SlideShare a Scribd company logo
1 of 23
Download to read offline
Racionalisme
• Corrent filosòfica que es produeix a l’Europa
continental a l’època moderna.
• Plantejament epistemològic davant la crisi del
coneixement. (Impacte de la R. Científica).
• Descartes és el seu fundador i màxim representant.
• Defensa que la raó pot arribar a un grau alt de
coneixement. Els sentits es veuen com secundaris,
quan no com a un obstacle.
• La matemàtica és la ciència referent. La raó copia el
mètode deductiu, a partir d’uns principis evidents es
dedueix tot.
• Representants: Descartes, Spinoza, Leibniz
Descartes (1596-1650) francès
• Biografia:
– Educació escolàstica (La Flèche)
– Consciència d’errors dels pensadors anteriors
(filosofia i ciència), un paradigma cau (Aristòtil).
– Res més la matemàtica sembla un saber segur.
– Ajudant de camp de les guerres dels 30 anys.
– Paris- Holanda – Suècia
– Va tenir molt d’èxit la seva obra.
– Físic, matemàtic i filòsof.
Bibliografia
• Regles per a la direcció de l’esperit (1628)
• Discurs del mètode (1637)
• Meditacions metafísiques (1640)
• Principis de la filosofia (1644)
• Tractat de les passions (1649)
Claus per entendre a Descartes
• Pare de la filosofia moderna. La filosofia
posterior, tant el racionalisme com
l’empirisme el segueixen, és el referent.
• Admirador de Galileu, el triomf de la nova
ciència és gràcies a les matemàtiques.
• La revolució científica significa, alhora, que la
raó pot equivocar-se (durant 20 segles s’ha
pensat una ciència física errònia) però, alhora,
pot trobar la veritat (Galileu).
• La por a l’error marcarà la nova filosofia, s’ha
de revisar tot el coneixement, i fonamentar-lo.
La nova filosofia és una epistemologia.
• Revisar el saber → analitzar com coneixem
• Conèixer ≈ tenir idees, tractar amb idees,
agrupar-les i separar-les i això ho fa la facultat
de la raó.
• La raó és la facultat essencial de la consciència
humana.
• Evitar l’error → Controlar la raó →Mètode
• Mètode ajuda la raó i aquest s’inspira en les
matemàtiques, úniques ciències que no són
qüestionades.
Unitat del saber
• Només hi ha una manera de conèixer, el saber és
únic, la raó és la mateixa per a tota classe de
coneixement (teòric-pràctic, social-natural).
• Una manera de conèixer→ Una raó→ Un mètode
• Cal descobrir com coneixem, com funciona la raó per
trobar el mètode més apropiat.
• Dues formes de conèixer:
– Intuïció: intuïció intel·lectual d’una idea simple.
– Deducció: relació o connexió entre idees. (idees
complexes).
• Simple= idea se'm manifesta a l’enteniment de forma
clara (no confús) i distinta (es diferencia de la resta).
Mètode
• Únic i universal per a totes les ciències. L’aplicarem a
tot els sabers, i així l'edifici del saber, a partir d’ara serà
segur. Els sabers anteriors no valem, cal revisar-ho tot.
(saber=arbre, metafísica=arrels, altres ciències tronc i
branques).
• No només ordena, sinó que inventa.
• La realitat es descobreix al subjecte (consciència)a
través mètode que fa l’ordre del pensament de les
coses, no de les coses mateixes.
• Guia i impedeix l’error a la raó.
• Substitueix la lògica clàssica (sil·logística).
Mètode
• Evidència: sols acceptem allò evident, és a dir, allò
indubtable que s’imposa de forma clara i distinta;
això es la idea simple que causa la certesa.
• L’anàlisi: descompondre el problema fins arribar als
elements simples.
• La síntesi: anar de les idees simples a les complexes
de forma gradual i ordenada, i suposar, fins i tot, un
ordre entre els que no es precedeixen naturalment.
• L’enumeració: fer enumeracions i revisions
generals de l’operació per tenir la màxima
seguretat.
Recerca del primer principi
• Cerquem el primer principi (metafísic, arrel de
l’arbre), base de tot saber posterior.
• Apliquem el mètode per trobar-lo, recordeu
que cerquem una idea EVIDENT (1ª regla), és a
dir, INDUBTABLE. Per això dubtem de tot
(dubte metòdic) i allò que superi el dubte serà
la primera veritat i a partir d’aquesta veritat
deduirem tot (3ªregla).
Dubte metòdic
1. Fal·làcia dels sentits. Tota idea procedent
dels sentits no pot ser base de res, car els
sentits, al menys, algun cop ens enganyen.
2. Negació de les coses externes. L’argument de
la dificultat de distingir la vigília del somni.
3. Invalidar les veritats matemàtiques.
L’argument del Geni Maligne.
En definitiva sembla que no hi ha cap veritat que
dubto de tot......però si dubto
Primera veritat: cogito
• Si dubto és indubtable que dubto, és a dir, que
penso, i si penso soc alguna cosa que pensa, car
això és evident i indubtable: Jo penso i per tant jo
existeixo.
• Aquesta és la base de tot el nou pensament,
model de veritat i evidència.
• Recordeu que el jo no inclou el cos. Ara hem de
partir del jo i recuperar el món material (amb el
cos inclòs). I aquest és el problema recuperar el
món extern i les matemàtiques.
Esquema després del dubte metòdic
Jo=consciència=
cosa que pensa=
tenir idees
Món extern= cosa
extensa (3 d), el
meu cos
Idea de Déu→ existència
(Arg. Ontològic)
Omnipotència
Bondat
Les idees
• Jo=cosa pensant=cosa que té idees. (pensament=
característica del jo).
• El jo té una idea, la de Déu que se li manifesta tan clara
i distinta com el seu cogito. La seva essència implica la
seva existència (Déu=perfecció implica que si es pensa
ha de existir, si no li mancaria la perfecció de
l’existència). Com Déu és omnipotent ho ha creat tot i
com és bo no m’enganya (desapareix el geni maligne) i
recupero les matemàtiques i el món extern (ull! els
sentits sempre estaran sota el dubte i el control de la
raó).
• La realitat té tres parts diferents : Jo (part espiritual
finita), Món extern (part material), Déu (part espiritual
infinita).
Les idees
• Les idees són l’objecte immediat de la consciència
i conformen el pensament i el coneixement
(pensament cert). Jo soc una cosa que pensa i
soc en tant que penso.
• La idea té un sentit molt general; una
representació, una passió, una volició és una
idea. Tot allò del que tinc consciència. Totes les
idees són iguals en quant a actes mentals, però
diferents respecte al contingut referencial. Ex.
Idea de substància i d’accident.
Classes d’idees
• Adventícies: són les que semblen provenir de la nostra
experiència externa (sentits). Ex: cavall, cos humà
masculí, cos humà femení, sardina.
• Factícies: són les que construïm (imaginació)
combinant les altres idees. Ex: centaure, sirena de mar.
• Innates: Són les que no provenen de l’exterior ni
depenen de nosaltres, sinó que se'ns imposen per si
mateixes a la nostra raó pura. Ex. infinit, existència,
penso, jo, Déu.
Les idees innates són la base del coneixement, criteri de
veritat i certesa. El cogito és una idea innata.
Metafísica cartesiana
• Influència escolàstica. El ser i classes de ser.
• El ser és la substància.
• Substància: allò que és en si; allò que no necessita res per a
existir. En sentit general s’aplica a la substancia pensant
creada (Jo), a la substància extensa creada (naturalesa) i a la
substància pensant increada i perfecta (Déu); en sentit
estricte, però, només seria aplicable a Déu.
• Atribut: és la característica essencial d’una substància.
L’atribut és en la substància. Exemple d’atributs: l’extensió i
el pensament.
• Mode: és la característica no essencial de la substància
material són modes les qualitats primàries (magnitud,
figura, moviment).
Antropologia cartesiana
• Dualisme antropològic: l’ànima (Jo) és una substància
espiritual i el pensament és el seu atribut; el cos és una
substància material i l’extensió és el seu atribut. Dos
substàncies diferents que tenen funcionament diferent.
El problema de Descartes és la relació d’aquestes dues
realitats diferents. Com la ment controla el cos?
Descartes no va donar una resposta satisfactòria, va dir
que es comunica en una glàndula pineal i les ordres
(esperits) van per el sistema nerviós.
• Aquest problema és el principal que han de resoldre els
racionalistes posteriors (Spinoza, Leibniz)
Racionalisme. Superar el dualisme
• Malebranche: Teoria ocasionalista. Quan jo vull
moure un braç Déu el mou.
• Leibniz: Harmonia preestablerta de totes les
substàncies (monades) que estan tancades.
• Spinoza: només hi ha una substància, Déu o la
natura que té dos atributs el pensament i
l’extensió, els homes son modes d’aquesta única
realitat on l’ordre material i l'ordre espiritual són
paral·lels, car hi ha un ordre necessari i
determinat (no hi ha llibertat).
Antropologia cartesiana
Ànima
Pensament (limitat)
Voluntat (il·limitat)
Cos
Extensió
Màquina
Instints, Passions
Llibertat
C→E
Determinisme
Déu. Funció
• Juga un paper molt important en la filosofia
cartesiana.
• Intermediari entre el jo i el món extern.
• És la garantia última de la realitat del món
material, de les veritats matemàtiques i de la
mateixa veritat.
• Déu: perfecció, causa de tot, substància
espiritual infinita.
Déu. Demostració
• Argument ontològic. Si tinc la idea de Déu he
d’admetre la seva existència.
• Causa de la idea de Déu (perfecció, infinit)
que tinc. Si tinc la idea de Déu (perfecció) he
d’admetre que jo no soc la causa d’aquesta
idea , car una cosa imperfecta no pot ser la
causa de quelcom perfecte, per tant, ha de ser
quelcom perfecte qui la ha posada.
Món extern: món mecànic
• El cossos materials, l’univers físic s’ha
d’entendre com una màquina dissenyada de
forma matemàtica, on la matèria i la
geometria es confon (res més cal atendre les
qualitats objectives quantificables).
• Món físic que s’explica amb la causa eficient,
segons un model determinista.
Moral provisional
• Mentre no arribava l’ètica definitiva Descartes
va proposar aquestes màximes morals de
conducta.
– Moderació: evitar els extrems.
– Constància: si prens una decisió porta-la a terme.
– Autodomini: adaptat a la realitat i no al revés.

More Related Content

What's hot (20)

Filosofia Racionalisme, Empirisme, Descartes I Spinoza By Masok
Filosofia   Racionalisme, Empirisme, Descartes I Spinoza   By MasokFilosofia   Racionalisme, Empirisme, Descartes I Spinoza   By Masok
Filosofia Racionalisme, Empirisme, Descartes I Spinoza By Masok
 
Esquema meditacions i-v__c._prieto_
Esquema meditacions i-v__c._prieto_Esquema meditacions i-v__c._prieto_
Esquema meditacions i-v__c._prieto_
 
Hume principis coneixement
Hume principis coneixementHume principis coneixement
Hume principis coneixement
 
6_Descartes
6_Descartes6_Descartes
6_Descartes
 
Descartes i el cogito
Descartes i el cogitoDescartes i el cogito
Descartes i el cogito
 
Lockeconeixement
LockeconeixementLockeconeixement
Lockeconeixement
 
René descartes
René descartesRené descartes
René descartes
 
Descartes i l árgument ontològic.
Descartes i l árgument ontològic.Descartes i l árgument ontològic.
Descartes i l árgument ontològic.
 
Resum de-descartes-apunts-de-classe
Resum de-descartes-apunts-de-classeResum de-descartes-apunts-de-classe
Resum de-descartes-apunts-de-classe
 
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
 
René descartes (1596 1650)
René descartes (1596 1650)René descartes (1596 1650)
René descartes (1596 1650)
 
Ex
ExEx
Ex
 
La ciència i el seu mètode
La ciència i el seu mètodeLa ciència i el seu mètode
La ciència i el seu mètode
 
Ren Descartes 1201825406385127 4
Ren Descartes 1201825406385127 4Ren Descartes 1201825406385127 4
Ren Descartes 1201825406385127 4
 
Descartes i el mètode
Descartes i el mètodeDescartes i el mètode
Descartes i el mètode
 
Unitat 7. descartes
Unitat 7. descartesUnitat 7. descartes
Unitat 7. descartes
 
Fedó, Aproximació A La Teoria PlatòNia De LàNima
Fedó, Aproximació A La Teoria PlatòNia De LàNimaFedó, Aproximació A La Teoria PlatòNia De LàNima
Fedó, Aproximació A La Teoria PlatòNia De LàNima
 
René descartes
René descartesRené descartes
René descartes
 
Descartes
DescartesDescartes
Descartes
 
Descartes10[1]
Descartes10[1]Descartes10[1]
Descartes10[1]
 

Similar to Racionalisme+ teoria descartes

Molt bona presentació
Molt bona presentacióMolt bona presentació
Molt bona presentacióHomeformiga
 
El pensament filosòfic del racionalista Descartes
El pensament filosòfic del racionalista DescartesEl pensament filosòfic del racionalista Descartes
El pensament filosòfic del racionalista DescartesManuelMorilloMiranda
 
René Descartes
René DescartesRené Descartes
René Descartesjcalzamora
 
Filosofia Racionalisme, Empirisme, Descartes I Spinoza By Masok
Filosofia   Racionalisme, Empirisme, Descartes I Spinoza   By MasokFilosofia   Racionalisme, Empirisme, Descartes I Spinoza   By Masok
Filosofia Racionalisme, Empirisme, Descartes I Spinoza By MasokBru Ribera
 
René descartes (1596 1650)
René descartes (1596 1650)René descartes (1596 1650)
René descartes (1596 1650)jcalzamora
 
Teoria De Les Idees
Teoria De Les IdeesTeoria De Les Idees
Teoria De Les IdeesUIB
 
Tema 3 Plató 2. Teoria de les Idees
Tema 3  Plató  2. Teoria de les IdeesTema 3  Plató  2. Teoria de les Idees
Tema 3 Plató 2. Teoria de les IdeesJesús Gómez
 
Descartes
DescartesDescartes
DescartesJaume
 
Hume. Critica de les idees metafísiques
Hume. Critica de les idees metafísiquesHume. Critica de les idees metafísiques
Hume. Critica de les idees metafísiquesDaniel Fernández
 
La racionalitat Teòrica
La racionalitat TeòricaLa racionalitat Teòrica
La racionalitat TeòricaRafa Garcerán
 
Unitat 3 La Filosofia D AristòTil
Unitat 3  La Filosofia D AristòTilUnitat 3  La Filosofia D AristòTil
Unitat 3 La Filosofia D AristòTiltomasggm
 
Les preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofiaLes preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofiaGuidacardona
 

Similar to Racionalisme+ teoria descartes (20)

Molt bona presentació
Molt bona presentacióMolt bona presentació
Molt bona presentació
 
El pensament filosòfic del racionalista Descartes
El pensament filosòfic del racionalista DescartesEl pensament filosòfic del racionalista Descartes
El pensament filosòfic del racionalista Descartes
 
René Descartes
René DescartesRené Descartes
René Descartes
 
Filosofia Racionalisme, Empirisme, Descartes I Spinoza By Masok
Filosofia   Racionalisme, Empirisme, Descartes I Spinoza   By MasokFilosofia   Racionalisme, Empirisme, Descartes I Spinoza   By Masok
Filosofia Racionalisme, Empirisme, Descartes I Spinoza By Masok
 
René Descartes
René DescartesRené Descartes
René Descartes
 
Hume Coneixement
Hume ConeixementHume Coneixement
Hume Coneixement
 
Immanuel Kant
Immanuel KantImmanuel Kant
Immanuel Kant
 
René descartes (1596 1650)
René descartes (1596 1650)René descartes (1596 1650)
René descartes (1596 1650)
 
Descartes
DescartesDescartes
Descartes
 
Teoria De Les Idees
Teoria De Les IdeesTeoria De Les Idees
Teoria De Les Idees
 
Descartes
DescartesDescartes
Descartes
 
Presentació Hume
Presentació HumePresentació Hume
Presentació Hume
 
Racionalisme T+S
Racionalisme T+SRacionalisme T+S
Racionalisme T+S
 
Unitat 2 (2)
Unitat 2 (2)Unitat 2 (2)
Unitat 2 (2)
 
Tema 3 Plató 2. Teoria de les Idees
Tema 3  Plató  2. Teoria de les IdeesTema 3  Plató  2. Teoria de les Idees
Tema 3 Plató 2. Teoria de les Idees
 
Descartes
DescartesDescartes
Descartes
 
Hume. Critica de les idees metafísiques
Hume. Critica de les idees metafísiquesHume. Critica de les idees metafísiques
Hume. Critica de les idees metafísiques
 
La racionalitat Teòrica
La racionalitat TeòricaLa racionalitat Teòrica
La racionalitat Teòrica
 
Unitat 3 La Filosofia D AristòTil
Unitat 3  La Filosofia D AristòTilUnitat 3  La Filosofia D AristòTil
Unitat 3 La Filosofia D AristòTil
 
Les preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofiaLes preguntes fonamentals de la filosofia
Les preguntes fonamentals de la filosofia
 

Recently uploaded

4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola AmetllersSuperAdmin9
 
Teoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docx
Teoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docxTeoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docx
Teoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docxfatima537654
 
1- Presentació Marc Cortés Gestió digital i Negoci 14 març 2024.pdf
1- Presentació Marc Cortés Gestió digital i Negoci 14 març 2024.pdf1- Presentació Marc Cortés Gestió digital i Negoci 14 març 2024.pdf
1- Presentació Marc Cortés Gestió digital i Negoci 14 març 2024.pdfEmpresa i Emprenedoria Granollers
 
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"calaix2ie
 
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...Lasilviatecno
 

Recently uploaded (8)

4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
 
Teoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docx
Teoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docxTeoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docx
Teoria opos del tema 1,2,3,4,5, primària.docx
 
1- Presentació Marc Cortés Gestió digital i Negoci 14 març 2024.pdf
1- Presentació Marc Cortés Gestió digital i Negoci 14 març 2024.pdf1- Presentació Marc Cortés Gestió digital i Negoci 14 març 2024.pdf
1- Presentació Marc Cortés Gestió digital i Negoci 14 març 2024.pdf
 
3- ACCIÓ-Transformació digital Granollers_14.03.2024.pdf
3- ACCIÓ-Transformació digital Granollers_14.03.2024.pdf3- ACCIÓ-Transformació digital Granollers_14.03.2024.pdf
3- ACCIÓ-Transformació digital Granollers_14.03.2024.pdf
 
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
 
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
 
Concurs literari Sant Jordi 2024 .pdf
Concurs literari Sant Jordi 2024    .pdfConcurs literari Sant Jordi 2024    .pdf
Concurs literari Sant Jordi 2024 .pdf
 
Peça amb leds i controlador extern amb microfon
Peça amb leds i controlador extern amb microfonPeça amb leds i controlador extern amb microfon
Peça amb leds i controlador extern amb microfon
 

Racionalisme+ teoria descartes

  • 1. Racionalisme • Corrent filosòfica que es produeix a l’Europa continental a l’època moderna. • Plantejament epistemològic davant la crisi del coneixement. (Impacte de la R. Científica). • Descartes és el seu fundador i màxim representant. • Defensa que la raó pot arribar a un grau alt de coneixement. Els sentits es veuen com secundaris, quan no com a un obstacle. • La matemàtica és la ciència referent. La raó copia el mètode deductiu, a partir d’uns principis evidents es dedueix tot. • Representants: Descartes, Spinoza, Leibniz
  • 2. Descartes (1596-1650) francès • Biografia: – Educació escolàstica (La Flèche) – Consciència d’errors dels pensadors anteriors (filosofia i ciència), un paradigma cau (Aristòtil). – Res més la matemàtica sembla un saber segur. – Ajudant de camp de les guerres dels 30 anys. – Paris- Holanda – Suècia – Va tenir molt d’èxit la seva obra. – Físic, matemàtic i filòsof.
  • 3. Bibliografia • Regles per a la direcció de l’esperit (1628) • Discurs del mètode (1637) • Meditacions metafísiques (1640) • Principis de la filosofia (1644) • Tractat de les passions (1649)
  • 4. Claus per entendre a Descartes • Pare de la filosofia moderna. La filosofia posterior, tant el racionalisme com l’empirisme el segueixen, és el referent. • Admirador de Galileu, el triomf de la nova ciència és gràcies a les matemàtiques. • La revolució científica significa, alhora, que la raó pot equivocar-se (durant 20 segles s’ha pensat una ciència física errònia) però, alhora, pot trobar la veritat (Galileu). • La por a l’error marcarà la nova filosofia, s’ha de revisar tot el coneixement, i fonamentar-lo. La nova filosofia és una epistemologia.
  • 5. • Revisar el saber → analitzar com coneixem • Conèixer ≈ tenir idees, tractar amb idees, agrupar-les i separar-les i això ho fa la facultat de la raó. • La raó és la facultat essencial de la consciència humana. • Evitar l’error → Controlar la raó →Mètode • Mètode ajuda la raó i aquest s’inspira en les matemàtiques, úniques ciències que no són qüestionades.
  • 6. Unitat del saber • Només hi ha una manera de conèixer, el saber és únic, la raó és la mateixa per a tota classe de coneixement (teòric-pràctic, social-natural). • Una manera de conèixer→ Una raó→ Un mètode • Cal descobrir com coneixem, com funciona la raó per trobar el mètode més apropiat. • Dues formes de conèixer: – Intuïció: intuïció intel·lectual d’una idea simple. – Deducció: relació o connexió entre idees. (idees complexes). • Simple= idea se'm manifesta a l’enteniment de forma clara (no confús) i distinta (es diferencia de la resta).
  • 7. Mètode • Únic i universal per a totes les ciències. L’aplicarem a tot els sabers, i així l'edifici del saber, a partir d’ara serà segur. Els sabers anteriors no valem, cal revisar-ho tot. (saber=arbre, metafísica=arrels, altres ciències tronc i branques). • No només ordena, sinó que inventa. • La realitat es descobreix al subjecte (consciència)a través mètode que fa l’ordre del pensament de les coses, no de les coses mateixes. • Guia i impedeix l’error a la raó. • Substitueix la lògica clàssica (sil·logística).
  • 8. Mètode • Evidència: sols acceptem allò evident, és a dir, allò indubtable que s’imposa de forma clara i distinta; això es la idea simple que causa la certesa. • L’anàlisi: descompondre el problema fins arribar als elements simples. • La síntesi: anar de les idees simples a les complexes de forma gradual i ordenada, i suposar, fins i tot, un ordre entre els que no es precedeixen naturalment. • L’enumeració: fer enumeracions i revisions generals de l’operació per tenir la màxima seguretat.
  • 9. Recerca del primer principi • Cerquem el primer principi (metafísic, arrel de l’arbre), base de tot saber posterior. • Apliquem el mètode per trobar-lo, recordeu que cerquem una idea EVIDENT (1ª regla), és a dir, INDUBTABLE. Per això dubtem de tot (dubte metòdic) i allò que superi el dubte serà la primera veritat i a partir d’aquesta veritat deduirem tot (3ªregla).
  • 10. Dubte metòdic 1. Fal·làcia dels sentits. Tota idea procedent dels sentits no pot ser base de res, car els sentits, al menys, algun cop ens enganyen. 2. Negació de les coses externes. L’argument de la dificultat de distingir la vigília del somni. 3. Invalidar les veritats matemàtiques. L’argument del Geni Maligne. En definitiva sembla que no hi ha cap veritat que dubto de tot......però si dubto
  • 11. Primera veritat: cogito • Si dubto és indubtable que dubto, és a dir, que penso, i si penso soc alguna cosa que pensa, car això és evident i indubtable: Jo penso i per tant jo existeixo. • Aquesta és la base de tot el nou pensament, model de veritat i evidència. • Recordeu que el jo no inclou el cos. Ara hem de partir del jo i recuperar el món material (amb el cos inclòs). I aquest és el problema recuperar el món extern i les matemàtiques.
  • 12. Esquema després del dubte metòdic Jo=consciència= cosa que pensa= tenir idees Món extern= cosa extensa (3 d), el meu cos Idea de Déu→ existència (Arg. Ontològic) Omnipotència Bondat
  • 13. Les idees • Jo=cosa pensant=cosa que té idees. (pensament= característica del jo). • El jo té una idea, la de Déu que se li manifesta tan clara i distinta com el seu cogito. La seva essència implica la seva existència (Déu=perfecció implica que si es pensa ha de existir, si no li mancaria la perfecció de l’existència). Com Déu és omnipotent ho ha creat tot i com és bo no m’enganya (desapareix el geni maligne) i recupero les matemàtiques i el món extern (ull! els sentits sempre estaran sota el dubte i el control de la raó). • La realitat té tres parts diferents : Jo (part espiritual finita), Món extern (part material), Déu (part espiritual infinita).
  • 14. Les idees • Les idees són l’objecte immediat de la consciència i conformen el pensament i el coneixement (pensament cert). Jo soc una cosa que pensa i soc en tant que penso. • La idea té un sentit molt general; una representació, una passió, una volició és una idea. Tot allò del que tinc consciència. Totes les idees són iguals en quant a actes mentals, però diferents respecte al contingut referencial. Ex. Idea de substància i d’accident.
  • 15. Classes d’idees • Adventícies: són les que semblen provenir de la nostra experiència externa (sentits). Ex: cavall, cos humà masculí, cos humà femení, sardina. • Factícies: són les que construïm (imaginació) combinant les altres idees. Ex: centaure, sirena de mar. • Innates: Són les que no provenen de l’exterior ni depenen de nosaltres, sinó que se'ns imposen per si mateixes a la nostra raó pura. Ex. infinit, existència, penso, jo, Déu. Les idees innates són la base del coneixement, criteri de veritat i certesa. El cogito és una idea innata.
  • 16. Metafísica cartesiana • Influència escolàstica. El ser i classes de ser. • El ser és la substància. • Substància: allò que és en si; allò que no necessita res per a existir. En sentit general s’aplica a la substancia pensant creada (Jo), a la substància extensa creada (naturalesa) i a la substància pensant increada i perfecta (Déu); en sentit estricte, però, només seria aplicable a Déu. • Atribut: és la característica essencial d’una substància. L’atribut és en la substància. Exemple d’atributs: l’extensió i el pensament. • Mode: és la característica no essencial de la substància material són modes les qualitats primàries (magnitud, figura, moviment).
  • 17. Antropologia cartesiana • Dualisme antropològic: l’ànima (Jo) és una substància espiritual i el pensament és el seu atribut; el cos és una substància material i l’extensió és el seu atribut. Dos substàncies diferents que tenen funcionament diferent. El problema de Descartes és la relació d’aquestes dues realitats diferents. Com la ment controla el cos? Descartes no va donar una resposta satisfactòria, va dir que es comunica en una glàndula pineal i les ordres (esperits) van per el sistema nerviós. • Aquest problema és el principal que han de resoldre els racionalistes posteriors (Spinoza, Leibniz)
  • 18. Racionalisme. Superar el dualisme • Malebranche: Teoria ocasionalista. Quan jo vull moure un braç Déu el mou. • Leibniz: Harmonia preestablerta de totes les substàncies (monades) que estan tancades. • Spinoza: només hi ha una substància, Déu o la natura que té dos atributs el pensament i l’extensió, els homes son modes d’aquesta única realitat on l’ordre material i l'ordre espiritual són paral·lels, car hi ha un ordre necessari i determinat (no hi ha llibertat).
  • 19. Antropologia cartesiana Ànima Pensament (limitat) Voluntat (il·limitat) Cos Extensió Màquina Instints, Passions Llibertat C→E Determinisme
  • 20. Déu. Funció • Juga un paper molt important en la filosofia cartesiana. • Intermediari entre el jo i el món extern. • És la garantia última de la realitat del món material, de les veritats matemàtiques i de la mateixa veritat. • Déu: perfecció, causa de tot, substància espiritual infinita.
  • 21. Déu. Demostració • Argument ontològic. Si tinc la idea de Déu he d’admetre la seva existència. • Causa de la idea de Déu (perfecció, infinit) que tinc. Si tinc la idea de Déu (perfecció) he d’admetre que jo no soc la causa d’aquesta idea , car una cosa imperfecta no pot ser la causa de quelcom perfecte, per tant, ha de ser quelcom perfecte qui la ha posada.
  • 22. Món extern: món mecànic • El cossos materials, l’univers físic s’ha d’entendre com una màquina dissenyada de forma matemàtica, on la matèria i la geometria es confon (res més cal atendre les qualitats objectives quantificables). • Món físic que s’explica amb la causa eficient, segons un model determinista.
  • 23. Moral provisional • Mentre no arribava l’ètica definitiva Descartes va proposar aquestes màximes morals de conducta. – Moderació: evitar els extrems. – Constància: si prens una decisió porta-la a terme. – Autodomini: adaptat a la realitat i no al revés.