2. Algunes cites sobre la poesia
Podrà no haver-hi poetes, però sempre hi haurà poesia.
Gustavo Adolfo Bécquer (1836-1870) Poeta espanyol.
La poesia és l’eco de la melodia de l’univers en el cor dels
humans. Rabindranath Tagore (1861-1941) Filòsof i
escriptor indi.
El llenguatge és poesia. ser poeta significa copsar la veritat
i la bellesa amb paraules. Percy B. Shelley.
Poesia és la unió de dues paraules que hom mai va suposar
que poguessin ajuntar-se, i que formen quelcom així com
un misteri. Federico García Lorca. Poeta i dramaturg
espanyol.
3. Què és la poesia?
La poesia són una sèrie de composicions que presenten la realitat des de
subjectivitat de l’autor, ja que reflecteixen les seves idees, sentiments, emocions o
vivències personals.
En els seus orígens, les composicions líriques eren creades per ser cantades
davant d’un auditori culte, amb acompanyament d’un instrument musical (per
exemple, la lírica trobadoresca).
Aquest conjunt de composicions reben el nom de POEMES. Estan formades per
VERSOS, que a la vegada formen ESTROFES. Els versos estan construïts amb una
MÈTRICA determinada (síl·labes, rima i accent).
5. El vers
Recompte
sil·làbic
Nombre de
síl·labes
Fins a l’última
síl·laba tònica
Contactes vocàlics
Elisió:
supressió d'una de dues vocals
en contacte (sempre són a o e en
posició àtona, vocal neutra):
Re-cor-da – sem- pr(e) ai-xò, Se-pha-rad.
Sinalefa: pronunciació en
una sola síl·laba de
dues vocals en contacte:
A -ca-da ins-tant,- i en -els-se-gles-em-moc
Hiat: pronunciació separada
de dues vocals en contacte:
Qui- és- a-quell- qui- en- a-mor- con-tem-ple
D’art major
(majúscula):
més de 8
D’art menor (minúscula):
fins a 8
Vers més habitual
poesia catalana
decasíl·lab: 10 s.
Un vers és una successió de síl·labes que mantenen
un cert ritme i s’escriuen en una sola línia
6. Tipus de versos
ART MAJOR (+ 8)
ART MENOR (= / - 8)
Tetrasíl·lab i
quadrisíl·lab: 3 i 4
Pentasíl·lab: 5
Hexasíl·lab: 6
Heptasíl·lab: 7
Octosíl·lab: 8
Eneasíil·lab: 9 (molt
poc usat)
Decasíl·lab: 10 (el
més emprat)
Hendecasíl·lab: 11
Dodecasíl·lab: 12 (hemistiquis
6+6): alexandrins
7. L’estrofa
Agrupació de versos en un poema
Les més habituals en
literatura catalana
Apariat: els versos
rimen de dos en dos
Tercet: 3 versos
Quartet: 4 versos
art major
Quarteta: 4 versos
art menor
Octava: 8 versos
gen. art major
Composicions
d’estrofes
Sonet (14):
2 quartets, 2 tercets
Decasíl·labs o alexandrins (12)
Corranda:
Popular
4 versos
Heptasíl·labs
Romanç:
Nombre indefinit versos
heptasíl·labs
- Parells: assonats
- Senars: blancs
8. La rima
Repetició total o parcial dels sons finals dels versos
Assonant
Consonant
Repetició dels
sons vocàlics
Repetició de
Sons vocàlics
i consonàntics Versos sense
rima
Versos
amb rima
Creuada:
abba
Encadenada:
abab
Blancs:
regularitat
Mètrica
(p.ex, nombre síl.)
Lliures:
irregularitat
mètrica
Al mirador del castell
Blancaflor està asseguda.
Amb una pinteta d'or
sos cabells pentina i nua.
(Anònim)
Que jo mateixa, si no fos tan llega,
en lletra clara contaria el fet.
Temps era temps hi hagué la vaca cega:
jo só la vaca de la mala llet.
(Pere Quart)
Mudarà el gest la mia forma en pedra,
Quan llegiran aquest mot en la tomba:
ROÍS DE CORELLA
Retorno a les festes llunyanes,
Quan la muralla de ponent
Plena d´estàtues blanques sobre el mar...
la primera vegada, cosins, amb marineres blaves.
ROSSELLÓ-PÒRCEL
9. El món és una al·legoria...
El món és una al·legoria.
És cabalístic el dibuix
amb què el cel nítid expia
l’ocell, ombra sense gruix.
No res: tan sols una unglada
en la llisor asserenada
del firmament esbandit.
Clarianes! La contrada
n’estrafà una altra, celada
en un invisible escrit.
Pere Gimferrer
PRACTIQUEM
Anàlisi formal del poema:
Recompte sil·làbic (nombre de síl·labes
dels versos): tenint en compte fenòmens
com sinalefa, elisió i hiat. Ho apuntem al
costat del vers.
Tipus de versos (art major/menor).
Tipus d’estrofa.
Tipus de rima (consonant, assonant,
blancs, lliures).
