Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

El procés de desistiment de les persones empresonades

Sessió d'investigació que va tenir lloc al Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada el 31 de maig de 2011

Related Books

Free with a 30 day trial from Scribd

See all

Related Audiobooks

Free with a 30 day trial from Scribd

See all
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

El procés de desistiment de les persones empresonades

  1. 1. EL PROCÉS DE DESISTIMENT DE LESPERSONES EMPRESONADESJosep Cid i Joel Martí(amb el suport d‟Aina Ibàñez com a tècnica de recerca) (*)Grup de recerca en Criminologia aplicada a la penologiaUniversitat Autònoma de BarcelonaSessió d’Investigació: Inserció després de la presó.Centre d’Estudis Jurídics i Formació EspecialitzadaBarcelona, 31 de maig de 2011(*) També han col·laborat en la recerca: Anna Meléndez i Ferran Restrepo.Aquesta recerca ha rebut el suport econòmic del Centre dEstudis Jurídics i FormacióEspecialitzada (Convocatòria 2010 d‟Ajuts econòmics per a projectes de recerca). Lainvestigació s‟integra en el marc del Grup de Recerca en Criminologia Aplicada a laPenologia (Universitat Autònoma de Barcelona, SGR 2009/01117) i en el projected‟abast més ampli Políticas de reinserción en el ámbito penal finançat pel Ministeri deCiència i Innovació (DER2008-05041/JURI).
  2. 2. 1. PREMISSES TEÒRIQUES  La predisposició delictiva inicial no és determinant per a explicar la persistència delictiva posterior. Importància dels factors dinàmics (Sampson i Laub, 1993; Laub i Sampson, 2003).  El desistiment requereix, més enllà de determinades condicions estructurals i recursos materials, d‟una decisió de la persona relativa a abandonar l‟activitat delictiva (Burnett, 1992; Maruna, 2001; Laub i Sampson, 2003).
  3. 3. 1. PREMISSES TEÒRIQUES Factors transicionals (dinàmics) que poden afavorir el canvi Aprenentatges Vincles socials Suport social Capacitats, Autocontrol derivat de la Accés als recursos: habilitats voluntat de manteniment allotjament, ocupació i altres interpersonals, de les relacions fonts d‟ingressos actituds interpersonals „convencionals‟ Teoria de Teoria del Control Teoria de la l„Aprenentatge Tensió (Hirschi, 1969;(Andrews-Bonta, 2003) Sampson i Laub, 1993) (Cullen i Wright, 1997)
  4. 4. 2. OBJECTIUS A. Identificar les narratives de desistiment i persistència en l‟activitat delictiva. Construcció d‟una nova Narratives de desistiment identitat (Maruna, 2001): Percepció d‟autoeficàcia B. Conèixer com determinats factors externs contribueixen a la construcció d‟aquestes narratives.
  5. 5. 2. OBJECTIUS B. Conèixer com determinats factors externs contribueixen a la construcció d‟aquestes narratives. (i) Factors transicionals (vincles, suports i aprenentatges en el procés de transició) que afavoreixen en canvi. (ii) Trajectòria (presència de factors favorables al canvi). (iii) Maduració personal (final de l‟adolescència i final de la joventut com moments propicis pel canvi).
  6. 6. 3. MÈTODE Població objecte d’estudi: Homes condemnats a presó per delictes contra la propietat i/o salut pública. Delimitació temporal: Interns que han finalitzat condemna entre abril i octubre de 2010. Contacte en les darreres setmanes abans de finalitzar la condemna. Accés als casos: A través de la Subdirecció General de Programes de Rehabilitació i Sanitat i dels centres penitenciaris. Tècniques d’obtenció dinformació: Entrevista narrativa i calendari de vida.
  7. 7. 3. MÈTODE Mostra Realització d‟un total de 67 entrevistes a interns de diferents edats i graus de classificació (variables relacionades amb la reincidència en estudis quantitatius). Selecció de 40 entrevistes corresponents a quatre perfils típics definits segons l‟inici de l‟activitat delictiva i l‟edat, i garantint diversitat de narratives en l‟interior de cada perfil. Perfil Inici de l’activitat Nacionalitat delictiva A. Joves (fins 26 anys) Preadolescència, Espanyol/ Estranger adolescència B. Joves en transició a la Preadolescència, Espanyol vida adulta (27-35 anys) adolescència C. Adults consumidors Preadolescència, Espanyol (>35 anys) adolescència D. Migrants amb inici tardà Joventut, adultesa Estranger o de l‟activitat delictiva (posterior a la migració) nacionalitzat
  8. 8. 4. RESULTATS: LES NARRATIVES DESISTENTS.Ruptura amb identitat adolescent/juvenil"Mira, esta mañana he puesto en el Facebook que, mearrepiento de, no me arrepiento de todo lo que hecho pero queno volvería a hacer todo lo que he hecho en mi vida. Esa vidade locuras, esa vida de, de, de pasotismo, de, deinconsciencia, prefiero mi vida de ahora, ordenada, y locual,no, por decirlo así o como/" (E200)
  9. 9. 4. RESULTATS: LES NARRATIVES DESISTENTS.Projectes de vida convencionals“... los niños y la mujer ahí, la pequeña familia y bien tal, pues…es la gloria para mí [somriu]. ¿Aspiraciones? o… ¿sueños?, síque tenemos todos, pero yo estaré, yo me conformo con esto,con si, si… si puedo yo aportar lo básico para mi… familia, pues,sobre todo en estos tiempos, no?, en estos tiempos que está lacosa muy mal.” (E206)
  10. 10. 4. RESULTATS: LES NARRATIVES DESISTENTS.Capacitat d’agència“Yo sí, lo he conseguido. Gracias a Dios soy fuerte, bueno,gracias a mí, porque ni siquiera creo en Dios [somriu]. Soy...psicológicamente soy fuerte, tengo mucha capacidad, y... todo loque he hecho hoy por hoy ha sido por mí. Todas las mejoras, nopor que mis padres me digan no hagas esto, no lo he hecho; lo hehecho porque... yo sé que es un bien para mí. Es decir, la gentete puede hablar y puedes escuchar, o puedes oír, pero al fin y alcabo uno no cambia hasta que él realmente no se da cuenta de loque está sucediendo, y yo me he dao cuenta.” (E363)
  11. 11. 4. RESULTATS: LES NARRATIVES DESISTENTS.Estratègies de canvi“Sí, todos los días, pa‟ salir en busca de faena, porquesiempre he intentado trabajar, he trabajado y... he estadotrabajando y ahora pues estoy... buscando trabajo y cursillos,estoy apuntado en varios cursillos” (E206)
  12. 12. 4. RESULTATS: LES NARRATIVES PERSISTENTS.Desig d’un futur diferent“Pero no sé, me gustaría... me gustaría, pos... tener untrabajo, tener un trabajo pos... conocer una chavala, pordecirte, porque ya sé que con la madre de mi hija no voy apoder volver, no es que yo no quiera, es ella, por decirte,¿no?. Y... bueno, y... lo que no he disfutao a lo mejor con laniña, disfrutarlo, con la niña... “ (E58)
  13. 13. 4. RESULTATS: LES NARRATIVES PERSISTENTS.Amb tot, no s’ha construït una identitat alternativa a la delictiva"Ser una persona... normal, como todas las personas, peroevolucionando poco a poco, ((?)) bien, bien, bien hasta que ya te hasmetido en el mundo del trabajador... cuesta, porque cuesta, porqueyo sé... que cuesta, pero, si no lo buscas... Quién dice que... veas un((cameo)), veas un bolso, veas un móvil, veas una chaqueta... queno te va a dar la tentación. Si has sido ladrón, ¿cómo que no te va adar la tentación? Claro que me va a dar la tentación, claro que lo voya coger... si te ((esperas)) lo coges, pero si... lo evitas, es mejor."(E148)
  14. 14. 4. RESULTATS: LES NARRATIVES PERSISTENTS.Alta percepció d’obstacles “Sale un hombre de prisión de pagar cinco años y lo metenen la calle y dicen, venga! Búscate la vida! Búscate un piso siquieres tener a tus niños, búscate un trabajo, y lucha porvivir, una persona que no tiene estudios, que no tiene nada,que se ha tirao 5 años en prisión, acaba la condena y venga!Lo ponéis de patitas en la calle y venga ya tiene la vidaresuelta (.)” (E217)
  15. 15. 4. RESULTATS: LES NARRATIVES PERSISTENTS.Baixa capacitat d’agència (el futur depèn de les circumstàncies)"...hay un refrán que dice “de este agua nunca beberé”, pero yonunca digo eso, mi intención es no volver a prisión, mi objetivo,vale? poder estar con mi pareja, con mi madre hacer las cosas lomejor posible y si tengo que pedir ayuda en algún caso o en algúncentro del, o [lo] que sea, pedir ayuda. Y no sé el tiempo que voy adurar, en libertad. Mi intención es durar todo lo que me queda devida, pero, según como se presentan las circunstancias…entonces..." (E213)
  16. 16. 4. RESULTATS: PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ DE LES NARRATIVESPossibles factors explicatius:(i) Factors transicionals (vincles, suports i aprenentatges en el procés de transició).(ii) Trajectòria (presència de factors favorables al canvi).(iii) Maduració personal (final de l‟adolescència i final de la joventut com moments propicis pel canvi).
  17. 17. 4. RESULTATS: PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ DE LES NARRATIVES(i) Factors transicionals: el canvi com a exigència del vincle ... "Que lleva muchos años conmigo y ha aguantao mucho y no sé... vale la pena luchar, he parao de robar y de todo, o sea, he llegao donde he llegao por ella, en verdad...porque sino me da igual, yo no tengo padres! (...) ... y claro tengo mi novia ahora y me ha ayudao y me sentiría como si la traicionara fallándole." (E80) ... versus la manca de vincle com a desmotivació “Y yo cuando he salido, no vuelvo, no he salido para robar, no tengo motivos para robar, ((ni nada)). Yo tengo motivos mía, motivos mía, motivos de mi madre. Llevo mucho tiempo [que] no la ve[o]. Y cuando he salido me dicen [que] mi madre está muerta, no sé. Ahora no tengo a ninguno, estoy solo.” (E255)
  18. 18. 4. RESULTATS: PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ DE LES NARRATIVES(i) Factors transicionals: el canvi com a exigència del vincle Són els vincles els únics catalitzadors de les narratives de desistiment? Són el principal catalitzador en la mostra analitzada, però... Immigrants amb narrativa desistent sense vincles forts (perfil D). Són els vincles suficients per què es desenvolupi una narrativa de canvi? No. Cal mobilitzar suports i aprenentatges. Operen igual els vincles en tots els perfils? No. La parella és el vincle més rellevant entre els joves (perfil A) i la família en els més grans (perfils B, C i D). Hi ha altres vincles rellevants a més de la parella i la família? No. El valor del altres és més desigual (ex. paternitat).
  19. 19. 4. RESULTATS: PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ DE LES NARRATIVES(i) Factors transicionals: el paper dels suports Suport que prové de l‟ocupació. Apareix com un element bàsic de l‟autoeficàcia de la persona. Suport que prové de la família/parella. Només el suport que va unit al vincle augmenta el sentit d‟autoeficàcia de la persona. Suport de les administracions públiques. Augmenten el sentit d‟autoeficàcia. Però si el vincle no existeix, l‟autoeficàcia és feble. Conclusió. El suport és bàsic per a l‟autoeficàcia, però és insuficient per sí sol per contribuir a l‟autoeficàcia. Un matís: la població immigrada (casos d‟autoeficàcia basada en el suport laboral, sense vincles).
  20. 20. 4. RESULTATS: PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ DE LES NARRATIVES(i) Factors transicionals: el paper de la intervenció penitenciària Serveix la intervenció penitenciària per construir una narrativa de desistiment? Sí, en particular en la dimensió d‟autoeficàcia (capacitació, credencial, tractament, espai de relació prosocial). Existeixen condicions prèvies per tal que la intervenció sigui significativa en la narrativa? Sí, tant la participació com la producció dels efectes positius depèn de la motivació de la persona. Conclusió. Els aprenentatges no semblen catalitzar el procés de canvi, però sí fonamentals per acompanyar-lo.
  21. 21. 4. RESULTATS: PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ DE LES NARRATIVES(ii) Trajectòria (presència de factors favorables al canvi) Molts elements comuns entre les trajectòries dels entrevistats (famílies de nivell socioeconòmic baix, amb dificultat per supervisar els seus fills i fracàs escolar), però també elements diferencials (ex. pobresa extrema, condicions del barri, maltractaments en la infantesa, experiència laboral, temps empresonat). Els factors favorables de la trajectòria ajuden a construir la narrativa de desistiment (ex. experiència laboral prèvia) La trajectòria no és determinant (persones desistents amb trajectòria desfavorable)
  22. 22. 4. RESULTATS: PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ DE LES NARRATIVES(iii) Maduració personal Possiblement hi ha fases més favorables que altres per fer una revisió de la identitat adolescent i juvenil (joves en transició a la vida adulta i adults a l‟entorn de 40 anys). No obstant això, no sembla que la maduració per si sola sigui explicativa del canvi, sinó que aquesta experiència reflexiva va precedida de determinats factors transicionals.
  23. 23. 4. RESULTATS: PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ DE LES NARRATIVES- PERFIL A: Nous vincles de Recuperació d‟aspectes de Ruptura ambparella la trajectòria favorables al l‟entorn- PERFILS B, C, D: Vincles canvi (ex. experiència delictiufamiliars preexistents (parella, laboral) (ambients,pares) - PERFIL D: Trajectòria xarxes, lloc adolescent no delictiva residència) Identitat convencional Autoeficàcia Deshabituació drogues Suports familiars: - Contacte Intervenció Altres - Parella amb el penitenciària: suports - Família d‟origen mercat de - Programes (subsidis, treball i formatius i ajuts) possibilitat ocupacionals legal de - Tractaments treballar.
  24. 24. 5. DISCUSSIÓ: NARRATIVES, DESISTIMENT I REINCIDÈNCIA En aquesta fase de la recerca no s‟ha identificat el resultat del procés de transició (desistiment vs persistència en l‟activitat delictiva), sinó les narratives que acompanyen aquest procés. La segona onada del treball de camp (en curs) està orientada a analitzar el procés de transició i la seva vinculació amb les narratives identificades. Aquest procés de transició s‟inscriu, en última instància, en un context socioeconòmic i polític que configura l‟estructura d‟oportunitats en què es desenvolupa la vida en llibertat, especialment en tres esferes: • Mercat de treball i accés a l‟ocupació. • Família i organització social del benestar. • Polítiques d‟estrangeria i estatus jurídic de la població estrangera després de complir condemna penitenciària.
  25. 25. 6. IMPLICACIONS PRÀCTIQUES EN POLÍTIQUES DE REINSERCIÓ(i) Els resultats de la recerca suggereixen la importància de reforçar els vinclesfamiliars amb què la persona compta a l‟exterior. • Necessitat de polítiques específiques per a les persones amb menys vincles socials que operin com a catalitzadors del canvi. Importància de treballar en una doble dimensió: la participació con una forma de reforçar el vincle i lenfortiment del vincle com una forma de reforçar el valor de la participació.(ii) Aprenentatge i inserció laboral com a font d‟autoeficàcia. Surten reforçats elsprogrames de tractament i els programes formatius i d‟inserció laboral per laseva capacitat de contribuir a l‟autoeficàcia. • Excepcions que permeten l‟ocupació dels immigrants amb antecedents penals • Pel que fa a les persones que surten de presó amb molt baixa ocupabilitat, el suport social sembla imprescindible per evitar l‟exclusió social a la que semblen encaminar- se.(iii) Perill de no donar “segones oportunitats”. Dificultat de construir un discursd‟autoeficàcia finalitzant la condemna en segon grau (tancat).
  26. 26. 6. IMPLICACIONS PRÀCTIQUES EN POLÍTIQUES DE REINSERCIÓ “Only everything works” (Bushway i Reuter, 2004: 224).Les experiències de les persones amb narrativa desistent ensmostren que la seva narrativa és fruit d‟una complexa dinàmicacausal amb molts aspectes transicionals positius. Això suggereix laidea de tenir una “dimensió integral” de la reinserció.
  27. 27. REFERÈNCIESAndrews, D.; Bonta, J. (2003). The Psychology of Criminal Conduct. 3ª ed.Cincinaty: Anderson.Burnett, R. (1992). The Dinamics of Recidivism. Oxford: Oxford Centre forCriminological Research.Bushway, S; Reuter, P. (2004). “Labor markets and crime”, a: Wilson, J. Q.;Petersilia, J. Crime. Oakland: ICP Press, 191-224.Cullen, F.; Wright, J. (1997). “Liberating the anomie-strain paradigm: Implicationsfrom social-support theory”. A: N. Passas, R. Agnew (eds.). The future of anomietheory. Boston: Northeastern University Press, 187-206.Hirschi, T. (1969). Causes of delinquency. Berkeley: University of California Press.Laub, J.; Sampson, R. (2003). Shared Beginnings, Different Lives. Delinquent Boysto Age 70. Cambridge: Harvard University Press.Maruna, S. (2001). Making Good. How ex-Convicts Reform and Rebuild their Lives.Washington: American Psychological Association.Sampson, R.; Laub, J. (1993). Crime in the Making. Pathways and Turning PointsThrough Life. Cambridge: Harvard University Press.
  28. 28. Recerques consultableswww.gencat.cat/justicia/investigacions i biblioteca del CEJFE

×