SlideShare a Scribd company logo
1 of 35
Download to read offline
Unitat 6: Societat i moviments socials al segle XIX
Júlia López Valera
S
U
M
A
R
I
Júlia López Valera (Institut Banús)
La implantació del liberalisme polític.
El procés de reforma agrària.
El desenvolupament de la industrialització.
Configuració de noves
relacions socials.
Desaparició dels
estaments.
Sorgiment d’una
societat de
classes.
Basada en:
Dret de propietat.
Igualtat davant la llei i la
fiscalitat.
Mobilitat social en funció
de la riquesa.
 La riquesa va esdevenir la categoria bàsica de
la jerarquització.
 Per defensar els drets dels treballadors neix el
moviment obrer.
 Es desenvolupen noves ideologies:
Burgesia Obrers o Proletaris
Socialisme utòpic
Marxisme
Anarquisme
Denunciaven les desigualtats econòmiques del capitalisme.
Proposen un model social més igualitari basat en formes de
propietat col·lectiva.
CRONOLOGIA
Júlia López Valera (Institut Banús)
1.DELASOCIETATESTAMENTALALASOCIETATDECLASSES 1.1. La dissolució dels estaments privilegiats
 A Catalunya, igual que a la resta d’Espanya, els estaments van deixar d’existir amb la
configuració de l’Estat liberal al segle XIX.
 Les noves lleis impulsen la igualtat jurídica de tots els ciutadans.
 Les diferències socials continuaven existint, ja que provenien de diferents graus de riquesa.
 En la nova societat es podia ascendir en l’escala social.
Els ciutadans, però, quedaven definits per la seva pertinença a una classe social.
Tots els grups socials pagaven
impostos, eren jutjats per les
mateixes lleis i pels mateixos
tribunals i gaudien de drets polítics
iguals
El conjunt de la població constituïa
una sola categoria jurídica: la de
ciutadans.
Noblesa:
Es suprimeixen les lleis que els beneficiaven.
Pèrdua d’alguns privilegis.
S’anul·len els drets nobiliaris de no pagar
impostos, d’obtenir tributs de les seves
terres i d’exercir com a jutges.
Va mantenir la seva importància social,
econòmica i política.
S’integrà en l’estrat més alt de la nova
burgesia.
Clero:
El procés de desamortització i desvinculació
va privar a l’església de moltes de les seves
terres.
La llei d’exclaustració va fer que molts
convents quedessin buits, que els béns
fossin desamortitzats i que alguns dels seus
tresors acabessin dispersos o malmesos.
El clero va minvar durant el segle XIX.
1.DELASOCIETATESTAMENTALALASOCIETATDECLASSES
1.2. Una nova organització dels grups socials
 Malgrat tot això, l’Església Catòlica mantenia gran part del seu poder.
 La jerarquia eclesiàstica (arquebisbes i bisbes) van continuar exercint una gran influència
política i social.
1. Regnat Isabel II: en cercles influents de pobles i ciutats, formà part de la camarilla
reial. Formaven part del senat.
2. Època de la Restauració: augment del nombre de clergues i de membres d’ordre
religiosos, sobretot els dedicats a l’ensenyament.
3. Tenien alguns privilegis: no podien ser tancats a les presons comunes i l’exempció
d’obligacions militars.
 A l’Espanya del segle XIX ,especialment a Catalunya, s’hi constitueixen dos grans grups
socials:
Burgesia que posseïa la
riquesa urbana, industrial o
agrària procedent de les
seves propietats, rendes o
capitals, o bé del treball.
Proletariat, format pels
que només posseïen el
salari que rebien pel seu
treball manual.
1.DELASOCIETATESTAMENTALALASOCIETATDECLASSES
BURGESIA
Gran Burgesia:
Elit dels diners formada per
l’alta noblesa, esdevinguda
propietària agrícola, i
persones no nobles que
s’havien enriquit.
Burgesia urbana, mitjana i petita:
Càrrecs de l’administració, funcionaris,
comerciants i el gruix dels professionals
liberals.
Gran diversitat de situacions.
CLASSE
TREBALLADORA
Formada pels petits artesans, el
servei domèstic, els treballadors
del comerç i el nou proletariat.
Les desigualtats de riquesa i les
dures condicions de vida van
donar lloc a nous moviments
socials(obrerisme i sindicalisme)
i a ideologies polítiques.
Reclamaven millores salarials i
laborals i denunciaven el
capitalisme com un sistema
social injust.
Júlia López Valera (Institut Banús)
2.ELSNOUSGRUPSDIRIGENTS 2.1. La pervivència de la noblesa
Antoni Gisbert
 L’alta noblesa espanyola va incrementar el seu
poder econòmic. Van conservar la major part de les
terres i també van adquirir algunes de
desamortitzades.
 A mitjans s.XIX, Espanya era un país agrari i la
noblesa era la que més terres tenia. Un percentatge
important de la renda agrària i, per tant, de la
riquesa acabava a les seves mans.
 El destí de la petita noblesa va ser diferent.
Els hidalgos, molt
abundants a la zona
cantàbrica i al nord de
la Meseta perden el
privilegi principal:
exacció d’impostos. Van
anar desapareixent.
La noblesa catalana. S’havia empobrit a principis de segle.
Els propietaris agrícoles provinents de l’aristocràcia van prendre part en
la formació de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (organisme actiu en
la defensa dels interessos dels propietaris agraris).
Júlia López Valera (Institut Banús)
2.ELSNOUSGRUPSDIRIGENTS  El poder de la noblesa espanyola provenia també de la influència política i social.
 A l’últim quart del segle XIX, va començar a perdre part del poder econòmic i de la influència
política.
Durant el regnat isabelí formaven part de la cort i això els feia
obtenir privilegis, participació en negocis i càrrecs polítics i
militars. Van mantenir intacta la seva preeminència social.
2.2. Els grups burgesos
 El procés d’industrialització i d’implantació del capitalisme va anar conformant una burgesia
vinculada als negocis, el comerç, la banca i el capital estranger.
 Una sèrie d’actius negociants van engrandir les seves fortunes gràcies a les concessions
estatals i a les operacions de crèdits. Van comprar deute públic de l’Estat i també van ser
inversors de borsa. Algunes també van adquirir algunes propietats desamortitzades. Van
engrossir les files dels propietaris agrícoles i es van convertir en rendista.
 Tenien orígens regionals diferents, procedia essencialment de: Astúries, Cantàbria, País Basc,
Sevilla i Cadis. Però el seu centre d’operacions i la seva residència habitual era Madrid.
Júlia López Valera (Institut Banús)
2.ELSNOUSGRUPSDIRIGENTS 2.3. La burgesia industrial catalana
Entre el 1838 i el 1868 la burgesia catalana, que es concentrava sobretot a Barcelona, va viure
un moment d’esplendor lligat al desenvolupament de la indústria.
Antigues
famílies
dedicades als
negocis
mercantils.
Industrials del
cotó i del ferro.
Propietaris de
finques urbanes
dedicats a
l’especulació
immobiliària.
Nova generació
“d’indians”, que
havien repatriat
capitals de les
colònies
americanes.
Júlia López Valera (Institut Banús)
2.ELSNOUSGRUPSDIRIGENTS  Dins la burgesia la més important era la burgesia industrial.
 La burgesia industrial catalana va ocupar un lloc secundari . Es va preocupar d’aconseguir de
l’Estat liberal la política proteccionista per a la seva indústria.
• Es concentraven a Barcelona, el Maresme i a la zona d’Igualada.
• Es van agrupar en la defensa dels seus interessos.
• Van constituir al 1826 la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó,
que es va transformar el 1847 en la Comissió o Junta de Fàbriques que integrava tots els
fabricants.
• De la fusió d’aquesta última amb l’Institut Industrial de Catalunya, va néixer Foment
del Treball Nacional i que juntament amb la Cambra de Comerç (1886) dominaren la
vida econòmica catalana de final de segle.
La seva feblesa numèrica.
Escàs poder econòmic.
Localització perifèrica.
Model de
societat
industrial més
productiu.
No van fer
possible
Júlia López Valera (Institut Banús)
2.ELSNOUSGRUPSDIRIGENTS 2.4. Les classes mitjanes
 Constituïen una franja intermèdia.
 Representaven menys del 5% de la població espanyola.
 Format per: propietaris de terres mitjans, comerciants, petits fabricants, professionals liberals
i funcionaris públics.
 La seva riquesa era menor que la de les classes dirigents i els seus ingressos eren desiguals.
 El desenvolupament va anar lligat al creixement urbà i a l’expansió de l’administració i els
serveis.
 Al 1860:
Col·lectiu important
d’assalariats públics:
mestres, funcionaris,
oficinistes, conserges...
Conjunt de professionals
liberals, agrupats en tres
cossos:
Relacionats amb les lleis
(advocats, escrivans,
notaris, registradors de la
propietat).
Relacionats amb la
construcció i la propietat
immobiliària (arquitectes i
agents de la propietat).
Relacionats amb la salut
(metges i farmacèutics).
 Compartien amb els grups poderosos un estil de vida.
 La seva capacitat econòmica era limitada.
 Hi havia una diferència important entre la petita burgesia
de les grans ciutats com Madrid o Barcelona i la de petites
ciutats.
Júlia López Valera (Institut Banús)
3.LESCLASSESPOPULARS 3.1. Artesans i grups urbans
 A gran part del país s’hi mantenia un fort sector artesà que elaborava la majoria dels productes
manufacturats.
 Al cens del 1860 es parla de 666.000 individus en oficis artesans (fusters, ferrers, sabaters...) i,
com a ajudants o aprenents als tallers treballaven unes altres 556.000 persones.
 A Catalunya, els menestrals constituïren un grup de petits artesans i comerciants que basaren
la seva prosperitat en el treball i l’estalvi.
 El creixement urbà va comportar la concentració a les ciutats d’una sèrie de treballadors de
serveis.
 Una part d’aquests vorejaven el límit entre les classes mitjanes i les classes populars.
 Entre les classes més humils hi predominaven les dones ocupades en el servei domèstic.
Júlia López Valera (Institut Banús)
3.LESCLASSESPOPULARS 3.2. L’evolució de la pagesia
 La reforma agrària liberal va concentrar la propietat de la terra en mans d’un nombre reduït
de propietaris.
 La majoria de la població pagesa va romandre al camp. Va augmentar la figura del pagès sense
terres, els contractes d’explotació a curt termini i el latifundi.
 L’any 1860 hi havia a Espanya uns 2,6 milions de jornalers. Hi havia grans diferències regionals.
 Tot i això la fam de terres es va mantenir a gran part de l’Espanya agrària.
 Els pagesos es van veure sotmesos a condicions de vida i de treball encara més dures, amb
rendes abusives i veritables èpoques de fam.
 Els pagesos van continuar sotmesos a relacions de tipus clientelar.
Entre els pagesos requeia el pes més gran de l’analfabetisme i de la marginació social.
 Aquestes difícils condicions de vida expliquen l’augment de la conflictivitat social al camp i el
procés d’emigració cap a les ciutats.
 A Catalunya, però, la situació va ser diferent.
Castella la Vella, Andalusia i Extremadura
Els antics senyors conserven les seves
terres, es va enfortir amb el
reconeixement de la propietat plena de les
antigues senyories. Situació de la pagesia
inalterada.
Castella la Nova, Aragó i València
Grups de pagesos van poder accedir a la
propietat i millorar la seva situació.
Júlia López Valera (Institut Banús)
3.LESCLASSESPOPULARS 3.3. El sorgiment del proletariat
 Els orígens de la classe obrera van lligats al procés d’industrialització que es va produir a
Catalunya al llarg del segle XIX.
 L’organització del treball es caracteritza per la utilització de mà d’obra assalariada.
 Aquest nou proletariat format per
 Les regles que regulaven les noves normes de treball:
Antics artesans de les ciutats.
Jornalers i artesans procedents
de la rodalia.
Es concentren als
nuclis urbans:
Barcelona
1. El patró ocupava els obrers a canvi d’un salari escàs.
2. Jornada laboral no regulada de 12 a 14 hores.
3. 6 dies a la setmana.
4. Es cobrava per dia treballat.
5. Protesta = Acomiadament.
6. No protecció en cas d’atur, malaltia i accident, ni tampoc en la vellesa.
7. Les dones i els infants(de 7 en amunt) treballaven cobrant un salari inferior.
Júlia López Valera (Institut Banús)
3.LESCLASSESPOPULARS
 Les condicions de vida eren molt dures:
-Cases molts petites i situades en barris amb
carrers no asfaltats, sense enllumenat, aigua
corrent i clavegueram.
- Les malalties infeccioses es propagaven
ràpidament.
 Els obrers fabrils van augmentar a Astúries i al
País Basc degut al creixement de la indústria
siderúrgica i metal·lúrgica.
 També van augmentar en les zones del
territori en què es desenvolupaven activitats
industrials, mineres o vinculades a la
construcció.
Júlia López Valera (Institut Banús)
CLASSES ALTES
5%
CLASSES
POPULARS
90%
Alta Noblesa
Grups Burgesos
Artesans
Proletariat
Pagesia
Serveis
Petita i mitjana
Burgesia
BURGESIA
INDUSTRIAL
CATALANA
NOVASOCIETATESPANYOLA
CLASSES
MITJANES
5%
Júlia López Valera (Institut Banús)
BARCELONA, 1854
Júlia López Valera (Institut Banús)
4.VIDAQUOTIDIANAICOMPORTAMENTSSOCIALS 4.1. La vida social i les formes d’oci
 El pes dels terratinents va consolidar una elit social més propera al prototipus de rendista que
no pas al de burgés industrial. Només a Catalunya i a les zones industrials del nord d’Espanya va
ser diferent i el valor del treball va ser predominant.
 Un sector del liberalisme espanyol va defensar la necessitat de laïcitzar la vida pública i de
posar fi al predomini de la moral catòlica.
 A finals de segle, una part de la classe treballadora va començar a manifestar actituds
clarament anticlericals.
 A Catalunya, i també a la resta d’Espanya, l’ostentació de la riquesa va definir el nou gust
burgès.
Grans cases, recepcions, carruatges,
vestits luxosos.
Volien mostrar en públic el seu poder.
En la nova societat industrial i urbana
les formes d’oci i les diversions van
passar a comercialitzar-se
Júlia López Valera (Institut Banús)
4.VIDAQUOTIDIANAICOMPORTAMENTSSOCIALS  A Barcelona es constituí la Societat del Liceu (1844), que inaugurà el teatre al 1847 i el
reconstruí després de l’incendi del 1861.
 Es va estendre el gust pels jardins d’esbargiment, on hi havia cafès, restaurants i es feien
balls.
 El passeig de Gràcia es convertí en el passeig de moda de la societat elegant barcelonina.
 En la vida de pobles i ciutats van adquirir importància els casinos i els cercles de propietaris.
 Entre les classes populars urbanes es va
estendre el costum d’anar als cabarets, als balls i a
les revetlles. La taverna era el principal centre de
reunió dels treballadors.
 La influència de les idees socialistes i anarquistes
i l’augment de l’alfabetització dels obrers van
afavorir la fundació d’ateneus, cases del poble i
cercles obrers.
Júlia López Valera (Institut Banús)
RAMON CASAS. BALL DE TARDA. 1896
Júlia López Valera (Institut Banús)
4.VIDAQUOTIDIANAICOMPORTAMENTSSOCIALS
 Paper determinat pel manteniment d’una concepció tradicional que la subordinava a l’home
i la privava de tot dret jurídic o polític.
 La Llei Moyano (1856) obligava als nens i nenes a anar al col·legi, per separat i amb diferents
objectius.
4.2. Les dones en la societat del segle XIX
Dones obreres:
Important força de treball.
Van participar en les reivindicacions obreres.
Moltes es van sindicar (taxa més baixa).
Dones del pagesos:
Van desenvolupar tota mena de tasques agrícoles.
Hores de feina al camp + Elaboració dels productes necessaris per a la
vida familiar + tasques domèstiques.
Cura dels fills, dels ancians i dels malalts.
Dones de l’èlit:
Objectiu: matrimoni.
Mares i esposes servicials i agradables.
Activitats: de la llar i relacions socials a la família.
Júlia López Valera (Institut Banús)
5.LESPRIMERESORGANITZACIONSOBRERES 5.1. El naixement dels sindicats obrers a Catalunya
 Les primeres manifestacions de protesta contra el nou sistema industrial van ser violentes,
clandestines i espontànies.
 En la dècada de 1820, el LUDISME va ser la primera expressió de rebel·lia obrera contra la
introducció de les màquines. Alguns fins i tot van cremar fàbriques. L’incendi més important va
ser l’agost de 1835 a la fàbrica Bonaplata (Barcelona).
 El 1840 neix la primera organització sindical d’Espanya: Associació de Teixidors de Barcelona,
lligada a la Societat de Protecció Mútua dels Teixidors del Cotó de Barcelona.
 Aviat es van adonar que l’origen del problema no eren
les màquines, sinó les condicions de treball. L’eix de la
protesta obrera es va anar centrant en les millores
laborals i en la defensa del dret d’associació.
 Es creen les societats de socors mutus (autoritzades
des del 1839). Els obrers lliuraven una petita quota.
Assegurava una ajuda en cas d’atur, malaltia i
assistència.
Reivindicacions laborals:
puja salaris, condicions
laborals, reducció de la
jornada...
Caràcter mutualista: atur forçós,
malaltia, invalidesa...
Júlia López Valera (Institut Banús)
5.LESPRIMERESORGANITZACIONSOBRERES
5.2. La consolidació del sindicalisme
 Els primers sindicats eren federacions d’oficis. Els treballadors afiliats pagaven una quota: no
es destinava només a qüestions de protecció sinó també a mantenir una caixa de resistència per
sobreviure en cas de VAGA.
 Els industrials catalans no van acceptar la proliferació d’associacions i pressionaren per a què
fossin prohibides, ho aconseguiren amb l’accés dels moderats al poder (1844).
Principal mitjà utilitzat per
força les negociacions
 Amb l’arribada del Bienni Progressista (1854-1856) es tornen a autoritzar les associacions de
treballadors.
 El primer conflicte important a Catalunya va ser la vaga contra les selfactines (1854). Una
reacció violenta, amb crema de fàbriques, contra la introducció d’aquesta nova màquina de filar.
 La repressió de la vaga fou molt dura.
Els patrons van demanar al govern l’aprovació de mesures repressives contra l’obrerisme.
Es prohibiren les associacions obreres.
Es declarà l’estat de setge.
S’ordenà l’execució del dirigent obrer
Josep Barceló.
Es van suspendre els contractes col·lectius
que s’havien signat després de la vaga.
Es va imposar l’acomiadament lliure.
Júlia López Valera (Institut Banús)
5.LESPRIMERESORGANITZACIONSOBRERES  Es desencadenà la VAGA DEL 1855, considerada la primera vaga general de l’Estat.
Reclamava:
 La tornada dels moderats al poder va comportar un nou decret, 1857, que prohibia totes les
associacions obreres.
Llibertat d’associació.
Establiment horari fix de treball.
Formació comissió obrers-patrons per
dirimir conflictes laborals.
No acceptaren les
propostes.
Intervenció
de l’exèrcit
5.3. Les revoltes agràries
 L’augment de la població agrària assalariada, sense un creixement paral·lel del treball i dels
recursos, va provocar un problema social greu sobretot a Andalusia.
 En la dècada del 1840, una onada de manifestacions i d’ocupacions de terres va recórrer el
camp andalús. Les males collites provocaren situacions de fam crònica fins a enfonsar en la
misèria molts de pagesos (crema de collites, matança del bestiar...).
 El problema s’agreujà l’any 1855, es van produir més insurreccions, reprimides per l’exèrcit i
la guàrdia civil.
 Més moviments a : Andalusia, Castella i zones muntanyoses d’Aragó.
 L’any 1861, un aixecament a Loja (Granada) va assolir una gran intensitat.
 En les dècades del 1860 i el 1870 el bandolerisme es va entendre per Andalusia com a
resposta individual i violenta a la magnitud de les desigualtats socials.
Júlia López Valera (Institut Banús)
LUDDISME.
Ned Ludd (obrer britànic)
CARTISME People's Charter 1838
(sufragi Universal masculí)
CREMA DEL VAPOR a la fàbrica Bonaplata.
Barcelona 1835.
Creació de SOCIETAT DE SOCORS MUTUS.
Societat de Protecció Mútua dels Teixidors del
Cotó de Barcelona.
Creació de noves SOCIETATS d’ajuda entre
obrers. Cada obrer pagava una quota i així
assegurar-se una ajuda en cas d’atur o malaltia.
REVOLTES AGRÀRIES sobretot a Andalusia. CREMA DE COLLITES, matança del bestiari.
PRIMERES VAGUES OBRERES A CATALUNYA.
VAGA CONTRA LES SELFACTINES a Catalunya
(1854).
PRIMERA VAGA GENERAL a Espanya 1855.
5.LESPRIMERESORGANITZACIONSOBRERES
RESUM:
Júlia López Valera (Institut Banús)
5.LESPRIMERESORGANITZACIONSOBRERES 5.4. Socialisme utòpic i republicanisme
QUIN ÉS L’IDEARI DELS SOCIALISTES UTÒPICS?
1.Critiquen el sistema social i econòmic del capitalisme.
2.Denuncien l’individualisme i les desigualtats .
3.Busquen una societat justa i fraternal (rebutgen la competència i l’explotació).
4.Busquen la felicitat i el benestar general
5.Desconfien de la política i dels polítics.
Saint-Simon Cooperatives obreres
Charles Fourier “Falansteris”.
Robert Owen New Lanark.
Júlia López Valera (Institut Banús)
5.LESPRIMERESORGANITZACIONSOBRERES 5.4. Socialisme utòpic i republicanisme
 A Catalunya el socialisme utòpic va començar a difondre’s durant la dècada del 1830.
 El diari barceloní El Vapor publicà l’any 1835 alguns articles sobre el tema.
 A la resta d’Espanya, l’utopisme es difongué per Andalusia. Líder: Joaquin Abreu.
Defensà la creació de
falansteris,
cooperatives de
producció i consum
 Hi va haver escriptors, generalment republicans, que van difondre el socialisme i el
cooperativisme. Alguns: Fernando Garrido, Sixto Cámara i Francesc Pi i Margall.
 El primer obrerisme va estar molt vinculat al republicanisme federal.
 L’arribada a Espanya de les ideologies internacionalistes comportà que una bona part del
proletariat català adoptés una actitud apolítica i propera a l’anarquisme.
Júlia López Valera (Institut Banús)
6.L’ARRIBADADEL’INTERNACIONALISME(1868-1874)
6.1. L’arribada de la Internacional a Espanya
 Després del triomf de la Revolució de Setembre del 1868 va arribar a Espanya un enviat de
l’AIT, l’italià Giuseppe Fanelli, que va viatjar a Madrid i a Barcelona per crear-hi els primers nuclis
afiliats a la Internacional. Els membres més destacats: Anselmo Lorenzo i Ramon Farga Pellicer.
Aquests primers nuclis tenen una ideologia anarquista bakuninista (supressió de l’Estat i la
religió, col·lectivització dels mitjans de producció, “apoliticisme”, la vaga general com a forma de
lluita,...) i van tindre molta influència entre el proletariat català i els camperols andalusos.
 En 1870 es fundà la Federación Regional Espanyola (FRE) de l’AIT al Congrés de Barcelona, amb
la vaga general com a mitjà de lluita, la revolució social com a objectiu per a acabar amb el
capitalisme i amb un caràcter “apolític” (abstenció) .
 El nombre de treballadors afiliats a sindicats pertanyents a l’AIT passa de menys de 20.000 en
1869 a quasi 40.000 en 1873, sent els nuclis més importants Catalunya, València, Andalusia,
Madrid i Valladolid.
Júlia López Valera (Institut Banús)
6.L’ARRIBADADEL’INTERNACIONALISME(1868-1874)
Júlia López Valera (Institut Banús)
6.L’ARRIBADADEL’INTERNACIONALISME(1868-1874)
6.2. Crisi i escissió en la FRE
 L’any 1871 arriba a Madrid Paul Lafargue, gendre de Karl Marx, impulsà la creació d’un grup
d’internacionalistes madrilenys més favorables a les posicions marxistes.
 Les diferències entre els dos corrents van fer que el 1872 s’expulsés als madrilenys de la FRE i es
fundés la Nueva Federación Madrileña de caràcter netament marxista.
 La Internacional va ser declarada il·legal arreu d’Europa l’any 1871, arran dels fets
revolucionaris de la Comuna de París.
 A Espanya els nuclis de la FRE van continuar la seva expansió i durant la Primera República
(1873) van assolir el seu nombre màxim d’afiliats.
 La FRE de la AIT va perdre força i el seu declivi definitiu va tenir lloc a partir del 1874, quan va
ser declarada il·legal pel nou règim de la Restauració i això l’obligà a moure’s en la clandestinitat.
Francisco Mora
José Mesa
Pablo Iglesias
Àmplia campanya a favor de la necessitat que
la classe obrera conquerís el poder polític.
Júlia López Valera (Institut Banús)
7.ANARQUISMEISOCIALISME(1874-1900)
7.1. Els corrents anarquistes
L’any 1881 funden la bakuninista Federación de Trabajadores de la Región Española, amb
major importància a Catalunya i Andalusia i actuant des del sindicalisme i les reivindicacions
de millores per als obrers.
 Una part dels anarquistes s’organitzen en grups autònoms revolucionaris partidaris de
l’acció directe (terrorisme) contra els tres pilars del capitalisme (Estat, burgesia i església):
atemptats entre 1893 i 1897 contra Cánovas, Martínez Campos i altres polítics, bomba del
Liceu i Corpus a Barcelona.
Assassinat de Cánovas per part de Michele Angiolillo (1897)
 Repressió directe per part de l’estat (cinc anarquistes
executats als processos de Montjuïc, 1897).
Júlia López Valera (Institut Banús)
7.ANARQUISMEISOCIALISME(1874-1900) L’anarquisme es
divideix en dos corrents
a principis del XX
ELS PARTIDARIS DE L’ACCIÓ DIRECTA
INDIVIDUAL (TERRORISME)
ELS PARTIDARIS DE L’ACCIÓ DE MASSES
(VAGUES I REVOLUCIONS )
AMB LA PARTICIPACIÓ DE TOTA LA CLASSE OBRERA
Aquest segon corrent és anomenat
anarcosindicalista i funda sindicats a Catalunya com
Solidaridad Obrera (1907) i la CNT
(Confederación Nacional del Trabajo) (1910)
Assassinat contra el President del Consell de
Ministres Cánovas del Castillo (1897).
Atemptat contra el capità General de Catalunya
Martínez Campos (1893).
Atemptat al Liceu (1893).
Atemptat contra la Processó de Corpus de
Barcelona (1896).
Creació de la Mano Negra a Andalusia.
Organització d’arrel anarquista .
Atemptat contra
Martínez Campos.
Atemptat contra
Cánovas del Castillo.
Atemptat contra
Alfons XII.
Júlia López Valera (Institut Banús)
7.ANARQUISMEISOCIALISME(1874-1900)
7.2. El socialisme obrer
 La Nueva Federación Madrileña (marxista) es va transformar l’any 1879 en l’Agrupación
Socialista Madrileña, fundada per Pablo Iglesias, i va ser el nucli originari del Partido Socialista
Obrero Español. Programa de reformes immediates:dret d’associació, reunió i
manifestació, sufragi universal, reducció d’hores de treball,
prohibició del treball infantil...
 L’any 1886 es publicà el seu òrgan de premsa: El Socialista.
El 1889 es partit s’afilià a la Segona Internacional Socialista.
 L’any 1890 va participar en la primera celebració del Primer de Maig.
 L’any 1888, el partit va celebrar el seu primer congrés a Barcelona. Va fundar, el
mateix any, la Unió General de Treballadors(UGT). Sindicat de masses que englobava
tots els sectors de la producció. Es va declarar no depenent de cap organització
política. Els treballadors havien de respectar el reglament i els acords aprovats.
 El PSOE va créixer lentament arreu d’Espanya, però més a Madrid, País Basc i Astúries.
 Poc arrelament a Catalunya i Andalusia on dominava l’anarcosindicalisme.. Tampoc al món
agrari fins al segle XX.
Júlia López Valera (Institut Banús)
7.3. Reformisme i qüestió social
7.ANARQUISMEISOCIALISME(1874-1900)
 La duresa de les condicions de vida i de treball dels obrers, més la creixent pressió sindical va
fer que alguns sectors del liberalisme prenguessin consciència de la necessitat de racionalitzar
les relacions de treball.
 Els governs van plantejar l’oportunitat que l’Estat exercís una acció compensatòria i que
reglamentés les relacions econòmiques i laborals.
 L’any 1883 es va crear la Comissió de Reformes Socials, un òrgan del govern que tenia la
finalitat d’informar sobre la condició obrera i de promoure el reformisme social.
 La major part de les lleis reguladores de les condicions de treball i de negociació col·lectiva no
van ser aprovades fins a les primeres dècades del segle XX.
L’any 1878:
Lleis reguladores dels treballs perillosos per als nens.
Creació d’asils per a invàlids laborals.
Construcció de barris per obrers.
Moviment Obrer SocialismeAnarquisme
Revolució social
Acció sindical
Acció
Directa/Espontània
Anti-autoritaris
Anti-jeràrquics
Abolició de l’estat
Contra els partits polítics
Propietat col·lectiva
Llibertat de l’individu per
sobre del col·lectiu
Solidaritat Social
Revolució obrera
Partidaris de l’acció
política
Formació d’un partit
de classe obrera.
(PCUS, PCE, PSUC...).
Formació de sindicats.
Dictadura del Proletariat.
Propietat estatal
Revolució obrera organitzada
Creació d’un estat
obrer/Nacionalització
L’objectiu final era semblant (la creació d’una societat sense classes
socials), però els mètodes per aconseguir-ho eren radicalment diferents.
Predomini del col·lectiu
per sobre de l’individu
Formació de comunes
Internacionalistes
Coeducació
Amor lliureAteisme/anticlericalisme Igualtat home/dona
Karl Marx
(1818-1883)
Mikhail
Bakunin
(1814-1876)
Piotr Kropotkin
(1842-1921)
Revolució
Russa (1917)
Creació de la
URSS

More Related Content

What's hot

Unitat 1. el segle xviii
Unitat 1. el segle xviiiUnitat 1. el segle xviii
Unitat 1. el segle xviiiJulia Valera
 
Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).
Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).
Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).Julia Valera
 
Unitat 15. transició, democràcia i autonomia
Unitat 15. transició, democràcia i autonomiaUnitat 15. transició, democràcia i autonomia
Unitat 15. transició, democràcia i autonomiaJulia Valera
 
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)Rafa Oriola
 
Esquema catalanisme
Esquema catalanismeEsquema catalanisme
Esquema catalanismeMarcel Duran
 
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIXjcorbala
 
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)Julia Valera
 
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-20141. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014martav57
 
Temes 5/6/7 L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1875-1898 2BAT 2014-15
Temes 5/6/7 L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1875-1898 2BAT 2014-15Temes 5/6/7 L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1875-1898 2BAT 2014-15
Temes 5/6/7 L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1875-1898 2BAT 2014-15martav57
 
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.Marcel Duran
 
10. CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
10. CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)10. CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
10. CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)jcorbala
 
Unitat 14. el franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1979)
Unitat 14. el franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1979)Unitat 14. el franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1979)
Unitat 14. el franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1979)Julia Valera
 
EXERCICIS CORREGITS DEL TEMA 05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRI...
EXERCICIS CORREGITS DEL TEMA 05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRI...EXERCICIS CORREGITS DEL TEMA 05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRI...
EXERCICIS CORREGITS DEL TEMA 05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRI...jcorbala
 
Tema 5. la construcció de l'estat liberal. isabel ii
Tema 5.  la construcció de l'estat liberal. isabel iiTema 5.  la construcció de l'estat liberal. isabel ii
Tema 5. la construcció de l'estat liberal. isabel iiRafa Oriola
 
1b-EL REGNAT D'ISABEL II
1b-EL REGNAT D'ISABEL II1b-EL REGNAT D'ISABEL II
1b-EL REGNAT D'ISABEL IIjcorbala
 
11. LA SEGONA REPÚBLICA
11. LA SEGONA REPÚBLICA11. LA SEGONA REPÚBLICA
11. LA SEGONA REPÚBLICAjcorbala
 
Esquema Restauració (1874-1931).
Esquema Restauració (1874-1931).Esquema Restauració (1874-1931).
Esquema Restauració (1874-1931).Marcel Duran
 
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)jcorbala
 
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xxUnitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xxJulia Valera
 

What's hot (20)

Unitat 1. el segle xviii
Unitat 1. el segle xviiiUnitat 1. el segle xviii
Unitat 1. el segle xviii
 
Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).
Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).
Unitat 13. el franquisme la construcció d'una dictadura (1939 1959).
 
Unitat 15. transició, democràcia i autonomia
Unitat 15. transició, democràcia i autonomiaUnitat 15. transició, democràcia i autonomia
Unitat 15. transició, democràcia i autonomia
 
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)Tema 9.  la restauració (1875-1898) (i)
Tema 9. la restauració (1875-1898) (i)
 
Esquema catalanisme
Esquema catalanismeEsquema catalanisme
Esquema catalanisme
 
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX
06. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX
 
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
Unitat 12. la guerra civil (1936 1939)
 
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-20141. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
1. EL SEGLE XVIII. 2 BAT. 2013-2014
 
Temes 5/6/7 L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1875-1898 2BAT 2014-15
Temes 5/6/7 L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1875-1898 2BAT 2014-15Temes 5/6/7 L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1875-1898 2BAT 2014-15
Temes 5/6/7 L'ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1875-1898 2BAT 2014-15
 
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
El Catalanisme polític (1833-1898). Primera part.
 
10. CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
10. CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)10. CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
10. CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1898-1931)
 
Unitat 14. el franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1979)
Unitat 14. el franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1979)Unitat 14. el franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1979)
Unitat 14. el franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1979)
 
EXERCICIS CORREGITS DEL TEMA 05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRI...
EXERCICIS CORREGITS DEL TEMA 05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRI...EXERCICIS CORREGITS DEL TEMA 05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRI...
EXERCICIS CORREGITS DEL TEMA 05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRI...
 
Tema 5. la construcció de l'estat liberal. isabel ii
Tema 5.  la construcció de l'estat liberal. isabel iiTema 5.  la construcció de l'estat liberal. isabel ii
Tema 5. la construcció de l'estat liberal. isabel ii
 
1b-EL REGNAT D'ISABEL II
1b-EL REGNAT D'ISABEL II1b-EL REGNAT D'ISABEL II
1b-EL REGNAT D'ISABEL II
 
11. LA SEGONA REPÚBLICA
11. LA SEGONA REPÚBLICA11. LA SEGONA REPÚBLICA
11. LA SEGONA REPÚBLICA
 
Esquema Restauració (1874-1931).
Esquema Restauració (1874-1931).Esquema Restauració (1874-1931).
Esquema Restauració (1874-1931).
 
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)
 
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xxUnitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
 
EL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBREREL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBRER
 

Viewers also liked

Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau Julia Valera
 
Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Julia Valera
 
Tema 8: TRANSFORMACIONES ECONÓMICAS DURANTE EL SIGLO XIX EN ESPAÑA
Tema 8: TRANSFORMACIONES ECONÓMICAS DURANTE EL SIGLO XIX EN ESPAÑATema 8: TRANSFORMACIONES ECONÓMICAS DURANTE EL SIGLO XIX EN ESPAÑA
Tema 8: TRANSFORMACIONES ECONÓMICAS DURANTE EL SIGLO XIX EN ESPAÑAsocialestolosa
 
05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX
05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX
05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIXjcorbala
 
Unitat 3. la industrialització de les societats europees
Unitat 3. la industrialització de les societats europeesUnitat 3. la industrialització de les societats europees
Unitat 3. la industrialització de les societats europeesJulia Valera
 
Las transformaciones económicas en la España del siglo XIX
Las transformaciones económicas en la España del siglo XIXLas transformaciones económicas en la España del siglo XIX
Las transformaciones económicas en la España del siglo XIXartesonado
 
Transformaciones sociales en la España del siglo XIX
Transformaciones sociales en la España del siglo XIXTransformaciones sociales en la España del siglo XIX
Transformaciones sociales en la España del siglo XIXartesonado
 
T. 10 transformaciones económicas durante el siglo xix 2011
T. 10 transformaciones económicas durante el siglo xix 2011T. 10 transformaciones económicas durante el siglo xix 2011
T. 10 transformaciones económicas durante el siglo xix 2011Isabel Moratal Climent
 

Viewers also liked (9)

Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau Com és l'examen d'història a les pau
Com és l'examen d'història a les pau
 
Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017Preguntes història 2015 2017
Preguntes història 2015 2017
 
Tema 8: TRANSFORMACIONES ECONÓMICAS DURANTE EL SIGLO XIX EN ESPAÑA
Tema 8: TRANSFORMACIONES ECONÓMICAS DURANTE EL SIGLO XIX EN ESPAÑATema 8: TRANSFORMACIONES ECONÓMICAS DURANTE EL SIGLO XIX EN ESPAÑA
Tema 8: TRANSFORMACIONES ECONÓMICAS DURANTE EL SIGLO XIX EN ESPAÑA
 
05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX
05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX
05. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL SEGLE XIX
 
Unitat 3. la industrialització de les societats europees
Unitat 3. la industrialització de les societats europeesUnitat 3. la industrialització de les societats europees
Unitat 3. la industrialització de les societats europees
 
Las transformaciones económicas en la España del siglo XIX
Las transformaciones económicas en la España del siglo XIXLas transformaciones económicas en la España del siglo XIX
Las transformaciones económicas en la España del siglo XIX
 
Unitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrerUnitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrer
 
Transformaciones sociales en la España del siglo XIX
Transformaciones sociales en la España del siglo XIXTransformaciones sociales en la España del siglo XIX
Transformaciones sociales en la España del siglo XIX
 
T. 10 transformaciones económicas durante el siglo xix 2011
T. 10 transformaciones económicas durante el siglo xix 2011T. 10 transformaciones económicas durante el siglo xix 2011
T. 10 transformaciones económicas durante el siglo xix 2011
 

Similar to Unitat 6. societa i moviments socials al segle xix

Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)
Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)
Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)Rafa Oriola
 
Societat i conflicte social al segle xix
Societat i conflicte social al segle xixSocietat i conflicte social al segle xix
Societat i conflicte social al segle xixahidalg_04
 
L'ESPANYA DEL S.XVIII I EL REFORMISME BORBÒNIC
L'ESPANYA DEL S.XVIII I EL REFORMISME BORBÒNICL'ESPANYA DEL S.XVIII I EL REFORMISME BORBÒNIC
L'ESPANYA DEL S.XVIII I EL REFORMISME BORBÒNIConamenorca
 
47 Canvis Socials Sergio J
47 Canvis Socials Sergio J47 Canvis Socials Sergio J
47 Canvis Socials Sergio Jrafelsegui
 
Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règim
Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règimUnitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règim
Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règimJulia Valera
 
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4esoTEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4esojoanet83
 
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)Antonio Núñez
 
Presentació II Origen i consolidació del catalanisme
Presentació II Origen i consolidació del catalanismePresentació II Origen i consolidació del catalanisme
Presentació II Origen i consolidació del catalanismeimanhistoria
 
De súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansDe súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansJulia Valera
 
Unitat 1. La crisi de l'Antic Règim.pdf
Unitat 1. La crisi de l'Antic Règim.pdfUnitat 1. La crisi de l'Antic Règim.pdf
Unitat 1. La crisi de l'Antic Règim.pdfMigueldeLlagoSanz
 
Societat estamental i societat de classes
Societat estamental i societat de classesSocietat estamental i societat de classes
Societat estamental i societat de classeselicres
 
2btx societats i moviments socials al segle xix
2btx societats i moviments socials al segle xix2btx societats i moviments socials al segle xix
2btx societats i moviments socials al segle xixÀngels Candela
 
2btx societats i moviments socials al segle xix
2btx societats i moviments socials al segle xix2btx societats i moviments socials al segle xix
2btx societats i moviments socials al segle xixÀngels Candela
 

Similar to Unitat 6. societa i moviments socials al segle xix (20)

Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)
Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)
Tema 8. societat. el moviment obrer (1a part fins 1868)
 
Tema 8 resumen historia
Tema 8 resumen historiaTema 8 resumen historia
Tema 8 resumen historia
 
La societat del segle xix
La societat del segle xixLa societat del segle xix
La societat del segle xix
 
Societat i conflicte social al segle xix
Societat i conflicte social al segle xixSocietat i conflicte social al segle xix
Societat i conflicte social al segle xix
 
L'ESPANYA DEL S.XVIII I EL REFORMISME BORBÒNIC
L'ESPANYA DEL S.XVIII I EL REFORMISME BORBÒNICL'ESPANYA DEL S.XVIII I EL REFORMISME BORBÒNIC
L'ESPANYA DEL S.XVIII I EL REFORMISME BORBÒNIC
 
47 Canvis Socials Sergio J
47 Canvis Socials Sergio J47 Canvis Socials Sergio J
47 Canvis Socials Sergio J
 
Els grans moviments socials
Els grans moviments socialsEls grans moviments socials
Els grans moviments socials
 
Els grans moviments socials
Els grans moviments socialsEls grans moviments socials
Els grans moviments socials
 
Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règim
Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règimUnitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règim
Unitat 1. el segle xviii. la crisi de l'antic règim
 
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4esoTEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
TEMA 1. CRISI DE L'ANTIC REGIM_ 4eso
 
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
EL SEGLE XVIII: TRADICIÓ I INNOVACIÓ (4ESO)
 
Presentació II Origen i consolidació del catalanisme
Presentació II Origen i consolidació del catalanismePresentació II Origen i consolidació del catalanisme
Presentació II Origen i consolidació del catalanisme
 
Sexenni
SexenniSexenni
Sexenni
 
De súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadansDe súbdits a ciutadans
De súbdits a ciutadans
 
Unitat 1. La crisi de l'Antic Règim.pdf
Unitat 1. La crisi de l'Antic Règim.pdfUnitat 1. La crisi de l'Antic Règim.pdf
Unitat 1. La crisi de l'Antic Règim.pdf
 
Societat estamental i societat de classes
Societat estamental i societat de classesSocietat estamental i societat de classes
Societat estamental i societat de classes
 
Power fin
Power finPower fin
Power fin
 
Europa a l'Edat Moderna
Europa a l'Edat ModernaEuropa a l'Edat Moderna
Europa a l'Edat Moderna
 
2btx societats i moviments socials al segle xix
2btx societats i moviments socials al segle xix2btx societats i moviments socials al segle xix
2btx societats i moviments socials al segle xix
 
2btx societats i moviments socials al segle xix
2btx societats i moviments socials al segle xix2btx societats i moviments socials al segle xix
2btx societats i moviments socials al segle xix
 

More from Julia Valera

Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanyaUnitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanyaJulia Valera
 
Mapa conceptual art
Mapa conceptual artMapa conceptual art
Mapa conceptual artJulia Valera
 
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artUnitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artJulia Valera
 
Unitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisUnitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisJulia Valera
 
Unitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaUnitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaJulia Valera
 
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Julia Valera
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesJulia Valera
 
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeFitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeJulia Valera
 
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleFitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleJulia Valera
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17Julia Valera
 
07. art romà escultura
07. art romà escultura07. art romà escultura
07. art romà esculturaJulia Valera
 
06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura06. art romà arquitectura
06. art romà arquitecturaJulia Valera
 
05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà contextJulia Valera
 
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsFitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsJulia Valera
 
03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia esculturaJulia Valera
 
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silviculturaJulia Valera
 
L'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanesL'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanesJulia Valera
 
2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societats2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societatsJulia Valera
 
1. l'organització política de les societats
1. l'organització política de les societats1. l'organització política de les societats
1. l'organització política de les societatsJulia Valera
 

More from Julia Valera (20)

Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanyaUnitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
Unitat 4. la construcció d'un règim liberal a catalunya i espanya
 
Mapa conceptual art
Mapa conceptual artMapa conceptual art
Mapa conceptual art
 
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'artUnitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art
 
Unitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveisUnitat 6 els serveis
Unitat 6 els serveis
 
Unitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústriaUnitat 5. la indústria
Unitat 5. la indústria
 
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
Unitat 4 mineria, energia i construcció 1
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiques
 
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monrealeFitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
Fitxa 22 mosaics de l'absis de la catedral de monreale
 
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinobleFitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
Fitxa 21 basílica de santa sofia de constantinoble
 
08. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 1708. art bizantí 16 17
08. art bizantí 16 17
 
07. art romà escultura
07. art romà escultura07. art romà escultura
07. art romà escultura
 
06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura06. art romà arquitectura
06. art romà arquitectura
 
05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà context
 
04.art etrusc
04.art etrusc04.art etrusc
04.art etrusc
 
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fillsFitxa 13 laocoont i els seus fills
Fitxa 13 laocoont i els seus fills
 
03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura03. art clàssic grècia escultura
03. art clàssic grècia escultura
 
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
3. l'agricultura, la ramaderia, la pesca i la silvicultura
 
L'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanesL'escenari físic de les activitats humanes
L'escenari físic de les activitats humanes
 
2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societats2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societats
 
1. l'organització política de les societats
1. l'organització política de les societats1. l'organització política de les societats
1. l'organització política de les societats
 

Unitat 6. societa i moviments socials al segle xix

  • 1. Unitat 6: Societat i moviments socials al segle XIX Júlia López Valera
  • 2. S U M A R I Júlia López Valera (Institut Banús) La implantació del liberalisme polític. El procés de reforma agrària. El desenvolupament de la industrialització. Configuració de noves relacions socials. Desaparició dels estaments. Sorgiment d’una societat de classes. Basada en: Dret de propietat. Igualtat davant la llei i la fiscalitat. Mobilitat social en funció de la riquesa.  La riquesa va esdevenir la categoria bàsica de la jerarquització.  Per defensar els drets dels treballadors neix el moviment obrer.  Es desenvolupen noves ideologies: Burgesia Obrers o Proletaris Socialisme utòpic Marxisme Anarquisme Denunciaven les desigualtats econòmiques del capitalisme. Proposen un model social més igualitari basat en formes de propietat col·lectiva.
  • 4. 1.DELASOCIETATESTAMENTALALASOCIETATDECLASSES 1.1. La dissolució dels estaments privilegiats  A Catalunya, igual que a la resta d’Espanya, els estaments van deixar d’existir amb la configuració de l’Estat liberal al segle XIX.  Les noves lleis impulsen la igualtat jurídica de tots els ciutadans.  Les diferències socials continuaven existint, ja que provenien de diferents graus de riquesa.  En la nova societat es podia ascendir en l’escala social. Els ciutadans, però, quedaven definits per la seva pertinença a una classe social. Tots els grups socials pagaven impostos, eren jutjats per les mateixes lleis i pels mateixos tribunals i gaudien de drets polítics iguals El conjunt de la població constituïa una sola categoria jurídica: la de ciutadans. Noblesa: Es suprimeixen les lleis que els beneficiaven. Pèrdua d’alguns privilegis. S’anul·len els drets nobiliaris de no pagar impostos, d’obtenir tributs de les seves terres i d’exercir com a jutges. Va mantenir la seva importància social, econòmica i política. S’integrà en l’estrat més alt de la nova burgesia. Clero: El procés de desamortització i desvinculació va privar a l’església de moltes de les seves terres. La llei d’exclaustració va fer que molts convents quedessin buits, que els béns fossin desamortitzats i que alguns dels seus tresors acabessin dispersos o malmesos. El clero va minvar durant el segle XIX.
  • 5. 1.DELASOCIETATESTAMENTALALASOCIETATDECLASSES 1.2. Una nova organització dels grups socials  Malgrat tot això, l’Església Catòlica mantenia gran part del seu poder.  La jerarquia eclesiàstica (arquebisbes i bisbes) van continuar exercint una gran influència política i social. 1. Regnat Isabel II: en cercles influents de pobles i ciutats, formà part de la camarilla reial. Formaven part del senat. 2. Època de la Restauració: augment del nombre de clergues i de membres d’ordre religiosos, sobretot els dedicats a l’ensenyament. 3. Tenien alguns privilegis: no podien ser tancats a les presons comunes i l’exempció d’obligacions militars.  A l’Espanya del segle XIX ,especialment a Catalunya, s’hi constitueixen dos grans grups socials: Burgesia que posseïa la riquesa urbana, industrial o agrària procedent de les seves propietats, rendes o capitals, o bé del treball. Proletariat, format pels que només posseïen el salari que rebien pel seu treball manual.
  • 6. 1.DELASOCIETATESTAMENTALALASOCIETATDECLASSES BURGESIA Gran Burgesia: Elit dels diners formada per l’alta noblesa, esdevinguda propietària agrícola, i persones no nobles que s’havien enriquit. Burgesia urbana, mitjana i petita: Càrrecs de l’administració, funcionaris, comerciants i el gruix dels professionals liberals. Gran diversitat de situacions. CLASSE TREBALLADORA Formada pels petits artesans, el servei domèstic, els treballadors del comerç i el nou proletariat. Les desigualtats de riquesa i les dures condicions de vida van donar lloc a nous moviments socials(obrerisme i sindicalisme) i a ideologies polítiques. Reclamaven millores salarials i laborals i denunciaven el capitalisme com un sistema social injust.
  • 7. Júlia López Valera (Institut Banús) 2.ELSNOUSGRUPSDIRIGENTS 2.1. La pervivència de la noblesa Antoni Gisbert  L’alta noblesa espanyola va incrementar el seu poder econòmic. Van conservar la major part de les terres i també van adquirir algunes de desamortitzades.  A mitjans s.XIX, Espanya era un país agrari i la noblesa era la que més terres tenia. Un percentatge important de la renda agrària i, per tant, de la riquesa acabava a les seves mans.  El destí de la petita noblesa va ser diferent. Els hidalgos, molt abundants a la zona cantàbrica i al nord de la Meseta perden el privilegi principal: exacció d’impostos. Van anar desapareixent. La noblesa catalana. S’havia empobrit a principis de segle. Els propietaris agrícoles provinents de l’aristocràcia van prendre part en la formació de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (organisme actiu en la defensa dels interessos dels propietaris agraris).
  • 8. Júlia López Valera (Institut Banús) 2.ELSNOUSGRUPSDIRIGENTS  El poder de la noblesa espanyola provenia també de la influència política i social.  A l’últim quart del segle XIX, va començar a perdre part del poder econòmic i de la influència política. Durant el regnat isabelí formaven part de la cort i això els feia obtenir privilegis, participació en negocis i càrrecs polítics i militars. Van mantenir intacta la seva preeminència social. 2.2. Els grups burgesos  El procés d’industrialització i d’implantació del capitalisme va anar conformant una burgesia vinculada als negocis, el comerç, la banca i el capital estranger.  Una sèrie d’actius negociants van engrandir les seves fortunes gràcies a les concessions estatals i a les operacions de crèdits. Van comprar deute públic de l’Estat i també van ser inversors de borsa. Algunes també van adquirir algunes propietats desamortitzades. Van engrossir les files dels propietaris agrícoles i es van convertir en rendista.  Tenien orígens regionals diferents, procedia essencialment de: Astúries, Cantàbria, País Basc, Sevilla i Cadis. Però el seu centre d’operacions i la seva residència habitual era Madrid.
  • 9. Júlia López Valera (Institut Banús) 2.ELSNOUSGRUPSDIRIGENTS 2.3. La burgesia industrial catalana Entre el 1838 i el 1868 la burgesia catalana, que es concentrava sobretot a Barcelona, va viure un moment d’esplendor lligat al desenvolupament de la indústria. Antigues famílies dedicades als negocis mercantils. Industrials del cotó i del ferro. Propietaris de finques urbanes dedicats a l’especulació immobiliària. Nova generació “d’indians”, que havien repatriat capitals de les colònies americanes.
  • 10. Júlia López Valera (Institut Banús) 2.ELSNOUSGRUPSDIRIGENTS  Dins la burgesia la més important era la burgesia industrial.  La burgesia industrial catalana va ocupar un lloc secundari . Es va preocupar d’aconseguir de l’Estat liberal la política proteccionista per a la seva indústria. • Es concentraven a Barcelona, el Maresme i a la zona d’Igualada. • Es van agrupar en la defensa dels seus interessos. • Van constituir al 1826 la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó, que es va transformar el 1847 en la Comissió o Junta de Fàbriques que integrava tots els fabricants. • De la fusió d’aquesta última amb l’Institut Industrial de Catalunya, va néixer Foment del Treball Nacional i que juntament amb la Cambra de Comerç (1886) dominaren la vida econòmica catalana de final de segle. La seva feblesa numèrica. Escàs poder econòmic. Localització perifèrica. Model de societat industrial més productiu. No van fer possible
  • 11. Júlia López Valera (Institut Banús) 2.ELSNOUSGRUPSDIRIGENTS 2.4. Les classes mitjanes  Constituïen una franja intermèdia.  Representaven menys del 5% de la població espanyola.  Format per: propietaris de terres mitjans, comerciants, petits fabricants, professionals liberals i funcionaris públics.  La seva riquesa era menor que la de les classes dirigents i els seus ingressos eren desiguals.  El desenvolupament va anar lligat al creixement urbà i a l’expansió de l’administració i els serveis.  Al 1860: Col·lectiu important d’assalariats públics: mestres, funcionaris, oficinistes, conserges... Conjunt de professionals liberals, agrupats en tres cossos: Relacionats amb les lleis (advocats, escrivans, notaris, registradors de la propietat). Relacionats amb la construcció i la propietat immobiliària (arquitectes i agents de la propietat). Relacionats amb la salut (metges i farmacèutics).  Compartien amb els grups poderosos un estil de vida.  La seva capacitat econòmica era limitada.  Hi havia una diferència important entre la petita burgesia de les grans ciutats com Madrid o Barcelona i la de petites ciutats.
  • 12. Júlia López Valera (Institut Banús) 3.LESCLASSESPOPULARS 3.1. Artesans i grups urbans  A gran part del país s’hi mantenia un fort sector artesà que elaborava la majoria dels productes manufacturats.  Al cens del 1860 es parla de 666.000 individus en oficis artesans (fusters, ferrers, sabaters...) i, com a ajudants o aprenents als tallers treballaven unes altres 556.000 persones.  A Catalunya, els menestrals constituïren un grup de petits artesans i comerciants que basaren la seva prosperitat en el treball i l’estalvi.  El creixement urbà va comportar la concentració a les ciutats d’una sèrie de treballadors de serveis.  Una part d’aquests vorejaven el límit entre les classes mitjanes i les classes populars.  Entre les classes més humils hi predominaven les dones ocupades en el servei domèstic.
  • 13. Júlia López Valera (Institut Banús) 3.LESCLASSESPOPULARS 3.2. L’evolució de la pagesia  La reforma agrària liberal va concentrar la propietat de la terra en mans d’un nombre reduït de propietaris.  La majoria de la població pagesa va romandre al camp. Va augmentar la figura del pagès sense terres, els contractes d’explotació a curt termini i el latifundi.  L’any 1860 hi havia a Espanya uns 2,6 milions de jornalers. Hi havia grans diferències regionals.  Tot i això la fam de terres es va mantenir a gran part de l’Espanya agrària.  Els pagesos es van veure sotmesos a condicions de vida i de treball encara més dures, amb rendes abusives i veritables èpoques de fam.  Els pagesos van continuar sotmesos a relacions de tipus clientelar. Entre els pagesos requeia el pes més gran de l’analfabetisme i de la marginació social.  Aquestes difícils condicions de vida expliquen l’augment de la conflictivitat social al camp i el procés d’emigració cap a les ciutats.  A Catalunya, però, la situació va ser diferent. Castella la Vella, Andalusia i Extremadura Els antics senyors conserven les seves terres, es va enfortir amb el reconeixement de la propietat plena de les antigues senyories. Situació de la pagesia inalterada. Castella la Nova, Aragó i València Grups de pagesos van poder accedir a la propietat i millorar la seva situació.
  • 14. Júlia López Valera (Institut Banús) 3.LESCLASSESPOPULARS 3.3. El sorgiment del proletariat  Els orígens de la classe obrera van lligats al procés d’industrialització que es va produir a Catalunya al llarg del segle XIX.  L’organització del treball es caracteritza per la utilització de mà d’obra assalariada.  Aquest nou proletariat format per  Les regles que regulaven les noves normes de treball: Antics artesans de les ciutats. Jornalers i artesans procedents de la rodalia. Es concentren als nuclis urbans: Barcelona 1. El patró ocupava els obrers a canvi d’un salari escàs. 2. Jornada laboral no regulada de 12 a 14 hores. 3. 6 dies a la setmana. 4. Es cobrava per dia treballat. 5. Protesta = Acomiadament. 6. No protecció en cas d’atur, malaltia i accident, ni tampoc en la vellesa. 7. Les dones i els infants(de 7 en amunt) treballaven cobrant un salari inferior.
  • 15. Júlia López Valera (Institut Banús) 3.LESCLASSESPOPULARS  Les condicions de vida eren molt dures: -Cases molts petites i situades en barris amb carrers no asfaltats, sense enllumenat, aigua corrent i clavegueram. - Les malalties infeccioses es propagaven ràpidament.  Els obrers fabrils van augmentar a Astúries i al País Basc degut al creixement de la indústria siderúrgica i metal·lúrgica.  També van augmentar en les zones del territori en què es desenvolupaven activitats industrials, mineres o vinculades a la construcció.
  • 16. Júlia López Valera (Institut Banús) CLASSES ALTES 5% CLASSES POPULARS 90% Alta Noblesa Grups Burgesos Artesans Proletariat Pagesia Serveis Petita i mitjana Burgesia BURGESIA INDUSTRIAL CATALANA NOVASOCIETATESPANYOLA CLASSES MITJANES 5%
  • 17. Júlia López Valera (Institut Banús) BARCELONA, 1854
  • 18. Júlia López Valera (Institut Banús) 4.VIDAQUOTIDIANAICOMPORTAMENTSSOCIALS 4.1. La vida social i les formes d’oci  El pes dels terratinents va consolidar una elit social més propera al prototipus de rendista que no pas al de burgés industrial. Només a Catalunya i a les zones industrials del nord d’Espanya va ser diferent i el valor del treball va ser predominant.  Un sector del liberalisme espanyol va defensar la necessitat de laïcitzar la vida pública i de posar fi al predomini de la moral catòlica.  A finals de segle, una part de la classe treballadora va començar a manifestar actituds clarament anticlericals.  A Catalunya, i també a la resta d’Espanya, l’ostentació de la riquesa va definir el nou gust burgès. Grans cases, recepcions, carruatges, vestits luxosos. Volien mostrar en públic el seu poder. En la nova societat industrial i urbana les formes d’oci i les diversions van passar a comercialitzar-se
  • 19. Júlia López Valera (Institut Banús) 4.VIDAQUOTIDIANAICOMPORTAMENTSSOCIALS  A Barcelona es constituí la Societat del Liceu (1844), que inaugurà el teatre al 1847 i el reconstruí després de l’incendi del 1861.  Es va estendre el gust pels jardins d’esbargiment, on hi havia cafès, restaurants i es feien balls.  El passeig de Gràcia es convertí en el passeig de moda de la societat elegant barcelonina.  En la vida de pobles i ciutats van adquirir importància els casinos i els cercles de propietaris.  Entre les classes populars urbanes es va estendre el costum d’anar als cabarets, als balls i a les revetlles. La taverna era el principal centre de reunió dels treballadors.  La influència de les idees socialistes i anarquistes i l’augment de l’alfabetització dels obrers van afavorir la fundació d’ateneus, cases del poble i cercles obrers.
  • 20. Júlia López Valera (Institut Banús) RAMON CASAS. BALL DE TARDA. 1896
  • 21. Júlia López Valera (Institut Banús) 4.VIDAQUOTIDIANAICOMPORTAMENTSSOCIALS  Paper determinat pel manteniment d’una concepció tradicional que la subordinava a l’home i la privava de tot dret jurídic o polític.  La Llei Moyano (1856) obligava als nens i nenes a anar al col·legi, per separat i amb diferents objectius. 4.2. Les dones en la societat del segle XIX Dones obreres: Important força de treball. Van participar en les reivindicacions obreres. Moltes es van sindicar (taxa més baixa). Dones del pagesos: Van desenvolupar tota mena de tasques agrícoles. Hores de feina al camp + Elaboració dels productes necessaris per a la vida familiar + tasques domèstiques. Cura dels fills, dels ancians i dels malalts. Dones de l’èlit: Objectiu: matrimoni. Mares i esposes servicials i agradables. Activitats: de la llar i relacions socials a la família.
  • 22. Júlia López Valera (Institut Banús) 5.LESPRIMERESORGANITZACIONSOBRERES 5.1. El naixement dels sindicats obrers a Catalunya  Les primeres manifestacions de protesta contra el nou sistema industrial van ser violentes, clandestines i espontànies.  En la dècada de 1820, el LUDISME va ser la primera expressió de rebel·lia obrera contra la introducció de les màquines. Alguns fins i tot van cremar fàbriques. L’incendi més important va ser l’agost de 1835 a la fàbrica Bonaplata (Barcelona).  El 1840 neix la primera organització sindical d’Espanya: Associació de Teixidors de Barcelona, lligada a la Societat de Protecció Mútua dels Teixidors del Cotó de Barcelona.  Aviat es van adonar que l’origen del problema no eren les màquines, sinó les condicions de treball. L’eix de la protesta obrera es va anar centrant en les millores laborals i en la defensa del dret d’associació.  Es creen les societats de socors mutus (autoritzades des del 1839). Els obrers lliuraven una petita quota. Assegurava una ajuda en cas d’atur, malaltia i assistència. Reivindicacions laborals: puja salaris, condicions laborals, reducció de la jornada... Caràcter mutualista: atur forçós, malaltia, invalidesa...
  • 23. Júlia López Valera (Institut Banús) 5.LESPRIMERESORGANITZACIONSOBRERES 5.2. La consolidació del sindicalisme  Els primers sindicats eren federacions d’oficis. Els treballadors afiliats pagaven una quota: no es destinava només a qüestions de protecció sinó també a mantenir una caixa de resistència per sobreviure en cas de VAGA.  Els industrials catalans no van acceptar la proliferació d’associacions i pressionaren per a què fossin prohibides, ho aconseguiren amb l’accés dels moderats al poder (1844). Principal mitjà utilitzat per força les negociacions  Amb l’arribada del Bienni Progressista (1854-1856) es tornen a autoritzar les associacions de treballadors.  El primer conflicte important a Catalunya va ser la vaga contra les selfactines (1854). Una reacció violenta, amb crema de fàbriques, contra la introducció d’aquesta nova màquina de filar.  La repressió de la vaga fou molt dura. Els patrons van demanar al govern l’aprovació de mesures repressives contra l’obrerisme. Es prohibiren les associacions obreres. Es declarà l’estat de setge. S’ordenà l’execució del dirigent obrer Josep Barceló. Es van suspendre els contractes col·lectius que s’havien signat després de la vaga. Es va imposar l’acomiadament lliure.
  • 24. Júlia López Valera (Institut Banús) 5.LESPRIMERESORGANITZACIONSOBRERES  Es desencadenà la VAGA DEL 1855, considerada la primera vaga general de l’Estat. Reclamava:  La tornada dels moderats al poder va comportar un nou decret, 1857, que prohibia totes les associacions obreres. Llibertat d’associació. Establiment horari fix de treball. Formació comissió obrers-patrons per dirimir conflictes laborals. No acceptaren les propostes. Intervenció de l’exèrcit 5.3. Les revoltes agràries  L’augment de la població agrària assalariada, sense un creixement paral·lel del treball i dels recursos, va provocar un problema social greu sobretot a Andalusia.  En la dècada del 1840, una onada de manifestacions i d’ocupacions de terres va recórrer el camp andalús. Les males collites provocaren situacions de fam crònica fins a enfonsar en la misèria molts de pagesos (crema de collites, matança del bestiar...).  El problema s’agreujà l’any 1855, es van produir més insurreccions, reprimides per l’exèrcit i la guàrdia civil.  Més moviments a : Andalusia, Castella i zones muntanyoses d’Aragó.  L’any 1861, un aixecament a Loja (Granada) va assolir una gran intensitat.  En les dècades del 1860 i el 1870 el bandolerisme es va entendre per Andalusia com a resposta individual i violenta a la magnitud de les desigualtats socials.
  • 25. Júlia López Valera (Institut Banús) LUDDISME. Ned Ludd (obrer britànic) CARTISME People's Charter 1838 (sufragi Universal masculí) CREMA DEL VAPOR a la fàbrica Bonaplata. Barcelona 1835. Creació de SOCIETAT DE SOCORS MUTUS. Societat de Protecció Mútua dels Teixidors del Cotó de Barcelona. Creació de noves SOCIETATS d’ajuda entre obrers. Cada obrer pagava una quota i així assegurar-se una ajuda en cas d’atur o malaltia. REVOLTES AGRÀRIES sobretot a Andalusia. CREMA DE COLLITES, matança del bestiari. PRIMERES VAGUES OBRERES A CATALUNYA. VAGA CONTRA LES SELFACTINES a Catalunya (1854). PRIMERA VAGA GENERAL a Espanya 1855. 5.LESPRIMERESORGANITZACIONSOBRERES RESUM:
  • 26. Júlia López Valera (Institut Banús) 5.LESPRIMERESORGANITZACIONSOBRERES 5.4. Socialisme utòpic i republicanisme QUIN ÉS L’IDEARI DELS SOCIALISTES UTÒPICS? 1.Critiquen el sistema social i econòmic del capitalisme. 2.Denuncien l’individualisme i les desigualtats . 3.Busquen una societat justa i fraternal (rebutgen la competència i l’explotació). 4.Busquen la felicitat i el benestar general 5.Desconfien de la política i dels polítics. Saint-Simon Cooperatives obreres Charles Fourier “Falansteris”. Robert Owen New Lanark.
  • 27. Júlia López Valera (Institut Banús) 5.LESPRIMERESORGANITZACIONSOBRERES 5.4. Socialisme utòpic i republicanisme  A Catalunya el socialisme utòpic va començar a difondre’s durant la dècada del 1830.  El diari barceloní El Vapor publicà l’any 1835 alguns articles sobre el tema.  A la resta d’Espanya, l’utopisme es difongué per Andalusia. Líder: Joaquin Abreu. Defensà la creació de falansteris, cooperatives de producció i consum  Hi va haver escriptors, generalment republicans, que van difondre el socialisme i el cooperativisme. Alguns: Fernando Garrido, Sixto Cámara i Francesc Pi i Margall.  El primer obrerisme va estar molt vinculat al republicanisme federal.  L’arribada a Espanya de les ideologies internacionalistes comportà que una bona part del proletariat català adoptés una actitud apolítica i propera a l’anarquisme.
  • 28. Júlia López Valera (Institut Banús) 6.L’ARRIBADADEL’INTERNACIONALISME(1868-1874) 6.1. L’arribada de la Internacional a Espanya  Després del triomf de la Revolució de Setembre del 1868 va arribar a Espanya un enviat de l’AIT, l’italià Giuseppe Fanelli, que va viatjar a Madrid i a Barcelona per crear-hi els primers nuclis afiliats a la Internacional. Els membres més destacats: Anselmo Lorenzo i Ramon Farga Pellicer. Aquests primers nuclis tenen una ideologia anarquista bakuninista (supressió de l’Estat i la religió, col·lectivització dels mitjans de producció, “apoliticisme”, la vaga general com a forma de lluita,...) i van tindre molta influència entre el proletariat català i els camperols andalusos.  En 1870 es fundà la Federación Regional Espanyola (FRE) de l’AIT al Congrés de Barcelona, amb la vaga general com a mitjà de lluita, la revolució social com a objectiu per a acabar amb el capitalisme i amb un caràcter “apolític” (abstenció) .  El nombre de treballadors afiliats a sindicats pertanyents a l’AIT passa de menys de 20.000 en 1869 a quasi 40.000 en 1873, sent els nuclis més importants Catalunya, València, Andalusia, Madrid i Valladolid.
  • 29. Júlia López Valera (Institut Banús) 6.L’ARRIBADADEL’INTERNACIONALISME(1868-1874)
  • 30. Júlia López Valera (Institut Banús) 6.L’ARRIBADADEL’INTERNACIONALISME(1868-1874) 6.2. Crisi i escissió en la FRE  L’any 1871 arriba a Madrid Paul Lafargue, gendre de Karl Marx, impulsà la creació d’un grup d’internacionalistes madrilenys més favorables a les posicions marxistes.  Les diferències entre els dos corrents van fer que el 1872 s’expulsés als madrilenys de la FRE i es fundés la Nueva Federación Madrileña de caràcter netament marxista.  La Internacional va ser declarada il·legal arreu d’Europa l’any 1871, arran dels fets revolucionaris de la Comuna de París.  A Espanya els nuclis de la FRE van continuar la seva expansió i durant la Primera República (1873) van assolir el seu nombre màxim d’afiliats.  La FRE de la AIT va perdre força i el seu declivi definitiu va tenir lloc a partir del 1874, quan va ser declarada il·legal pel nou règim de la Restauració i això l’obligà a moure’s en la clandestinitat. Francisco Mora José Mesa Pablo Iglesias Àmplia campanya a favor de la necessitat que la classe obrera conquerís el poder polític.
  • 31. Júlia López Valera (Institut Banús) 7.ANARQUISMEISOCIALISME(1874-1900) 7.1. Els corrents anarquistes L’any 1881 funden la bakuninista Federación de Trabajadores de la Región Española, amb major importància a Catalunya i Andalusia i actuant des del sindicalisme i les reivindicacions de millores per als obrers.  Una part dels anarquistes s’organitzen en grups autònoms revolucionaris partidaris de l’acció directe (terrorisme) contra els tres pilars del capitalisme (Estat, burgesia i església): atemptats entre 1893 i 1897 contra Cánovas, Martínez Campos i altres polítics, bomba del Liceu i Corpus a Barcelona. Assassinat de Cánovas per part de Michele Angiolillo (1897)  Repressió directe per part de l’estat (cinc anarquistes executats als processos de Montjuïc, 1897).
  • 32. Júlia López Valera (Institut Banús) 7.ANARQUISMEISOCIALISME(1874-1900) L’anarquisme es divideix en dos corrents a principis del XX ELS PARTIDARIS DE L’ACCIÓ DIRECTA INDIVIDUAL (TERRORISME) ELS PARTIDARIS DE L’ACCIÓ DE MASSES (VAGUES I REVOLUCIONS ) AMB LA PARTICIPACIÓ DE TOTA LA CLASSE OBRERA Aquest segon corrent és anomenat anarcosindicalista i funda sindicats a Catalunya com Solidaridad Obrera (1907) i la CNT (Confederación Nacional del Trabajo) (1910) Assassinat contra el President del Consell de Ministres Cánovas del Castillo (1897). Atemptat contra el capità General de Catalunya Martínez Campos (1893). Atemptat al Liceu (1893). Atemptat contra la Processó de Corpus de Barcelona (1896). Creació de la Mano Negra a Andalusia. Organització d’arrel anarquista . Atemptat contra Martínez Campos. Atemptat contra Cánovas del Castillo. Atemptat contra Alfons XII.
  • 33. Júlia López Valera (Institut Banús) 7.ANARQUISMEISOCIALISME(1874-1900) 7.2. El socialisme obrer  La Nueva Federación Madrileña (marxista) es va transformar l’any 1879 en l’Agrupación Socialista Madrileña, fundada per Pablo Iglesias, i va ser el nucli originari del Partido Socialista Obrero Español. Programa de reformes immediates:dret d’associació, reunió i manifestació, sufragi universal, reducció d’hores de treball, prohibició del treball infantil...  L’any 1886 es publicà el seu òrgan de premsa: El Socialista. El 1889 es partit s’afilià a la Segona Internacional Socialista.  L’any 1890 va participar en la primera celebració del Primer de Maig.  L’any 1888, el partit va celebrar el seu primer congrés a Barcelona. Va fundar, el mateix any, la Unió General de Treballadors(UGT). Sindicat de masses que englobava tots els sectors de la producció. Es va declarar no depenent de cap organització política. Els treballadors havien de respectar el reglament i els acords aprovats.  El PSOE va créixer lentament arreu d’Espanya, però més a Madrid, País Basc i Astúries.  Poc arrelament a Catalunya i Andalusia on dominava l’anarcosindicalisme.. Tampoc al món agrari fins al segle XX.
  • 34. Júlia López Valera (Institut Banús) 7.3. Reformisme i qüestió social 7.ANARQUISMEISOCIALISME(1874-1900)  La duresa de les condicions de vida i de treball dels obrers, més la creixent pressió sindical va fer que alguns sectors del liberalisme prenguessin consciència de la necessitat de racionalitzar les relacions de treball.  Els governs van plantejar l’oportunitat que l’Estat exercís una acció compensatòria i que reglamentés les relacions econòmiques i laborals.  L’any 1883 es va crear la Comissió de Reformes Socials, un òrgan del govern que tenia la finalitat d’informar sobre la condició obrera i de promoure el reformisme social.  La major part de les lleis reguladores de les condicions de treball i de negociació col·lectiva no van ser aprovades fins a les primeres dècades del segle XX. L’any 1878: Lleis reguladores dels treballs perillosos per als nens. Creació d’asils per a invàlids laborals. Construcció de barris per obrers.
  • 35. Moviment Obrer SocialismeAnarquisme Revolució social Acció sindical Acció Directa/Espontània Anti-autoritaris Anti-jeràrquics Abolició de l’estat Contra els partits polítics Propietat col·lectiva Llibertat de l’individu per sobre del col·lectiu Solidaritat Social Revolució obrera Partidaris de l’acció política Formació d’un partit de classe obrera. (PCUS, PCE, PSUC...). Formació de sindicats. Dictadura del Proletariat. Propietat estatal Revolució obrera organitzada Creació d’un estat obrer/Nacionalització L’objectiu final era semblant (la creació d’una societat sense classes socials), però els mètodes per aconseguir-ho eren radicalment diferents. Predomini del col·lectiu per sobre de l’individu Formació de comunes Internacionalistes Coeducació Amor lliureAteisme/anticlericalisme Igualtat home/dona Karl Marx (1818-1883) Mikhail Bakunin (1814-1876) Piotr Kropotkin (1842-1921) Revolució Russa (1917) Creació de la URSS