el llenguatge visual

2.  Característiques de la imatge.
 Estructura de la imatge.
 Recursos expressius de la imatge.
 Funcions de la imatge.
 Codificació visual.
 Lectura d’imatges.

3.  La iconocitat és la capacitat que posseeix la
representació per produir un efecte visual similar al
que ens produirà la realitat representada.
 L’abstracció suposa que la imatge no manté
semblança amb una realitat concreta.

4.  La senzillesa o complexitat d’una imatge depèn de
l’estructura de l’objecte, la quantitat d’elements
que conté, la manera en què es plantegen les
relacions entre ells i la comprensibilitat de la
significació de les relacions establertes.

5.  La connotació comporta l’associació de la imatge
amb determinats sentiments.
 La denotació és el significat objectiu d’un mot o
expressió que la majoria de parlants d’una llengua
li atorguen per convenció.

6.  La polisèmia són les imatges que fan possibles
diferents interpretacions.
 La polisèmia de les imatges neix de les
connotacions que provoquen les relacions entre els
diferents elements de la imatge.
 La polisèmia icònica és calculada i programada pels
creadors d’imatges per entrar en connexió amb els
sentiments.

7.  Imatge gràfica és una informació eleborada
per un emissor amb una material, que
s’ordena segons una estructura i un punt de
vista, fent ús d’un codi i d’uns recursos
expressius, per a dirigir-se a un receptor.

8.  La composició d’una imatge consisteix en
l’organització dels seus elements en un espai
determinat.

9.  COMPOSICIÓ HORITZONTAL predominen les línies
horitzontals. Suggereix: equilibri, calma, quietud...
 COMPOSICIÓ VERTICAL destaquen les línies
verticals. Suggereix: acció, força, tensió...
 COMPOSICIÓ DIAGONAL predominen les línies
diagonals. Suggereix: desequilibri, originalitat...
 COMPOSICIÓ CÍCLICA predominen les línies corbes.
Suggereix: complicació, dinamisme, moviment...

10.  El pla és l’espai que presenta una imatge en
relació amb els seus components.
 Plans llargs: mostren més espai que objectes.
 GRAN PLA GENERAL: mostra un espai enorme. No
destaca cap element.
 PLA GENERAL: predomini de l’espai sobre els
elements.
 PLA DE CONJUNT: apareix un element que destaca en
un espai extens.

11.  Plans mitjos: mostren un equilibri entre espai
i objectes:
 PLA MIG: el subjecte predomina sobre
l’ambient en que es troba.
 PLA AMERICÀ: mostra la figura humana del
cap als genolls.

12.  Plans curts: mostren més objectes que espais.
 PRIMER PLA: part essencial del tema que es
vol destacar.
 PLA DE DETALL: no és suficient per a
reconèixer la totalitat.

13.  La comparació: consisteix en exposar dos
elements per tal que puguin establir-se
semblançes i diferències entre les seves
qualitats.

14.  La personificació: consisteix en donar els
objectes qualitats humanes.

15.  La metàfora: consisteix en substituir allò que
es vol mostrar per una altre cosa amb la que
guarda alguna relació.

16.  La hipèrbole: consisteix en utilitzar una
exageració per a destacar l’expressió.

17.  La sinècdoque: es tracta de mostrar un objecte
presentant-ne només una part de manera que el
receptor pugui imaginar el que falta.

19. FUNCIÓ INFORMATIVA
 És la funció orientada al context.
 Aquesta funció facilita la descripció del mon des
d’un punt de vista imparcial.

20. FUNCIÓ EMOTIVA
 És la funció orientada a l’autor de la imatge;
expressió directe.

21. FUNCIÓ POÈTICA
 Aquest funció està centrada en la fotografia
mateixa.
 És la funció orientada al missatge.

22. FUNCIÓ CONNOTATIVA
 Va dirigida a convèncer l’espectador i la que
dominen les imatges publicitàries.
 Les imatges subliminals són aquelles que, tot i no
sent aparentment captades per l’individu, arriben
al cervell i s’hi registren de forma inconscient.