NI LOMCE, ni LEC ni retallades

FEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DE CGT DE CATALUNYA

Ni LOMCE,
ni LEC,
ni retallades

La LOMCE és:
1. Neoliberal, com la LEC, però pitjor: (diapositives 3 a 20)
* Amb diferents mentides argumentals
* Mesures semblants, però agreujades:
-Ampliació de concerts
-Gestió privada dels centres públics amb el model d’autonomia britànic
que augmenta les desigualtats, professionalitza les direccions
deixant en les seves mans al professorat -a qui responsabilitza de la poca
qualitat de l’educació- i l’entrada de sponsors als centres públics
* L’afegit del model alemany pro-empresarial de la FP dual
2. Amb una recentralització ideològica reaccionària: (diapositives 21 a 33)
* Currículum centralitzat reduït al “bàsic”
* Menyspreu de les llengües cooficials i prohibició expressa de la immersió
* Pes de l’Església Catòlica
3. I en temps de crisi... els diners públics han d’anar a pagar el deute : (diapositives 33-44)
* Sistema educatiu segregador, amb revàlides i itineraris.
* Les famílies reduïdes a usuàries
* Que aprofiti les retallades als nostres sous i condicions laborals.
* Ser barata: una reforma low cost amb ERO a la Secundària.
* Reduir la inversió pública educativa. per a poder pagar el deute als bancs

Ni LOMCE, ni LEC ni retallades! (diapo. 42)
Federació d’Ensenyament de CGT

1. LOMCE és neoliberal, com la LEC, però pitjor
Mentides argumentals diferents:
- LEC: portar totes les escoles a l’excel·lència, copiant la concertada -que deien era
l’excel·lència-
-LOMCE: reduir el fracàs i aconseguir més alumnes d’excel·lència

Mesures iguals, agreujades a la LOMCE:
- Ampliar concerts
- Aplicar el model britànic segregador
i elitista:
- Més competitivitat i concerts
amb la pública
- Gestió privada de centres públics
- Sponsors per completar finançament públic

Amb la mateixa coartada: l’autonomia de centres que facilita la jerarquització
amb directors professionals i un professorat sotmès a la seva arbitrarietat
com responsable de la poca qualitat educativa (amb l’anunci de la reforma de la funció
docent que s'adeqüi a la LOMCE) .

La LOMCE afegeix el model alemany pro-empresarial de la FP dual.

A cap2 Federació d’Ensenyament de CGT

A la LEC es buscava, deien, l’excel·lència
de la concertada.

Vam demostrar llavors que qui més feia
pujar el nivell acadèmica de l’alumnat,
era la pública que era qui atenia als
nens i nenes amb pitjor situació
socioeconòmica (ESCS al PISA) i els
portava a un nivell superior al de
l’OCDE, i que en canvi la privada,
concertada o no, que atén als alumnes
amb més nivell econòmic no arriba a la
mitjana de l’OCDE.

Avui el Departament ho recull, malgrat
hauria d’explicar com tenint més
concerts que la mitjana espanyola, els
resultats del tram més benestant és
igual a la resta de l’estat.

a inici Cap 1

1. LOMCE és neoliberal,
com la LEC, però pitjor

A la LOMCE es diu que:

“Los principales objetivos que persigue la
reforma son reducir la tasa de abandono
temprano de la educación, mejorar los
resultados educativos de acuerdo con
criterios internacionales, tanto en la tasa
comparativa de alumnos excelentes, como
la de titulados en Educación Secundaria
Obligatoria, y mejorar la empleabilidad y
estimular el espíritu emprendedor de los
estudiantes.”



PISA 2009 analitza que hi
ha un percentatge
d’alumnes de baix nivell
socioeconòmic, que
aconsegueix més rendiment
del que correspondria, i fins
i tot arriba a l’excel·lència
–alt rendiment-.

Aquest alumnat està a la
pública, igual que els de
baix rendiment. O sigui que,
en qualsevol cas, la LOMCE
hauria de prioritzar la
pública per reduir el fracàs i
ampliar els resilients i els
d’alt rendiment.
En el seu lloc es copia el
model britànic amb menys
resilients

a inici Cap 1


LEC

En lloc de millorar la pública, tant la LEC com la LOMCE comencen per afeblir-la, tot
desviant més diners públics a la concertada nascuda amb la LODE al 1985.


Més concerts

Cincuenta y cinco. …: “Artículo 116. Conciertos.
3. (…) el concierto educativo tendrá una duración mínima de 6 años en el caso de
Educación Primaria, y de 4 años en el resto de los casos.
(Ara son 4 i 2 respectivament) Federació d’Ensenyament de CGT

* Més concerts
Cincuenta y cinco. …: “Artículo 116. Conciertos.
1.enseñanzas declaradas gratuitas (…)
6. (…) podrán concertar, con carácter preferente, los ciclos de Formación Profesional
Básica (…). Dichos conciertos tendrán carácter general. (Abans tenien carácter singular,
com els de les postobligatòries que es manté al punt 7)

La LEC fa el mateix establint la xarxa única del Servei
d’Educació de Catalunya, d’interès públic, dient que
eliminava la doble xarxa, però per contra, utilitzant-
ho, per a traspassar més diners a la concertada en
nom de l’equiparació, però respectant-li el caràcter
privat per a fixar ideari, contractar i acomiadar,
cobrar quotes “voluntàries” i fer beneficis. I ja
contemplava el concert amb tots els ensenyaments
gratuïts, i obria la porta a d’altres que es declaressin
“d’interès públic”.
També millorava concerts amb el criteri
pressupostari de “suficiència”


BENEFICIS
MITJANS
PER CENTRE
Concertada:
78.000 €/any

Privada no C:
46.000 €/any

Per tant:
* Més
concerts

Fuente: INE. Ministerio Educación. El País Federació d’Ensenyament de CGT

* Més concerts
La LOMCE crea noves línies concertades per “economia” i “demanda social”:
Cincuenta y tres…: “Artículo 109. Programación de la red de centros.
2. Las Administraciones educativas programarán la oferta educativa (…) gratuitas teniendo
en cuenta (…) el principio de economía y eficiencia en el uso de los recursos públicos, (…) la
oferta existente de centros públicos y privados concertados y la demanda social.
I com es veu més endavant, inclou els que segreguen nens i nenes.
Però com és llei marc facilita que les seves concrecions tornin a anar més lluny.

La LEC ja creava noves línies, per “disposicions pressupostàries” i al gener 2011, Rigau
ampliava concerts a Xaloc de L’Hospitalet, de l’OPUS –de les que segreguen nens i nenes-
“en funció de la demanda”, igual que en el 2010, el tripartit tancava línies de batxillerat i
centres públics, mentre mantenia i/o ampliava les línies concertades veïnes “per demanda”.

a inici Cap 1

Model britànic: Gestió privada de centres públics

El sistema britànic privatitza i segrega a
través de la gestió dels centres públics: a
partir de sponsors que completin el
finançament públic.
El paradigma són les “academies”
britàniques: finançades públicament, passen
a gestió privada amb un màxim d’un 10% de
fons de l’sponsor, que passa a determinar
currículums, directors, personal, seleccionar
alumnat segons rendiment acadèmic. (diuen
que s’ha passat de la llibertat de les famílies
de triar centre, a la de les “academy” de
triar alumnes).. I constitueixen autèntiques
cadenes de centres. Han passat de 203 en el
2010, a 2.309 en 2012. Les escoles de
primària o secundària públiques poden ser
obligades pel Departament a convertir-se en
“academy”

Model britànic:
Gestió privada de centres públics

La LOMCE manté el redactat de la LOE, que ja
havia permès les privatitzacions de E. Aguirre a
Madrid, i el seu desenvolupament a la LEC.
Primer a partir de municipalitzacions, com les
d’escoles bressol, però desprès ja per trams
obligatoris –com el M.A. Blanco de El Álamo de
Madrid, avui suprimit per haver perdut 2
vegades en el TSJ de Madrid, però recorregut per
la CCAA-.

Deixa oberta la porta d’entrada de les grans
empreses de serveis: és el cas d’Eulen –des de
serveis socio-sanitaris, a seguretat privada o
ETTs, a nivell estatal i internacional-, que ja
gestiona 50 llars d’infants senceres i serveis
diversos (des de neteja a activitats
complementàries) en al voltant de 1.000 centres
en tot l’Estat.

Model britànic: Gestió privada de centres públics

El capital-risc -private equity- ja està als sistemes educatius d’EUA, Gran Bretanya i
recentment Àsia. Aquí les porta a interessar-se per la concertada –diuen que per les
facilitats, avui convé Madrid-, en algunes universitats, i en col·legis d’elit.

Les empreses de capital-risc
Dinamia i N+1 son propietàries
dels Colegios Laude (7 centres a
l’estat espanyol i 1 a Gran
Bretanya), amb 5.300 alumnes i
una facturació anual conjunta de
40 milions d’euros).

Ara, amb les oscil·lacions dels
mercats, sembla que són més les
empreses d’aquest tipus
interessades en ficar mà en el
món educatiu.


Model britànic: concertar els públics per resultats
La LOMCE, com la LEC, aposten pel model britànic que no busca l’alt rendiment en base a alumnes
resilients, sinó en base a l’elit de classes altes, la segregació i la gestió privatitzada dels centres públics
impulsant la competitivitat entre centres –per tant també la guetització-: n o introdueixen l’oficina
de matriculació, concerten finançament amb la pública –com amb la privada-segons
projecte i resultats –Sesenta, art. 122.2-, obren la porta a sponsors a la pública –Sesenta,
art. 122.3- i donen “total” llibertat a les famílies.


Model britànic: concertar els públics per resultats
La LOMCE, però, dona un pas més fent
pública la classificació de centres
per rendiments ja a ensenyaments
obligatoris (eliminació del punt 2 de
l’art. 140 de la LOE), i afegeix:

“Cuarenta y nueve. El apartado 2 del
artículo 84 : … reconocida una
especialización curricular (…), podrán
reservar al criterio del rendimiento
académico del alumno hasta un 20% de
la puntuación asignada a las solicitudes
de admisión a enseñanzas
postobligatorias.”

La variació de resultats entre centres es
dispara i l’equitat social empitjora
substancialment.

a inici Cap 1

1. LOMCE és
neoliberal,
com la LEC,
però pitjor
La coartada de l’autonomia
És la coartada, tant de la LOMCE
com de la LEC, barrejant tots els
tipus, per a copiar els britànics.
Mitjanes
amb privada
Sesenta y uno. Se añade “Artículo concertada o
no.
122.bis. Acciones destinadas a On quasi no
fomentar la calidad (…) que deberán hi ha privada
ser competitivas, supondrán para los –GB,
Finlàndia-,
centros docentes la autonomía para su cal entendre
ejecución, tanto desde el punto de vista que són els
de la gestión de los recursos humanos públics
como de los recursos materiales y
financieros”.

a inici Cap 1

Jerarquització
Cap un cos de directors, com en el
franquisme:
•La comissió que selecciona el director queda
absolutament en mans de l’Administració, reduint
a la mínima expressió el pes de famílies i
professorat que estaran representats “en una
proporción mayor del treinta y menor del
cincuenta por ciento, (…). De estos últimos, al
• menos el cincuenta por ciento lo serán del Claustro de profesores…” (sesenta y ocho.
Art 135.2) –a la LOE era 1/3 de cada estament-
• S’elimina la prioritat dels candidats del centre que establia la LOE (Art. 135.5)
afavorint exclusivament els mèrits com a director,
• Es fa obligatori un curs previ (Art 134, 1.c) –abans era posterior a haver estat
seleccionat la primera vegada-, que, com diu “refuerza la idea de la
profesionalización de la función directiva” (l’Exposición de Motivos, VII)


Jerarquització
Selecció de professorat, fusible si baixa la qualitat:
Sesenta y uno. Se añade “Artículo 122.bis. Acciones
destinadas a fomentar la calidad (…) el director del
centro dispondrá de autonomía… para:
• Establecer requisitos y méritos específicos para los
puestos ofertados de personal funcionario docente,
así como para la ocupación de puestos en interinidad.
• Rechazar, mediante decisión motivada, la incorporación a puestos en interinidad
de personal docente procedente de las listas centralizadas.
• Cuando exista vacante y financiación adecuada y suficiente, proponer de forma
motivada el nombramiento de profesores …

Determinació de pressupostos i sponsors:
Sesenta. “Artículo 122. Recursos. 3. Los centros docentes públicos podrán obtener recursos
complementarios, previa aprobación del director,(…)

Eleva a llei marc el que deia la LEC per als PEC -i va un pas més enllà al permetre triar
alumnat en centres especialitzats-, i tanca la llei amb l’avís de que l’Estatuto de la Función
Pública Docente s’ajustarà a la LOMCE.
a inici Cap 1

FP dual:
el toc alemany per passar diners públics a les empreses En teoria seria per reduir
l’atur i l’abandonament
“Treinta y dos: Artículo 42 bis. Formación Profesional escolar. El Govern Basc va
Dual.” Desenvolupada en el Real Decreto 1529/2012, de 8 fer una experiència similar
de noviembre –junt al contracte per a la formació i amb “Ikasi eta Lan”
l’aprenentatge-, per aconseguir, entre d’altres, “la (Estudiar i Treballar) entre
coparticipación de los centros educativos y las empresas” 2008-2012 (2 promocions
(art. 28) “a través de un convenio con la empresa de 3 anys, amb un
colaboradora” (art. 31) amb “un mínimo del 33% de las finançament de 7.250€
horas de formación establecidas en el título con per alumne lliurats a
participación de la empresa”(art. 30.2) amb el seus l’empresa i cobrant els
formadors que per tant donaran matèries curriculars d’un alumnes, segons jornada a
ensenyament reglat. preu de conveni). Va
acabar de cop ja que les
Això a part dels diners a concerts de la nova FP Bàsica ja empreses, tancant i amb
assenyalats, i dels fons públics que passaven a empreses i EROs, ni així s’oferien.
sindicats amb la unificació de titulacions de FP del 2002
dels sistemes reglat, compensatori i ocupacional.

a inici Cap 1

2. Ideologia recentralitzadora i reaccionària

Com a mitjà per aconseguir tot lo anterior, la LOMCE tria:

Una recentralització amb ma de ferro per reduir –diu- costos, però
essencialment perquè ideològicament consolida el sector de la burgesia
espanyola més rància que li farà costat en el bonapartisme repressiu que li cal
a l’Estat, dins i fora de l’escola:

• Amb control absolut de currículums reduïts al “bàsic”.

• Amb menyspreu a les llengües cooficials i especialment enfrontat a que
qualsevol llengua que no sigui el castellà –en aquest cas el català- pugui ser
vehicular de l’ensenyament.

• Avançant en el pes de l'Església catòlica.

A Cap 3

2. Recentralització ideològica i reaccionària
...i sense fisures, centralitzat...

Cinco. Se añade un nuevo artículo 6.bis, dentro del capítulo III
del título preliminar,(…) “Artículo 6.bis. Distribución de
competencias.
… 2. En Educación Primaria, en ESO, y en Bachillerato,
las asignaturas se agruparán en tres bloques, (…)
a) Corresponderá a Administración General del Estado:
1º) Determinar los contenidos y el horario mínimo del bloque
de asignaturas Troncales (…) -que representaran el 50% del temps-
3º) Determinar los criterios de evaluación (…)de los bloques de asignaturas troncales
y específicas
4º) Determinar el horario máximo del bloque de asignaturas específicas –que junt a
les d’especialitat on estan les llengües cooficials, representaran l’altre 50% de
temps-



Font El Pais, 9 desembre 2012

a inici Cap 2



a inici Cap 2
Font El Pais, 9 desembre 2012 Federació d’Ensenyament de CGT

L’atac a les llengües, i en concret a la immersió, és merament ideològic: ni
pedagògica, ni de resultats cognitius ni competencials, ni tan sols en
castellà

El gràfic d’ESO és idèntic

Però diu la LOMCE: Ochenta y dos. Se añade una nueva …“Disposición adicional trigésima novena. Lengua
castellana y lengua vehicular de la enseñanza. 1. Las Administraciones educativas garantizaran el derecho de los
alumnos a recibir las enseñanzas en castellano, lengua oficial del Estado. (…)



L’atac a la immersió té conseqüències en la supervivència d’una llengua
minoritzada com el català. Comparem els resultats de vitalitat amb el
model que proposa el PP –i que a València ve imposant des del 1995, i el de
la immersió:


… però LEC no és identificable amb immersió
Amb l’Estatut de 1979 el català tornava a ensenyar-se a les escoles; i es va desenvolupar
amb la Llei 7/1983 de normalització lingüística.

La primera aplicació del Programa d'Immersió Lingüística (PIL) es dugué a terme el curs
1983-84, a dinou escoles públiques de Santa Coloma de Gramenet –seguint el model del
Quebec pel francès-. Es va estendre progressivament -amb moltes mesures molt
discutibles per part de CiU-, i a partir del curs 1992-1993 l’escola en català es va convertir
en el model d’ensenyament a tot Catalunya.

No hi havia llei catalana d’educació, sinó un marc estatal i unes competències que ho
permetien. Dins d’això, és una opció de política educativa, cap altre CCAA amb llengua
pròpia ho va fer: a Euskadi, com a València, la família tria la llengua vehicular i en funció
d’això es separen els grups (en línies o en centres), a Galiza es dona una part de matèries en
cada llengua.

L’essència radica en la definició de la llengua minoritzada com a vehicular d’ensenyament.
Per això, la LOMCE, menyspreant totes les llengües cooficials com de tercera, esborra
especialment qualsevol possibilitat d’immersió ja que defineix el castellà com la vehicular.



Per acabar-ho de reblar, i mentre la llengua vehicular no sigui el castellà i s’accepti
repartir hores en forma “raonable” amb les cooficials, ...

Ochenta y dos. “Disposición adicional trigésima novena. Lengua castellana y
lengua vehicular de la enseñanza.
d) … los padres o tutores tendrán derecho a escoger la lengua vehicular de la
enseñanza que reciban sus hijos. Cuando, como consecuencia de dicha falta de
determinación, no exista oferta docente pública o concertada en la lengua
vehicular elegida en la localidad de residencia de los alumnos, los padres o
tutores podrán optar por escolarizar a sus hijos en centros privados,
correspondiendo a la administración educativa sufragar los gastos de
escolarización. (…)

a inici Cap 2


La religió passa a ser asignatura específica (Religión, o Valores
Éticos, a elección de los padres o tutores) obligatòria
a tots els nivell de l’educació obligatòria i la seva alternativa és
avaluable –encara que no a les revàlides-,
tal com exigia la Conferència Episcopal.

Però a més en la Disposición adicional segunda se li dona
capacitat curricular al Bisbat en una matèria obligatòria,
i se li garanteix càrrega horària: 3. La determinación
del currículo (…) será competencia de las respectivas
autoridades religiosas.

4. La asignatura de Religión, así como las asignaturas
de Valores Culturales y Sociales en Educación Primaria
y de Valores Éticos en Educación Secundaria Obligatoria, tendrá (…) una carga
horaria equivalente a la carga horaria media del resto de asignaturas ofrecidas
en el bloque de asignaturas específicas.”


… però LEC no és identificable amb laïcitat

Malgrat s’afirma el caràcter laïc en el preàmbul, la
contemplava com “d’oferta obligada” pels centres i opcional
per les famílies: “El respecte del dret de mares i pares perquè
llurs fills rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord
amb llurs conviccions” (Art. 2.1. p), tal com afirmava la LOE
del PSOE a nivell estatal.

Però al no ser avaluable la seva alternativa, no es pressionava a alumnes i famílies amb
una nota fàcil per a completar currículum. Això feia que moltes classes de religió estesin
mig buides (segons el professorat de religió, aquest curs, només 1 de cada 3 alumnes a la
pública demana religió), o que no s’arribessin a completar horaris del professorat.

Això, junt a les retallades continuades, han anat ampliant les classes d’altres matèries
que dona el professorat de religió, malgrat seguir sent algú nomenat a dit pel Bisbat.


La submissió a la religió –i a les vessants més reaccionàries del gran capital, com
l’OPUS- és absoluta quan es fa explícit, contra la sentència del Tribunal
Constitucional que prohibia els concerts als centres que separin per sexe:

Cincuenta. El apartado 3 del artículo 84 queda redactado de la siguiente manera:
“3. En ningún caso habrá discriminación por razón de nacimiento, raza, sexo, religión,
opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social.
No constituye discriminación la admisión de alumnos o la organización de la enseñanza
diferenciada por sexos, (…)
En ningún caso, la elección de
la educación diferenciada
por sexos podrá implicar
para las familias, alumnos
y centros correspondientes
un trato menos favorable
ni una desventaja a la hora
de suscribir conciertos (…)”


… però la LEC també permet concertar amb
escoles que separen nens i nenes
A la LEC, ni l’educació mixta ni la coeducació són condició pel concert (Art. 205. 3 i 4),
malgrat ser un principi rector de l’ensenyament (Art.2.m.). Va ser una de les raons d’IC
per a no votar la LEC, malgrat havia votat la LOE.

Els concerts de centres que separen per sexe és anterior a la LOE i la LEC, van ser al
2001, amb Carme Laura de CiU de Consellera (Xaloc, La Vall, la Escolania de Montserrat,
Viaró, La Farga, Monclà… fins a 10).

El tripartit els va ampliar a infantil per resolució del TSJ, però per si quedaven dubtes,
davant la sentència del Constitucional prohibint-los, el Departament de Rigau es va negar
a retirar els concerts de les escoles de l’OPUS que segregaven per sexe, malgrat que, ja
estàvem ja en plenes retallades a la pública. I més enrera ja hem citat que fins i tot els hi
va augmentar línies “en funció de la demanda”

a inici Cap 2


3. ...I en temps de crisi,
en que tots els diners han d’anar a pagar el deute

Això vol dir que la LOMCE:

- Com qualsevol sistema educatiu, ha d’aportar la justificació de la reproducció de les
classes socials, només que aquest cop, en plena crisi econòmica i un atur de 6 milions de
persones, cal especialment la seva docilitat amb la “letra con sangre entra” o ara amb “la
cultura de l’esforç”, que li permeti una segregació ràpida i sense excepcions de l’alumnat
que des de ben aviat preparin per un futur de mà d’obra aturada o precària super-barata.

- Les famílies reduïdes a usuàries i excloses de qualsevol paper decisori en el centre

- Que aprofiti les retallades als nostres sous i condicions laborals, que ha anat “justificant”
per la crisi a cop de decret.

- Ser barata: una reforma low cost amb ERO a la Secundària.. per a que els diners públics
paguin el deute amb els bancs


3. ... I en temps de crisi
Segregació accelerada de les classes socials
L’OCDE 2010, forçada L’OCDE I també que cal: I el MECD afegeix “Los
per les estadístiques, recomana: “3. Administrar la elección de resultados de PISA su-
ha de reconèixer que “2. Evitar la escuela para evitar la segre- gieren que los países que
per reduir el fracàs separación gación y el aumento de las más han mejorado (…)
escolar i aconseguir temprana y desigualdades. Proporcionar ofertan el mismo plan de
titulacions de posponer la plena libertad de elección de estudios para todos los
secundària mitja, cal selección de escuela a los padres puede alumnos de 15 años,
“Evitar políticas del estudiantes resultar en segregación según invierten en preparación y
sistema que provoquen hasta la competencias académicas y desarro-llo del
el fracaso escolar y educación entornos socioeconómicos, y profesorado y apoyan a
estudiantil” i insisteix media generar mayores desigualda- los centros educativos y a
en “Eliminar los superior… “. des en los sistemas los alumnos con menores
obstáculos a nivel de educativos.” niveles de competencia.”
sistema...” MECD. PISA in focus, 2

La LOMCE La LOMCE La LOMCE dona absoluta
afegeix avança la llibertat a les famílies, amb De què els serveix dir-
3 revàlides. separació que classificació pública de ho si la LOMCE fa
pot començar centres segons resultats de
exactament el contrari?
a 2n d’ESO. les revàlides, afavorint els
guetos.
Equidad y calidad de la educación: Apoyo a estudiantes y escuelas en desventaja.
Resumen en español http://www.oecd.org/edu/preschoolandschool/49620052.pdf Federació d’Ensenyament de CGT

Amb allò de la “letra con sangre entra”, sobrecarregant
a l’alumnat amb:
Hores de classe superiors a les mitjanes -270 a primària
i 200 a secundària més que a Finlàndia-, aules
massificades… sense professorat en 15 dies si tenen
una baixa –Decret Wert-, pendents de revàlides i
itineraris…



a inici Cap 3


Famílies reduïdes a usuàries

Les famílies només per a triar “lliurament” els centres i per tant determinar la “demanda”.

Si ja era minso el paper de famílies i professorat en la pressa de decisions, ara s'elimina el
punt 2 que deia “2. La comunidad educativa participará en el gobierno de los centros a
través del Consejo Escolar” (Art. 119.2 de la LOE)

A la LEC es diu explícitament que el Consell Escolar és consultiu. La LOMCE ho fa sense dir-
ho: elimina el caràcter resolutiu que encara li quedava a la LOE a l’eliminar que pot
aprovar projectes, normes i programació general del centre. Fa una modificació només
per a treure aquesta paraula (Art. 127), qui aprova o rectifica és la direcció.

I ja hem comentat que es redueix encara més el seu paper a la selecció de director.

Com a la LOE, a la LEC i la LOMCE, l’únic paper del Claustre de professors té caire
pedagògic i curricular.

a inici Cap 3


La paguem els i les treballadores
Una jornada laboral llarga, amb una proporció
d’hores de docència també elevades, i uns sous que
podien ser bons –encara que de més hores-, però amb
les successives retallades queden als nivells d’altres
països de jornada molt més curta.

Amb la “novetat” del pagament per hores
en sustitucions, i dedicacions i sous que
tot just superen el SMI.


3. ... I en temps
de crisi

La paguem els i les treballadores

a inici Cap 3

Reforma low cost
Com els diners públics han d’anar a pagar els bancs, i la LOMCE ha de ser una eina per
reduir el pressupost educatiu, la reforma és molt barata pel Ministerio que es fa càrrec de
la fase d’implantació... I la despesa es traspassa a les CCAA en la fase de consolidació on
es preveuen alts costos.


Reforma low cost

Un ERO a Secundària

La LOGSE va possibilitar un ERO amb tota regla dins del professorat de primària, ara que el
gruix de l’augment de l’alumnat s’acosta als instituts, la LOE prepara un ERO a secundària
amb:

•La no-obligatorietat dels instituts d’ofertar
com a mínim 2 modalitats
•La ampliació de ràtios possibilitant
42 alumnes per grup
•La supressió d’oferta si no
s’omplen els grups
•La reducció de matèries...

... possibilitaran la supressió de
centenars de places, i amb elles
més acomiadaments d’interins.


Reforma low cost: ERO a Secundària

a inici Cap 3 Federació d’Ensenyament de CGT

Amb le
3. I en temps de crisi... s ret
falta de allades del 20
saber le 13
Galiza, s d’Eusk , i a
C a
... Els diners públics pels bancs s’haura atalunya i Ast di,
n úr
dels pre retallat 6.300 ies,
ssupo milion
El context es la previsió del Gobierno enviat a la altres 4 stos 2010… fa s
000 en
Comissió Europea de reduir la inversió pública en dos any lten
s!!
educació del 4,9% del PIB a 2010 al 3,9% a 2015: 10-
11.000 milions que, diuen, esperen cobriran les famílies.

És la única manera –diuen- de, entre d’altres retallades, pagar el deute públic que arribarà
al 90,5% el 2013 amb uns interessos de 38.500 milions –igual a la despesa de tots els
ministeris junts-. I a més trasllada una altre retallada a les CCAA de les qui depèn
ensenyament a l’exigir-les reduir el dèficit el doble que l’Estat.

Ni LOMCE, ni
LEC ni
retallades!
Per l’educació
pública de qualitat:
Ni concerts
ni pagament
del deute!

NI LOMCE, ni LEC ni retallades

Recommended

Recommended

More Related Content

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to NI LOMCE, ni LEC ni retallades

Similar to NI LOMCE, ni LEC ni retallades (20)

More from malcazar

More from malcazar (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (9)

NI LOMCE, ni LEC ni retallades