3. Context històric:
• Etapa d’Entreguerres 1919-1939
• Feliços anys Vint : etapa de creixement
econòmic 1919-1929
• “Prosperity” als Estats Units 1925-1929
• Crac de 1929
• Gran Depressió 1929-1939: crisi
econòmica mundial.
• Anys trenta: Sistemes polítics totalitaris.
Ascens dels feixismes (Itàlia i Alemanya) i
Comunisme (URSS).
4.
5. ETAPA D'ENTREGUERRES
1919-1939
FELIÇOS ANYS 20
1919-1929
ASCENS DELS
FEIXISMES 1929-
1939
CRISI 1919-1924
PROSPERITY 1925-1929
GRAN DEPRESSIÓ
1929-1939
Alemanya
REPÚBLICA DE WEIMAR
1918-1933
DICTADURA NAZI Hitler
1933-1945
Itàlia
Monarquia de Victor Manuel III
DICTADURA FEIXISTA 1922-1945 (Mussolini)
7. 1.1 Els efectes immediats de la guerra
• Els països aliats estaven endeutats amb els
Estats Units.
• Desacords econòmics entre els països
europeus.
• Dificultats d’Alemanya per pagar les
reparacions de guerra.
• Fallida del sistema monetari alemany
• Inflació
• Invasió de la conca del Ruhr per part de
França i Bèlgica (1923-25).
8.
9. 1.2 Els desequilibris comercials
• Les noves fronteres establertes després de la
guerra mundial van modificar els intercanvis
comercials a Europa.
• Desequilibri comercial entre països
industrialitzats i exportadors de matèries
primeres i aliments.
• Excés d’oferta de productes alimentaris i
descens dels preus dels productes agraris.
• Necessitat de nous crèdits per la caiguda dels
preus, finançats pels EEUU.
10.
11. 1.3 La puixança de l’economia
nord-americana
• Supremacia econòmica dels Estats Units.
• El dolar es converteix en la moneda de
referència.
• Els EUA es converteixen en el primer país
inversor del món.
• Desequilibri comercial entre EUA i Europa.
15. 2.1 La prosperitat nord-americana
• “Prosperity” : Etapa de gran creixement
econòmic als Estats Units entre 1922-
1929.
• Superàvit en la balança comercial
(diferència importacions-exportacions).
• Penetració en els mercats europeus.
• Grans transformacions en l’economia
nord-americana.
16. Un gran creixement econòmic
• Transformació productiva: innovació tècnica i
nous mètodes de treball.
• Concentració empresarial
• Augment important de la productivitat
(relació entre la producció i el treball)
• Reducció dels costos de producció
• Baixada dels preus dels productes
• Augment de la demanda
• Creixement de l’oferta
18. La revolució dels consumidors
• Canvi en els sistemes de compra-venda: grans
magatzems, compra a terminis, publicitat,
màrqueting
• Societat de consum
• Endeutament de les famílies
• Augment dels beneficis empresarials però
menys els salaris dels treballadors
• Crisi de sobreproducció (excés d’oferta)
• Preus industrials per damunt dels preus
agrícoles i ruïna dels agricultors.
27. La distribució desigual de la renda
• Augment dels beneficis empresarials
però menys els salaris dels treballadors
• Crisi de sobreproducció (excés d’oferta)
• Preus industrials per damunt dels preus
agrícoles i ruïna dels agricultors.
28. Factors de creixement econòmic dels Estats Units:Factors de creixement econòmic dels Estats Units:Factors de creixement econòmic dels Estats Units:Factors de creixement econòmic dels Estats Units:
Superàvit en la balança comercial (diferència importacions-
exportacions).
Transformació productiva: innovació tècnica i nous mètodes
de treball.
Concentració empresarial
Augment important de la productivitat (relació entre la
producció i el treball)
Reducció dels costos de producció
Baixada dels preus dels productes
Augment de la demanda
Creixement de l’oferta
Canvi en els sistemes de compra-venda: grans magatzems,
compra a terminis, publicitat, màrqueting
Societat de consum
29. Factors de risc economiaFactors de risc economiaFactors de risc economiaFactors de risc economia
Estats Units:Estats Units:Estats Units:Estats Units:
Es generalitzen les compres a terminis,
és a dir, comprar sense tenir diners.
L’agricultura americana estava en crisi.
Els grangers i pagesos havien demanat
préstecs als bancs i molts s’havien
arruïnat.
Van baixar el preu dels productes i no
van poder tornar els crèdits. Molts van
perdre les terres.
30. 2.2 La febre borsària
• Pujada de les inversions en Borsa
• Els beneficis empresarials s’inverteixen més en
la Borsa que no pas en sectors productius.
• Bombolla especulativa
• Augment desorbitats del preu de les accions.
• Beneficis com a resultat de la diferència entre el
preu de compra i el de venda no pas com a
resultat dels guanys de les empreses
• Les cotitzacions de les accions deixen de tenir
relació amb els beneficis de les empreses.
• Eufòria especulativa
41. La Gran Depressió 1919-1939
Crisi borsària: Dijous Negre, Crac de la Borsa de Nova
York, manca de liquiditat, ruïna dels inversors...
Causes: sobreproducció, inflació creditícia, especulació
borsària, desajust entre beneficis industrials i cotització
de les accions.
Conseqüències: fallides bancàries, disminució dels
crèdits, fallida de les empreses, atur, caiguda del
consum, disminució poder adquisitiu, descens de la
demanda, acumulació d’estocs, deflació, caiguda dels
preus agraris.
Crisi social: augment de la pobresa, creixement de les
desigualtats i de la conflictivitat social.
42.
43.
44.
45.
46. Les causes de la crisi
Sobreproducció:
excés d’oferta
Febre borsària:
bombolla especulativa
47. Causes de la crisi:
• Endeutament de les famílies
• Augment dels beneficis empresarials però menys els
salaris dels treballadors
• Crisi de sobreproducció (excés d’oferta)
• Preus industrials per damunt dels preus agrícoles i
ruïna dels agricultors.
Crisi de
sobreproducció
• Pujada de les inversions en Borsa
• Els beneficis empresarials s’inverteixen més en la Borsa que
no pas en sectors productius.
• Bombolla especulativa
• Augment desorbitats del preu de les accions.
• Beneficis com a resultat de la diferència entre el preu de
compra i el de venda no pas com a resultat dels guanys de
les empreses
• Les cotitzacions de les accions deixen de tenir relació amb
els beneficis de les empreses.
• Eufòria especulativa
Bombolla
especulativa
48.
49. Bombolla especulativaBombolla especulativaBombolla especulativaBombolla especulativa
Una bombolla especulativa és una desviació entre el valor real deUna bombolla especulativa és una desviació entre el valor real deUna bombolla especulativa és una desviació entre el valor real deUna bombolla especulativa és una desviació entre el valor real de
les accions i la seva cotització a la Borsa.les accions i la seva cotització a la Borsa.les accions i la seva cotització a la Borsa.les accions i la seva cotització a la Borsa.
El valor real de les accions és el que té relació amb els beneficisEl valor real de les accions és el que té relació amb els beneficisEl valor real de les accions és el que té relació amb els beneficisEl valor real de les accions és el que té relació amb els beneficis
de les empreses.de les empreses.de les empreses.de les empreses.
Si augmenta la demanda d’accions el preu de cotització puja.Si augmenta la demanda d’accions el preu de cotització puja.Si augmenta la demanda d’accions el preu de cotització puja.Si augmenta la demanda d’accions el preu de cotització puja.
Si és compren i venen accions només per obtenir beneficis ràpidsSi és compren i venen accions només per obtenir beneficis ràpidsSi és compren i venen accions només per obtenir beneficis ràpidsSi és compren i venen accions només per obtenir beneficis ràpids
es comença a allunyar el valor real del valor de cotització ies comença a allunyar el valor real del valor de cotització ies comença a allunyar el valor real del valor de cotització ies comença a allunyar el valor real del valor de cotització i
comença l’especulació.comença l’especulació.comença l’especulació.comença l’especulació.
Quan aquest fenomen és molt exagerat es produeix la bombollaQuan aquest fenomen és molt exagerat es produeix la bombollaQuan aquest fenomen és molt exagerat es produeix la bombollaQuan aquest fenomen és molt exagerat es produeix la bombolla
especulativa.especulativa.especulativa.especulativa.
Les accions tenen un preu alt però no és real sinó inflat per laLes accions tenen un preu alt però no és real sinó inflat per laLes accions tenen un preu alt però no és real sinó inflat per laLes accions tenen un preu alt però no és real sinó inflat per la
pressió de l’oferta i la demanda.pressió de l’oferta i la demanda.pressió de l’oferta i la demanda.pressió de l’oferta i la demanda.
Aquest fenomen és perillós perquè pot provocar una crisi sobtadaAquest fenomen és perillós perquè pot provocar una crisi sobtadaAquest fenomen és perillós perquè pot provocar una crisi sobtadaAquest fenomen és perillós perquè pot provocar una crisi sobtada
i una davallada del valor de les accions i la ruïna dels inversors,i una davallada del valor de les accions i la ruïna dels inversors,i una davallada del valor de les accions i la ruïna dels inversors,i una davallada del valor de les accions i la ruïna dels inversors,
com va passar el 1929 a la Borsa de Nova York.com va passar el 1929 a la Borsa de Nova York.com va passar el 1929 a la Borsa de Nova York.com va passar el 1929 a la Borsa de Nova York.
50.
51. 3.1 Les causes de la Gran Depressió
• Sobreproducció industrial
• Crisi de liquiditat
• Caiguda del consum
• Caiguda dels preus agraris
• Endeutament de les famílies
52. 3.2 La crisi bancària i industrial
• Els deutors no poden tornar els préstecs
• Manca de recursos monetaris
• Fallida bancària
• Reducció dels crèdits
• Reducció de les inversions industrials
• Descens del consum
• Augment de la sobreproducció
• Baixada de preus
• Crisi industrial
• Augment de l’atur
• Pobresa
• Proletarització de les classes mitjanes
• Nova baixada del consum
• Baixada de la producció industrial i agrícola
• Cercle viciós
64. "Lunch atop a skyscrapper" o el "dinar dalt d'un gratacels" és la
fotografia presa per Charles C. Ebbets el 29 de Setembre de 1932,
on hi apareixen 11 obrers de la construcció del General Electric
Building, al Rockefeller Center de Nova York.
68. L’economia mundial estava molt
interconnectada i la crisi dels Estats
Units arrossega la resta de països del
Món.
Expansió mundial: disminució de la
producció, augment de l’atur.
Repatriació capitals nord-americans, fi
de les inversions nord-americanes.
69. 4.1 Els mecanismes d’expansió
• Descens de preus dels productes americans comporta dificultats
per les empreses europees que no hi poden competir.
• Baixada de la demanda nord-americana va reduir les importacions
i va perjudicar els països exportadors.
• Descens dels préstecs i les inversions americanes a Europa.
• Crisi al sistema financer europeu
• A Alemanya va pujar molt la inflació, va baixar la producció i va
augmentar l’atur. Va ser el país europeu més perjudicat per la
crisi.
• Al Regne Unit la crisi va afectar però menys. La crisi del sistema
monetari internacional va afectar la Lliura esterlina.
• Successives devaluacions de les monedes.
• França no va devaluar el franc però va perdre competitivitat en el
mercat internacional.
70. 4.2 L’enfonsament del comerç
• Cada país intenta resoldre els seus problemes
econòmics pel seu compte.
• Forta reducció de la demanda interna
• Enfrontament comercial entre Europa i Estats Units
• S’enfonsa el comerç internacional
• Augment del proteccionisme en alguns països
• La crisi arriba als països exportadors d’aliments
d’Amèrica Llatina i Àsia.
• No poden tornar els préstecs i redueixen la demanda
als països industrialitzats.
• Més crisi
76. Les idees de Keynes van ser la base del New Deal als Estats
Units, una sèrie de mesures de recuperació econòmica basades
en la intervenció de l’estat en l’economia, la creació de dèficit
públic per crear llocs de treball i les ajudes socials.
Els països europeus van tenir sortides desiguals a la crisi. La
majoria no van aconseguir una plena recuperació econòmica fins
la Segona Guerra Mundial.
Escandinàvia: estat del benestar
Alemanya: autarquia i rearmament
Regne Unit: comerç, preferentment amb les colònies
França: Front Popular. Inversió pública i mesures socials
77. 5.1 La proposta Keynesiana
• Keynes diu que la crisi no és transitòria i que la recuperació no
sorgirà espontàniament si els governs no actuen.
• Diu que el problema principal de la crisi és la manca de demanda.
Sense demanda els empresaris no poden augmentar la producció i
així augmentar l’ocupació.
• Proposa que l’estat augmenti la despesa pública i inverteixi en
obres públiques que donen llocs de treball. D’aquesta manera
augmentaria la demanda i això permetria augmentar la producció
i tornar a reactivar l’economia.
• La despesa de l’estat generaria dèficit públic però no seria un
problema perquè augmentaria la producció i el consum i això
generaria ingressos per l’estat en forma d’impostos.
• Proposa augmentar els salaris per millorar el poder adquisitiu dels
treballadors.
• Argumenta que la prosperitat depèn de la inversió i el consum i no
pas de l’estalvi.
• Afirma que el paper dels capitalistes és invertir i el dels
consumidors, consumir.
78.
79.
80. 5.2 El New Deal de Roosevelt
• New Deal: pla econòmic de recuperació de
l’economia basat en les teories de Keynes.
• Va ser posat en pràctica per Roosevelt (1932)
• Programa contradictori: per una banda proposa la
intervenció de l’estat en l’economia i per l’altra vol
reduir el dèficit mitjançant la retallada de les
despeses.
• Les mesures més importants del New Deal no varen
suposar un increment massa important de la
despesa pública.
81. Mesures del New Deal:
• Es van crear organismes per regular la
producció i els preus.
• Control rígid sobre els bancs per assegurar la
solidesa financera.
• Crea una assegurança federal per garantir els
comptes dels petits inversors en cas de fallida
bancària.
• Crea una comissió de valor i canvi per
supervisar les emissions d’accions i vetllar pel
bon funcionament del mercat borsari.
• Política monetarista: devaluació del dolar
(1934)
82. • Nova llei de relacions laborals: millora en les
condicions dels treballadors.
• Llibertat de sindicació a les empreses.
• Dret a la negociació col·lectiva dels salaris.
• Salari mínim i nombre màxim d’hores de feina
setmanals.
• Augment de la filiació sindical
• Llei de creació de la seguretat social: atur i
jubilació.
• Objectiu de la llei: garantir uns ingressos mínims
als treballadors per potenciar el consum en els
sectors de població més afectats per la crisi.
83. Resultats del New Deal:
• Desconfiança empresarial i baixada de les inversions.
• Nova crisi 1936-37
• Es qüestionen els efectes positius del New Deal per
l’economia.
• Es va produir estabilitat econòmica, però sense
arribar a creixement.
• La recuperació no va arribar fins a l’inici de la Segona
Guerra Mundial (1939)
• Desenvolupament de la industria armamentista.
• Estats Units: proveïdor dels països aliats.
84.
85.
86.
87.
88.
89.
90. 5.3 Els països escandinaus
• La recuperació econòmica a Suècia i a Dinamarca va
ser més ràpida que a la majoria de països.
• Mesures de foment de la demanda molt intenses.
• Paper important del pressupost de l’estat: quan els
empresaris invertien menys per la crisi l’estat
invertia més.
• Força dels partits socialdemòcrates.
• Pla d’ajuda als aturats, dintre un ampli programa de
foment de la igualtat.
• Inici de l’estat del benestar (pensions, atur, seguretat
social)
• Aquest model es va difondre i consolidar a Europa
després de la Segona Guerra Mundial (1945)
91.
92. 5.4 La política armamentista d’Alemanya
• Alemanya: exemple de recuperació econòmica autoritari.
• Política de rearmament per estimular el creixement de la
indústria pesant.
• Expansió de les obres públiques.
• Autarquia econòmica de Hitler (autosuficiència)
• Creixement de la producció industrial.
• Disminució de l’atur
• Repressió contra els dirigents sindicals i els partits d’esquerres.
• Contenció salarial.
• Convenciment de que l’activitat econòmica de l’estat havia de
restaurar el poder militar del poble alemany.
• Aquesta política va portar directament a l’inici de la Segona
Guerra Mundial.
93.
94. 5.5 El Regne Unit i França
• Acord Estats Units, Regne Unit i França: estabilització
del sistema monetari (1933).
• Regne Unit: mesures tradicionals (devaluació
moneda, proteccionisme...) i acords comercials amb
les colònies.
• França: no aplica mesures similars a les nord-
americanes fins 1936.
• Plans socials impulsats pel Front Popular: reducció
jornada laboral, augment salaris, vacances pagades,
convenis col·lectius...obres públiques, garantia preus
agraris i devaluació del franc.
• No va aconseguir estabilitat econòmica fins després
de la Segona Guerra Mundial.
95. Vocabulari
• Wall Street
• Jazz
• Llei seca (1920-1933)
• Bombolla
especulativa
• Sobreproducció
• New Deal
• Autarquia
• Herbert Hoover
(1929-1933)
• F.D. Roosevelt
(1933- 1945)
• J.M. Keynes
• J.D. Rockefeller
96. Productivitat
• La productivitat en economia és la mesura de
l'eficiència de la producció.
• És una relació entre la quantitat de recursos utilitzats i
els productes o serveis que se n'obtenen.
• Es pot expressar matemàticament com:
P = producció/recursos
• Una productivitat més alta utilitzant els mateixos
recursos permet augmentar la rendibilitat d’una
empresa.
• Els augments de productivitat es poden aconseguir
mitjançant inversions i bones gestions i relacions
laborals.
97. Definicions
• Producció: és la creació i processament de
béns i mercaderies.
• Productivitat: És una relació entre la quantitat
de recursos utilitzats (materials, mà d’obra...) i
els productes o serveis que se n'obtenen.
• Estocs: conjunt de mercaderies acumulades al
magatzem de l’empresa.
98. Definicions
• Crisi: és la fase més depressiva de l’evolució
d’un procés econòmic recessiu. Moment
econòmic caracteritzat per la carestia i
l’escassetat.
• Depressió: Fase del cicle econòmic que
consisteix en un període llarg de desocupació
massiva, deflació, decreixent ús de recursos i
baix nivell d’inversions.
• Crac: Fallida sobtada i ràpida del sistema
econòmic.
99. Definicions
• Acció: Títol que representa una part de la
propietat d’una societat o empresa.
• Especulació: Compra d’actius (accions o bens)
amb l’objectiu d’obtenir un benefici ràpid per
l’augment o disminució del preu, no pas per la
creació de riquesa.
• Cotització: Preu fixat per la Borsa de les
accions, obligacions i altres títols.
