2. S
U
M
A
R
I
Júlia López Valera (Institut Banús)
La implantació del liberalisme polític.
El procés de reforma agrària.
El desenvolupament de la industrialització.
Configuració de noves
relacions socials.
Desaparició dels
estaments.
Sorgiment d’una
societat de
classes.
Basada en:
Dret de propietat.
Igualtat davant la llei i la
fiscalitat.
Mobilitat social en funció
de la riquesa.
La riquesa va esdevenir la categoria bàsica de
la jerarquització.
Per defensar els drets dels treballadors neix el
moviment obrer.
Es desenvolupen noves ideologies:
Burgesia Obrers o Proletaris
Socialisme utòpic
Marxisme
Anarquisme
Denunciaven les desigualtats econòmiques del capitalisme.
Proposen un model social més igualitari basat en formes de
propietat col·lectiva.
4. 1.DELASOCIETATESTAMENTALALASOCIETATDECLASSES 1.1. La dissolució dels estaments privilegiats
A Catalunya, igual que a la resta d’Espanya, els estaments van deixar d’existir amb la
configuració de l’Estat liberal al segle XIX.
Les noves lleis impulsen la igualtat jurídica de tots els ciutadans.
Les diferències socials continuaven existint, ja que provenien de diferents graus de riquesa.
En la nova societat es podia ascendir en l’escala social.
Els ciutadans, però, quedaven definits per la seva pertinença a una classe social.
Tots els grups socials pagaven
impostos, eren jutjats per les
mateixes lleis i pels mateixos
tribunals i gaudien de drets polítics
iguals
El conjunt de la població constituïa
una sola categoria jurídica: la de
ciutadans.
Noblesa:
Es suprimeixen les lleis que els beneficiaven.
Pèrdua d’alguns privilegis.
S’anul·len els drets nobiliaris de no pagar
impostos, d’obtenir tributs de les seves
terres i d’exercir com a jutges.
Va mantenir la seva importància social,
econòmica i política.
S’integrà en l’estrat més alt de la nova
burgesia.
Clero:
El procés de desamortització i desvinculació
va privar a l’església de moltes de les seves
terres.
La llei d’exclaustració va fer que molts
convents quedessin buits, que els béns
fossin desamortitzats i que alguns dels seus
tresors acabessin dispersos o malmesos.
El clero va minvar durant el segle XIX.
5. 1.DELASOCIETATESTAMENTALALASOCIETATDECLASSES
1.2. Una nova organització dels grups socials
Malgrat tot això, l’Església Catòlica mantenia gran part del seu poder.
La jerarquia eclesiàstica (arquebisbes i bisbes) van continuar exercint una gran influència
política i social.
1. Regnat Isabel II: en cercles influents de pobles i ciutats, formà part de la camarilla
reial. Formaven part del senat.
2. Època de la Restauració: augment del nombre de clergues i de membres d’ordre
religiosos, sobretot els dedicats a l’ensenyament.
3. Tenien alguns privilegis: no podien ser tancats a les presons comunes i l’exempció
d’obligacions militars.
A l’Espanya del segle XIX ,especialment a Catalunya, s’hi constitueixen dos grans grups
socials:
Burgesia que posseïa la
riquesa urbana, industrial o
agrària procedent de les
seves propietats, rendes o
capitals, o bé del treball.
Proletariat, format pels
que només posseïen el
salari que rebien pel seu
treball manual.
6. 1.DELASOCIETATESTAMENTALALASOCIETATDECLASSES
BURGESIA
Gran Burgesia:
Elit dels diners formada per
l’alta noblesa, esdevinguda
propietària agrícola, i
persones no nobles que
s’havien enriquit.
Burgesia urbana, mitjana i petita:
Càrrecs de l’administració, funcionaris,
comerciants i el gruix dels professionals
liberals.
Gran diversitat de situacions.
CLASSE
TREBALLADORA
Formada pels petits artesans, el
servei domèstic, els treballadors
del comerç i el nou proletariat.
Les desigualtats de riquesa i les
dures condicions de vida van
donar lloc a nous moviments
socials(obrerisme i sindicalisme)
i a ideologies polítiques.
Reclamaven millores salarials i
laborals i denunciaven el
capitalisme com un sistema
social injust.
7. Júlia López Valera (Institut Banús)
2.ELSNOUSGRUPSDIRIGENTS 2.1. La pervivència de la noblesa
Antoni Gisbert
L’alta noblesa espanyola va incrementar el seu
poder econòmic. Van conservar la major part de les
terres i també van adquirir algunes de
desamortitzades.
A mitjans s.XIX, Espanya era un país agrari i la
noblesa era la que més terres tenia. Un percentatge
important de la renda agrària i, per tant, de la
riquesa acabava a les seves mans.
El destí de la petita noblesa va ser diferent.
Els hidalgos, molt
abundants a la zona
cantàbrica i al nord de
la Meseta perden el
privilegi principal:
exacció d’impostos. Van
anar desapareixent.
La noblesa catalana. S’havia empobrit a principis de segle.
Els propietaris agrícoles provinents de l’aristocràcia van prendre part en
la formació de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (organisme actiu en
la defensa dels interessos dels propietaris agraris).
8. Júlia López Valera (Institut Banús)
2.ELSNOUSGRUPSDIRIGENTS El poder de la noblesa espanyola provenia també de la influència política i social.
A l’últim quart del segle XIX, va començar a perdre part del poder econòmic i de la influència
política.
Durant el regnat isabelí formaven part de la cort i això els feia
obtenir privilegis, participació en negocis i càrrecs polítics i
militars. Van mantenir intacta la seva preeminència social.
2.2. Els grups burgesos
El procés d’industrialització i d’implantació del capitalisme va anar conformant una burgesia
vinculada als negocis, el comerç, la banca i el capital estranger.
Una sèrie d’actius negociants van engrandir les seves fortunes gràcies a les concessions
estatals i a les operacions de crèdits. Van comprar deute públic de l’Estat i també van ser
inversors de borsa. Algunes també van adquirir algunes propietats desamortitzades. Van
engrossir les files dels propietaris agrícoles i es van convertir en rendista.
Tenien orígens regionals diferents, procedia essencialment de: Astúries, Cantàbria, País Basc,
Sevilla i Cadis. Però el seu centre d’operacions i la seva residència habitual era Madrid.
9. Júlia López Valera (Institut Banús)
2.ELSNOUSGRUPSDIRIGENTS 2.3. La burgesia industrial catalana
Entre el 1838 i el 1868 la burgesia catalana, que es concentrava sobretot a Barcelona, va viure
un moment d’esplendor lligat al desenvolupament de la indústria.
Antigues
famílies
dedicades als
negocis
mercantils.
Industrials del
cotó i del ferro.
Propietaris de
finques urbanes
dedicats a
l’especulació
immobiliària.
Nova generació
“d’indians”, que
havien repatriat
capitals de les
colònies
americanes.
10. Júlia López Valera (Institut Banús)
2.ELSNOUSGRUPSDIRIGENTS Dins la burgesia la més important era la burgesia industrial.
La burgesia industrial catalana va ocupar un lloc secundari . Es va preocupar d’aconseguir de
l’Estat liberal la política proteccionista per a la seva indústria.
• Es concentraven a Barcelona, el Maresme i a la zona d’Igualada.
• Es van agrupar en la defensa dels seus interessos.
• Van constituir al 1826 la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó,
que es va transformar el 1847 en la Comissió o Junta de Fàbriques que integrava tots els
fabricants.
• De la fusió d’aquesta última amb l’Institut Industrial de Catalunya, va néixer Foment
del Treball Nacional i que juntament amb la Cambra de Comerç (1886) dominaren la
vida econòmica catalana de final de segle.
La seva feblesa numèrica.
Escàs poder econòmic.
Localització perifèrica.
Model de
societat
industrial més
productiu.
No van fer
possible
11. Júlia López Valera (Institut Banús)
2.ELSNOUSGRUPSDIRIGENTS 2.4. Les classes mitjanes
Constituïen una franja intermèdia.
Representaven menys del 5% de la població espanyola.
Format per: propietaris de terres mitjans, comerciants, petits fabricants, professionals liberals
i funcionaris públics.
La seva riquesa era menor que la de les classes dirigents i els seus ingressos eren desiguals.
El desenvolupament va anar lligat al creixement urbà i a l’expansió de l’administració i els
serveis.
Al 1860:
Col·lectiu important
d’assalariats públics:
mestres, funcionaris,
oficinistes, conserges...
Conjunt de professionals
liberals, agrupats en tres
cossos:
Relacionats amb les lleis
(advocats, escrivans,
notaris, registradors de la
propietat).
Relacionats amb la
construcció i la propietat
immobiliària (arquitectes i
agents de la propietat).
Relacionats amb la salut
(metges i farmacèutics).
Compartien amb els grups poderosos un estil de vida.
La seva capacitat econòmica era limitada.
Hi havia una diferència important entre la petita burgesia
de les grans ciutats com Madrid o Barcelona i la de petites
ciutats.
12. Júlia López Valera (Institut Banús)
3.LESCLASSESPOPULARS 3.1. Artesans i grups urbans
A gran part del país s’hi mantenia un fort sector artesà que elaborava la majoria dels productes
manufacturats.
Al cens del 1860 es parla de 666.000 individus en oficis artesans (fusters, ferrers, sabaters...) i,
com a ajudants o aprenents als tallers treballaven unes altres 556.000 persones.
A Catalunya, els menestrals constituïren un grup de petits artesans i comerciants que basaren
la seva prosperitat en el treball i l’estalvi.
El creixement urbà va comportar la concentració a les ciutats d’una sèrie de treballadors de
serveis.
Una part d’aquests vorejaven el límit entre les classes mitjanes i les classes populars.
Entre les classes més humils hi predominaven les dones ocupades en el servei domèstic.
13. Júlia López Valera (Institut Banús)
3.LESCLASSESPOPULARS 3.2. L’evolució de la pagesia
La reforma agrària liberal va concentrar la propietat de la terra en mans d’un nombre reduït
de propietaris.
La majoria de la població pagesa va romandre al camp. Va augmentar la figura del pagès sense
terres, els contractes d’explotació a curt termini i el latifundi.
L’any 1860 hi havia a Espanya uns 2,6 milions de jornalers. Hi havia grans diferències regionals.
Tot i això la fam de terres es va mantenir a gran part de l’Espanya agrària.
Els pagesos es van veure sotmesos a condicions de vida i de treball encara més dures, amb
rendes abusives i veritables èpoques de fam.
Els pagesos van continuar sotmesos a relacions de tipus clientelar.
Entre els pagesos requeia el pes més gran de l’analfabetisme i de la marginació social.
Aquestes difícils condicions de vida expliquen l’augment de la conflictivitat social al camp i el
procés d’emigració cap a les ciutats.
A Catalunya, però, la situació va ser diferent.
Castella la Vella, Andalusia i Extremadura
Els antics senyors conserven les seves
terres, es va enfortir amb el
reconeixement de la propietat plena de les
antigues senyories. Situació de la pagesia
inalterada.
Castella la Nova, Aragó i València
Grups de pagesos van poder accedir a la
propietat i millorar la seva situació.
14. Júlia López Valera (Institut Banús)
3.LESCLASSESPOPULARS 3.3. El sorgiment del proletariat
Els orígens de la classe obrera van lligats al procés d’industrialització que es va produir a
Catalunya al llarg del segle XIX.
L’organització del treball es caracteritza per la utilització de mà d’obra assalariada.
Aquest nou proletariat format per
Les regles que regulaven les noves normes de treball:
Antics artesans de les ciutats.
Jornalers i artesans procedents
de la rodalia.
Es concentren als
nuclis urbans:
Barcelona
1. El patró ocupava els obrers a canvi d’un salari escàs.
2. Jornada laboral no regulada de 12 a 14 hores.
3. 6 dies a la setmana.
4. Es cobrava per dia treballat.
5. Protesta = Acomiadament.
6. No protecció en cas d’atur, malaltia i accident, ni tampoc en la vellesa.
7. Les dones i els infants(de 7 en amunt) treballaven cobrant un salari inferior.
15. Júlia López Valera (Institut Banús)
3.LESCLASSESPOPULARS
Les condicions de vida eren molt dures:
-Cases molts petites i situades en barris amb
carrers no asfaltats, sense enllumenat, aigua
corrent i clavegueram.
- Les malalties infeccioses es propagaven
ràpidament.
Els obrers fabrils van augmentar a Astúries i al
País Basc degut al creixement de la indústria
siderúrgica i metal·lúrgica.
També van augmentar en les zones del
territori en què es desenvolupaven activitats
industrials, mineres o vinculades a la
construcció.
18. Júlia López Valera (Institut Banús)
4.VIDAQUOTIDIANAICOMPORTAMENTSSOCIALS 4.1. La vida social i les formes d’oci
El pes dels terratinents va consolidar una elit social més propera al prototipus de rendista que
no pas al de burgés industrial. Només a Catalunya i a les zones industrials del nord d’Espanya va
ser diferent i el valor del treball va ser predominant.
Un sector del liberalisme espanyol va defensar la necessitat de laïcitzar la vida pública i de
posar fi al predomini de la moral catòlica.
A finals de segle, una part de la classe treballadora va començar a manifestar actituds
clarament anticlericals.
A Catalunya, i també a la resta d’Espanya, l’ostentació de la riquesa va definir el nou gust
burgès.
Grans cases, recepcions, carruatges,
vestits luxosos.
Volien mostrar en públic el seu poder.
En la nova societat industrial i urbana
les formes d’oci i les diversions van
passar a comercialitzar-se
19. Júlia López Valera (Institut Banús)
4.VIDAQUOTIDIANAICOMPORTAMENTSSOCIALS A Barcelona es constituí la Societat del Liceu (1844), que inaugurà el teatre al 1847 i el
reconstruí després de l’incendi del 1861.
Es va estendre el gust pels jardins d’esbargiment, on hi havia cafès, restaurants i es feien
balls.
El passeig de Gràcia es convertí en el passeig de moda de la societat elegant barcelonina.
En la vida de pobles i ciutats van adquirir importància els casinos i els cercles de propietaris.
Entre les classes populars urbanes es va
estendre el costum d’anar als cabarets, als balls i a
les revetlles. La taverna era el principal centre de
reunió dels treballadors.
La influència de les idees socialistes i anarquistes
i l’augment de l’alfabetització dels obrers van
afavorir la fundació d’ateneus, cases del poble i
cercles obrers.
21. Júlia López Valera (Institut Banús)
4.VIDAQUOTIDIANAICOMPORTAMENTSSOCIALS
Paper determinat pel manteniment d’una concepció tradicional que la subordinava a l’home
i la privava de tot dret jurídic o polític.
La Llei Moyano (1856) obligava als nens i nenes a anar al col·legi, per separat i amb diferents
objectius.
4.2. Les dones en la societat del segle XIX
Dones obreres:
Important força de treball.
Van participar en les reivindicacions obreres.
Moltes es van sindicar (taxa més baixa).
Dones del pagesos:
Van desenvolupar tota mena de tasques agrícoles.
Hores de feina al camp + Elaboració dels productes necessaris per a la
vida familiar + tasques domèstiques.
Cura dels fills, dels ancians i dels malalts.
Dones de l’èlit:
Objectiu: matrimoni.
Mares i esposes servicials i agradables.
Activitats: de la llar i relacions socials a la família.
22. Júlia López Valera (Institut Banús)
5.LESPRIMERESORGANITZACIONSOBRERES 5.1. El naixement dels sindicats obrers a Catalunya
Les primeres manifestacions de protesta contra el nou sistema industrial van ser violentes,
clandestines i espontànies.
En la dècada de 1820, el LUDISME va ser la primera expressió de rebel·lia obrera contra la
introducció de les màquines. Alguns fins i tot van cremar fàbriques. L’incendi més important va
ser l’agost de 1835 a la fàbrica Bonaplata (Barcelona).
El 1840 neix la primera organització sindical d’Espanya: Associació de Teixidors de Barcelona,
lligada a la Societat de Protecció Mútua dels Teixidors del Cotó de Barcelona.
Aviat es van adonar que l’origen del problema no eren
les màquines, sinó les condicions de treball. L’eix de la
protesta obrera es va anar centrant en les millores
laborals i en la defensa del dret d’associació.
Es creen les societats de socors mutus (autoritzades
des del 1839). Els obrers lliuraven una petita quota.
Assegurava una ajuda en cas d’atur, malaltia i
assistència.
Reivindicacions laborals:
puja salaris, condicions
laborals, reducció de la
jornada...
Caràcter mutualista: atur forçós,
malaltia, invalidesa...
23. Júlia López Valera (Institut Banús)
5.LESPRIMERESORGANITZACIONSOBRERES
5.2. La consolidació del sindicalisme
Els primers sindicats eren federacions d’oficis. Els treballadors afiliats pagaven una quota: no
es destinava només a qüestions de protecció sinó també a mantenir una caixa de resistència per
sobreviure en cas de VAGA.
Els industrials catalans no van acceptar la proliferació d’associacions i pressionaren per a què
fossin prohibides, ho aconseguiren amb l’accés dels moderats al poder (1844).
Principal mitjà utilitzat per
força les negociacions
Amb l’arribada del Bienni Progressista (1854-1856) es tornen a autoritzar les associacions de
treballadors.
El primer conflicte important a Catalunya va ser la vaga contra les selfactines (1854). Una
reacció violenta, amb crema de fàbriques, contra la introducció d’aquesta nova màquina de filar.
La repressió de la vaga fou molt dura.
Els patrons van demanar al govern l’aprovació de mesures repressives contra l’obrerisme.
Es prohibiren les associacions obreres.
Es declarà l’estat de setge.
S’ordenà l’execució del dirigent obrer
Josep Barceló.
Es van suspendre els contractes col·lectius
que s’havien signat després de la vaga.
Es va imposar l’acomiadament lliure.
24. Júlia López Valera (Institut Banús)
5.LESPRIMERESORGANITZACIONSOBRERES Es desencadenà la VAGA DEL 1855, considerada la primera vaga general de l’Estat.
Reclamava:
La tornada dels moderats al poder va comportar un nou decret, 1857, que prohibia totes les
associacions obreres.
Llibertat d’associació.
Establiment horari fix de treball.
Formació comissió obrers-patrons per
dirimir conflictes laborals.
No acceptaren les
propostes.
Intervenció
de l’exèrcit
5.3. Les revoltes agràries
L’augment de la població agrària assalariada, sense un creixement paral·lel del treball i dels
recursos, va provocar un problema social greu sobretot a Andalusia.
En la dècada del 1840, una onada de manifestacions i d’ocupacions de terres va recórrer el
camp andalús. Les males collites provocaren situacions de fam crònica fins a enfonsar en la
misèria molts de pagesos (crema de collites, matança del bestiar...).
El problema s’agreujà l’any 1855, es van produir més insurreccions, reprimides per l’exèrcit i
la guàrdia civil.
Més moviments a : Andalusia, Castella i zones muntanyoses d’Aragó.
L’any 1861, un aixecament a Loja (Granada) va assolir una gran intensitat.
En les dècades del 1860 i el 1870 el bandolerisme es va entendre per Andalusia com a
resposta individual i violenta a la magnitud de les desigualtats socials.
25. Júlia López Valera (Institut Banús)
LUDDISME.
Ned Ludd (obrer britànic)
CARTISME People's Charter 1838
(sufragi Universal masculí)
CREMA DEL VAPOR a la fàbrica Bonaplata.
Barcelona 1835.
Creació de SOCIETAT DE SOCORS MUTUS.
Societat de Protecció Mútua dels Teixidors del
Cotó de Barcelona.
Creació de noves SOCIETATS d’ajuda entre
obrers. Cada obrer pagava una quota i així
assegurar-se una ajuda en cas d’atur o malaltia.
REVOLTES AGRÀRIES sobretot a Andalusia. CREMA DE COLLITES, matança del bestiari.
PRIMERES VAGUES OBRERES A CATALUNYA.
VAGA CONTRA LES SELFACTINES a Catalunya
(1854).
PRIMERA VAGA GENERAL a Espanya 1855.
5.LESPRIMERESORGANITZACIONSOBRERES
RESUM:
26. Júlia López Valera (Institut Banús)
5.LESPRIMERESORGANITZACIONSOBRERES 5.4. Socialisme utòpic i republicanisme
QUIN ÉS L’IDEARI DELS SOCIALISTES UTÒPICS?
1.Critiquen el sistema social i econòmic del capitalisme.
2.Denuncien l’individualisme i les desigualtats .
3.Busquen una societat justa i fraternal (rebutgen la competència i l’explotació).
4.Busquen la felicitat i el benestar general
5.Desconfien de la política i dels polítics.
Saint-Simon Cooperatives obreres
Charles Fourier “Falansteris”.
Robert Owen New Lanark.
27. Júlia López Valera (Institut Banús)
5.LESPRIMERESORGANITZACIONSOBRERES 5.4. Socialisme utòpic i republicanisme
A Catalunya el socialisme utòpic va començar a difondre’s durant la dècada del 1830.
El diari barceloní El Vapor publicà l’any 1835 alguns articles sobre el tema.
A la resta d’Espanya, l’utopisme es difongué per Andalusia. Líder: Joaquin Abreu.
Defensà la creació de
falansteris,
cooperatives de
producció i consum
Hi va haver escriptors, generalment republicans, que van difondre el socialisme i el
cooperativisme. Alguns: Fernando Garrido, Sixto Cámara i Francesc Pi i Margall.
El primer obrerisme va estar molt vinculat al republicanisme federal.
L’arribada a Espanya de les ideologies internacionalistes comportà que una bona part del
proletariat català adoptés una actitud apolítica i propera a l’anarquisme.
28. Júlia López Valera (Institut Banús)
6.L’ARRIBADADEL’INTERNACIONALISME(1868-1874)
6.1. L’arribada de la Internacional a Espanya
Després del triomf de la Revolució de Setembre del 1868 va arribar a Espanya un enviat de
l’AIT, l’italià Giuseppe Fanelli, que va viatjar a Madrid i a Barcelona per crear-hi els primers nuclis
afiliats a la Internacional. Els membres més destacats: Anselmo Lorenzo i Ramon Farga Pellicer.
Aquests primers nuclis tenen una ideologia anarquista bakuninista (supressió de l’Estat i la
religió, col·lectivització dels mitjans de producció, “apoliticisme”, la vaga general com a forma de
lluita,...) i van tindre molta influència entre el proletariat català i els camperols andalusos.
En 1870 es fundà la Federación Regional Espanyola (FRE) de l’AIT al Congrés de Barcelona, amb
la vaga general com a mitjà de lluita, la revolució social com a objectiu per a acabar amb el
capitalisme i amb un caràcter “apolític” (abstenció) .
El nombre de treballadors afiliats a sindicats pertanyents a l’AIT passa de menys de 20.000 en
1869 a quasi 40.000 en 1873, sent els nuclis més importants Catalunya, València, Andalusia,
Madrid i Valladolid.
30. Júlia López Valera (Institut Banús)
6.L’ARRIBADADEL’INTERNACIONALISME(1868-1874)
6.2. Crisi i escissió en la FRE
L’any 1871 arriba a Madrid Paul Lafargue, gendre de Karl Marx, impulsà la creació d’un grup
d’internacionalistes madrilenys més favorables a les posicions marxistes.
Les diferències entre els dos corrents van fer que el 1872 s’expulsés als madrilenys de la FRE i es
fundés la Nueva Federación Madrileña de caràcter netament marxista.
La Internacional va ser declarada il·legal arreu d’Europa l’any 1871, arran dels fets
revolucionaris de la Comuna de París.
A Espanya els nuclis de la FRE van continuar la seva expansió i durant la Primera República
(1873) van assolir el seu nombre màxim d’afiliats.
La FRE de la AIT va perdre força i el seu declivi definitiu va tenir lloc a partir del 1874, quan va
ser declarada il·legal pel nou règim de la Restauració i això l’obligà a moure’s en la clandestinitat.
Francisco Mora
José Mesa
Pablo Iglesias
Àmplia campanya a favor de la necessitat que
la classe obrera conquerís el poder polític.
31. Júlia López Valera (Institut Banús)
7.ANARQUISMEISOCIALISME(1874-1900)
7.1. Els corrents anarquistes
L’any 1881 funden la bakuninista Federación de Trabajadores de la Región Española, amb
major importància a Catalunya i Andalusia i actuant des del sindicalisme i les reivindicacions
de millores per als obrers.
Una part dels anarquistes s’organitzen en grups autònoms revolucionaris partidaris de
l’acció directe (terrorisme) contra els tres pilars del capitalisme (Estat, burgesia i església):
atemptats entre 1893 i 1897 contra Cánovas, Martínez Campos i altres polítics, bomba del
Liceu i Corpus a Barcelona.
Assassinat de Cánovas per part de Michele Angiolillo (1897)
Repressió directe per part de l’estat (cinc anarquistes
executats als processos de Montjuïc, 1897).
32. Júlia López Valera (Institut Banús)
7.ANARQUISMEISOCIALISME(1874-1900) L’anarquisme es
divideix en dos corrents
a principis del XX
ELS PARTIDARIS DE L’ACCIÓ DIRECTA
INDIVIDUAL (TERRORISME)
ELS PARTIDARIS DE L’ACCIÓ DE MASSES
(VAGUES I REVOLUCIONS )
AMB LA PARTICIPACIÓ DE TOTA LA CLASSE OBRERA
Aquest segon corrent és anomenat
anarcosindicalista i funda sindicats a Catalunya com
Solidaridad Obrera (1907) i la CNT
(Confederación Nacional del Trabajo) (1910)
Assassinat contra el President del Consell de
Ministres Cánovas del Castillo (1897).
Atemptat contra el capità General de Catalunya
Martínez Campos (1893).
Atemptat al Liceu (1893).
Atemptat contra la Processó de Corpus de
Barcelona (1896).
Creació de la Mano Negra a Andalusia.
Organització d’arrel anarquista .
Atemptat contra
Martínez Campos.
Atemptat contra
Cánovas del Castillo.
Atemptat contra
Alfons XII.
33. Júlia López Valera (Institut Banús)
7.ANARQUISMEISOCIALISME(1874-1900)
7.2. El socialisme obrer
La Nueva Federación Madrileña (marxista) es va transformar l’any 1879 en l’Agrupación
Socialista Madrileña, fundada per Pablo Iglesias, i va ser el nucli originari del Partido Socialista
Obrero Español. Programa de reformes immediates:dret d’associació, reunió i
manifestació, sufragi universal, reducció d’hores de treball,
prohibició del treball infantil...
L’any 1886 es publicà el seu òrgan de premsa: El Socialista.
El 1889 es partit s’afilià a la Segona Internacional Socialista.
L’any 1890 va participar en la primera celebració del Primer de Maig.
L’any 1888, el partit va celebrar el seu primer congrés a Barcelona. Va fundar, el
mateix any, la Unió General de Treballadors(UGT). Sindicat de masses que englobava
tots els sectors de la producció. Es va declarar no depenent de cap organització
política. Els treballadors havien de respectar el reglament i els acords aprovats.
El PSOE va créixer lentament arreu d’Espanya, però més a Madrid, País Basc i Astúries.
Poc arrelament a Catalunya i Andalusia on dominava l’anarcosindicalisme.. Tampoc al món
agrari fins al segle XX.
34. Júlia López Valera (Institut Banús)
7.3. Reformisme i qüestió social
7.ANARQUISMEISOCIALISME(1874-1900)
La duresa de les condicions de vida i de treball dels obrers, més la creixent pressió sindical va
fer que alguns sectors del liberalisme prenguessin consciència de la necessitat de racionalitzar
les relacions de treball.
Els governs van plantejar l’oportunitat que l’Estat exercís una acció compensatòria i que
reglamentés les relacions econòmiques i laborals.
L’any 1883 es va crear la Comissió de Reformes Socials, un òrgan del govern que tenia la
finalitat d’informar sobre la condició obrera i de promoure el reformisme social.
La major part de les lleis reguladores de les condicions de treball i de negociació col·lectiva no
van ser aprovades fins a les primeres dècades del segle XX.
L’any 1878:
Lleis reguladores dels treballs perillosos per als nens.
Creació d’asils per a invàlids laborals.
Construcció de barris per obrers.
35. Moviment Obrer SocialismeAnarquisme
Revolució social
Acció sindical
Acció
Directa/Espontània
Anti-autoritaris
Anti-jeràrquics
Abolició de l’estat
Contra els partits polítics
Propietat col·lectiva
Llibertat de l’individu per
sobre del col·lectiu
Solidaritat Social
Revolució obrera
Partidaris de l’acció
política
Formació d’un partit
de classe obrera.
(PCUS, PCE, PSUC...).
Formació de sindicats.
Dictadura del Proletariat.
Propietat estatal
Revolució obrera organitzada
Creació d’un estat
obrer/Nacionalització
L’objectiu final era semblant (la creació d’una societat sense classes
socials), però els mètodes per aconseguir-ho eren radicalment diferents.
Predomini del col·lectiu
per sobre de l’individu
Formació de comunes
Internacionalistes
Coeducació
Amor lliureAteisme/anticlericalisme Igualtat home/dona
Karl Marx
(1818-1883)
Mikhail
Bakunin
(1814-1876)
Piotr Kropotkin
(1842-1921)
Revolució
Russa (1917)
Creació de la
URSS