Una mica historia (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
Treballs edat antiga
1. La vida a l’Antic Egipte
FET PER: Laia Cifuentes i Carla Jubany
2. Situació
• Egipte està situada a l’ Àfrica septentrional.
• Al nord limita amb el mar Mediterrani, al sud amb Sudan, a l’est amb el
mar Roig i a l’oest amb Líbia.
• La capital d’Egipte actualment és El Caire, antigament la seva capital era
Tebas.
Tebas El Caire 2
4. El Riu Nil
• La civilització de l’antic Egipte, es va establir
a les ribes del gran riu Nil.
• Aquest riu, es desbordava en una estació
determinada (entre Juny i Setembre) i això
feia que els seus camps de cultiu fossin molt
fèrtils i de regadiu.
• També, era una via de comunicació ràpida
entre el nord i el sud del país.
4
6. Estacions de l’any
• El calendari oficial egipci és el primer
calendari solar que es coneix. Els
pobles de l'antiguitat mesuraven els
anys mitjançant calendaris lunars.
• El calendari oficial constava de 365
dies dividits en 12 mesos de 30 dies
cadascun, als quals afegien cinc més.
• Els anys s’agrupaven en estacions,
cadascuna de les quals constava de 4
mesos, de 3 setmanes de 10 dies Hi havia tres estacions:
cadasun. -Akit o estació de la inundació
- Peret o estació de la germinació
- Shema o estació de l’ estiu
7. Classes socials
• Moltes societats s’han
comparat amb una estructura
piramidal, però poques són tan
representatives com la egípcia.
7
8. Piràmide de les classes socials
Faraó
Nomarques,
Sacerdots,
escribes,
guerrers i visirs
Camperols, comerciants
i artesans
Esclaus
8
9. Activitats econòmiques
• La principal activitat econòmica era l’agricultura de regadiu.
• Una gran part de la població, es dedicava a les tasques agrícoles durant
l'estació de la collita, amb l'excepció de la reialesa, la noblesa i els escribes
que no hi treballaven.
9
10. • Els membres de la noblesa,
solien ser els propietaris de les
terres i havien de supervisar
totes les tasques del camp .
Els grangers, generalment
treballaven la terra dels nobles, i
se'ls pagava amb menjar, roba i
refugi. Els cultius més
importants eren els de
blat, la fruita i les
verdures, encara que
també es dedicaven a la
ramaderia, criant boví,
ovelles i cabres.
10
12. CASES DEL CAMPEROLS
• Les cases dels pobles estaven totes
apinyades i per això, a vegades
formaven petits i estrets carrers.
• Els camperols vivien amb les seves
famílies , en senzilles cases fetes de
tova. Les toves estaven fetes amb
una barreja de fang , palla , sorra i
aigua. Aquests materials es posaven
dins d’uns motlles de fusta i un cop
plens, es deixaven assecar al sol.
13. CASES DELS RICS
• Les cases dels més rics , nobles i
funcionaris eren més grans.
Constaven de:
- una sala central.
- habitacions separades.
- zona pel servei domèstic.
- un gran pati, normalment amb jardí i
un bonic estany amb peixos.
14. LES CIUTATS
• També a Egipte, existien grans ciutats
en les que vivien el faraons, els
nobles, els sacerdots els funcionaris i
a més a més, els comerciants , els
soldats i els artesans.
• Les ciutats més famoses van ser:
Memfis, Tebes, Al:Almarna, Edfu, i
d’altres.
• Les cases de la ciutat acostumaven a
estar fetes de tova.
15. JEROGLÍFICS
• A Egipte, l’escriptura va sorgir fa uns
cinc mil anys. El mot jeroglífic
significa “escriptura dels déus”.
• Els egipcis cobrien amb dibuixos i
símbols les parets dels temples i de
les tombes. Els Grecs pensaven que
eren formes sagrades.
• Els escrits es podien fer damunt de
paper, pedra, fang…i solien parlar
dels faraons i del les grans
conquestes.
16. VESTIMENTA
• Els egipcis duien vestits lleugers i
frescos confeccionats normalment
amb tela fina de lli sense tenyir i
lligada una mica al cos.
• Les dones portaven un vestit molt
simple i en forma de tub. Es posaven
perruques, joies molt maques i es
maquillaven la cara molt bé.
• Els homes duien faldilles ,curtes o
llargues i mocadors al cap. També es
pintaven amb una línia molt marcada
els ulls .
17. ALIMENTACIÓ
• Els egipcis s’alimentaven d’allò que
cultivaven, és a dir, cereals amb els
que feien coques, hortalisses,
verdures i fruites.
• Se sap que ja feien cervesa i que era
una beguda molt consumida.
• En l’Antic Egipte els agradava menjar
i beure. Menjaven verdures,fruita i el
peix que pescaven del riu Nil. Bevien
cervesa i vi, i el pa era l’aliment bàsic.
Per endolcir els aliments hi posaven
mel.
18. EL TEMPS DE LLEURE
• Els antics egipcis aprofitaven el seu
temps lliure per divertir-se. Tenien
diferents tipus de joguines i els
agradava molt jugar a l’aire lliure,a
causa del clima càlid d’Egipte. També
jugaven a enginyosos jocs de taula,
com els escacs.
• Els nens més petits de casa, no
havien de treballar fins que no eren
adults,i podien sortir a jugar a fora:
amb pilotes fetes de lli, baldufes i el
cavalls de fusta. Els nens també
aprofitaven el Nil per poder fer jocs
aquàtics.
19. La cura del cos
• Els Antics egipcis eren molt curosos i
responsables en temes d’estètica i
salut: utilitzaven desodorants,
pastilles per a l’alè i perfums.
• Les dones comptaven amb diversos
tipus de productes naturals per a
cuidar la seva pell i combatre les
arrugues, al mateix temps que
evitaven exposar-se al sol i no sortien
al carrer sense maquillatge.
• El més comú era banyar-se el riu Nil i
aprofitar així l’aigua per poder
rentar-se
20. FET PER:
Marina Tintó i Alba Zapico
L’ ART EGIPCI
L’ art egipci té les següents característiques:
Generalment tenia caràcter simbòlic, funerari o
religiós.
És una cultura tancada, sense influències
externes.
Determinat per la monarquia i la religió, en
alguns casos.
21. Els egipcis tenien el costum
de detallar molt bé el seu
art.
El que pretenien
transmetre era tota la
informació que es pogués
treure de la pintura.
21
22. L’ escultura egípcia era hieràtica, cerimoniosa i
solemne. Es feien estàtues de faraons i déus.
Les escultures es feien:
L’ ull, el tors, la cara,
les cames i els peus de front.
22
23. Monuments
PIRÀMIDES:
Estaven construïdes per protegir el cos del faraó
quan moria.
Van construir portes de granit i falsos passadissos
per evitar que els lladres que anessin en busca del
ornaments i coses de valor les robessin.
Van ser uns especialistes en el treball arquitectònic.
23
24. TEMPLES:
El temple és la “casa del déu”.
És un lloc secret i només el faraó, els sacerdots i
algun estatus de la societat tenen accés a ell, allà
poden dir-hi les pregàries i fer-hi les ofrenes.
24
25. RELIGIÓ EGÍPCIA
Els egipcis eren politeistes, creien en uns centenars de
déus.
Els egipcis adoraven els seus déus i els veneraven cada
dia.
Uns dels déus més importants van ser:
25
26. Ra, el déu del Sol
El déu Ra es presenta en tres
formes: la d'escarabat que
simboliza el Sol naixent, la del Sol
del migdia i la d'un vell recolzat
en un bastó en representació del
Sol de l'ocàs, era el creador
suprem.
Es distinguia pel disc solar del seu
cap.
26
27. Anubis, déu funerari
És el déu que acudeix a emportar-se als morts cap a
l'altre vida.
27
28. Osiris, déu de la ressussitació
Es creia que el riu
Nil era la seva
guarida per això,
el seu símbol és
una barca.
28
29. Horus, déu de l’iniciador de la civilització
egípcia
El déu Horus es representava com a falcó o com a
home de cap de falcó.
Portava una corona doble.
29
30. Isis, la Gran Maga
Estava representada
per un jeroglífic que
portava sobre el cap.
Va ser considerada
“Gran maga”, “Gran
deessa mare” i
“Reina del déus”.
30
31. L’altre vida
L’ altre vida era coneguda com
un lloc de descans, del qual
sabien poques coses.
Ells creien que per entrar al
món dels difunts, l’esperit Ka,
havia de fer proves terribles i
havien de ser examinades totes
les seves accions.
31
32. Rituals i tradició funeraria
Els antics egipcis seguien una elaborada sèrie de
rituals funeraris que consideraven necessaris per
assegurar-se de la immortalitat després de la mort.
Aquests rituals i protocols, incloïen la momificació, la
pronunciació d’encanteris màgics i la inclusió
d’objectes molt específics a les tombes.
32
35. Polis
• És un lloc important per reunir-se en nivell
polític i per negocis.
• Les ciutats eren lliures i s’autogovernaven
• Les cases no eren gaire
grans, eren senzilles i
amb finestres petites.
Imatge d’una antiga polis.
36. Cases de les polis
Les cases eren senzilles i més petites que les
actuals.
Eren construïdes
d’argila o de pedra
amb un sostre
de teules.
Imatge d’una casa grega
37. Organització social
• Es distribuïen en
quatre grups
socials: ciutadans,
familiars dels
ciutadans, metecs i
esclaus.
Piràmide social
38. • Els ciutadans podien gaudir de tots els
drets lliures.
• Els metecs eren grecs nascuts en altres
ciutats. Eren considerats estrangers i no
tenien cap dret polític.
• Els esclaus no tenien cap dret. Servien a
una persona o família rica.
39. Democràcia
• La paraula democràcia significa el govern
del poble.
• El poble escull els representants perquè els
governin.
• Va aparèixer a l’antiga
Grècia al segle VI.
• Actualment aquesta forma
de govern encara s’utilitza
en molts països.
Mà d’una persona votant a les eleccions
41. ACTIVITATS ECONÒMIQUES
Grècia tenia l’economia més avançada d’aquella època. La
base del comerç grec era l’agricultura, ja que un 80% de la
població es dedicava a aquest sector. Degut al clima sec i
dur els grecs van desenvolupar el conreu de la vinya i de la
olivera. En els seus inicis els grecs no tenien gaire
desenvolupada la ramaderia, després van aprendre a criar
cabres i ovelles, amb les quals van poder aconseguir carn, llet
i llana. A part d’aquests els grangers també criaven animals
més petits com conills, gallines... Els grecs eren grans
comerciants marítims i van arribar a dominar tot el
Mediterrani. Van construir grans colònies i ports a l’estranger
com Empúries.
41
42. L’ALIMENTACIÓ
•Cereals
Els grecs s’alimentaven principalment de cereals, i amb ells feien pa i
altres productes derivats de la farina. Menjaven pa de blat, que
reservaven per a les festivitats, però també s’alimentaven de tortons fets
amb ordi. Aquestes eren més populars ja que eren més barats. L’art de fer
pa era típic de les dones.
Els grecs ja coneixien el llevat i van inventar el forn de pa.
42
43. •Animals
Els grecs complementaven la seva dieta amb productes que procedien
d’animals. Com, per exemple, carns, peix, llet; amb la qual elaboraven
productes làctics com el iogurt, un dels seus postres típics.
43
44. • Fruites i verdures
També s’alimentaven d’aliments extrets de la natura, com
fruites i verdures. Aquests aliments, però, eren més cars i
se solien menjar secs, que era més econòmic. Amb les olives
feien oli que a part d’utilitzar-se per a cuinar també
s’utilitzava per a la cura del cos i per il·luminar.
44
45. LA ROBA I LA CURA DEL COS
La roba grega estava feta de llanes de colors vius. La gent rica comprava
sedes orientals. Les dones portaven els cabells llargs i recollits en monyos i
s'adornaven amb joies i penjolls. Els homes adults portaven una túnica, el
qitón i un mantell, el himaton i els seus fills portaven la mateixa túnica que
ells, però mes curta per poder córrer amb més facilitat, igual que els obrers.
També utilitzaven l’oli com a rehidratant natural per la pell.
45
46. TEMPS LLIURE
•Els nens
La informació sobre aquest tema s’ha pogut saber al veure les joguines
que els pares enterraven a les tombes dels seus fills. Els nois d’aquella
època jugaven al carrer amb joguines, com, per exemple, baldufes, aros,
cometes, carrets o nines fetes de terracota o fusta, que, fins i tot, algunes
tenien extremitats articulades. També jugaven a les bales, a lluita, a fet i
amagar,…
46
47. •Els adults
Els adults jugaven a daus i a la “morra”. També jugaven a una espècie de joc
de taula en que s’utilitzaven pedretes com fitxes, però no se saben les
normes d’aquest joc. Els atletes també s’entrenaven per un event molt
especial: els jocs olímpics.
47
48. •Els Jocs Olímpics
Cada 4 anys a la ciutat d’Olímpia, on es deia que hi habitaven els déus, es
celebrava un esdeveniment que encara avui es continua fent: les
olimpíades.
Durant els dies que duraven estaven prohibides les guerres i les armes.
En algunes proves els atletes participaven coberts amb oli i despullats.
Als jocs olímpics hi anava gent de tota Grècia a l’estadi hi cabien uns 20.000
espectadors; però les dones i els esclaus hi tenien prohibit tan participar
com veure-les i si infringien aquesta llei se’ls condemnava a mort.
48
50. IDIOMA
A l’antiga Grècia no existia un llenguatge propi a tots els pobles grecs, sinó
que existien diverses variants del Grec.
Tots els idiomes eren comprensibles entre ells, però hi havia diferencies de
gramàtica i de pronunciació.
50
53. a) Característiques
• L’art grec té dues característiques:
• Arquitectura: La practicaven els homes grecs.
L’arquitectura tenia l’arquitectura arquitravada
que estava basada en línies verticals i horitzontals.
Havien construït molts tipus d’edificis, els temples,
teatres, monuments funeraris que estaven fets de
pedra i marbre.
• Escultura: La practicaven els homes grecs. Els
materials més basics eren el bronze i el marbre, però
també utilitzaven pedres, fusta, or i marfil.
Construïen el cos humà.
53
54. Teatre
• Els grecs eren molt aficionats al teatre i per a això
el van construir.
54
55. Temple
• El temple era l’habitatge del déu: tenia
principalment la funció de guardar les estàtues
dels déus.
55
56. Hipòdrom
• Es van construir per celebrar curses de cavalls,
tant de carros.
56
57. Acròpoli d’Atenes
• És l'acròpoli grega més important. L'Acròpoli era,
literalment, la “ciutat alta” i estava present a la
majoria de ciutats gregues, amb una doble funció:
defensar i era els principals llocs de culte.
57
58. Pintures
• la pintura de l’antiga Grècia ha desaparegut.
Queden mostres realitzats sobre taules de fusta,
làpides sepulcrals, pintures murals, edificis
i mosaics, realitzats amb diferent tècnica però les
composicions s’assemblen.
58
59. Escultures
• L'escultura grega reflecteix idees de la
civilització grega. Creaven figures humanes, amb
homes de cos atlètic. Els materials més utilitzats
són el marbre, el bronze i les criselefantines
(estàtues d'or i d'ivori). Posteriorment, l'escultura i
la pintura han representat una forma ideal, ja sigui
d'innocència, l'obertura o la puresa.
És una representació d’un atleta,
fent llançament de disc.
59
61. • Característiques
• La religió dels grecs era politeista. Els déus els
consideraven immortals i amb poders excepcionals,
que podien utilitzar per a protegir o castigar la
humanitat.
• Els déus s’assemblaven físicament els humans.
• Els grecs no tenien cap llibre sagrat.
61
62. B) creences gregues
Els grecs creien en molts: déus com els déus del
olimp,herois,monstres i éssers fabulosos.
Els déus de l’Olimp
Els déus de Grècia vivien al mont Olimp, en el nord de
Grècia.
• Els principals déus eren Zeus, el Pare de la família,
Hera, la seva esposa, Posidó i Hestia, germans de
Zeus. Llavors hi havia una sèrie de déus no tan
importants, Atenea, Demèter, els bessons Àrtemis i
Apol·lo, Ares, Afrodita i Hermes. Cada déu tenia unes
característiques:
62
74. Art funerari
• Els grecs creien que podien evitar els seus càstigs
amb flors i ofrenes. Les persones que s’apropaven
havien de ser purificats. La purificació era un acte
necessari precedent per apropar-se a els déus
grecs. després els cremaven amb foc la figura
essencial per el sacrifici. Les ofrenes eren flors.
74
77. LLEGENDA I HISTÒRIA
• Segons la llegenda diu que Roma va ser fundada per els germans Ròmul i
Rem, fills de Sílvia filla de Numitor. El Déu Mart va raptar a Sílvia, deixant-
la embarassada, Numitor va deixar els fills al riu Tíber els va amamantar
una lloba, fins que un pastor els va adoptar com a fills propis.
77
78. GRUPS SOCIALS I ELS ESCLAUS
• Patricis: eren homes adinerats que es dedicaven a la política.
• Équites: La classe comercial rica.
• Plebeus: la gent treballadora.
• Els esclaus que eren propietat d’una persona, treballaven a les mines, al
camp, al servei domèstic o eren gladiadors als amfiteatres.
• Els ciutadans eren els únics que podien votar a les eleccions i podien ser
escollits governants.
• No podien votar:
Dones
Nens i nenes
Esclaus
78
81. LES CASES
• Les Insules (insulaes): cases dels pobres.
• Eren pisos de lloguer, es construïen al voltant de un pati interior.
• Tenien balcons i finestres
• Normalment no disposaven de conduccions d' aigua.
• Domus: cases dels rics.
• Constatava d’un sol pis o màxim dos.
• Tenia poques finestres, la claror entrava per el pati interior (atri) i pel
peristil.
81
83. • Les vil·les: cases dels més rics.
• Les vil·les estaven a les afores de les ciutats.
• Parausus agrícoles(estables i graners)
• Per activitats artesanes(forn i ferreria)
• Els habitatges dels esclaus que eren els que feien totes les feines del
camp.
83
84. CARRERS
• Al costat dels grans espais públics, la ciutat és travessada per un laberint
de carrerons empedrats i estrets: Pompeya, Lluro i Íbers
• Estaven col·locats paral·lels i perpendicularment.
84
85. CIUTATS
• Eren els centre de l’imperi, es van fundar nombroses ciutats
romanes.
• Hi havia una plaça central a la que tenia lloc la vida política,
social i cultural s’anomenava fòrum estava porticat i tenia: un
capitoli un arc de triomf un mercat i la cúria
• Termes, teatres, fons, clavegueres, circs, amfiteatres i
aqüeductes.
• Pompeya, Tarraco i Galia.
85
88. ECONOMIA
Gran part de la economia romana es basava en el treball dels esclaus. Tots els
plebeus treballaven en l’ agricultura i la ramaderia. Una classe social més amunt hi
havia els artesans. També destacava molt el comerç marítim i per caravanes.
També, gràcies a les colònies aconseguien matèries primes i fabricaven productes
manufacturats.
Els impostos: es necessitava cobrar impostos per mantenir l’exèrcit i els alts
e
funcionaris.
El cobrament d’impostos el feia un enviat especial de l’emperador o dels prefectes.
88
89. ALIMENTACIÓ
L’imperi romà no podria haver sigut tan extens com va ser i no hauria pogut alimentar als seus
60 milions d’habitants si no fos per l’agricultura.
La economia romana es basava en l’agricultura i la ramaderia. Cultivaven:
• Blat,ordi,avena,arròs,olives,raïm,nous,pomes,prunes,cireres,albercocs,
• peres,pastanagues, enciam,cols,pèsols,raves i naps.
Treien la carn que menjaven d’aquests animals:
• Vaques,porcs,cabres,pollastres,coloms i oques.
Feien servir aquests animals per treballar:
• Bous,vaques,cavalls,ases,mules,camells i gossos.
89
90. VESTIMENTA
La forma de vestir dels romans no s’assembla gens a la d’ara. La roba era apropiada pel
càlid clima. Estava molt de moda portar túnica, tot i que la gent rica portava toga. La roba
per treballar era més senzilla. Es lligaven un mocador a la cintura com a calçotets; Les
dones es lligaven un mocador al pit.
Tots portaven sandàlies.
La roba de treball: els treballadors vestien normalment amb una túnica tot i que alguns van
començar a portar pantalons curts. Anaven enganxats al cos i s’estrenyien en les turmells.
Els agricultors portaven una capa de llana.
Pentinat: al principi de Roma es solien portar pentinats senzills com un simple monyo. Més
tard es van posar de moda pentinats més elaborats. Els homes elegants portaven el
cabell tapant-se el front i a vegades se l’arrissaven. Fins al segle ll de Crist la majoria
s’afaitaven. A partir d’això es a posar de moda la barba.
Una dona elegant: a les dones els hi agradava portar joies. Per maquillar-se feien servir creta
per una pell blanca, ocre per donar color a les galtes i els llavis i sutge per enfosquir les
celles.
90
91. TEMPS DE LLEURE
Només es romans més rics es podien permetre viatjar. Els romans no tan rics
acostumaven a anar a les termes, als circs,als teatres i als amfiteatres.
Els nens tenien joguines com figuretes de cera o taulells de joc.
Els nens: des de nadons acostumaven a jugar amb joguines com sonalls i animals
que feien sorolls. Les figuretes eren molt populars. També eren aficionats als
jocs de taula.
Els jocs preferits dels nens més grans eren les bales i un joc que consistia en
aconseguir que un cèrcol rodés colpejant-lo amb un simple bastó.
Amfiteatres: la diversió preferida de la gent era anar als amfiteatres per veure
lluites a mort.
En elles, homes entrenats, anomenats gladiadors lluitaven entre ells. Solien ser
esclaus capturats a la guerra. També solien fer caceres amb feres. Els que no
respectaven la religió eren obligats a lluitar contra animals salvatges.
Carreres de carros: Molta gent presenciava les carreres amb gran entusiasme.
Dites carreres eren molt perilloses i s’apostava sobre el resultat. Cada equip era
un color i s’anomenava vermells, blancs, blaus i verds.
91
92. Les termes: era el lloc per relaxar-se, per parlar, tractar de negocis,reunir-se amb els
amics, jugar o menjar alguna cosa.
92
93. PROCÉS DE ROMANITZACIÓ
És el procés mitjançant el qual la cultura romana es va implementar sobre les
cultures no romanes durant el període romà. Això va comportar la desaparició
de la cultura.
Durant el llarg dels anys la romanització es va anar ampliant, no va ser un
procés implantat ni cosa d’un temps, va ser el resultat de la llarga expansió de
l’Imperi per els diferents territoris.
Les creences, lleis, i idioma romà (el llatí) es van anar expandint a mesura que
el poder de l’Imperi es feia tangent als llocs conquerits per Roma.
Les llances es deien pilums.
93
97. Característiques generals de l’art
romà
• Els romans són uns constructors excel·lents.
• Els romans no tenien pensadors ni artistes com els
grecs.
• Tipus: Religiós (temples), obres públiques (ponts,
aqüeductes, calçades), vida pública i administració
(fòrum, cúria), oci (teatre, amfiteatre, circ, termes),
commemoratiu (arc de triomf).
97
98. Alguns edificis arquitectònics
• Arc de triomf: L’arc de triomf és l’entrada
solemne i apateosica a Roma d’un general
victoriós.
98
101. Termes
• Tots els pobles romans tenien termes.
• A Roma com a mínim n’hi havia cent.
• La gent no només es banyaven i nedaven
sinó que també eren centres esportius.
101
102. Temples
• Panteó: el panteó és un temple dedicat a
tot els déus, és l’edifici més hermós que
queda a l’antiga roma. Va ser contruït per
l’emperador Adriano. Era la major cúpula
del món fins el segle XX.
102
103. • Verges Vestals: Vesta és la germana de Juno,
estava associada amb la prosperitat de l’estat
Romà
103
104. Escultures
• Totes les escultures romanes es basen en
diferents materials com: el marbre i el bronze.
• Eren escultures amb realisme de persones.
• Amb detalls precisos.
104
105. Pintures de l’època
• La primera pintura romana era
essencialment abstracte semblava que
derivava de les pintures emprades en els
temples grecs.
105
106. • La segona pintura s’ anomenava estil
arquitectònic hi ha efectes òptics amb
simulacions d’elements arquitectònics
com columnes finestres etc.
106
107. • La tercera pintura s’anomena igual que el
segon ja que té un diferent estil: més lluires i
ornementants. Tenien diferents colors.
107
108. • Preferència pintura mural i mosaic.
• Realisme.
• Temes mitològics, quotidians o paisatgístics.
• Tenien una funció decorativa.
110. Introducció
• Els romans van imitar les llegendes i van fer els seus
déus molt semblants els déus Grecs.
• Els romans feien aprendre tots els déus i cultes els
pobles que conquerien.
• Personificaven els seus déus
• Eren vint-i-dos déus
110
111. Alguns Déus
• Júpiter: déu del llamp i de la
tempesta.
• Mart: déu protector de les collites i
de la guerra.
111
112. • Quirí: déu protector dels ciutadans
• Vesta: deessa que personificava el foc de la
llar.
112
113. • Janus: es representava en dues coses, que
simbolitzen el passat i el futur per poder
decidir el present.
• Pels romans a família era molt important.
113
114. Creences
• Els romans creuen en centenars de divinitats i deixaven que
els pobles conquerits conservessin les seves creences.
114
115. Rituals i la tradició funerària
• Casa:
La família es reuneix al voltant de la llar i prop d’un
altar per honorar els déus domèstics.
• El cap de la família diposita pastissos de mel, vi i
flors davant de l’altar o bé llançar flames de la llar a
la part de l’àpat destinada als déus.
115
116. Adopció del cristianisme
• Els romans van començar amb el cristianisme al
mateix temps que l’imperi romà
• El cristianisme tenia cada cop més creients.
116
118. ON VIVIEN?
• Els ibers vivien el sud est de la
Península Ibèrica, al litoral
mediterrani i a les illes Balears; entre
els segles VI-VII a.C, fa més de 2.000
anys. Van sorgir a partir de la mescla
dels antics habitants de la zona amb
noves tribus vingudes del centre
d’Europa. Van rebre molta influència
d’altres grans cultures, com ara la
grega o la fenícia, amb les quals van
tenir relacions comercials.
La part taronja és on
vivien els ibers
118
119. ELS POBLATS I LES CASES
• Els ibers vivien en poblats emmurallats en
tribus o grups dalt de turons i a prop de
rius per defensar-se dels enemics. Al
voltant hi havia conreus i hi feien pasturar
els ramats, també practicaven l’agricul-
tura, la ramaderia, el comerç i la pesca.
• Les cases eren quadrades i no gaire grans.
Eren fetes de pedra, fusta i adob, que era
una barreja de fang i palla. Acostumaven
ha tenir un sola planta i hi havia un màxim
de tres plantes, inclosa la cuina i a sota
s’excavaven magatzems o sitges subterrà-
nies.
119
120. RESTES DE POBLATS
• A Catalunya s’han trobat restes dels
pobles on vivien el ibers:
• El poblat Ibèric d’Ullastret, a l’Empordà, encara
conserva part de les muralles i a l’interior del
recinte encara si poden veure restes
d’habitatges,cisternes,magatzems de gra i
temples.
• Calafell es troba situat al voltant del puig de
Sant Andreu, un turó a prop.
120
121. GRUPS SOCIALS
• En l’època dels ibers existien diferents grups socials segons la seva monarquia
política:
REIS
SOLDATS,
NOBLES I
SACERCOTS
ARTESANS
CAMPEROLS
ESCLAUS
121
122. REIS
• Els més importants de l’estructura social van ser els reis que
tenien la funció de governar tot el seu poblat. Això se sap gràcies a
les monedes ibers trobades.
REIS
122
123. SOLDATS, NOBLES I SACERDOTS
• Després hi havien alguns que es dedicaven; a la carta guerrera, els
nobles i els sacerdots eren els que comptaven amb més prestigi i poder.
Soldats, nobles i
sacerdots
124. ARTESANS
• Per sota d’aquets grups dominants hi havia els artesans,
especialitzats en el seu treball.
ARTESANS
124
125. CAMPEROLS
• També hi ha la gran massa de camperols, que treballaven als camps.
CAMPEROLS
125
126. ESCLAUS
• I per últim, l'esclavitud, que tot i ser present, sembla que no era gaire
important.
ESCLAUS
126
127. QUINES ACTIVITATS ECONÒMIQUES
EXISTIEN?
• Existien moltes activitats econòmiques, les que destacaven en aquella
època són aquestes:
El comerç
• Els ibers comerciaven amb gent de diferents poblats que estaven
instal·lats a l’interior de les comarques.
Es distingien dos tipus de comerç: en la península ibèrica a través de les
colònies en contacte amb l’orient i el que tenien lloc amb els indígenes.
127
128. El bescanvi
• Al principi feien els tractes bescanviant altres productes; però més tard
a la fi del segle III a.C es van començar a inventar els denaris que eren
les seves monedes.
128
129. Caça i pesca
• La pesca formava part del component alimentari. El més important
era la indústria de saló del peix.
• La caça també era una activitat component de la seva alimentació.
Gràcies a ell podien menjar carn.
129
130. Agricultura i ramaderia
• L’agricultura servia per cultivar • La ramaderia servia per
aliments com per exemple: el domesticar i cuidar
blat, la vinya, l’olivera.... animals com les ovelles,
Aquets productes eren coneguts les cabres i les vaques.
i apreciats arreu de la
mediterrània.
130
131. Metal·lúrgia
• L’artesania dels pobles
ibers avançava en camps
molt diversos, des de la
ceràmica fins el metall. La
metal·lúrgia, amb les quals
es van fabricar les famoses
figures del santuari ibèric, a
Jaén, d’on provenien
aquests exemplars:
131
132. Manufactura
• La manufactura dels teixits podien
ser de matèries com la llana o el lli.
•També eren les ceràmiques fetes
de peces com la terrissa.
S’utilitzaven d’objectes per a la cuina
i també per guardar aliments.
132
133. La mineria
Gràcies a la mineria podien obtenir ferro per fer armes i cuirasses.
133
134. QUINS ALIMENTS MENJAVEN?
• Els ibers menjaven molts tipus d’alimentació: un d’ells era
l’agricultura cultiva:
Cereals: Blat, ordi, civada...
Llegums: Pèsols, faves, llenties...
Vinya
Olivera
Els gla
134
135. • També tenien la ramaderia, que criaven molts animals, però quan hi havia
poca caça havien de sacrificar algun animal:Cabres, ovelles, vaques....
• Aleshores pescaven en pobles costaners, on
navegaven fins a trobar peixos
135
136. Vestimenta
• Després de filar la llana o el lli, les dones feien vestits, túniques, capes i
mantes per a tota la família.
Bellesa
• Entre les dones hi havia la seva moda i la seva particularitat i atraïent
bellesa: Tenien vestits propis per a les festes i vestits especials per els actes
religiosos.
Hi havia una gran varietat de pentinats, arracades, braçalets i collarets.
Cura del cos
• La majoria d’aliments que menjaven eren molt més sans que no
l’aliment d’avui en dia; pa, cereals, llegums, arròs, fruita, verdures, ous,
carn, peix i llet.
136
137. Llengua
• Després de la conquesta romana es parlava a la península nombroses
llengües. Llatí a partir del segle III a.C.
Escriptura
• Els ibers feien servir l’escriptura, era una eina molt valuosa en
un temps en què el comerç amb els grans pobles mediterranis era
cada cop més important.
Tenien un alfabet propi que era una barreja de signes grecs i
fenicis amb altres d' inventats.
Encara que avui dia no ha estat desxifrat del tot.
137
140. CARACTERISTIQUES DE L’ART IBER
• Una de les característiques és que es
realitzaven en pedra i bronze, algunes restes
estan conservades en fusta i ceràmica.
140
141. ARQUITECTURA
• No s’han conegut construccions religioses o civils, temples o palaus. Als
poblats les obres més destacades són amb funció de defensa i muralles.
També són conegudes cambres sepulcrals, com les de Galera a Andalusia
o Pozo Moro a Albacete.
» Sepulcre iber
142. ESCULTURES
• Les escultures ibèriques no eren molt grans.
• L'escultura de pedra podia ser de representacions humanes o d’animals .
• També hi ha relleus amb escenes, guerreres o religioses.
142
143. PINTURES
• La pintura és coneguda per la ceràmica.
• La decoració era geomètrica, generalment bandes horitzontals
combinades amb cercles i, més endavant, amb elements decoratius
vegetals.
145. LA RELIGIÓ
Els ibers creien que existien llocs sagrats, valoraven la natura i pensaven
que en ella habitaven éssers que la cuidaven, com esperits de les aigües,
dels boscos, del sol i de la lluna.
145
146. TRADICIÓ FUNERARIA
• Cremaven els cossos, com un acte de purificació, guardant les cendres
dels seues familiars a recipients de ceràmica. Després, els soterraven en
tombes amb els objectes personals de la persona.
146
147. FET PER: Daniel Aylward, Eva Michelet i
Mariona Montolío
147
149. ELS POBLATS
Els celtes vivien en poblats emmurallats, anomenats castres, que construïen
en zones elevades i fàcils de defensar.
• Àvila.
• Mont de Santa Tecla, A
Guarda.
• Castre del Rei, a Lugo.
149
157. METAL·LÚRGIA
• Eren bons constructors d’armes, que les feien
de ferro.
• També eren bons orfebres, especialment en
l’art de fer joies o objectes d’or.
157
162. • Els celtes adoraven a molts déus i deesses.
• Els celtes construïen imatges dels seus déus.
• La religió i la política eren dirigides i administrades per sacerdots
anomenats druides.
• Comptaven amb llocs sagrats, com boscos de roure, on invocaven als seus
déus.
163. CARACTERÍSTIQUES DELS DÉUS
• Els déus generalment tenien figura humana.
• Els déus homes s’associaven a la tribu i a la llar i les deesses a
la terra i als territoris.
• La religió estava lligada a la màgia. L’objectiu de la religió era
demanar favors als seus déus o complaure’ls per evitar la fúria
divina.
164. TIPUS DE DEUS
Morrigan
Era una deessa guerrera per martiritzar
mentalment els guerrers sentenciats a la
mort. (existeixen més deus i deesses
però aquesta és la més important i
significativa).
166. TIPUS D’ART
• Una és aquella que es basa en la representació de la
natura, perquè ells treballaven de l’agricultura i
tenien una bona relació amb la natura.
• Per un altre lloc tenim la tendència que consisteix en
ornaments basats en línees inclinades que donen lloc
a uns dissenys geomètrics d’una gran harmonia.
167. • La tradició artesana basada en l’escultura,el
treball de metall i la fusta va arribar fins a un
nivell admirable.