El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

El rol de l’activitat física i
esportiva en els programes
de tractament
Yolanda Muñoz Fernández
TTèècnica de la Seccicnica de la Seccióó de Tractament (de Tractament (SGPRSSGPRS))
Miguel Olmos Monteagudo
Monitor dMonitor d’’esports del CP Lledonersesports del CP Lledoners
16 de juny 2009
Programa Compartim
Avís legal
Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació
pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se citi l’autoria del material i el Centre d’Estudis Jurídics i
Formació Especialitzada (Departament de Justícia). La llicència Reconeixement es pot consultar a
http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca.
I Jornada de Monitors d’Esports de Centres Penitenciaris

El rol de lEl rol de l’’activitat factivitat fíísica i esportivasica i esportiva
en els programes de tractamenten els programes de tractament
I. EL MONITOR D’ESPORTS DINTRE D’UN CENTRE
PENITENCIARI
II. EFECTES DE L’ACTIVITAT FÍSICA I ESPORTIVA EN EL
TRACTAMENT PENITENCIARI
III. ELS PROGRAMES D’ACTIVITAT FÍSICA I ESPORTIVA
INTEGRATS EN EL TRACTAMENT DE LES
DROGODEPENDÈNCIES

I.I. EL MONITOR DEL MONITOR D’’ESPORTSESPORTS
DINTRE DDINTRE D’’UN CENTREUN CENTRE
PENITENCIARIPENITENCIARI

CP Homes Barcelona
CP Joves Barcelona
CP Dones Barcelona
CP Quatre Camins
CP Brians 1
CP Girona
CP Figueres
CP Ponent
CP Tarragona
C.Obert
Lleida
C. Obert Barcelona
Pavelló Hospitalari
Penitenciari de Terrassa
-
Mapa penitenciari català fins a juny de 2007

Mapa penitenciari català a principis de 2009
CP LLEDONERS

CP Puig de les Basses
Centre Obert Girona
CP Joves Q.Camins
CP Quatre Camins
CP Preventius Catalunya
C. Obert Barcelona-1
Hospital
Penitenciari
Terrassa
CP Brians-I
CP Brians-II
CP Dones
Catalunya
CP Els Plans
Centre Obert
Lleida
CP Ponent
Centre Obert
Tarragona
CP Mas Enric
CP Lledoners
Red viaria básica
-
Mapa penitenciari català previst per a 2010

• CENTRES D’HOMES, DE DONES, DE JOVES I MIXTOS
• PREVENTIUS vs. PENATS
• DIFERENTS SISTEMES DE CLASSIFICACIÓ INTERIOR
• DIFERENTS RÈGIMS DE VIDA
• CENTRES AMB UNITATS DE TRACTAMENT
ESPECIALITZADES
OrganitzaciOrganitzacióó i funcionament delsi funcionament dels
centres penitenciariscentres penitenciaris

Gerent
Coordinadors
d’unitats
especialitzades
Unitat
de recursos
humans
Unitat
de gestió
penitenciària
Unitat
de gestió
econòmica
Secretari
tècnic
jurídic
Cap de programes
d’atenció especialitzada
Cap de programes
d’educació social
Director docent
Cap de programes
de treball social
Coordinador de l’equip
multidisciplinariCap
de serveis
Cap
d’unitat
Cap d’àrea
funcional
DIRECTOR
Subdirector
d’interior
Subdirector
de tractament
Coordinador
de serveis
sanitaris
Encarregat
d’àrea
d’adm.
Encarregat
d’àrea
d’adm.
Encarregat
d’àrea
d’adm.
Llocs de nova creació
Estructura directivaEstructura directiva
dels centres penitenciarisdels centres penitenciaris

• ESTRUCTURA
A) ÒRGANS UNIPERSONALS SUPERIORS
• DIRECTOR
• GERENT
• SUBDIRECTORS:
- DE TRACTAMENT
- D’INTERIOR
• SECRETARI TÈCNIC JURÍDIC
B) ÒRGANS COL·LEGIATS
• CONSELL DE DIRECCIÓ
• JUNTA DE TRACTAMENT
• COMISSIÓ DISCIPLINÀRIA
• EQUIPS MULTIDISCIPLINARIS

L’EQUIP MULTIDISCIPLINARI (EM)
• Format per:
• Coordinador d’equips multidisciplinaris o cap de
programes d’atenció especialitzada
• Psicòleg
• Jurista
• Educador
• Treballador social
• Mestre
• Metge
• Monitor ocupacional i/o insertor laboral
• Monitor esportiu
• Cap d’unitat o coordinador d’unitat especialitzada
A més, si n’hi ha:
• Psiquiatre
• Infermer
• Pedagog

L’EQUIP MULTIDISCIPLINARI
• Supeditat al subdirector de tractament.
• Es reuneix cada setmana en un horari que no coincideixi
amb les franges d’intervenció amb els interns i que garanteixi
l’assistència de tots els qui en formen part.
• Amb autorització prèvia del consell de direcció, poden
assistir a les reunions els professionals de les entitats
col·laboradores i voluntaris que treballin amb els interns, amb
veu però sense vot.
• Hi haurà tants equips multidisciplinaris com calgui segons el
nombre de professionals, d’unitats especialitzades i de
mòduls, i segons el programa de classificació interior i els
programes d’intervenció.
• Orienta, assessora i avalua de manera individualitzada
l’evolució dels interns en relació amb els programes de
tractament

centres penitenciariscentres penitenciarisL’EQUIP MULTIDISCIPLINARI
Funcions:
• Elabora el programa de tractament individual dels interns.
• Analitza els problemes i demandes dels interns.
• Proposa a la junta de tractament la programació anual d’activitats del seu
àmbit d’actuació, incloent les que fan entitats col·laboradores i voluntariat.
• Proposa a la junta de tractament la reducció, ajornament de l’execució o
suspensió de les sancions disciplinàries, i també la reducció dels terminis
de cancel·lació, que pertorbin el tractament o l’estudi de personalitat de
l’intern.
• Atén les peticions i queixes dels interns respecte de la seva classificació,
tractament o model d’intervenció.
• Avalua els objectius assolits en l’execució dels programes de tractament i
informa dels resultats a la junta de tractament.
• Executa totes les accions concretes que els encomani l’òrgan de direcció
del centre en els assumptes en què sigui competent.
• Fa les actuacions necessàries per a l’orientació professional i la integració
sociolaboral dels interns.
• Exerceix totes les altres competències que li atribueixi la legislació
penitenciària i la normativa que la desenvolupi i, en general, les relatives a
l’observació, classificació i tractament dels interns.

LA JUNTA DE TRACTAMENT
Està formada per:
• President: director del centre
• Subdirector de tractament
• Secretari tècnic jurídic
• Coordinador de l’àrea sanitària
• Coordinador d’equips multidisciplinaris
• Cap de programes d’atenció especialitzada, si n’hi ha
• Psicòleg
• Jurista
• Director docent
• Cap de programes de treball social
• Cap de programes d’educació social

• El secretari tècnic jurídic és el secretari de la junta.
• Els acords de la junta s’han d’adoptar en funció de les
propostes dels EM.
• El psicòleg i el jurista que assisteixen a les juntes són
designats pel consell directiu per tot un any.
• Quan s’han de tractar assumptes relatius al treball productiu, la
formació ocupacional i la inserció sociolaboral, es convoca un
representant del CIRE.
• El Centre Directiu pot nomenar assessors de la junta persones
externes a la institució, que van a les reunions amb veu però
sense vot
• No es pot fer una junta si no hi ha com a mínim 2/3 dels seus
membres en primera convocatòria i 1/2 en segona convocatòria.

OrganitzaciOrganitzacióó i funcionamenti funcionament
Funcions:
• Aprova els programes de tractament i els models individualitzats
d’intervenció de cada intern, i defineix les activitats i programes que
ha de fer.
• Avalua i fa el seguiment del resultat dels programes.
• Proposa al Centre Directiu les aplicacions de règim tancat.
• Formula les propostes raonades de classificació inicial i destinació.
• Proposa al Centre Directiu les progressions i regressions de grau i
les peticions de trasllat.
• Adopta els acords pertinents sobre les peticions i queixes dels
interns relatives a la seva classificació, el seu tractament o el seu
programa d’intervenció que els han elevat els EM.
• Proposa a la comissió disciplinària la reducció, l’ajornament de
l’execució o la suspensió de les sancions disciplinàries, i també la
reducció dels terminis de cancel·lació, que a judici dels EM pertorbin
el tractament o l’estudi de personalitat de l’intern.

Funcions:
• Concedeix els permisos penitenciaris de sortida, amb l’informe
previ de l’EM, i els eleva al Centre Directiu o al JVP segons
correspongui.
• Informa i eleva al JVP les propostes dels EM respecte dels beneficis
penitenciaris i la llibertat condicional.
• Designa els interns que han d’exercir prestacions personals en
serveis auxiliars comuns.
• Aprova, amb la valoració prèvia del CIRE i els informes dels EM,
l’accés o suspensió dels interns a llocs de treball als tallers
productius i als cursos de formació ocupacional.
• Informa i eleva al consell directiu la proposta de programació anual
d’activitats del centre.
• Exerceix totes les altres competències que li atribueixi la legislació
penitenciària i la normativa que la desenvolupa i, en general, les
relatives a l’observació, classificació i tractament dels interns.

• ÀMBITS D’ACTUACIÓ:
• ADMINISTRATIU
• DE REHABILITACIÓ
• DE RÈGIM INTERIOR
• EL MONITOR D’ESPORTS FORMA PART DE L’ÀMBIT DE
REHABILITACIÓ
• El personal de l’àmbit de rehabilitació és el responsable
d’individualitzar l’execució de les penes i mesures penals que
s’imposin, adaptant-la a les circumstàncies i l’evolució personal
de cada intern, amb la finalitat primordial d’assolir la seva
reeducació i reinserció social
• Ha de dur a terme la seva feina de manera coordinada i amb
una orientació interdisciplinària.

Principals funcions:
• Participar, dins de la seva especialitat, en l’elaboració,
execució i avaluació dels programes organitzatius i
d’intervenció ambiental del centre.
• Participar en les tasques d’avaluació, diagnòstic i
seguiment de les necessitats dels interns i el seu entorn que
siguin pròpies de la seva especialitat.
• Informar, orientar, assessorar i intervenir amb els interns,
en les àrees que els corresponguin per la seva especialitat,
per tal de potenciar la seva autonomia, responsabilitat i
implicació en la situació actual i la reinserció social.
• Aportar la informació obtinguda de la seva avaluació i
intervenció als òrgans dels centre i altres institucions.
• Participar en els òrgans col·legiats que els correspongui.
• Assessorar, segons els coneixements de la seva
especialitat, els altres serveis del centre.

PerPer ququèè potenciar elpotenciar el tractamenttractament
a lesa les presonspresons??
La rehabilitació és un mandat legalment establert.
Els programes de rehabilitació redueixen la reincidència.
La rehabilitació és la millor seguretat a l’interior dels centres.
La rehabilitació és la millor garantia de seguretat per a la societat i
per a les mateixes víctimes.
La rehabilitació és més rendible econòmicament i social.
Per respecte als drets humans i a la dignitat i condició humana.

Eixos bEixos bààsics del model de rehabilitacisics del model de rehabilitacióó
El treball en equip multidisciplinari
La corresponsabilitat comunitària i la implicació dels agents socials
La individualització i participació de l’intern en el seu tractament
L’activitat grupal com a eina educativa
Els programes d’intervenció com a eines de canvi
L’avaluació del canvi i la gestió del risc
La transparència informativa, el rigor i la professionalitat en les
actuacions
Aplicació de sistemes d’avaluació i motivació dels interns

El disseny curricularEl disseny curricular
ESTRUCTURA DEL PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE
INTERVENCIÓ
GRUPAL
INTERVENCIÓ
INDIVIDUAL
5 ÀMBITS DE L’OFERTA
CURRICULAR
3 LÍNIES
CURRICULARS
ITINERARIS
DE REHABILITACIÓ

INTERVENCIÓ GRUPAL
OFERTA CURRICULAR GLOBAL
ÀMBITS DEL PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE
ÀMBIT DE LA
FORMACIÓ
DE PERSONES
ADULTES
ÀMBIT DEL
CONTEXT
SOCIAL I CULTURAL
ÀMBIT DE
SALUT I
QUALITAT DE VIDA
ÀMBIT DEL
MÓN
LABORAL
ÀMBIT
D’ATENCIÓ
ESPECIALITZADA

LÍNIES CURRICULARS
LÍNIES CURRICULARS
DE PRIMER NIVELL
LÍNIES CURRICULARS
DE SEGON NIVELL
LÍNIES CURRICULARS
DE TERCER NIVELL
Mòduls transversals,
obligatoris per a tota
la població
Itineraris obligatoris
de rehabilitació
Mòduls complementaris
Mòduls lliures
d’activitats puntuals

ITINERARIS DE REHABILITACIÓ
Itinerari estàndard
Associat a les addiccions
Associat a les conductes violentes
Associat a l’origen sociocultural
Associat al procés de sortides de permís
Associat al procés de derivació a medi obert
Associat al procés de desinternament
Associat a la salut mental
Associat a la discapacitat intel·lectual

INTERVENCIÓ INDIVIDUAL
La intervenció individual s’ha d’iniciar en el moment de l’ingrés
a presó i s’ha de mantenir al llarg del compliment de la condemna.
6 GRANS ÀREES O EIXOS DE TREBALL (tècniques
metodològiques centrades en l’avaluació contínua, l’entrevista
i la tutoria i orientació)
DE LA SALUT
(FÍSICA,
MENTAL, PSÍQUICA
I SOCIAL)
MÓN LABORAL
FORMATIVA
EDUCATIVA
SOCIOFAMILIAR
PENAL
PENITENCIÀRIA
SOCIOECONÒMICA

El monitor dEl monitor d’’esports als CP catalansesports als CP catalans
1985. COL·LABORACIÓ VOLUNTÀRIA DE LA MERCHE RÍOS
AL CPHB FENT UNA ACTIVITAT DE VOLEIBOL
1989. CONTRACTACIÓ DE LA CÈLIA ÀVILA COM A
MONITORA D’ESPORTS A L’ANTIC CP LLEIDA 2
1990. CONTRACTACIÓ D’EN FRANCESC FERRER COM A
MONITOR D’ESPORTS AL CPDB
CONVENIS AMB FEDERACIONS ESPORTIVES I ENTITATS
EXTERNES
2000. ES CONTRACTEN DE MANERA PROGRESSIVA
MONITORS D’ESPORTS
2009. PLANTILLA ACTUAL: 50 MONITORS D’ESPORTS

• EL RD 190/1996, DE MODIFICACIÓ DEL REGLAMENT
PENITENCIARI, DIU QUE:
- D’ACORD AMB LES NECESSITATS DETECTADES
PER LA JUNTA DE TRACTAMENT ES PROGRAMARAN
LES ACTIVITATS CULTURALS, ESPORTIVES I DE SUPORT
MÉS ADEQUADES PER ACONSEGUIR EL
DESENVOLUPAMENT INTEGRAL DELS INTERNS (art. 131.1).
- PODRÀ FORMAR PART DE L’EQUIP MULTIDISCIPLINARI
“UN MONITOR SOCIOCULTURAL O ESPORTIU” (art. 274).
• EL DECRET 329/2006, REGLAMENT D’ORGANITZACIÓ I
FUNCIONAMENT DELS SERVEIS D’EXECUCIÓ PENAL A
CATALUNYA, DIU QUE FORMA PART DE L’EQUIP
MULTIDISCIPLINARI “UN MONITOR ESPORTIU”.
El monitor dEl monitor d’’esports als CP catalansesports als CP catalans

Rol del monitorRol del monitor dd’’esportsesports
• Monitors de formació ocupacional (especialitat
esport):
- Ocupacional, sensació que la tasca
consisteix a “ocupar” el temps de l’intern, a
distreure’l, mentre que altres objectius de l’activitat
queden diluïts.
- Esport, activitat reglada i institucionalitzada
que requereix competició amb un mateix o amb els
altres.
ESPORT = COMPETICIÓ

• Activitat física: és tot moviment corporal (natural o planificat) que fa
l’ésser humà durant un determinat període de temps (ja sigui en
l’activitat laboral o en moments d’oci) i que té com a resultat un
desgast d’energia.
ACTIVITAT FÍSICA = OCI
• Educació física: és una disciplina pedagògica que basa la seva
intervenció en el moviment corporal per desenvolupar de manera
integral i harmònica les capacitats físiques, afectives i cognitives de la
persona, amb la finalitat de millorar la qualitat de la participació
humana en els diferents àmbits de la vida, com són el familiar, el social
i el productiu.
EDUCACIÓ FÍSICA = EDUCATIVA
TERAPÈUTICA
SOCIAL
EXPRESSIVA
RECREATIVA
COMPETITIVA

• El monitor d’esports és un professional qualificat de
l’àmbit de la rehabilitació.
• Ha de dissenyar un programa individual de tractament per
a cada intern en funció de les seves característiques i
necessitats.
• El programa pot combinar, en activitats individuals i
grupals:
L’ACTIVITAT FÍSICA
L’ESPORT
L’EDUCACIÓ FÍSICA

FUNCIONS:
• A) LES PRÒPIES DEL PERFIL PROFESSIONAL
- EXECUTORES: activitat "a peu de pista", al costat del
practicant de l’activitat, que en certs moments exigeix executar
tècnicament accions motrius, bé per ensenyar, bé perquè l’activitat es
faci en condicions de màxima seguretat. Tècnics de l’esport de
diferents nivells (aeròbic, condicionament físic [fitness]...), titulats de
cicles formatius de grau mitjà i superior (animació d’activitats físiques i
esportives, tècnics superiors en futbol...).
- DE GESTIÓ DEL CONEIXEMENT: capacitat docent, de creació
del coneixement, de planificació, d’investigació... Llicenciats en
ciències de l’activitat física i l’esport i mestres d’educació física.

B) LES TASQUES QUE LI SÓN PRÒPIES COM A MEMBRE
DE L’EQUIP MULTIDISCIPLINARI I COM PERSONAL DE
REHABILITACIÓ
-Importància de la coordinació i la transmissió de la
informació amb els membres de l’equip TREBALL
CONJUNT
-L’activitat física i esportiva proporciona un espai
privilegiat per al tractament i l’observació.

II. EFECTES DE LII. EFECTES DE L’’ACTIVITATACTIVITAT
FFÍÍSICA I ESPORTIVASICA I ESPORTIVA
EN EL TRACTAMENT PENITENCIARIEN EL TRACTAMENT PENITENCIARI

Beneficis de la prBeneficis de la prààctica dctica d’’activitat factivitat fíísicasica
• EFECTES FÍSICS
- Elimina greix i prevé l’obesitat.
- Incrementa la gana.
- Disminueix el risc de malalties cardiovasculars.
- Disminueix el risc de tenir alguns tipus de càncer.
- Millora la capacitat respiratòria i ajuda a controlar/millorar els
símptomes de malalties pulmonars.
- Disminueix la freqüència cardíaca en repòs.
- Prevé/retarda el desenvolupament de la hipertensió arterial.
- Disminueix el risc de tenir diabetis.
- Millora la digestió i regula el ritme intestinal.
- Combat l’osteoporosi.
- Millora els reflexos i la coordinació intramuscular i intermuscular.
- Millora la sensibilitat en receptors corporals.
- Millora els nivells de força i desenvolupament muscular.
- Afavoreix el creixement.
- Millora l’equilibri i la postura corporal.

Beneficis de la prBeneficis de la prààctica dctica d’’activitat factivitat fíísicasica
• EFECTES PSICOLÒGICS
- Combat els símptomes de la depressió (Weinbert i Gould, 1996) amb EXERCICIS
AERÒBICS.
- Aporta optimisme i benestar (hipòtesi distracció i endorfines de Bahrke i Morgan,
1978).
- Elimina o redueix les emocions vinculades amb l’estrès i l’ansietat (redueix la
producció de cortisol, Morgan i Goldston, 1987).
- Ajuda a agafar el son i millorar-ne la qualitat.
- Estimula la iniciativa.
- Redueix i canalitza la ira i l’agressivitat.
- Afavoreix l’autocontrol de les emocions i ajuda a alliberar tensions.
- Augmenta la tolerància a la frustració (ensenya a saber perdre).
- Ensenya a seguir les normes i acceptar responsabilitats.
- Afavoreix i millora l’autoestima i la imatge corporal.
- Ajuda a ser autodisciplinat.
- Millora la comunicació i la relació social.
- Enforteix noves formes d’actuar i resoldre problemes.
- Millora el funcionament intel·lectual i el rendiment acadèmic.
- Millora el treball dels neurotransmissors i la sensibilitat dels receptors corporals.

Efectes contraproduents de laEfectes contraproduents de la
prprààctica dctica d’’activitat factivitat fíísicasica
Quan l’activitat física o esportiva es practica en excés o sense un
assessorament tècnic i/o mèdic adequat, poden donar-se efectes
negatius com:
- Conducta addictiva cap a l’esport. En persones amb perfil de
personalitat addictiva substitució de l’objecte de l’addicció
(addicte a les endorfines)
- Sobreentrenament, alta intensitat d'esforç + falta de recuperació
+ alimentació deficient (increment de la f. c., repòs, insomni...)
- Lesions i seqüel·les físiques
- Trastorns psicològics com la vigorèxia, l’anorèxia o la bulímia

Efectes negatius de lEfectes negatius de l’’estada a presestada a presóó
Però hem de tenir en compte el context on es desenvolupa
l’activitat.
Centre penitenciari = privació de la llibertat
Alteracions físiques i psicològiques (Valcárcel, 1991):
• Alta tensió muscular deguda a l’increment del nivell
d’ansietat.
• Alteracions de la imatge corporal i disminució de
l’autoestima que pot afectar els hàbits higiènics.
• Alteracions sensorials degudes al espais reduïts.
• Augment del grau de dependència degut al control
institucional.
• Absència de responsabilització i expectatives de futur.
• Problemes en les relacions personals (domini, submissió).

Efectes que lEfectes que l’’activitat factivitat fíísica i esportivasica i esportiva
pot aportar a la realitat penitencipot aportar a la realitat penitenciààriaria
• UTILITARIS:
» Major benestar físic i prevenció de la salut (condició física,
control muscular, disminució del tabaquisme...)
» Millora del benestar psicològic (alliberació d’agressivitat,
relaxació, diversió...)
• TERAPÈUTICS:
» Facilitació de les relacions interpersonals
» Satisfacció de la necessitat d'expressió
• EDUCATIUS:
» Creació d’hàbits de pràctica esportiva i d’higiene corporal
» Respecte envers els companys
» Millora en la preparació per al moment de la llibertat
(rehabilitació)

• RECREATIUS:
» Ocupació del temps lliure
» Ruptura amb la monotonia
• COMPETITIUS:
» Foment de l’esperit d’equip
» Aprenentatge per respectar les normes del joc
Efectes que lEfectes que l’’activitat factivitat fíísica i esportivasica i esportiva
pot aportar a la realitat penitencipot aportar a la realitat penitenciààriaria

ExperiExperièències als centres penitenciarisncies als centres penitenciaris
• EQUIPS FEDERATS DE FUTBOL SALA
- Inici al CPQC el 1991-92
- 3 EQUIPS: CPQC, DAE QC i CP DE JOVES
- Partits entre centres penitenciaris i amb equips de la
comunitat
• JOCS OLÍMPICS
- Celebració cada 4 anys des de 1992
- 15 dies de competició de diferents esports
- Seus internes i externes
• JORNADES D’INTERCANVI AMB LA UNIVERSITAT
- Inici al CPQC al 1996
- Celebració anual amb la UB
- Estudiants entren als CP i interns van a la UB
• PARTICIPACIÓ EN CURSES A LA COMUNITAT

• TORNEIG BAQUERO DE FUTBOL SALA
- CP de Joves
- Celebració anual
- Partits entre centres penitenciaris
• ACTIVITAT DE LA UNITAT PSIQUIÀTRICA DEL CPHB
- Des de fa molts anys
- Setmanal (dilluns)
- Activitat física i esportiva de baixa intensitat, jocs de
cooperació, etc.
- Col·laboracions externes (xerrades)
• MODEL ESPORTIU PER A DONES
- Entitat externa intervé al CP de Dones de Barcelona
- Activitat pensada específicament per a dones

• MONITORS DE FEDERACIONS ESPORTIVES
- Federació catalana de bàsquet, handbol, voleibol...
- Entren a diferents centres penitenciaris a fer activitats
esportives
• ESPORTISTES SOLIDARIS
- CP de Girona i CP de Figueres
- Activitats de cap de setmana
• FUNDACIÓ PARE MANEL
- CP de Joves
- Activitats de cap de setmana
- Gestió de les activitats federades

• FUNDACIÓ MENSALUS (antiga ÀMBIT ESPORTS)
- Programes de reinserció a través de l’activitat física
per a interns i per a interns drogodependents
- Estudi el 2008 amb 133 subjectes després de 3 mesos de
pràctica esportiva regular
- Resultats:
• El 95% es mantenia abstinent en el consum de
drogues.
• El 26% havia reduït la medicació.
• El 10% havia deixat de fumar.
• Augmentava en un 25 % l’activitat laboral respecte de
l’inici del programa.

Resultats obtinguts després de 3 mesos
de pràctica d’exercici físic
92,9
98
94,9
99,2 100 100 100
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Alcohol Cocaina Cannabis Drogues de
sintesis
Heroína Benzodiacedines Anfetamines
Consum No consum
Canvis en el
consum drogues
9%
26%
55%
10%
Augmenta medicació
Redueix medicació
Manteniment
Substitució
Canvis en la
medicació
• El 95 % de les
persones es
mantenen abstinents
en el consum de
drogues.
• En el 26 % dels
casos han reduït la
medicació.

0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
Inici programa Seguiment trimestre
Fumadors
No Fumadors
81% 71,7 %
19% 28,3%
Canvis en el
consum de tabac
Canvis en la
situació laboral
• Es redueix en un
10 % les persones
que fumen tabac
• Augmenta en un
25 % l’activitat
laboral respecte de
l’inici del programa0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
Inici programa Seguiment trimestre
Aturats
Treballant
43,1%
10,1%
25,6%
34,9%
Resultats obtinguts després de 3 mesos
de pràctica d’exercici físic

III. ELS PROGRAMES DIII. ELS PROGRAMES D’’ACTIVITATACTIVITAT
FFÍÍSICA I ESPORTIVA INTEGRATSSICA I ESPORTIVA INTEGRATS
EN EL TRACTAMENT DE LESEN EL TRACTAMENT DE LES
DROGODEPENDDROGODEPENDÈÈNCIESNCIES

Perfil delPerfil del drogodependentdrogodependent alsals CPCP catalanscatalans
ESDIP (2006)
--- EN EL MES ANTERIOR A L’INGRÉS A PRESÓ
- 64 % havia consumit alcohol
- 48 % cànnabis
- Almenys 35 % havia consumit algun tipus de droga:
- 35 % cocaïna en pols
- 26 % heroïna
- 22 % cocaïna base
- 19 % speedball
- 18 % tranquil·litzants
- 24 % consumia diàriament
--- EN ELS DARRERS 30 DIES A PRESÓ
- 27 % havia consumit cànnabis
- Almenys el 8 % havia consumit algun tipus de droga:
- 8 % heroïna
- 5 % tranquil·litzants
- 4 % alcohol (“chicha”)
- 3 % cocaïna pols
- 3 % consumia d’1 a 3 dies/setmana

ESDIP 2006
Darrers 30 dies abans ingrés
• 64 % alcohol
• 23 % alcohol diàriament
• 48 % cànnabis
• 33 % cànnabis diàriament
• 35 % cocaïna en pols
• 26 % heroïna
• 17 % tranquil.litzants
• 8 % èxtasi
EDATS 2005-06
Darrers 30 dies
• 65 % alcohol
• 15 % alcohol diàriament
• 14 % cànnabis
• 3 % cànnabis diàriament
• 2 % cocaïna en pols
• 0,1 % heroïna
• 8 % tranquil·litzants
• 0,6 % èxtasi
La població penitenciària presenta valors significativament
més elevats de prevalença i severitat del consum d’alcohol i
drogues que la població general.

• Disminució del consum per via parenteral (actualitat 11 %)
• Disminució de malalties infeccioses associades al consum
(10 % VIH, 1,5 % SIDA, 21 % hepatitis C)
• 66 % comorbilitat psiquiàtrica:
• 26 % trastorns d’ansietat, depressió i psicosi
– 20 % trastorns de la personalitat (TLP i TAP)
– 19 % ambdòs tipus de trastorns
– 53 % dependents de l’alcohol tenen diagnòstic de TP
• COMPTE! ÚS, ABÚS, DEPENDÈNCIA
• Quant al delicte (ciutat de Barcelona):
– 40 % de delictes relacionats amb consum d’alcohol i drogues
– 30 % morts violentes relacionades amb consum de cocaïna
– 60-70 % morts violentes relacionades amb consum d’alcohol
i/o d’altres drogues
– Sembla haver-hi una correlació positiva ente delictes contra
la seguretat del trànsit i l’abús i dependència de l’alcohol i la
cocaïna

I tu què saps, si mai has provat les drogues? No em pots entendre…
Exemples d’experiències subjectives:
Intern amb problemes d’alcohol i cocaïna:
- Vaig començar a consumir per problemes amb la família i la feina.
- Em van invitar els amics.
- Et tornes agressiu, vas buscant gresca.
- Et ratlles, però tot i així, en prens.
- Tens paranoies, creus que hi ha gent on no n’hi ha, sents sorolls…
- Et gastes diners que no tens i acabes a la presó.
NECESSITAT DE FORMACIÓ

Intern amb problemes de cocaïna:
- Vaig començar a vendre’n per guanyar diners. Com que la
tenia a casa, vaig acabar provant-la.
- Me la donava un camell.
- Millorava el sexe amb la meva dona, tenia “nits increïbles”.
- Em va canviar la personalitat i em vaig tornar un “fill de puta”.
- La necessites per viure, es torna quelcom habitual.
- Tens problemes econòmics per poder comprar.
- Malalties: quistos per tot el cos, vasos sanguinis infectats de
cocaïna, artrosi, problemes pulmonars, l’envà nasal i la boca
destrossats.

Efectes de lEfectes de l’’activitat factivitat fíísica i esportiva ensica i esportiva en
contraposicicontraposicióó als efectes de les droguesals efectes de les drogues
Efectes de les drogues Efectes de l’activitat física
Malalties coronàries
(cardiopaties, arítmies...)
Disminueix el risc de malalties
cardiovasculars.
Problemes respiratoris, dispnea,
dificultat per respirar
Ajuda a controlar i millorar les
malalties pulmonars.
Pancreatitis crònica (dèficit
d’insulina i enzims digestius que
provoquen úlcera estomacal)
Disminueix el risc de patir diabetis.
Millora la digestió / Ritme intestinal.
Càncer (tumors hepàtics) Disminueix el risc de patir determinats
tipus de càncer.
Insomni Millora la qualitat del son.
Hipertensió, cefalees i infart
cerebral
Prevé o retarda el desenvolupament de
la hipertensió arterial.

Trastorns nutricionals (bulímia,
anorèxia, pèrdua de pes)
Millora les ganes de menjar
Problemes de pes per excés de
calories buides (alcohol)
Major control del pes per la utilització
de lípids
Alteracions motores (moviments i
parla semblants a l’ebrietat)
-Millora els nivells de coordinació i
equilibri
-Ajuda a mantenir el nivells de
resistència muscular
-Millora la funció dels
neurotransmissors i la sensibilitat dels
receptors corporals
Destrucció del teixit nerviós
(pèrdua de memòria i
concentració)
Millora el funcionament intel·lectual i
rendiment acadèmic.

Agressivitat i irritabilitat - Redueix la ira i l’agressivitat
(alliberar tensions).
- Major autocontrol de les
emocions
- Tolerància a les frustracions.
- Nova manera de resoldre
problemes.
Crisis d’ansietat i pànic Redueix emocions vinculades a
l’estrés i els estats d’ansietat
(cortisol).
Complicacions psiquiàtriques
(psicosi cocaínica,
depressió...)
Ajuda a combatre els símptomes
de la depressió.
Baixada d'ànim (cansament /
apatia)
Major optimisme i benestar.

LL’’itinerari ditinerari d’’intervenciintervencióó en drogodependen drogodependèènciesncies
QUADRE

Nivell bàsic
(àmbit de la salut i qualitat de vida)
Població atesa
100 %
Mòduls d’intervenció
TOTS
Personal implicat
Equip de tractament
Planificació de les accions
Crear i aplicar un programa d’activitat
física que millori l’estat físic general,
els components de la personalitat i els
hàbits higiènics dels interns.
Resultat
Millorar l’estat de salut dels interns.
Disminuir els problemes psicològics,
com l’ansietat, i millorar el seu nivell
d’autocontrol.
Crear hàbits saludables (higiene...).
És un programa obert a tots els interns, en què l’intern ha d’escollir
l’activitat que més s’adapti als seus interessos i horaris, sempre amb
l’aprovació de l’equip de tractament.

Nivell intermedi (motivacional)
Població atesa
40-60 %
Mòduls
d’intervenció
TOTS
Personal implicat
Equip de tractament
Planificació de les accions
Incrementar la motivació dels
interns envers l’activitat esportiva,
mitjançat la competició, sortides a
l’exterior i setmanes culturals.
Bateria de proves físiques per
avaluar l’evolució de l’intern.
Resultat
Garantir la continuïtat de la pràctica
esportiva dels interns.
Integració dels hàbits de pràctica
esportiva i higiènics en la vida
quotidiana de l’intern.
Interès per arribar al nivell avançat
a causa de la millora del seu estat
de salut.
Dins d’aquest nivell intermedi hem de garantir la inscripció en
alguna de les activitats esportives a tots els interns que realitzen un
programa de tractament (VIDO, DROGODEPENDÈNCIES...).

Nivell avançat
(àmbit d’atenció especialitzada)
Població atesa
25-30 %
Mòduls
d’intervenció
Drogodependències
Personal implicat
Equip de
drogodependències
Planificació d’accions
Crear i aplicar un programa
d’educació física que, mitjançant els
objectius terapèutics i de salut,
educatius, recreatius i competitius,
ajudi l’intern a disminuir, o eliminar,
el consum de drogues i eviti
recaigudes.
Resultat
Aprenentatge i coneixement del seu
propi cos, de sistemes
d’entrenament, nutrició i hàbits
higiènics que ajudaran l’intern
augmentant el control sobre la seva
pròpia vida i la motivació envers el
canvi.
És un programa intensiu d’educació física orientat a ajudar els
interns que vulguin deixar la seva addicció a les drogues.
Aquest programa té continguts teòrics i pràctics.

OBJECTIUS DEL PROGRAMA D’ACTIVITAT FÍSICA I ESPORTIVA
OBJECTIU PRINCIPAL: preparar el drogodependent per
incorporar-se de nou a la societat, potenciant el seu
desenvolupament integral.
A) ADQUISICIÓ D’HÀBITS I VALORS PER MILLORAR LA QUALITAT DE
VIDA
- Millorar la forma física.
- Adquirir l’hàbit de fer exercici físic.
- Augmentar l'autoconeixement del cos i l’autocura millorant el nivell
d’higiene i alimentació.
- Fomentar valors de solidaritat, cooperació, respecte...
- Desenvolupar la responsabilitat individual i col·lectiva.

B) AFAVORIR EL CORRECTE DESENVOLUPAMENT ORGÀNIC I
FUNCIONAL.
- Desenvolupar les qualitats físiques bàsiques (resistència,
flexibilitat, velocitat i força)
- Augmentar les habilitats motrius i l’eliminació de tensions
musculars.
C) AFAVORIR L’EQUILIBRI PSICOLÒGIC.
- Contrarestar l’ansietat.
- Desenvolupar la capacitat d’autoexpressió i contribuir a la
superació personal.
- Millorar el nivell d’autocontrol i reduir o eliminar conductes
agressives.
- Treballar la relaxació.
D) COMPENSAR LES CONSEQÜÈNCIES DEL SEDENTARISME.
E) MILLORAR LES RELACIONS DE L’INDIVIDU AMB L’ENTORN SOCIAL.
F) ENSENYAR LA UTILITZACIÓ POSITIVA DEL TEMPS LLIURE.

CARACTERÍSTIQUES DEL PROGRAMA (Ríos, 1997)
Estudi del medi (organització i funcionament d’un centre
penitenciari).
Característiques dels usuaris (possibles alteracions degudes a
la privació de llibertat).
Espais i materials per fer la pràctica esportiva (monitors per
realitzar-la).
Programació de les activitats:
Integració de l’activitat en la vida dels interns (horaris
escola, feina, sancions...).
Interessos i necessitats dels interns.
LL’’experiexperièència del CP Lledonersncia del CP Lledoners

• ESTUDI DEL MEDI
– Separació dels interns en funció de la gravetat del delicte
comès i de la durada de la condemna imposada (Codi penal).
– Cada mòdul té el seu equip de tractament (psicòleg, educador,
jurista...).
– Què hem de fer els monitors??
» Integrar intens de diferents mòduls a l’activitat.
» Separar els interns per mòduls a les activitats.

• CARACTERÍSTIQUES DELS USUARIS:
- Col·lectiu amb moltes possibilitats de patir problemes o
alteracions, tant físiques com psicològiques.
- Necessitat de conèixer les seves condicions de salut per saber
si són aptes per a la pràctica esportiva, de quin tipus i amb quina
intensitat.
- Com?
- Revisió mèdica.
- Bateria de proves físiques (eurofit...) per avaluar el nivell
inicial i facilitar la prescripció d’un programa d’exercicis.
- Entrevista per avaluar el risc de patir una malaltia o lesió
(PAR-Q, C.A.F...)
RESPONSABILITAT ÉTICA I MORAL

• ESPAIS I MATERIALS PER REALITZAR LA PRÀCTICA ESPORTIVA:
– Espais, condicionats per l’edificació:
» Poliesportiu (sala de musculació i pista poliesportiva, pista de
futbol 7, piscina exterior, mòdul)
– Material, condicionats pel pressupost:
» Aparells de musculació (molt cars i necessiten molt d’espai)
» Pilotes (gairebé tots els esports d’equip)
» Implements (tennis, tennis taula, bàdminton, hoquei...)
» Material alternatiu (motivador, més econòmic i polivalent)

• PROGRAMACIÓ D’ACTIVITATS:
- Horaris (molt condicionats per la resta d’activitats, sobretot
escola i tallers)
– Activitats (en funció del seu nivell al programa)
• Nivell bàsic:
» Pràctica: opcional
» Espais: poliesportiu exterior
» Horaris: matins i tardes (6 franges al dia d’1.15 hores)
» Activitats: musculació, futbol, fronton, voleibol, tai-txi,
running...
» Grau d’intervenció: semi dirigits
» Durada del programa: indefinit

• Nivell intermedi:
» Pràctica: opcionals les activitats bàsiques i obligatòries
les motivacionals
» Espais: poliesportiu exterior + mòdul
» Horaris: dimarts i dijous, de 12 a 13 h
» Activitats: 1 sessió teòrica + 1 de pràctica a la setmana
Teòrica: anatomia bàsica, efectes de les drogues vs.
esports...
Pràctica: circuit per estacions per potenciar les capacitats
físiques bàsiques
Diferents esports amb un alt grau de competició (interna +
externa)
» Grau de intervenció: dirigida
» Durada del programa: 3 mesos (24 sessions)

• Nivell avançat:
» Pràctica: obligatòria
» Espais: només dins del mòdul (gimnàs, pista futbol i bàsquet)
» Horaris: dimarts, dimecres i dijous, de 9 a 10.30 h.
» Activitats: 1 sessió teòrica + 2 de pràctiques a la setmana.
Teòrica: anatomia intermèdia i fisiologia, efectes de les
drogues vs. esports, sistemes d’entrenament, reglament
esportiu
Possibilitat de realitzar algun curs amb validesa a l’exterior
(socorrisme, curs de monitor de musculació...)
Pràctica: musculació, circuit per estacions per potenciar les
capacitats físiques bàsiques, esports col·lectius...
» Grau d’intervenció: dirigida, però encaminada a l’autogestió
» Durada del programa: en funció del temps d’estada al mòdul

Gràcies!
Yolanda Muñoz Fernández
mymunoz@gencat.cat
Miguel Olmos Monteagudo
miguelom2@hotmail.com

El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

Recommended

Recommended

More Related Content

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament

Similar to El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament (20)

More from Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya.

More from Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya. (20)

El rol de l'activitat fisica i esportiva en els programes tractament