2n eso tema 2_ L'EUROPA FEUDAL

1. El NAIXEMENT de L’EUROPA MEDIEVAL
FEUDALISME

SISTEMA POLÍTIC, ECONÒMIC i SOCIAL PREDOMINANT A EUROPA, A
PARTIR DEL SEGLE IX

L’IMPERI de CARLEMANY
 ELS FRANCS, VA SER L’ÚNIC REGNE GERMÀNIC QUE ES VA MANTENIR UNIT i uns
dels seus monarques CARLEMANY, VA UNIFICAR GRAN PART D’EUROPA
OCCIDENTAL i a l’any 800 VA SER PROCLAMAT EMPERADOR

- CALLEMANY PER COHESIONAR L’IMPERI, VA ELABORAR LLEIS i va

ORGANITZAR L’ADMINSTRACIÓ DEL TERRITORI, DIVIDINT-LO en:
- COMTATS, governats per COMTES
- MARQUES, SITUADES en les terres FRONTERERES i governades per
MARQUESOS
TANT COMTES COM MARQUESOS, RECAPTAVEN IMPOSTOS, ADMINISTRAVEN
JUSTICIA i GARANTIEN la SEGURETAT dels seus territoris

MORT DE CARLEMANY:

- ENFRONTAMENTS ENTRE ELS SEUS SUCCESORS, QUE DONARA LLOC A LA
DIVISIÓ DE L’IMPERI, PER MIG DEL TRACTAT DE VERDUN, 843
- LA INSEGURETAT ES VA ESTENDRE PER TOTA EUROPA

ELS SUCCESSORS DE CARLEMANY
(Europa, després del Tractat de Verdun)

Els ORIGENS del FEUDALISME

AMB AQUESTA SITUACIÓ DE CRISI, EL PODER DELS MONARQUES ERA MOLT DÉBIL i
NO PODIEN PROTEGIR a la POBLACIÓ, NI RECAPTAR IMPOSTOS, NI MANTENIR UN
EXÈRCIT FIDEL i ESTABLE
PER PODER GOVERNAR i MANTENIR UNIT el SEU REGNE, MONARQUES VAN BUSCAR el
SUPORT dels NOBLES, AMB ELS QUE VAN ESTABLIR UN SISTEMA DE RELACIONS

PERSONAL, CONEGUT AMB EL NOM DE VASSALLATGE, QUE ERA UN PACTE DE
FIDELITAT, QUE S’ESTABLIA PER MIG D’UNA DOBLE CERIMÒNIA:
FIDELITAT
- L’HOMENATGE, ON EL VASALL AGENOLLAT, DAVANT DEL REI, LI PROMETIA:
PROMETIA
- FIDELITAT, CONSELL en el GOVERN i AJUDA MILITAR i ECONÒMICA
- LA INVESTIDURA; EN LA QUAL EL REI ENTREGAVA AL VASALL UNES TERRES, EL FEU,
PERQUÈ LES GOVERNARA i les EXPLOTARA ECONÒMICAMENT

ORIGEN DEL FEUDALISME

- UN SENYOR FEUDAL VAN TRANSMETRE PER HERÈNCIA ELS SEUS CÀRRECS als SEUS FILLS
AQUEST VA SER L’
-A LA VOLTA EL SENYOR FEUDAL PODIA CEDIR UNA PART DEL SEU FEU A ALTRES NOBLES MENYS
IMPORTANTS, els CAVALLERS, PERQUÈ el GOVERNAREN i MANTINGUEREN UN XICOTET EXÈRCIT
-ELS LLAURADORS, ATEMORITS PER LA INSEGURETAT i SENSE PROTECCIÓ DEL REI, ACUDIEN ALS
SENYORS FEUDALS PER BUSCAR PROTECCIÓ

FEUDALISME ES SISTEMA POLÍTIC, ECONÒMIC i SOCIAL PREDOMINANT A

EUROPA, A PARTIR DEL SEGLE IX
 CARLEMANY, rei dels FRANCS, va UNIFICAR gran part de l’Europa occidental i es
va PROCLAMAR EM-PERADOR (800):
– Per a ADMINISTRAR el seu territori, el VA DIVIDIR en COMTATS, i per a DEFENSAR-NE
LES FRONTERES, va crear les MARQUES, territoris fortament militaritzats.
– Els SUCCESSORS DE CARLEMANY van DIVIDIR L’IMPERI en diferents regnes pel Tractat
de VERDUN (843).

•Durant els segles IX i X, Europa va patir DIVERSES INVASIONS: NORMANDS pel
nord, MUSULMANS pel sud i HONGARESOS per l’est.
•El PODER DELS REIS europeus era MOLT FEBLE I FRAGMENTAT. Per a GOVERNAR I
PROTEGIR LA POBLACIÓ, van PACTAR AMB ELS NOBLES un SISTEMA DE RELACIONS
PERSONALS, el VASSALLATGE, que va donar lloc al FEUDALISME:
•– El VASSALL jurava fidelitat al rei a canvi de terres (FEUS). Els nobles, bisbes i
abats es van convertir en SENYORS FEUDALS.
•– Aquests senyors eren l’única autoritat al seu feu, i els LLAURADORS es posaven al
seu servei a canvi de protecció.
•

LA FEBLESA DELS REIS
CAIGUDA DE L’IMPERI CAROLINGI

FRAGMENTACIÓ
D’EUROPA
FEBLESA DELS REIS I DELS SEUS EXÈRCITS

NOBLES

PROTECCIÓ
TREBALl

CAMPEROLS

CASTELL + EXÈRCIT PROPI
(SERFS DELS NOBLES)

FEUDALISME


PREGUNTES CLAUS --- PER LA
PROVA:

1. QUÈ ÉS EL FEUDALISME, ON i QUAN VA SORGIR?
2. PER QUÈ LA DIVISIÓ DE L’IMPERI de CARLEMANY VA
SER L’ORIGEN DEL FEUDALISME?
3. QUE ERA EL VASALLATGE i PERQUÉ ES VA ESTABLIR?
4. DE QUINES DUES PARTS CONSTAVA EL VASALLATGE i
EN QUE CONSISTIA CADA PART?

 REALITZAR: LES ACTIVITATS DEL
LLIBRE, DE LA PÀGINA 23, la 4
 VIDEO: NAIXEMENT DEL
FEUDALISME

1PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA PROVA
. El NAIXEMENT de L’EUROPA MEDIEVAL

1. COMPLETA, les FRASES sobre L’IMPERI de CARLEMANY:

a) L’ÚNIC REGNE GERMÀNIC, DELS QUE VAN SEGUIR L’IMPERI ROMÀ, QUE
ES VA MANTENIR UNIT VA SER EL DELS
_____________________________ .
b) L’EMPERADOR _______________________ VA UNIR GRAN PART DE LES
TERRES D’EUROPA OCCIDENTAL .
c) PER A COHESIONAR L’IMPERI, CARLEMANY VA ELABORAR LLEIS i VA
ORGANITZAR L’ADAMINISTRACIÓ DEL TERRITORI MITJANÇANT
_________ __________________ i ______________________________ .
d) LA MORT DE CARLEMANY VA SUPOSAR LA DIVISIÓ DE L’IMPERI EN
DIVERSOS REGNES (TRACTAT DE _____________________ , 843) .
e) EN ELS SEGLES IX i X, UNA SÈRIE DE POBLES ( N____________________ ,
M___________________ i H_________________________) ES VAN
ABATRE SOBRE EUROPA i VAN OCASIONAR MORT i DESTRUCCIÓ

2. RELACIONA CADA PERSONATGE O GRUP AMB EL SEU ESTAMENT
( PRIVILEGIATS i NO PRIVILEGIATS ):





REI
LLAURADORS
ARTESANS
CAVALLERS

-

MONJOS
ALT CLERO
ALTA NOBLESA
PASTORS

2. MONARQUIA i la NOBLESA FEUDAL
EUROPA, DESPRÉS DE LA CAIGUDA DE L’IMPERI CAROLINGI
DIVIDIDA EN REGNES,COMTATS i PRINCIPATS, QUE TENIEN EN COMÚ:
- EL CRISTIANISME
- L’ORGANITZACIÓ DEUDAL

MONARQUIA
-

-

CARA

CTER
ÍSTIQ
UE

S

ESTAVA EN LA CÚSPIDE DE LES RELACIONS DE VASALLATGE i ERA CONEGUT COM EL PRIMUS
PARES, ÉS A DIR EL PRIMER ENTRE IGUALS, ENTRE ELS NOBLES
EREN ELS REPRESENTANTS DE DÉU EN LA TERRA
NO SOLIEN TINDRE RESIDÈNCIA FIXA i ES TRASLLADAVEN PER CONTROLAR LES SEUES
POSSESSIONS
EL SEU PATRIMONI EREN TOTS ELS TERRITORIS QUE TENIA BAIX LA SEUA AUTORITAT
LES SEUES ATRIBUCIONS i PODERS EXCLUSIUS EREN:
- DIRIGIR CAMPANYES MILITARS
- RECAPTAR IMPOSTOS PER A GUERRES, CORONACIONS, etc
- EXERCIR de JUTGE SUPREM EN PLETS, SENSE INTERFERIR EN ELS FEUS DELS NOBLES o de
L’ESGLÉSIA
PER A GOVERNAR COMPTAVA AMB L’AJUDA de la CURIA o CONSELL REIAL, FORMADA PER
UN GRUP DE NOBLES, QUE L’ACONSELLAVEN
SEMPRE ANAVA ENVOLTAT PER UN SEGUICI DE PERSONES QUE FORMAVEN LA CORT i que
EREN: FAMILIARS, AMICS i CONSELLERS

2. MONARQUIA i la NOBLESA FEUDAL
NOBLESA
-

-

CA
RA
CT
ER
ÍST
I QU
ES
LA GUERRA ERA L’ACTIVITAT PRINCIPAL DELS NOBLES i del REI, QUE EREN ELS
ÚNICS QUE PODIEN PORTAR ARMES i amb ELLES CONTROLAR A LA RESTA de la
POBLACIÓ
AL TINDRE ARMES, ES DEDICAVEN A L’OFICI DE LES ARMES
ELS SEUS FILLS EREN EDUCATS i ENTRENATS com a GUERRERS, PASANT PRIMER
PER SER PATGES, DESPRÉS ESCUDERS D’ALTRES CAVALLERS i als DÍHUIT ANYS
SE’LS ARMAVA CAVALLERS, PER MIG D’UNA CERIMÒNIA ON REBIEN LES SEUES
ARMES
FEIEN LA GUERRA PER DEFENSAR EL SEU TERRITORI,ENFRONTAR-SE a ALTRES
NOBLES o per AJUDAR EL MONARCA o un altre SENYOR, A QUI DEVIEN
OBEDIÈNCIA
LA GUERRA, PROPORCIONAVA ALS VENCEDORS, TERRES i RIQUESES, QUE FEIEN
AUGMENTAR EL SEU PODER
EN ÈPOQUES DE PAU, ELS NOBLES FEIEN TORNEJOS ENTRE ELLS, PER DIVERTIR-SE
i ENTRENARAR-SE PER AL COMBAT

2. La MONARQUIA i la NOBLESA FEUDAL

PROVA:

1. QUIN LLOC OCUPAVA EL MONARCA EN LA SOCIETAT
FEUDAL i QUIN ORIGEN i PODERS EXCLUSIUS TENIA?
2. QUE DIFERENCIAVA LA CURIA de la CORT?
3. QUINA ERA LA FUNCIÓ ESSENCIAL DELS NOBLES, COM
ARRIBAVEN A SER CAVALLERS, QUE ES
PROPORCINAVA LA GUERRA i que FEIEN EN LES
ÈPOQUES DE PAU i PER A QUÈ?

4.REALITZAR: L’ACTIVITAT DEL
LLIBRE, DE LA PÀGINA 25, LA

3

 VIDEO: ELS CAVALLERS

3. Els CASTELLS MEDIEVALS
CASTELLS
-

-

CARA
CTER
Í ST I Q
UES

EREN RESIDÈNCIES FORTIFICADES DELS SENYORS FEUDALS
SOLIEN SITUAR-SE EN MIG DELS SEUS TERRITORIS
EN TEMPS DE PAU, ERA LA LLAR DEL NOBLE, de la seua FAMÍLIA, SOLDATS i SERVENTS i
TAMBÉ UN MERCAT D’INTERCANVI DE PRODUCTES
EN TEMPS DE GUERRA, ES CONVERTIA EN UNA FORTALESSA i LLOC DE REFUGI PER ALS
HABITANTS DEL FEU
EREN AUSTERS i de MOBILIARI ESCÀS i PER COMBATRE EL FRED EN ELLS, ES COBRIEN
ELS TERRES EN CATIFES, ES PENJAVEN TAPISSOS a les PAREDS i S’ENCENIEN FOCS a les
diferents ESTANCES
S’IL.LUMINAVEN AMB TORXES PER LA NIT

PARTS de que CONSTAVA i FUNCIONS
- PART CENTRAL ESTAVA LA TORRE DE L’HOMENATGE, QUE ERA DE DOS O TRES PISOS i
SERVIA D’HABITATGE DEL SENYOR FEUDAL i de LLOC de VIGILÀNCIA

-AL SEU VOLTAT ES SITUAVEN UN CONJUNT DE PATIS AMB DIFERENTS EDIFICACIONS CON EREN
GRANERS, FERRERIA, HABITATGES per als SERVIDORS, FORN, ETC
-UNA MURALLA EMMERLETADA i amb TORRES DEFENSIVES, PROTEGIA TOTES LES DEPENDÈNCIES
DEL CASTELL

CASTELLS

ACTIVITATS DELS NOBLES, que VIVIEN als
-

CASTELLS:

INSPECCIONAR A CAVALL LES TERRES DEL FEU
REBRE ALS VASALLS
IMPARTIR JUSTICIA
RECAPTAR els TRIBUTS i els ALIMENTS que LI LLIURAVEN ELS SERFS
REVISAR ELS LLOCS DE GUARDIA i l’ESTAT de les ARMES
ENTRENAR-SE PER AL COMBAT

ACTIVITATS DE LES SENYORES DEL CASTELL:
-

TINDRE CURA DELS FILLS o BRODAVEN
PASSEJAR A CAVALL, PELS BOSCOS DEL VOLTANT, ACOMPANYADES de GUARDIANS
MÉS REFINADES, S’ENTRETENIEN AMB LA LECTURA o la MÚSICA

ALTRES ACTIVITATS que es feien als CASTELLS:
-

BANQUETS o FESTES, ON ELS JOGLARS i TROBADORS EXPLICAVEN HISTÒRIES, FEIEN JOCS
MALABARS, CANTAVEN ROMANÇOS o INTERPRETAVEN PECES MUSICALS
LA CAÇA, REALITZADA A CAVALL i ACOMPANYATS DE SERFS i de GOSSOS
LA FALCONERIA AMB AUS RAPINYADORES, PER CAÇAR ALTRES PARDALS o MAMÍFERS XICOTETS


PROVA:
1. INDICA AL RESPECTE DELS CASTELLS:
•
•
•

DE QUI EREN LA RESIDÈNCIA i ON ES SITUAVEN:
UTILITAT EN TEMPS DE PAU i DE GUERRA:
FORMA DE COMBATRES EL FRED EN ELLS:

1. QUINES PARTS i FUNCIONS, ES DIFERENCIAVEN EN ELS
CASTELLS?
2. INDICA QUINES EREN LES ACTIVITATS PRINCIPALS
DELS HABITANTS DELS CASTELLS:






NOBLES:
SENYORES:
ALTRES ACTIVITATS

VIDEO: EL CASTELL

El

FEU

4.LES TERRES DEL FEU

FORMAT:
 FORMAT PER les TERRES que el REI o un NOBLE HAVIA OTORGAT a un ALTRE SENYOR

FEUDAL
- PODIA SER TRANSMÉS PER HERÈNCIA, PERÒ NO PODIA SER COMPRAT NI VENUT
-EL SENYOR FEUDAL TENÍA AUTORITAT PLENA en el SEU FEU i GAUDIA D’IMMUNITAT DAVANT DEL
REI



PARTS:

PARTS DEL FEU:

- LA RESERVA SENYORIAL o DOMINI; que la FORMAVEN LES MILLORS TERRES que el
SENYOR ES RESERVAVA PER A ELL i era on SOLIA ESTAR EL CASTELL com els PRATS i BOSCOS
PROPIS
- ELS MASOS; que eren PARCEL.LES de TERRA QUE EL SENYOR LLIURAVA ALS SERFS o a
LLAURADORS LLIURES, A CANVI del PAGAMENT d’unes RENDES, QUE CONSISTIEN EN UNA PART
DE LA COLLITA i TREBALL en les TERRES de la RESERVA SENYORIAL

ATRIBUCIONS DEL SENYOR EN EL FEU:

EL SENYOR, A MÉS DE L’EXPLOTACIÓ ECONÒMICA DEL FEU, TAMBÉ PODIA: DICTAR ORDES,
IMPARTIR JUSTÍCIA, CONTROLAR ELS SERVEIS DEL FEU, COM ELS PONTS, FORNS, MOLINS, etc i
COBRAR IMPOSTOS PER FER-NE ÚS i IMPOSAR TRIBUTS

El

FEU

4.LES TERRES DEL FEU

RENDES SENYORIALS:
ELS SENYORS FEUDALS VIVIEN DE LES RENDES QUE ELS LLAURADORS
ESTAVEN OBLIGATS A PAGAR-LOS i QUE SOLIEN SER:

- UNA PART DE LA COLLITA, de les TERRES TREBALLADES PELS LLAURADORS
- EL LLIURAMENT UNA VEGADA A L’ANY, DE DETERMINATS PRODUCTES COM
EREN: PORCS, GALLINES FRUITES, HORTALISSES ...
- FER OBLIGATORIAMENT, UNES DIES DE FAENA EN LES TERRES o BOSCOS DEL

SENYOR, EL QUE REBIA LA DENOMINACIÓ DE PRESTACIONS PERSONALS
- PAGAR PER LA UTILITZACIÓ DEL FORN, MOLÍ, FERRERIA, PONTS o ALTRES
SERVEIS, AL TINDRE DRETS DE MONOPOLI, SOBRE AQUESTS SERVEIS
- COBRAR PER MULTES, IMPOSTOS, AL TINDRE JURISDICCIÓ SOBRE ELLS

4. Les TERRES del FEU

PROVA:

1. QUÈ FORMAVA EL FEU, COM ES
TRANSMETIA i QUINA AUTORITAT TENIA
EN ELL EL SENYOR FEUDAL?
2. DE QUINES DUES PARTS CONSTAVA EL
FEU, QUE CONSTITUÏA CADA PART i ON ES
SITUAVA CADA PART?
3. DE QUÈ VIVIEN ELS SENYORS FEUDALS i
EN QUÈ SOLIEN FER-LI ELS PAGAMENTS?

5.Els LLAURADORS en el MÓN FEUDAL
EREN LA MAJORIA DE LA POBLACIÓ DE LA SOCIETAT FEUDAL i es
a l’AGRICULTURA i la RAMADERIA

LLAURADORS DEDICAVEN

CATEGORIES
- Els LLAURADORS LLIURES, anomenats VILANS o ALODIALS, que EREN PROPIETARIS
de la SEUA TERRA i PODIEN DISPOSAR LLIUREMENT del SEUS ACTES o del que VOLIEN
FER: CASAR-SE, ABANDONAR EL FEU, DEDICAR-SE AUN OFICI, etc.
- Els SERFS, que TREBALLAVEN LES TERRES D’UN SENYOR i NO TENIEN LLIBERTAT
PERSONAL, per tant, NO PODIEN ABANDONAR LES TERRES, NI CASAR-SE, NI DEIXAR
HERÈNCIA SENSE PERMÍS DEL SENYOR

CARACTERÍSTIQUES DEL TREBALL AL FEU

-

-

EL TREBALL AL FEU ERA MOLT DUR PER PODER SOBREVIURE i el RENDIMENT de la TERRA ERA
ESCÀS i PER NO EXHAURIR LA TERRA PRACTICAVEN LA ROTACIÓ BIENNAL, CULTIVANT CADA
ANY SOLS LA MEITAT DE LES TERRES i DEIXANT DESCANSANT L’ALTRA MEITAT, EN GUARET
LES TÈCNIQUES i les EINES AGRÍCOLES EREN MOLT RUDIMENTÀRIES
ERA UN AGRICULTURA DE SUBSISTÈNCIA, DESTINADA BÀSICAMENT A L’AUTOCONSUM
ELS INTERCANVIS EREN ESCASSOS, ELS AGRICULTORS ES FEIEN ELLS MATEIXOS LES EINES
AGRÍCOLES i POQUES VEGADES ELS AGRICULTORS COMPRAVEN ALGUN PRODUCTE
ELS CULTIUS PRINCIPALS EREN ELS CEREALS, PER FER PA, QUE ERA L’ALIMENT BÀSIC. PLANTAVEN
TAMBÉ LLEGUMS, COM FRESOLS, CIGRONS i VINYES i en els HORTS ABUNDAVEN les VERDURES i
els ARBRES FRUITERS

5. Els LLAURADORS en el MÓN FEUDAL


PROVA:
1. QUINES DUES CATEGORIES DE LLAURADORS ES
DISTINGIEN i en QUÈ ES DIFERENCIAVEN?
2. INDICA RESPECTE DE LES CARACTERÍSTIQUE
DEL TREBALL DELS LLAURADORS EN EL FEU:





A QUE ES DESTINAVA BÀSICAMENT LA SEUA
PRODUCCIÓ:
CON EREN EL RENDIMENTS i QUE PRACTICAVEN PER NO
EXHAURIR LA TERRA:
COM EREN LES TÈCNIQUES i les EINES AGRÍCOLES:
CULTIUS PRINCIPALS QUE ES RELITZAVEN AL FEU:

5. Els LLAURADORS en el MÓN FEUDAL

 PRACTICA COMPETÈNCIES ---- PER LA

PROVA

1. TRIA LA RESPOSTA ADEQUADA:
a) QUIN GRUP SOCIAL FORMAVA LA MAJORIA DE LA POBLACIÓ EN L’EDAT
MITJANA?


NOBLES --- CLERO ---- LLAURADORS

b) QUANTES CATEGORIES DE LLAURADORS PODIEM DISTINGIR?


LLAURADORS LLIURES i SERFS --- RICS i POBRES --- del NORD i del SUD

c) QUINA TÈCNICA AGRÍCOLA UTILITZAVEN ELS LLAURADORS FEUDALS?


ROTACIÓ MENSUAL --- ROTACIÓ ANUAL --- ROTACIÓ BIENNAL

d) QUIN NOM REB, LA MEITAT DE LA TERRA AGRÍCOLA QUE ES DEIXAVA EN REPÒS
DURANT UN ANY?
 REPOSADA --- GUARET --- ADOB

e) COM ES DIU EL TIPUS D’AGRICULTURA QUE ES PRACTICAVA DURANT L’EDAT
MITJANA?
 AGRICULTURA DE MERCAT --- DE SUBSISTÈNCIA --- NATURAL

f) A QUÈ o A ON, ES DESTINAVEN ELS PRODUCTES DE L’AGRICULTURA FEUDAL?

6. L’ESGLÉSIA CRISTIANA: els CLERGUES
L’ESGLÉSIA
FUNCIONS
- MANTENIR LA UNITAT dels CREIENTS i REGULAR la VIDA SOCIAL i PRIVADA, de
TOTA LA COMUNITAT
- OFICIAR LES CERIMÒNIES RELIGIOSES
- S’ENCARREGAVA DE L’ENSENYAMENT
- TAMBÉ S’ENCARREGAVA DE L’ASSISTÈNCIA als POBRES i MALALTS
- DEMANAVA la CARITAT, la VIDA VIRTUOSA i la DONACIÓ de BÉNS PER A
L’ESGLÉSIA a l’HORA DE LA MORT

OBLIGACIONS RELIGIOSES dels CREIENTS
- RESAR, ANAR A MISSA, DEJUNAR DURANT la QUARESMA, CONFESAR-SE UNA
VEGADA A L’ANY i COMBREGAR PER PASQUA
- ES RECOMANAVA FER ALGUNA PELEGRINATGE ALS LLOCS SANTS, SI ERA POSSIBLE,
COM ERA A ROMA,JERUSALEM o SANTIAGO de COMPOSTEL.LA

L’ESGLÉSIA
ESTRUCTURA
- CÚSPIDE: el PAPA, que era la MÀXIMA AUTORITAT i RESIDIA A ROMA
- PER AJUDAR AL PAPA: es va CREAR el SAGRAT COL.LEGI dels CARDENALS, que
S’ENCARREGAVA TAMBÉ DE L’ELECCIÓ del PAPA
- RESTA DEL CLERO es DIVIDIA EN DUES CLASSES:
- CLERO SECULAR; FORMAT PER SACERDOTS, RECTORS i BISBES, que
ATENIEN a la COMUNITAT de CREIENTS. S’AGRUPAVEN EN PARROQUIES
DIRIGIDES PER RECTORS i un CONJUNT de PARROQUIES FORMAVA UNA DIÒCESI,
DIRIGIDA PER UN BISBE
- CLERO REGULAR; INTEGRAT PER MONJOS i MONGES DEDICATS A
L’ORACIÓ. VIVIEN AÏLLATS en un MONESTIR, BAIX L’AUTORITAT D’UN ABAT o
ABADESA i SOTMESOS A UNA REGLA MONÀSTICA

- PER MANTENIR EL CULTE i el CLERO, TOTS ELS LLAURADORS ESTAVEN OBLIGATS A
PAGAR L’IMPOST del

DELME, que era la DESENA PART DE LA COLLITA



PROVA:
1. QUINES FUNCIONS DESENVOLUPAVA
L’ESGLÉSIA?
2. QUINES EREN LES OBLIGACIONS i
RECOMANACIONS, QUE L’ESGLÉSIA CATÒLICA,
FEIA ALS SEUS CREIENTS?
3. QUI OCUPAVA LA CÚSPIDE, DINTRE DE
L’ESTRUCTURA DE L’ESGLÉSIA, DE QUI
S’AJUDAVA i DE QUE S’ENCARREGAVA TAMBÉ,
AQUESTA INSTITUCIÓ?

6. L’ESGLÉSIA CRISTIANA: els
CLERGUES
PROVA

1. RELACIONA, CADA MEMBRE DE L’ESGLÈSIA,SEGONS PERTANYEN
AL CLERO REGULAR o SECULAR:
 SACERDOTS
 PRIORS
 BISBES
 MONJOS i MONGES

-- ABATS
-- ARQUEBISBES
-- FRARES

7 i 8. L’ART ROMÀNIC: ARQUITECTURA,PINTURA i ESCULTURA

7. L’ART ROMÀNIC: ARQUITECTURA


PROVA

1. INDICA EL

CONCEPTE A QUE FAN REFERÈNCIA les DEFINICIONS:

a) BRAÇ MÉS CURT DE LA PLANTA DE CREU LLATINA:


TRASSEMPTE --- ABSIS ---- CIMBORI

b) LLOC ON ES CREUEN ELS DOS BRAÇS DE LA PLANTA DE CREU LLATINA:


PORTADA --- CREUER --- COBERTA

c) VOLTES QUE SE S’OSTENIEN SOBRE MURS GRUIXUTS i PILARS o COLUMNES
ENORMES, UNITS PER ARCS DE MIG PUNT:


LATERALS --- D’ENTRADA --- DE CANÓ

d) CAPÇALERA DE L’ESGLÈSIA DE FORMA SEMICIRCULAR:
 ABSIS --- ALTAR --- CONTRAFORT

e) ESTRUCTURA QUE ES FORMA AMB ELS NAUS LATERALS QUE ES PROLONGUEN I
ENVOLTEN L’ABSIS:
 CONTRAFORT --- DEAMBULATORI --- TRANSSEPTE

f) COBERTA DEL CREUER:
 DEAMBULATORI --- CREUER --- CIMBORI

ART ROMÀNIC
L’arquitectura romànica.

Elements arquitectònics.
Analitzam aquí les principals característiques de l'arquitectura
romànica.
 utilització de la pedra com a material de construcció
Murs molt massissos i
gruixuts; solen ser
d’aparell regular
MARQUES DE
CANTERS

Planta d’una església romànica

ART ROMÀNIC

2.3. Les esglésies.

Planta de Santiago de Compostel·la

ART ROMÀNIC


 Esglaonament dels volums o elements arquitectònics exteriors:
torres

COS
LONGITUDINAL
cimbori

PORTALADA
PRINCIPAL

transsepte
tribuna
CAPÇALERA
arcades

creuer

presbiteri
girola

Portalada
lateral

Absidiola
o capella radial

absis

ART ROMÀNIC

 Sistemes de suports i cobertes:
Predomina l’arc
de mig punt sobre
columnes o pilars

ART ROMÀNIC

Utilització de
voltes de
pedra

ART ROMÀNIC

D’aquesta forma, es
substituí la coberta
plana per la coberta
amb volta de canó

Utilització de
voltes de
pedra

Exemple de
volta de canó
reforçada amb
arcs faixons

ART ROMÀNIC

Utilització de
voltes de
pedra

VOLTA D’ARESTA
(quan s’entrecreuen
dues voltes de canó es
genera aquest tipus de
volta)

ART ROMÀNIC

Volta de pedra

Com resoldre
el pes de la
volta de
canó?

Arcs faixons

Arcs formers
Finestres
petites i
abotzinades

Murs
gruixuts de
càrrega

Contraforts
exteriors

ART ROMÀNIC

interiorment els pilars
també són molt
importants

ART ROMÀNIC


Contraforts o
estreps


I exteriorment el pes
de l’edifici acaba
conduint-se als murs i
contraforts ...

Murs molt massissos i
gruixuts; solen ser
d’aparell regular

ART ROMÀNIC

I les finestres o vans
no podien ser grans i
s'havien d´abotzinar

ART ROMÀNIC

La diferència d’alçada entre la nau central i les laterals
permet la il·luminació tènue de l’església
Vans o finestres
(permeten l’entrada de
la llum)

Tribuna o trifori
(segon pis sobre les
naus laterals)
arcs

MANIFESTACIONS
ARQUITECTÒNIQUES

Preromànic Asturià
San Miguel de Lillo (Oviedo)

San Martín de Fromista (Palencia)

Colegiata de Santa Maria la Mayor a Toro
(Zamora)

La Catedral de Santiago de Compostela

ART ROMÀNIC
PINTURA ROMÀNICA
– Característiques generals

PINTURA ROMÀNICA
- Característiques generals

1) Finalitat fonamentalment DIDÀCTICA (adoctrinadora), però també DECORATIVA.

PINTURA ROMÀNICA
3) Dos TIPUS principals de representacions: pintura mural al FRESC (parets dels temples) i
pintura al TREMP sobre taula de fusta (frontals dels altars, especialment a Catalunya,
mobiliari litúrgic).

PINTURA ROMÀNICA
2) SUBORDINACIÓ de les figures al marc arquitectònic i l’espai físic en general: es destinarà
fonamentalment a decorar l’interior dels temples (absis, murs, voltes...).

en algunes ocasions Crist cedeix el lloc a la Mare de Déu amb el Nen; i n’hi ha, a més, àngels, arcàngels, querubins...

- PINTURA ROMÀNICA
4) Predomini absolut de la pintura RELIGIOSA i la seva ICONOGRAFIA simbòlica i al·legòrica
(Teofanies): representacions de Crist (Crist en Majestat, Maiestas Domini o Pantocràtor,
especialment), Dextra Domini (mà dreta beneint), Judici Final, l’Anell místic (colom que
representa l’Esperit Sant), envolten el Pantocràtor els símbols dels Evangelistes
(Tetramorfs), en algunes ocasions Crist cedeix el lloc a la Mare de Déu amb el Nen; i n’hi
ha, a més, àngels, arcàngels, querubins...

- PINTURA ROMÀNICA

- ESCULTURA ROMÀNICA
Utilització de la POLICROMIA (no es conserva pràcticament en cap relleu).

ANONIMAT de l’artista: quasi mai coneixem el nom de l’autor, considerat un artesà.

L’escultura romànica és una mostra del PODER de l’ESGLÉSIA: quasi tota l’escultura és
RELIGIOSA.

Suposa la recuperació de l’escultura MONUMENTAL en l’art occidental: des de la fi de
l’època romana (recordeu el Colós de Constantí) es feia molt poca escultura monumental i
és el romànic qui la recupera.


MATERIALS: sobretot la pedra, però també la fusta en l’escultura exempta (talles).


TEMÀTICA: L’escultura neix subordinada al temple, per això quasi tots els temes
representats són religiosos (trets de la Bíblia i les vides dels sants o hagiografies), però
també trobem animals fantàstics (bestiari), algunes escenes de la vida quotidiana,
motius florals, vegetals i geomètrics i, fins i tot, escenes de tipus sexual (molt rarament).

- - Característiques generals
TEMÀTICA: temes religiosos (de la Bíblia
i les vides dels sants), animals fantàstics
(bestiari), escenes vida quotidiana,
motius florals, vegetals i geomètrics ...


Doble FUNCIÓ:
* DECORATIVA (donar bellesa a les construccions arquitectòniques).
* I, sobretot, DIDÀCTICA, perquè pretén adoctrinar religiosament, a través de les
representacions, a una població analfabeta, és a dir, com la majoria dels fidels no sabien
llegir, l’escultura intenta ensenyar la doctrina mitjançant imatges.

8) Escultura ANTINATURALISTA: Les
figures són hieràtiques, rígides i poc
expressives (amb excepcions).

Tendència a omplir tot l’espai compositiu (cert HORROR VACUI).

7 i 8. L’ART ROMÀNIC: ARQUITECTURA,PINTURA i ESCULTURA
PROVA:
1. L’ART ROMÀNIC, QUANT i a ON ES VA DESENVOLUPAR,PER
QUÈ REP AQUEST NOM i QUIN ERA EL SEU OBJECTIU?
2. EN QUIN MATERIAL SOLIEN FER-SE LES ESGLÉSIES
ROMÀNIQUES i QUINS EREN ELS SEUS ELEMENTS ESSENCIALS?
3. L’ESCULTURA i la PINTURA ROMÀNICA, QUIN CARÀCTER
TENIEN,A QUE ESTAVEN SUPEDITADES i QUIN ERA EL SEU
OBJECTIU DIDÀCTIC i PER QUIN MOTIU HO ERA?
4. LA PINTURA ROMÀNICA, QUINA TÈCNICA UTILITZAVA i QUE LA
CARACTERITZAVA?
5. L’ESCULTURA ROMÀNICA,DE QUE DEPENIA, LES FIGURES A
QUÉ S’ADAPTAVEN, QUINA ERA LA SEUA TEMÀTICA i ON
SOLIEN UBICAR-SE?
6. EN QUE ES FEIEN LES TALLES RELIGIOSES, ON SOLIEN COLOCAR-

TEMA 2: L’EUROPA FEUDAL

 ACTIVITATS FINALS A REALITZAR, PER VALORAR i PREPARAR LA
PROVA i ENTREGAR EL DIA DE LA PROVA:

PRACTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES, DE LES
PÀGINES 38 i 39, EFECTUAR:
L’ACTIVITAT 1: COMPLETA el MAPA
CONCEPTUAL
L’ACTIVITAT 3: DEFINEIX CONCEPTES
L’ACTIVITAT 4: IDENTIFICAR les PARTS d’un
CASTELL MEDIEVAL
L’ACTIVITAT 5: COMENTA EL TEXT
L’ACTIVITAT 7: COMPLETA LA TAULA

 DEL

TEMA 2: L’EUROPA FEUDAL
ASPECTES i VALORACIÓ QUE INCLORÀ LA PROVA DEL TEMA:
1.

RESPONDRE A PREGUNTES CLAUS DEL TEMA, DELS SELECCIONADES i
REALITZADES EN CLASSE, DE CADA APARTAT

---

valor 5 punts

2.

DEFINIR, CONCEPTES DE L’ACTIVITAT 3, DEL PRACTICA COMPETÈNCIES
BÀSIQUES --- valor 1 punt
3. IDENTIFICAR, ASPECTES DE L’ART ROMÀNIC SEGONS CORRESPONGEN A LA
PINTURA o l’ESCULTURA, DE L’ACTIVITAT 7 DE COMPLETA LA TAULA, del
PRACTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES -- valor 1 punt
4. TRIAR i RELACIONAR DEFINICIÓ, de les ACTIVITATS DE COMPETÈNCIES,
REALITZADES EN CLASSE, DEL LLAURADORS i l’ARQUITECTURA -- valor 1 punt
5. FRASES PER ASSENAYLAR VERITABLE o FALS i CONVERTIR LES FRASES FALSES
EN VERITABLES, DE L’ACTIVITAT 1, DEL PRACTICA COMPETÈNCIES BÀSIQUES
---

6.

valor 1 punt

TEXT PER INTERPRETAR, RESPONDRE A QUESTIONS RELACIONADES AMB UN TEXT
del CONTEXT DEL TEMA, SEMBLANT A L’ACTIVITAT 5, DEL PRÀCTICA COMPETÈNCIES
---

valor 1 punt

2n eso tema 2_ L'EUROPA FEUDAL

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to 2n eso tema 2_ L'EUROPA FEUDAL

Similar to 2n eso tema 2_ L'EUROPA FEUDAL (20)

More from Mario Vicedo pellin

More from Mario Vicedo pellin (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (7)

2n eso tema 2_ L'EUROPA FEUDAL