2. Abans no aparegués el cinema com
a tal, s’havien provat molts sistemes
per a jugar amb les imatges i la llum
i provocar sensacions en
l’espectador.
Fantasmagories
3. El grau de sofisticació de l’escenari
on es duia a terme l’espectacle
potenciava les sensacions de
l’espectador. Les fantasmagories
més conegudes eren les de
Robertson, a l’interior d’un convent
parisenc.
4. Robertson s’encarregava
d’ambientar la sala on es feien les
projeccions amb un seguit de
fums de colors i olors. L’aparell
que projectava les
fantasmagories era anomenat
fantascopi.
5. El 1872, Muybridge va ser el pioner en
registrar el moviment d’éssers vius.
El 1882, Étienne-Jules Marey inventa
el fusell fotogràfic, un cronofotògraf de
placa fixa que registra 12 imatges per
segon.
6. El 1824, Peter Mark Roget, planteja
el principi de la persistència
retiniana. L’ull té la capacitat de
guardar l’última imatge que li
arriba, fent que un objecte sigui
percebut fins i tot quan ja no hi és.
7. Aparells simuladors del moviment a partir del fenomen de la persistència.
TAUMÀTROP (W.H.Fitton – Dr.Paris)
Disc de cartró que porta un dibuix
per ambdós costats. A les vores té
un llistó que quan gira dóna la
il·lusió de superposar les imatges.
9. ZOOTROP (Horner)
Cilindre de metall amb ranures
verticals. A través d’aquestes es
miraven els dibuixos que es formaven
dins el cilindre, els quals eren d’un
mateix cos, en girar el cilindre es
donava la sensació de moviment.
10. PRAXINOSCOPI (Reynaud)
Precursor dels dibuixos animats.
Tambor, a l’interior del qual hi ha una
roda i diversos miralls que reflecteixen
una imatge dibuixada en una tira de
paper.
11. A William K.Dickson se li atribueix la
invenció d’un tipus de banda de
cel·luloide que pot contenir una
seqüència d’imatges, tot sent la base
de fotografiar i projectar imatges que
es mouen. Després aquestes bandes es
cobrien amb una gelatina fotosensible.
12. Kinetograph: primera càmera per
captar imatges en moviment.
Kinetoscope: tenia forma d’armari
dins el qual una pel·lícula de
cel·luloide girava en bucle continu.
Aquesta tenia una llum al darrere i
una lent d’augment que servia de
visor.
Thomas Alba Edison
13. Al principi aquell aparell era de consum
individual. Edison no volia projectar
públicament perquè no creia en el futur
de l’invent. Es van desenvolupar
imitacions com la càmera ideada per
Robert William Paul.
14. Paul va tenir la idea de passar els
quadres en moviment a una
audiència col·lectiva, i va inventar
un projector de pel·lícules.
15. Auguste i Louis Lumière havien
inventat el cinematògraf, un aparell
portàtil amb una triple funcionalitat:
càmera, impressora i projector.
Sortida dels treballadors de la fàbrica Lumière.
L’arribada d’un tren a l’estació.
Cinema d’atracció
16. EL 1910, Charles Pathé patenta el
projector Pathé, primer aparell amb
un motor per a la projecció, amb
creu de malta de 4 aspes i corrent
continua.
17. Un cop la projecció de pel·lícules s’havia
convertit en un fet habitual, es van
buscar nous al·licients pel públic, com
les grans pantalles anomenades
Panorames, que envoltaven el públic.
18. En molts casos la projecció d’imatges
s’acompanyava de música en viu o d’un
gramòfon. Accentuava l’acció de les
imatges i contribuïa a l’ambientació
general de la sala i l’atenció del públic.
El cantor de Jazz
19. La lenta integració del so sincronitzat en les
pel·lícules respongué a raons econòmiques
i al fet que ningú es plantejava canvis. Per
mirar de superar problemes financers,
Warner Bros, provà de buscar alguna cosa
nova: sonorització dels films.
20. - Discos sincronitzats
- Banda de so (banda sonora)
- Generació electrònica de sons
- Enregistrament digital del so
21. CINERAMA: consistia a filmar amb tres
càmeres sincronitzades i projectar per
mitjà de tres projectors també
sincronitzats, una imatge panoràmica
sobre una pantalla còncava gegant.
22. CINEMASCOPE: usa imatges amples en
les preses de filmació. Les pantalles
sobre les que es projectaven aquestes
imatges posseïen una concavitat que
permetia eliminar distorsions pròpies
del sistema.
La túnica sagrada
