3. Revolució industrial:
Conjunt de transformacions tecnològiques i
econòmiques iniciades a Anglaterra a la segona meitat
del segle XVIII.
Canvis tecnològics, aplicats a l’agricultura, la industria
i els transports.
Nou sistema de producció: la fàbrica
Nou tipus d’estructura social: de classes
Noves classes socials: burgesia i proletariat
Nou sistema econòmic: capitalisme
Creixement demogràfic: augment de la població
Procés d’urbanització: creixement de les ciutats
10. REVOLUCIÓ INDUSTRIAL:
tres revolucions simultànies
AGRÀRIA
DEMOGRÀFICA
Rotació quadriennal
Noves tècniques
Noves eines
Nous conreus
Nous adobs
Propietat privada
(Enclosures)
Més productivitat
Creixement molt
important de la
població
Desaparició
mortalitats
catastròfiques
Millora de la
higiene i l’alimentació
TECNOLÒGICA
Màquina de vapor
Mule-Jenny
Llançadora volant
Locomotora
Vaixell de vapor
11. La revolució demogràfica
• A partir de la segona meitat del segle XVIII la
població europea va augmentar de forma
considerable.
• Causes:
Augment de la producció d’aliments
Millora de la higiene i l’alimentació
Progressos de la medicina
Desaparició de les mortalitats catastròfiques
Baixada molt important de la mortalitat
La natalitat es manté alta
Augment de l’esperança de vida
14. La transició demogràfica
• És el procés de canvi demogràfic que es produeix a partir
d’una mortalitat i natalitat altes, propi de societats primitives o
subdesenvolupades fins arribar al cicle demogràfic modern
caracteritzat per una natalitat i mortalitat baixes.
•
15. La Revolució agrícola
• S’inicia a Anglaterra al segle XVIII.
• Amb l’abolició del règim senyorial i les lleis de tancament
la terra es converteix en una mercaderia que es pot
comprar i vendre.
• Els nous propietaris volen augmentar el rendiment de la
terra i comencen a introduir noves tècniques i noves
eines de conreu al camp.
• També comencen a especialitzar-se en un sol producte i
a introduir nous conreus.
• Augmenta la productivitat i els beneficis.
• Molts pagesos sense terres abandonen el camp i se’n
van a les ciutats per treballar a les fàbriques.
22. La Revolució industrial a Anglaterra
SECTOR TÈXTIL:
INNOVACIONS TÈCNIQUES
APLICACIÓ DE LA MÀQUINA
DE VAPOR
FILATS
TEIXITS
Spinning Jenny (1765)
Water Frame (1767)
Mule Jenny (1774)
Mule automàtiques (1790)
Llançadora volant (1733)
Teler mecànic (1765)
Teler de jacquard (1795)
Selfactines (1822)
23.
24.
25.
26.
27.
28. SECTOR TÈXTIL:
A partir de la Màquina de Vapor (1765)
Localització industrial més lliure
Augment espectacular de la producció
Preus competitius
Exportació a Europa i a l’Imperi colonial
29.
30. La revolució dels transports
• La millora dels mitjans de transport era fonamental per
traslladar el carbó a les fàbriques i comercialitzar els
productes agrícoles i industrials.
• Anglaterra: construcció de camins i canals.
• Millora del transport interior.
• 1829 Invenció de la locomotora i aplicació de la màquina
de vapor al ferrocarril.
• Més rapidesa i capacitat de transport
• Baixen els preus i augmenta el consum.
• Necessitat de capital per construir la xarxa ferroviària.
• Creació de grans empreses amb accionistes (S.A.)
• Vaixell de vapor (1807): no es desenvolupa de forma
eficaç fins principis del segle XX,
35. • La revolució industrial es va expandir de
forma desigual per Europa durant el segle
XIX .
• La terra es va convertir en una
mercaderia.
• La producció s’adreça al mercat.
• Augmenten els excedents agraris,
destinats a alimentar els habitants de les
noves ciutats industrials.
36. L’expansió de la industrialització
• Estats més industrialitzats d’Europa :
França, Bèlgica, Alemanya, Països
Baixos, Suïssa.
• Estats parcialment industrialitzats: Itàlia
(Piemont), Espanya (Catalunya, Euskadi).
• Europa oriental: economia d’Antic Règim.
• Rússia: inici industrialització.
• Estats Units i Japó:
40. El capitalisme
• El capitalisme és el sistema econòmic de la Revolució
industrial.
• Es basa en el liberalisme econòmic d’Adam Smith.
• Les bases del capitalisme són:
• La propietat privada: tot es pot comprar o vendre.
• La llei de l’oferta i la demanda és la base de l’economia
de mercat.
• Hi ha una “mà invisible” que regula els preus.
• L’estat no ha d’intervenir en l’economia, perquè aquesta
ja funciona sola segons les lleis del mercat.
41.
42. LLEI DE
L’OFERTA I
LA DEMANDA
ECONOMIA
DE MERCAT
DESIGUALTATS
CAPITALISME
LIBERALISME
ECONÒMIC
LLIBERTAT
ECONÒMICA
PROPIETAT
PRIVADA
ADAM
SMITH
43. Com funciona el sistema capitalista?
INDUSTRIALITZACIÓ
EMPRESA
CAPITALISTA
FÀBRICA
Empresaris
Inverteixen capital
Treballadors
Instal·lacions, maquinària
Fan funcionar les màquines
Venen el producte
Intervenen en part del procés
Divisió del treball
Obtenen Beneficis
Cobren un salari
44.
45. Finançament empreses capitalistes
• Inicialment capitals individuals, obtinguts amb
els beneficis de l’agricultura i el comerç.
• Sector tèxtil: poca inversió inicial i reinversió
dels beneficis.
• Sector siderúrgic i ferroviari: forta inversió inicial.
• Creació de grans societats per accions.
• Els beneficis es reparteixen entre els accionistes
segons la part proporcional del capital invertit.
• Les empreses també es financen amb crèdits de
la Banca.
46. Apartat 4 :
La societat del segle XIX. L’origen del
moviment obrer
47. L’augment de la població i la
urbanització
•
•
•
•
•
•
•
Augmenta la producció d’aliments
Avenços científics i mèdics
Baixa la mortalitat
Excés de població al camp
Èxode rural (camp-ciutat)
Creixement de les ciutats
Desigualtats: barris obrers en males
condicions sanitàries i higièniques.
51. • La burgesia era la propietària de la terra,
de les fàbriques, de les màquines, dels
bancs... Eren els rics, que tenien diners.
• El proletariat eren els treballadors de les
fàbriques, que només disposaven de les
seves mans per treballar i que venien en
seu treball a canvi d’un salari.
52. L’origen del moviment obrer
• Les males condicions de vida i de treball dels
obrers (proletaris) van fer aparèixer diverses
formes de protesta que reben el nom de
moviment obrer.
• Inicialment els obrers no estaven organitzats,
però poc a poc van formar sindicats i
organitzacions i van realitzar accions per
defensar els seus interessos.
• Moviment obrer: lluita dels treballadors
(proletaris) per millorar les seves condicions de
vida i de treball.
53. El moviment obrer
• Forma de lluita: la vaga
• Inicialment eren organitzacions il·legals i
clandestines, perseguides pels governs.
• Els conflictes s’havien de resoldre entre
l’empresari i el treballador.
• El govern només intervenia en cas de desordre
públic, llavors enviava l'exèrcit i exercia la
repressió.
• A finals del segle XIX: primeres lleis laborals.
L’estat comença a fer d’àrbitre en els conflictes
laborals.
58. Etapes del moviment obrer
• Ludisme: Primera manifestació del moviment
obrer. destrucció de les màquines (primera
meitat segle XIX).
• Societats d’ajuda mútua: solidaritat entre
obrers. S’organitzen i fan caixes de
resistència per ajudar els companys amb
dificultats.
• Sindicats d’ofici: S’associen per demanar
millores laborals (jornada de 8 hores,
prohibició treball infantil, ...)
59. Etapes del moviment obrer
• Cartisme: Sorgeix a Anglaterra. Volen
aconseguir representació política al parlament
per fer lleis que defensin els interessos dels
obrers.
• Socialisme utòpic: critiquen el capitalisme,
consideren que és un sistema injust que crea
desigualtats i defensen el cooperativisme i la
participació dels obrers en els beneficis de
l’empresa.
• Sindicats de classe: marxisme i anarquisme.
Teories revolucionàries i anticapitalistes.(segona
meitat segle XIX.). Plantegen que la revolució és
la única manera de lluitar contra el capitalisme i
fer-lo desaparèixer per establir una societat més
justa i igualitària.
63. Marxisme i anarquisme:
què tenen en comú?
• Són anticapitalistes
• Ambdós pretenen una revolució que
enderroqui el capitalisme i aboleixi la
propietat privada, per construir un sistema
essencialment igualitari.
64.
65.
66.
67.
68. La Primera Internacional (AIT)
1864-1876
• AIT: Es va fundar a Londres el 1864.
• Va ser la primera vegada que els representants dels
treballadors es van reunir per parlar dels seus problemes.
• Van tenir consciència de classe obrera.
• Assisteixen representants marxistes i anarquistes.
• Reivindicacions: la jornada de 8 hores, la prohibició del
treball infantil, la millora de les condicions de treball de les
dones...
• Discrepàncies entre marxistes i anarquistes.
• Els anarquistes són expulsats el 1872.
• S’acorda fundar partits socialistes a cada país.
• La Internacional es va dissoldre el 1876
69.
70. La Comuna de París 1871
• Després de la derrota dels francesos en la
guerra contra Prússia el 1870.
• Els obrers es revolten contra el govern i
prenen el poder.
• La revolta només va durar dos mesos i va
ser esclafada per l’exèrcit.
• Va ser la primera experiència de govern
de la classe obrera.
71.
72. Apartat 6: La Segona Internacional i
l’evolució del socialisme
• A partir de 1880 es van creant partits i sindicats
socialistes arreu d’Europa.
• El més important va ser el partit socialdemòcrata
alemany (SPD).
• Aquests partits socialdemòcrates van optar per
presentar-se a les eleccions i canviar les lleis
per afavorir la classe obrera (reformistes).
• També hi havia la via revolucionària, partidaris
de fer la revolució i enderrocar el sistema
capitalista.
73. La Segona Internacional
1889-1914
• Hi participen partits socialistes
• Dues vies: reformista i revolucionària
• S’acorda la celebració del Primer de Maig, dia
del Treball, per reivindicar la jornada laboral de
8 hores.
• Predomina la via reformista.
• Condemnen el colonialisme i l’explotació.
• S’oposen a la guerra.
• L’esclat de la Primera Guerra Mundial va
provocar la fi de la Segona Internacional
79. La socialdemocràcia
• A partir del predomini de les vies
reformistes del socialisme comencen a
predominar els partits socialdemòcrates.
• Socialdemocràcia: evolució progressiva i
pacífica del capitalisme cap al socialisme
mitjançant la participació en els
parlaments democràtics i l’aprovació de
reformes.
80. El comunisme
• Els partits socialistes més revolucionaris van
exigir una actuació més radical contra el
capitalisme.
• S’oposaven a la socialdemocràcia perquè
participava del sistema burgès i capitalista.
• Es van convertir en partits comunistes, partidaris
de fer la revolució obrera i enderrocar el
capitalisme.
• Lenin va ser un dels principals líders del
comunisme.
• Va ser qui va instaurar el comunisme a Rússia.
81.
82.
83. MOVIMENT OBRER:
ETAPES
LUDISME (1830 aprox. )
SOCIETATS
D’AJUDA MÚTUA
SOCIALISME UTÒPIC
SINDICALISME
(FINS 1848 aprox.)
INTERNACIONALISME
(a partir de 1848)
MARXISME
ANARQUISME
SOCIALISME
Anarcocomunisme
SOCIALDEMOCRÀCIA
COMUNISME
(a partir de 1917)
Anarcosindicalisme
