sortida més fàcil davant la renúncia d’Amadeu de Savoia.
 Va ser aprovada l’11 DE FEBRER DE 1873, amb 258 vots a favor i 32 en contra.
 Es va triar ESTANISLAU FIGUERAS com a president de govern.
 No tenia però un suport real.
 Gran part de la cambra era monàrquica, per tant era una
estratègia per organitzar el retorn dels borbons.
 Tenia poques possibilitats d’èxit, es va fer evident amb
l'AÏLLAMENT INTERNACIONAL (era vista com un règim
revolucionari que podia posar en perill l’estabilitat
d’Europa). Només va ser reconeguda per Suïssa i pels Estats
Units.
 Sí que va ser rebuda amb entusiasme pel sectors més populars que es preguntaven si es
podria fer un canvi.

4.LAPRIMERAREPÚBLICAESPANYOLA(1873-1874)  A Catalunya es van generalitzar ràpidament les reivindicacions:
- Reducció de la jornada laboral.
- Augment dels salaris.
- Proclamació, el 8 de març, de l’Estat Català dins de la República federal
espanyola.
 També a Andalusia es va estendre , des dels primers dies, un ampli moviment
insurreccional.
 Una gran part dels dirigents del republicanisme federal eren lluny de les aspiracions
revolucionàries de les bases del partit.
 Es van dissoldre les juntes i es van reprimir les revoltes populars, es van convocar
ELECCIONS a CORTS CONSTITUENTS.
 Les eleccions del 10 de maig van ser
guanyades pels REPUBLICANS FEDERALS
amb una àmplia majoria.
Va ser una victòria enganyosa
perquè el 60% de l’electoral es
va abstenir i la majoria de forces
polítiques es van situar contra la
República.

4.LAPRIMERAREPÚBLICAESPANYOLA(1873-1874) 4.2. L’intent d’instaurar una república federal
 S’obren les corts l’1 de juny de 1873 i el 7 de juny es proclama la REPÚBLICA DEMOCRÀTICA
FEDERAL.
 La presidència va quedar en mans d’ESTANISLAU FIGUERAS que dimití als pocs dies. FRANCESC
PI I MARGALL serà el nou president.
 Intencions de grans reformes:
 La poca durada de la república va fer que només es
poguessin portar a terme les següents reformes:
Constitució federal.
Separar Església-Estat.
Donar independència a les
colònies.
Restaurar disciplina a l’exèrcit.
Elaborar un seguit de lleis socials.
Abolició de l’esclavitud a les colònies.
Supressió de les quintes.
Reformes d’alguns impostos.
Inici de la legislació laboral.

4.LAPRIMERAREPÚBLICAESPANYOLA(1873-1874) El projecte de constitució liberal
 Es presentà el projecte al juliol, però no va ser debatut ni tampoc aprovat.
 La CONSTITUCIÓ REPUBLICANA FEDERAL del 1873 pretenia:
 L’aspecte més nou , era l’estructura de l’Estat:
* Nació espanyola formada per 17 estats (Cuba també).
* El poder emanava de tres nivells: municipis, estats regionals i Estat federal.
 El projecte plantejava:
1. Un Estat no centralista.
2. Recollia tradicions regionalistes que trobarem a
les futures propostes nacionalistes.
1. Implantació de la democràcia.
2. Reconeixement d’amplis drets i llibertats.
3. La República tindria un president.
4. Corts de dues cambres , el Senat i el Congrés.
5. Llibertat de culte.
6. Separació Església-Estat.
Tindrien autonomia
econòmica, administrativa i
política. Elaborarien
constitucions pròpies.

4.LAPRIMERAREPÚBLICAESPANYOLA(1873-1874) Els conflictes armats
 Van suposar greus problemes que van paralitzar l’acció del govern:
CUBA:
- La guerra iniciada al 1868 s’anava estenent i radicalitzant.
- Les autoritats i funcionaris espanyols a l’illa es decantaven per la monarquia
alfonsina i per tant, van actuar al marge del poder republicà.
EXTENSIÓ INSURRECCIÓ CARLINA:
- Va passar d’un enfrontament no gaire important a ser un front obert.
- Al juliol s’ estén per gran part de Catalunya i des d’allà es fan incursions a altres llocs.
- A les zones sublevades es va anar formant un embrió d’Estat. Els ajuntaments i les
diputacions estaven sota els principis forals, s’impulsava la llengua pròpia i també les
institucions regionals.
- El conflicte es va perllongar fins al 1876.

4.LAPRIMERAREPÚBLICAESPANYOLA(1873-1874) 4.3. La insurrecció cantonal
 El CANTONALISME va ser un fenomen complex ja que barrejava aspiracions autonomistes
amb aspiracions de revolució social.
 La proclamació de cantons independents va ser conseqüència d’aplicar l’ESTRUCTURA
FEDERAL des de baix, impulsada pel desig d’avançar en les REFORMES SOCIALS.
 A les zones amb una forta implantació republicana, al mes de juliol es proclamaven diferents
cantons. Els protagonistes van ser: artesans, petits comerciants i assalariats, dirigits pels
federals intransigents.
 Pi i Margall que no volia acabar amb el cantonalisme per la força va dimitir, i va ser substituït
per NICOLAS SALMERÓN.
 Va dimitir perquè no va voler signar les penes de mort que havia imposat l’exèrcit.
Acció militar.
Va acabar amb la insurrecció.
Va donar poder als militars.
L’exèrcit va ser l’única força capaç de contenir la revolució
social.

4.LAPRIMERAREPÚBLICAESPANYOLA(1873-1874)  El va substituir EMILIO CASTELAR (republicanisme unitari):
Era més conservador en qüestions socials.
S’entenia amb l’exèrcit.
La República va fer un desplaçament progressiu cap a la dreta.
S’intentà portar a terme una política d’autoritat i força per controlar els problemes.
Al setembre aconsegueix plens poders de les Corts.
ESTANISLAU FIGUERAS
11 DE FEBRER DE 1873 AL 10 DE JUNY DE 1873
FRANCESC PI I MARGALL
11 DE JUNY DE 1873 AL 18 DE JULIOL DE 1873.
NICOLÁS SALMERON
19 DE JULIOL DE 1873 AL 7 DE SETEMBRE DE 1873
EMILIO CASTELAR
8 DE SETEMBRE DE 1873 AL 3 DE GENER DE 1874
PRESIDENTSDELAIREPÚBLICA

COP D’ESTAT DEL GENERAL PAVÍA (gener de 1874)
 El poder va passar a mans d’una coalició d’unionistes-progressistes encapçalada pel
GENERAL SERRANO que va intentar estabilitzar un règim republicà de caràcter conservador.
 La base social ja havia trobat la solució: ALFONS XII.
 CASTELAR:
 Alguns diputats van plantejar una MOCIÓ DE CENSURA.
 El dia 3 de gener de 1874 s’obren les Corts i el govern de Castelar és derrotat. La intenció era
formar un govern d’esquerra.
Poc suport a les corts.
Va suspendre les sessions del parlament.
Va governar de manera autoritària i fent costat als conservadors.
Va atorgar atribucions als caps militars.
4.4. La fi de l’experiència republicana

 29 de desembre de 1874 el
pronunciament militar d’Arsenio Martínez
Campos a Sagunt, proclama rei d’Espanya a
ALFONS XII.
 Isabel II havia abdicat en el seu fill.
 Cánovas del Castillo era el seu ideòleg i el
dirigent de la seva causa.
 L’1 de novembre de 1874 Alfons de Borbó
havia signat el MANIFEST DE SANDHURST.
Era el programa de la monarquia alfonsina:
un règim de signe conservador i catòlic que
garantiria el funcionament del sistema
polític liberal i restabliria l’estabilitat
política i l’ordre social.

ALGUNSCONCEPTES
 TOC DE QUEDA: es refereix a l'establiment d'una certa hora del dia, en certes ciutats o estats i per
diversos motius, a partir de la qual es prohibeix o limita als seus ciutadans la lliure circulació per vies
públiques. Normalment és una mesura governativa que, en circumstàncies excepcionals, prohibeix
el trànsit o permanència en l'espai públic durant determinades hores, generalment nocturnes a
partir de les 20:00 h. Usualment durant el toc de queda se suspenen alguns drets individuals de tal
manera que els membres de les forces de seguretat de l'Estat poden dur a terme qualsevol acció
contra els ciutadans vetllant per la prevalença del compliment del toc de queda.
LLEI MARCIAL: o estat de guerra és una situació d'excepció en l'aplicació de les normes legals
ordinàries d'un estat , normalment regulat a la seva constitució, en la qual s'atorguen facultats
extraordinàries a les forces armades o a la policia pel que fa a l'administració de justícia i el
manteniment de l'ordre públic. Casos usuals d'aplicació de la llei marcial són la guerra o les revoltes.
Implica una limitació i suspensió de determinats drets que l'ordenació legal garanteix a l'individu, a
més d'aplicar processos sumaris en els judicis i càstigs severs superiors als que s'imposen en
situacions normals. En molts casos de llei marcial, entra en vigor la pena de mort per a determinats
crims, en estats que l'han abolit en l'ordenament legal ordinari.
 ESTAT D’EXCEPCIÓ: Un estat d'excepció és un concepte en la teoria jurídica de Carl Schmitt
similar a un estat d'emergència , però en la que se suspèn l'estat de dret en el nom del bé públic .
L'Estat que es trobi en aquesta situació declara un règim d'excepció, durant el qual se suspèn el
lliure exercici d'alguns drets per part dels ciutadans. El control de l'ordre intern pansa a ser controlat
per les Forces Armades.

ALGUNSCONCEPTES
ARTICLE 116
Constitució
Española
MOCIÓ DE CENSURA (en l’actualitat): Segons l'article 113 de la Constitució
Espanyola el Congrés dels Diputats pot exigir responsabilitat política al Govern
per mitjà de l'adopció per majoria absoluta de la moció de censura, que ha de
ser proposada per almenys una desena part dels diputats, i ha d'incloure un
candidat a la Presidència del Govern. Entre la presentació de la moció de
censura i la seva votació han de passar almenys cinc dies. Dins els dos primers
dies es poden presentar mocions alternatives. Si la moció no és aprovada no es
pot tornar a presentar dins el mateix període de sessions. Si el Congrés nega la
confiança al Govern aquest ha de presentar la dimissió al Rei, designant-se a
continuació un nou President de Govern. Si el Congrés aprova la moció de
censura el Govern presentarà la seva dimissió al Rei, i es nomenarà al candidat
inclòs en la moció.

Unitat 4. el sexenni democràtic (1868 1874)

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Unitat 4. el sexenni democràtic (1868 1874)

Similar to Unitat 4. el sexenni democràtic (1868 1874) (20)

More from Julia Valera

More from Julia Valera (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (9)

Unitat 4. el sexenni democràtic (1868 1874)