Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx

14,306 views

Published on

Presentació per a l'alumnat d'Història de 2n de Batxillerat

Published in: Education
  • DOWNLOAD THIS BOOKS INTO AVAILABLE FORMAT (2019 Update) ......................................................................................................................... ......................................................................................................................... Download Full PDF EBOOK here { https://soo.gd/irt2 } ......................................................................................................................... Download Full EPUB Ebook here { https://soo.gd/irt2 } ......................................................................................................................... Download Full doc Ebook here { https://soo.gd/irt2 } ......................................................................................................................... Download PDF EBOOK here { https://soo.gd/irt2 } ......................................................................................................................... Download EPUB Ebook here { https://soo.gd/irt2 } ......................................................................................................................... Download doc Ebook here { https://soo.gd/irt2 } ......................................................................................................................... ......................................................................................................................... ................................................................................................................................... eBook is an electronic version of a traditional print book THIS can be read by using a personal computer or by using an eBook reader. (An eBook reader can be a software application for use on a computer such as Microsoft's free Reader application, or a book-sized computer THIS is used solely as a reading device such as Nuvomedia's Rocket eBook.) Users can purchase an eBook on diskette or CD, but the most popular method of getting an eBook is to purchase a downloadable file of the eBook (or other reading material) from a Web site (such as Barnes and Noble) to be read from the user's computer or reading device. Generally, an eBook can be downloaded in five minutes or less ......................................................................................................................... .............. Browse by Genre Available eBooks .............................................................................................................................. Art, Biography, Business, Chick Lit, Children's, Christian, Classics, Comics, Contemporary, Cookbooks, Manga, Memoir, Music, Mystery, Non Fiction, Paranormal, Philosophy, Poetry, Psychology, Religion, Romance, Science, Science Fiction, Self Help, Suspense, Spirituality, Sports, Thriller, Travel, Young Adult, Crime, Ebooks, Fantasy, Fiction, Graphic Novels, Historical Fiction, History, Horror, Humor And Comedy, ......................................................................................................................... ......................................................................................................................... .....BEST SELLER FOR EBOOK RECOMMEND............................................................. ......................................................................................................................... Blowout: Corrupted Democracy, Rogue State Russia, and the Richest, Most Destructive Industry on Earth,-- The Ride of a Lifetime: Lessons Learned from 15 Years as CEO of the Walt Disney Company,-- Call Sign Chaos: Learning to Lead,-- StrengthsFinder 2.0,-- Stillness Is the Key,-- She Said: Breaking the Sexual Harassment Story THIS Helped Ignite a Movement,-- Atomic Habits: An Easy & Proven Way to Build Good Habits & Break Bad Ones,-- Everything Is Figureoutable,-- What It Takes: Lessons in the Pursuit of Excellence,-- Rich Dad Poor Dad: What the Rich Teach Their Kids About Money THIS the Poor and Middle Class Do Not!,-- The Total Money Makeover: Classic Edition: A Proven Plan for Financial Fitness,-- Shut Up and Listen!: Hard Business Truths THIS Will Help You Succeed, ......................................................................................................................... .........................................................................................................................
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here

Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx

  1. 1. Unitat 9: Transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle XX Júlia López Valera
  2. 2.  Marcat per la substitució de l’hegemonia mundial de la Gran Bretanya per la dels EUA. Vinculada a una profunda transformació energètica i tecnològica: 2a Revolució Industrial. S U M A R I Noves fonts d’energia(petroli i electricitat) + formes de producció en cadena. NOU SISTEMA FABRIL  L’economia espanyola es caracteritza per una tendència general al creixement. Lenta però important transformació de la seva base econòmica i social.  A Catalunya el ritme de creixement era més elevat. A Catalunya més diversificació de la indústria.  L’any 1930 Espanya presentava una notable dualitat: Zones més industrials i modernes Territoris basats en una agricultura poc competitiva
  3. 3. CRONOLOGIA Júlia López Valera (Institut Banús)
  4. 4. 1.1. La transició demogràfica 1. L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA  L’inici de la transició s’inicia amb la davallada de la TAXA de MORTALITAT. Gràcies a millor alimentació i infraestructures urbanes higienicosanitàries (serveis neteja i clavegueram, control potabilitat aigua i higiene dels aliments).  La mortalitat infantil també va disminuir.  L’ESPERANÇA MITJANA DE VIDA va augmentar dels 34, 8 anys als 50 (1900 i 1930).  La població espanyola va augmentar considerablement.  A partir de la segona dècada del s.XX es va anar produint un DESCENS de la NATALITAT. CATALUNYA: • Davallada important de la mortalitat. •Descens més lleuger de la natalitat. • Esperança de vida: 45 anys al 1910 a 53,8 anys al 1930. •Habitants: 1,8 a 2,8 milions. També gràcies a una onada migratòria a la segona dècada del s.XX).
  5. 5. 1. L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA Júlia López Valera (Institut Banús)
  6. 6. 1.2. Els moviments migratoris  Entre 1900 i 1931, Espanya viu un creixement de les MIGRACIONS INTERIORS. 1. Un volum important de població es desplaçà cap a sectors moderns. 2. La població activa agrària va disminuir. 1. L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA MADRID BARCELONA BILBAO SEVILLA Pols d’atracció d’emigrants que procedien de: Castella Múrcia Aragó Províncies orientals d’Andalusia  CATALUNYA: arribada molt intensa, l’any 1930 un de cada cinc havia nascut fora. EMIGRACIÓ a ULTRAMAR Iniciada cap al 1880. Va assolir màxims, per què? L’ocupació creixia menys que la població / Millora de la navegació. Majoria d’emigrants eren joves, en edat productiva. Destinació = AMÈRICA LLATINA
  7. 7. 1.3. La intensificació de la urbanització  Les migracions interiors comportaren una intensificació de la urbanització.  Les CIUTATS GRANS com Madrid i Barcelona van créixer molt. 1. L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA 1930 37% habitants Madrid autòctons 43 % habitants Barcelona autòctons 50% habitants Sevilla autòctons  Altres ciutats van experimentar un augment de població per haver estat CENTRES INDUSTRIALS o MINERS importants. BARCELONA va experimentar una gran transformació: • Les dimensions de la ciutat van augmentar, per l’agregació d’alguns municipis i també pels nous habitatges per a acollir immigrants. • Es va reestructurar: obertura de la Via Laietana (1907). • Construcció de xarxes de transport urbà modernes: tramvia, metro, ferrocarril del Vallès. • Ampliació comunicacions: port i aeroport. • Remodelació de Montjuïc (Exposició Internacional 1929).
  8. 8. 1. L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA Obres per a la construcció del metro a Via Laietana, Barcelona (1911) La Vanguardia, Júlia López Valera (Institut Banús) 13/09/1913 Obres d’obertura de la Via Laietana, Barcelona (1908)
  9. 9. 1. L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA *1915.- Una postal en la que encara s'identifica la part superior de la Via Laitena com a carrer Bilbao. El nom de Bilbao apareix també en el tramvia núm 7 (Bilbao-Rambla) que es veu en primer terme. També s'identifica el contorn de la cúpula de l'edifici de La Caixa de Pensions. La imatge està feta des de la cruïlla amb Fontanella. (Foto: Roisin) Júlia López Valera (Institut Banús)
  10. 10. 2. ENDARRERIMENT AGRARI I CONFLICTIVITAT PAGESA 2.1. La Crisi Agrària  Es va iniciar al s.XX havent de fer cara a les conseqüències de la crisi agrària que havia afectat Europa a finals del s.XIX.  Espanya va acusar la CRISI CEREALÍSTICA més fortament que altres països. La seva producció es basava en: Terres de secà: Cereals, Oliveres i Vinya Ramaderia: Ovina: producció de llana. La causa immediata de la crisi va ser l’arribada de productes procedents de països amb una AGRICULTURA EXTENSIVA més competitiva , preus més baixos.  La competència d’aquests va provocar una baixada dels preus. La reducció d’ingressos va suposar la CAIGUDA DELS BENEFICIS. Es van originar protestes: coordinades per la LIGA AGRÀRIA, grup de pressió amb un objectiu: aranzel protector.  El salari dels jornalers va baixar i va donar pas a un període d’agitacions pageses durant el primer terç del segle XX.
  11. 11. 2. ENDARRERIMENT AGRARI I CONFLICTIVITAT PAGESA  També va haver-hi CRISI DE LA VITICULTURA:  Intensa a Catalunya per la quantitat de ceps que hi havia.  Al 1789, la FIL·LOXERA travessa els Pirineus i el 1910 ja s’ha estès a tota Catalunya destruint les vinyes.  Balanç: - mort totes les vinyes autòctones - pèrdua collites. - esfondrament econòmic.  Solució: cep americà portat de Califòrnia que era immune a la malura. També es podia empeltar amb l’autòcton.  CONFLICTE ENTRE ELS RABASSAIRES I ELS PROPIETARIS (viu fins a la 2a República). Els pagesos van defensar la vigència dels contractes, ja que havien fet grans inversions: Per als propietaris la mort de 2/3 anul·lava els contractes. Volien establir nous contractes de durada més curta. Objectiu: limitar els drets dels pagesos sobre la tinença de la terra i convertir-los en simples arrenadataris.
  12. 12. 2. ENDARRERIMENT AGRARI I CONFLICTIVITAT PAGESA 2.2. L’evolució agrícola  La crisi es va superar gràcies a: 1. Aranzels=Proteccionisme. 2. Augment de la producció, degut a l’augment de la demanda urbana.  Els motors principals d’aquesta millora van ser: NOVES ROMPUDES I INTENSIFICACIÓ DELS CONREUS  Gràcies a l’augment de la utilització dels fertilitzants, selecció de llavors, disminució del guaret, augment de la mecanització i extensió del regadiu a noves terres. INTRODUCCIÓ NOUS CONREUS (PLANTES FARRATGERES)  Per millorar la producció ramadera. Augment de l’existència de carn i llet per satisfer la demanda urbana. ESPECIALITZACIÓ DE CONREUS  Oliveres, vinya i cítrics, destinats a l’exportació.
  13. 13. 2. ENDARRERIMENT AGRARI I CONFLICTIVITAT PAGESA  Per tot això, el producte agrari va créixer un 55% entre 1900 i 1931. De forma desigual segons el conreu i les zones. PRODUCCIÓ DE CEREALS: conreu principal. Més del 50% del total del producte agrari. CONREUS MÉS PRODUCTIUS: gran part per a exportació. Vinya, oliveres, cítrics, fruiters i hortalisses. PRODUCCIÓ RAMADERA: la carn i la llet van en augment.  Els RENDIMENTS ESCASSOS en sectors com el cerealístic va fer que els preus fossin molt alts. La creixent població urbana necessitava gastar molts diners en menjar i això suposava menys diners per a comprar productes manufacturats. Poc creixement industrial.
  14. 14. 2. ENDARRERIMENT AGRARI I CONFLICTIVITAT PAGESA  L’AGRICULTURA CATALANA va tenir una evolució semblant a l’espanyola: La productivitat va augmentar una mica més que a la resta d’Espanya. El pes del producte agrari català va passar del 8,6% (1900) al 9,7% (1930). Algunes comarques que tenien més zones de regadiu i una xarxa de transports, van desenvolupar formes avançades d’agricultura especialitzada. La producció de CEREALS va augmentar, principalment de l’ARRÒS del Delta de l’Ebre. El sector RAMADER va ser el que més va augmentar. La VITICULTURA va disminuir. La reducció de la població agrícola també va ser més gran. El VI , OLI (Tarragona i comarques meridionals de Lleida), les FRUITES SEQUES (ametlles i avellanes), les PATATES i els CÍTRICS, es van destinar a l’exportació.
  15. 15. 2. ENDARRERIMENT AGRARI I CONFLICTIVITAT PAGESA 2.3. Els problemes del camp espanyol.  La situació estava marcada per l’ENORME DESIGUALTAT de l’estructura de la propietat de la terra: ZONES LATIFUNDISTES (Extremadura/Andalusia) • Condició vida properes a les de subsistència. • Conflictivitat social (exigència d’una reforma agrària). ZONES MINIFUNDIS (Galícia) • Més la mala qualitat de la terra a la submeseta N. • No beneficis. • No modernització. • Emigració.  Els diferents governs van ser conscients i es va fomentar l’augment del REGADIU. L’any 1902 s’aprovà un pla d’obres públiques per estimular la implantació de regadius. Es van crear les CONFEDERACIONS HIDROGRÀFIQUES (dictadura Primo de Rivera) i el Pla Nacional d’Obres Hidraúliques (Segona República) al 1933.  A l’inici del s.XX, el problema era: PAGESOS SENSE TERRA • Llei de 1907 que permet la colonització de terres. • Llei de 1917, repartiment d’algunes terres entre els pagesos. Mesures insuficients
  16. 16. 3.1. Canvi energètic i avenços tecnològics  Entre les causes que provoquen el creixement de l’economia al primer terç del s.XX estan la utilització de les noves fonts d’energia: ELECTRICITAT i PETROLI. 3. ELS PROCESSOS DE LA INDÚSTRIA  L’ús comercial de l’electricitat i la possibilitat de transportar-la (transformador) va portar també a la mecanització de la producció industrial ( això va suposar la disminució dels costos).  El PROGRÉS DE L’ELECTRIFICACIÓ a Espanya té dues fases: 1. 1880-1914: enllumenat públic. Grans ciutats i transport urbà. 2. 1914-1930: es generalitza l’ús industrial.  A Catalunya va suposar la disminució de la dependència del carbó. Es produeix HIDROELECTRICITAT (centrals elèctriques al Pirineu).  L’avenç en el refinatge del petroli i el progressos tècnics en els motors, fa que al primer terç del segle XX aparegui l' AUTOMÒBIL.  També s’avançà en la millora de la transmissió de la informació. 1860: expansió del TELÈGRAF 1920: TELÈFON i emissions RÀDIO Es va concentrar a les ciutats
  17. 17. 3.2. El creixement industrial. 3. ELS PROCESSOS DE LA INDÚSTRIA  A les tres primeres dècades del s.XX el PRODUCTE INDUSTRIAL ESPANYOL per càpita va augmentar un 60%.  CATALUNYA: posició central. L’estructura industrial va patir una transformació important. Preponderància indústries de Aparició noves indústries i béns de consum. consolidació de les existents. Els sectors tradicionals i les noves indústries.  Les indústries tradicionals com l’ ALIMENTÀRIA i la TÈXTIL van continuar l’expansió.  La INDÚSTRIA QUÍMICA també va continuar expansionant-se (fertilitzant, medicaments, pintures, explosius...).  La INDÚSTRIA SIDERÚRGICA biscaïna va créixer considerablement. Al 1902 es van crear els ALTOS HORNOS DE VIZCAYA.  Els beneficis procedents de les exportacions de mineral de ferro i de la fabricació d’acer van estimular la diversificació industrial. Inversions de capital importants: Navals Companyies assegurances Químiques Elèctriques Banca Construcció Maquinària
  18. 18.  Entre les noves indústries: Ràpid creixement de la INDÚSTRIA ELÈCTRICA (més impuls a partir del 1914). Construcció de centrals hidroelèctriques i xarxa per transportar electricitat. 3. ELS PROCESSOS DE LA INDÚSTRIA Creixement notable de la INDÚSTRIA METAL·LÚRGICA. El sector de l’AUTOMÒBIL i dels ELECTRODOMÈSTICS estaven en expansió. Marca pionera del cotxes la HISPANO SUÏSSA (Barcelona, 1904). El sector de la CONSTRUCCIÓ també va rebre un gran impuls: consolidació de la indústria del CIMENT. Asland, 1904. Anunci, 1907
  19. 19. La diversificació de la indústria catalana  A Catalunya la INDÚSTRIA TÈXTIL va reduir el seu pes específic. 3. ELS PROCESSOS DE LA INDÚSTRIA  La indústria catalana es va diversificar: Mineria Energia Química Ciment Siderúrgia Confecció Cuir Calçat Paper Arts Gràfiques INDÚSTRIES BÀSIQUES INDÚSTRIA LLEUGERA Van augmentar Van augmentar La química, la metal·lúrgica de transformació i les indústries de construccions mecàniques van tenir taxes de creixement més grans.
  20. 20.  Un dels grans canvis d’aquest període és l’ augment del SECTOR ELÈCTRIC. • Final segle Barcelona, enllumenat públic. 3. ELS PROCESSOS DE LA INDÚSTRIA • 1910. S’esten a tota Catalunya. Generalització ús industrial. • PRIMERES MULTINACIONALS. • La producció es concentrà en: Barcelona Traction (La Canadenca) i Catalana de Gas i Electricitat, creades al 1911.  Pel que fa a la DESTINACIÓ DE LA PRODUCCIÓ, l’augment de la renda va contribuir a augmentar la demanda i el COMERÇ amb la RESTA D’ESPANYA es va intensificar. El 80% dels teixits de cotó i maquinària i automòbils van cap a la resta de l’Estat. Producte alimentaris : blat, carn, sucre. Semiacabats: ferro, acer, paper. Matèries primeres: carbó, llana i pells De la resta d’Espanya a Catalunya.
  21. 21.  La LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL: es consolidà la concentració de l’activitat al nucli de Barcelona i també a tota la seva àrea metropolitana.  La capacitat financera disminuïa i la BANCA CATALANA entrava en una CRISI PROFUNDA. La difusió territorial de la indústria 3. ELS PROCESSOS DE LA INDÚSTRIA  Existien  Tot i això, existien FORTS DESEQUILIBRIS DE LA DISTRIBUCIÓ DE LA RENDA entre les diferents zones. dos nuclis bàsics: CATALUNYA I PAÍS BASC, que van continuar amb la preponderància durant el primer terç del s.XX.  La industrialització es difon per àrees més extenses del territori espanyol.  MADRID, esdevé la tercera regió industrial.  GALÍCIA (indústria conservera), CORNISA CANTÀBRICA (indústries siderúrgiques i derivats metal·lúrgics), VALÈNCIA (moble i joguines, a partir de 1920 a Alacant).
  22. 22. 3. ELS PROCESSOS DE LA INDÚSTRIA 3.3. La millora de les comunicacions  Els MITJANS de TRANSPORT i els SISTEMES de COMUNICACIÓ van patir una notable transformació.  Els aspectes més importants: 1. Millora de camins i carreteres. 2. Electrificació dels ferrocarrils i construcció de noves xarxes. 3. Creació de transport urbans: tramvia i metro. 4. Telefonia i inicia de la radiofusió.  Tots aquests processos necessitaven la creació de grans INFRAESTRUCTURES.  La XARXA TELEGRÀFICA també va augmentar.  La primera empresa de TELEFONIA va ser la Societat de Telèfons de Barcelona (1890), que va quedar absorbida l’any 1924 per la Compañía Telefónica Nacional de España, que va tenir un monopoli.
  23. 23. 3. ELS PROCESSOS DE LA INDÚSTRIA 3.4. L’intervencionisme de l’Estat.  Una de les característiques de l’economia espanyola durant el primer terç del s.XX va ser la restricció de la competència entre empreses i la constant intervenció de l’Estat.  Intervencionisme en dues direccions: La concessió d’AJUDES (exempcions fiscals, subsidis i comandes directes de l’administració) per estimular la inversió privada en indústries tecnològicament més avançades. Elevació del PROTECCIONISME  Al 1891 es promulgà un ARANZEL DUANER que va suposar l’abandonament del lliurecanvisme i el retorn al proteccionisme. També aranzels al 1906 i al 1922. CARBÓ: l’administració obligava a consumir carbó espanyol per poder-se acollir als ajuts públics. S’establien acords entre les empreses per fixar preus i repartir-se el mercat per mitjà de QUOTES. Això va suposar uns PREUS DE VENDA MÉS ELEVATS i va limitar més la demanda.  Les mesures protectores van AFECTAR NEGATIVAMENT l’economia. Van mantenir una indústria amb una productivitat baixa i poc competitiva.  També van tenir EFECTES POSITIUS en fomentar la indústria nacional i l’articulació del mercat interior.
  24. 24. 3. ELS PROCESSOS DE LA INDÚSTRIA Júlia López Valera (Institut Banús)
  25. 25. 4.1. La recuperació econòmica després del 98. 4. L’EVOLUCIÓ DE L’ECONOMIA  El segle XX s’inicia amb les conseqüències del DESASTRE del 1898 que posà fi a l’imperi espanyol. • Tèxtil català. • Farineres castellanes.  La desaparició dels mercats colonials va perjudicar les exportacions de : • Petita maquinària. i també va encarir els béns importats de les colònies. • Altres productes.  La crisi es va superar ràpidament, els primers anys del segle: INFLACIÓ BAIXA, REDUCCIÓ DEL DEUTE PÚBLIC I REPATRIACIÓ DE MOLTS CAPITALS 4.2. La conjuntura de la Primer Guerra Mundial 1914-1918  La neutralitat va permetre una EXPANSIÓ ECONÒMICA important. Per què? 1. La guerra reduí la capacitat productiva dels països que participaven. 2. Espanya va ser subministradora de productes industrials i agraris.
  26. 26.  L’augment de la DEMANDA EXTERIOR va estimular el creixement de la producció. Beneficiades: Siderúrgia basca Mineria asturiana Indústries tèxtils i Metal·lúrgiques Catalanes GRANS BENEFICIS  La BALANÇA DE PAGAMENTS espanyola, tenia saldo positiu. 4. L’EVOLUCIÓ DE L’ECONOMIA  El creixement de la demanda comportà un augment dels preus, que va portar a un PROCÉS INFLACIONISTA.  Les classes populars: empitjorament del nivell de vida. El cost de la vida va pujar entre un 15% i un 20%, fet que va provocar una onada de VAGUES I REIVINDICACIONS OBRERES.  La FI DE LA GUERRA va posar fi a l'eufòria econòmica: desencadenà una FORTA CRISI (19201923). DESOCUPACIÓ La van suportar millor els sectors siderúrgic i químic. Tancament empreses
  27. 27. 4.3. Els efectes de la crisi del 1929  Va haver-hi una depressió econòmica d’abast mundial com a conseqüència del crac de la BORSA de NOVA YORK.  Van haver repercussions al conjunt d’Espanya, però menys que a altres països, pel poc pes del COMERÇ EXTERIOR.  Els efectes de la crisi es va notar sobretot en els sectors econòmics més dinàmics: 4. L’EVOLUCIÓ DE L’ECONOMIA Productes agrícoles d’exportació: vi, cítrics i oli d’oliva. Minerals  A partir del 1931 hi ha un retrocés de les exportacions espanyoles.  La crisi internacional també va repercutir de manera relativa gràcies a la DEPRECIACIÓ de la PESSETA: reducció del preu dels productes espanyols en moneda estrangera. Va millorar la competitivitat de les exportacions. Evolució dels preus al detall a Madrid (pessetes per kg) Articles Oli Arròs Bacallà Mongetes 1913 13,7 0,5 1,23 0,67 1917 18,5 0,66 2,2 0,97
  28. 28. Classes altes Aristocràcia Burgesia terratinent Burgesia industrial i financera Classes mitjanes Classes en augment i cada cop més conservadores Conservadora 5. ELS CANVIS SOCIALS Manté poder econòmic i polític Jornalers o proletariat rural Classes baixes urbanes Burgesia urbana Latifundista Classes populars Professions liberals Servei domèstic Oficis artesanals Proletariat industrial (creixement espectacular) 2.000.000 d’obrers 5.1. El món rural.  En el conjunt d’Espanya el món rural mantenia una presència important en la vida social i econòmica del primer terç del s.XX.  A Catalunya, el pes de la pagesia era menor. Al 1930 només el 27,2% de la població s’hi dedicava.
  29. 29. ELS GRANS PROPIETARIS RURALS 5. ELS CANVIS SOCIALS Es considerava el patrimoni rústic com una font de riquesa i un senyal de prestigi social. Es poden distingir: 1. ANTIGA OLIGARQUIA: no va desaparèixer amb el procés industrialitzador. Va augmentar el patrimoni amb la compra de terres. 2. NOVA BURGESIA AGRÀRIA: propietària de grans empreses i dels negocis. Va comprar també patrimonis rurals. Tenien un gran influència social. D’ells sortien bona part del personal polític i de l’administració pública. MANXA ANDALUSIA EXTREMADURA Oligarquia agrària controlava grans extensions de terra. Actitud absentista, preocupats només del cobrament de les rendes. CASTELLA i LLEÓ ARAGÓ CATALUNYA PAÍS VALENCIÀ Predominaven les propietats petites i mitjanes.
  30. 30. ELS PAGESOS Havien patit una disminució considerable. Diferències notables segons la relació amb la tinença de la terra: PROPIETARIS (mitjans i petits) ARRENDATARIS en condicions diverses Gran massa de JORNALERS, alguns temporers. La situació depenia de les formes de propietat existents a Espanya: 5. ELS CANVIS SOCIALS GALÍCIA Subarrendament de les propietat que dificultava encara més la rendibilitat. EXTREMADURA I ANDALUSIA Predomini del latifundisme. Presència massiva de jornalers (condicions molt precàries). CATALUNYA Els pagesos tenien una propietat mitjana o uns contractes d’arrendament estables. En aquest període es creen les COOPERATIVES AGRÀRIES , amb l’objectiu de promoure un associacionisme pagès.
  31. 31. 5.2. La societat urbana 5. ELS CANVIS SOCIALS  Va augmentar el pes i la influència social de les classes socials. Irrupció de l’anomenada SOCIETAT de MASSES.  L’ESTRATIFICACIÓ SOCIAL era percebuda en : -Segregació per barris. - Diferents associacions lúdiques i culturals. - Pràctiques d’oci.
  32. 32. BURGESIA INDUSTRIAL Relativament escassa: industrials tèxtils catalans i industrials siderúrgics bascos. Importància d’aquest grup BURGESIA FINANCERA Va augmentar el seu pes. 5. ELS CANVIS SOCIALS Es van integrar a les classes altes CLASSES MITJANES Funcionaris Obrers de “coll blanc”: treballaven a comerços, administració o banca. Professionals liberals: metges, advocats o professors. Grup heterogeni. Grans diferències entre regions, a Catalunya va anar augmentant.
  33. 33. OBRERS INDUSTRIALS Gruix de les capes populars urbanes. Havia augmentat. Tret més característic: l’alta concentració a zones determinades: CATALUNYA (concentració obrera més gran d’Espanya), PAÍS BASC, ASTÚRIES i MADRID. Condicions de vida millors que les dels jornalers agrícoles. Llargues jornades laborals, sous insuficients i habitatges insalubres. 5.3. Noves formes de sociabilitat i cultura urbanes. 5. ELS CANVIS SOCIALS  Imposició de nous valors socials i de noves formes de sociabilitat, d’oci i extensió de la cultura.  Va ajudar l’ampliació dels nous transports: ferrocarril, metro (Madrid, 1919/Barcelona, 1924) i tramvia i el creixement dels mitjans de comunicació de masses: premsa i ràdio (novembre 1924, Ràdio Barcelona, primera emissora d’Espanya).  Una de les transformacions més importants: millora de la QUALIFICACIÓ EDUCATIVA. 1877, només un terç de la població estava ALFABETITZADA. 1900, el 45% 1930, el 70%
  34. 34.  Importància també del progrés del sistema educatiu: 1. Augment de recursos i d’alumnat en l’educació reglada. 2. Proliferació de centres especialitzats, de caire de formació professional.  L’augment de l’alfabetització, va suposar més demanda d’oci cultural.  Va haver-hi un moderat desenvolupament de l’HÀBIT de la LECTURA: més llibres editats i col·leccions de novel·les breus per al públic popular. 5. ELS CANIVS SOCIAL  Expansió de la premsa escrita. PREMSA de MASSES: instrument cabdal en la relació dels ciutadans amb el poder. Afavoria la formació progressiva d’una OPINIÓ PÚBLICA INDEPENDENT (cada vegada més influent).  Es va originar la difusió d’un nou associacionisme de caire cívic. Centres d’oci, d’esbarjo i vida social que van ser plataforma per a la difusió de les noves idees i importants centres de reunió de debat. CASINOS i cercles entre les classes més benestants. ATENEUS entre els grups socials i populars.
  35. 35.  Costum de dedicar hores d’oci a les activitats a l’aire lliure: pràctica de l’EXCURSIONISME i de l’ESPORT. Molts centres excursionistes HÍPICA CAÇA TENNIS NÀUTICA 5. ELS CANVIS SOCIALS NATACIÓ BOXA CICLISME Minories socials més distingides. Més populars
  36. 36. REPASSA L’ESSENCIAL
  37. 37. REPASSA L’ESSENCIAL

×