Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)

Unitat 7: L’Època de la Restauració Borbònica (1875-1898)
Júlia López Valera

S
U
M
A
R
I
 Es restaura la monarquia borbònica
 Nou sistema polític ideat per CÁNOVAS DEL CASTILLO .
LIBERALISME CENSATARI
Alternança en el poder dels dos
grans partits
CONSERVADOR LIBERAL
 El nou període durà 50 anys. S'inclouen els regnats d’Alfons XII i Alfons XIII amb la regència de
Maria Cristina.
 Es consolida un règim constitucional i parlamentari.
 S’estableix el sufragi universal masculí al 1890. Tot i que mai va arribar a ser plenament
democràtic.
 Amb el pas del temps el règim es descompon.
 La pèrdua de Cuba i Filipines fa caure la Restauració en una crisi política i moral que esquerda
els fonaments del sistema.

CRONOLOGIA
Júlia López Valera (Institut Banús)

Primera etapa: El regnat d’Alfons XII (1875-1885).
Segona etapa: La regència de Maria Cristina (1885-1902).
Tercera etapa: El regnat d’Alfons XIII i la crisi de la
Restauració (1902-1931). Es divideix en dos períodes:
De 1903-1923: ALFONS XIII
De 1923-1930: Dictadura de Miguel Primo de
Rivera.
ETAPES
Unitat 7
Unitat 10

Regnat Alfons XII
3a Guerra Carlina
(1872-76)
La Primera Restauració (1875-1898).
1875 1885
Regència de Maria Cristina
1898
P. Conservador
Cánovas
P. Liberal
Sagasta
P. Conservador
Cánovas
P. Liberal
Sagasta
P. Conservador
Cánovas
P. Liberal
Sagasta
P. Conservador
Cánovas
Llei d’associacions
(1887)
Guerra hispano-nord-
americana (1898)
Sufragi Universal masculí
(1890)
Fundació PSOE
(1879)
Fundació de Centre Català.
Primer Partit Catalanista (1879)
Què és la Restauració?
Sistema polític (ideat per Cánovas
del Castillo).
Bipartidisme i Torn pacífic.
Constitució de 1876.
Corrupció electoral i caciquisme.
Exclusió social.
Supremacia del poder civil sobre el
militar. Civilisme.
Partit Conservador
Antonio Cánovas del Castillo.
Grans propietats rurals.
Oligarquia rural.
Alta Burgesia. Classes més altes.
Què és el Bipartidisme?
Partit Liberal
Mateo Sagasta.
Mitjans i petits propietats rurals.
Classes mitjanes. Burgesia urbana.
Professionals.
Oposició política a la Restauració?
(partits fora del sistema)
Republicans
Federalistes (Pi i Margall)
Unionistes (Salmerón)
Radicals
Nacionalistes
El Catalanisme
El Nacionalisme basc (PNV)
El Nacionalisme gallec.
Ultracatòlics
El Carlisme
Socialistes/Anarquistes
PSOE/UGT (socialista)
Acció directe (anarquisme)
Anarcocol·lectivisme
(anarquisme)
Esquema elaborat pel
professor Marcel Duran

1.ELSISTEMAPOLÍTICDELARESTAURACIÓ  El pronunciament de Martínez Campos el desembre de 1874 va ser
benvingut per l’exèrcit i també pels conservadors.
 Significà la restauració de la monarquia en Alfons XII.
Martínez-Campos
Antón
(1831-1900)
Cuantos me han escrito muestran igual convicción de que sólo el restablecimiento de la
monarquía constitucional puede poner término a la opresión, a la incertidumbre y a les crueles
perturbaciones que experimenta España [...].
Por virtud de la espontánea y solemne abdicación de mi augusta madre, tan generosa como
infortunada, soy único representante yo del derecho monárquico en España [...].
Huérfana la nación ahora de todo derecho público e indefinidamente privada de sus libertades,
natural es que vuelva los ojos a su acostumbrado derecho constitucional y aquellas libres
instituciones que ni en 1812 le impidieron defender su independencia ni acabar en 1840 otra
empeñada guerra civil […]. Afortunadamente la monarquía hereditaria y constitucional posee en
sus principios la necesaria flexibilidad y cuantas condiciones de acierto hacen falta para que
todos los problemas que traiga su restablecimiento consigo sean resueltos de conformidad con
los votos y la convivencia de la nación.
No hay que esperar que decidida yo nada de plano y arbitrariamente; sin Cortes no resolvieron
los negocios arduos los príncipes españoles allá en los antiguos tiempos de la monarquía, y esta
justísima regla de conducta no he de olvidarla yo en los tiempos presentes.
Suyo afectísimo, Alfonso de Borbón. Nork-Town (Sandhurst), 1 de diciembre de 1874.

1.ELSISTEMAPOLÍTICDELARESTAURACIÓ El polític més important d’aquest període és Cánovas del
Castillo.
1.1. Un nou sistema polític
 Cánovas volia un nou model polític que ajudés a superar alguns problemes endèmics del
liberalisme precedent:
Per aconseguir-ho es planteja dos objectius:
 La primera mesura va ser convocar eleccions per a unes CORTS CONSTITUENTS, amb sufragi
universal (tot i que Cánovas no era partidari) malgrat que posteriorment tornà al sufragi
censatari.
1. Caràcter partidista i excloent dels moderats.
2. Intervencionisme dels militars en la política.
3. Proliferació d’enfrontaments civils.
Elaborar una constitució.
Sistema polític basat en el
bipartidisme.
Pacificar el país: Fi guerra de
Cuba i fi conflicte carlí.
Cánovas del Castillo
(1828 -1897)

1.ELSISTEMAPOLÍTICDELARESTAURACIÓ La constitució del 1876
 És una mostra clara del liberalisme doctrinari, caracteritzat pel sufragi censatari i per la
sobirania compartida entre les corts i el rei.
 De caràcter conservador, inspirada en els valors de la monarquia, la religió i la propietat.
 MONARQUIA:
-Institució superior, permanent i al marge de qualsevol decisió política.
- Constituïa un PODER MODERADOR.
- Sobirania compartida.
- Amplis poder al rei: dret de vet, nomenament ministres, convocar, suspendre o dissoldre
les Corts.
 LES CORTS:
-Eren BICAMERALS: Senat i Congrés dels Diputats (electiu).
- Al Senat la meitat ho eren per dret propi o vitalici, es podien nomenar directament.
 SUFRAGI:
-No fixat per la constitució, però sí per la llei del 1878 com a CENSATARI (contribuents més
grans).
- Al 1890 es va aprovar el sufragi universal (amb el partit liberal en el poder).
 Es proclamava la CONFESSIONALITAT CATÒLICA DE L’ESTAT:
-Sí tolerància, però sense manifestació pública.
- Es restableix el manteniment del culte i el clero.
 També hi havia una gran DECLARACIÓ DE DRETS però la seva concreció es remetia a ordres
posteriors que els van restringir.

1.ELSISTEMAPOLÍTICDELARESTAURACIÓ Bipartidisme i Torn Pacífic
 Sistema de govern ideat i introduït per Cánovas del Castillo: EL BIPARTIDISME. Alternança en
el poder dels dos grans partits: conservador i liberal.
 Eren els partits dinàstics: acceptaven la monarquia alfonsina.
 Hi haurà doncs un torn pacífic de partits que garantirà l'estabilitat institucional.
 L’EXÈRCIT quedà subordinat al poder civil. Una ordre reial del 1875 estableix que la seva
missió era la defensa de la seguretat i la independència del país. Se’ls atorga certa autonomia
en els afers interns i un pressupost elevat. S’elimina així la intromissió continua en la vida
política.

1.ELSISTEMAPOLÍTICDELARESTAURACIÓ 1.2. La fi dels conflictes bèl·lics.
 L’estabilitat del règim es va veure afavorida per la fi de la guerra carlina i de la guerra de Cuba.
LA GUERRA CARLINA:
-A Catalunya les forces carlines van aconseguir
algunes victòries: Alpens (1873) i
Castellfollit(1874).
- També al 1874 conquereixen: la Seu d’Urgell,
Igualada, Manresa, Vic i Olot.
- Al llarg del 1875 l’exèrcit els expulsa, els derrota
a Catalunya, País Valencià i Aragó.
- El conflicte es trasllada al P.Basc i Navarra.
- La rendició total es produeix l’any 1876 (al febrer
Carles travessa la frontera cap a l’exili).
- La derrota carlina va suposar l’abolició del règim
foral.
- L’any 1878 s’atorga una certa autonomia fiscal
amb sistema de concerts econòmics. S’ha de
pagar una certa quantitat cada any a
l’administració central.

1.ELSISTEMAPOLÍTICDELARESTAURACIÓ 1.2. La fi dels conflictes bèl·lics.
LA GUERRA de CUBA o GUERRA DELS 10 anys
(1868-1878)
- L’any 1878 es signa la PAU DE ZANJÓN
-Àmplia amnistia.
-Abolició de l’esclavitud.
-Promesa de reformes polítiques i
administratives. Cuba tindria
representants a les corts
espanyoles.
El retard o incompliment..
GUERRA CHIQUITA (1879)
Insurrecció del 1895
Embarcament dels voluntaris catalans per la guerra de Cuba al port de Barcelona
Ramon Padró Pedret (1848 - 1915)

2.LAVIDAPOLÍTICAIL’ALTERNANÇAENELPODER 2.1. Els partits dinàstics
PARTIT CONSERVADOR
Cánovas del Castillo
Grups polítics més
conservadors.
PARTIDO LIBERAL
Sagasta
Progressistes, unionistes i alguns
republicans moderats.
COINCIDIEN EN:
1. Eren PARTITS de MINORIES, de notables.
2. Bases socials: elits econòmiques i classe mitjana benestant.
3. Defensaven : la monarquia la Constitució, la propietat privada
i la consolidació de l’Estat liberal, unitari i centralista.
DIFERIEN EN:
PARTIT CONSERVADOR
Immobilisme
Sufragi censatari
Defensa de l’Església i
l’ordre social.
PARTIDO LIBERAL
Sufragi universal masculí
Reformisme social més
progressista i laic.

2.LAVIDAPOLÍTICAIL’ALTERNANÇAENELPODER
 L’objectiu d’aquesta alternança era l’ESTABILITAT INSTITUCIONAL.
 Hi havia el torn garantit. Quan hi havia desgast, el rei cridava al cap de l’altre partit i es
convocaven eleccions.
CONSERVADORS CATALANS
Manuel Duran i Bas/Josep Ferrer i Vidal
Manuel Girona/Joan Mañé i Flaquer
-Franja més catòlica i conservadora.
- S’oposen a la tolerància de culte,
també a la política centralitzadora.
- Contraris al reformisme proposat pels
liberals.
Diario de Barcelona
LIBERALS CATALANS
Victor Balaguer
Francesc Rius i Taulet
-Tarannà obert.
- Defensaven el reformisme polític:
llibertats individuals, no influència de
l’Església i sufragi universal.
Diari La Vanguàrdia

2.LAVIDAPOLÍTICAIL’ALTERNANÇAENELPODER 2.2 Falsejament electoral i caciquisme
 El sistema de torn pacífic va durar més de 20 anys gràcies a la CORRUPCIÓ ELECTORAL i a la
utilització de la influència i del poder d’alguns individus CACICS.
 El CACIQUISME es va donar a tota Espanya, però més a Andalusia, Galícia i Castella.
 L’ADULTERACIÓ DEL VOT constituïa una pràctica habitual. Com es va aconseguir?
Es va restablir el sufragi censatari Pes electoral més gran als districtes rurals, que
eren més manipulables i també gràcies a les trampes electorals (falsejament dels
resultats).
 CACICS eren persones notables, del medi rural, rics propietaris, que tenien gran influència en
la vida local ( a nivell social i polític).
També podien ser advocats, professionals de prestigi o funcionaris d’administració que
controlaven els ajuntaments, feien informes i certificats personals, sorteig de quintes... etc.
Orientaven la direcció del vot,
agraïen amb “favors” i
discriminaven els qui no
respectaven els seus
interessos.
Manipulaven d’acord amb les
autoritats, GOVERNADORS
CIVILS.

Oligarquia i caciquisme
Manipulació electoral
Alcaldes, governadors civils i cacics (controlen el poble)
Mecanisme electoral (sistema de torn i frau electoral)
EL REI NOU GOVERN MINISTERI DE GOVERNACIÓ
ENCASELLAT
(LLISTES DE DIPUTATS)
GOVERNADORS CIVILS
CACICS
CONTROL DEL VOT
Compra de vots
Coacció
Falsejament del
sufragi
( tupinada)
Consolidava el
poder i control
de l’ Oligarquia
(Classes dominants)
nomena
prepara
amb
Fan arribar les directrius
del govern als
LA PRÀCTICA DEL SISTEMA POLÍTIC
nomena

BLANCO Y NEGRO
11-02-1893

“Entre nosaltres regna la farsa en tota la seva nuesa, una farsa completa, especial i exclusiva de les
eleccions espanyoles. Tant se val que el sufragi sigui universal com restringit, només hi ha un sol
elector: el ministre de Governació. Ell, juntament amb els seus governadors de província i
l’innombrable exèrcit d’empleats de totes classes, sense excloure els alts càrrecs de magistratura i el
professorat, prepara, executa i consuma les eleccions, siguin del tipus que siguin, des del fons del seu
despatx situat al centre de Madrid.
Per tal de fer les llistes d’electors, s’hi posen alguns noms vertaders, perduts entre la multitud
d’imaginaris, i sobretot de difunts. La representació d’aquests darrers es dóna sempre a agents
disfressats de paisà per anar a votar. L’autor d’aquestes línies ha vist unes quantes vegades que el seu
pare, traspassat de feia ja alguns anys, anava a dipositar el seu vot a l’urna sota la figura d’un
escombriaire de la ciutat o d’un policia vestit amb un conjunt prestat.
El sistema d’eleccions per mitjà de la resurrecció dels morts i els agents de policia disfressats d’electors,
no és, però, el pitjor dels medis emprats per falsejar el sufragi ... Afanyem-nos a dir que normalment no
s’aturen en aquestes aparences de respecte humà, i el que fan és purament i senzillament augmentar
el nombre de vots emesos fins a tenir assegurada l’elecció del candidat addicte.
(...) Llistes electorals, urnes, escrutini, tot és falsejat pels nostres polítics sota la immediata direcció del
governador civil de cada província.
(...) és possible l’existència del règim parlamentari o senzillament la del sistema representatiu amb
aquestes bases?”
Valentí Almirall, España tal como es. 1889
EL FRAU ELECTORAL

TUPINADA
Conjunt de trampes electorals
que ajudava a aconseguir
l’adulteració sistemàtica dels
resultats electorals.
Falsejant els cens
Manipulant les
actes electorals
Es compraven
vots
Amenaçant
l’electorat amb
coaccions de tota
mena.

2.LAVIDAPOLÍTICAIL’ALTERNANÇAENELPODER 2.3. El Desenvolupament del Torn de Partits
 Entre 1876 i 1898, el torn va funcionar amb regularitat. La primera crisi important del sistema
va ser arrel del desastre del 1898.
 El PERSONALISME del sistema va deteriorar els partits que depenien massa de la personalitat
dels seus líders. Comencen a sortir veus dissidents.

3.LESFORCESPOLÍTIQUESMARGINDESDELSISTEMA
3.1. L’evolució del republicanisme
 Els republicans van haver de plantar cara al desencís d’una part dels seus seguidors i a la
repressió del govern.
 Estaven fortament dividits en diferents tendències.

3.LESFORCESPOLÍTIQUESMARGINDESDELSISTEMA
PARTIDO REPUBLICANO
POSIBILISTA
Emilio Castelar
1. Postures cada vegada
més moderades.
2. Acceptava el joc polític
de la Restauració.
3. Participació minoritària
del partit en el govern :
municipis i diputacions.
PARTIDO REPUBLICANO
PROGRESSISTA
Manuel Ruiz Zorrilla
1. Republicanisme radical,
no descarta la violència.
2 Influència entre alguns
militars, intents fracassats
d’insurrecció.
PARTIDO REPUBLICANO
CENTRALISTA
Salmerón
Pretenia convertir-se en el
pal de paller de les
diferents opcions i
tendències republicanes.
PARTIT REPUBLICÀ
FEDERAL
Pi i Margall
Va patir divisions internes i
escissions.
Amb l’ascens de Josep M.
Ribot (1883) es dota d’un
nou programa.
A CATALUNYA
 Es va estimular la formació de coalicions com: UNIÓ REPUBLICANA (diferents tendències menys
els possibilistes). Van obtenir bons resultats a les eleccions del 1893.
 Malgrat això el REPUBLICANISME:
1. Va haver de fer cara a la influència de l’internacionalisme entre els obrers.
2. Va haver de lluitar contra l’abstencionisme anarquista.
3. Va haver de lluitar contra la competència electoral dels socialistes.

ERA DEMOCRÀTIC EL SISTEMA
DE LA RESTAURACIÓ?
El torn pacífic no es basava en cap principi democràtic . Sinó que era el
resultat d’un acord previ entre els partits dinàstics i/o les elits
econòmiques, polítiques i socials.
La Constitució limitava la sobirania nacional i instaurava la monarquia
com a part d’aquesta sobirania.
El sistema polític només donava entrada a dos partits polítics
(bipartidisme) i excloïa a tots els altres.
I la més important, l’alternança de govern s’assegurava a través del frau
electoral i el caciquisme.
Tot això fa que haguem de parlar d’un règim polític fictici.
Font: Llibre Història de Vicens Vives. Pàgina 156.

3.LESFORCESPOLÍTIQUESMARGINDESDELSISTEMA 3.2. La reconversió del carlisme
 Després de la derrota carlina del 1876, es prohibeix l’estada a Espanya de CARLES DE BORBÓ.
 Alguns membres del carlisme van reconèixer Alfons XII com a rei legítim.
 Tot això va provocar una greu crisi dins el carlisme.
 CÁNDIDO NOCEDAL, estengué el carlisme per tota Espanya, però els principals nuclis van
ser-hi a Navarra, País Basc i Catalunya.
 JUAN VÁZQUEZ DE MELLA renovà el partit el 1886 amb un programa que es coneix com a
Acta de Loredan.
1. Defensa del catolicime.
2. Defensa del furisme.
3. Autoritat del pretendent
carlí.
4. Oposició a la
democràcia.
5. Acceptava el nou ordre
liberal capitalista.
 RAMÓN NOCEDAL protagonitza una escissió el 1888
i funda el PARTIDO CATÒLICO NACIONAL que es va
convertir en un partit catòlic integrista.
 A partir del 1890 el carlisme es reconstrueix amb
l’aspiració de ser un partit de masses, s’organitzen en
assemblees locals, CERCLES.
 Amb el nom de COMUNIÓ TRADICIONALISTA, van
esdevenir un grup molt actiu d’oposició al sistema.
L’any 1896 van obtenir 10 diputats.

4.LAGUERRAD’ULTRAMAR 4.1. Cuba, la perla de les Antilles
PAU ZANJÓN, 1878
Els cubans volien una sèrie de reformes:
1. Mateixa representació a les Corts.
2. Participació en el govern de l’illa.
3. Llibertat de comerç.
4. Abolició de l’esclavitud.
Oposiciódelsgrans
propietaris,dels
negrersidels
comerciants
peninsulars.
 Seguint el model de la Península, es van crear a Cuba dos grans partits:
 El Partido Liberal de Sagasta només va ABOLIR L’ESCLAVITUD al 1888.
 En no veure satisfetes les seves demandes, els desitjos d’emancipació i
d’independència van créixer.
PARTIDO AUTONOMISTA
Majoritàriament cubans
1. Autonomia illa.
2. Reformes polítiques i
econòmiques.
3. Àmplia representació al
parlament espanyol.
UNIÓN CONSTITUCIONAL
Format per peninsulars
residents a Cuba.

4.LAGUERRAD’ULTRAMAR  L’any 1893, JOSÉ MARTÍ va fundar el PARTIDO REVOLUCIONARIO CUBANO amb un objectiu:
ASSOLIR LA INDEPENDÈNCIA.
 L’any 1891 el govern espanyol pujà les TARIFES ARANZELÀRIES per als productes importats a
l’illa i de no procedència de la Península.
 El client més important era EUA que compraven gairebé la totalitat dels productes
d’exportació cubans.
Van
aconseguir:
1. Reconeixement exterior.
2. Augment de la base social.
3. Rep el suport dels cabdills revolucionaris.
1894
Compraven el 88,1% de les
exportacions cubanes , venien el
32% dels seus producte a Cuba.
El president
WILLIAM
MCKINLEY va
protestar
Va amenaçar de tancar les portes del mercat nord-americà als productes cubans.

4.LAGUERRAD’ULTRAMAR
4.2. La gran insurrecció
 L’any 1879 es produeix un nou intent d’insurrecció: GUERRA CHIQUITA
 L’any 1895, el GRITO DE BAIRE va donar inici a un nou aixecament generalitzat.
Derrotada per:
-Manca de suport.
- Escassetat d’armament.
- Superioritat de l’exèrcit espanyol.
CÀNOVAS DEL CASTILLO (cap de govern) va enviar un exèrcit
comandat per MARTÍNEZ CAMPOS. Aquest creia que la
pacificació de l’illa necessitava una forta acció bèl·lica
acompanyada d’un esforç polític. No va aconseguir-ho.
Va ser substituit per VALERIANO WEYLER que va portar a terme
un fèrria REPRESSIÓ. Va organitzar les CONCENTRACIONS DE
CAMPEROLS (reclosos en poblacions tancades i aïllades, molt
malament tractats tant la població civil com els rebels)

4.LAGUERRAD’ULTRAMAR  La guerra no era favorable als soldats espanyols, no estaven entrenats ni tenien mitjans:
mal aprovisionament, manca de pertrets, malalties tropicals, van provocar una gran
mortaldat entre les tropes.
 L’any 1897, el nou govern liberal va confiar el comandament al general RAMÓN BLANCO.
 Les reformes van arribar massa tard.
D’altra banda:
 L’any 1896 es produeix una rebel·lió a les ILLES FILIPINES.
-Va iniciar una ESTRATÈGIA de CONCILIACIÓ intentant
pactar una fórmula que mantingués la sobirania i
evités el conflicte amb els EUA.
- Va DECRETAR L’AUTONOMIA DE CUBA.
- Sufragi Universal masculí.
-Igualtat de drets per a insulars i peninsulars.
-Autonomia aranzelària.
-Escassa immigració espanyola.
-Feble presència militar.
- Important contingent de missioners.
- Espanya tenia menys interessos econòmics que a Cuba.

4.LAGUERRAD’ULTRAMAR  Es va potenciar l’independentisme amb la formació de la LIGA FILIPINA, fundada por JOSÉ
RIZAL el año 1892 i també amb l’organització clandestina KATIPUNAN.
Suport de : burgesia mestissa
hispanoparlant, i grups d’indígenes.La insurrecció es va estendre per la
província de Manila. Va haver-hi una
forta repressió per part dels espanyols
i es condemnà a mort a Rizal (1896).
El nou govern liberal de 1897 va promoure una negociació indirecta amb els
caps que va conduir a la PACIFICACIÓ MOMENTÀNIA.
4.3. La intervenció dels EUA.
 Els EUA havien fixat la seva àrea d’expansió a la regió del Carib i al Pacífic.
 Havien intentat comprar l’illa.
 L’any 1895 el president americà mostrà recolzament als insurrectes.

4.LAGUERRAD’ULTRAMAR  El president va enviar al port de l’Havana el CUIRASSAT MAINE. Aquest va explotar el 1898 i
va ser el pretext per iniciar el conflicte.
 Els EUA donen un ultimàtum que exigeix la retirada de Cuba. El govern espanyol el rebutja i
amenaça amb declarar la guerra:
GUERRA HISPANO-NORDAMERICANA
Derrota ràpida a la
BATALLA DE SANTIAGO
(Cuba)
Derrota a la BATALLA
DE CAVITE
(Filipines)
 Desembre de 1898 es signa la
PAU DE PARÍS. Espanya
abandona Cuba, Puerto Rico i
Filipines que passen a ser
protectorat nord-americà.

4.LAGUERRAD’ULTRAMAR 4.4. L’actitud dels catalans davant la guerra
 La majoria de classes benestants i principals entitats econòmiques com FOMENT del TREBALL
NACIONAL, defensaven l’ESPANYOLITAT DE LES COLÒNIES. Cal recordar que la qüestió dels
aranzels els beneficiava de cara a les exportacions.
 Les classes populars, tenien un sentiment d’OPOSICIÓ: rebuig de les quintes.
 Els federals van ser els únics republicans que s’hi van oposar.
 A l’inici del conflicte la majoria de les forces catalanistes van donar suport, a partir del 1887
van criticar el fracàs del projecte i van defensar la necessitat de la pau, amb un objectiu , el
règim autonòmic a l’illa.

El meu avi
por Joan Ortega Monasterio
El meu avi va anar a Cuba
a bordo del "Català"
el millor barco de guerra
de la flota d'ultramar.
El timoner i el nostre amo
i catorze mariners
eren nascuts a Calella
de Palafrugell.
Quan el "Català" sortia a la mar
els nois de Calella feien un cremat
mans a la guitarra solien cantar:
Visca Catalunya. Visca el "Català!
Arribaren temps de guerres
de perfídies i traïcions
i en el mar de les Antilles
retronaren els canons.
I els mariners de Calella
-el meu avi enmig de tots-
varen morir a coberta,
al peu del canó.
Quan el "Català" sortia a la mar
cridava el meu avi:
Apa, nois, que és tard!
però els valents de bordo
no varen tornar,
tingueren la culpa els americans

5.LESCONSEQÜÈNCIESDELDESASTREDEL98 5.1. Una crisi polític i moral
 Tot i l’envergadura de la crisi del 1898 i el valor simbòlic que tenia, les repercussions van ser
menors del que s’esperava.
 Les pèrdues materials van ser més importants per a la colònia que per a la metròpoli.
 Tampoc va haver-hi una gran CRISI POLÍTICA
-Sistema de la Restauració va sobreviure,
continuïtat del torn dinàstic.
- Alguns governants van intentar aplicar a la
política idees del REGENERACIONISME.
1898, general CAMILO
POLAVIEJA
Manifest a favor de la
regeneració política
Necessitat de... Reformes de l’administració pública.
Certa descentralització administrativa
Ben rebut per alguns sectors de la burgesia catalana

5.LESCONSEQÜÈNCIESDELDESASTREDEL98  Fonamentalment va ser una CRISI MORAL I IDEOLÒGICA que va causar un important
impacte psicològic en la població.
Societat i classe
política =
desencís/frustració
Per què?
Destrucció
del mite
de l’imperi
espanyol.
Mentre que les
potències europees
construïen grans
imperis.
Espanya passava a ser una potència
secundària.
Es va presentar com a “nació
moribunda”, amb un exèrcit
ineficaç, un sistema corrupte i uns
polítics incompetents.

5.LESCONSEQÜÈNCIESDELDESASTREDEL98 5.2. El regeneracionisme
 El fracàs de la Revolució del 1868 va deixar una empremta important en els intel·lectuals.
Creien que havien perdut una gran oportunitat de modernitzar el país.
 A la dècada del 1890 es comença a produir una important renovació de la ciència espanyola:
difusió del positivisme, progressos en la medicina, ciència experimental i sociologia.
 Alguns intel·lectuals formats a la Institución Libre creien que la societat i la política estaven
massa influenciades per la doctrina catòlica.
INSTITUCIÓN
LIBRE DE
ENSEÑANZA
1876
Grup d’intel·lectuals. Francisco Giner de los Ríos.
Influenciada pel KRAUSISME.
Impulsora de la introducció de les teories
pedagògiques i científiques més avançades.
REGENERACIONISME
Presentava una visió molt crítica envers la història
d’Espanya i reclamava la necessitat de “regenerar” la
vida política i social.
El representant més destacat va ser JOAQUÍN COSTA,
va defensar la necessitat d’enterrar glòries passades,
millorar la situació del camp, augmentar el nivell
educatiu i cultural del país.
Lema: ESCOLA I REBOST

5.LESCONSEQÜÈNCIESDELDESASTREDEL98  També van ser molt importants el grup de liberals i pensadors anomenats:
 A CATALUNYA el desastre va tenir conseqüències polítiques:
GENERACIÓN DEL 98 Van analitzar “el problema d’Espanya”
Creien que la pèrdua de les colònies havia
d’esdevenir un revulsiu.
TANCAMENT DE CAIXES
Consolidació catalanisme.
Reivindicació de l’autonomia i d’una política
modernitzadora.
5.3. La fi d’una època
 El desastre del 98 va significar la fi del sistema de Restauració tal i com havia estat
dissenyat.
 Sorgiment d’una nova generació de polítics, intel·lectuals, homes de ciències, activistes
socials i empresaris.

5.LESCONSEQÜÈNCIESDELDESASTREDEL98
 La POLÍTICA REGENERACIONISTA que van intentar aplicar no va aconseguir reformes
profundes.
 La derrota militar va tenir conseqüències en l’exèrcit:
Postures més
autoritàries i
intransigents.
Sentiment
corporatiu Convenciment que els militars
havien de tenir més presència i
protagonisme en la vida
política.
Va ser acusat de
tenir una
responsabilitat en el
desastre =
ANTIMILITARISME

Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)

Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (19)

Similar to Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)

Similar to Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898) (20)

More from Julia Valera

More from Julia Valera (20)

Unitat 7. l'època de la restauració borbònica (1875 1898)