3. ELS GÈNERES PERIODÍSTICS
1) SUBGÈNERES INFORMATIUS
1.1. LA NOTÍCIA
DEFINICIÓ
- Text breu d'informació sobre un fet d'actualitat recent.
- No conté opinions personals de l'autor.
- Forma el gruix principal dels escrits que trobem en la premsa escrita i respon a sis preguntes bàsiques:
qui? on?
què? com?
quan? per què?
ESTRUCTURA
- Titular
- Subtítol que inclouen el “qui” i el “què”
- l'entrada (síntesi de les dades bàsiques)
- el cos (exposició de les dades en ordre decreixent d'importància)
- peu de foto (breu explicació a sota d’un gravat o fotografia).
LLENGUATGE
• Llengua estàndard, comprensible per a tothom però amb un nivell alt de riquesa i precisió semàntica.
• Construccions sintàctiques senzilles i seguir, si és possible l'ordre sintàctic bàsic: subjecte - predicat -
complements
• Les frases breus i no carregades de complements.
• No massa adjectius.
• Diversitat de verbs i buscar la major força i expressivitat
• El text pot ésser repetitiu i redundant, però sempre amb la màxima riquesa possible de sinònims.
4. ELS GÈNERES PERIODÍSTICS
1.2. REPORTATGE OBJECTIU
- Tracta sobre qualsevol tema - que pot no ser d'estricta actualitat - de manera documentada, perquè el periodista la
considera d'interès general.
- Més extens que la notícia.
- I, inclou elements com: valoracions de protagonistes o testimonis dels successos, detalls de xifres i dades, i textos
complementaris (fotografies, esquemes, informació gràfica).
2) SUBGÈNERES D’OPINIÓ
2.1. ARTICLE D’OPINIÓ
DEFINICIÓ
- Els articles d’opinió expressen l’opinió del seu autor o autora sobre un tema o fet determinat.
- L’objectiu o intenció de la majoria d’articles és opinar per tal de donar claus per a la interpretació dels fets o temes
d’actualitat al públic lector.
- Són personals i subjectius.
TIPUS
Fixos: Columna → són més breus i expressen l'opinió de col·laboradors habituals.
Esporàdics: Article d’opinió → se solen encarregar a especialistes (periodistes, economistes, sociòlegs...)
→ són habitualment més llargs i tracten els temes amb més profunditat.
5. ELS GÈNERES PERIODÍSTICS
CARACTERÍSTIQUES
• Estil lliure però clar i concís, i que toqui a fons el tema (per això, els diaris recomanen que es facin servir mots que
entengui qualsevol lector).
• El títol va a criteri de l'autor; acostuma a ser breu, però ric en significat i enginy.
• Quan l'article ocupa un lloc preferent, el titular és més gros.
• El to pot ser formal, irònic...
• Es permet l'ús de la primera persona, però hi predomina la tercera (to més neutre).
• L'autor escull l'estructura (exposició, narració, carta, etc.). La més comuna és:
- INTRODUCCIÓ: explicació dels fets, temes o qüestions d’actualitat que es volen tractar .
- COS de l’article:
– Ampliació, explicació dels fets, relació o comparació amb altres fets anteriors, contextualització.
– Opinió, argumentació: exposició de l’opinió o punt de vista.
- CONCLUSIONS: reafirmació de les opinions expressades/ propostes i mesures a prendre.
• Normalment a peu de pàgina s'indica la professió, càrrec... del signant o la seva adreça electrònica.
2.2. LA CRÍTICA
- Ressenya informativa, interpretativa i avaluadora d'una obra publicada, exposada o representada en públic
(literatura, pintura, música, cinema..), segons el criteri de l'autor de l'article, amb la finalitat d'orientar el lector.
- Segons el seu objectiu, les crítiques poden ser:
• Acadèmiques: erudites. Finalitat analítica. Públic específic. Publicacions especialitzades.
• Periodístiques: funció informativa. Gran públic. Tipus:
- informatives: predomina la informació sobre els continguts de l’obra, sense valoració.
- valoratives: predomina el punt de vista del crític sobre l’obra analitzada.
- Teatrals, literàries, cinematogràfiques, musicals, artístiques – exposicions -, etc.
6. ELS GÈNERES PERIODÍSTICS
2.3. CARTA AL DIRECTOR
• Lectors d'un diari parlen de fets d'actualitat, situacions personals o informacions publicades que han suscitat el
seu interès.
• Poden expressar opinió, comentari, denúncia, agraïment, etc.
ESTRUCTURA
- Títol: el tema de la carta. La titulació de les cartes és responsabilitat del diari, tot i que el lector pot proposar
un títol.
- Introducció: primer paràgraf de la carta → tesi que el lector defensarà en els paràgrafs següents.
- Arguments: defensen la tesi que el lector exposa.
- Conclusió: es troba en el darrer paràgraf.
2.4. EDITORIAL
- Sense signar → opinió sobre la manera de pensar del diari en temes d'abast social.
- L'opinió coincideix amb la de la direcció del diari i orienta al públic lector.
- Si apareix signat rep el nom d'article de fons.
- Acostumen a aparèixer en les primeres pàgines del diaris o revistes.
- Finalitat: informar i convèncer alhora, influir i intervenir en la vida política del país.
- L’estructura és similar a la dels articles d’opinió.
- Llenguatge: és més estandaritzat que el dels articles d’opinió.
- El to també és més seriós i més neutre, pel fet que expressa unes idees col·lectives.
2.5. ENTREVISTA
- Subgènere mixt : informació i opinió.
- Informen de l'actualitat i també donen a conèixer l'opinió i punt de vista dels personatges a qui s'entrevista.
7. ELS GÈNERES PERIODÍSTICS
TIPUS
- Divulgativa: intenció informativa.
- D’actualitat: al voltant de fet d’actualitat.
- Simulada: converses amb personatges ja morts o de ficció.
ESTRUCTURA
• Estructura clara.
• Dues parts clarament diferenciades:
- Presentació: informació resumida sobre el personatge entrevistat o bé sobre el tema o fet de què tracta
- Cos de l'entrevista: és el conjunt de preguntes i respostes ordenades seguint un fil lògic i coherent.
Cal distingir tipogràficament les preguntes de les respostes.
3. GÈNERES HÍBRIDS
3.1. CRÒNICA
- Informació presentada per un corresponsal o un enviat especial d'uns esdeveniments recents que s'analitzen, es valoren i
s'interpreten.
- Tercera persona.
- Àrees més o menys específiques: esportiva, judicial, política, etc.
- Semblant al reportatge periodístic, malgrat que a la crònica, l'autor o el periodista es presenta al text i manifesta la seua
visió personal.
- Estil: es fan valoracions.
- Diversos tipus de crònica:
•Cròniques geogràfiques: àmbit geogràfic concret durant un període de temps: cròniques locals, corresponsalies,..
Esdeveniments d’actualitat de forma ràpida i immediata.
•Cròniques temàtiques: expliquen esdeveniments relacionats amb àmbit temàtic concret i específic: esportives,
financeres, culturals parlamentàries, de societat,. Com les cròniques geogràfiques van lligades als fets més recents.
8. ELS GÈNERES PERIODÍSTICS
3.2. REPORTATGE INTERPRETATIU
- Informació i opinió.
- És més freqüent en els setmanaris especialitzats que en els diaris, on apareix de forma esporàdica.
- No interessa la immediatesa dels esdeveniments.
- Els més característics són fruit del "periodisme d'investigació":
- procés de documentació llarg,
- el redactor ofereix les seves conclusions en forma d'un conjunt de tesis que es veuen recolzades per les
dades objectives recollides.
