Anàlisi de la novel·la Josafat, de Prudenci Bertrana

2. MODERNISME (1890-1910)
• SIGNIFICAT DEL TERME
• ARRELS SOCIALS
• CONCEPTE D’ART:
• REGENERACIONISTES
• ESTETICISTES
• NARRATIVA MODERNISTA:
• EL BOOM DE LA NOVEL·LA
• LA NOVEL·LA RURAL

3. PRUDENCI BERTRANA (1867-1941)
Primers
anys
Comarques gironines (Tordera, L’Esparra, Girona)
Propietaris rurals d’ideologia carlina
Formació (trajectòria típica):
• Batxillerat a Girona
• Enginyeria industrial a Barcelona (voluntat paterna, 1any)
• Llotja: afecció per la pintura
Estius a l’Esparra:
• Via d’evasió dels problemes familiars en contacte amb la natura.
• Formació dels trets bàsics del seu caràcter.
• Influències en la literatura:
• imatges paisatgístiques
• records d’homes singulars
• parla viva i no contaminada
• afecció per la cacera
• passió per la natura.
Família:
• Mor la mare
• Pare aventurer, amb molts plets
• Pèrdua de propietats

4. Altres
dades
biogràfiques
• Casat amb Neus Salazar
• Fills:
• Dues filles de seguida
• Més tard, un fill i una altra filla
• Només Aurora sobreviu
• De jove, vida plàcida d’hereu rural
• Ruïna familiar:
• Necessitat econòmica
• Col·laboracions i direccions en revistes i diaris
• Classes de dibuix i pintura per completar el sou
• Trasllat a Barcelona (mai li agradà la ciutat)
• Mort del fill:
• Profunda depressió
• Abandonament de la feina
• Sentiment de desarrelament
• Viu de la generositat dels amics
• Reconeixement en els darrers anys:
• Jo! Memòries d’un metge filòsof (premi Creixells)
• President dels Jocs florals de Barcelona
• Guerra civil: Fuig de Barcelona; entre Vilada i Sant Pere Pescador

5. Activitat
artística
Pintura:
• Acadèmia a Girona
• Considerat entre els joves pintors renovadors
• Home migpartit:
• Subjecte a feines degradants (retrats, sobretot de morts)
• Aspirant a l’ideal artístic (llibertat i independència)
• Abandonament:
• Profund sentit de l’autocrítica
• Manca de formació
Literatura:
• Via de sortida a la seva desesperació
• Inicis:
• Novel·la sentimental (Violeta, inèdita)
• Col·laboració revista “Vida” (confessional i conservadora, poc còmode):
• Cometaris sobre art
• Proses poètiques, contes (La guineu, premiat a Olot)
• Contacte amb “Enderroch”, grup rival a “Vida”:
• Xavier Montsalvatge, Carles Rahola, Miquel de Palol...
• Renovació de la vida cultural gironina: Jocs florals
• Relació amb Rusiñol
• Superació dels plantejaments sentimentals: Tard, Crisàlides

6. Proses i
contes
Difícil delimitació
• L’oreneta, Els tres reis, Tard (premiat a Arenys de Mar), Crisàlides
• Proses bàrbares (consagració)
• La lloca de la vídua, Els herois, Proses bàrbares, Els herois, El meu amic Pellini, L’ós
benemèrit i altres bèsties, L’home de la gorra peluda (infantil), Una nit de nuvis al bosc,
Atzars d’un aprenentatge
Novel·les Violeta, Josafat (1906), Nàufrags, Ernestina (castellà) – Tieta Claudina, La bassa roja,
L’òrgan del diputat, El desig de pecar, Jo! Memòries d’un metge filòsof, L’hereu, El vagabund,
L’impenitent, L’illa misteriosa (en col·laboració amb sa filla)
Teatre Enyorada solitud, Les ales d’Ernestina, El comiat de Teresa, Neu de tot l’any, La dona neta,
Els atropellats, El fantasma de Montcorb (dramatització d’El fantasma de Canterville, d’Oscar
Wilde), Josep II, rei
Periodisme • Molt important quantitativament
• Lligat a les necessitats econòmiques
• Girona: “Vida”, “Lletres”, “Catalanitat”, “Ciutadania”, “El autonomista”
• Barcelona: “L’esquella de la Torratxa” i “La campana de Gràcia” (direcció, motiu per deixar
Girona), “Patitu” (pseudònim Robert Mestall), “El poble català”, “Ibèria”, “La publicitat”,
“Revista de Catalunya”, “La Veu de Catalunya”
OBRA

7. APARICIÓ DE JOSAFAT
1905: Presentació a la Festa de la Bellesa de Palafrugell:
• El jurat no el premia, segurament per qüestions morals (relació eròtica en un lloc sagrat)
• Premi Pous i Pagès (L’home bo)
1906: Publicació
3 millors novel·les modernistes: Els sots feréstecs (R. Caselles), Solitud (V. Català) i Josafat
• Escriptura poètica:
• Recursos variats
• Abundant adjectivació
• Llenguatge abrupte, rude, aspre
• Estil:
• Precisió, fidelitat
• Suggestió del lector
• Esquema argumental:
• Individu singular, desplaçat i solitari
• Sotmès a una tensió màxima sota dos pols d’atracció: bé-mal; esperit-cos; art-materialisme
• Final, la desfeta: mort, follia, fugida

8. ARGUMENT
Josafat:
• Personatge primitiu procedent de les Guilleries
• Després del fracàs al seminari (analfabet) acaba fent de campaner de Santa Maria
• Tocat per la ira i la luxúria, que esclaten quan, a través de la Pepona (amiga de la infantesa,
recordada i desitjada), coneix la Fineta (bagassa que cerca experiències sexuals violentes i
animalitzades i que veu en Josafat el tipus d’home que busca)
Relació Josafat-Fineta:
• Un parell de mesos
• Estances del campanar
• Lluita entre la inclinació religiosa i el desig carnal
Confessió per conciliar-se amb Déu:
• Idea del pecat, del sacrilegi, de la profanació de la casa de Déu...
• Convenciment de ser observat per Déu constantment
Final:
• Mort de la Fineta i llançament del cadàver sota l’efecte purificador de la pluja
• Follia de Josafat (oblida les tasques, toca el flabiol mirant les muntanyes...)

9. • Presentació del marc ambiental
• Descripció de l’entorn i dels personatges
• Desencadenament de l’acció
Capítols I, II i III
• Nus
• Erotisme Josafat i Fineta
• Lluita interna de Josafat
• Confessió
Capítols IV, V i VI
• Desenllaç
• Fi dels dos protagonistes
Capítols VII, VIII i IX
ESTRUCTURA

10. Estructura clàssica: plantejament, nus i desenllaç
Dos clímax:
• Erotisme (c. V)
• Violència (c. VIII)
Estructura cíclica i tancada:
• Josafat toca el flabiol mentre contempla les muntanyes del seu poble, el record de l’adolescència, el somni.
• Reintegració en la natura en un estat d’estupidització.

11. TEMPS HISTÒRIC
• SENSE REFERÈNCIES EXPLÍCITES
• IMPLÍCITAMENT, A INICIS DEL SEGLE XX:
Pàg. Fragment
10 obrerisme sols un vianant, amb brusa blava, féu el seu camí, sense ni tan sols llevar-se la
boina que portava. […] l’home irreverent […] digué que ell no es descobria més
que pel seu capitost i per la imatge sacrosanta de la República.
10 anticlericalisme el present segle, tan abundós en mofes anticlericals.
11 símbol
revolucionari
podien ocasionar un conflicte: raons amb la justícia, escàndols, que sempre són
aprofitables per als periòdics avançats.
13 símbol
revolucionari
mentre a fora la gran gentada l’esperava per esquarterar-lo, tot cantant la
Marsellesa.
24 partits liberals passava grans estones imaginant-se un atac col·lectiu i formidable de tots els
ateus, lliurepensadors, republicans i heretges, que ell confonia en un mateix odi.

12. TEMPS NARRATIU
Capítol Temps transcorregut
I “Aquest home es deia Josafat. (pàg. 36)
II “Un dia...” (pàg. 14)
III “Passaren dies. Una tarda...”
IV “Quan les dues bagasses desaparegueren de nou... (pàg. 56)
V “Quatre dies passaren...” (pàg. 65)
VI “Les relacions d’en Josafat i la Fineta duraren mitja primavera.” (pàg. 72)
VII “La Fineta... I tornà a pujar la rampa de Santa Maria... (pàg. 87)
VIII “...set hores.” (pàg. 96) “I fou allà a les dotze...” (pàg. 98)
IX “Après del toc d’oració...” (pàg. 101) “L’endemà, a primera hora... (pàg. 110)
*PRUDENCI BERTRANA, JOSAFAT, Educació 62

13. ESPAI
Funcions
Descripció dels llocs
Creació de l’ambient
Influència sobre els personatges

14. Dominis de
Josafat
Món aïllat de l’exterior:
• Realitat intuïda a la qual el personatge no vol o no pot enfrontar-se.
• Deformada a través del record, l’enyor i el somni.
• Exclusivitat:
• Defensat amb gelosia de la invasió exterior.
• Normal per a ell i espantós per als altres.
Descripció de
l’espai
• Personificació
• Recreació constant de detalls ambientals.
• Progressió amb què es coneixen els diferents llocs.
• Característiques bàsiques que suggereixen inhospitalitat:
• Foscor i fredor, caràcter petri de l’edificació.
• Construcció basta.
• Espais laberíntics.
• Jocs dels sentits en la creació de l’ambient:
• Silenci en contrast amb els sorolls que suggereixen misteri i por.
• Foscor que contrasta amb les llums.
• Olors desagradables.
• Necessitat del tacte per a orientar-se.
Caràcter sagrat • Se sobreposa a l’ambient material.
• A través dels objectes de culte i de les imatges, que són personificats.
• Confluència d’elements cristians amb d’altres de supersticiosos i pagans:
• Creus de palma.
• Potes d’esparver.
Ambientació • Propícia al desenvolupament d’una acció sacrílega i bestial.

15. • ADJECTIUS D’AMBIENTACIÓ:
• GRANDÀRIA
• INHOSPITALITAT
• FREDOR
• FRESCOR
• DEIXADESA
• AFECTACIÓ EN ELS PERSONATGES:
• ONCLE DE PEPONA
• PEPONA
• FINETA
• JOSAFAT
Foscor Llum

16. RECORREGUT DE JOSAFAT
Planta de la
catedral

17. Recorregut
exterior

18. Recorregut
interior

19. PERSONATGES
Josafat: gran complexitat
• Molts detalls
• Descripció física lligada a la descripció del caràcter.
• Caràcter:
• Deduït a través de la narració dels fets.
• Suma fets del passat.
• Comparació o confrontació amb altres
personatges.
• Elements ideològics.
• Relació amb l’espai.
• Animalització constant.
• Alienació mental.

20. Josafat: nom d’origen hebreu que significa Déu jutja
Aparença
física
• Adjectivació poc objectiva.
• Descripció detallada a l’inici de la novel·la.
• Predomini de la corpulència, la duresa i la força.
• Personatge bast associat a comportaments animals i inquietants:
• Camina encorbat.
• Moviments en caminar.
• Grandària.
• Sol estar arraulit prop del braser o mig ajagut al banc.
• Més que parlar, gruny.
• Comparança gens casual amb un orangutan.
• Lligada a l’aspecte sexual: “mascle poderós” que desprèn “sentors d’home”.
Anàlisi
psicològica
• Asocial: rebutja i recela del contacte amb la gent.
• Desconfiat i gelós del seu món privat.
• Frustrat; es martiritza amb el record de:
• La rialla burleta de Pepona al poble.
• Les burles dels companys de seminari.
• Les burles dels actuals capellans.
• Reacciona tancant-se:
• Considerant els altres com els seus enemics, terribles, inabastables...
• Cega submissió o violència.
• La resta són dolents: des de dalt del campanar se sent inabordable i els veu fàcilment eliminables.

21. Josafat
Comunicació • Pràcticament no parla.
• Quan ho fa es mostra eixut i dur, accentuat per la dialectalització del llenguatge.
• Es comunica a través de sons, de mirades, de gests...
Espiritualitat • Religiositat fanàtica:
• Factor clau en la història personal.
• Primitivisme i simplicitat.
• Presència d’objectes de valor supersticiós (religiosos i pagans).
• Respecte i temor al quadre del Pare Etern, que anuncia turments infernals.
• Reaccions violentes en defensa dels costums religiosos.
• Ambients religiosos:
• Escenari on transcorre la major part de la vida de Josafat.
• Constitueixen el món de Josafat, el seu únic refugi.
• Hi entrà amb una reacció personal poc pensada: sense consultar-ho amb ningú, fugí de casa i
entrà al seminari, sense pensar que era analfabet.
• Es familiaritza amb aquest món de forma progressiva:
• Treu la pols de les imatges.
• Taral·leja els goigs de Santa Magdalena mentre treballa.

22. Josafat
Humanitat
biològica
• Turmenta Josafat.
• Apassionament que afecta totes les seves accions.
• La ira i la luxúria, passions que intenta conciliar amb la religió:
• Ira: justificada perquè l’exerceix damunt dels enemics de l’església.
• Luxúria: crea una teoria al seu favor, l’existència d’un tipus de dona amb qui es pot pecar.
Vessant
tendra
• Aspecte ingenu i innocent.
• Es manifesta en el record:
• Felicitat utòpica.
• Lluny de l’ambient en què està reclòs.
• En plena naturalesa.
• Al costat de Pepona i la seva adolescència.
• Imatge inassolible que tradueix la música del flabiol.
• Nova font de turment, ja que és un desig no realitzat.
Sotmès i
dominant
• Sense personalitat pròpia.
• Amb voluntat feble.
• Psíquicament anormal.
• Incapaç de controlar els seus instints.
• Submissió als preceptes religiosos o a la Fineta.
Alliberament • La follia.
• Premonició en el seu predecessor.

23. Pepona i Fineta
Noms Pepona:
• Vulgar i despectiu
• Nom pagesívol
Fineta:
• Diminutiu i delicat
• Nom ciutadà
• Polisèmic: Josefina – fi (adjectiu)
Sembla que els noms haurien de ser a l’inrevés. Bertrana remarca la falsedat de les aparences?
Presentació Pepona:
• Boca grossa.
• Sense maquillar.
Fineta:
• Diminutiu i delicat
• Nom ciutadà
Des de l’inici:
• Trets diferenciats.
• Però també elements de coincidència:
• Van vestides de forma similar.
• Es comporten provocativament.

24. Pepona
• Més humana que la Fineta.
• Se sent incòmoda en els espais tètrics.
• S’espanta de Josafat.
Procedència • Ambient natural
• Món simple, sense els refinaments de la gent de ciutat.
Aspecte • Sanitós.
• Madura i esplèndida.
Efecte en
Josafat
• Malgrat ser prostituta, segueix tenint alguna cosa d’ideal per al campaner.
• Forma part del món utòpic.

25. Fineta
• Bertrana es recrea molt en la descripció d’aquest personatge.
• Ja definit des del capítol III, no presenta canvis al llarg d ela novel·la.
• Important, més que per ella mateixa, per la reacció que provoca en el campaner.
Procedència • Ciutat.
• Més perversió i refinament (sexualitat).
Aspecte • Malaltissa.
• Baixeta i feble.
Efecte en
Josafat
• Desperta en ell la luxúria.
• Li roba la voluntat.
Trets
significatius
• Bertrana hi introdueix la paraula foc, de valor satànic.
• Animalització: gosseta, hiena...
• Aspecte nerviós:
• Atracció magnètica: electritza Josafat.
• Esgarrifances magnètiques en la seva nuca.
• Fredors catalèptiques.
• Bot epilèptic
• Tossuderia.
• Habilitat professional: seductora, manyaga, enganya Josafat.
• Nimfomania i masoquisme: la seva insaciabilitat eròtica la porta a buscar experiències aberrants.
• Necessita Josafat per trobar l’extrem plaer que busca i que la mena a la mort.

26. Vici Virtut Pepona Fineta
Josafat Els altres

27. MITES I SÍMBOLS

28. • Apuleu (segle II) inicia la recreació d'aquestes històries del cicle animal-nuvi amb la
narració en llatí Eros i Psique
• Madame Leprince de Beaumont, inspirant-se en un conte de Madame Villeneuve
d'uns anys abans, publicà La Bella i la Bèstia (1756).
• Perrault (1786) va fer-ne una reedició.
La bella i
la bèstia
• Referències als sagraments.
• El Sant sopar.
• La imatge de Déu.
• Elements d’ambientació.
Simbologi
a religiosa
• L’Arcàdia: regió de l’antiga Grècia amb connotacions paradisíaques
• El mite de Bacus: (Dionís). Déu relacionat amb el gaudi.Mitologia

29. Símbols
Puntuals • Gat negre quan Josafat volta amb el cadàver de Fineta a coll.
Constants • El flabiol.
• Els esparvers.
• L’aigua purificadora.
• La imatge del Pare Etern.
Ambientals • Toc de les campanes.
• Vivificació de l’espai.
• Personificació de les imatges.
• Contrapesos del rellotge i escala de caragol.
Animals • Aplicats als personatges.

30. Símbols
Flabiol • Instrument pastoril. Juntament amb el gos, és la companyia del pastor.
• Tradició grecollatina: ambient bucòlic, vida idíl·lica de comunió amb la natura.
• Evoca placidesa, harmonia, innocència.
• Producte artesanal del primitivisme humà.
• Capacitat d’entendrir el personatge (natura, infantesa...)
• Oposició a l’engabiament de Josafat.
• Relació amb Pan: paganitza personatge i natura, en contrast amb la ciutat i la religió.
• Aparició (estructura cíclica, tancada i significativa):
• C. I: 2 cops, la del final és fonamental.
• C. IV: 1 esment circumstancial, poc significatiu.
• C. IX: 2 cops, la del final és fonamental.
Esparvers • Aus de presa i de mal averany.
• Superstició de les potes d’esparver penjades a les portes del campanar.
• Presència en la cúpula de l’església quan la Fineta hi entra per primera vegada.
• Suggerida quan es repeteix l’escena al capítol V.
• La llosa dels esparvers, amb restes d’ocells sacrificats:
• Lloc d’un ritual.
• Part d’un edifici religiós.
• Similitud amb un altar.
• Capellans desmitificats que veuen vi al seu voltant (paròdia d’una missa).
• Darrer capítol: Josafat entra a l’església després d’acompanyar el Viàtic i “un refrec estrany, com
d’ales monstruoses, li apaga el llum.”

31. Símbols
Aigua • Element purificació.
• Cultures mítiques.
• Cultura cristiana:
• Baptisme.
• Element d’iniciació i d’introducció en una comunitat.
• Novel·la:
• A l’inici adverteix el lector:
• “l’especial efluvi que només es despèn de l’aigua beneita”
• Descripció de la capella baptismal.
• Descripció d’un quadre de Sant Joan Baptisme.
• Confessió de Josafat: “es renta dels pecats”.
• Pluja final:
• Allibera Josafat del seu malson.
• Purifica Josafat i Fineta.
• Avís natural que mostra al campaner la solució dels seus problemes: llançar el cos de la
Fineta per la torrentera perquè l’aigua caigui com un baptisme sobre la seva carn nua.
• Vent i pluja: auxili de les forces bones de les quals procedeix Josafat?

32. ESTIL NARRATIUDESCRIPCIONS
NARRACIÓ DIRECTA I NARRACIÓ INDIRECTA
PREMONICIONS
RECURSOS ESTILÍSTICS
PARLA COL·LOQUIAL
PERSONIFICACIÓ D’OBJECTES
ANIMALITZACIÓ DELS PERSONATGES

33. Tècniques narratives
Alternança
narració i
descripció
• No es dediquen capítols sencers a la descripció de llocs i/o personatges.
• Creació d’un ambient obsessiu.
• Alternança lògica, sense talls (C. I).
• De vegades la interrelació és puntual, però efectista.
Brevetat • Esforç de contenció.
• Selecció i significació dels elements.
Salts
temporals
• Quatre vegades al llarg de la novel·la.
• Sense coincidir amb el final del capítol:
• C. III: indica un canvi d’escenari.
• C. V i VI: trencament narratiu que crea efecte de suspens i deixa pas a la imaginació del lector.
• C. IX: narrador més interessat per les reaccions de la gent que busca Josafat que pel propi
campaner.
Espai • Descripció progressiva: es coneix paral·lelament al personatge.
• Segueix el mateix procés que un visitant: el lector es converteix en un espectador actiu (càmera
subjectiva)
• Descripcions aparellades a la narració dels fets.
• Detallisme: destaca objectes, formes i colors.
• Subjectivisme: crea impressions i sensacions.

34. Llenguatge
Efectista • Col·laboració en la creació ambiental: tenebror i fredor
Precisió • Camps semàntics de la religió, el ritual, l’erotisme...
Petri • Vocabulari relacionat amb la pedra.
• Fonèticament dur, profusió de sons vibrants: relleu, enderrocament, juntures de carreus...
Diàlegs • Escassos.
• Trets dialectals i vulgars.
• To agressiu, dur, feréstec.
Adjectivació • Molt abundant.
• Caràcter qualificador, precís i sonor.
• Valoració subjectiva i moral.
Verbs • Metafòrics o accentuadors d’un efecte.
Comparació • Molt usada.
To • Dur, agressiu, creador de misteri.
• Poètic en referència als estats d’ànim i els moments d’evasió onírics relacionats amb el flabiol.
• Solemne en les referències bíbliques i els rituals religiosos.

35. INTERPRETACIÓ
Tema • Destrucció de l’individu, incapaç de superar la lluita que en ell exerceixen les forces còsmiques
bàsiques del Bé i del Mal.
• Bé: dogma religiós
• Mal: el diable representat per la Fineta.
Josafat • La Fineta n’anul·la voluntat, però la personalitat del campaner ve condicionada pel magisteri
eclesiàstic.
• Les forces de lluita són extraordinàriament superiors a ell, cosa que n’assenyala la destrucció.
• Anhela una vida afectiva i sexual normal, però...
• Topa amb entrebancs morals i psicològics, derivats de la seva personalitat conflictiva, de la seva
frustració, del seu aïllament, del seu primitivisme...
• Autorepressió dels instints (social).
Vies de
sortida
• L’adaptació: impossible en Josafat, que es tanca en el seu món i rebutja la resta.
• La follia: precedida del somni, l’enyor d’una felicitat impossible
Altres • Contrast natura – ciutat.
• Contrast passat – present.

36. BIBLIOGRAFIA
FARRÉS, PERE: Josafat, de Prudenci Bertrana. Quaderns de navegació, 4, Les naus de la Galera.
NAVARRO, JOSEP: Pròleg a Josafat, Biblioteca didàctica de literatura catalana.
NADAL, MARTA: Lectures de COU, 1994-1995.
CASTELLANOS, JORDI: Història de la literatura catalana V. 8. Editorial Ariel
SOLDEVILA, LLORENÇ: Història de la literatura catalana. Avui
SALA, TONI: Josafat, Educació 62