Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya

Unitat 4: LA CONSTRUCCIÓ D’UN RÈGIM LIBERAL A CATALUNYA I ESPANYA
Júlia López Valera

Júlia López Valera (Institut Banús)
ESPANYA
Durant el s.XIX
viu un procés de
construcció d’un
règim polític
liberal
Com a reacció
a la invasió
napoleònica
Mort de
Ferran VII
Els monarques
veuen limitats els
seu poder per la
Constitució i pel
Parlament
Intervenció constant de
l’exèrcit en la vida
política
Participació molt
restringida.
Limitació de les llibertats
Intents de democratització que
fracassen:
Bienni Progressista (1854-1856)
Sexenni Democràtic (1868-1874)
A Catalunya es forja el
catalanisme polític

1.GUERRAIREVOLUCIÓLIBERAL(1808-1814)
1.1. La crisi de la monarquia absoluta
 L’inici del regnat de Carles IV (1788-1808) va coincidir amb l’esclat de la Revolució Francesa.
Espanya es va unir a la coalició internacional i va declarar la guerra a França. Tenien por de
l’expansió de les idees liberals.
 Després de la derrota, Manuel Godoy va capgirar la política exterior i s’alià amb Napoleó per
enfrontar-se a la Gran Bretanya, que era l’enemic principal de França.
 Una part de la població estava descontenta amb el ministre Godoy i amb l’entrada de les
tropes franceses. Això va provocar el
 Davant les desavinences, Napoléo s’oferí com a intermediari i convocà Carles IV i Ferran VII a
Baiona (França) on els pressionà per a que abdiquessin en Josep Bonaparte.
 Josep I (1810-1813) volia imposar a Espanya els principis liberals de la revolució Francesa. El
seu projecte va trobar seguidors entre alguns liberals espanyols, seran els afrancesats.
Tractat de Fontaineblau (1807)
Autoritza a l’exèrcit francès a travessar el territori
espanyol per envair Portugal.
MOTÍ D’ARANJUEZ
(1808)
Dimissió del
ministre
Abdicació del rei en el
seu fill Ferran VII

1.2. La Guerra del Francès
 El 2 de maig de 1808 es va produir a Madrid un aixecament popular contra les tropes
franceses. Els aixecaments es van estendre i s’inicià la Guerra del Francès.
Resistència Popular contra la
invasió (1808)
 Buit de poder.
 Es creen juntes locals.
 Grups de patriotes s’organitzen en
guerrilles.
 Juny 1808 es crea la Junta
Suprema de Catalunya, que
coordinà la formació dels
somatents, que van derrotar els
francesos a la batalla del Bruc.
 A Andalusia es produïa la victòria
de l’exèrcit espanyol a Bailèn
(1808).
Ofensiva francesa (1808-1812)
 Napoleó es decideix a intervenir
personalment a Espanya i s’ocupa la
major part del territori.
 Llargs setges.
Victòries angloespanyoles (1812-
1814)
 La campanya de Rússia, 1812,
obliga a Napoleó a desplaçar part
de l’exèrcit a aquell país.
Els anglesos ajuden per a derrotar
l’exèrcit invasor a Arapiles (1812).
TRACTAT DE VALENÇAY (1813):
 Ferran VII recupera la corona.
 Napoleó es compromet a retirar les tropes.

1.3. Les Corts de Cadis.
 Per coordinar les diferents juntes es
crea la JUNTA SUPREMA CENTRAL,
que l’any 1810 convoca una reunió de
Corts a Cadis (única ciutat no
ocupada).
 La Junta Suprema de Catalunya
aconseguí enviar uns 20 diputats
entre els quals, Antoni de Capmany.
 La majoria dels diputats que van
assistir eren liberals, tot i que hi havia
una minoria absolutista.
 A la primera sessió es va decidir que
els reunits exercien la sobirania
nacional.
 Seguidament van redactar una
constitució, aprovada el 1812, que
reflectia els principis bàsics del
liberalisme polític: sobirania nacional,
divisió de poders, sufragi universal
masculí i una àmplia declaració de
drets.

2.ENTREL’ABSOLUTISMEIELLIBERALISME(1814-1833)
2.1. La Restauració de l’Absolutisme (1814-1820)
 Ferran VII torna a Espanya el 1814.
 Els liberals volen que juri la Constitució de 1812.
 Els absolutistes pressionen per a què restauri el poder absolut i derogui la legislació liberal
de les corts de Cadis.
 El rei, finalment, clausura les corts, anul·la la constitució i deroga totes les lleis aprovades
durant la guerra.
 Ferran VII va governar com un monarca absolut durant sis anys.
 Els liberals van ser perseguits. Tot i això, i amb ajuda d’un sector de l’exèrcit van organitzar
múltiple pronunciaments.
Retorn a l’Antic Règim

2.2. El Trienni Liberal (1820-1823)
 Pronunciament del coronel Riego a Cabezas de San Juan (Sevilla), inaugura el trienni
liberal.
 El monarca és obligat a:
 Per fer front a l’oposició absolutista es crea la Milícia Nacional, un cos de voluntaris
armats.
 Ferran VII però va demanar ajuda, d’amagat, als sobirans absoluts d’Europa. La Santa
Aliança va encarregar a França la intervenció militar a Espanya i, l’any 1823, els Cent Mil
Fills de Sant Lluís, comandats pel duc d’Angulema entren a Espanya, derroten els liberals i
reposen Ferran VII com a monarca absolut.
 Jurar la Constitució de 1812.
 Alliberar els presos polítics: amnistia.
 Convocar eleccions per reunir les Corts.

2.3. La Dècada Ominosa (1823-1833)
Forta repressió en contra dels liberals.
 Destrucció de tota l’obra legislativa del Trienni.
Greu crisi interna. La guerra contra els francesos havia debilitat l’economia.
Pèrdua de l’Imperi americà que privà l’Estat d’una font
d’ingressos importants.
Necessitat d’una reforma fiscal que obligués
als privilegiats a pagar impostos. Aquests
eren els defensors de l’absolutisme i el rei no
es va atrevir.
 A Catalunya, el 1827, sectors nobiliaris i clericals, juntament amb els pagesos
descontents, van protagonitzar l’aixecament dels Malcontents o Agreujats, que va ser
sufocat.

2.4. El Conflicte Dinàstic.
 L’any 1830 s’hi suma a aquestes dificultats el conflicte dinàstic.
PROBLEMA DINÀSTIC.
Ferran VII PRAGMÀTICA SANCIÓ LLEI SÀLICAProclama la Que anul·la la
PRIMERA GUERRA CARLINA
CARLOS MARÍA ISIDRO
DE BORBÓN Y
BORBÓN PARMA

3.LAINDEPENDÈNCIADEL’AMÈRICAHISPANA(1808-1826)
3.1. Les Causes de la Independència
El procés d’independència de les colònies americanes va contribuir a accelerar els problemes
econòmics i el desprestigi polític de la monarquia de Ferran VII.
 Difusió dels principis de llibertat i
d’igualtat promoguts per la Revolució
Francesa, així com la proclamació de la
independència dels Estats Units el 1776.
 Cal destacar el descontentament de la
burgesia criolla. Espanya obstaculitzava el
comerç i imposava fortes càrregues. La
major part dels càrrecs de l’administració
estaven en mans d’espanyols. També va
influir la debilitat de la monarquia
espanyola.
 Les revoltes a favor de la independència
van ser instigades pels criolls, i van
aconseguir el suport de indis i mestissos.

3.2. Primera Fase (1808-1814)
 Els primers moviments independentistes es van iniciar amb l’esclat de la Guerra del Francès
a Espanya. Les autoritats americanes no van acatar la monarquia de Josep Bonaparte i
formen juntes a les colònies, que es van voler fer-se càrrec del govern.
 Les juntes es converteixen en organismes de poder que volen substituir les autoritats
espanyoles i es neguen a acceptar l’autoritat de la Junta Central Suprema.
 El 1811, el Paraguai va proclamar la seva independència d’Espanya.
 El moviment emancipador estava dirigit per militars liberals. Per poder enfrontar-se a les
autoritats espanyoles, van buscar sempre el suport de l’exèrcit.
El retorn de Ferran VII el 1814 va frenar el procés d’autogovern iniciat i es va imposar el
domini de les autoritats espanyoles (menys a Veneçuela i al Riu de la Plata).
3.3. Segona Fase (1816-1826)
 L’etapa definitiva s’inicia el 1816, quan Argentina proclama la seva independència i la
insurrecció es generalitza per tot l’imperi.
 S’independitzen Xile, Veneçuela, Colòmbia, Equador, Panamà, Mèxic, Amèrica Central, Perú i
Bolívia.
 Després de la derrota d’Ayacucho, Espanya va perdre les seves colònies excepte Cuba, les
Filipines i Puerto Rico.
Cop molt dur per a la hisenda pública i l’economia peninsular.

Proclamació de la independència del Perú per José de San Martín el 28 de
juliol del 1821 a la Plaza Mayor de Lima.

4.LAREVOLUCIÓLIBERAL(1833-1843)
4.1. La Primera Guerra Carlina (1833-1840)
 Després de la mort de Ferran VII s’inicia una guerra civil que, sota la forma de conflicte
dinàstic, significa un enfrontament entre absolutistes i liberals.
Enfrontament ideològic
CARLINS
Sectors més tradicionals de la societat.
Objectiu: manteniment monarquia absoluta,
dels privilegis de l’Antic Règim, de la propietat
senyorial i de la preeminència de l’església
catòlica.
País Basc, Navarra, Aragó, Catalunya i València
LIBERALS
Alguns sectors tradicionals (alts
comandaments militars, administració de
l’Estat, noblesa cortesana...) i liberals
(burgesia, classes populars urbanes,
pagesia del centre i sud peninsular...)

 El carlisme va ser un moviment essencialment rural i les seves tropes no van aconseguir
ocupar les grans ciutats.
 La guerra es va prolongar durant set anys (1833-1840) i finalment l’exèrcit liberal va
imposar el seu domini.
 El Conveni de Bergara (1839) va posar fi a
l’enfrontament.
Protagonistes de l’abraçada: el liberal
Espartero i el carlí Maroto.

4.2. Les Reformes Liberals
 Maria Cristina, la mare d’Isabel, serà la regent.
 Impulsa la formació d’un govern liberal. Primer s’ajuda dels moderats (partidaris de
reformes limitades), però una sèrie d’aldarulls (bullangues a Catalunya) i d’aixecaments
militars (La Granja, 1836) forcen a la regent a lliurar el poder als progressistes.

 La pujada al poder dels progressistes amb Mendizabal al capdavant va comportar la
implantació del liberalisme.
 Constitució 1837:
-Es basava en els principis progressistes: sobirania
nacional, divisió de poders, reconeixement de drets
individuals i la aconfessionalitat de l’Estat.
- També contenia alguns principis del moderantisme:
sistema electoral censatari i parlament bicameral
(Senat i Congrés de Diputats).
- Acceptava el paper moderador de la Corona. Tenia
alguns poders (dret a vetar les lleis i de dissoldre les
corts).
 Econòmicament:
-Lleis que van establir la dissolució del règim
senyorial, la desvinculació de la propietat i la
desamortització dels béns de l’Església.
- Es va suprimir el delme eclesiàstic, i es van eliminar
els privilegis de la Mesta.
- Abolició de les duanes interiors, extinció dels gremis i
la implantació de la llibertat d’indústria i comerç.
 El 1837 els moderats accedeixen al govern i intenten donar un gir conservador. El suport de
Maria Cristina a la política moderada va suscitar un moviment d’oposició progressista que va
dimitir el 1840.

4.3. La Regència d’Espartero (1840-1843)
 El progressista general Espartero va ser nomenat
regent.
 Va governar amb molt d’autoritarisme i això va fer que
bona part del país es posés en contra d’ell.
 Els incidents més greus es produeixen a Catalunya, l’any
1842, arran de la promulgació de mesures
lliurecanvistes.
 El regent va fer bombardejar la ciutat de Barcelona.
esclatà
 Aquell mateix any, un pronunciament dels
moderats va obligar a dimitir a Espartero.
 Es va avançar la majoria d’edat d’Isabel II i
la van proclamar reina.
La Jamància (1843)
una revolta popular de
caire democràtic

5.L’ETAPAISABELINA(1843-1868)
5.1. La Dècada Moderada (1843-1854)
 El Partit Moderat es va mantenir, gairebé sempre, en el govern amb el suport de la
monarquia.
 Encapçalat per Nárvaez, s’emparava en els
sectors privilegiats que acceptaven el nou
ordre liberal per frenar el carlisme. Volien
mantenir el seu predomini social i allunyar els
progressistes del poder.
 Es consolidà el sistema polític liberal a
Espanya, que va adoptar un caràcter
conservador i centralista.
 Nova Constitució del 1845. Sufragi molt
restringit i sobirania compartida entre les Corts
i la Corona.
 Es signà el Concordat amb la Santa Seu
(1851), pel qual s’establia el compromís de
manteniment del culte i del clero i es frenava el
procés desamortitzador.
El nou règim moderat

Les limitacions del sistema polític
 L’ administració estatal i municipal va ser reorganitzada segons un criteri uniformista i
centralitzador. Només el País Basc i Navarra van conservar els seus antics drets forals, pel
temor al carlisme.
 Es va elaborar un Codi penal (1884), i la creació d’un sistema d’instrucció pública nacional.
 Es va crear la Guàrdia Civil (1844) per mantenir l’ordre en el medi rural.
 Durant els anys 1846-1849 va tenir lloc a Catalunya la guerra dels Matiners (segona guerra
carlina). Causes: crisi agrària i crisi industrial.
 Problemes que van obstaculitzar i dificultar l’estabilitat del sistema.
Intromissió de la corona en la
vida política a favor dels
moderats
Camarilles: aristòcrates, militars
i clergues pugnaven per
rebre els favors de la reina.
Ingerència política de l’exèrcit:
pronunciaments per
aconseguir el poder.
Falsejament electoral: va
debilitar el
parlamentarisme. El partit
que accedia al govern
intentava manipular les
eleccions per aconseguir
una majoria parlamentària

5. 2. El Bienni Progressista (1854-1856)
 El 1854 va triomfar a Vicálvaro un pronunciament militar liderat pel general O’Donnell, que
va comptar amb el suport de revoltes populars i la creació de juntes revolucionàries.
 La reina va donar el poder als progressistes i Espartero formà amb O’Donnell un nou
govern que volia tornar als principis del règim constitucional del 1837.
 Reformes econòmiques: desamortització promulgada per Madoz (béns municipals) i una
Llei de Ferrocarrils que va impulsar la construcció de la xarxa ferroviària a Espanya.
5. 3. La Crisi del Sistema Isabelí (1856-1868)
 Última etapa del regnat d’Isabel II va ser d’alternança en el govern entre els moderats i la
Unión Liberal (sectors menys radicals dels progressistes i més reformistes dels moderats).
 Els unionistes van impulsar una política exterior colonialista: campanyes del Marroc (1859-
1860), l’expedició a Indoxina i la intervenció a Mèxic.
 Amb el retorn dels moderats (1865), actuació de govern molt autoritària, i forta repressió.
 L’oposició va anar augmentant i van sorgir nous grups polítics: demòcrates (partidaris del
sufragi universal masculí) i republicans (abolició de la monarquia).

6.ELSEXENNIDEMOCRÀTIC(1868-1874)
6.1. La Revolució del 1868
Les causes de la Revolució
L’esclat de la Revolució
 Els grups marginats del poder (progressistes i demòcrates) signen el Pacte d’Ostende
(1866) per presentar un alternativa a la monarquia isabelina. Es va adherir la Unión Liberal.
1. Monopoli del poder exercit pels moderats.
2. El descrèdit de la monarquia. Impopularitat de la reina.
3. Difusió dels nous ideals democràtics: sufragi universal masculí, ampliació de drets i
llibertats.
4. Greu crisi econòmica: augment dels preus i de l’atur. Greu malestar.
 Al setembre del 1868 va tenir lloc un pronunciament, protagonitzat per l’esquadra de
Cadis comandada per l’almirall Topete i sectors de l’exèrcit liderats per Joan Prim
(progressista) i Francisco Serrano (unionista).
 L’aixecament va anar seguit de revoltes a les ciutats principals. Juntes revolucionàries.
“Gloriosa revolució”.
 Les tropes fidels a la reina van ser vençudes a la batalla d’Alcolea.
 Isabel II va marxar a l’exili.

La formació d’un govern provisional
6.2. La Monarquia Democràtica (1870-1873)
 Es va formar un govern provisional,
organitzat per Prim i Serrano. Impulsà un
programa de reformes per democratitzar el
sistema polític.
Les noves corts, triades per sufragi universal
masculí, van aprovar la Constitució del 1869.
Sobirania nacional.
Monarquia parlamentària.
Drets individuals i col·lectius.
Separació Església-Estat.
Llibertat religiosa.
Manteniment culte catòlic.
 Es va haver de buscar un rei entre les dinasties europees: Amadeu de Savoia, que tenia una
concepció democràtica de la monarquia.
 Amadeu arribà a Espanya a finals de l’any 1870. Comptava amb el suport dels progressistes i
unionistes. Tenia l’oposició dels moderats, els carlins i l’Església.

6.3. La Primera República (1873-1874)
 El nou rei va haver d’afrontar l’esclat de dos greus conflictes: insurrecció a l’illa de Cuba
(1868) i una nova guerra carlina (s’inicia el 1872).
 Alguns sectors republicans van promoure insurreccions a favor de la República.
 Finalment, Amadeu I va renunciar al tron el febrer del 1873.
 Pocs dies després de l’abdicació es proclama la República. No tenia un suport real. La
majoria dels diputats eren monàrquics.
 Va ser rebuda molt bé pels sectors populars de la ciutat.
 Reformes socials, es va pretendre organitzar l’Estat d’una manera federal: repartint les
competències entre el govern central, els estats federals i els municipis.
 La República es va haver d’enfrontar a molts problemes i va viure en una inestabilitat
permanent.
 Les divisions internes entre els republicans van dificultar l’actuació dels governs.
 Les revoltes socials augmenten i es produeixen els moviments cantonalistes.
 Les conspiracions monàrquiques preparaven la restauració de la monarquia en la figura
d’Alfons XII.
 El gener del 1874, un cop d’Estat protagonitzat pel general Pavía dissol les corts i lliura la
presidència al general Serrano.

7.LARESTAURACIÓMONÀRQUICA(1874-1898)7.LARESTAURACIÓMONÀRQUICA(1874-1898)
7.1. El Sistema Canovista
 El desembre de 1874, a la ciutat de Sagunt, el general Martínez Campos proclama rei
d’Espanya Alfons de Borbó. La restauració va ser ben rebuda per aquells que esperaven
que la nova monarquia garantís l’ordre social i l’estabilitat política.
ANTONIO CÁNOVAS DEL CASTILLO
 Impulsor del nous sistema polític que volia posar fi al
protagonisme dels militars i les revoltes populars.
 Objectiu: pacificació del país.
 Constitució del 1876.
 Creació d’un sistema de partits que havien d’alternar-se en el
poder.
Constitució del 1876
Sobirania compartida entre monarca i Corts
Confirmació de les llibertats individuals de la Constitució de 1869.
Ratificació de la confessionalitat de l’estat.
Augment del poder del monarca.
 Presentava un caràcter moderat, però era prou flexible per a que conservadors i liberals
poguessin governar sense modificar-la.

Bipartidisme i torn pacífic
 Vida política organitzada al voltant de dos partits que s’alternaven en el poder:
bipartidisme.
 S’alternaven en el poder per mitjà d’un torn pacífic. Quan un govern es desgastava el rei
atorgava el poder a l’oposició. El nou govern convoca eleccions que sempre guanyava gràcies
al caciquisme i a la corrupció electoral.
 Amb la mort d’Alfons XII, l’any 1885, els dos partits majoritaris van signar el pacte d’El
Pardo per donar el suport a la regència de Maria Cristina (1885-1902).
PARTIT CONSERVADOR
Antonio Cánovas del Castillo
Immobilisme polític, defensa
de l’Església i de l’ordre
social
PARTIT LIBERAL
Práxedes Mateo Sagasta
A favor d’un reformisme
més democràtic, laic i
social.
En comú: defensa de la monarquia, de la
Constitució, de la propietat privada i d’un
Estat centralitzat i unitari.

 Els partits marginats pel sistema (carlins, demòcrates, republicans i socialistes) quedaven
exclosos i només aspiraven a una petita presència parlamentària.

7.LARESTAURACIÓMONÀRQUICA(1874-1898)
7.2. Els Nacionalismes
 La consolidació d’un Estat centralitzat i uniformista va provocar l’emergència de
moviments nacionalistes.
CATALUNYA
Impuls de la Renaixença
(reivindicava la llengua i
la cultura catalanes) .
Sorgeixen organitzacions
polítiques que demanen
l’autonomia (Unió
Catalanista, Lliga
Regionalista).
PAÍS BASC
L’abolició dels furs
després de la derrota
carlina generà un
moviment de protesta.
Creació del Partit
Nacionalista Basc (1894).
GALÍCIA
El galleguisme es va
mantenir durant
molts anys com un
moviment
bàsicament cultural
(Rexurdimento).

7.3. La crisi del 98
7.LARESTAURACIÓMONÀRQUICA(1874-1898)
 El 1895 esclata una nova insurrecció a Cuba, ja que l’administració espanyola no era capaç
de fer reformes polítiques, de dotar l’illa d’autonomia i de reduir el control econòmic.
 Els insurrectes van comptar amb el suport dels Estat Units.
 Després de tres anys de guerra a Cuba, el 1898, els Estat Units van declarar la guerra a
Espanya, com a respota a l’enfonsament del cuirassat Maine a l’Havana.
 Les derrotes a les batalles de Santiago( Cuba) i Cavite (Filipines)
Pèrdua últimes
colònies de
l’imperi
espanyol
 El desastre del 1898 va provocar un estat de frustració i
pessimisme en la societat espanyola.
Moviments regeneracionistes,
demanaven una veritable democràcia i
la fi del caciquisme i de la corrupció.

8.ELNAIXEMENTDELCATALANISME
8.1. El Naixement del Catalanisme
 Les constitucions liberals del s.XIX només contemplaven l’oficialitat de la llengua castellana.
 L’ús del català com a llengua de cultura va anar disminuint.
 Només es parlava en la vida quotidiana.
 Com a llengua literària s’utilitzava en cançons i romanços i llibres religiosos i
entreteniments.
MOVIMENTCULTURALCATALÀDINSDELCONTEXT
DELROMANTICISME
Recuperació de la llengua catalana
com a llengua cultural.
Defensa de la identitat de Catalunya
L’oda “La Pàtria”,
Bonaventura Carles
Aribau.
Culminació de la primera etapa
del moviment. Jocs Florals, 1859
Moviment simbòlic del naixement.
Paral.lelament, es va produir un procés de recuperació
del passat històric
Altres autors
Joaquim Rubió i Ors
Jacint Verdaguer
Antoni de Bofarull
Víctor Balaguer

8.ELNAIXEMENTDELCATALANISME 8.2. El Federalisme
 Els orígens del catalanisme com a moviment de caràcter polític i no només cultural s’han de
buscar en algunes manifestacions populars que es van donar: Bullangues al 1835, la Jamància
al 1842. Aquestes defensaven la descentralització administrativa de l’Estat.
 Durant la dècada del 1860, el republicanisme federal va ser la principal força política que
recollí tots aquests sentiments.
 El federalisme arrelà a moltes ciutats de Catalunya. Va tenir el suport de la petita burgesia,
dels menestrals i dels treballadors industrials.
Francesc Pi i Margall
Ildefós Cerdà
Josep Anselm Clavé

8.ELNAIXEMENTDELCATALANISME 8.3. Els Inicis del Catalanisme Polític
 A partir de la dècada del 1870 comencen a néixer les primeres organitzacions que es
definiran com a catalanistes. No estaven vinculades a cap partit d’àmbit estatal i aspiraven a la
creació dels òrgans de poder catalans.
Almirall i el republicanisme federal
 Centre Català (1882), era un grup de caire progressista
fundat per Valentí Almirall. Va ser un dels promotors del
Memorial de Greuges (1885) lliurat a Alfons XII. Es
denunciava l’opressió del centralisme sobre Catalunya i
afirmava la seva personalitat política.
 El federalisme, va aprovar l’any 1883 un projecte de constitució de l’Estat Català dins la
Federació Espanyola.
 El republicanisme va estar força dividit. A finals de segle els seus dirigents van iniciar una
aproximació al catalanisme.

8.ELNAIXEMENTDELCATALANISME
La Unió Catalanista
 La Unió Catalanista (1891) va ser una entitat caire conservador que aplegava la majoria de
les organitzacions catalanistes.
 El 1892 es va reunir una assemblea que va elaborar les Bases de Manresa (1892), un
projecte d’autogovern de Catalunya que defensava la seva sobirania i proposava el
restabliment de les institucions tradicionals.
Objectiu: propagació de les idees
regionalistes i elaboració d’un
programa comú.

8.ELNAIXEMENTDELCATALANISME 8.3. La Creació de la Lliga Regionalista
 La presència de candidatures catalanistes a les eleccions es va iniciar després del desastre
del 98.
 Candidatura dels Quatre Presidents a les eleccions del 1901.
 Es creà la Lliga Regionalista, un nou partit que defensava la reforma i la modernització de
l’Estat espanyol com el camí per aconseguir l’autonomia política de Catalunya. Base social:
classes altes i mitjanes urbanes. Líders: Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó.
 L’encaix de Catalunya a Espanya serà un dels principals problemes de la política espanyola
del primer terç del segle XX.
BARTOMEU
ROBERT I
YARZÁBAL
ALBERT
RUSIÑOL I
PRATS
LLUÍS
DOMÈNECH I
MONTANER
SEBASTIÀ TORRES I PLANAS

TEXTOSHISTÒRICS

TEXTOSHISTÒRICS
Bases de Manresa (1892):
PODER CENTRAL
Base 1. Vindran a càrrec del Poder Central: a) les
relacions internacionals; b) l’exèrcit de mar i terra, les
obres de defensa i l’ensenyança militar; c) les
relacions econòmiques d’Espanya ab los demés
països, i, en conseqüència, la fixació dels aranzels i lo
ram d’Aduanes; d) la construcció i conservació de
carreteres, ferrocarrils, canals i ports que siguin
d’interès general [...]; e) la resolució de totes les
qüestions i conflictes interregionals; f) la formació del
pressupost anyal de gastos que, en lo que no arribin
les rendes d’Aduanes, deurà distribuir-se entre les
regions a proporció de sa riquesa.
Lo Poder central s’organitzarà baix lo concepte de la
separació de les funcions legislativa, executiva i
judicial. Lo poder legislatiu central radicarà en lo Rei o
Cap de l’Estat i en una Assemblea composta de
representants de les regions, elegits en forma que
cada un estimi convenient [...].

TEXTOSHISTÒRICS
PODER REGIONAL
Base 2. En la part dogmàtica de la Constitució Regional Catalana es mantindrà lo temperament expansiu de la
nostra legislació antiga [...].
Base 3. La llengua catalana serà l’única que, amb caràcter oficial, podrà usar-se a Catalunya i en les relacions
d’aquesta regió amb lo Poder central.
Base 4. Sols los catalans, ja ho sien de naixença, ja per virtut de naturalització, podran desempenyar a Catalunya
càrrecs públics, fins tractant-se dels governatius i administratius que depenguin del Poder central. També deuran
esser exercits per catalans los càrrecs militars que comportin jurisdicció.
Base 5. La divisió territorial sobre la que es desenrotlla la gradació jeràrquica dels Poders governatius,
administratius i judicials, tindrà per fonament la comarca natural i el municipi.
Base 6. Catalunya serà l’única soberana de son govern interior [...].
Base 7. Lo Poder legislatiu Regional radicarà en les Corts Catalanes, que deuran reunir-se tots los anys en època
determinada, i en lloc diferent. Les Corts es formaran per sufragi de tots los caps de casa agrupats en classes
fundades en lo treball manual, en la capacitat o en les carreres professionals i en la propietat, indústria i comerç,
mitjançant la corresponent organització gremial [...].
Base 8. Lo Poder judicial s’organitzarà restablint l’antiga Audiència de Catalunya.
Base 9. Exerciran lo Poder executiu cinc o set alts funcionaris nombrats per les Corts, los qui estaran al davant
dels diversos rams de l’administració regional [...].
Base 12. Catalunya contribuirà a la formació de l’exèrcit permanent de mar i terra per medi de voluntaris o bé
d’una compensació en diners, prèviament convinguda, com abans de 1845 [...].
Base 13. La conservació de l’ordre públic i seguretat interiors de Catalunya estaran confiades al Sometent, i per
al servei actiu permanent es crearà un cos semblant al de Mossos de l’Esquadra o de la Guàrdia Civil. Dependran
en absolut, totes aquestes forces, del Poder regional [...].
Base 15. L’Ensenyança pública [...] deurà organitzar-se d’una manera adequada a les necessitats i caràcter de la
civilització de Catalunya. L’ensenyança primària la sostindrà el municipi [...]; en cada comarca segons sia son
caràcter agrícola, industrial, comercial, etc., s’establiran escoles pràctiques d’agricultura, d’arts i oficis, de
comerç, etc. [...] evitant les ensenyances enciclopèdiques [...].
Comparteix

VOCABULARI
LLEI SÀLICA:
Llei que prohibeix que una dona hereti el
tron llevat que no hi hagi fills, germans o
nebots del monarca anterior.
PRAGMÀTICA SANCIÓ:
Llei d’ordenació jurídica del 1830,
promulgada per Ferran VII, per la qual es
derogava la Llei sàlica vigent a Espanya
des del 1713.

Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya

Similar to Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya (20)

More from Julia Valera

More from Julia Valera (20)

Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya

Editor's Notes