Presentació per a l'alumnat d'Història de 2n de Batxillerat

1. Unitat 9:
Transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle XX
Júlia López Valera

2.  Marcat per la substitució de l’hegemonia mundial de la Gran Bretanya per la dels EUA.
Vinculada a una profunda
transformació energètica i
tecnològica: 2a Revolució
Industrial.
S
U
M
A
R
I
Noves fonts d’energia(petroli i
electricitat)
+
formes
de
producció en cadena.
NOU
SISTEMA
FABRIL
 L’economia espanyola es caracteritza per una tendència general al creixement. Lenta però
important transformació de la seva base econòmica i social.
 A Catalunya el ritme de creixement era més elevat. A Catalunya més diversificació de la
indústria.
 L’any 1930 Espanya presentava una notable dualitat:
Zones més industrials i
modernes
Territoris basats en una
agricultura poc
competitiva

3. CRONOLOGIA
Júlia López Valera (Institut Banús)

4. 1.1. La transició demogràfica
1. L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
 L’inici de la transició s’inicia amb la davallada de la TAXA de MORTALITAT. Gràcies a millor
alimentació i infraestructures urbanes higienicosanitàries (serveis neteja i
clavegueram, control potabilitat aigua i higiene dels aliments).
 La mortalitat infantil també va disminuir.
 L’ESPERANÇA MITJANA DE VIDA va augmentar dels 34, 8 anys als 50 (1900 i 1930).
 La població espanyola va augmentar considerablement.
 A partir de la segona dècada del s.XX es va anar produint un DESCENS de la NATALITAT.
CATALUNYA:
• Davallada important de la mortalitat.
•Descens més lleuger de la natalitat.
• Esperança de vida: 45 anys al 1910 a
53,8 anys al 1930.
•Habitants: 1,8 a 2,8 milions. També
gràcies a una onada migratòria a la
segona dècada del s.XX).

5. 1. L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
Júlia López Valera (Institut Banús)

6. 1.2. Els moviments migratoris
 Entre 1900 i 1931, Espanya viu un creixement de les MIGRACIONS INTERIORS.
1. Un volum important de població es desplaçà cap a sectors moderns.
2. La població activa agrària va disminuir.
1. L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
MADRID
BARCELONA
BILBAO
SEVILLA
Pols d’atracció d’emigrants que procedien de:
Castella
Múrcia
Aragó
Províncies orientals
d’Andalusia
 CATALUNYA: arribada molt intensa, l’any 1930 un de cada cinc havia nascut fora.
EMIGRACIÓ a ULTRAMAR
Iniciada cap al 1880.
Va assolir màxims, per què? L’ocupació creixia
menys que la població / Millora de la navegació.
Majoria d’emigrants eren joves, en edat
productiva.
Destinació = AMÈRICA LLATINA

7. 1.3. La intensificació de la urbanització
 Les migracions interiors comportaren una intensificació de la urbanització.
 Les CIUTATS GRANS com Madrid i Barcelona van créixer molt.
1. L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
1930
37% habitants Madrid autòctons
43 % habitants Barcelona autòctons
50% habitants Sevilla autòctons
 Altres ciutats van experimentar un augment de població per haver estat CENTRES
INDUSTRIALS o MINERS importants.
BARCELONA va experimentar una gran transformació:
• Les dimensions de la ciutat van augmentar, per l’agregació d’alguns municipis i
també pels nous habitatges per a acollir immigrants.
• Es va reestructurar: obertura de la Via Laietana (1907).
• Construcció de xarxes de transport urbà modernes: tramvia, metro, ferrocarril
del Vallès.
• Ampliació comunicacions: port i aeroport.
• Remodelació de Montjuïc (Exposició Internacional 1929).

8. 1. L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
Obres per a la construcció del
metro a Via Laietana, Barcelona
(1911)
La Vanguardia,
Júlia López Valera (Institut Banús)
13/09/1913
Obres d’obertura de la Via
Laietana, Barcelona (1908)

9. 1. L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
*1915.- Una postal en la que encara s'identifica la part superior de la Via Laitena com a
carrer Bilbao. El nom de Bilbao apareix també en el tramvia núm 7 (Bilbao-Rambla) que es
veu en primer terme. També s'identifica el contorn de la cúpula de l'edifici de La Caixa de
Pensions. La imatge està feta des de la cruïlla amb Fontanella. (Foto: Roisin)
Júlia López Valera (Institut Banús)

10. 2. ENDARRERIMENT AGRARI I CONFLICTIVITAT PAGESA
2.1. La Crisi Agrària
 Es va iniciar al s.XX havent de fer cara a les conseqüències de la crisi agrària que havia afectat
Europa a finals del s.XIX.
 Espanya va acusar la CRISI CEREALÍSTICA més fortament que altres països. La seva producció
es basava en:
Terres de secà:
Cereals, Oliveres i Vinya
Ramaderia:
Ovina: producció de llana.
La causa immediata de la crisi va ser l’arribada de
productes procedents de països amb una
AGRICULTURA EXTENSIVA més competitiva , preus
més baixos.
 La competència d’aquests va provocar una baixada
dels preus. La reducció d’ingressos va suposar la
CAIGUDA DELS BENEFICIS. Es van originar protestes:
coordinades per la LIGA AGRÀRIA, grup de pressió
amb un objectiu: aranzel protector.
 El salari dels jornalers va baixar i va donar pas a un
període d’agitacions pageses durant el primer terç
del segle XX.

11. 2. ENDARRERIMENT AGRARI I CONFLICTIVITAT PAGESA
 També va haver-hi CRISI DE LA VITICULTURA:
 Intensa a Catalunya per la quantitat de ceps
que hi havia.
 Al 1789, la FIL·LOXERA travessa els Pirineus i
el 1910 ja s’ha estès a tota Catalunya
destruint les vinyes.
 Balanç:
- mort totes les vinyes autòctones
- pèrdua collites.
- esfondrament econòmic.
 Solució: cep americà portat de Califòrnia
que era immune a la malura. També es podia
empeltar amb l’autòcton.
 CONFLICTE ENTRE ELS RABASSAIRES I ELS PROPIETARIS (viu fins a la 2a República). Els
pagesos van defensar la vigència dels contractes, ja que havien fet grans inversions: Per als
propietaris la mort de 2/3 anul·lava els contractes. Volien establir nous contractes de durada
més curta. Objectiu: limitar els drets dels pagesos sobre la tinença de la terra i convertir-los en
simples arrenadataris.

12. 2. ENDARRERIMENT AGRARI I CONFLICTIVITAT PAGESA
2.2. L’evolució agrícola
 La crisi es va superar gràcies a:
1. Aranzels=Proteccionisme.
2. Augment de la producció, degut a l’augment de la demanda urbana.
 Els motors principals d’aquesta millora van ser:
NOVES ROMPUDES I INTENSIFICACIÓ
DELS CONREUS
 Gràcies a l’augment de la utilització
dels
fertilitzants,
selecció
de
llavors,
disminució
del
guaret, augment de la mecanització i
extensió del regadiu a noves terres.
INTRODUCCIÓ NOUS CONREUS
(PLANTES FARRATGERES)
 Per millorar la producció ramadera.
Augment de l’existència de carn i llet
per satisfer la demanda urbana.
ESPECIALITZACIÓ DE CONREUS
 Oliveres, vinya i cítrics, destinats a
l’exportació.

13. 2. ENDARRERIMENT AGRARI I CONFLICTIVITAT PAGESA
 Per tot això, el producte agrari va créixer un 55% entre 1900 i 1931. De forma desigual segons el
conreu i les zones.
PRODUCCIÓ DE CEREALS: conreu principal. Més del 50% del total del producte agrari.
CONREUS MÉS PRODUCTIUS: gran part per a exportació. Vinya, oliveres, cítrics, fruiters
i hortalisses.
PRODUCCIÓ RAMADERA: la carn i la llet van en augment.
 Els RENDIMENTS ESCASSOS en sectors com el cerealístic va fer que els preus fossin molt alts. La
creixent població urbana necessitava gastar molts diners en menjar i això suposava menys diners
per a comprar productes manufacturats. Poc creixement industrial.

14. 2. ENDARRERIMENT AGRARI I CONFLICTIVITAT PAGESA
 L’AGRICULTURA CATALANA va tenir una evolució semblant a l’espanyola:
La productivitat va augmentar una mica
més que a la resta d’Espanya.
El pes del producte agrari català va
passar del 8,6% (1900) al 9,7% (1930).
Algunes comarques que tenien més
zones de regadiu i una xarxa de
transports, van
desenvolupar
formes avançades d’agricultura
especialitzada.
La producció de CEREALS va augmentar,
principalment de l’ARRÒS del Delta de
l’Ebre.
El sector RAMADER va ser el que més va
augmentar.
La VITICULTURA va disminuir.
La reducció de la població agrícola
també va ser més gran.
El VI , OLI (Tarragona i comarques
meridionals de Lleida), les FRUITES
SEQUES (ametlles i avellanes), les
PATATES i els CÍTRICS, es van destinar a
l’exportació.

15. 2. ENDARRERIMENT AGRARI I CONFLICTIVITAT PAGESA
2.3. Els problemes del camp espanyol.
 La situació estava marcada per l’ENORME DESIGUALTAT de l’estructura de la propietat de la terra:
ZONES LATIFUNDISTES
(Extremadura/Andalusia)
• Condició vida properes a les de
subsistència.
• Conflictivitat social (exigència d’una
reforma agrària).
ZONES MINIFUNDIS
(Galícia)
• Més la mala qualitat de la terra a la
submeseta N.
• No beneficis.
• No modernització.
• Emigració.
 Els diferents governs van ser conscients i es va fomentar l’augment del REGADIU. L’any 1902
s’aprovà un pla d’obres públiques per estimular la implantació de regadius. Es van crear les
CONFEDERACIONS HIDROGRÀFIQUES (dictadura Primo de Rivera) i el Pla Nacional d’Obres
Hidraúliques (Segona República) al 1933.
 A l’inici del s.XX, el problema era: PAGESOS SENSE TERRA
• Llei de 1907 que permet la colonització de terres.
• Llei de 1917, repartiment d’algunes terres entre els pagesos.
Mesures
insuficients

16. 3.1. Canvi energètic i avenços tecnològics
 Entre les causes que provoquen el creixement de l’economia al primer terç del s.XX estan la
utilització de les noves fonts d’energia: ELECTRICITAT i PETROLI.
3. ELS PROCESSOS DE LA INDÚSTRIA
 L’ús comercial de l’electricitat i la possibilitat de transportar-la (transformador) va portar també
a la mecanització de la producció industrial ( això va suposar la disminució dels costos).
 El PROGRÉS DE L’ELECTRIFICACIÓ a Espanya té dues fases:
1. 1880-1914: enllumenat públic. Grans ciutats i transport urbà.
2. 1914-1930: es generalitza l’ús industrial.
 A Catalunya va suposar la disminució de la dependència del carbó. Es produeix
HIDROELECTRICITAT (centrals elèctriques al Pirineu).
 L’avenç en el refinatge del petroli i el progressos tècnics en els motors, fa que al primer terç del
segle XX aparegui l' AUTOMÒBIL.
 També s’avançà en la millora de la transmissió de la informació.
1860: expansió del TELÈGRAF
1920: TELÈFON i emissions RÀDIO
Es va concentrar a les
ciutats

17. 3.2. El creixement industrial.
3. ELS PROCESSOS DE LA INDÚSTRIA
 A les tres primeres dècades del s.XX el PRODUCTE INDUSTRIAL ESPANYOL per càpita va
augmentar un 60%.
 CATALUNYA: posició central. L’estructura industrial va patir
una transformació important.
Preponderància indústries de
Aparició noves indústries i béns de consum.
consolidació de les existents.
Els sectors tradicionals i les noves indústries.
 Les indústries tradicionals com l’ ALIMENTÀRIA i la TÈXTIL van continuar l’expansió.
 La INDÚSTRIA QUÍMICA també va continuar expansionant-se (fertilitzant, medicaments,
pintures, explosius...).
 La INDÚSTRIA SIDERÚRGICA biscaïna va créixer considerablement. Al 1902 es van crear els
ALTOS HORNOS DE VIZCAYA.
 Els beneficis procedents de les exportacions de mineral de ferro i de la fabricació d’acer van
estimular la diversificació industrial. Inversions de capital importants:
Navals
Companyies
assegurances
Químiques
Elèctriques
Banca
Construcció
Maquinària

18.  Entre les noves indústries:
Ràpid creixement de la INDÚSTRIA ELÈCTRICA (més impuls a partir del
1914). Construcció de centrals hidroelèctriques i xarxa per transportar
electricitat.
3. ELS PROCESSOS DE LA INDÚSTRIA
Creixement notable de la INDÚSTRIA METAL·LÚRGICA. El sector de l’AUTOMÒBIL i
dels ELECTRODOMÈSTICS estaven en expansió. Marca pionera del cotxes la HISPANO
SUÏSSA (Barcelona, 1904).
El sector de la CONSTRUCCIÓ també va rebre un
gran impuls: consolidació de la indústria del CIMENT.
Asland, 1904.
Anunci, 1907

19. La diversificació de la indústria catalana
 A Catalunya la INDÚSTRIA TÈXTIL va reduir el seu pes específic.
3. ELS PROCESSOS DE LA INDÚSTRIA
 La indústria catalana es va diversificar:
Mineria
Energia
Química
Ciment
Siderúrgia
Confecció
Cuir
Calçat
Paper
Arts Gràfiques
INDÚSTRIES
BÀSIQUES
INDÚSTRIA
LLEUGERA
Van augmentar
Van augmentar
La química, la
metal·lúrgica de
transformació i les
indústries de
construccions
mecàniques van
tenir taxes de
creixement més
grans.

20.  Un dels grans canvis d’aquest període és l’ augment del SECTOR ELÈCTRIC.
• Final segle Barcelona, enllumenat públic.
3. ELS PROCESSOS DE LA INDÚSTRIA
• 1910. S’esten a tota Catalunya. Generalització ús industrial.
• PRIMERES MULTINACIONALS.
• La producció es concentrà en: Barcelona Traction (La
Canadenca) i Catalana de Gas i Electricitat, creades al 1911.
 Pel que fa a la DESTINACIÓ DE LA PRODUCCIÓ, l’augment
de la renda va contribuir a augmentar la demanda i el
COMERÇ amb la RESTA D’ESPANYA es va intensificar.
El 80% dels teixits de cotó i maquinària i
automòbils van cap a la resta de l’Estat.
Producte alimentaris : blat, carn, sucre.
Semiacabats: ferro, acer, paper.
Matèries primeres: carbó, llana i pells
De la resta
d’Espanya a
Catalunya.

21.  La LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL: es consolidà la concentració de l’activitat al nucli de Barcelona i
també a tota la seva àrea metropolitana.
 La capacitat financera disminuïa i la BANCA CATALANA entrava en una CRISI PROFUNDA.
La difusió territorial de la indústria
3. ELS PROCESSOS DE LA INDÚSTRIA
 Existien
 Tot i això, existien FORTS DESEQUILIBRIS DE LA
DISTRIBUCIÓ DE LA RENDA entre les diferents
zones.
dos nuclis bàsics:
CATALUNYA I PAÍS BASC, que van
continuar amb la preponderància
durant el primer terç del s.XX.
 La industrialització es difon per
àrees més extenses del territori
espanyol.
 MADRID, esdevé la tercera
regió industrial.
 GALÍCIA (indústria conservera),
CORNISA CANTÀBRICA (indústries
siderúrgiques
i
derivats
metal·lúrgics), VALÈNCIA (moble i
joguines, a partir de 1920 a
Alacant).

22. 3. ELS PROCESSOS DE LA INDÚSTRIA
3.3. La millora de les comunicacions
 Els MITJANS de TRANSPORT i els SISTEMES de COMUNICACIÓ van patir una notable
transformació.
 Els aspectes més importants:
1. Millora de camins i carreteres.
2. Electrificació dels ferrocarrils i construcció de noves
xarxes.
3. Creació de transport urbans: tramvia i metro.
4. Telefonia i inicia de la radiofusió.
 Tots aquests processos necessitaven la creació de grans INFRAESTRUCTURES.
 La XARXA TELEGRÀFICA també va augmentar.
 La primera empresa de TELEFONIA va ser la Societat de Telèfons de Barcelona (1890), que va
quedar absorbida l’any 1924 per la Compañía Telefónica Nacional de España, que va tenir un
monopoli.

23. 3. ELS PROCESSOS DE LA INDÚSTRIA
3.4. L’intervencionisme de l’Estat.
 Una de les característiques de l’economia espanyola durant el primer terç del s.XX va ser la
restricció de la competència entre empreses i la constant intervenció de l’Estat.
 Intervencionisme en dues direccions:
La concessió d’AJUDES (exempcions
fiscals, subsidis i comandes directes
de l’administració) per estimular la
inversió privada en indústries
tecnològicament més avançades.
Elevació del PROTECCIONISME
 Al 1891 es promulgà un ARANZEL DUANER que va suposar l’abandonament del lliurecanvisme
i el retorn al proteccionisme. També aranzels al 1906 i al 1922.
CARBÓ: l’administració obligava a consumir carbó espanyol per poder-se acollir als ajuts
públics. S’establien acords entre les empreses per fixar preus i repartir-se el mercat per
mitjà de QUOTES. Això va suposar uns PREUS DE VENDA MÉS ELEVATS i va limitar més la
demanda.
 Les mesures protectores van AFECTAR NEGATIVAMENT l’economia. Van mantenir una
indústria amb una productivitat baixa i poc competitiva.
 També van tenir EFECTES POSITIUS en fomentar la indústria nacional i l’articulació del mercat
interior.

24. 3. ELS PROCESSOS DE LA INDÚSTRIA
Júlia López Valera (Institut Banús)

25. 4.1. La recuperació econòmica després del 98.
4. L’EVOLUCIÓ DE L’ECONOMIA
 El segle XX s’inicia amb les conseqüències del DESASTRE del 1898 que posà fi a l’imperi
espanyol.
• Tèxtil català.
• Farineres castellanes.
 La desaparició dels mercats colonials va perjudicar les exportacions de :
• Petita maquinària.
i també va encarir els béns importats de les colònies.
• Altres productes.
 La crisi es va superar ràpidament, els primers anys del segle:
INFLACIÓ BAIXA, REDUCCIÓ DEL DEUTE PÚBLIC I REPATRIACIÓ DE MOLTS CAPITALS
4.2. La conjuntura de la Primer Guerra Mundial
1914-1918
 La neutralitat va permetre una EXPANSIÓ ECONÒMICA important. Per què?
1. La guerra reduí la capacitat productiva dels països que participaven.
2. Espanya va ser subministradora de productes industrials i agraris.

26.  L’augment de la DEMANDA EXTERIOR va estimular el creixement de la producció. Beneficiades:
Siderúrgia basca
Mineria asturiana
Indústries tèxtils i Metal·lúrgiques Catalanes
GRANS
BENEFICIS
 La BALANÇA DE PAGAMENTS espanyola, tenia saldo positiu.
4. L’EVOLUCIÓ DE L’ECONOMIA
 El creixement de la demanda comportà un augment dels preus, que va portar a un PROCÉS
INFLACIONISTA.
 Les classes populars: empitjorament del nivell de vida. El cost de la vida va pujar entre un 15% i
un 20%, fet que va provocar una onada de VAGUES I REIVINDICACIONS OBRERES.
 La FI DE LA GUERRA va posar fi a l'eufòria econòmica: desencadenà una FORTA CRISI (19201923).
DESOCUPACIÓ
La van suportar millor els
sectors siderúrgic i químic.
Tancament
empreses

27. 4.3. Els efectes de la crisi del 1929
 Va haver-hi una depressió econòmica d’abast mundial com a conseqüència del crac de la
BORSA de NOVA YORK.
 Van haver repercussions al conjunt d’Espanya, però menys que a altres països, pel poc pes
del COMERÇ EXTERIOR.
 Els efectes de la crisi es va notar sobretot en els sectors econòmics més dinàmics:
4. L’EVOLUCIÓ DE L’ECONOMIA
Productes agrícoles d’exportació: vi, cítrics i oli d’oliva.
Minerals
 A partir del 1931 hi ha un retrocés de les exportacions espanyoles.
 La crisi internacional també va repercutir de manera relativa gràcies a la DEPRECIACIÓ de la
PESSETA: reducció del preu dels productes espanyols en moneda estrangera. Va millorar la
competitivitat de les exportacions.
Evolució dels preus al detall a Madrid (pessetes per kg)
Articles
Oli
Arròs
Bacallà
Mongetes
1913
13,7
0,5
1,23
0,67
1917
18,5
0,66
2,2
0,97

28. Classes altes
Aristocràcia
Burgesia terratinent
Burgesia industrial i
financera
Classes mitjanes
Classes en augment
i cada cop més
conservadores
Conservadora
5. ELS CANVIS SOCIALS
Manté poder econòmic
i polític
Jornalers o
proletariat rural
Classes baixes urbanes
Burgesia urbana
Latifundista
Classes populars
Professions liberals
Servei domèstic
Oficis artesanals
Proletariat industrial
(creixement espectacular)
2.000.000 d’obrers
5.1. El món rural.
 En el conjunt d’Espanya el món rural mantenia una presència important en la vida social i
econòmica del primer terç del s.XX.
 A Catalunya, el pes de la pagesia era menor. Al 1930 només el 27,2% de la població s’hi
dedicava.

29. ELS GRANS PROPIETARIS RURALS
5. ELS CANVIS SOCIALS
Es considerava el patrimoni rústic com una font de riquesa i un senyal de prestigi social.
Es poden distingir:
1. ANTIGA OLIGARQUIA: no va desaparèixer amb el procés industrialitzador. Va
augmentar el patrimoni amb la compra de terres.
2. NOVA BURGESIA AGRÀRIA: propietària de grans empreses i dels negocis. Va
comprar també patrimonis rurals.
Tenien un gran influència social.
D’ells sortien bona part del personal polític i de l’administració pública.
MANXA
ANDALUSIA
EXTREMADURA
Oligarquia agrària controlava
grans extensions de terra.
Actitud absentista, preocupats
només del cobrament de les
rendes.
CASTELLA i LLEÓ
ARAGÓ
CATALUNYA
PAÍS VALENCIÀ
Predominaven les propietats
petites i mitjanes.

30. ELS PAGESOS
Havien patit una disminució considerable.
Diferències notables segons la relació amb la tinença de la terra:
PROPIETARIS (mitjans i petits)
ARRENDATARIS en condicions diverses
Gran massa de JORNALERS, alguns temporers.
La situació depenia de les formes de propietat existents a Espanya:
5. ELS CANVIS SOCIALS
GALÍCIA
Subarrendament de les propietat
que dificultava encara més la
rendibilitat.
EXTREMADURA I ANDALUSIA
Predomini
del
latifundisme.
Presència massiva de jornalers
(condicions molt precàries).
CATALUNYA
Els pagesos tenien una propietat
mitjana
o
uns
contractes
d’arrendament estables.
En aquest període es creen les
COOPERATIVES AGRÀRIES , amb
l’objectiu de promoure un
associacionisme pagès.

31. 5.2. La societat urbana
5. ELS CANVIS SOCIALS
 Va augmentar el pes i la influència social de les classes socials. Irrupció de l’anomenada
SOCIETAT de MASSES.
 L’ESTRATIFICACIÓ SOCIAL era percebuda en : -Segregació per barris.
- Diferents associacions lúdiques i culturals.
- Pràctiques d’oci.

32. BURGESIA INDUSTRIAL
Relativament escassa: industrials
tèxtils
catalans
i
industrials
siderúrgics bascos.
Importància d’aquest grup
BURGESIA FINANCERA
Va augmentar el seu pes.
5. ELS CANVIS SOCIALS
Es van integrar a les classes altes
CLASSES MITJANES
Funcionaris
Obrers de “coll blanc”: treballaven a comerços, administració o banca.
Professionals liberals: metges, advocats o professors.
Grup heterogeni.
Grans diferències entre regions, a Catalunya va anar augmentant.

33. OBRERS INDUSTRIALS
Gruix de les capes populars urbanes.
Havia augmentat.
Tret més característic: l’alta concentració a zones determinades: CATALUNYA (concentració
obrera més gran d’Espanya), PAÍS BASC, ASTÚRIES i MADRID.
Condicions de vida millors que les dels jornalers agrícoles.
Llargues jornades laborals, sous insuficients i habitatges insalubres.
5.3. Noves formes de sociabilitat i cultura urbanes.
5. ELS CANVIS SOCIALS
 Imposició de nous valors socials i de noves formes de sociabilitat, d’oci i extensió de la cultura.
 Va ajudar l’ampliació dels nous transports: ferrocarril, metro (Madrid, 1919/Barcelona, 1924) i
tramvia i el creixement dels mitjans de comunicació de masses: premsa i ràdio (novembre 1924,
Ràdio Barcelona, primera emissora d’Espanya).
 Una de les transformacions més importants: millora de la QUALIFICACIÓ EDUCATIVA.
1877, només un terç de la població estava ALFABETITZADA.
1900, el 45%
1930, el 70%

34.  Importància també del progrés del sistema educatiu:
1. Augment de recursos i d’alumnat en l’educació reglada.
2. Proliferació de centres especialitzats, de caire de formació
professional.
 L’augment de l’alfabetització, va suposar més demanda d’oci cultural.
 Va haver-hi un moderat desenvolupament de l’HÀBIT de la LECTURA: més llibres
editats i col·leccions de novel·les breus per al públic popular.
5. ELS CANIVS SOCIAL
 Expansió de la premsa escrita. PREMSA de MASSES: instrument cabdal en la
relació dels ciutadans amb el poder.
Afavoria la formació progressiva d’una
OPINIÓ PÚBLICA INDEPENDENT (cada
vegada més influent).
 Es va originar la difusió d’un nou associacionisme de caire cívic. Centres d’oci, d’esbarjo i vida
social que van ser plataforma per a la difusió de les noves idees i importants centres de reunió
de debat.
CASINOS i cercles entre
les classes més
benestants.
ATENEUS entre els grups
socials i populars.

35.  Costum de dedicar hores d’oci a les activitats a l’aire lliure: pràctica de l’EXCURSIONISME i
de l’ESPORT.
Molts centres excursionistes
HÍPICA
CAÇA
TENNIS
NÀUTICA
5. ELS CANVIS SOCIALS
NATACIÓ
BOXA
CICLISME
Minories socials més
distingides.
Més populars

36. REPASSA L’ESSENCIAL

37. REPASSA L’ESSENCIAL