3. Durant el XVIII va aparèixer un moviment cultural í polític a França, la Il·lustració, que qüestionava aquest sistema anomenat Antic Règim, alhora que propugnava un nou règim que va establir les bases del liberalisme polític.
4. El 1789 va esclatar la Revolució Francesa que, recollint el pensament il·lustrat, pretenia transformar les estructures de l’Antic Règim. L’expansió napoleònica va difondre les idees liberals per Europa.
5. Després de la derrota de Napoleó, va haver-hi intents de restaurar les monarquies absolutes en diversos Estats europeus (Restauració) que van entrar en pugna amb els moviments liberals.0
6. Les arrels del món contemporani Cronologia i etapes 1759 1808 1788 1814 1833 Carles III Ferran VII Carles IV Invasió napoleònica Absolutisme Josep Bonaparte Despotisme il·lustrat La Guerra del Francès 1820-23 Trienni liberal Cadis: primera experiència liberal 1
7. 1.- L’Antic Règim i la Il·lustració (Liberalisme) conceptes L’Antic Règim Monarquia absolutista Règim senyorial - Concentració de poder en el rei - Origen diví Noblesa Propietat terra Poder econòmic Poder polític Societat estamental Privilegiats Noblesa i clergat No privilegiats Burgesia i les classes mitjanes Classes baixes 2
8. 1.- L’Antic Règim i la Il·lustració (Liberalisme) conceptes Liberalisme Es caracteritza per elaborar una Constitució Aquesta determina Rousseau Voltaire Montesquieu Sobirania Drets i deures dels ciutadans Divisió de poders El poder del poble es manifesta en Legislatiu Judicial Executiu Fa els ciutadans Crea les lleis Lliures i iguals Eleccions Per constituir una Assemblea Nacional 3
17. 2.- ElregnatdeCarles IV(1788 - 1808) Despotisme Il·lustrat Es caracteritza per la presència de Manuel de Godoy (1792 - 1807) Els principals fets històrics D’aquest període “La Gran Guerra”(1793-1795) contra França Tractat de San Ildefonso (1796) amb els francesos Tractat de Fontainebleau (1807) amb els francesos Provoca la “Guerra del francès” 5
21. Convenció Nacional Francesa: aprofitar el bon clima de rebombori a Catalunya i França; oportunitat d’eliminar els borbons i alliberar Espanya del A.R. El 7/3/1793 França declara la guerra a Espanya.
28. Trafalgar(1805): desfeta armada francoespanyola. Pèrdua de tota la flota i del comerç colonial (blocatge econòmic).Espanya: objectiu de la flota militar britànica a les colònies americanes Crisi econòmica: disminució ingressos, crisi industria exportadora provoca Classes baixes: misèria Clergat: desamortitzacions Aristocràcia: no accepta a Godoy Malestar social: ACTITUD HOSTIL vers Carles IV i govern (Ferran VII conspirarà) 7
29.
30. Objectiu: Napoleó vol consentiment d’Espanya perquè els seus exercits travessessin Espanya i atacar Portugal (aliada d’Anglaterra), a canvi d’un futur repartiment de Portugal entre Espanya i França. PERÒ Napoleó ho va utlitzar per ocupar les principals ciutats espanyoles.
37. Tractat Fontainebleau: ocupació francesacauses MOTÍ D’ARANJUEZ (18 de març de 1808) provoca Conflicte successori: Abdicació Carles IV a favor Ferran VII No es una Revolució: no es buscava canvi de règim ni polític ni social Intervenció de Napoleó Manteniment unitat territ. Abdicacions de Baiona (maig 1808) Renuncia de CIV i FVII al tro espanyol Manteniment catolicisme Instabilitat a Espanya: Exili de la família reial i govern provisional (en mans de les institucions de l’AR), col.laborava amb els francesos Nobes i afrencesats Suport Josep I Bonaparte, rei d’Espanya i de les Índies masses populars fidels a la monarquia, i grups reformistes (lluita contra l’invasor oportunitat per “fundar” Estat lliberal) Revolta popular a Madrid (2 de maig 1808) Oposició provoca La resistència I la guerra del francès Juntes locals i provincials Junta Suprema Central Governativa S’organitzen Les juntes 9
41. no suport generalitzat als ideals liberals de la Rev. FrancesaDelegats Juntes Provincials 30 membres Objectius Sistema polític tradicional (absolutisme i religió catòlica) Expulsar exèrcit francès Retorn Ferran VII Reformes políticosocials 11
47. Igualtat espanyols davant lleis, imposots i acciés càrrecs públicsPart de la noblesa Militars Alt clergat Alta burgesia Afrancesats Recolzats perquè Conservadors (punt de vista polític) Volien política pròpia del Des.Il.lustrat amb nova dinastia Manteniment carreres 12
48. 3.- La Guerra del Francès (1808 - 1814) El desenvolupament de la guerra Milícies provincials Actuació poc eficaç també Exèrcit regular, org. per Junta Suprema Miquelets i Sometents a Cat. Resistència Pocs efectius, armes i disciplina Coneix terreny Col.laboració població civil Guerrila Sabotatges i emboscades Fases de la guerra A) Juny - novembre de 1808 Batalla Bailèn (Juliol, 1808) Derrota a Catalunya: pas del Bruc Resistència a Girona Èxits resistència B) Novembre 1808 - juny 1812 Arribada de Napoleó (amb 250.000 soldats) Caiguda de Girona(1809) Derrotes militars espanyoles I consolidació francesos, menys Cadis Acció guerrillera C) Juny 1812 - desembre 1813 Napoleó es vençut a Rússia. Ofensiva aliada (Wellington) Batalla Arapiles (1812) Derrota francesa i Napoleó torna el tro a Ferran VII. Trencament de l’aliança amb Gran Bretanya Tractat de Valençay, 1813 13
49. 3.- La Guerra del Francès (1808 - 1814) El desenvolupament de la guerra 14
50. 3.- La Guerra del Francès (1808 - 1814) El desenvolupament de la guerra 15
53. La noblesa i clergat volien el retorn a la vella monarquia absolutista amb Ferran VII, defensaven la tradició i la religió catòlica.
54. Il·lustrats (Floridablanca, Jovellanos) volien la victòria davant els francesos i el retorn de Ferran VII, del qual s’esperava, però, que impulsés reformes que permetés la vigència de la vella monarquia amb la modernització del país.
55. Sectors liberals, la burgesia i els intel·lectuals: veien en la situació revolucionaria creada per la guerra l’ocasió, tot i el seu nombre escàs, d’influir en la transformació de l’Espanya de l’Antic Règim en un sistema liberal-parlamentari. Promulgació d’una Constitució que promulgués la sobirania nacional i la divisió de poders, i un model econòmic i social que permetés el desenvolupament del capitalisme.
56. Gran part de la població, al marge d’ideologies, afrontà la guerra com un moviment de defensa contra l’invasor estranger. La majoria volia un retorn a la vella monarquia I la defensar del restabliment del poder de l’Església catòlica. Amb la seva rebel.lia contra la monarquia Josep I Bonaparte, adoptava actitud revolucionaries.16
61. Judicial: els tribunals jutjaria qui no complís les lleisSufragi censatari inderecte: homes de més de 25 anys I que paguen impostos Monarquia constitucional Reformes socials i econòmiques llibertat de premsa Abolició de la Inquisició Liberalisme econòmic Igualtat davant la llei Religió catòlica i única NO VA TENIR APLICACIÓ PRÀCTICA: guerra i Espanya no havia una burgesia liberal consolidada; noblesa i clergat gran influència social i política. ABOLIDA amb retorn de Ferran VII (1814) Llibertat comercial Abolició dels gremis i del règim senyorial Moderada desamortització de béns eclesiàstics 17
62.
63. Il.lustrats: intel.lectuals formats en les idees reformistes de la fi del segle XVIII. Reformes moderades però sense canviar el sistema absolutista ni les institucions tradicionals.
64. Absolutistes: membres del clergat, la noblesa i la burgesia terratinent; defensaven l’Antic Règim. Minoria a les Corts de Cadis18
65. Davant l’ocupació dels francesos Al 1808 es creen 13 Juntes Sota la direcció de Junta Suprema Central Governativa del Regne aquesta proclama Assumeix la Regència Convocatòria d’eleccions (1 diputat per 50.000 electors) Es creen les Setembre1810 Corts Generals a Cadis Liberals Absolutistes 184 diputats Les presideix Dividits en Es creen Ramon Llàtzer de Dou Comissions Instrucció pública, Hisenda, legislació, Matèries Eclesiàstiques Finalment Divisió de poders El 19 de març de 1812 Proclamació de la Constitució Monarquia constitucional Dret de vot dels homes de més de 25 anys Declaració dels Drets de l’Home Reconeixement de les llibertats polítiques (associació, expressió, participació...) 19
69. Intervenció de la Santa Aliança(exèrcit francès comandat per Lluís Antonio de Borbó,Duc d’Angulema) Els Cent Mil Fills de Sant Lluís Provoca la 20 Dècada ominosa (1823 - 1833) Retorn a l’absolutisme
70. 4.- El Regnat de Ferran VII(1814 - 1833) Dècada ominosa (1823 - 1833) Es caracteritza per Repressió i depuració política contra els liberals (Execucions de Riego, Mariana Pineda ...) Reformisme il·lustrat: fracassa (arques buides, guerra independència colonies americanes) També intenta Liberals(perseguits i molts exiliats). Conspirant en societats secretes. Doc.19 Oposició a l’Absolutisme moderat Reialistes o absolutistes intransigents: mitjançant guerrilles Reialistes reclamen la corona per Carles Maria Isidre de Borbó La Guerra dels Malcontents (Catalunya, 1827): contra el mal govern. Aplegà sectors nobiliaris i clergat amb pagesos descontents per la crisi agrària i la progressiva introducció del capitalisme al camp (tot I el règim absolutista). Reclamaven el restabliment de l’absolutisme I de la Inquisicó, enfront del mal govern. Clima tensió política Però.. Impedia que regnessis les dones Neix Isabel i Que anul·la la Proclama la Llei Sàlica Ferran VII Pragmàtica sanció Guerres civils que portaran a la fi de l’absolutisme provoca Conflicte dinàstic Guerres Carlines 21
71. 4.- El Regnat de Ferran VII(1814 - 1833) La independència de les colònies americanes (1810 - 1824) al Segle XVIII Consciència d’identitat pròpia Van prendre Colònies americanes A causa de Marginació dels criolls Corrupció dels funcionaris espanyols Integració dels criolls i indígenes a l’exèrcit Monopoli comercial espanyol Causes de la independència La presa de consciència d’identitat La independència colònies americanes America Nord L’ajuda econòmica i militar britànica i americana (interessos comercials) Idees liberals europees van influir en les èlits criolles il.lustrades Etapes de la independència 1810 - 1814 Insurreccions (menys a Perú) Ofegades per Ferran VII Juntes de govern (José de San Martín, Simón de Bolívar...) 1815 - 1824 Campanyes a gran escala Ofensives victories: independència dels territoris menys Cuba I Puerto Rico Nous països Divisió entre criolls (classes dominants; poder ec. i pol.) i indígenes (classes explotades) 22
72. 4.- El Regnat de Ferran VII(1814 - 1833) La independència de les colònies americanes (1810 - 1824) Conseqüències per a la Corona Espanyola Mercats colonials Matèries primeres Pèrdues econòmiques Pèrdua de prestigi mundial Pèrdua d’influència internacional 23
73. 5.- El Regnat de Ferran VII(1814 - 1833) La independència de les colònies americanes (1810 - 1824) 24
74.
75. Liberalisme: Ideologia que sorgeix al S.XVIII i triomfa a la Revolució Francesa. Destaca per la defensa de les llibertats individuals i la igualtat entre ells. En l camp polític destaca la sobirania nacional, l’elaboració d’una Carta Magna i la igualtat dels individus davant la llei.
79. Revolució: Canvi de les estructures polítiques, socials i econòmiques mogudes per unes noves idees.
80. Capitalisme: Sistema econòmic relacionat amb el liberalisme econòmic i que consisteix en l’obtenció d’uns beneficis per mitja de la inversió d’un capital (diners).
81. Burgesia: Classe que protagonitza els nous canvis. Obté protagonisme econòmic degut a la liberalització del comerç colonial i lluita contra els privilegis de l’Antic Règim per a poder accedir al poder polític.25
82. TRÁGALA El Trágala fou la cançó que els liberals espanyols utilitzaven per humiliar als absolutistes després del pronunciament militar de Rafael del Riego a Cabezas de San Juan, a l’inici del Trienni Liberal. La sàtira es dirigeix contra Ferran VII, que al 1820 fou obligat a jurar la Constitució de Càdiz quan va pronuncià la seva famosa frase “Caminem tots, i jo el primer, pel sender constitucional”. Després de la intervenció de les potencies de la Santa Aliança, el Trágala va passar a ser un símbol de la resistència contra la repressió política de la Dècada Ominosa. 26
83. ANÒNIM: Al Rey José I. Diario Mercantil de Cádiz. 18 de Marzo de 1812. Cádiz: Sense datar. Comentari: Poema que devia contribuir a la fama que tenia José I o Pepe Botella d´agardar-li el vi. Era una manera també de desacreditar a l´invasor. Al ínclito Señor Pepe, rey (en deseo) de las Españas, y (en visión) de las Indias Salud, gran rey de la rebelde gente; salud, salud Pepillo diligente, protector del cultivo de las uvas y catador experto de las cubas; hoy te celebra mi insurgente mano desde el grandioso emporio gaditano; y sin quebrarme mucho la cabeza al momento tropezara mi pluma con tus raras cualidades; no llenaré el papel de las variedades, como hacen a tu lado necios aduladores de tu persona y denigrado trono, que te dexan corrido como un mono, celebrando virtudes que no tienes, y coronan tus sienes con laureles de Marte, o bien de Apolo, cuando al tyrso de Baco aspiras solo.
![0.- Abans de començar recorda que…. ,[object Object]]()