2. ELS NUMERALS CARDINALSELS NUMERALS CARDINALS
Els numerals cardinals
indiquen nombre
exacte i enter,
corresponent als
nombres naturals:
Exemples:
Tres porcs
Quatre colors
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
Zero
U(n), una
Dos, dues
Tres
Quatre
Cinc
Sis
Set
Vuit/huit
Nou
Deu
Onze
Dotze
Tretze
Catorze
Quinze
Setze
Disset/dèsset
Divuit/díhuit
Dinou/dènou
Vint
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
40
50
60
70
80
90
100
200
1.000
1.000.000
Vint-i-u(n), vint-i-una
Vint-i-dos, vint-i-dues
Vint-i-tres
Vint-i-quatre
Vint-i-cinc
Vint-i-sis
Vint-i-set
Vint-i-vuit/vint-i-huit
Vint-i-nou
Trenta
Trenta-u(n), trenta-una
Quaranta
Cinquanta
Seixanta
Setanta
Vuitanta/huitanta
Noranta
Cent
Dos-cents, dues centes
Mil
Un milió
3. Remarques sobre els cardinals:
Les formes u i un, corresponents a la unitat, tenen
usos diferenciats.
Precedint un substantiu usem un (Un ordinador i
tres impressores).
Usem u quan no té un valor pròpiament quantitatiu,
sinó identificatiu o de referència (El quilòmetre u de la
comarcal tres-cents vint-i-dos) o com a nom del
número 1 (L’u de copes, Ha quedat el número u de la
promoció).
Els cardinals són invariables, excepte un, dos i cent
que tenen les formes de femení una, dues, tres-
centes, quatre-centes.
4. Alguns cardinals admeten una doble forma:
vuit / huit, disset / dèsset, dinou / dènou.
Gràficament, s’usa el guionet per a separar
unitats i desenes (vint-i-tres, trenta-quatre) i
unitats de centena i centenes (dues-centes,
tres mil quatre-centes seixanta-tres).
L’article s’apostrofa seguit d’un nombre
començat per vocal, tant si s’escriu en lletra
com si usem la xifra: L’onze de desembre, L’11
de desembre.
5. ELS NUMERALS ORDINALSELS NUMERALS ORDINALS
Els ordinals indiquen ordre dins una sèrie: La tercera porta del
segon pis.
Els numerals es comporten com els adjectius de dues
terminacions i presenten variació de gènere i de nombre.
Els quatre primers ordinals presenten formes no relacionades
amb els cardinals corresponents:
Singular Plural
Masculí Femení Masculí Femení
1
2
3
4
Primer
Segon
Tercer
Quart
Primera
Segona
Tercera
Quarta
Primers
Segons
Tercers
Quarts
Primeres
Segones
Terceres
Quartes
6. La resta, s’obtenen afegint la terminació
-é / -ena a la forma del cardinal
corresponent (excepte en el cas de deu,
que té la forma desé, desena):
Singular PluralMasculí Femení Masculí Femení
5é, V
6é, VI
7é, VII
8é, VIII
9é, IX
10é, X
11é, XI
20é, XX
21é, XXI
22é, XXII
100é, C
1000é, M
Cinqué
Sisé
Seté
Vuitè/huité
Nové
Desé
Onzé
Vinté
Vint-i-uné
Vint-i-dosé
Centè
Milé
Cinquena
Sisena
Setena
Vuitena/huitena
Novena
Desena
Onzena
Vintena
Vint-i-unena
Vint-i-dosena
Centena
Milena
Cinquens
Sisens
Setens
Vuitens/huitens
Novens
Desens
Onzens
Vintens
Vint-i-unens
Vint-i-dosens
Centens
milens
Cinquenes
Sisenes
Setenes
Vuitenes/huitenes
Novenes
Desenes
Onzenes
Vintenes
Vint-i-unenes
Vint-i- dosenes
Centenes
Milenes
Singular Plural
Masculí Femení Masculí Femení
7. Remarques sobre els
ordinals:
Hi ha alguns ordinals que admeten variants cultes (o variants
de base llatina). Es tracta de quint (V), sext (VI), sèptim (VII),
octau (VIII), dècim(X), vigèsim (XX), quadragèsim (XL) i
quinquagèsim (L). En els registres formals són preferibles les
formes amb -é / -ena.
S’usa el guionet en els mateixos casos que en els numerals
cardinals: vint-i-dosé.
A partir de IV, en la llengua col·loquial no solen utilitzar-se els
ordinals, sinó que es recorre a la perífrasi «el que fa x»: el que
fa quatre, el que fa deu.
8. Sovint, i en especial a partir de l’XI, s’usen els cardinals en
comptes dels ordinals: capítol tretze, Joan vint-i-tres.
Les pàgines i els números de publicacions no s’expressen amb
l’ordinal, sinó amb el cardinal invariable: la pàgina dos de la
revista .
9. ELS NUMERALS MULTIPLICATIUS
Els multiplicatius (o múltiples) expressen el nombre de
vegades que s’augmenta una quantitat. Funcionalment
es comporten com a noms (el doble de ració) o
adjectius (una ració doble).
Els multiplicatius concorden en masculí o femení amb
el nom que acompanyen quan signifiquen «tantes
voltes més, excepte doble que és invariable»: El teu
germà té una habitació tripla que la teua.
En canvi, són únicament en masculí quan signifiquen
«format per tants elements»: la triple aliança, la
quàdruple confrontació.
10. FACTOR MULTIPLICADOR GÈNERE
MASCULÍ FEMENÍ
2
3
4
5
6
7
8
9
10
100
Doble (o duple)
Triple
Quàdruple
Quíntuple
Sèxtuple
Sètuple
Òctuple
Nònuple
Dècuple
Cèntuple
Doble (o dupla)
Tripla
Quàdrupla
Quíntupla
Sèxtuple
Sèptupla
Òctupla
Nònupla
Dècupla
Cèntupla
En la llengua parlada, els multiplicatius se solen substituir per la perífrasi
tantes voltes o vegades més: una distancia quatre voltes més llarga, un
producte deu vegades més car.
El verb que deriva del numeral quàdruple és quadruplicar, i no *quadriplicar
ni *quatriplicar.
Els parts múltiples tenen un nom específic: bessons, trigèmins, quadigèmins,
quintigèmins, però també es pot dir bessons de quatre o quatre bessons, etc.
11. ELS NUMERALS PARTITIUS
Els numerals partitius (o fraccionaris) expressen parts o fraccions
de la unitat i tenen les mateixes formes que els ordinals
(quart/quarta, cinqué/cinquena, sisé/sisena), exceptuant-ne els
casos següents:
PARTITIU SINGULAR PLURAL
MASCULÍ FEMENÍ MASCULÍ FEMENÍ
1/2
1/3
Mig
Terç
Mitja
Terça
Mitjos
Terços
Mitges
Terces
12. L’ús de xifres o lletres en elsL’ús de xifres o lletres en els
numeralsnumerals
XIFRES
Les quantitats a partir del 10.
Els números de les pàgines de llibres, documents, articles, paràgrafs de les
lleis: Ho trobaràs a l’article 25 de la pàgina 22 de la llei 2008/3.
Els segles, la numeració de reis, papes, en números romans: el segle XXI, Pere
III.
Els dies del mes, els anys (però no les dècades), l’hora, els graus, l’altitud, les
distàncies: el 25 d’abril, el 1999, les 8 del matí, les 12.30h, 37ºC, l’Everest té
8.844m., una distància de 4km.
Els horaris: obert de 8 a 14h.
Els percentatges estadístics (els decimals s’escriuen amb coma davall): el
8,5%.
13. LLETRA
Les quantitats aproximades: Hi havia més de cinc-cents
manifestants.
Les correlacions de quantitats incompletes ja que es tracta de
quantitats aproximades: Hi van assistir de tres mil a quatre mil
persones.
Els ordinals que no es refereixen a segles, reis: Celebren el seté
aniversari.
El nom de les dècades: El anys vint, els anys quaranta.
L’edat i la durada de les coses: Que es presenten les persones
de quaranta anys! La festa va durar tres dies i tres nits.
Les quantitats milió, bilió, trilió i quadrilió: Van robar un milió
d’euros.
17. • Hi ha vuit persones que fan cua per entrar al cinema.
• El primer de la fila és un xic que porta crosses.
• El tercer xic de la filera és ros i porta texans.
• Hi ha dues xiques que porten faldilles.