Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Treballs edat antiga

8,425 views

Published on

  • I have done a couple of papers through ⇒⇒⇒WRITE-MY-PAPER.net ⇐⇐⇐ they have always been great! They are always in touch with you to let you know the status of paper and always meet the deadline!
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
  • ⇒⇒⇒WRITE-MY-PAPER.net ⇐⇐⇐ has really great writers to help you get the grades you need, they are fast and do great research. Support will always contact you if there is any confusion with the requirements of your paper so they can make sure you are getting exactly what you need.
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
  • ..............ACCESS that WEBSITE Over for All Ebooks ................ ......................................................................................................................... DOWNLOAD FULL PDF EBOOK here { http://bit.ly/2m6jJ5M } ......................................................................................................................... Download Full EPUB Ebook here { http://bit.ly/2m6jJ5M } .........................................................................................................................
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here

Treballs edat antiga

  1. 1. La vida a l’Antic EgipteFET PER: Laia Cifuentes i Carla Jubany
  2. 2. Situació• Egipte està situada a l’ Àfrica septentrional.• Al nord limita amb el mar Mediterrani, al sud amb Sudan, a l’est amb el mar Roig i a l’oest amb Líbia.• La capital d’Egipte actualment és El Caire, antigament la seva capital era Tebas. Tebas El Caire 2
  3. 3. Mapa 3
  4. 4. El Riu Nil• La civilització de l’antic Egipte, es va establir a les ribes del gran riu Nil.• Aquest riu, es desbordava en una estació determinada (entre Juny i Setembre) i això feia que els seus camps de cultiu fossin molt fèrtils i de regadiu.• També, era una via de comunicació ràpida entre el nord i el sud del país. 4
  5. 5. 5
  6. 6. Estacions de l’any• El calendari oficial egipci és el primer calendari solar que es coneix. Els pobles de lantiguitat mesuraven els anys mitjançant calendaris lunars.• El calendari oficial constava de 365 dies dividits en 12 mesos de 30 dies cadascun, als quals afegien cinc més.• Els anys s’agrupaven en estacions, cadascuna de les quals constava de 4 mesos, de 3 setmanes de 10 dies Hi havia tres estacions: cadasun. -Akit o estació de la inundació - Peret o estació de la germinació - Shema o estació de l’ estiu
  7. 7. Classes socials • Moltes societats s’han comparat amb una estructura piramidal, però poques són tan representatives com la egípcia. 7
  8. 8. Piràmide de les classes socials Faraó Nomarques, Sacerdots, escribes, guerrers i visirs Camperols, comerciants i artesans Esclaus 8
  9. 9. Activitats econòmiques• La principal activitat econòmica era l’agricultura de regadiu.• Una gran part de la població, es dedicava a les tasques agrícoles durant lestació de la collita, amb lexcepció de la reialesa, la noblesa i els escribes que no hi treballaven. 9
  10. 10. • Els membres de la noblesa, solien ser els propietaris de les terres i havien de supervisar totes les tasques del camp . Els grangers, generalment treballaven la terra dels nobles, i sels pagava amb menjar, roba i refugi. Els cultius més importants eren els de blat, la fruita i les verdures, encara que també es dedicaven a la ramaderia, criant boví, ovelles i cabres. 10
  11. 11. L’ANTIC EGIPTE FET PER:Júlia Puigdomènech i Judit Pla
  12. 12. CASES DEL CAMPEROLS • Les cases dels pobles estaven totes apinyades i per això, a vegades formaven petits i estrets carrers. • Els camperols vivien amb les seves famílies , en senzilles cases fetes de tova. Les toves estaven fetes amb una barreja de fang , palla , sorra i aigua. Aquests materials es posaven dins d’uns motlles de fusta i un cop plens, es deixaven assecar al sol.
  13. 13. CASES DELS RICS• Les cases dels més rics , nobles i funcionaris eren més grans. Constaven de:- una sala central.- habitacions separades.- zona pel servei domèstic.- un gran pati, normalment amb jardí i un bonic estany amb peixos.
  14. 14. LES CIUTATS• També a Egipte, existien grans ciutats en les que vivien el faraons, els nobles, els sacerdots els funcionaris i a més a més, els comerciants , els soldats i els artesans.• Les ciutats més famoses van ser: Memfis, Tebes, Al:Almarna, Edfu, i d’altres.• Les cases de la ciutat acostumaven a estar fetes de tova.
  15. 15. JEROGLÍFICS • A Egipte, l’escriptura va sorgir fa uns cinc mil anys. El mot jeroglífic significa “escriptura dels déus”. • Els egipcis cobrien amb dibuixos i símbols les parets dels temples i de les tombes. Els Grecs pensaven que eren formes sagrades. • Els escrits es podien fer damunt de paper, pedra, fang…i solien parlar dels faraons i del les grans conquestes.
  16. 16. VESTIMENTA • Els egipcis duien vestits lleugers i frescos confeccionats normalment amb tela fina de lli sense tenyir i lligada una mica al cos. • Les dones portaven un vestit molt simple i en forma de tub. Es posaven perruques, joies molt maques i es maquillaven la cara molt bé. • Els homes duien faldilles ,curtes o llargues i mocadors al cap. També es pintaven amb una línia molt marcada els ulls .
  17. 17. ALIMENTACIÓ • Els egipcis s’alimentaven d’allò que cultivaven, és a dir, cereals amb els que feien coques, hortalisses, verdures i fruites. • Se sap que ja feien cervesa i que era una beguda molt consumida. • En l’Antic Egipte els agradava menjar i beure. Menjaven verdures,fruita i el peix que pescaven del riu Nil. Bevien cervesa i vi, i el pa era l’aliment bàsic. Per endolcir els aliments hi posaven mel.
  18. 18. EL TEMPS DE LLEURE • Els antics egipcis aprofitaven el seu temps lliure per divertir-se. Tenien diferents tipus de joguines i els agradava molt jugar a l’aire lliure,a causa del clima càlid d’Egipte. També jugaven a enginyosos jocs de taula, com els escacs. • Els nens més petits de casa, no havien de treballar fins que no eren adults,i podien sortir a jugar a fora: amb pilotes fetes de lli, baldufes i el cavalls de fusta. Els nens també aprofitaven el Nil per poder fer jocs aquàtics.
  19. 19. La cura del cos • Els Antics egipcis eren molt curosos i responsables en temes d’estètica i salut: utilitzaven desodorants, pastilles per a l’alè i perfums. • Les dones comptaven amb diversos tipus de productes naturals per a cuidar la seva pell i combatre les arrugues, al mateix temps que evitaven exposar-se al sol i no sortien al carrer sense maquillatge. • El més comú era banyar-se el riu Nil i aprofitar així l’aigua per poder rentar-se
  20. 20. FET PER:Marina Tintó i Alba Zapico L’ ART EGIPCI L’ art egipci té les següents característiques: Generalment tenia caràcter simbòlic, funerari o religiós. És una cultura tancada, sense influències externes. Determinat per la monarquia i la religió, en alguns casos.
  21. 21. Els egipcis tenien el costumde detallar molt bé el seuart.El que pretenientransmetre era tota lainformació que es poguéstreure de la pintura. 21
  22. 22. L’ escultura egípcia era hieràtica, cerimoniosa i solemne. Es feien estàtues de faraons i déus. Les escultures es feien: L’ ull, el tors, la cara, les cames i els peus de front. 22
  23. 23. MonumentsPIRÀMIDES: Estaven construïdes per protegir el cos del faraó quan moria. Van construir portes de granit i falsos passadissos per evitar que els lladres que anessin en busca del ornaments i coses de valor les robessin. Van ser uns especialistes en el treball arquitectònic. 23
  24. 24. TEMPLES: El temple és la “casa del déu”. És un lloc secret i només el faraó, els sacerdots i algun estatus de la societat tenen accés a ell, allà poden dir-hi les pregàries i fer-hi les ofrenes. 24
  25. 25. RELIGIÓ EGÍPCIA Els egipcis eren politeistes, creien en uns centenars de déus. Els egipcis adoraven els seus déus i els veneraven cada dia. Uns dels déus més importants van ser: 25
  26. 26. Ra, el déu del Sol El déu Ra es presenta en tres formes: la descarabat que simboliza el Sol naixent, la del Sol del migdia i la dun vell recolzat en un bastó en representació del Sol de locàs, era el creador suprem. Es distinguia pel disc solar del seu cap. 26
  27. 27. Anubis, déu funerari És el déu que acudeix a emportar-se als morts cap a laltre vida. 27
  28. 28. Osiris, déu de la ressussitació Es creia que el riu Nil era la seva guarida per això, el seu símbol és una barca. 28
  29. 29. Horus, déu de l’iniciador de la civilització egípcia El déu Horus es representava com a falcó o com a home de cap de falcó. Portava una corona doble. 29
  30. 30. Isis, la Gran Maga  Estava representada per un jeroglífic que portava sobre el cap. Va ser considerada “Gran maga”, “Gran deessa mare” i “Reina del déus”. 30
  31. 31. L’altre vida L’ altre vida era coneguda com un lloc de descans, del qual sabien poques coses. Ells creien que per entrar al món dels difunts, l’esperit Ka, havia de fer proves terribles i havien de ser examinades totes les seves accions. 31
  32. 32. Rituals i tradició funeraria Els antics egipcis seguien una elaborada sèrie de rituals funeraris que consideraven necessaris per assegurar-se de la immortalitat després de la mort. Aquests rituals i protocols, incloïen la momificació, la pronunciació d’encanteris màgics i la inclusió d’objectes molt específics a les tombes. 32
  33. 33. GrèciaFET PER: Marc Salvador i Marina Vicente
  34. 34. Situació geogràfica de GrèciaGrècia està situada al Sud - Est d’Europa.
  35. 35. Polis• És un lloc important per reunir-se en nivell polític i per negocis.• Les ciutats eren lliures i s’autogovernaven• Les cases no eren gairegrans, eren senzilles iamb finestres petites. Imatge d’una antiga polis.
  36. 36. Cases de les polisLes cases eren senzilles i més petites que lesactuals. Eren construïdes d’argila o de pedra amb un sostre de teules. Imatge d’una casa grega
  37. 37. Organització social• Es distribuïen en quatre grups socials: ciutadans, familiars dels ciutadans, metecs i esclaus. Piràmide social
  38. 38. • Els ciutadans podien gaudir de tots els drets lliures.• Els metecs eren grecs nascuts en altres ciutats. Eren considerats estrangers i no tenien cap dret polític.• Els esclaus no tenien cap dret. Servien a una persona o família rica.
  39. 39. Democràcia• La paraula democràcia significa el govern del poble.• El poble escull els representants perquè els governin.• Va aparèixer a l’antigaGrècia al segle VI.• Actualment aquesta formade govern encara s’utilitzaen molts països. Mà d’una persona votant a les eleccions
  40. 40. FET PER: Adrià Fernández i Enric Llistuella
  41. 41. ACTIVITATS ECONÒMIQUESGrècia tenia l’economia més avançada d’aquella època. Labase del comerç grec era l’agricultura, ja que un 80% de la població es dedicava a aquest sector. Degut al clima sec idur els grecs van desenvolupar el conreu de la vinya i de laolivera. En els seus inicis els grecs no tenien gairedesenvolupada la ramaderia, després van aprendre a criar cabres i ovelles, amb les quals van poder aconseguir carn, llet i llana. A part d’aquests els grangers també criaven animals més petits com conills, gallines... Els grecs eren granscomerciants marítims i van arribar a dominar tot elMediterrani. Van construir grans colònies i ports a l’estrangercom Empúries. 41
  42. 42. L’ALIMENTACIÓ•CerealsEls grecs s’alimentaven principalment de cereals, i amb ells feien pa ialtres productes derivats de la farina. Menjaven pa de blat, quereservaven per a les festivitats, però també s’alimentaven de tortons fetsamb ordi. Aquestes eren més populars ja que eren més barats. L’art de ferpa era típic de les dones.Els grecs ja coneixien el llevat i van inventar el forn de pa. 42
  43. 43. •Animals Els grecs complementaven la seva dieta amb productes que procediend’animals. Com, per exemple, carns, peix, llet; amb la qual elaboravenproductes làctics com el iogurt, un dels seus postres típics. 43
  44. 44. • Fruites i verduresTambé s’alimentaven d’aliments extrets de la natura, comfruites i verdures. Aquests aliments, però, eren més cars ise solien menjar secs, que era més econòmic. Amb les olives feien oli que a part d’utilitzar-se per a cuinar tambés’utilitzava per a la cura del cos i per il·luminar. 44
  45. 45. LA ROBA I LA CURA DEL COSLa roba grega estava feta de llanes de colors vius. La gent rica compravasedes orientals. Les dones portaven els cabells llargs i recollits en monyos isadornaven amb joies i penjolls. Els homes adults portaven una túnica, elqitón i un mantell, el himaton i els seus fills portaven la mateixa túnica queells, però mes curta per poder córrer amb més facilitat, igual que els obrers.També utilitzaven l’oli com a rehidratant natural per la pell. 45
  46. 46. TEMPS LLIURE•Els nensLa informació sobre aquest tema s’ha pogut saber al veure les joguinesque els pares enterraven a les tombes dels seus fills. Els nois d’aquellaèpoca jugaven al carrer amb joguines, com, per exemple, baldufes, aros,cometes, carrets o nines fetes de terracota o fusta, que, fins i tot, algunestenien extremitats articulades. També jugaven a les bales, a lluita, a fet iamagar,… 46
  47. 47. •Els adultsEls adults jugaven a daus i a la “morra”. També jugaven a una espècie de jocde taula en que s’utilitzaven pedretes com fitxes, però no se saben lesnormes d’aquest joc. Els atletes també s’entrenaven per un event moltespecial: els jocs olímpics. 47
  48. 48. •Els Jocs OlímpicsCada 4 anys a la ciutat d’Olímpia, on es deia que hi habitaven els déus, escelebrava un esdeveniment que encara avui es continua fent: lesolimpíades.Durant els dies que duraven estaven prohibides les guerres i les armes.En algunes proves els atletes participaven coberts amb oli i despullats.Als jocs olímpics hi anava gent de tota Grècia a l’estadi hi cabien uns 20.000espectadors; però les dones i els esclaus hi tenien prohibit tan participarcom veure-les i si infringien aquesta llei se’ls condemnava a mort. 48
  49. 49. 49
  50. 50. IDIOMAA l’antiga Grècia no existia un llenguatge propi a tots els pobles grecs, sinóque existien diverses variants del Grec.Tots els idiomes eren comprensibles entre ells, però hi havia diferencies degramàtica i de pronunciació. 50
  51. 51. Alfabet 51
  52. 52. FET PER:Marcel Podall i Rubén Segura L’art Grec
  53. 53. a) Característiques• L’art grec té dues característiques:• Arquitectura: La practicaven els homes grecs. L’arquitectura tenia l’arquitectura arquitravada que estava basada en línies verticals i horitzontals. Havien construït molts tipus d’edificis, els temples, teatres, monuments funeraris que estaven fets de pedra i marbre.• Escultura: La practicaven els homes grecs. Els materials més basics eren el bronze i el marbre, però també utilitzaven pedres, fusta, or i marfil. Construïen el cos humà. 53
  54. 54. Teatre• Els grecs eren molt aficionats al teatre i per a això el van construir. 54
  55. 55. Temple• El temple era l’habitatge del déu: tenia principalment la funció de guardar les estàtues dels déus. 55
  56. 56. Hipòdrom• Es van construir per celebrar curses de cavalls, tant de carros. 56
  57. 57. Acròpoli d’Atenes• És lacròpoli grega més important. LAcròpoli era, literalment, la “ciutat alta” i estava present a la majoria de ciutats gregues, amb una doble funció: defensar i era els principals llocs de culte. 57
  58. 58. Pintures• la pintura de l’antiga Grècia ha desaparegut. Queden mostres realitzats sobre taules de fusta, làpides sepulcrals, pintures murals, edificis i mosaics, realitzats amb diferent tècnica però les composicions s’assemblen. 58
  59. 59. Escultures• Lescultura grega reflecteix idees de la civilització grega. Creaven figures humanes, amb homes de cos atlètic. Els materials més utilitzats són el marbre, el bronze i les criselefantines (estàtues dor i divori). Posteriorment, lescultura i la pintura han representat una forma ideal, ja sigui dinnocència, lobertura o la puresa. És una representació d’un atleta, fent llançament de disc. 59
  60. 60. Religió Grega 60
  61. 61. • Característiques• La religió dels grecs era politeista. Els déus els consideraven immortals i amb poders excepcionals, que podien utilitzar per a protegir o castigar la humanitat.• Els déus s’assemblaven físicament els humans.• Els grecs no tenien cap llibre sagrat. 61
  62. 62. B) creences gregues Els grecs creien en molts: déus com els déus del olimp,herois,monstres i éssers fabulosos. Els déus de l’Olimp Els déus de Grècia vivien al mont Olimp, en el nord de Grècia.• Els principals déus eren Zeus, el Pare de la família, Hera, la seva esposa, Posidó i Hestia, germans de Zeus. Llavors hi havia una sèrie de déus no tan importants, Atenea, Demèter, els bessons Àrtemis i Apol·lo, Ares, Afrodita i Hermes. Cada déu tenia unes característiques: 62
  63. 63. Zeusdéu suprem de lOlimp, el seu regneés el cel. 63
  64. 64. PosidóGermà de Zeus, déu del mar. 64
  65. 65. DemèterGermana de Zeus, deessa del’agricultura. 65
  66. 66. HestiaGermana de Zeus, deessa de la llar. 66
  67. 67. AtenaFilla de Zeus, deessa de les arts i dela guerra i de la intel·ligència. 67
  68. 68. Apol·loFill de Zeus, déu de la llum, lamúsica i de la medicina. 68
  69. 69. ÀrtemisFilla de Zeus i germana dApol·lo,deessa de la caça. 69
  70. 70. Afroditadeessa de lamor i de la bellesa, nascuda de lescuma marina. 70
  71. 71. Hefestfill dHera, déu del foc i delartesania. 71
  72. 72. AresFill de Zeus, déu de la guerra. 72
  73. 73. HermesFill de Zeus, déu dels camins i delsviatgers. 73
  74. 74. Art funerari• Els grecs creien que podien evitar els seus càstigs amb flors i ofrenes. Les persones que s’apropaven havien de ser purificats. La purificació era un acte necessari precedent per apropar-se a els déus grecs. després els cremaven amb foc la figura essencial per el sacrifici. Les ofrenes eren flors. 74
  75. 75. FET PER:Lluís Escrits i Irene Montero
  76. 76. LA CONQUESTA DE ROMA A EUROPA 76
  77. 77. LLEGENDA I HISTÒRIA• Segons la llegenda diu que Roma va ser fundada per els germans Ròmul i Rem, fills de Sílvia filla de Numitor. El Déu Mart va raptar a Sílvia, deixant- la embarassada, Numitor va deixar els fills al riu Tíber els va amamantar una lloba, fins que un pastor els va adoptar com a fills propis. 77
  78. 78. GRUPS SOCIALS I ELS ESCLAUS• Patricis: eren homes adinerats que es dedicaven a la política.• Équites: La classe comercial rica.• Plebeus: la gent treballadora.• Els esclaus que eren propietat d’una persona, treballaven a les mines, al camp, al servei domèstic o eren gladiadors als amfiteatres.• Els ciutadans eren els únics que podien votar a les eleccions i podien ser escollits governants.• No podien votar:DonesNens i nenesEsclaus 78
  79. 79. ÉQUITES 79
  80. 80. ESCLAUS 80
  81. 81. LES CASES• Les Insules (insulaes): cases dels pobres.• Eren pisos de lloguer, es construïen al voltant de un pati interior.• Tenien balcons i finestres• Normalment no disposaven de conduccions d aigua.• Domus: cases dels rics.• Constatava d’un sol pis o màxim dos.• Tenia poques finestres, la claror entrava per el pati interior (atri) i pel peristil. 81
  82. 82. INSULES(INSULAES) 82
  83. 83. • Les vil·les: cases dels més rics.• Les vil·les estaven a les afores de les ciutats.• Parausus agrícoles(estables i graners)• Per activitats artesanes(forn i ferreria)• Els habitatges dels esclaus que eren els que feien totes les feines del camp. 83
  84. 84. CARRERS• Al costat dels grans espais públics, la ciutat és travessada per un laberint de carrerons empedrats i estrets: Pompeya, Lluro i Íbers• Estaven col·locats paral·lels i perpendicularment. 84
  85. 85. CIUTATS• Eren els centre de l’imperi, es van fundar nombroses ciutats romanes.• Hi havia una plaça central a la que tenia lloc la vida política, social i cultural s’anomenava fòrum estava porticat i tenia: un capitoli un arc de triomf un mercat i la cúria• Termes, teatres, fons, clavegueres, circs, amfiteatres i aqüeductes.• Pompeya, Tarraco i Galia. 85
  86. 86. AmfiteatreTARRACO 86
  87. 87. FET PER: Marc Freixa i Albert Gràcia 87
  88. 88. ECONOMIA Gran part de la economia romana es basava en el treball dels esclaus. Tots els plebeus treballaven en l’ agricultura i la ramaderia. Una classe social més amunt hi havia els artesans. També destacava molt el comerç marítim i per caravanes. També, gràcies a les colònies aconseguien matèries primes i fabricaven productes manufacturats.Els impostos: es necessitava cobrar impostos per mantenir l’exèrcit i els alts e funcionaris.El cobrament d’impostos el feia un enviat especial de l’emperador o dels prefectes. 88
  89. 89. ALIMENTACIÓL’imperi romà no podria haver sigut tan extens com va ser i no hauria pogut alimentar als seus 60 milions d’habitants si no fos per l’agricultura.La economia romana es basava en l’agricultura i la ramaderia. Cultivaven:• Blat,ordi,avena,arròs,olives,raïm,nous,pomes,prunes,cireres,albercocs,• peres,pastanagues, enciam,cols,pèsols,raves i naps.Treien la carn que menjaven d’aquests animals:• Vaques,porcs,cabres,pollastres,coloms i oques.Feien servir aquests animals per treballar:• Bous,vaques,cavalls,ases,mules,camells i gossos. 89
  90. 90. VESTIMENTA La forma de vestir dels romans no s’assembla gens a la d’ara. La roba era apropiada pel càlid clima. Estava molt de moda portar túnica, tot i que la gent rica portava toga. La roba per treballar era més senzilla. Es lligaven un mocador a la cintura com a calçotets; Les dones es lligaven un mocador al pit. Tots portaven sandàlies.La roba de treball: els treballadors vestien normalment amb una túnica tot i que alguns van començar a portar pantalons curts. Anaven enganxats al cos i s’estrenyien en les turmells. Els agricultors portaven una capa de llana.Pentinat: al principi de Roma es solien portar pentinats senzills com un simple monyo. Més tard es van posar de moda pentinats més elaborats. Els homes elegants portaven el cabell tapant-se el front i a vegades se l’arrissaven. Fins al segle ll de Crist la majoria s’afaitaven. A partir d’això es a posar de moda la barba.Una dona elegant: a les dones els hi agradava portar joies. Per maquillar-se feien servir creta per una pell blanca, ocre per donar color a les galtes i els llavis i sutge per enfosquir les celles. 90
  91. 91. TEMPS DE LLEURENomés es romans més rics es podien permetre viatjar. Els romans no tan rics acostumaven a anar a les termes, als circs,als teatres i als amfiteatres. Els nens tenien joguines com figuretes de cera o taulells de joc.Els nens: des de nadons acostumaven a jugar amb joguines com sonalls i animals que feien sorolls. Les figuretes eren molt populars. També eren aficionats als jocs de taula. Els jocs preferits dels nens més grans eren les bales i un joc que consistia en aconseguir que un cèrcol rodés colpejant-lo amb un simple bastó.Amfiteatres: la diversió preferida de la gent era anar als amfiteatres per veure lluites a mort. En elles, homes entrenats, anomenats gladiadors lluitaven entre ells. Solien ser esclaus capturats a la guerra. També solien fer caceres amb feres. Els que no respectaven la religió eren obligats a lluitar contra animals salvatges.Carreres de carros: Molta gent presenciava les carreres amb gran entusiasme. Dites carreres eren molt perilloses i s’apostava sobre el resultat. Cada equip era un color i s’anomenava vermells, blancs, blaus i verds. 91
  92. 92. Les termes: era el lloc per relaxar-se, per parlar, tractar de negocis,reunir-se amb elsamics, jugar o menjar alguna cosa. 92
  93. 93. PROCÉS DE ROMANITZACIÓÉs el procés mitjançant el qual la cultura romana es va implementar sobre lescultures no romanes durant el període romà. Això va comportar la desaparicióde la cultura.Durant el llarg dels anys la romanització es va anar ampliant, no va ser unprocés implantat ni cosa d’un temps, va ser el resultat de la llarga expansió del’Imperi per els diferents territoris.Les creences, lleis, i idioma romà (el llatí) es van anar expandint a mesura queel poder de l’Imperi es feia tangent als llocs conquerits per Roma.Les llances es deien pilums. 93
  94. 94. LLATÍ Aquest és l’alfabet llatí. 94
  95. 95. CLASSES SOCIALS 95
  96. 96. FET PER: Júlia Cuenca i Elsa Hernando 96
  97. 97. Característiques generals de l’art romà • Els romans són uns constructors excel·lents. • Els romans no tenien pensadors ni artistes com els grecs. • Tipus: Religiós (temples), obres públiques (ponts, aqüeductes, calçades), vida pública i administració (fòrum, cúria), oci (teatre, amfiteatre, circ, termes), commemoratiu (arc de triomf). 97
  98. 98. Alguns edificis arquitectònics• Arc de triomf: L’arc de triomf és l’entrada solemne i apateosica a Roma d’un general victoriós. 98
  99. 99. AmfiteatresAmfiteatres: totes les ciutats tenien amfiteatres, ungran estadi on s’organitzaven diversions populars. 99
  100. 100. Colosseu• Colosseu: el Colosseu va ser un de les grans contruccions dels romans. 100
  101. 101. Termes• Tots els pobles romans tenien termes.• A Roma com a mínim n’hi havia cent.• La gent no només es banyaven i nedaven sinó que també eren centres esportius. 101
  102. 102. Temples• Panteó: el panteó és un temple dedicat a tot els déus, és l’edifici més hermós que queda a l’antiga roma. Va ser contruït per l’emperador Adriano. Era la major cúpula del món fins el segle XX. 102
  103. 103. • Verges Vestals: Vesta és la germana de Juno, estava associada amb la prosperitat de l’estat Romà 103
  104. 104. Escultures• Totes les escultures romanes es basen en diferents materials com: el marbre i el bronze.• Eren escultures amb realisme de persones.• Amb detalls precisos. 104
  105. 105. Pintures de l’època• La primera pintura romana era essencialment abstracte semblava que derivava de les pintures emprades en els temples grecs. 105
  106. 106. • La segona pintura s’ anomenava estil arquitectònic hi ha efectes òptics amb simulacions d’elements arquitectònics com columnes finestres etc. 106
  107. 107. • La tercera pintura s’anomena igual que el segon ja que té un diferent estil: més lluires i ornementants. Tenien diferents colors. 107
  108. 108. • Preferència pintura mural i mosaic.• Realisme.• Temes mitològics, quotidians o paisatgístics.• Tenien una funció decorativa.
  109. 109. Introducció• Els romans van imitar les llegendes i van fer els seus déus molt semblants els déus Grecs.• Els romans feien aprendre tots els déus i cultes els pobles que conquerien.• Personificaven els seus déus• Eren vint-i-dos déus 110
  110. 110. Alguns Déus• Júpiter: déu del llamp i de la tempesta.• Mart: déu protector de les collites i de la guerra. 111
  111. 111. • Quirí: déu protector dels ciutadans• Vesta: deessa que personificava el foc de la llar. 112
  112. 112. • Janus: es representava en dues coses, que simbolitzen el passat i el futur per poder decidir el present.• Pels romans a família era molt important. 113
  113. 113. Creences• Els romans creuen en centenars de divinitats i deixaven que els pobles conquerits conservessin les seves creences. 114
  114. 114. Rituals i la tradició funerària• Casa: La família es reuneix al voltant de la llar i prop d’un altar per honorar els déus domèstics.• El cap de la família diposita pastissos de mel, vi i flors davant de l’altar o bé llançar flames de la llar a la part de l’àpat destinada als déus. 115
  115. 115. Adopció del cristianisme• Els romans van començar amb el cristianisme al mateix temps que l’imperi romà• El cristianisme tenia cada cop més creients. 116
  116. 116. ON VIVIEN?• Els ibers vivien el sud est de la Península Ibèrica, al litoral mediterrani i a les illes Balears; entre els segles VI-VII a.C, fa més de 2.000 anys. Van sorgir a partir de la mescla dels antics habitants de la zona amb noves tribus vingudes del centre d’Europa. Van rebre molta influència d’altres grans cultures, com ara la grega o la fenícia, amb les quals van tenir relacions comercials. La part taronja és on vivien els ibers 118
  117. 117. ELS POBLATS I LES CASES• Els ibers vivien en poblats emmurallats en tribus o grups dalt de turons i a prop de rius per defensar-se dels enemics. Al voltant hi havia conreus i hi feien pasturar els ramats, també practicaven l’agricul- tura, la ramaderia, el comerç i la pesca.• Les cases eren quadrades i no gaire grans. Eren fetes de pedra, fusta i adob, que era una barreja de fang i palla. Acostumaven ha tenir un sola planta i hi havia un màxim de tres plantes, inclosa la cuina i a sota s’excavaven magatzems o sitges subterrà- nies. 119
  118. 118. RESTES DE POBLATS• A Catalunya s’han trobat restes delspobles on vivien el ibers: • El poblat Ibèric d’Ullastret, a l’Empordà, encara conserva part de les muralles i a l’interior del recinte encara si poden veure restes d’habitatges,cisternes,magatzems de gra i temples. • Calafell es troba situat al voltant del puig de Sant Andreu, un turó a prop. 120
  119. 119. GRUPS SOCIALS• En l’època dels ibers existien diferents grups socials segons la seva monarquia política: REIS SOLDATS, NOBLES I SACERCOTS ARTESANS CAMPEROLS ESCLAUS 121
  120. 120. REIS• Els més importants de l’estructura social van ser els reis quetenien la funció de governar tot el seu poblat. Això se sap gràcies ales monedes ibers trobades. REIS 122
  121. 121. SOLDATS, NOBLES I SACERDOTS• Després hi havien alguns que es dedicaven; a la carta guerrera, elsnobles i els sacerdots eren els que comptaven amb més prestigi i poder. Soldats, nobles i sacerdots
  122. 122. ARTESANS• Per sota d’aquets grups dominants hi havia els artesans,especialitzats en el seu treball. ARTESANS 124
  123. 123. CAMPEROLS• També hi ha la gran massa de camperols, que treballaven als camps. CAMPEROLS 125
  124. 124. ESCLAUS• I per últim, lesclavitud, que tot i ser present, sembla que no era gaireimportant. ESCLAUS 126
  125. 125. QUINES ACTIVITATS ECONÒMIQUES EXISTIEN?• Existien moltes activitats econòmiques, les que destacaven en aquellaèpoca són aquestes: El comerç • Els ibers comerciaven amb gent de diferents poblats que estaven instal·lats a l’interior de les comarques. Es distingien dos tipus de comerç: en la península ibèrica a través de les colònies en contacte amb l’orient i el que tenien lloc amb els indígenes. 127
  126. 126. El bescanvi• Al principi feien els tractes bescanviant altres productes; però més tarda la fi del segle III a.C es van començar a inventar els denaris que erenles seves monedes. 128
  127. 127. Caça i pesca• La pesca formava part del component alimentari. El més importantera la indústria de saló del peix.• La caça també era una activitat component de la seva alimentació.Gràcies a ell podien menjar carn. 129
  128. 128. Agricultura i ramaderia• L’agricultura servia per cultivar • La ramaderia servia peraliments com per exemple: el domesticar i cuidarblat, la vinya, l’olivera.... animals com les ovelles,Aquets productes eren coneguts les cabres i les vaques.i apreciats arreu de lamediterrània. 130
  129. 129. Metal·lúrgia• L’artesania dels poblesibers avançava en campsmolt diversos, des de laceràmica fins el metall. Lametal·lúrgia, amb les qualses van fabricar les famosesfigures del santuari ibèric, aJaén, d’on provenienaquests exemplars: 131
  130. 130. Manufactura• La manufactura dels teixits podienser de matèries com la llana o el lli.•També eren les ceràmiques fetesde peces com la terrissa.S’utilitzaven d’objectes per a la cuinai també per guardar aliments. 132
  131. 131. La mineriaGràcies a la mineria podien obtenir ferro per fer armes i cuirasses. 133
  132. 132. QUINS ALIMENTS MENJAVEN?• Els ibers menjaven molts tipus d’alimentació: un d’ells eral’agricultura cultiva:Cereals: Blat, ordi, civada...Llegums: Pèsols, faves, llenties...VinyaOliveraEls gla 134
  133. 133. • També tenien la ramaderia, que criaven molts animals, però quan hi haviapoca caça havien de sacrificar algun animal:Cabres, ovelles, vaques.... • Aleshores pescaven en pobles costaners, on navegaven fins a trobar peixos 135
  134. 134. Vestimenta• Després de filar la llana o el lli, les dones feien vestits, túniques, capes i mantes per a tota la família. Bellesa• Entre les dones hi havia la seva moda i la seva particularitat i atraïentbellesa: Tenien vestits propis per a les festes i vestits especials per els actesreligiosos.Hi havia una gran varietat de pentinats, arracades, braçalets i collarets. Cura del cos • La majoria d’aliments que menjaven eren molt més sans que no l’aliment d’avui en dia; pa, cereals, llegums, arròs, fruita, verdures, ous, carn, peix i llet. 136
  135. 135. Llengua • Després de la conquesta romana es parlava a la península nombroses llengües. Llatí a partir del segle III a.C. Escriptura• Els ibers feien servir l’escriptura, era una eina molt valuosa enun temps en què el comerç amb els grans pobles mediterranis eracada cop més important.Tenien un alfabet propi que era una barreja de signes grecs ifenicis amb altres d inventats.Encara que avui dia no ha estat desxifrat del tot. 137
  136. 136. Resta de l’escriptura dels ibers. 138
  137. 137. FET PER: Luis Carlos Rondán i Joel Smelt
  138. 138. CARACTERISTIQUES DE L’ART IBER• Una de les característiques és que es realitzaven en pedra i bronze, algunes restes estan conservades en fusta i ceràmica. 140
  139. 139. ARQUITECTURA• No s’han conegut construccions religioses o civils, temples o palaus. Als poblats les obres més destacades són amb funció de defensa i muralles. També són conegudes cambres sepulcrals, com les de Galera a Andalusia o Pozo Moro a Albacete. » Sepulcre iber
  140. 140. ESCULTURES• Les escultures ibèriques no eren molt grans.• Lescultura de pedra podia ser de representacions humanes o d’animals .• També hi ha relleus amb escenes, guerreres o religioses. 142
  141. 141. PINTURES• La pintura és coneguda per la ceràmica.• La decoració era geomètrica, generalment bandes horitzontals combinades amb cercles i, més endavant, amb elements decoratius vegetals.
  142. 142. 144
  143. 143. LA RELIGIÓEls ibers creien que existien llocs sagrats, valoraven la natura i pensavenque en ella habitaven éssers que la cuidaven, com esperits de les aigües, dels boscos, del sol i de la lluna. 145
  144. 144. TRADICIÓ FUNERARIA• Cremaven els cossos, com un acte de purificació, guardant les cendres dels seues familiars a recipients de ceràmica. Després, els soterraven en tombes amb els objectes personals de la persona. 146
  145. 145. FET PER: Daniel Aylward, Eva Michelet i Mariona Montolío 147
  146. 146. SITUACIÓ GEOGRÀFICA 148
  147. 147. ELS POBLATSEls celtes vivien en poblats emmurallats, anomenats castres, que construïen en zones elevades i fàcils de defensar. • Àvila. • Mont de Santa Tecla, A Guarda. • Castre del Rei, a Lugo. 149
  148. 148. 150
  149. 149. GRUPS SOCIALSEls grups socials estaven compostos per:• Nobles.• Homes i dones lliures.• Esclaus. 151
  150. 150. 152
  151. 151. AGRICULTURACultivaven generalment cereals com per exemple el blat, l’ordi i el sègol. Sègol 153
  152. 152. Ordi Blat 154
  153. 153. RAMADERIATenien una ramaderia molt present, formada generalment per el porcí (porcs). 155
  154. 154. 156
  155. 155. METAL·LÚRGIA• Eren bons constructors d’armes, que les feien de ferro.• També eren bons orfebres, especialment en l’art de fer joies o objectes d’or. 157
  156. 156. 158
  157. 157. LLENGUA I ESCRIPTURAEls celtes parlaven:• Gaèlic Irlandès• Gaèlic Escocès• Manx• Gal·les• Còrnic• Bretó 159
  158. 158. El seu alfabet es deia Ogham, originari d’Irlanda, Escòcia i de Gal·les. 160
  159. 159. FET PER: Claudia Pedret i Nil Ragàs
  160. 160. • Els celtes adoraven a molts déus i deesses.• Els celtes construïen imatges dels seus déus.• La religió i la política eren dirigides i administrades per sacerdots anomenats druides.• Comptaven amb llocs sagrats, com boscos de roure, on invocaven als seus déus.
  161. 161. CARACTERÍSTIQUES DELS DÉUS• Els déus generalment tenien figura humana.• Els déus homes s’associaven a la tribu i a la llar i les deesses a la terra i als territoris.• La religió estava lligada a la màgia. L’objectiu de la religió era demanar favors als seus déus o complaure’ls per evitar la fúria divina.
  162. 162. TIPUS DE DEUS MorriganEra una deessa guerrera per martiritzarmentalment els guerrers sentenciats a lamort. (existeixen més deus i deessesperò aquesta és la més important isignificativa).
  163. 163. TIPUS D’ART• Una és aquella que es basa en la representació de la natura, perquè ells treballaven de l’agricultura i tenien una bona relació amb la natura.• Per un altre lloc tenim la tendència que consisteix en ornaments basats en línees inclinades que donen lloc a uns dissenys geomètrics d’una gran harmonia.
  164. 164. • La tradició artesana basada en l’escultura,el treball de metall i la fusta va arribar fins a un nivell admirable.

×