2. MOVIMENT OBRER
LUDISME
SOCIALISME UTÒPIC
SOCIETATS D’AJUDA MÚTUA
SINDICATS D’OFICI
CARTISME
SINDICATS DE CLASSE
3. El moviment obrer
• Moviment obrer: lluita dels treballadors (proletaris) per
millorar les seves condicions de vida i de treball.
• Etapes:
• Ludisme: Primera manifestació del moviment obrer.
destrucció de les màquines (primera meitat segle XIX).
• Societats d’ajuda mútua: solidaritat entre obrers
• Sindicats d’ofici: demanen millores laborals
• Cartisme: Sorgeix a Anglaterra. Volen aconseguir
representació política al parlament.
• Socialisme utòpic: crítica al capitalisme
• Sindicats de classe: marxisme i anarquisme. Teories
revolucionàries i anticapitalistes.(segona meitat segle
XIX.)
4. El moviment obrer
• Forma de lluita: la vaga
• Inicialment eren organitzacions il·legals i
clandestines, perseguides pels governs.
• Els conflictes s’havien de resoldre entre
l’empresari i el treballador.
• El govern només intervenia en cas de desordre
públic, llavors enviava l'exèrcit i exercia la
repressió.
• A finals del segle XIX: primeres lleis laborals.
L’estat comença a fer d’àrbitre en els conflictes
laborals.
6. 1.1 D’artesans a proletaris
• Des de mitjans segle XVIII empitjoren les condicions de treball,
sobretot a Anglaterra.
• Llibertat de producció: permet la creació de noves manufactures al
marge dels gremis.
• Els artesans van perdre els seus privilegis i els propietaris fixaven les
condicions de producció i contractació.
• Els treballadors eren pagesos i artesans arruïnats.
• Es converteixen en proletaris, treballadors contractats per treballar a
canvi d’un salari.
• Nova classe obrera
• Inici de l’era de la fàbrica.
• Fàbriques: locals més grans, amb maquinària més potent que els
tallers i moguda per l’energia de la màquina de vapor.
• Nou ordre laboral: jornades llargues, ritme de treball constant,
disciplina dura i salaris molt baixos.
• Treball d’homes, dones i nens.
• Mecanització: provoca l’atur de molts treballadors manuals
• Conflictivitat
• Consciència de l’explotació
7. 1.2 Els primers conflictes i el ludisme
• Inicialment, conflictes aïllats i motins
• Primeres associacions de treballadors
• Eren associacions d’ofici a nivell local
• Més tard s’agrupen diverses localitats i oficis diferents.
• Societats obreres i accions col·lectives
• Repressió del govern
• França va prohibir les associacions obreres (Llei Chapelier 1791) i
Anglaterra també ( Combination Acts 1799-1800).
• A Anglaterra es formen moviments radicals que demanen la reforma
política i l’abolició de les lleis antiassociatives. Reclamen drets i
llibertats mitjançant marxes, concentracions i mobilitzacions.
• Els treballadors participen en aquestes mobilitzacions.
8. 1.2 Els primers conflictes i el ludisme
• 1811 Nottingam : manifestació de treballadors contra l’amplada
dels nous telers per fabricar mitges que els obligava a treballar
més pel mateix sou. Reprimida durament per l’exèrcit.
• Incendi de 60 telers com a protesta. Es va acusar el capità Ned
Ludd com a incitador dels fets.
• D’aquest personatge prové el nom de “ludisme” a l’acció de
destruir les màquines per part dels treballadors.
• Els ludistes consideraven que les màquines els perjudicaven
perquè provocaven atur i disminució dels salaris.
• El ludisme es va escampar pel continent europeu, des de la
Gran Bretanya fins Alcoi i també a Barcelona (1835).
9.
10.
11.
12. 1.3 EL SOCIALISME UTÒPIC
es
so cialist
nom enats rimer s
es
Els a faran les p rítique
cs sc
utòpi s teòrique ncies
on üè
reflexi les conseq ialització
a mb tr
la indus
soc ials de
la
r crear
ctes pe al
i proje cietat ide
so
13. 1.3 El socialisme utòpic
• Sorgeixen crítiques a les injustícies del sistema
capitalista sorgit de la Revolució Industrial.
• Socialisme utòpic: Propostes innovadores per
organitzar la nova societat.
• Diversitat de propostes:
• Babeuf i Blanqui: la igualtat social només es pot
aconseguir mitjançant l’acció violenta d’una minoria
que havia d’imposar una dictadura revolucionària.
• La majoria creia en una transformació social pacífica
a través de la difusió de les idees, de l’educació i de
l’exemple.
14. Charles Fourier: els falansteris
• Agrupacions comunitàries
• Propietat col·lectiva
• Homes, dones i nens compartien totes
les tasques.
• Els seus deixebles van crear comunes
agrícoles en diversos indrets
d’Amèrica, sobretot als Estats Units.
15.
16. 1.3 EL SOCIALISME UTÒPIC
TEXT HISTÒRIC. Els falansteris
“El treball societari per exercir una atracció tan forta sobre el
poble haurà de ser completament diferent de les formes
repugnants que ens el fan tan odiós en l’estat actual. Caldrà
que la indústria societària, perquè esdevingui atractiva,
compleixi les set condicions següents:
1. Que cada treballador associat sigui retribuït per dividend i
no per salari.
2. Que cadascú, home, dona, o nen, sigui retribuït en
proporció a les tres facultats, capital, treball i talent.
3. Que les sessions industrials siguen canviades unes vuit
vegades al dia ja que l’entusiasme no es pot mantenir més
d’una hora i mitja o dues hores en l’exercici d’una funció
agrícola o manufacturera.”
CH. FOURIER L’harmonia universal i el falansteri, 1804.
17. Êtienne Cabet: Icària
• Va dissenyar Icària, un país on
s’acomplia el somni comunista d’una
igualtat social completa.
• Va intentar crear aquest país utòpic a
Amèrica però va fracassar.
18. 1.3 EL SOCIALISME UTÒPIC
“Así como nosotros no formamos más que una sola
sociedad, un pueblo, una sola familia, del mismo modo
nuestro territorio, con sus minas subterráneas y sus
construcciones superiores, no forma más que un DOMINIO,
que es nuestro dominio social. Todos los bienes muebles de
los asociados, en unión con todos los productos de la tierra
y de la industria, componen un solo Capital social. Este
dominio y este capital sociales pertenecen indivisiblemente
al Pueblo, que los cultiva y los explota en común, que los
administra por sí mismo o por sus mandatarios, y que
participa igualmente de todos los productos. [...] Siendo
todos los icarianos asociados e iguales [...], todos deben
ejercer una industria y trabajar el mismo número de horas,
pero toda su inteligencia se aplica a encontrar cuantos
medios hay posibles para disminuir el trabajo, hacerlo
variado, agradable y sin peligro. Todos los instrumentos de
trabajo y las materias primitivas [sic: materias primas] son
suministradas por el capital social, así como todos los
productos de la tierra y de la industria son depositados en
ar
pro jectes per cre almacenes públicos.”
t eal E. Cabet, Viaje por Icaria (1840)
la societa id
19. Robert Owen: New Lamark
• Va defensar l’organització dels
treballadors en cooperatives, sense
propietaris ni salaris.
• Ho va dur a la pràctica a la seva pròpia
fàbrica tèxtil, New Lamark (Escòcia).
• Les pressions del govern el van obligar
a trasladar-se a Indiana (Estats Units)
20.
21. 1.4 El naixement del sindicalisme
• Els treballadors, després de les experiències
del ludisme i les idees del socialisme utòpic,
van començar a crear organitzacions
pròpies, independents dels burgesos.
• Plantegen alternatives a la societat
capitalista.
• Cooperativisme, enfront de competència
• Col·lectivisme, enfront d’individualisme
• Dues concepcions socioeconòmiques
contraposades: les dels treballadors per una
banda i les dels propietaris per l’altra.
22. Les societats de socors mutus
(a partir de 1820)
• Sovint clandestines
• Societats de resistència
• Ajudaven els treballadors en cas de malaltia, atur, ...
• Cobren quotes i fan un pot comú per resoldre les
necessitats dels associats i crear caixes de
resistència.
• Organitzen les primeres vagues gràcies a aquesta
caixa de resistència.
• Aconsegueixen l’abolició de les Combination Acts
(1824) a la Gran Bretanya i la consolidació del dret
d’associació,
23. El fracàs de l’acció política
• Es planteja la necessitat de coordinar tots
els sindicats d’un país.
• Es crea l’Associació Nacional per la
protecció del Treball (1830), formada per
associacions de la construcció, tèxtil,
metal·lúrgic i mineres.
• Dona suport al programa de reforma
electoral que volia incorporar el sufragi
universal.
• La llei de reforma aprovada el 1832 no va
concedir el vot als obrers.
24. Gran Bretanya:
La Great Trade Union (GTU)
• Agrupava la majoria de sindicats
• Va impulsar accions reivindicatives
• Va donar suport a la formació de
cooperatives de producció
• El govern va detenir els dirigents
• Els empresaris es van negar a donar feina
als afiliats.
• Fracàs de les cooperatives més costoses.
• Fracàs de la GTU
• Dificultats per aconseguir una organització
obrera a nivell nacional a Gran Bretanya.
25.
26.
27. 1.5 El cartisme
• El moviment obrer de la Gran Bretanya es va
organitzar a l’entorn d’un projecte polític propi: el
cartisme.
• El fracàs de la GTU va fer evident la necessitat de
participar en la política per poder canviar les lleis.
• Objectius de la Carta del Poble (1838): sufragi
universal masculí i secret, sou pels diputats i reunió
anual del legislatiu.
• Recollida massiva de signatures per poder-la
presentar a la Cambra dels Comuns (Parlament
britànic).
• La carta va ser rebutjada pel Parlament.
• Els cartistes van obtenir èxits parcials: reducció de
la jornada laboral a 10 hores i mobilització i
conscienciació de molts treballadors.
28.
29.
30. 1.6 L’Experiència revolucionària de 1848
• 1848 París : els obrers francesos van lluitar juntament amb la
burgesia contra els conservadors que volien imposar
l’absolutisme. Van fer caure la monarquia i van instaurar la
Segona República Francesa.
• Les seves demandes socials van ser frustrades per la burgesia.
• El nou govern de la República va suprimir totes les reformes
socials.
• Revolta popular important, reprimida durament per l’exèrcit.
• Els obrers, després d’aquests fets, prenen consciència de que
un estat burgès no resoldrà els seus problemes.
• Calia una alternativa obrera al marge de la burgesia i del
sistema capitalista.
• Apareixen nous plantejaments doctrinals.
• La burgesia i el proletariat es converteixen en antagonistes i
lluiten en bàndols diferents a partir d’aquests fets.
31.
32. França: etapes polítiques
• Revolució Francesa (1789-1799): Convenció i Directori
• Consolat (1799-1804): Napoleó Bonaparte
• Primer Imperi (1804-1814): Napoleó I
• Restauració (1815-1848)
• Lluís XVIII (1814-1824)
• Carles X (1824-1830)
• Lluís Felip I (1830-1848)
• Segona República Francesa (1848-1852): Lluís Napoleó
Bonaparte
• Segon Imperi (1852-1870): Napoleó III.
• Comuna de París (1871): buit de poder
• Tercera República Francesa (1873-1940)
35. 2.1 EL MARXISME
“Els filòsofs no han fet
altra cosa que
interpretar el món de
maneres diferents,
però d’allò que es tracta
és de transformar-lo”
Karl Marx
36. 2.1 EL MARXISME
Es denomina marxisme o socialisme científic a la
ideologia elaborada per Karl Marx i Friedrich
Engels
Després d’estudiar als filòsofs alemanys (Hegel,
Feurbach) i als economistes clàssics (Smith, Ricardo),
Marx formula en els seus escrits una nova concepció
del món basada en la crítica al sistema capitalista, al
que veu condemnat a desaparèixer per les seves
pròpies contradiccions i per l’ acció del proletariat que,
després d’aconseguir el poder, aspirarà a crear una
societat sense propietat privada, sense explotació i per
tant, sense classes.
37.
38. 2.1 EL MARXISME
De l’aportació teòrica del socialisme científic o marxisme
destaquen tres idees principals que no es poden deslligar
El materialisme La crítica de
històric i la lluita l’economia
de classes com capitalista i la
motor del canvi determinació de la
social en la causa de l’explotació
història (anàlisi del obrera: la plusvàlua
passat) (anàlisi del present)
La conquesta del proletariat del poder polític
(revolució proletària) i l’establiment de la societat
comunista sense classes socials (projecte de futur)
39. 2.1 EL MARXISME
EL MATERIALISME HISTÒRIC i LA
LLUITA DE CLASSES
40. Marx analitza la història de la humanitat com una
successió de modes de producció (sistema econòmic) i
d’explotació i dominació d’unes classes per altres
(opressors i oprimits)
Les relacions de producció (tipus de relació entre amo
i esclau, senyor i serf, capitalista i obrer) en la societat
esclavista, feudal i capitalista respectivament
determinaria l’ apropiació de l’excedent i és l’ origen de
les desigualtats socials i de la lluita de classes.
El pas d’ un sistema a una altre es produiria quan
l’antagonisme entre les classes acabaren destruint-lo
mitjançant una revolució
41. Així, la lluita de classes (antagonisme social) és el
motor de la història perquè provoca la transformació
revolucionària de la societat
42. LA CRÍTICA DE L’ ECONOMIA
CAPITALISTA I LA PLUSVÀLUA
La PLUSVÀLUA seria la
La societat industrial es causa del procés
fonamentaria en l’ explotació d’acumulació de capital
dels obrers pels capitalistes (enriquiment) de la
burgesos burgesia i de
l’explotació dels obrers
És l’ apropiació del capitalista de part de producte produit amb el
treball de l’obrer (diferència entre el valor de la producció i el salari)
En el modus de producció capitalista, hi ha un nou antagonisme de
classe: nous opressors (burgesia propietària dels mitjans de producció)
i oprimits (proletariat) per la desigual apropiació de l’excedent
Transformació revolucionària de la societat
43.
44.
45. 2.1 EL MARXISME
TEXT HISTÒRIC. El marxisme
“Tota la història de la societat humana, fins
avui, és una història de lluita de classes. Lliures
i esclaus, patricis i plebeus, barons i serfs de la
gleva, mestres i oficials, en una paraula,
opressors i oprimits, sempre enfrontats,
obstinats en una lluita ininterrompuda, de
vegades oculta i d’altres franca i oberta, en una
lluita que condueix en cada etapa a la
transformació revolucionària de tot el règim
social o a l’extermini de les dues classes
bel·ligerants. “
Marx, K. I Engels, F., Manifest comunista, 1848
48. 2.2 L’anarquisme
• Corrent ideològic de l’obrerisme
• Critica la societat capitalista i proposa un
model alternatiu basat en l’absència
d’autoritat.
• Proposen l’anarquia com a model de
societat.
• Valors: llibertat individual, solidaritat social,
crítica a la propietat privada, defensa de la
propietat col·lectiva, oposició a la religió, la
política i l’estat.
49. Ideòlegs de
L’anarquisme
Pierre-Joseph Mikhaïl
Proudhon Bakunin
Ideari llibertari Ideari llibertari
Contrari a la propietat Objectiu: Destrucció de l’estat
Partidari del treball autònom, Creació d’una societat igualitària
el mutualisme A partir de la lliure associació
i el cooperativisme. de les comunes.
54. 3.1 L’Associació Internacional de Treballadors
• Associació Internacional de Treballadors (AIT): fundada a
Londres el 1864
• Per primera vegada, representants dels treballadors de tot el
món industrialitzat es reuneixen per unir esforços i prendre
consciència de classe.
• Dirigida per Karl Marx
• Hi participen representants dels treballadors de diversos
països ( Gran Bretanya, França, Alemanya, Itàlia...).
• S’organitzen en seccions nacionals
Principis:
• L’emancipació de la classe obrera havia de ser obra dels
mateixos treballadors, que havien de conquerir el poder polític
per tal d’eliminar la societat burgesa i implantar el socialisme.
55. 3.1 L’Associació Internacional de Treballadors
• Acords per impulsar les mobilitzacions obreres a cada país.
• Demandes que van influir en les reivindicacions obreres:
• Reducció de la jornada laboral
• Supressió del treball infantil
• Millora de les condicions laborals de la dona
• Desaparició de l’exèrcit permanent.
• Socialització dels mitjans de producció
• La vaga com a mitjà per aconseguir aquests objectius.
56. 3.1 L’Associació Internacional de Treballadors
1864-1876
• Discrepàncies entre Marx i Bakunin
• Bakunin defensava l’abolició de l’estat
• Marx defensava la conquesta de l’estat pels
treballadors.
• Bakunin defensava l’autonomia de les
seccions.
• Marx defensava el poder de l’estat obrer.
• Els països més industrialitzats (Gran
Bretanya, Alemanya) donen suport a Marx.
• Els països més agrícoles donen suport a
Bakunin (Espanya, França, Itàlia).
57. 3.2 La Comuna de París (1870)
• Tensió política entre França i Alemanya
• La Internacional es posiciona contra la guerra.
• Esclata la guerra. França és derrotada i es
forma un nou govern.
• Esclata la revolta de les classes populars contra
el nou govern i contra la capitulació.
• Buit de poder
• Constitució de la Comuna de París
• Govern popular
• Instauren una república democràtica i social.
58. 3.2 La Comuna de París (1870)
Reformes importants que seran un referents del
moviment obrer posterior:
• Nacionalització dels bens del clergat
• Reforma de la justícia
• Substitució de l’exèrcit per milícies populars
• Abolició de la policia
• Lliurament de les empreses abandonades a
cooperatives obreres
• Projecte d’ensenyament laic i gratuït.
59. 3.2 La Comuna de París (1870)
• Durant uns mesos els obrers controlen la
ciutat.
• Finalment l’exèrcit pren París i derrota els
revoltats.
• Dura repressió
• El moviment obrer francès queda
desarticulat i trigarà anys a recuperar-se.
60. 3.3 Crisi i dissolució de la Internacional
• La AIT és acusada de donar suport a la revolta de la Comuna
de París.
• És il·legalitzada a molts països
• 1872 Congrés de l’Haia.
• La majoria marxista acorda formar partits obrers nacionals com
a forma d’organització del proletariat.
• Els bakuninistes no estan d’acord i són expulsats del congrés.
• Formen una nova organització : la Internacional antiautoritària
(1872-1881).
• La AIT trasllada la seu a Nova York
• Es dissol el 1876
• Primera gran escissió del moviment obrer entre marxistes i
anarquistes
• La AIT no va obtenir grans resultats però va ser important
perquè representa la primera vegada que els treballadors
s’organitzen com a classe i elaboren un programa comú.
• També perquè es van posar les bases per la creació dels futurs
partits socialdemòcrates.
62. 4.1 Els avenços del sindicalisme
• A partir de 1880: augment molt important del
proletariat industrial.
• Nou sindicalisme de masses
• Augmenta la capacitat de pressió dels
treballadors.
• Les vagues mobilitzen milers d’obrers.
• S’imposa poc a poc la pràctica de la negociació
col·lectiva entre sindicats i patrons per tal de
fixar salaris i condicions de treball.
63. 4.1 Els avenços del sindicalisme
• Es comença a exigir la intervenció de
l’Estat per arbitrar els conflictes, frenar els
abusos patronals i garantir una legislació
laboral.
• Primeres legislacions laborals
• Es regula el treball dels infants i les dones,
les assegurances obligatòries i la jornada
laboral.
64.
65.
66.
67. 4.2 Partits politics i sindicats socialistes
• Es comencen a crear els primers partits politics obrers.
• 1875 Fundació del Partit Socialdemòcrata Alemany (S.P.D.), el més important i
punt de referència del socialisme europeu.
• El seu programa, d’inspiració marxista, es basava en dos nivells d’objectius:
• A llarg termini: conquerir el poder polític per la via revolucionària.
• A curt termini: lluita política i acció parlamentària.
• Reformes democràtiques i socials: sufragi universal (homes i dones),
representació proporcional, igualtat de drets, tributació directa i sanitat i educació
públiques.
• Millores en les condicions de la classe obrera: reducció jornades laborals,
prohibició treball infantil, assegurances socials...etc.
• 1912 SPD primera força al parlament alemany.
• Va potenciar la creació de sindicats nacionals
• El partit es concentrava en els objectius polítics
• El sindicat es dedicava a l’acció reivindicativa i estava subordinat a l'estratègia
política del partit.
• Espanya: PSOE (partit) i UGT (sindicat)
• Anglaterra: el punt de partida van ser els sindicats (Trade Unions) que s’havien
consolidat en l’àmbit nacional. D’ells va sorgir el Partit Laborista (1905),
d’orientació socialista.
68. Alemanya
SPD
Socialdemocràcia
Via política Via sindical
Reformes Millorar
democràtiques les condicions
i socials de la classe obrera
Sufragi universal
Reducció jornades laborals
(masculí i femení)
Prohibició treball infantil
Representació proporcional
Assegurances socials
Igualtat de drets
Millores salarials
Tributació directa ...
Sanitat i educació públiques
Partit polític:
Sindicat:
fer lleis per millorar
Acció reivindicativa
La situació
Vagues, mobilitzacions
dels treballadors
69.
70.
71.
72. 4.3 Els camins del socialisme
• Divisions dintre els partits socialistes.
• Predomini de la pràctica parlamentària en
detriment de l’acció revolucionària.
• Revisionisme, revisió del marxisme impulsada
per Eduard Bernstein. Apostava per la via
parlamentària per arriba gradualment al
socialisme i rebutjava l’acció revolucionària.
• Via revolucionària: Karl Kautsky, Rosa
Luxemburg (Alemanya) i Lenin (Rússia).
73. Socialisme
Via parlamentària Via revolucionària
(Socialdemocràcia) (Estat obrer)
E.Bernstein (Alemanya) K. Kautsky (Alemanya)
Rosa Luxemburg (Alemanya)
Jean Jaurés (França) V. Lenin (Rússia)
J. Guesde (França)
74.
75. 4.4 Les pràctiques de l’anarquisme
• L’anarquisme va predominar sobretot a
Espanya, Itàlia i França.
• 1881 Congrés de Londres: s’aprova l’ús de la
violència individual per divulgar l'ideari
anarquista i per induir les masses a la revolució.
• Propaganda pels fets: atemptats contra polítics,
burgesos i eclesiàstics, considerats
responsables de la misèria dels treballadors.
• Divisió entre anarcocomunisme i
anarcosindicalisme
78. 5.1 Fundació i objectius
• Es va fundar a París el 1889
• Només partits socialistes
• Confederació de partits nacionals autònoms
Resolucions aprovades:
• Lleis per a la protecció dels treballadors
• Jornada laboral de 8 hores
• Abolició del treball infantil
• Condemna de la guerra
• Principis: extensió de la democràcia, evolució pacífica cap a la
presa del poder polític, regulació del mercat laboral, fi de la
discriminació sexual i de les altres desigualtats.
• Es creen els símbols del moviment obrer: l’Himne (La Internacional)
i la celebració del Primer de Maig, Dia dels Treballadors.
79.
80. 5.2 Els grans debats
• Internacional: fòrum de debat
• Condemna del revisionisme
• Es reafirma la lluita de classes i la via revolucionària.
• El colonialisme es denuncia com a forma d’explotació
capitalista però hi ha la via radical i la més moderada.
• Rebuig de la guerra, es considera producte de
l’enfrontament entre estats capitalistes. Però l’eufòria
patriòtica i espiral bel·licista va arrossegar els partits
obrers cap a donar suport als respectius governs en
iniciar-se la Primera Guerra Mundial (1914-1918)
82. 5.3 Crisi i divisió del moviment socialista
• Revolució Russa 1917
• Instauració d’un estat comunista dirigit per
Lenin (bolxevics).
• Nou punt de referència del moviment
obrer.
• Trencament de la unitat socialista.
• Escissió comunista
• Convocatòria d’una nova internacional
comunista (Komintern)
83. Primera
Internacional 1864
Socialistes Anarquistes
Segona Internacional 1889
Socialistes
Socialdemòcrates
Comunistes
Internacional Comunista:
Komitern
84.
85.
86. Vocabulari de conceptes
• Ludisme • Primera Internacional (A.I.T.)
• Socialisme utòpic • Segona Internacional
• Sindicalisme • Comuna de París
• Cartisme • Socialdemocràcia
• Trade Unions • Revisionisme
• Marxisme • Partit Laborista
• Anarquisme • Komintern
• Socialisme • S.P.D.
• Comunisme • PSOE
• Anarcocomunisme • UGT
• Anarcosindicalisme • CNT
• Colonialisme
87. Personatges
• Ned Ludd • Karl Marx
• Babeuf • Friedrich Engels
• Blanqui • Mikhaïl Bakunin
• Charles Fourier • Rosa Luxemburg
• Etiènne Cabet • Eduard Bernstein
• Robert Owen • Vladimir Lenin
88. Fets destacats
• Great Trade Unions (1834)
• Carta del Poble (1838)
• Manifest Comunista (1848)
• Revolució de París (1848)
• Primera Internacional (1864-1876)
• Comuna de París (1870)
• Segona Internacional (1889-1914)
• Festa Primer de Maig (1889)
89. Conceptes marxisme
• Socialisme científic
• Lluita de classes
• Plusvàlua
• Dictadura del proletariat
