Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art

Unitat 8: EL RENAIXEMENT, UNA NOVA
CONCEPCIÓ DE L’ART
Júlia López Valera

1.PREGUNTACLAU:ELRENAIXEMENT,RUPTURAOTORNADAAL
PASSAT? El Renaixement és una nova concepció de l'art que es va desenvolupar els dos
primers segles de l'Edat Moderna (XV i XVI) i va estar fortament vinculada a la
revolució cultural de l'Humanisme.
Els artistes del Renaixement es consideraven successors dels mestres grecoromans;
per això cercaven la inspiració a través de la contemplació de les obres i els edificis
de l'antiguitat.
ELS MODELS DE L’ANTIGUITAT
Els artistes del Renaixement van descobrir
l'art de l'antiguitat:
Els arquitectes es van inspirar
directament en els vestigis arqueològics i
van adoptar els estils clàssics, tot
barrejant elements grecs i romans. Van
reinterpretar i perfeccionar l'arquitectura
de l'antiguitat.
Els pintors i els escultors es van inspirar
en la mitologia grecoromana i la van
utilitzar com a tema per a les seves obres.
També van exalçar la bellesa del cos
humà i van tornar als cànons clàssics.
A més van millorar les tècniques, com
la pintura al fresc, i van inventar-ne
unes altres, com ara la pintura a l'oli i
la perspectiva. Els progressos de
l'anatomia realitzats pels científics van
contribuir a perfeccionar la
representació del cos humà.
Palladio: Vil·la Capra La Rotonda (1566).

Aquesta pintura, inspirada en l'obra de l'escriptor llatí Ovidi, mostra una
escena mitològica.
La nimfa Cloris, que exhalava flors en respirar, va ser assetjada per Zèfir, déu
del vent. Zèfir, penedit, la va transformar en Flora i la va obsequiar amb un
jardí on regnava una primavera eterna.
Al bell mig hi ha Venus i Cupido, que representen l'amor. Cupido dirigeix la
seva sageta cap a les tres Gràcies, una de les quals adreça la mirada al déu
Mercuri, el déu de l'enteniment.
Mercuri, per mitjà de la raó, torna la ment humana cap a allò diví.
PASSAT?
Botticelli: Consagració de la primavera (1482).

PASSAT? UN ART CENTRAT EN L’ÉSSER HUMÀ
Fra Filippo Lippi.
Mare de Dèu i Infant.(1452)
Els artistes van convertir l'ésser humà
en el centre dels seus interessos
artístics:
 Els grans temes religiosos van
continuar sent una de les fonts
d'inspiració principals. Els personatges
sagrats, però, eren representats i
vestits com si fossin persones del
Renaixement, voltats de paisatges i
d'edificis contemporanis del pintor.
 L‘ interès de nobles i burgesos per
l'art va comportar la realització de
moltes escenes de vida quotidiana,
que reflectien l'ambient cortesà de
l'època.
 La revalorització de l'individu es va
reflectir en la proliferació dels retrats,
de manera que prínceps, nobles i
burgesos van voler deixar la seva
imatge per a la posteritat.
Quentin Metsys: El prestamista i la seva dona.
(1514)
Hans Holbein. Retrat d’Anne de Cleves.
(1539)

PASSAT? UN NOU PAPER DE L’ARTISTA
Els artistes del Renaixement van conrear
un gran nombre d'arts i van ser grans
teòrics que van escriure diversos tractats
d'arquitectura, pintura i escultura.
Miquel Àngel va ser arquitecte, pintor i
escultor, i Leonardo da Vinci, a més de
pintar, tenia un gran esperit científic i va
projectar alguns invents i màquines que no
van arribar a realitzar-se fins al cap
d'alguns segles.
A diferència dels artistes medievals, els
renaixentistes van començar a signar les
seves obres per remarcar-ne l'originalitat i
promoure el reconeixement dels seus
contemporanis.
Per primera vegada, l'art va esdevenir un
objecte de mercat i els mecenes van
encarregar obres als seus artistes preferits.
Dürer: Autoretrat amb guants. (1497)

2.VIATJAALPASSAT:ELSMÈDICI,UNAFAMÍLIADEMECENES
El Renaixement es va iniciar a les ciutats italianes, on els nobles i els prínceps es van
envoltar d'artistes, literats i filòsofs, van actuar com a mecenes i en van finançar les
obres.
Aquesta noblesa renaixentista era cortesana. Vivien en palaus luxosos i
s'interessaven per les arts i les lletres.
Al segle XV, Florència era una ciutat estat molt pròspera governada pels Mèdici, una
família molt rica de comerciants, artesans i banquers que van ser mecenes de grans
artistes i van fer de la seva ciutat el bressol del Renaixement.
ELS MEDICI, UNA FAMÍLIA DE MECENES
Florència al segle XV: 1. Palau dels Mèdici; 2. Palau dels Pitti (comprat pels Mèdici el 1550); 3. Ponte Vecchio;4. Catedral
de Santa Maria; 5. Basílica de San Lorenzo (panteó dels Mèdici)

2.VIATJAALPASSAT:ELSMÈDICI,UNAFAMÍLIADEMECENES ELS MEDICI I FLORÈNCIA
Entre els anys 1389 i 1537, l'època en
què Florència va ser governada per la
família Mèdici, la ciutat va esdevenir un
gran enclavament comercial i un centre
de l'Humanisme i del Renaixement molt
important.
Pietro de Mèdici va encarregar a
Benozzo Gozzoli aquest fresc per
decorar el seu palau a Florència. En el
Seguici dels Reis Mags, 1459, s'hi
representen alguns membres de la
família Mèdici. El tema religiós va ser
un pretext per a la glorificació de la
famíli

2.VIATJAALPASSAT:ELSMÈDICI,UNAFAMÍLIADEMECENES LORENZO EL MAGNÍFIC, HUMANISTA I MECENES
Lorenzo era un gran amant de les lletres i les arts. Per això va convidar a la seva cort
escriptors i artistes, i la seva generositat com a mecenes li va valdre el renom d'el
Magnífic.
Lorenzo va crear una acadèmia, el "Jardí de San Marco", on els joves artistes, com ara
Miquel Àngel, aprenien les tècniques i copiaven escultures clàssiques.
Va protegir artistes, entre els quals hi havia Sandro Botticelli, Leonardo da Vinci i
Miquel Àngel Buonarroti. També va crear un cercle d'humanistes per estudiar els
filòsofs grecs en el qual van participar Marsilio Ficino i Giovanni Pico della Mirandola.
Va fundar la Biblioteca Laurenziana, que contenia gran quantitat d'obres clàssiques, i hi
va organitzar tallers per copiar els llibres i difondre'ls.

3.ELRENAIXEMENTITALIÀ El Renaixement va sorgir a Itàlia i es va difondre posteriorment per la resta
d'Europa.
El desenvolupament del nou estil va tenir dues etapes: el Quattrocento (1400), que
es va iniciar a Florència i va ser impulsat per la família Mèdici, i el Cinquecento
(1500), quan la capital de l'art es va traslladar a Roma i els papes van exercir un
gran mecenatge sobre les arts.
Brunelleschi: Cúpula de
Santa Maria dei Fiore (1418-
1464)
Miquel Àngel: Cúpula de
Sant Pere del Vaticà (1561)

3.ELRENAIXEMENTITALIÀ L’ARQUITECTURA
Els arquitectes van aspirar a crear un espai harmònic amb l'ús d'elements senzills i
ordenats.
Per fer-ho van aplicar proporcions matemàtiques als edificis. Van utilitzar els
elements constructius clàssics: la llinda, el fris i la columna grega, i l'arc de mig punt i
la cúpula romana tant en la construcció d'esglésies com en els palaus i altres edificis
civils.
Brunelleschi: Església de San Lorenzo
(1419-1442).
Bramante: San Pietro in Montorio (1502).

3.ELRENAIXEMENTITALIÀ LA PINTURA I L’ESCULTURA
Els pintors van recrear la mitologia
clàssica, les escenes religioses i el
retrat psicològic, així com el gust per
mostrar la natura, sovint idealitzada.
Per realitzar les seves composicions,
van utilitzar les lleis de la
perspectiva, basades en l'estudi de
la geometria i els avenços dels
instruments òptics.
Masaccio: La Trinità (1427).

3.ELRENAIXEMENTITALIÀ LA PINTURA I L’ESCULTURA
Els escultors es van interessar per la
representació del cos humà i per
mostrar-ne els volums amb una
proporcionalitat i una harmonia
perfectes.
Es feien escultures exemptes i
relleus per ornamentar els edificis.
També es van esculpir bustos de
personatges de l'època i, per
primera vegada des de l'Antiguitat,
estàtues eqüestres.
Miquel Àngel: David. (1501-1504)

3.ELRENAIXEMENTITALIÀ
Si els pintors i els escultors del Quattrocento cercaven en les
seves obres les proporcions i l'equilibri, els del Cinquecento
volien donar volum a les seves obres i representar emocions i
sentiments.
ETAPA ARQUITECTES PINTORS ESCULTORS
Quattrocento
Brunelleschi
Alberti
Botticelli
Piero della
Francesca
Mantegna
Donatello
Ghiberti
Cinquecento
Bramante
Palladio
Miquel Àngel
Leonardo da
Vinci
Miquel Àngel
Rafael Sanzio
Miquel Àngel
Cellini

Brunelleschi: Capella Pazzi (1429).
Alberti : Palazzo Rucellai (1446-1451).
Fra Filippo Lippi: Madonna i
Nen.(1460s).
Botticelli: El naixement de Venus (1484)
Piero della Francesca : Trobada de la reina de Saba i el rei Salomó(1452-1466).
Andrea Mantegna: Cambra dels esposos (1471-1474).Donatello: Monument eqüestre del
Condottiero Gattamelata (1455).
Ghiberti: Porta del Paradís. Baptisteri de Florència (1425-1452).
Palladio: Villa Capra (1566-1571)
Miquel Àngel: Cúpula de la Basílica de Sant
Pere del Vaticà (1558-1561)
Leonardo da Vinci: La Gioconda.
(1503-1506)Miquel Àngel: Tondo Doni. (1504)Rafael Sanzio: Madonna de l’ocellet.(1506)

3.ELRENAIXEMENTITALIÀ LA BASÍLICA DE SANT PERE, EL CIM DEL CINQUECENTO
La basílica de Sant Pere del Vaticà a Roma simbolitza el poder de l'Església i el
mecenatge artístic que van exercir els papes.
Se'n va començar la construcció a la primeria del segle XVI i hi van treballar els grans
artistes del Cinquecento.
A la basílica de Sant
Pere hi van treballar
diferents arquitectes,
entre els quals
Bramante, autor del
projecte del 1506, i,
més tard, Rafael.
Miquel Àngel va
realitzar la gran
cúpula sobre l'altar
major i els tres absis
de la capçalera, i va
pintar els frescos de
la capella Sixtina.
El conjunt va ser
acabat per Maderno,
amb la construcció
de la façana el 1626.

3.ELRENAIXEMENTITALIÀ LA BASÍLICA DE SANT PERE, EL CIM DEL CINQUECENTO
Miquel Àngel: La Pietat. (1498-1499)

3.ELRENAIXEMENTITALIÀ

4.L’ENIGMA:COMS’ACONSEGUEIXLAPROFUNDITATENLA
PINTURA? Els artistes renaixentistes, en la seva cerca de renovació artística, intentaven
representar la realitat, la natura i els éssers humans, amb tota la seva bellesa i
complexitat. Aconseguir aquest objectiu en la pintura constitueix tot un repte,
perquè obliga a representar un món tridimensional en una superfície plana.
Per donar profunditat a l'espai, els artistes van inventar la perspectiva, que
constitueix una gran aportació de la pintura renaixentista.
En el Quattrocento, els pintors van intentar mostrar una
tercera dimensió en la pintura mitjançant l'obertura d'un
"forat imaginari" al fons de l'escena (una finestra, una
porta, una balconada). És el punt de fuga, que produeix la
il·lusió òptica de veure qualsevol paisatge o espai amb
sensació de profunditat. A més, van integrar en les escenes
marcs arquitectònics, que contribuïen a reforçar aquesta
sensació.
La tècnica de la perspectiva es va completar amb la
utilització d'un mètode geomètric que redueix
progressivament la grandària dels objectes o dels
personatges a mesura que augmenta la distància en relació
amb l'ull de l'espectador.
PERSPECTIVA LINEAL O GEOMÈTRICA

PINTURA? PERSPECTIVA LINEAL O GEOMÈTRICA
Exemple de perspectiva lineal en un dibuix de Brunelleschi.
La composició d'aquest fresc està plantejada de manera que totes les línies
convergeixen en el punt de fuga.
Els personatges disminueixen proporcionalment de grandària a mesura que
s'allunyen del primer pla.
A més, el fons blavenc i boirós contribueix a crear la sensació de llunyania.

PINTURA? PERSPECTIVA AÈRIA O ATMOSFÈRICA
Al Cinquecento, alguns artistes van mirar
de donar més sensació de realitat als
quadres. Per aconseguir-ho van utilitzar
un recurs que permet fingir la tercera
dimensió, la profunditat, a base de
"pintar l'aire".
Leonardo va ser el primer a aplicar la
perspectiva aèria amb la tècnica de
l'esfumat (sfumato), desdibuixant els
contorns i els detalls i modificant els
colors. Com passa en la realitat, la
distància desdibuixa els objectes i
modifica l'atmosfera que s'interposa
entre nosaltres i allò que veiem.
Els pintors també van avançar en el
domini de la llum i l'ombra per donar
volum i contrast a les figures i els
objectes (clarobscur). Per fer-ho van
començar a utilitzar la pintura a l'oli, que
permetia aconseguir més efectes i més
textures.

5.L’EXPANSIÓDELRENAIXEMENTAEUROPA El Renaixement italià es va estendre per la resta d'Europa a partir del segle XVI.
La introducció de l'estil nou va ser el resultat dels contactes amb artistes italians,
i també del desig dels artistes d'altres països de plasmar la realitat més
fidelment.

5.L’EXPANSIÓDELRENAIXEMENTAEUROPA ALEMANYA
A partir de la reforma luterana, els
artistes alemanys, a més de pintar
temes religiosos amb gran austeritat,
van fer un gran nombre de retrats,
paisatges i quadres mitològics.
L'estètica renaixentista va ser
introduïda a Alemanya per Albrecht
Dürer, pintor i gran especialista en la
tècnica del gravat. Les seves obres
mostren una gran preocupació per la
plasmació de la proporció i l'harmonia
del cos humà.
També van excel·lir Hans Holbein el
Jove i Lucas Cranach el Vell, que era
amic personal de Martí Luter, va
abraçar fervorosament el luteranisme
i va fer nombrosos retrats del seu
fundador.
Cranach El Vell: La temptació d’Adam (1526).Dürer: Plany sobre Crist mort, 1500Holbein: Retrat de Henry VIII (1540).

5.L’EXPANSIÓDELRENAIXEMENTAEUROPA FRANÇA
A França, la influència italiana es va fer palesa des de la darreria del segle XV.
L'impuls definitiu per a l'adopció de les formes renaixentistes es va produir sota el
regnat de Francesc I (1515-1547), que va ser un gran humanista i un important
mecenes de les arts. A la seva cort hi van treballar artistes italians, entre els quals
Leonardo da Vinci.
Hi destaca l'arquitectura, amb la construcció de palaus i castells, com ara els de
Chambord, Chenonceaux i Fontainebleau. A les façanes s'hi apliquen els ordres
arquitectònics clàssics, els teulats molt inclinats i a dos vessants, que culminen amb
golfes i xemeneies elegants.

5.L’EXPANSIÓDELRENAIXEMENTAEUROPA
PER QUÈ ÉS ORIGINAL LA PINTURA FLAMENCA?
A Flandes, la influència italiana va ser molt escassa a causa de la forta personalitat
de la seva escola pictòrica del segle XV, que ja experimentava amb la perspectiva i
amb la pintura a l'oli.
La pintura flamenca del segle XVI va desenvolupar un estil propi, reflex també
d'una societat burgesa que comprava obres d'art. Aquesta escola va mostrar una
gran originalitat per les raons següents:
• El gust pel detall i pel realisme.
• L'escassa freqüència en el tractament de temes mitològics de l'Antiguitat
grecoromana i de temes religiosos.
• El desenvolupament del paisatgisme, de les escenes quotidianes i dels
retrats familiars.

Van Eyck: El matrimoni Arnolfini, 1434.

6.DESCOBREIX:ELRENAIXEMENTAESPANYA
A Espanya, el Renaixement va tenir un desenvolupament una mica tardà perquè el
Gòtic hi tenia un fort arrelament i es va prolongar fins al segle XV. A partir del segle
XVI, les influències d'artistes italians i flamencs i els viatges dels artistes espanyols a
Itàlia van afavorir la introducció progressiva del nou estil.
Pedro Machuca : Palau de Carles V.(pati)

A. LA PINTURA, L’ORIGINALITAT D’EL GRECO
Els artistes del Renaixement espanyol del segle XVI van adoptar el nou llenguatge
renaixentista: la preocupació per la llum, el color i la perspectiva i es van centrar en
els temes religiosos.
En la primera meitat del segle, València va ser el centre artístic més actiu, amb una
pintura de forta influència italiana. També van destacar els artistes castellans i, més
endavant, els pintors de retrats de la cort.
ESCOLA PINTORS
Valenciana Juan de Juanes
Castellana Pedro Berruguete
Juan de Borgoña
Alonso Sánchez Coello
Extremenya Luis de Morales
Pedro Berruguete: Anunciació (1505).

El gran geni de la pintura renaixentista a
Espanya va ser Domenico Theotokópulos
(1541- 1614), anomenat El Greco pel seu
origen grec. En la joventut va viatjar a
Itàlia, on va aprendre dels mestres
renaixentistes. Es va instal·lar a Toledo el
1577, on va realitzar un seguit d'obres
mestres que van definir un estil molt
personal.
A partir d'aleshores, la seva obra es va
caracteritzar per un cromatisme molt viu
en el qual predominen les tonalitats
vermelloses i blavenques, pel contrast de
la llum i per la complexitat de les
composicions, plenes de figures
allargassades que donen espiritualitat al
conjunt.
Entre les seves pintures destaquen
Enterrament del senyor d'Orgaz,
L'espoliació i El cavaller de la mà al pit.
EL GRECO
El Greco: El cavaller de la mà al pit (1583-
1585).
El Greco: L’ Espoli. (1577).

B. L’ARQUITECTURA
L'arquitectura del Renaixement espanyol, que es va iniciar a la primeria del segle XVI,
es va desenvolupar en tres fases:
L'estil plateresc: introdueix elements decoratius nous en edificis gòtics. Rep aquest
nom perquè utilitza una delicada decoració en relleu, com la que utilitzaven els
argenters.
L'estil classicista: utilitza els models arquitectònics clàssics, com ara columnes, llindes
i frontons.
L'estil herrerià: es caracteritza per l'absència decorativa, les línies rectes i els volums
cúbics.
ESTIL ARQUITECTES
Plateresc Juan de Álava
Diego de Siloé
Classicista Alonso de Covarrubias
Pedro Machuca
Andrés de Vandelvira
Herrerià Juan de Herrera
Francisco de Mora

HERRERIÀPLATERESC

C. L’ESCULTURA I LA IMATGERIA RELIGIOSA
L'escola espanyola d'escultura es va
caracteritzar per l'intent de plasmar els
sentiments religiosos, tot cercant de
representar l'espiritualitat més que no
pas la bellesa.
Els escultors van treballar sobretot els
retaules, els monuments funeraris i les
imatges religioses, moltes de les quals
eren de fusta policromada.
Els escultors principals van ser
Bartolomé Ordóñez, Alonso
Berruguete i Juan de Juni.
Juan de Juni: Altar de la Catedral de
Valladolid (1545-1562).

7.DESCOBREIX:ELRENAIXEMENTACATALUNYA
El Renaixement no va tenir un gran desenvolupament a Catalunya. L'art gòtic havia
connectat amb el gust de la societat catalana i va continuar molt arrelat al territori,
sobretot en el terreny arquitectònic, durant els segles XV i XVI.
D'altra banda, la complexa situació sociopolítica a Catalunya no va afavorir la
construcció de grans edificis institucionals, eclesiàstics o nobiliaris, ni l'encàrrec de
pintures o escultures als artistes.
A. L’ARQUITECTURA
El Renaixement a Catalunya
es presenta sovint com un
recurs decoratiu que servia
per ornamentar i
complementar l'estructura
gòtica (Casa de l'Ardiaca de
Barcelona).
A vegades, però, tots els
elements del Renaixement
són presents a l'arquitectura,
com ara els arcs de mig punt,
les columnes d'ordre clàssic o
els frontons. Pere Blai: Façana del Palau de la Generalitat
(1596-1610).
Pati del col·legi de Sant Lluís de Tortosa, 1544

B. L’ESCULTURA
Els escultors forans van introduir a Catalunya els nous principis estètics del
Renaixement. Els artistes més destacats són el burgalès Bartolomé Ordóñez i el
valencià Damià Forment.
Bartolomé Ordoñez: relleu del reracor de
la catedral de Barcelona, c.1519.
Damià Forment: retaule de Santa María de Poblet (detall),
1529.

C. PINTURA
En pintura es barregen les
novetats renaixentistes amb la
tradició pròpia, que perdura en
molts retaules, els quals
mantenen l'estructura i els
elements decoratius gòtics.
Destaquen els pintors flamencs
Joan de Borgonya i Ayne Bru; el
portuguès Pere Nunyes, instal·lat
a Catalunya, i el català Pere
Mates, influïts pels artistes
italians i per Albrecht Dürer
Mort de sant Eloi Consagració com a bisbe
Trasllat de les despulles
de sant Marçal
Amb el rei Clotari
II
Sant Eloi bateja els
infidels
Naixement de sant
Eloi

Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (10)

Similar to Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art

Similar to Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art (20)

More from Julia Valera

More from Julia Valera (20)

Unitat 8. el renaixement, una nova concepció de l'art