SlideShare a Scribd company logo
1 of 167
Download to read offline
La vida a l’Antic Egipte




FET PER: Laia Cifuentes i Carla Jubany
Situació
•   Egipte està situada a l’ Àfrica septentrional.
•   Al nord limita amb el mar Mediterrani, al sud amb Sudan, a l’est amb el
    mar Roig i a l’oest amb Líbia.
•   La capital d’Egipte actualment és El Caire, antigament la seva capital era
    Tebas.




                   Tebas                                 El Caire           2
Mapa




       3
El Riu Nil
• La civilització de l’antic Egipte, es va establir
  a les ribes del gran riu Nil.

• Aquest riu, es desbordava en una estació
  determinada (entre Juny i Setembre) i això
  feia que els seus camps de cultiu fossin molt
  fèrtils i de regadiu.

• També, era una via de comunicació ràpida
  entre el nord i el sud del país.




                                                      4
5
Estacions de l’any
• El calendari oficial egipci és el primer
  calendari solar que es coneix. Els
  pobles de l'antiguitat mesuraven els
  anys mitjançant calendaris lunars.

• El calendari oficial constava de 365
  dies dividits en 12 mesos de 30 dies
  cadascun, als quals afegien cinc més.

• Els anys s’agrupaven en estacions,
  cadascuna de les quals constava de 4
  mesos, de 3 setmanes de 10 dies            Hi havia tres estacions:
  cadasun.                                   -Akit o estació de la inundació
                                             - Peret o estació de la germinació
                                             - Shema o estació de l’ estiu
Classes socials
        •   Moltes societats s’han
            comparat amb una estructura
            piramidal, però poques són tan
            representatives com la egípcia.




                                              7
Piràmide de les classes socials
                  Faraó

              Nomarques,
               Sacerdots,
                escribes,
             guerrers i visirs

        Camperols, comerciants
             i artesans



           Esclaus
                                  8
Activitats econòmiques
•   La principal activitat econòmica era l’agricultura de regadiu.


•   Una gran part de la població, es dedicava a les tasques agrícoles durant
    l'estació de la collita, amb l'excepció de la reialesa, la noblesa i els escribes
    que no hi treballaven.




                                                                                        9
• Els membres de la noblesa,
  solien ser els propietaris de les
  terres i havien de supervisar
  totes les tasques del camp .




  Els grangers, generalment
  treballaven la terra dels nobles, i
  se'ls pagava amb menjar, roba i
  refugi.                               Els cultius més
                                        importants eren els de
                                        blat, la fruita i les
                                        verdures, encara que
                                        també es dedicaven a la
                                        ramaderia, criant boví,
                                        ovelles i cabres.

                                                                  10
L’ANTIC EGIPTE




         FET PER:
Júlia Puigdomènech i Judit Pla
CASES DEL CAMPEROLS

            •   Les cases dels pobles estaven totes
                apinyades i per això, a vegades
                formaven petits i estrets carrers.

            •   Els camperols vivien amb les seves
                famílies , en senzilles cases fetes de
                tova. Les toves estaven fetes amb
                una barreja de fang , palla , sorra i
                aigua. Aquests materials es posaven
                dins d’uns motlles de fusta i un cop
                plens, es deixaven assecar al sol.
CASES DELS RICS

•   Les cases dels més rics , nobles i
    funcionaris eren més grans.
    Constaven de:
-   una sala central.
-   habitacions separades.
-   zona pel servei domèstic.
-   un gran pati, normalment amb jardí i
    un bonic estany amb peixos.
LES CIUTATS

•   També a Egipte, existien grans ciutats
    en les que vivien el faraons, els
    nobles, els sacerdots els funcionaris i
    a més a més, els comerciants , els
    soldats i els artesans.
•   Les ciutats més famoses van ser:
    Memfis, Tebes, Al:Almarna, Edfu, i
    d’altres.
•   Les cases de la ciutat acostumaven a
    estar fetes de tova.
JEROGLÍFICS

      •   A Egipte, l’escriptura va sorgir fa uns
          cinc mil anys. El mot jeroglífic
          significa “escriptura dels déus”.
      •   Els egipcis cobrien amb dibuixos i
          símbols les parets dels temples i de
          les tombes. Els Grecs pensaven que
          eren formes sagrades.
      •   Els escrits es podien fer damunt de
          paper, pedra, fang…i solien parlar
          dels faraons i del les grans
          conquestes.
VESTIMENTA

     •   Els egipcis duien vestits lleugers i
         frescos confeccionats normalment
         amb tela fina de lli sense tenyir i
         lligada una mica al cos.
     •   Les dones portaven un vestit molt
         simple i en forma de tub. Es posaven
         perruques, joies molt maques i es
         maquillaven la cara molt bé.
     •   Els homes duien faldilles ,curtes o
         llargues i mocadors al cap. També es
         pintaven amb una línia molt marcada
         els ulls .
ALIMENTACIÓ

      •   Els egipcis s’alimentaven d’allò que
          cultivaven, és a dir, cereals amb els
          que feien coques, hortalisses,
          verdures i fruites.
      •    Se sap que ja feien cervesa i que era
          una beguda molt consumida.
      •   En l’Antic Egipte els agradava menjar
          i beure. Menjaven verdures,fruita i el
          peix que pescaven del riu Nil. Bevien
          cervesa i vi, i el pa era l’aliment bàsic.
          Per endolcir els aliments hi posaven
          mel.
EL TEMPS DE LLEURE

          •   Els antics egipcis aprofitaven el seu
              temps lliure per divertir-se. Tenien
              diferents tipus de joguines i els
              agradava molt jugar a l’aire lliure,a
              causa del clima càlid d’Egipte. També
              jugaven a enginyosos jocs de taula,
              com els escacs.
          •   Els nens més petits de casa, no
              havien de treballar fins que no eren
              adults,i podien sortir a jugar a fora:
              amb pilotes fetes de lli, baldufes i el
              cavalls de fusta. Els nens també
              aprofitaven el Nil per poder fer jocs
              aquàtics.
La cura del cos

         •   Els Antics egipcis eren molt curosos i
             responsables en temes d’estètica i
             salut:     utilitzaven      desodorants,
             pastilles per a l’alè i perfums.
         •   Les dones comptaven amb diversos
             tipus de productes naturals per a
             cuidar la seva pell i combatre les
             arrugues, al mateix temps que
             evitaven exposar-se al sol i no sortien
             al carrer sense maquillatge.
         •   El més comú era banyar-se el riu Nil i
             aprofitar així l’aigua per poder
             rentar-se
FET PER:
Marina Tintó i Alba Zapico


     L’ ART EGIPCI
   L’ art egipci té les següents característiques:
 Generalment tenia caràcter simbòlic, funerari o
  religiós.
 És una cultura tancada, sense influències
  externes.
 Determinat per la monarquia i la religió, en
  alguns casos.
Els egipcis tenien el costum
de detallar molt bé el seu
art.
El que pretenien
transmetre era tota la
informació que es pogués
treure de la pintura.




                               21
L’ escultura egípcia era hieràtica, cerimoniosa i
  solemne. Es feien estàtues de faraons i déus.

 Les escultures es feien:
 L’ ull, el tors, la cara,
 les cames i els peus de front.




                                                      22
Monuments
PIRÀMIDES:
 Estaven construïdes per protegir el cos del faraó
  quan moria.
 Van construir portes de granit i falsos passadissos
  per evitar que els lladres que anessin en busca del
  ornaments i coses de valor les robessin.
 Van ser uns especialistes en el treball arquitectònic.




                                                           23
TEMPLES:
 El temple és la “casa del déu”.
 És un lloc secret i només el faraó, els sacerdots i
  algun estatus de la societat tenen accés a ell, allà
  poden dir-hi les pregàries i fer-hi les ofrenes.




                                                     24
RELIGIÓ EGÍPCIA
 Els egipcis eren politeistes, creien en uns centenars de
  déus.
 Els egipcis adoraven els seus déus i els veneraven cada
  dia.
 Uns dels déus més importants van ser:




                                                             25
Ra, el déu del Sol
 El déu Ra es presenta en tres
  formes: la d'escarabat que
  simboliza el Sol naixent, la del Sol
  del migdia i la d'un vell recolzat
  en un bastó en representació del
  Sol de l'ocàs, era el creador
  suprem.
 Es distinguia pel disc solar del seu
  cap.


                                         26
Anubis, déu funerari
 És el déu que acudeix a emportar-se als morts cap a
  l'altre vida.




                                                        27
Osiris, déu de la ressussitació

 Es creia que el riu
  Nil era la seva
  guarida per això,
  el seu símbol és
  una barca.




                                        28
Horus, déu de l’iniciador de la civilització
                  egípcia
 El déu Horus es representava com a falcó o com a
  home de cap de falcó.
 Portava una corona doble.




                                                     29
Isis, la Gran Maga
             Estava representada
              per un jeroglífic que
              portava sobre el cap.
              Va ser considerada
              “Gran maga”, “Gran
              deessa mare” i
              “Reina del déus”.




                                30
L’altre vida
 L’ altre vida era coneguda com
 un lloc de descans, del qual
 sabien poques coses.
 Ells creien que per entrar al
 món dels difunts, l’esperit Ka,
 havia de fer proves terribles i
 havien de ser examinades totes
 les seves accions.



                                   31
Rituals i tradició funeraria
 Els antics egipcis seguien una elaborada sèrie de
  rituals funeraris que consideraven necessaris per
  assegurar-se de la immortalitat després de la mort.
  Aquests rituals i protocols, incloïen la momificació, la
  pronunciació d’encanteris màgics i la inclusió
  d’objectes molt específics a les tombes.




                                                         32
Grècia



FET PER: Marc Salvador i Marina Vicente
Situació geogràfica de
           Grècia
Grècia està situada al Sud - Est d’Europa.
Polis
• És un lloc important per reunir-se en nivell
  polític i per negocis.
• Les ciutats eren lliures i s’autogovernaven
• Les cases no eren gaire
grans, eren senzilles i
amb finestres petites.



                              Imatge d’una antiga polis.
Cases de les polis
Les cases eren senzilles i més petites que les
actuals.

                               Eren construïdes
                            d’argila o de pedra
                                 amb un sostre
                                       de teules.



  Imatge d’una casa grega
Organització social

• Es distribuïen en
 quatre grups
 socials: ciutadans,
 familiars dels
 ciutadans, metecs i
 esclaus.


                        Piràmide social
• Els ciutadans podien gaudir de tots els
  drets lliures.
• Els metecs eren grecs nascuts en altres
  ciutats. Eren considerats estrangers i no
  tenien cap dret polític.
• Els esclaus no tenien cap dret. Servien a
  una persona o família rica.
Democràcia
• La paraula democràcia significa el govern
  del poble.
• El poble escull els representants perquè els
  governin.
• Va aparèixer a l’antiga
Grècia al segle VI.
• Actualment aquesta forma
de govern encara s’utilitza
en molts països.
                      Mà d’una persona votant a les eleccions
FET PER: Adrià Fernández i Enric Llistuella
ACTIVITATS ECONÒMIQUES

Grècia tenia l’economia més avançada d’aquella època. La
base del comerç grec era l’agricultura, ja que un 80% de la
 població es dedicava a aquest sector. Degut al clima sec i
dur els grecs van desenvolupar el conreu de la vinya i de la
olivera. En els seus inicis els grecs no tenien gaire
desenvolupada la ramaderia, després van aprendre a criar
 cabres i ovelles, amb les quals van poder aconseguir carn, llet
 i llana. A part d’aquests els grangers també criaven animals
 més petits com conills, gallines... Els grecs eren grans
comerciants marítims i van arribar a dominar tot el
Mediterrani. Van construir grans colònies i ports a l’estranger
com Empúries.

                                                                   41
L’ALIMENTACIÓ
•Cereals
Els grecs s’alimentaven principalment de cereals, i amb ells feien pa i
altres productes derivats de la farina. Menjaven pa de blat, que
reservaven per a les festivitats, però també s’alimentaven de tortons fets
amb ordi. Aquestes eren més populars ja que eren més barats. L’art de fer
pa era típic de les dones.
Els grecs ja coneixien el llevat i van inventar el forn de pa.




                                                                        42
•Animals
    Els grecs complementaven la seva dieta amb productes que procedien
d’animals. Com, per exemple, carns, peix, llet; amb la qual elaboraven
productes làctics com el iogurt, un dels seus postres típics.




                                                                    43
• Fruites i verdures
També s’alimentaven d’aliments extrets de la natura, com
fruites i verdures. Aquests aliments, però, eren més cars i
se solien menjar secs, que era més econòmic. Amb les olives
 feien oli que a part d’utilitzar-se per a cuinar també
s’utilitzava per a la cura del cos i per il·luminar.




                                                              44
LA ROBA I LA CURA DEL COS

La roba grega estava feta de llanes de colors vius. La gent rica comprava
sedes orientals. Les dones portaven els cabells llargs i recollits en monyos i
s'adornaven amb joies i penjolls. Els homes adults portaven una túnica, el
qitón i un mantell, el himaton i els seus fills portaven la mateixa túnica que
ells, però mes curta per poder córrer amb més facilitat, igual que els obrers.
També utilitzaven l’oli com a rehidratant natural per la pell.




                                                                            45
TEMPS LLIURE
•Els nens
La informació sobre aquest tema s’ha pogut saber al veure les joguines
que els pares enterraven a les tombes dels seus fills. Els nois d’aquella
època jugaven al carrer amb joguines, com, per exemple, baldufes, aros,
cometes, carrets o nines fetes de terracota o fusta, que, fins i tot, algunes
tenien extremitats articulades. També jugaven a les bales, a lluita, a fet i
amagar,…




                                                                         46
•Els adults
Els adults jugaven a daus i a la “morra”. També jugaven a una espècie de joc
de taula en que s’utilitzaven pedretes com fitxes, però no se saben les
normes d’aquest joc. Els atletes també s’entrenaven per un event molt
especial: els jocs olímpics.




                                                                         47
•Els Jocs Olímpics
Cada 4 anys a la ciutat d’Olímpia, on es deia que hi habitaven els déus, es
celebrava un esdeveniment que encara avui es continua fent: les
olimpíades.
Durant els dies que duraven estaven prohibides les guerres i les armes.
En algunes proves els atletes participaven coberts amb oli i despullats.
Als jocs olímpics hi anava gent de tota Grècia a l’estadi hi cabien uns 20.000
espectadors; però les dones i els esclaus hi tenien prohibit tan participar
com veure-les i si infringien aquesta llei se’ls condemnava a mort.




                                                                            48
49
IDIOMA
A l’antiga Grècia no existia un llenguatge propi a tots els pobles grecs, sinó
que existien diverses variants del Grec.
Tots els idiomes eren comprensibles entre ells, però hi havia diferencies de
gramàtica i de pronunciació.




                                                                             50
Alfabet




           51
FET PER:
Marcel Podall i Rubén Segura



   L’art Grec
a)             Característiques

•   L’art grec té dues característiques:

•   Arquitectura: La practicaven els homes grecs.
    L’arquitectura tenia l’arquitectura arquitravada
    que estava basada en línies verticals i horitzontals.
    Havien construït molts tipus d’edificis, els temples,
    teatres, monuments funeraris que estaven fets de
    pedra i marbre.

•   Escultura: La practicaven els homes grecs. Els
    materials més basics eren el bronze i el marbre, però
    també utilitzaven pedres, fusta, or i marfil.
    Construïen el cos humà.




                                                       53
Teatre

•   Els grecs eren molt aficionats al teatre i per a això
    el van construir.




                                                            54
Temple

• El   temple  era   l’habitatge del  déu:  tenia
  principalment la funció de guardar les estàtues
  dels déus.




                                                55
Hipòdrom

•   Es van construir per celebrar curses de cavalls,
    tant de carros.




                                                       56
Acròpoli d’Atenes

•   És l'acròpoli grega més important. L'Acròpoli era,
    literalment, la “ciutat alta” i estava present a la
    majoria de ciutats gregues, amb una doble funció:
    defensar i era els principals llocs de culte.




                                                      57
Pintures

•   la pintura de l’antiga Grècia ha desaparegut.
    Queden mostres realitzats sobre taules de fusta,
    làpides sepulcrals, pintures murals, edificis
    i mosaics, realitzats amb diferent tècnica però les
    composicions s’assemblen.




                                                      58
Escultures

•   L'escultura      grega reflecteix     idees    de   la
    civilització grega. Creaven figures humanes, amb
    homes de cos atlètic. Els materials més utilitzats
    són el marbre, el bronze i les criselefantines
    (estàtues d'or i d'ivori). Posteriorment, l'escultura i
    la pintura han representat una forma ideal, ja sigui
    d'innocència, l'obertura o la puresa.




                  És una representació d’un atleta,
                  fent llançament de disc.



                                                         59
Religió Grega




                60
• Característiques
• La religió dels grecs era politeista. Els déus els
  consideraven immortals i amb poders excepcionals,
  que podien utilitzar per a protegir o castigar la
  humanitat.
• Els déus s’assemblaven físicament els humans.
• Els grecs no tenien cap llibre sagrat.




                                                  61
B)           creences gregues
   Els grecs creien en molts: déus com els déus del
  olimp,herois,monstres i éssers fabulosos.

  Els déus de l’Olimp
  Els déus de Grècia vivien al mont Olimp, en el nord de
  Grècia.
• Els principals déus eren Zeus, el Pare de la família,
  Hera, la seva esposa, Posidó i Hestia, germans de
  Zeus. Llavors hi havia una sèrie de déus no tan
  importants, Atenea, Demèter, els bessons Àrtemis i
  Apol·lo, Ares, Afrodita i Hermes. Cada déu tenia unes
  característiques:

                                                       62
Zeus

déu suprem de l'Olimp, el seu regne
és el cel.




                                      63
Posidó
Germà de Zeus, déu del mar.




                              64
Demèter
Germana de Zeus, deessa de
l’agricultura.




                             65
Hestia
Germana de Zeus, deessa de la llar.




                                      66
Atena
Filla de Zeus, deessa de les arts i de
la guerra i de la intel·ligència.




                                         67
Apol·lo
Fill de Zeus, déu de la llum, la
música i de la medicina.




                                   68
Àrtemis
Filla de Zeus i germana d'Apol·lo,
deessa de la caça.




                                     69
Afrodita
deessa de l'amor i de la bellesa,
 nascuda de l'escuma marina.




                                    70
Hefest
fill d'Hera, déu del foc i de
l'artesania.




                                71
Ares
Fill de Zeus, déu de la guerra.




                                  72
Hermes
Fill de Zeus, déu dels camins i dels
viatgers.




                                       73
Art funerari
•    Els grecs creien que podien evitar els seus càstigs
    amb flors i ofrenes. Les persones que s’apropaven
    havien de ser purificats. La purificació era un acte
    necessari precedent per apropar-se a els déus
    grecs. després els cremaven amb foc la figura
    essencial per el sacrifici. Les ofrenes eren flors.




                                                           74
FET PER:
Lluís Escrits i Irene Montero
LA CONQUESTA DE ROMA A EUROPA




                                76
LLEGENDA I HISTÒRIA

• Segons la llegenda diu que Roma va ser fundada per els germans Ròmul i
  Rem, fills de Sílvia filla de Numitor. El Déu Mart va raptar a Sílvia, deixant-
  la embarassada, Numitor va deixar els fills al riu Tíber els va amamantar
  una lloba, fins que un pastor els va adoptar com a fills propis.




                                                                                    77
GRUPS SOCIALS I ELS ESCLAUS
•   Patricis: eren homes adinerats que es dedicaven a la política.
•   Équites: La classe comercial rica.
•   Plebeus: la gent treballadora.
•   Els esclaus que eren propietat d’una persona, treballaven a les mines, al
    camp, al servei domèstic o eren gladiadors als amfiteatres.

•  Els ciutadans eren els únics que podien votar a les eleccions i podien ser
   escollits governants.
• No podien votar:
Dones
Nens i nenes
Esclaus


                                                                           78
ÉQUITES
          79
ESCLAUS   80
LES CASES
•   Les Insules (insulaes): cases dels pobres.
•    Eren pisos de lloguer, es construïen al voltant de un pati interior.
•   Tenien balcons i finestres
•   Normalment no disposaven de conduccions d' aigua.

•   Domus: cases dels rics.
•   Constatava d’un sol pis o màxim dos.
•   Tenia poques finestres, la claror entrava per el pati interior (atri) i pel
    peristil.




                                                                             81
INSULES
(INSULAES)




             82
• Les vil·les: cases dels més rics.
• Les vil·les estaven a les afores de les ciutats.
• Parausus agrícoles(estables i graners)
• Per activitats artesanes(forn i ferreria)
• Els habitatges dels esclaus que eren els que feien totes les feines del
  camp.




                                                                            83
CARRERS
•   Al costat dels grans espais públics, la ciutat és travessada per un laberint
    de carrerons empedrats i estrets: Pompeya, Lluro i Íbers
•   Estaven col·locats paral·lels i perpendicularment.




                                                                              84
CIUTATS

• Eren els centre de l’imperi, es van fundar nombroses ciutats
  romanes.
• Hi havia una plaça central a la que tenia lloc la vida política,
  social i cultural s’anomenava fòrum estava porticat i tenia: un
  capitoli un arc de triomf un mercat i la cúria
• Termes, teatres, fons, clavegueres, circs, amfiteatres i
  aqüeductes.
• Pompeya, Tarraco i Galia.




                                                                85
Amfiteatre

TARRACO
                       86
FET PER: Marc Freixa i Albert Gràcia




                                       87
ECONOMIA
     Gran part de la economia romana es basava en el treball dels esclaus. Tots els
   plebeus treballaven en l’ agricultura i la ramaderia. Una classe social més amunt hi
   havia els artesans. També destacava molt el comerç marítim i per caravanes.
   També, gràcies a les colònies aconseguien matèries primes i fabricaven productes
   manufacturats.

Els impostos: es necessitava cobrar impostos per mantenir l’exèrcit i els alts
                 e
    funcionaris.
El cobrament d’impostos el feia un enviat especial de l’emperador o dels prefectes.




                                                                                      88
ALIMENTACIÓ
L’imperi romà no podria haver sigut tan extens com va ser i no hauria pogut alimentar als seus
    60 milions d’habitants si no fos per l’agricultura.

La economia romana es basava en l’agricultura i la ramaderia. Cultivaven:
• Blat,ordi,avena,arròs,olives,raïm,nous,pomes,prunes,cireres,albercocs,
• peres,pastanagues, enciam,cols,pèsols,raves i naps.

Treien la carn que menjaven d’aquests animals:
• Vaques,porcs,cabres,pollastres,coloms i oques.

Feien servir aquests animals per treballar:
• Bous,vaques,cavalls,ases,mules,camells i gossos.




                                                                                         89
VESTIMENTA
   La forma de vestir dels romans no s’assembla gens a la d’ara. La roba era apropiada pel
   càlid clima. Estava molt de moda portar túnica, tot i que la gent rica portava toga. La roba
   per treballar era més senzilla. Es lligaven un mocador a la cintura com a calçotets; Les
   dones es lligaven un mocador al pit.
    Tots portaven sandàlies.

La roba de treball: els treballadors vestien normalment amb una túnica tot i que alguns van
   començar a portar pantalons curts. Anaven enganxats al cos i s’estrenyien en les turmells.
   Els agricultors portaven una capa de llana.

Pentinat: al principi de Roma es solien portar pentinats senzills com un simple monyo. Més
   tard es van posar de moda pentinats més elaborats. Els homes elegants portaven el
   cabell tapant-se el front i a vegades se l’arrissaven. Fins al segle ll de Crist la majoria
   s’afaitaven. A partir d’això es a posar de moda la barba.

Una dona elegant: a les dones els hi agradava portar joies. Per maquillar-se feien servir creta
   per una pell blanca, ocre per donar color a les galtes i els llavis i sutge per enfosquir les
   celles.
                                                                                             90
TEMPS DE LLEURE
Només es romans més rics es podien permetre viatjar. Els romans no tan rics
  acostumaven a anar a les termes, als circs,als teatres i als amfiteatres.
  Els nens tenien joguines com figuretes de cera o taulells de joc.

Els nens: des de nadons acostumaven a jugar amb joguines com sonalls i animals
    que feien sorolls. Les figuretes eren molt populars. També eren aficionats als
    jocs de taula.
    Els jocs preferits dels nens més grans eren les bales i un joc que consistia en
    aconseguir que un cèrcol rodés colpejant-lo amb un simple bastó.

Amfiteatres: la diversió preferida de la gent era anar als amfiteatres per veure
  lluites a mort.
   En elles, homes entrenats, anomenats gladiadors lluitaven entre ells. Solien ser
  esclaus capturats a la guerra. També solien fer caceres amb feres. Els que no
  respectaven la religió eren obligats a lluitar contra animals salvatges.

Carreres de carros: Molta gent presenciava les carreres amb gran entusiasme.
   Dites carreres eren molt perilloses i s’apostava sobre el resultat. Cada equip era
   un color i s’anomenava vermells, blancs, blaus i verds.
                                                                                        91
Les termes: era el lloc per relaxar-se, per parlar, tractar de negocis,reunir-se amb els
amics, jugar o menjar alguna cosa.




                                                                                           92
PROCÉS DE ROMANITZACIÓ

És el procés mitjançant el qual la cultura romana es va implementar sobre les
cultures no romanes durant el període romà. Això va comportar la desaparició
de la cultura.
Durant el llarg dels anys la romanització es va anar ampliant, no va ser un
procés implantat ni cosa d’un temps, va ser el resultat de la llarga expansió de
l’Imperi per els diferents territoris.
Les creences, lleis, i idioma romà (el llatí) es van anar expandint a mesura que
el poder de l’Imperi es feia tangent als llocs conquerits per Roma.

Les llances es deien pilums.




                                                                            93
LLATÍ

        Aquest és
        l’alfabet
        llatí.




                    94
CLASSES SOCIALS




                  95
FET PER: Júlia Cuenca i Elsa Hernando   96
Característiques generals de l’art
              romà
 • Els romans són uns constructors excel·lents.
 • Els romans no tenien pensadors ni artistes com els
   grecs.
 • Tipus: Religiós (temples), obres públiques (ponts,
   aqüeductes, calçades), vida pública i administració
   (fòrum, cúria), oci (teatre, amfiteatre, circ, termes),
   commemoratiu (arc de triomf).




                                                             97
Alguns edificis arquitectònics
• Arc de triomf: L’arc de triomf és l’entrada
  solemne i apateosica a Roma d’un general
  victoriós.




                                                98
Amfiteatres

Amfiteatres: totes les ciutats tenien amfiteatres, un
gran estadi on s’organitzaven diversions populars.




                                                        99
Colosseu
• Colosseu: el Colosseu va ser un de les grans
  contruccions dels romans.




                                                 100
Termes

• Tots els pobles romans tenien termes.
• A Roma com a mínim n’hi havia cent.
• La gent no només es banyaven i nedaven
  sinó que també eren centres esportius.




                                           101
Temples

• Panteó: el panteó és un temple dedicat a
  tot els déus, és l’edifici més hermós que
  queda a l’antiga roma. Va ser contruït per
  l’emperador Adriano. Era la major cúpula
  del món fins el segle XX.




                                         102
• Verges Vestals: Vesta és la germana de Juno,
  estava associada amb la prosperitat de l’estat
  Romà




                                               103
Escultures
• Totes les escultures romanes es basen en
  diferents materials com: el marbre i el bronze.
• Eren escultures amb realisme de persones.
• Amb detalls precisos.




                                               104
Pintures de l’època
• La primera pintura romana era
  essencialment abstracte semblava que
  derivava de les pintures emprades en els
  temples grecs.




                                         105
• La segona pintura s’ anomenava estil
  arquitectònic hi ha efectes òptics amb
  simulacions d’elements arquitectònics
  com columnes finestres etc.




                                           106
• La tercera pintura s’anomena igual que el
  segon ja que té un diferent estil: més lluires i
  ornementants. Tenien diferents colors.




                                                107
•   Preferència pintura mural i mosaic.
•   Realisme.
•   Temes mitològics, quotidians o paisatgístics.
•   Tenien una funció decorativa.
Treballs edat antiga
Introducció
• Els romans van imitar les llegendes i van fer els seus
  déus molt semblants els déus Grecs.
• Els romans feien aprendre tots els déus i cultes els
  pobles que conquerien.
• Personificaven els seus déus
• Eren vint-i-dos déus




                                                       110
Alguns Déus

• Júpiter: déu del llamp i de la
  tempesta.



• Mart: déu protector de les collites i
  de la guerra.


                                          111
• Quirí: déu protector dels ciutadans




• Vesta: deessa que personificava el foc de la
  llar.


                                                 112
• Janus: es representava en dues coses, que
  simbolitzen el passat i el futur per poder
  decidir el present.




• Pels romans a família era molt important.

                                               113
Creences
• Els romans creuen en centenars de divinitats i deixaven que
  els pobles conquerits conservessin les seves creences.




                                                           114
Rituals i la tradició funerària
• Casa:
  La família es reuneix al voltant de la llar i prop d’un
  altar per honorar els déus domèstics.
• El cap de la família diposita pastissos de mel, vi i
  flors davant de l’altar o bé llançar flames de la llar a
  la part de l’àpat destinada als déus.




                                                        115
Adopció del cristianisme
• Els romans van començar amb el cristianisme al
  mateix temps que l’imperi romà
• El cristianisme tenia cada cop més creients.




                                                   116
Treballs edat antiga
ON VIVIEN?

•   Els ibers vivien el sud est de la
    Península      Ibèrica,     al    litoral
    mediterrani i a les illes Balears; entre
    els segles VI-VII a.C, fa més de 2.000
    anys. Van sorgir a partir de la mescla
    dels antics habitants de la zona amb
    noves tribus vingudes del centre
    d’Europa. Van rebre molta influència
    d’altres grans cultures, com ara la
    grega o la fenícia, amb les quals van
    tenir relacions comercials.




                                                       La part taronja és on
                                                          vivien els ibers


                                                                               118
ELS POBLATS I LES CASES

•   Els ibers vivien en poblats emmurallats en
    tribus o grups dalt de turons i a prop de
    rius per defensar-se dels enemics. Al
    voltant hi havia conreus i hi feien pasturar
    els ramats, també practicaven l’agricul-
    tura, la ramaderia, el comerç i la pesca.
•   Les cases eren quadrades i no gaire grans.
    Eren fetes de pedra, fusta i adob, que era
    una barreja de fang i palla. Acostumaven
    ha tenir un sola planta i hi havia un màxim
    de tres plantes, inclosa la cuina i a sota
    s’excavaven magatzems o sitges subterrà-
    nies.




                                                   119
RESTES DE POBLATS
• A Catalunya s’han trobat restes dels
pobles on vivien el ibers:



                                  •   El poblat Ibèric d’Ullastret, a l’Empordà, encara
                                      conserva part de les muralles i a l’interior del
                                      recinte encara si poden veure restes
                                      d’habitatges,cisternes,magatzems de gra i
                                      temples.




                                  •   Calafell es troba situat al voltant del puig de
                                      Sant Andreu, un turó a prop.


                                                                                        120
GRUPS SOCIALS

•   En l’època dels ibers existien diferents grups socials segons la seva monarquia
    política:


                                             REIS

                                          SOLDATS,
                                          NOBLES I
                                          SACERCOTS

                                        ARTESANS


                                       CAMPEROLS

                                         ESCLAUS


                                                                                      121
REIS

• Els més importants de l’estructura social van ser els reis que
tenien la funció de governar tot el seu poblat. Això se sap gràcies a
les monedes ibers trobades.


                               REIS




                                                                        122
SOLDATS, NOBLES I SACERDOTS
• Després hi havien alguns que es dedicaven; a la carta guerrera, els
nobles i els sacerdots eren els que comptaven amb més prestigi i poder.




                          Soldats, nobles i
                          sacerdots
ARTESANS

• Per sota d’aquets grups dominants hi havia els artesans,
especialitzats en el seu treball.




                      ARTESANS




                                                             124
CAMPEROLS
• També hi ha la gran massa de camperols, que treballaven als camps.




                                CAMPEROLS




                                                                       125
ESCLAUS
• I per últim, l'esclavitud, que tot i ser present, sembla que no era gaire
important.




                                    ESCLAUS


                                                                              126
QUINES ACTIVITATS ECONÒMIQUES
  EXISTIEN?
• Existien moltes activitats econòmiques, les que destacaven en aquella
època són aquestes:




                            El comerç

  • Els ibers comerciaven amb gent de diferents poblats que estaven
  instal·lats a l’interior de les comarques.
  Es distingien dos tipus de comerç: en la península ibèrica a través de les
  colònies en contacte amb l’orient i el que tenien lloc amb els indígenes.




                                                                           127
El bescanvi
• Al principi feien els tractes bescanviant altres productes; però més tard
a la fi del segle III a.C es van començar a inventar els denaris que eren
les seves monedes.




                                                                              128
Caça i pesca

• La pesca formava part del component alimentari. El més important
era la indústria de saló del peix.


• La caça també era una activitat component de la seva alimentació.
Gràcies a ell podien menjar carn.




                                                                      129
Agricultura i ramaderia
• L’agricultura servia per cultivar   • La ramaderia servia per
aliments com per exemple: el          domesticar i cuidar
blat, la vinya, l’olivera....         animals com les ovelles,
Aquets productes eren coneguts        les cabres i les vaques.
i apreciats arreu de la
mediterrània.




                                                                  130
Metal·lúrgia

• L’artesania dels pobles
ibers avançava en camps
molt diversos, des de la
ceràmica fins el metall. La
metal·lúrgia, amb les quals
es van fabricar les famoses
figures del santuari ibèric, a
Jaén,      d’on    provenien
aquests exemplars:




                                     131
Manufactura


• La manufactura dels teixits podien
ser de matèries com la llana o el lli.




•També eren les ceràmiques fetes
de peces com la terrissa.
S’utilitzaven d’objectes per a la cuina
i també per guardar aliments.




                                          132
La mineria


Gràcies a la mineria podien obtenir ferro per fer armes i cuirasses.




                                                                       133
QUINS ALIMENTS MENJAVEN?

• Els ibers menjaven molts tipus d’alimentació: un d’ells era
l’agricultura cultiva:
Cereals: Blat, ordi, civada...
Llegums: Pèsols, faves, llenties...
Vinya
Olivera
Els gla




                                                                134
• També tenien la ramaderia, que criaven molts animals, però quan hi havia
poca caça havien de sacrificar algun animal:Cabres, ovelles, vaques....




 • Aleshores pescaven en pobles costaners, on
 navegaven fins a trobar peixos

                                                                             135
Vestimenta
•    Després de filar la llana o el lli, les dones feien vestits, túniques, capes i
     mantes per a tota la família.


                                     Bellesa
• Entre les dones hi havia la seva moda i la seva particularitat i atraïent
bellesa: Tenien vestits propis per a les festes i vestits especials per els actes
religiosos.
Hi havia una gran varietat de pentinats, arracades, braçalets i collarets.


                                  Cura del cos
    • La majoria d’aliments que menjaven eren molt més sans que no
    l’aliment d’avui en dia; pa, cereals, llegums, arròs, fruita, verdures, ous,
    carn, peix i llet.

                                                                                      136
Llengua

 •   Després de la conquesta romana es parlava a la península nombroses
     llengües. Llatí a partir del segle III a.C.




                                 Escriptura

• Els ibers feien servir l’escriptura, era una eina molt valuosa en
un temps en què el comerç amb els grans pobles mediterranis era
cada cop més important.
Tenien un alfabet propi que era una barreja de signes grecs i
fenicis amb altres d' inventats.
Encara que avui dia no ha estat desxifrat del tot.


                                                                          137
Resta de l’escriptura dels ibers.




                                    138
FET PER: Luis Carlos Rondán
        i Joel Smelt
CARACTERISTIQUES DE L’ART IBER
• Una de les característiques és que es
  realitzaven en pedra i bronze, algunes restes
  estan conservades en fusta i ceràmica.




                                             140
ARQUITECTURA
•   No s’han conegut construccions religioses o civils, temples o palaus. Als
    poblats les obres més destacades són amb funció de defensa i muralles.
    També són conegudes cambres sepulcrals, com les de Galera a Andalusia
    o Pozo Moro a Albacete.

                  »    Sepulcre iber
ESCULTURES
• Les escultures ibèriques no eren molt grans.
•   L'escultura de pedra podia ser de representacions humanes o d’animals .
•   També hi ha relleus amb escenes, guerreres o religioses.




                                                                          142
PINTURES
•   La pintura és coneguda per la ceràmica.
•   La decoració era geomètrica, generalment bandes horitzontals
    combinades amb cercles i, més endavant, amb elements decoratius
    vegetals.
144
LA RELIGIÓ
Els ibers creien que existien llocs sagrats, valoraven la natura i pensaven
que en ella habitaven éssers que la cuidaven, com esperits de les aigües,
                     dels boscos, del sol i de la lluna.




                                                                          145
TRADICIÓ FUNERARIA
•   Cremaven els cossos, com un acte de purificació, guardant les cendres
    dels seues familiars a recipients de ceràmica. Després, els soterraven en
    tombes amb els objectes personals de la persona.




                                                                          146
FET PER: Daniel Aylward, Eva Michelet i
           Mariona Montolío




                                          147
SITUACIÓ GEOGRÀFICA




                      148
ELS POBLATS
Els celtes vivien en poblats emmurallats, anomenats castres, que construïen
                     en zones elevades i fàcils de defensar.




                                       • Àvila.
                                       • Mont de Santa Tecla, A
                                         Guarda.
                                       • Castre del Rei, a Lugo.



                                                                         149
150
GRUPS SOCIALS
Els grups socials estaven
   compostos per:
• Nobles.
• Homes i dones lliures.
• Esclaus.




                               151
152
AGRICULTURA
Cultivaven generalment cereals com per
   exemple el blat, l’ordi i el sègol.




                        Sègol


                                         153
Ordi   Blat




              154
RAMADERIA
Tenien una ramaderia molt present, formada
    generalment per el porcí (porcs).




                                             155
156
METAL·LÚRGIA
• Eren bons constructors d’armes, que les feien
  de ferro.
• També eren bons orfebres, especialment en
  l’art de fer joies o objectes d’or.




                                              157
158
LLENGUA I ESCRIPTURA
Els celtes parlaven:
• Gaèlic Irlandès
• Gaèlic Escocès
• Manx
• Gal·les
• Còrnic
• Bretó

                               159
El seu alfabet es deia Ogham, originari d’Irlanda,
                Escòcia i de Gal·les.




                                                160
FET PER: Claudia Pedret i Nil Ragàs
• Els celtes adoraven a molts déus i deesses.
• Els celtes construïen imatges dels seus déus.
•   La religió i la política eren dirigides i administrades per sacerdots
    anomenats druides.
•   Comptaven amb llocs sagrats, com boscos de roure, on invocaven als seus
    déus.
CARACTERÍSTIQUES DELS DÉUS
• Els déus generalment tenien figura humana.
•   Els déus homes s’associaven a la tribu i a la llar i les deesses a
    la terra i als territoris.
•   La religió estava lligada a la màgia. L’objectiu de la religió era
    demanar favors als seus déus o complaure’ls per evitar la fúria
    divina.
TIPUS DE DEUS

           Morrigan
Era una deessa guerrera per martiritzar
mentalment els guerrers sentenciats a la
mort. (existeixen més deus i deesses
però aquesta és la més important i
significativa).
Treballs edat antiga
TIPUS D’ART
• Una és aquella que es basa en la representació de la
  natura, perquè ells treballaven de l’agricultura i
  tenien una bona relació amb la natura.

• Per un altre lloc tenim la tendència que consisteix en
  ornaments basats en línees inclinades que donen lloc
  a uns dissenys geomètrics d’una gran harmonia.
• La tradició artesana basada en l’escultura,el
  treball de metall i la fusta va arribar fins a un
  nivell admirable.

More Related Content

What's hot

La societat egipcia
La societat egipciaLa societat egipcia
La societat egipciaPinarin_03
 
L'antiga Grècia
L'antiga GrèciaL'antiga Grècia
L'antiga Grèciadtors
 
La roba romana
La roba romanaLa roba romana
La roba romanamarta-31
 
Com vivien els romans?
Com vivien els romans?Com vivien els romans?
Com vivien els romans?mjvercher
 
Edat Antiga
Edat AntigaEdat Antiga
Edat Antigasluna3
 
Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls
Paleolític, Neolític i Edat dels MetallsPaleolític, Neolític i Edat dels Metalls
Paleolític, Neolític i Edat dels Metallsaroki
 
Treball dels nens de 3r de l'escola Rodonell sobre egipte
Treball dels nens de 3r de l'escola Rodonell sobre egipteTreball dels nens de 3r de l'escola Rodonell sobre egipte
Treball dels nens de 3r de l'escola Rodonell sobre egipterodonellsuperior
 
Projecte 5è - ANTIC EGIPTE
Projecte 5è - ANTIC EGIPTEProjecte 5è - ANTIC EGIPTE
Projecte 5è - ANTIC EGIPTEceipsantgil
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antigaivcs
 
egipte sise turó
egipte sise turóegipte sise turó
egipte sise turópublica
 
La cuina a Egipte. 1r ESO
La cuina a Egipte. 1r ESOLa cuina a Egipte. 1r ESO
La cuina a Egipte. 1r ESOweblallauna
 
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat MitjanaLa vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat MitjanaMarigregor
 
L'edat mitjana
L'edat mitjanaL'edat mitjana
L'edat mitjanaeplaneco7
 
que menjaven els romans
que menjaven els romansque menjaven els romans
que menjaven els romansouiamyfany
 
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)AranBonamusa
 

What's hot (20)

La societat egipcia
La societat egipciaLa societat egipcia
La societat egipcia
 
L'antiga Grècia
L'antiga GrèciaL'antiga Grècia
L'antiga Grècia
 
La roba romana
La roba romanaLa roba romana
La roba romana
 
Com vivien els romans?
Com vivien els romans?Com vivien els romans?
Com vivien els romans?
 
Edat Antiga
Edat AntigaEdat Antiga
Edat Antiga
 
Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls
Paleolític, Neolític i Edat dels MetallsPaleolític, Neolític i Edat dels Metalls
Paleolític, Neolític i Edat dels Metalls
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
Treball dels nens de 3r de l'escola Rodonell sobre egipte
Treball dels nens de 3r de l'escola Rodonell sobre egipteTreball dels nens de 3r de l'escola Rodonell sobre egipte
Treball dels nens de 3r de l'escola Rodonell sobre egipte
 
Projecte 5è - ANTIC EGIPTE
Projecte 5è - ANTIC EGIPTEProjecte 5è - ANTIC EGIPTE
Projecte 5è - ANTIC EGIPTE
 
Edat mitjana
Edat mitjanaEdat mitjana
Edat mitjana
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
Els Celtes
Els CeltesEls Celtes
Els Celtes
 
egipte sise turó
egipte sise turóegipte sise turó
egipte sise turó
 
La cuina a Egipte. 1r ESO
La cuina a Egipte. 1r ESOLa cuina a Egipte. 1r ESO
La cuina a Egipte. 1r ESO
 
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat MitjanaLa vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat durant l'Edat Mitjana
 
La momificació
La momificacióLa momificació
La momificació
 
L'edat mitjana
L'edat mitjanaL'edat mitjana
L'edat mitjana
 
Els jeroglífics
Els  jeroglíficsEls  jeroglífics
Els jeroglífics
 
que menjaven els romans
que menjaven els romansque menjaven els romans
que menjaven els romans
 
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Mesopotàmia (1ESO)
 

Viewers also liked

L'Antic Egipte
L'Antic EgipteL'Antic Egipte
L'Antic Egipte2nESO
 
L’edat antiga ibers
L’edat antiga ibersL’edat antiga ibers
L’edat antiga ibersjmontija
 
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.Joan Picas i Casanovas
 
Les primeres civilitzacions
Les primeres civilitzacionsLes primeres civilitzacions
Les primeres civilitzacionscristinamoragrau
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Toni Pitarch
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realToni Pitarch
 

Viewers also liked (7)

L'Antic Egipte
L'Antic EgipteL'Antic Egipte
L'Antic Egipte
 
L’edat antiga ibers
L’edat antiga ibersL’edat antiga ibers
L’edat antiga ibers
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
 
Les primeres civilitzacions
Les primeres civilitzacionsLes primeres civilitzacions
Les primeres civilitzacions
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
 

Similar to Treballs edat antiga (20)

Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
1hegipte[1]
1hegipte[1]1hegipte[1]
1hegipte[1]
 
Egpite
EgpiteEgpite
Egpite
 
Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
Egipto
EgiptoEgipto
Egipto
 
Egipte
EgipteEgipte
Egipte
 
Antic Egipte
Antic Egipte Antic Egipte
Antic Egipte
 
Egipte
EgipteEgipte
Egipte
 
Egipite
EgipiteEgipite
Egipite
 
La civilització egípcia
La civilització egípciaLa civilització egípcia
La civilització egípcia
 
Egipte
EgipteEgipte
Egipte
 
Grup4
Grup4Grup4
Grup4
 
Grup4
Grup4Grup4
Grup4
 
Primeres civilitzacions
Primeres civilitzacionsPrimeres civilitzacions
Primeres civilitzacions
 
Tema 6 l'antic egipte (ii)
Tema 6 l'antic egipte  (ii)Tema 6 l'antic egipte  (ii)
Tema 6 l'antic egipte (ii)
 
Antic Egipte
Antic Egipte Antic Egipte
Antic Egipte
 
Egipte
EgipteEgipte
Egipte
 
Una mica historia (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
Una mica historia (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)Una mica historia (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
Una mica historia (de la Prehistòria a l'Edat mitjana)
 

Treballs edat antiga

  • 1. La vida a l’Antic Egipte FET PER: Laia Cifuentes i Carla Jubany
  • 2. Situació • Egipte està situada a l’ Àfrica septentrional. • Al nord limita amb el mar Mediterrani, al sud amb Sudan, a l’est amb el mar Roig i a l’oest amb Líbia. • La capital d’Egipte actualment és El Caire, antigament la seva capital era Tebas. Tebas El Caire 2
  • 3. Mapa 3
  • 4. El Riu Nil • La civilització de l’antic Egipte, es va establir a les ribes del gran riu Nil. • Aquest riu, es desbordava en una estació determinada (entre Juny i Setembre) i això feia que els seus camps de cultiu fossin molt fèrtils i de regadiu. • També, era una via de comunicació ràpida entre el nord i el sud del país. 4
  • 5. 5
  • 6. Estacions de l’any • El calendari oficial egipci és el primer calendari solar que es coneix. Els pobles de l'antiguitat mesuraven els anys mitjançant calendaris lunars. • El calendari oficial constava de 365 dies dividits en 12 mesos de 30 dies cadascun, als quals afegien cinc més. • Els anys s’agrupaven en estacions, cadascuna de les quals constava de 4 mesos, de 3 setmanes de 10 dies Hi havia tres estacions: cadasun. -Akit o estació de la inundació - Peret o estació de la germinació - Shema o estació de l’ estiu
  • 7. Classes socials • Moltes societats s’han comparat amb una estructura piramidal, però poques són tan representatives com la egípcia. 7
  • 8. Piràmide de les classes socials Faraó Nomarques, Sacerdots, escribes, guerrers i visirs Camperols, comerciants i artesans Esclaus 8
  • 9. Activitats econòmiques • La principal activitat econòmica era l’agricultura de regadiu. • Una gran part de la població, es dedicava a les tasques agrícoles durant l'estació de la collita, amb l'excepció de la reialesa, la noblesa i els escribes que no hi treballaven. 9
  • 10. • Els membres de la noblesa, solien ser els propietaris de les terres i havien de supervisar totes les tasques del camp . Els grangers, generalment treballaven la terra dels nobles, i se'ls pagava amb menjar, roba i refugi. Els cultius més importants eren els de blat, la fruita i les verdures, encara que també es dedicaven a la ramaderia, criant boví, ovelles i cabres. 10
  • 11. L’ANTIC EGIPTE FET PER: Júlia Puigdomènech i Judit Pla
  • 12. CASES DEL CAMPEROLS • Les cases dels pobles estaven totes apinyades i per això, a vegades formaven petits i estrets carrers. • Els camperols vivien amb les seves famílies , en senzilles cases fetes de tova. Les toves estaven fetes amb una barreja de fang , palla , sorra i aigua. Aquests materials es posaven dins d’uns motlles de fusta i un cop plens, es deixaven assecar al sol.
  • 13. CASES DELS RICS • Les cases dels més rics , nobles i funcionaris eren més grans. Constaven de: - una sala central. - habitacions separades. - zona pel servei domèstic. - un gran pati, normalment amb jardí i un bonic estany amb peixos.
  • 14. LES CIUTATS • També a Egipte, existien grans ciutats en les que vivien el faraons, els nobles, els sacerdots els funcionaris i a més a més, els comerciants , els soldats i els artesans. • Les ciutats més famoses van ser: Memfis, Tebes, Al:Almarna, Edfu, i d’altres. • Les cases de la ciutat acostumaven a estar fetes de tova.
  • 15. JEROGLÍFICS • A Egipte, l’escriptura va sorgir fa uns cinc mil anys. El mot jeroglífic significa “escriptura dels déus”. • Els egipcis cobrien amb dibuixos i símbols les parets dels temples i de les tombes. Els Grecs pensaven que eren formes sagrades. • Els escrits es podien fer damunt de paper, pedra, fang…i solien parlar dels faraons i del les grans conquestes.
  • 16. VESTIMENTA • Els egipcis duien vestits lleugers i frescos confeccionats normalment amb tela fina de lli sense tenyir i lligada una mica al cos. • Les dones portaven un vestit molt simple i en forma de tub. Es posaven perruques, joies molt maques i es maquillaven la cara molt bé. • Els homes duien faldilles ,curtes o llargues i mocadors al cap. També es pintaven amb una línia molt marcada els ulls .
  • 17. ALIMENTACIÓ • Els egipcis s’alimentaven d’allò que cultivaven, és a dir, cereals amb els que feien coques, hortalisses, verdures i fruites. • Se sap que ja feien cervesa i que era una beguda molt consumida. • En l’Antic Egipte els agradava menjar i beure. Menjaven verdures,fruita i el peix que pescaven del riu Nil. Bevien cervesa i vi, i el pa era l’aliment bàsic. Per endolcir els aliments hi posaven mel.
  • 18. EL TEMPS DE LLEURE • Els antics egipcis aprofitaven el seu temps lliure per divertir-se. Tenien diferents tipus de joguines i els agradava molt jugar a l’aire lliure,a causa del clima càlid d’Egipte. També jugaven a enginyosos jocs de taula, com els escacs. • Els nens més petits de casa, no havien de treballar fins que no eren adults,i podien sortir a jugar a fora: amb pilotes fetes de lli, baldufes i el cavalls de fusta. Els nens també aprofitaven el Nil per poder fer jocs aquàtics.
  • 19. La cura del cos • Els Antics egipcis eren molt curosos i responsables en temes d’estètica i salut: utilitzaven desodorants, pastilles per a l’alè i perfums. • Les dones comptaven amb diversos tipus de productes naturals per a cuidar la seva pell i combatre les arrugues, al mateix temps que evitaven exposar-se al sol i no sortien al carrer sense maquillatge. • El més comú era banyar-se el riu Nil i aprofitar així l’aigua per poder rentar-se
  • 20. FET PER: Marina Tintó i Alba Zapico L’ ART EGIPCI L’ art egipci té les següents característiques:  Generalment tenia caràcter simbòlic, funerari o religiós.  És una cultura tancada, sense influències externes.  Determinat per la monarquia i la religió, en alguns casos.
  • 21. Els egipcis tenien el costum de detallar molt bé el seu art. El que pretenien transmetre era tota la informació que es pogués treure de la pintura. 21
  • 22. L’ escultura egípcia era hieràtica, cerimoniosa i solemne. Es feien estàtues de faraons i déus. Les escultures es feien:  L’ ull, el tors, la cara, les cames i els peus de front. 22
  • 23. Monuments PIRÀMIDES:  Estaven construïdes per protegir el cos del faraó quan moria.  Van construir portes de granit i falsos passadissos per evitar que els lladres que anessin en busca del ornaments i coses de valor les robessin.  Van ser uns especialistes en el treball arquitectònic. 23
  • 24. TEMPLES:  El temple és la “casa del déu”.  És un lloc secret i només el faraó, els sacerdots i algun estatus de la societat tenen accés a ell, allà poden dir-hi les pregàries i fer-hi les ofrenes. 24
  • 25. RELIGIÓ EGÍPCIA  Els egipcis eren politeistes, creien en uns centenars de déus.  Els egipcis adoraven els seus déus i els veneraven cada dia. Uns dels déus més importants van ser: 25
  • 26. Ra, el déu del Sol  El déu Ra es presenta en tres formes: la d'escarabat que simboliza el Sol naixent, la del Sol del migdia i la d'un vell recolzat en un bastó en representació del Sol de l'ocàs, era el creador suprem.  Es distinguia pel disc solar del seu cap. 26
  • 27. Anubis, déu funerari  És el déu que acudeix a emportar-se als morts cap a l'altre vida. 27
  • 28. Osiris, déu de la ressussitació  Es creia que el riu Nil era la seva guarida per això, el seu símbol és una barca. 28
  • 29. Horus, déu de l’iniciador de la civilització egípcia  El déu Horus es representava com a falcó o com a home de cap de falcó.  Portava una corona doble. 29
  • 30. Isis, la Gran Maga  Estava representada per un jeroglífic que portava sobre el cap. Va ser considerada “Gran maga”, “Gran deessa mare” i “Reina del déus”. 30
  • 31. L’altre vida  L’ altre vida era coneguda com un lloc de descans, del qual sabien poques coses.  Ells creien que per entrar al món dels difunts, l’esperit Ka, havia de fer proves terribles i havien de ser examinades totes les seves accions. 31
  • 32. Rituals i tradició funeraria  Els antics egipcis seguien una elaborada sèrie de rituals funeraris que consideraven necessaris per assegurar-se de la immortalitat després de la mort. Aquests rituals i protocols, incloïen la momificació, la pronunciació d’encanteris màgics i la inclusió d’objectes molt específics a les tombes. 32
  • 33. Grècia FET PER: Marc Salvador i Marina Vicente
  • 34. Situació geogràfica de Grècia Grècia està situada al Sud - Est d’Europa.
  • 35. Polis • És un lloc important per reunir-se en nivell polític i per negocis. • Les ciutats eren lliures i s’autogovernaven • Les cases no eren gaire grans, eren senzilles i amb finestres petites. Imatge d’una antiga polis.
  • 36. Cases de les polis Les cases eren senzilles i més petites que les actuals. Eren construïdes d’argila o de pedra amb un sostre de teules. Imatge d’una casa grega
  • 37. Organització social • Es distribuïen en quatre grups socials: ciutadans, familiars dels ciutadans, metecs i esclaus. Piràmide social
  • 38. • Els ciutadans podien gaudir de tots els drets lliures. • Els metecs eren grecs nascuts en altres ciutats. Eren considerats estrangers i no tenien cap dret polític. • Els esclaus no tenien cap dret. Servien a una persona o família rica.
  • 39. Democràcia • La paraula democràcia significa el govern del poble. • El poble escull els representants perquè els governin. • Va aparèixer a l’antiga Grècia al segle VI. • Actualment aquesta forma de govern encara s’utilitza en molts països. Mà d’una persona votant a les eleccions
  • 40. FET PER: Adrià Fernández i Enric Llistuella
  • 41. ACTIVITATS ECONÒMIQUES Grècia tenia l’economia més avançada d’aquella època. La base del comerç grec era l’agricultura, ja que un 80% de la població es dedicava a aquest sector. Degut al clima sec i dur els grecs van desenvolupar el conreu de la vinya i de la olivera. En els seus inicis els grecs no tenien gaire desenvolupada la ramaderia, després van aprendre a criar cabres i ovelles, amb les quals van poder aconseguir carn, llet i llana. A part d’aquests els grangers també criaven animals més petits com conills, gallines... Els grecs eren grans comerciants marítims i van arribar a dominar tot el Mediterrani. Van construir grans colònies i ports a l’estranger com Empúries. 41
  • 42. L’ALIMENTACIÓ •Cereals Els grecs s’alimentaven principalment de cereals, i amb ells feien pa i altres productes derivats de la farina. Menjaven pa de blat, que reservaven per a les festivitats, però també s’alimentaven de tortons fets amb ordi. Aquestes eren més populars ja que eren més barats. L’art de fer pa era típic de les dones. Els grecs ja coneixien el llevat i van inventar el forn de pa. 42
  • 43. •Animals Els grecs complementaven la seva dieta amb productes que procedien d’animals. Com, per exemple, carns, peix, llet; amb la qual elaboraven productes làctics com el iogurt, un dels seus postres típics. 43
  • 44. • Fruites i verdures També s’alimentaven d’aliments extrets de la natura, com fruites i verdures. Aquests aliments, però, eren més cars i se solien menjar secs, que era més econòmic. Amb les olives feien oli que a part d’utilitzar-se per a cuinar també s’utilitzava per a la cura del cos i per il·luminar. 44
  • 45. LA ROBA I LA CURA DEL COS La roba grega estava feta de llanes de colors vius. La gent rica comprava sedes orientals. Les dones portaven els cabells llargs i recollits en monyos i s'adornaven amb joies i penjolls. Els homes adults portaven una túnica, el qitón i un mantell, el himaton i els seus fills portaven la mateixa túnica que ells, però mes curta per poder córrer amb més facilitat, igual que els obrers. També utilitzaven l’oli com a rehidratant natural per la pell. 45
  • 46. TEMPS LLIURE •Els nens La informació sobre aquest tema s’ha pogut saber al veure les joguines que els pares enterraven a les tombes dels seus fills. Els nois d’aquella època jugaven al carrer amb joguines, com, per exemple, baldufes, aros, cometes, carrets o nines fetes de terracota o fusta, que, fins i tot, algunes tenien extremitats articulades. També jugaven a les bales, a lluita, a fet i amagar,… 46
  • 47. •Els adults Els adults jugaven a daus i a la “morra”. També jugaven a una espècie de joc de taula en que s’utilitzaven pedretes com fitxes, però no se saben les normes d’aquest joc. Els atletes també s’entrenaven per un event molt especial: els jocs olímpics. 47
  • 48. •Els Jocs Olímpics Cada 4 anys a la ciutat d’Olímpia, on es deia que hi habitaven els déus, es celebrava un esdeveniment que encara avui es continua fent: les olimpíades. Durant els dies que duraven estaven prohibides les guerres i les armes. En algunes proves els atletes participaven coberts amb oli i despullats. Als jocs olímpics hi anava gent de tota Grècia a l’estadi hi cabien uns 20.000 espectadors; però les dones i els esclaus hi tenien prohibit tan participar com veure-les i si infringien aquesta llei se’ls condemnava a mort. 48
  • 49. 49
  • 50. IDIOMA A l’antiga Grècia no existia un llenguatge propi a tots els pobles grecs, sinó que existien diverses variants del Grec. Tots els idiomes eren comprensibles entre ells, però hi havia diferencies de gramàtica i de pronunciació. 50
  • 52. FET PER: Marcel Podall i Rubén Segura L’art Grec
  • 53. a) Característiques • L’art grec té dues característiques: • Arquitectura: La practicaven els homes grecs. L’arquitectura tenia l’arquitectura arquitravada que estava basada en línies verticals i horitzontals. Havien construït molts tipus d’edificis, els temples, teatres, monuments funeraris que estaven fets de pedra i marbre. • Escultura: La practicaven els homes grecs. Els materials més basics eren el bronze i el marbre, però també utilitzaven pedres, fusta, or i marfil. Construïen el cos humà. 53
  • 54. Teatre • Els grecs eren molt aficionats al teatre i per a això el van construir. 54
  • 55. Temple • El temple era l’habitatge del déu: tenia principalment la funció de guardar les estàtues dels déus. 55
  • 56. Hipòdrom • Es van construir per celebrar curses de cavalls, tant de carros. 56
  • 57. Acròpoli d’Atenes • És l'acròpoli grega més important. L'Acròpoli era, literalment, la “ciutat alta” i estava present a la majoria de ciutats gregues, amb una doble funció: defensar i era els principals llocs de culte. 57
  • 58. Pintures • la pintura de l’antiga Grècia ha desaparegut. Queden mostres realitzats sobre taules de fusta, làpides sepulcrals, pintures murals, edificis i mosaics, realitzats amb diferent tècnica però les composicions s’assemblen. 58
  • 59. Escultures • L'escultura grega reflecteix idees de la civilització grega. Creaven figures humanes, amb homes de cos atlètic. Els materials més utilitzats són el marbre, el bronze i les criselefantines (estàtues d'or i d'ivori). Posteriorment, l'escultura i la pintura han representat una forma ideal, ja sigui d'innocència, l'obertura o la puresa. És una representació d’un atleta, fent llançament de disc. 59
  • 61. • Característiques • La religió dels grecs era politeista. Els déus els consideraven immortals i amb poders excepcionals, que podien utilitzar per a protegir o castigar la humanitat. • Els déus s’assemblaven físicament els humans. • Els grecs no tenien cap llibre sagrat. 61
  • 62. B) creences gregues Els grecs creien en molts: déus com els déus del olimp,herois,monstres i éssers fabulosos. Els déus de l’Olimp Els déus de Grècia vivien al mont Olimp, en el nord de Grècia. • Els principals déus eren Zeus, el Pare de la família, Hera, la seva esposa, Posidó i Hestia, germans de Zeus. Llavors hi havia una sèrie de déus no tan importants, Atenea, Demèter, els bessons Àrtemis i Apol·lo, Ares, Afrodita i Hermes. Cada déu tenia unes característiques: 62
  • 63. Zeus déu suprem de l'Olimp, el seu regne és el cel. 63
  • 64. Posidó Germà de Zeus, déu del mar. 64
  • 65. Demèter Germana de Zeus, deessa de l’agricultura. 65
  • 66. Hestia Germana de Zeus, deessa de la llar. 66
  • 67. Atena Filla de Zeus, deessa de les arts i de la guerra i de la intel·ligència. 67
  • 68. Apol·lo Fill de Zeus, déu de la llum, la música i de la medicina. 68
  • 69. Àrtemis Filla de Zeus i germana d'Apol·lo, deessa de la caça. 69
  • 70. Afrodita deessa de l'amor i de la bellesa, nascuda de l'escuma marina. 70
  • 71. Hefest fill d'Hera, déu del foc i de l'artesania. 71
  • 72. Ares Fill de Zeus, déu de la guerra. 72
  • 73. Hermes Fill de Zeus, déu dels camins i dels viatgers. 73
  • 74. Art funerari • Els grecs creien que podien evitar els seus càstigs amb flors i ofrenes. Les persones que s’apropaven havien de ser purificats. La purificació era un acte necessari precedent per apropar-se a els déus grecs. després els cremaven amb foc la figura essencial per el sacrifici. Les ofrenes eren flors. 74
  • 75. FET PER: Lluís Escrits i Irene Montero
  • 76. LA CONQUESTA DE ROMA A EUROPA 76
  • 77. LLEGENDA I HISTÒRIA • Segons la llegenda diu que Roma va ser fundada per els germans Ròmul i Rem, fills de Sílvia filla de Numitor. El Déu Mart va raptar a Sílvia, deixant- la embarassada, Numitor va deixar els fills al riu Tíber els va amamantar una lloba, fins que un pastor els va adoptar com a fills propis. 77
  • 78. GRUPS SOCIALS I ELS ESCLAUS • Patricis: eren homes adinerats que es dedicaven a la política. • Équites: La classe comercial rica. • Plebeus: la gent treballadora. • Els esclaus que eren propietat d’una persona, treballaven a les mines, al camp, al servei domèstic o eren gladiadors als amfiteatres. • Els ciutadans eren els únics que podien votar a les eleccions i podien ser escollits governants. • No podien votar: Dones Nens i nenes Esclaus 78
  • 79. ÉQUITES 79
  • 80. ESCLAUS 80
  • 81. LES CASES • Les Insules (insulaes): cases dels pobres. • Eren pisos de lloguer, es construïen al voltant de un pati interior. • Tenien balcons i finestres • Normalment no disposaven de conduccions d' aigua. • Domus: cases dels rics. • Constatava d’un sol pis o màxim dos. • Tenia poques finestres, la claror entrava per el pati interior (atri) i pel peristil. 81
  • 83. • Les vil·les: cases dels més rics. • Les vil·les estaven a les afores de les ciutats. • Parausus agrícoles(estables i graners) • Per activitats artesanes(forn i ferreria) • Els habitatges dels esclaus que eren els que feien totes les feines del camp. 83
  • 84. CARRERS • Al costat dels grans espais públics, la ciutat és travessada per un laberint de carrerons empedrats i estrets: Pompeya, Lluro i Íbers • Estaven col·locats paral·lels i perpendicularment. 84
  • 85. CIUTATS • Eren els centre de l’imperi, es van fundar nombroses ciutats romanes. • Hi havia una plaça central a la que tenia lloc la vida política, social i cultural s’anomenava fòrum estava porticat i tenia: un capitoli un arc de triomf un mercat i la cúria • Termes, teatres, fons, clavegueres, circs, amfiteatres i aqüeductes. • Pompeya, Tarraco i Galia. 85
  • 87. FET PER: Marc Freixa i Albert Gràcia 87
  • 88. ECONOMIA Gran part de la economia romana es basava en el treball dels esclaus. Tots els plebeus treballaven en l’ agricultura i la ramaderia. Una classe social més amunt hi havia els artesans. També destacava molt el comerç marítim i per caravanes. També, gràcies a les colònies aconseguien matèries primes i fabricaven productes manufacturats. Els impostos: es necessitava cobrar impostos per mantenir l’exèrcit i els alts e funcionaris. El cobrament d’impostos el feia un enviat especial de l’emperador o dels prefectes. 88
  • 89. ALIMENTACIÓ L’imperi romà no podria haver sigut tan extens com va ser i no hauria pogut alimentar als seus 60 milions d’habitants si no fos per l’agricultura. La economia romana es basava en l’agricultura i la ramaderia. Cultivaven: • Blat,ordi,avena,arròs,olives,raïm,nous,pomes,prunes,cireres,albercocs, • peres,pastanagues, enciam,cols,pèsols,raves i naps. Treien la carn que menjaven d’aquests animals: • Vaques,porcs,cabres,pollastres,coloms i oques. Feien servir aquests animals per treballar: • Bous,vaques,cavalls,ases,mules,camells i gossos. 89
  • 90. VESTIMENTA La forma de vestir dels romans no s’assembla gens a la d’ara. La roba era apropiada pel càlid clima. Estava molt de moda portar túnica, tot i que la gent rica portava toga. La roba per treballar era més senzilla. Es lligaven un mocador a la cintura com a calçotets; Les dones es lligaven un mocador al pit. Tots portaven sandàlies. La roba de treball: els treballadors vestien normalment amb una túnica tot i que alguns van començar a portar pantalons curts. Anaven enganxats al cos i s’estrenyien en les turmells. Els agricultors portaven una capa de llana. Pentinat: al principi de Roma es solien portar pentinats senzills com un simple monyo. Més tard es van posar de moda pentinats més elaborats. Els homes elegants portaven el cabell tapant-se el front i a vegades se l’arrissaven. Fins al segle ll de Crist la majoria s’afaitaven. A partir d’això es a posar de moda la barba. Una dona elegant: a les dones els hi agradava portar joies. Per maquillar-se feien servir creta per una pell blanca, ocre per donar color a les galtes i els llavis i sutge per enfosquir les celles. 90
  • 91. TEMPS DE LLEURE Només es romans més rics es podien permetre viatjar. Els romans no tan rics acostumaven a anar a les termes, als circs,als teatres i als amfiteatres. Els nens tenien joguines com figuretes de cera o taulells de joc. Els nens: des de nadons acostumaven a jugar amb joguines com sonalls i animals que feien sorolls. Les figuretes eren molt populars. També eren aficionats als jocs de taula. Els jocs preferits dels nens més grans eren les bales i un joc que consistia en aconseguir que un cèrcol rodés colpejant-lo amb un simple bastó. Amfiteatres: la diversió preferida de la gent era anar als amfiteatres per veure lluites a mort. En elles, homes entrenats, anomenats gladiadors lluitaven entre ells. Solien ser esclaus capturats a la guerra. També solien fer caceres amb feres. Els que no respectaven la religió eren obligats a lluitar contra animals salvatges. Carreres de carros: Molta gent presenciava les carreres amb gran entusiasme. Dites carreres eren molt perilloses i s’apostava sobre el resultat. Cada equip era un color i s’anomenava vermells, blancs, blaus i verds. 91
  • 92. Les termes: era el lloc per relaxar-se, per parlar, tractar de negocis,reunir-se amb els amics, jugar o menjar alguna cosa. 92
  • 93. PROCÉS DE ROMANITZACIÓ És el procés mitjançant el qual la cultura romana es va implementar sobre les cultures no romanes durant el període romà. Això va comportar la desaparició de la cultura. Durant el llarg dels anys la romanització es va anar ampliant, no va ser un procés implantat ni cosa d’un temps, va ser el resultat de la llarga expansió de l’Imperi per els diferents territoris. Les creences, lleis, i idioma romà (el llatí) es van anar expandint a mesura que el poder de l’Imperi es feia tangent als llocs conquerits per Roma. Les llances es deien pilums. 93
  • 94. LLATÍ Aquest és l’alfabet llatí. 94
  • 96. FET PER: Júlia Cuenca i Elsa Hernando 96
  • 97. Característiques generals de l’art romà • Els romans són uns constructors excel·lents. • Els romans no tenien pensadors ni artistes com els grecs. • Tipus: Religiós (temples), obres públiques (ponts, aqüeductes, calçades), vida pública i administració (fòrum, cúria), oci (teatre, amfiteatre, circ, termes), commemoratiu (arc de triomf). 97
  • 98. Alguns edificis arquitectònics • Arc de triomf: L’arc de triomf és l’entrada solemne i apateosica a Roma d’un general victoriós. 98
  • 99. Amfiteatres Amfiteatres: totes les ciutats tenien amfiteatres, un gran estadi on s’organitzaven diversions populars. 99
  • 100. Colosseu • Colosseu: el Colosseu va ser un de les grans contruccions dels romans. 100
  • 101. Termes • Tots els pobles romans tenien termes. • A Roma com a mínim n’hi havia cent. • La gent no només es banyaven i nedaven sinó que també eren centres esportius. 101
  • 102. Temples • Panteó: el panteó és un temple dedicat a tot els déus, és l’edifici més hermós que queda a l’antiga roma. Va ser contruït per l’emperador Adriano. Era la major cúpula del món fins el segle XX. 102
  • 103. • Verges Vestals: Vesta és la germana de Juno, estava associada amb la prosperitat de l’estat Romà 103
  • 104. Escultures • Totes les escultures romanes es basen en diferents materials com: el marbre i el bronze. • Eren escultures amb realisme de persones. • Amb detalls precisos. 104
  • 105. Pintures de l’època • La primera pintura romana era essencialment abstracte semblava que derivava de les pintures emprades en els temples grecs. 105
  • 106. • La segona pintura s’ anomenava estil arquitectònic hi ha efectes òptics amb simulacions d’elements arquitectònics com columnes finestres etc. 106
  • 107. • La tercera pintura s’anomena igual que el segon ja que té un diferent estil: més lluires i ornementants. Tenien diferents colors. 107
  • 108. Preferència pintura mural i mosaic. • Realisme. • Temes mitològics, quotidians o paisatgístics. • Tenien una funció decorativa.
  • 110. Introducció • Els romans van imitar les llegendes i van fer els seus déus molt semblants els déus Grecs. • Els romans feien aprendre tots els déus i cultes els pobles que conquerien. • Personificaven els seus déus • Eren vint-i-dos déus 110
  • 111. Alguns Déus • Júpiter: déu del llamp i de la tempesta. • Mart: déu protector de les collites i de la guerra. 111
  • 112. • Quirí: déu protector dels ciutadans • Vesta: deessa que personificava el foc de la llar. 112
  • 113. • Janus: es representava en dues coses, que simbolitzen el passat i el futur per poder decidir el present. • Pels romans a família era molt important. 113
  • 114. Creences • Els romans creuen en centenars de divinitats i deixaven que els pobles conquerits conservessin les seves creences. 114
  • 115. Rituals i la tradició funerària • Casa: La família es reuneix al voltant de la llar i prop d’un altar per honorar els déus domèstics. • El cap de la família diposita pastissos de mel, vi i flors davant de l’altar o bé llançar flames de la llar a la part de l’àpat destinada als déus. 115
  • 116. Adopció del cristianisme • Els romans van començar amb el cristianisme al mateix temps que l’imperi romà • El cristianisme tenia cada cop més creients. 116
  • 118. ON VIVIEN? • Els ibers vivien el sud est de la Península Ibèrica, al litoral mediterrani i a les illes Balears; entre els segles VI-VII a.C, fa més de 2.000 anys. Van sorgir a partir de la mescla dels antics habitants de la zona amb noves tribus vingudes del centre d’Europa. Van rebre molta influència d’altres grans cultures, com ara la grega o la fenícia, amb les quals van tenir relacions comercials. La part taronja és on vivien els ibers 118
  • 119. ELS POBLATS I LES CASES • Els ibers vivien en poblats emmurallats en tribus o grups dalt de turons i a prop de rius per defensar-se dels enemics. Al voltant hi havia conreus i hi feien pasturar els ramats, també practicaven l’agricul- tura, la ramaderia, el comerç i la pesca. • Les cases eren quadrades i no gaire grans. Eren fetes de pedra, fusta i adob, que era una barreja de fang i palla. Acostumaven ha tenir un sola planta i hi havia un màxim de tres plantes, inclosa la cuina i a sota s’excavaven magatzems o sitges subterrà- nies. 119
  • 120. RESTES DE POBLATS • A Catalunya s’han trobat restes dels pobles on vivien el ibers: • El poblat Ibèric d’Ullastret, a l’Empordà, encara conserva part de les muralles i a l’interior del recinte encara si poden veure restes d’habitatges,cisternes,magatzems de gra i temples. • Calafell es troba situat al voltant del puig de Sant Andreu, un turó a prop. 120
  • 121. GRUPS SOCIALS • En l’època dels ibers existien diferents grups socials segons la seva monarquia política: REIS SOLDATS, NOBLES I SACERCOTS ARTESANS CAMPEROLS ESCLAUS 121
  • 122. REIS • Els més importants de l’estructura social van ser els reis que tenien la funció de governar tot el seu poblat. Això se sap gràcies a les monedes ibers trobades. REIS 122
  • 123. SOLDATS, NOBLES I SACERDOTS • Després hi havien alguns que es dedicaven; a la carta guerrera, els nobles i els sacerdots eren els que comptaven amb més prestigi i poder. Soldats, nobles i sacerdots
  • 124. ARTESANS • Per sota d’aquets grups dominants hi havia els artesans, especialitzats en el seu treball. ARTESANS 124
  • 125. CAMPEROLS • També hi ha la gran massa de camperols, que treballaven als camps. CAMPEROLS 125
  • 126. ESCLAUS • I per últim, l'esclavitud, que tot i ser present, sembla que no era gaire important. ESCLAUS 126
  • 127. QUINES ACTIVITATS ECONÒMIQUES EXISTIEN? • Existien moltes activitats econòmiques, les que destacaven en aquella època són aquestes: El comerç • Els ibers comerciaven amb gent de diferents poblats que estaven instal·lats a l’interior de les comarques. Es distingien dos tipus de comerç: en la península ibèrica a través de les colònies en contacte amb l’orient i el que tenien lloc amb els indígenes. 127
  • 128. El bescanvi • Al principi feien els tractes bescanviant altres productes; però més tard a la fi del segle III a.C es van començar a inventar els denaris que eren les seves monedes. 128
  • 129. Caça i pesca • La pesca formava part del component alimentari. El més important era la indústria de saló del peix. • La caça també era una activitat component de la seva alimentació. Gràcies a ell podien menjar carn. 129
  • 130. Agricultura i ramaderia • L’agricultura servia per cultivar • La ramaderia servia per aliments com per exemple: el domesticar i cuidar blat, la vinya, l’olivera.... animals com les ovelles, Aquets productes eren coneguts les cabres i les vaques. i apreciats arreu de la mediterrània. 130
  • 131. Metal·lúrgia • L’artesania dels pobles ibers avançava en camps molt diversos, des de la ceràmica fins el metall. La metal·lúrgia, amb les quals es van fabricar les famoses figures del santuari ibèric, a Jaén, d’on provenien aquests exemplars: 131
  • 132. Manufactura • La manufactura dels teixits podien ser de matèries com la llana o el lli. •També eren les ceràmiques fetes de peces com la terrissa. S’utilitzaven d’objectes per a la cuina i també per guardar aliments. 132
  • 133. La mineria Gràcies a la mineria podien obtenir ferro per fer armes i cuirasses. 133
  • 134. QUINS ALIMENTS MENJAVEN? • Els ibers menjaven molts tipus d’alimentació: un d’ells era l’agricultura cultiva: Cereals: Blat, ordi, civada... Llegums: Pèsols, faves, llenties... Vinya Olivera Els gla 134
  • 135. • També tenien la ramaderia, que criaven molts animals, però quan hi havia poca caça havien de sacrificar algun animal:Cabres, ovelles, vaques.... • Aleshores pescaven en pobles costaners, on navegaven fins a trobar peixos 135
  • 136. Vestimenta • Després de filar la llana o el lli, les dones feien vestits, túniques, capes i mantes per a tota la família. Bellesa • Entre les dones hi havia la seva moda i la seva particularitat i atraïent bellesa: Tenien vestits propis per a les festes i vestits especials per els actes religiosos. Hi havia una gran varietat de pentinats, arracades, braçalets i collarets. Cura del cos • La majoria d’aliments que menjaven eren molt més sans que no l’aliment d’avui en dia; pa, cereals, llegums, arròs, fruita, verdures, ous, carn, peix i llet. 136
  • 137. Llengua • Després de la conquesta romana es parlava a la península nombroses llengües. Llatí a partir del segle III a.C. Escriptura • Els ibers feien servir l’escriptura, era una eina molt valuosa en un temps en què el comerç amb els grans pobles mediterranis era cada cop més important. Tenien un alfabet propi que era una barreja de signes grecs i fenicis amb altres d' inventats. Encara que avui dia no ha estat desxifrat del tot. 137
  • 138. Resta de l’escriptura dels ibers. 138
  • 139. FET PER: Luis Carlos Rondán i Joel Smelt
  • 140. CARACTERISTIQUES DE L’ART IBER • Una de les característiques és que es realitzaven en pedra i bronze, algunes restes estan conservades en fusta i ceràmica. 140
  • 141. ARQUITECTURA • No s’han conegut construccions religioses o civils, temples o palaus. Als poblats les obres més destacades són amb funció de defensa i muralles. També són conegudes cambres sepulcrals, com les de Galera a Andalusia o Pozo Moro a Albacete. » Sepulcre iber
  • 142. ESCULTURES • Les escultures ibèriques no eren molt grans. • L'escultura de pedra podia ser de representacions humanes o d’animals . • També hi ha relleus amb escenes, guerreres o religioses. 142
  • 143. PINTURES • La pintura és coneguda per la ceràmica. • La decoració era geomètrica, generalment bandes horitzontals combinades amb cercles i, més endavant, amb elements decoratius vegetals.
  • 144. 144
  • 145. LA RELIGIÓ Els ibers creien que existien llocs sagrats, valoraven la natura i pensaven que en ella habitaven éssers que la cuidaven, com esperits de les aigües, dels boscos, del sol i de la lluna. 145
  • 146. TRADICIÓ FUNERARIA • Cremaven els cossos, com un acte de purificació, guardant les cendres dels seues familiars a recipients de ceràmica. Després, els soterraven en tombes amb els objectes personals de la persona. 146
  • 147. FET PER: Daniel Aylward, Eva Michelet i Mariona Montolío 147
  • 149. ELS POBLATS Els celtes vivien en poblats emmurallats, anomenats castres, que construïen en zones elevades i fàcils de defensar. • Àvila. • Mont de Santa Tecla, A Guarda. • Castre del Rei, a Lugo. 149
  • 150. 150
  • 151. GRUPS SOCIALS Els grups socials estaven compostos per: • Nobles. • Homes i dones lliures. • Esclaus. 151
  • 152. 152
  • 153. AGRICULTURA Cultivaven generalment cereals com per exemple el blat, l’ordi i el sègol. Sègol 153
  • 154. Ordi Blat 154
  • 155. RAMADERIA Tenien una ramaderia molt present, formada generalment per el porcí (porcs). 155
  • 156. 156
  • 157. METAL·LÚRGIA • Eren bons constructors d’armes, que les feien de ferro. • També eren bons orfebres, especialment en l’art de fer joies o objectes d’or. 157
  • 158. 158
  • 159. LLENGUA I ESCRIPTURA Els celtes parlaven: • Gaèlic Irlandès • Gaèlic Escocès • Manx • Gal·les • Còrnic • Bretó 159
  • 160. El seu alfabet es deia Ogham, originari d’Irlanda, Escòcia i de Gal·les. 160
  • 161. FET PER: Claudia Pedret i Nil Ragàs
  • 162. • Els celtes adoraven a molts déus i deesses. • Els celtes construïen imatges dels seus déus. • La religió i la política eren dirigides i administrades per sacerdots anomenats druides. • Comptaven amb llocs sagrats, com boscos de roure, on invocaven als seus déus.
  • 163. CARACTERÍSTIQUES DELS DÉUS • Els déus generalment tenien figura humana. • Els déus homes s’associaven a la tribu i a la llar i les deesses a la terra i als territoris. • La religió estava lligada a la màgia. L’objectiu de la religió era demanar favors als seus déus o complaure’ls per evitar la fúria divina.
  • 164. TIPUS DE DEUS Morrigan Era una deessa guerrera per martiritzar mentalment els guerrers sentenciats a la mort. (existeixen més deus i deesses però aquesta és la més important i significativa).
  • 166. TIPUS D’ART • Una és aquella que es basa en la representació de la natura, perquè ells treballaven de l’agricultura i tenien una bona relació amb la natura. • Per un altre lloc tenim la tendència que consisteix en ornaments basats en línees inclinades que donen lloc a uns dissenys geomètrics d’una gran harmonia.
  • 167. • La tradició artesana basada en l’escultura,el treball de metall i la fusta va arribar fins a un nivell admirable.