3. Context internacional:
• Fins 1914 Etapa de l’ imperialisme i del
colonialisme.
• 1914-1918 Primera Guerra Mundial
• 1917 Revolució Russa
• 1918-1939 Etapa d’Entreguerres: crisi
econòmica mundial (crack del 29) i ascens
dels feixismes ( Hitler i Mussolini).
4. Segona etapa de la Restauració (1898-1931)
Regnat d’Alfons XIII (1902/1923)
Política:
• Reformisme partits dinàstics. Nous partits polítics a l’oposició. Incapacitat de
democratització. Fallida del sistema. Dictadura i fi del parlamentarisme.
• Catalunya: predomini polític dels partits republicans i catalanistes. Reivindicacions
catalanistes: Mancomunitat de Catalunya.
• Derrotes al Protectorat del Marroc: Barranco del Lobo (1909) i Annual (1921)
Economia:
• Creixement de la industria. Transformació de l’economia espanyola
• Catalunya: Més creixement. Diversificació econòmica i pèrdua de lideratge del sector
tèxtil.
• Dualitat: zones amb força creixement i altres poc desenvolupades.
• Zones industrialitzades i modernes (Catalunya, Euskadi..)
• Agricultura poc competitiva (Castella, Extremadura, Andalusia...) i profundes desigualtats.
• Crisi econòmica després de la 1 G.M. !!!
Societat:
• Augment del proletariat a les zones industrials. Millora lenta del nivell de vida dels
treballadors. Forta agitació social. El govern reprimeix les societats obreres. Fundació de la
CNT. Crisi de 1917.
• Catalunya: Setmana Tràgica, pistolerisme...Forta conflictivitat social.
Context Espanya i Catalunya:
5. Context Espanya i Catalunya:
Segona etapa de la Restauració (1898-1931)
Dictadura Primo de Rivera (1923-1930).
Política:
• Dues fases: Directori militar i Directori civil
• Conflicte del Marroc: Alhucemas
• Partit únic: Union Patriotica
Economia:
• Intervenció de l’estat en l’economia
• Inversió en obres públiques
• Conjuntura de creixement econòmic (feliços 20)
• Creació de monopolis (Telefònica...)
• Exposició universal de 1929
Societat:
• Anticatalanisme. Anul·lació de la Mancomunitat de Catalunya
• Repressió del moviment obrer. Sindicalisme vertical.
6. Context Espanya i Catalunya:
Segona etapa de la Restauració (1898-1931)
“Dictablanda” de Berenguer (1930/31):
• Preparació del procés de retorn al parlamentarisme.
• Pacte de Sant Sebastià: l’oposició prepara l’adveniment de la
República.
9. 1 L’evolució demogràfica
• Inici de la transició demogràfica a Espanya (principis segle XX):
• Davallada de la taxa de mortalitat, a causa de la millora de l’alimentació i
de la higiene.
• Augment de l’esperança mitjana de vida.
• Manteniment d’una natalitat alta
• Creixement important de la població.
• Descens gradual de la natalitat a partir de 1920 aprox.
• Retard considerable de la modernització demogràfica a Espanya en
comparació amb altres països europeus.
• Inici de la transició demogràfica a Catalunya (finals segle XIX)
• Davallada molt important de la mortalitat.
• Augment de l’esperança de vida
• Descens lleuger de la natalitat
• Creixement important de la població, sobretot a causa de la onada
immigratòria de la segona dècada del segle XX.
•
• La transició demogràfica s’inicia primer a Catalunya ( segona meitat del
segle XIX) que a Espanya (inicis segle XX).
10. La transició demogràfica:
La transició demogràfica és el procés de canvi demogràfic que es produeix a partir d’una
mortalitat i natalitat altes, propi de societats primitives o subdesenvolupades fins arribar al cicle
demogràfic modern caracteritzat per una natalitat i mortalitat baixes.
11. 1.2 Els moviments migratoris
• Creixement de les migracions interiors (1900-1931)
• Disminució de la població activa agrària
• Desplaçament de la població cap a les ciutats
importats: Madrid, Barcelona, Sevilla, Bilbao.
• Molt important arribada d’immigrants a Barcelona
(valencians i aragonesos).
• Molt important emigració a Ultramar (Amèrica Llatina
sobretot) fins l’inici de la Primera Guerra Mundial
(1914).
• Causes de la immigració a ultramar: l’ocupació creixia
menys que la població, manca de transformacions
econòmiques i millora de la navegació.
12. 1.3 La intensificació de la urbanització
• Creixement important de la població urbana
(sobretot entre 1918 i 1929).
• Creixement important de les grans ciutats
(Madrid, Barcelona...)
• Gran transformació urbanística de Barcelona.
13.
14.
15.
16.
17. 2. Endarreriment agrari i
conflictivitat pagesa
Contrast entre el dinamisme de
l’agricultura mediterrània i l’estancament
de l’agricultura cerealística de l’interior
d’Espanya.
18. 2.1 La crisi agrària
Característiques agricultura espanyola:
• Conreus principals: cereals, olivera i vinya
• Predomini de terres de secà
• Ramaderia sobretot ovina, destinada a la
producció de llana.
19. Crisi cerealística: (sobretot a les zones latifundistes i
rurals del centre d’Espanya)
• Crisi agrària a Europa a finals del segle XIX
• Competència exterior. Arribada de cereals
estrangers més barats (sobretot d’Estats Units).
• Caiguda dels preus
• Reducció dels ingressos
• Caiguda dels beneficis
• Demanda d’un aranzel proteccionista,
encapçalada per la “Liga Agrària”
• Disminució dels salaris dels jornalers
• Agitacions pageses
20. Crisi de la viticultura (sobretot a Catalunya)
• Gran extensió del conreu de vinya, a causa de l’arribada de
la fil·loxera a França
• Arribada de la fil·loxera a Catalunya ( a partir de 1879)
• Destrucció de la vinya autòctona
• Pèrdua de les collites
• Crisi econòmica que afecta propietaris i pagesos
(rabassaires)
• La vinya es replanta amb cep americà
• Conflicte entre propietaris i rabassaires pel problema dels
contractes agraris (rabassa morta)
• Els pagesos defensen la vigència del contracte
• Els propietaris reclamen la seva extinció per no complir-se
les condicions en produir-se la mort dels ceps autòctons i
volen imposar contractes de durada més curta (parceria).
22. 2.2 L’evolució agrícola
Superació de la crisi per les barreres aranzelàries i el creixement de la producció.
Causes de la millora agrícola:
Espanya:
• Millora de la productivitat, pel conreu de noves terres i l’aplicació de noves tècniques.
• Introducció de nous conreus
• Especialització de conreus (olivera, vinya, cítrics), destinats a l’exportació.
• Augment de la producció ramadera de carn i llet, per la selecció del bestiar.
• La producció de cereals va augmentar i es va consolidar com a conreu principal del camp
espanyol.
• El cereal tenia rendiments escassos i preus molt alts.
• Això feia baixar el poder adquisitiu de la gent i va obstaculitzar el creixement industrial.
Catalunya:
• Algunes zones de Catalunya (Barcelona i Tarragona) van desenvolupar formes avançades
d’agricultura especialitzada de regadiu.
• La producció agrària catalana va ser proporcionalment més alta que l’espanyola.
• Augmenta la producció d’arròs al Delta de l’Ebre.
• Increment de la ramaderia, sobretot del sector porquí i boví.
• Disminució de la producció vitivinícola (fil.loxera).
• Oli, fruits secs, patates primerenques i cítrics eren els productes destinats a l’exportació a
Catalunya.
23. 2.3 Els problemes del camp espanyol
• Gran desigualtat en l’estructura de la propietat de la terra
• Latifundis (Extremadura i Andalusia)
• Minifundis (Galicia)
• Necessitat urgent d’una reforma agrària
• Injustícia social i agitació pagesa.
• Endarreriment del camp espanyol
• Baixa productivitat
• Mesures del govern per millorar la producció
• Gran quantitat de pagesos sense terres
• Lleis de 1907 i 1917 que permeten el repartiment de terres a
alguns pagesos.
• Mesures insuficients
• La pressió dels propietaris agrícoles impedeix dur a terme la
reforma agrària.
34. 3.Els progressos de la
indústria
Al primer terç del segle XX es produeixen grans
transformacions econòmiques a Espanya:
augmenta el pes de la industria i disminueix el de
la agricultura.
35. 3.1 Canvi energètic i avenços tecnològics
Causes del creixement de l’economia espanyola:
• Noves energies: electricitat i petroli
• Mecanització de la producció
• Disminució dels costos de fabricació
• Construcció de grans centrals hidroelèctriques als Pirineus
• Revolució del transport amb l’arribada de l’automòbil
• Expansió del telègraf i el telèfon i arribada de la ràdio.
• Els avenços arriben a les ciutats però no al món rural.
• Implantació lenta en comparació amb els països europeus
industrialitzats.
38. 3.2 El creixement industrial
• Augment del 60 € del P.I.B. espanyol
• Catalunya era la zona més industrialitzada
d’Espanya.
• Diversificació industrial: química,
farmacèutica, alimentària...
• Predomini dels bens de consum sobre els bens
d’equip
39. Els sectors tradicionals i les noves indústries:
• Sectors tradicionals: alimentària i tèxtil
• Sectors en creixement: química, siderúrgica,
metal·lúrgica...
• Diversificació industrial basca (banca, química,
elèctrica, naval...)
• Automòbil i electrodomèstics: sectors en expansió
• Increment del sector de la construcció.
40. La diversificació de la indústria catalana
• Predomini de la indústria tèxtil
• Augment de les industries bàsiques (energia, energia,
ciment, siderúrgia...)
• Creixement de la industria lleugera (confecció, cuir, calçat,
paper, arts gràfiques.
• Creixement molt important de la indústria química,
metal·lúrgica i mecànica.
• Increment del sector elèctric
• Primeres multinacionals a Catalunya
• Intensificació del comerç amb la resta d’Espanya (mercat
interior espanyol).
• Concentració de la indústria a Barcelona i l’àrea
metropolitana.
• Crisi profunda de la banca catalana
• Dependència de la banca madrilenya i basca.
41. La difusió territorial de la indústria
• Predomini industrial de Catalunya i el País Basc
• Madrid: tercera regió industrial
• Galicia: important indústria conservera
• Zona cantàbrica: indústria siderúrgica i metal·lúrgica.
• València: indústria del moble i les joguines
• Desequilibris en la distribució de la renda a les
diverses zones d’Espanya
• Era superior a la mitjana a les zones més
industrialitzades .
42.
43.
44.
45.
46.
47.
48.
49.
50.
51.
52.
53.
54.
55. 3.3 La millora de les comunicacions
• Millora de camins i carreteres
• Electrificació del ferrocarril
• Creació de transports urbans (tramvia i metro)
• Creació de grans infraestructures finançades
per l’estat (carreteres, vies de tren, ponts,
túnels...)
• Creixement de la xarxa telefònica i telegràfica i
també de la radiodifusió.
56.
57.
58. 3.4 L’ intervencionisme de l’estat
• L’estat intervé en l’economia mitjançant ajudes
(exempcions fiscals, subsidis i comandes de
l’administració) i augment del proteccionisme.
• Les mesures protectores afecten negativament el
creixement de l’economia per que mantenen una
industria amb baixa productivitat i poc
competitiva.
• La part positiva és que va fomentar la indústria
nacional i el mercat interior.
59.
60. 4. L’evolució de l’economia
Incorporació de l’economia espanyola als
circuits internacionals
61. 4.1 La recuperació econòmica després de la
crisi de 1898
• La desaparició del mercat colonial perjudica el
sector tèxtil català, les farines castellanes , la
petita maquinària...
• També fa augmentar el preu dels bens importats
de les antigues colònies
• Repatriació de molts capitals dels “indians”
• La crisi va afavorir la renovació de l’estructura
productiva, va estimular el creixement de la
producció industrial i va accelerar el canvi
energètic (electricitat).
62. 4.2 La conjuntura de la Primera Guerra Mundial
• Neutralitat d’Espanya
• Expansió econòmica: Espanya subministra productes industrials i
agraris als països en guerra.
• Creixement de la producció
• Creixement dels preus
• Inflació
• Grans negocis i enriquiment fàcil
• Especulació
• Els beneficis no s’inverteixen en la millora dels sistemes
productius si no en productes de luxe.
• Les classes populars empitjoren la seva situació a causa de la
inflació.
• Onada de vagues i reivindicacions obreres.
• Fi de la guerra: caiguda de la demanda i crisi econòmica (1920-23)
• Augment de l’atur.
63.
64.
65. 4.3 Els efectes de la crisi de 1929
• 1929: caiguda de la Borsa de Nova York i inici
d’una forta i molt important crisi econòmica
mundial.
• Espanya menys afectada que molts països
d’Europa a causa del poc pes del seu comerç
exterior.
• Afecta els sectors exportadors
• Depreciació de la pesseta: reducció dels preus
dels productes espanyols en moneda estrangera i
millora de la competitivitat.
66. 5 Els canvis socials
La societat espanyola es transforma : modernització i
implantació d’una societat de masses.
Consolidació de la burgesia i el proletariat.
Reducció de la pagesia
Augment de les classes mitjanes
67. 5.1 El món rural
• En el conjunt d’Espanya es manté el predomini de la pagesia, a causa de la lentitud en
el procés industrialitzador.
• A Catalunya el pes de la pagesia és menor, a causa d’una superior industrialització i del
creixement urbà.
• Els grans propietaris rurals:
• Gran influència social. La propietat de la terra font de riquesa i prestigi.
• Antiga oligarquia i nova burgesia agrària.
• La Manxa, Extremadura i Andalusia: latifundistes, rendistes i absentistes.
• Castella i Lleó, Aragó, Catalunya i País Valencià: propietaris petits i mitjans.
• Els pagesos:
• Segons la tinença de la terra: Propietaris (mitjans i petits), Arrendataris, Jornalers.
Formes de propietat a les diverses regions d’Espanya:
• Galícia: arrendaments i subarrendaments (foros i subforos). Manca de rendibilitat.
• Extremadura i Andalusia: latifundis i jornalers en condicions precàries.
• Catalunya: propietaris mitjans i arrendaments estables (rabassa morta, parceria...) i
associacionisme pagès (cooperatives agràries).
71. 5.2 La societat urbana
• Augmenta la importància de la població urbana
en el conjunt d’Espanya (societat de masses).
• Burgesia industrial i financera: predomina a
Catalunya i Euskadi.
• Classes mitjanes: funcionaris, comerciants,
administratius, treballadors de la banca i
professionals liberals (metges, advocats,
professors...). Predominen més a Catalunya.
• Obrers industrials: capes populars urbanes. Gran
concentració a Catalunya.
72. 5.3 Noves formes de sociabilitat i
cultura urbana:
• Nous valors socials.
• La cultura arriba a sectors socials més amplis
• Radio Barcelona, primera emissora radiofònica d’Espanya.
• Millora en l’alfabetització de la població
• Demanda d’oci cultural: llibres, premsa escrita,...
• Premsa de masses: instrument de relació entre la població i
el poder. Opinió pública independent.
• Associacions cíviques: casinos, ateneus, cercles culturals...
• Excursionisme i esports: centres excursionistes, clubs de
futbol...
84. La Lira, és una entitat
fundada l’any 1889 amb els
propòsits inicials d’educar
en el cant i de difondre
àmpliament la llengua i la
cultura catalanes.
Actualment té vint-i-tres
seccions que duen a terme
diverses iniciatives
culturals, socials i esportives
que dinamitzen, ara com
abans, la capital del Baix
Penedès.
88. 1898 El manifest de Polavieja
Després del “Desastre del 98” el general
Camilo Polavieja fa un manifest a favor de
la regeneració política.
Proposa reformes en l’administració
pública i una certa descentralització
administrativa.
Adhesió d’alguns sectors catalanistes
burgesos.
Es crea la “Junta regional d’adhesions al
programa del General Polavieja”.
89. 1.1 El fracàs del primer govern regeneracionista
Govern Silvela (regeneracionista) : 1899-1903
• Política reformista del govern conservador de Silvela
• Incorpora Polavieja al govern
• Descentralització administrativa
• Augment dels impostos
• “Tancament de caixes” a Catalunya. Els comerciants
catalans es neguen a pagar les noves contribucions.
• Vaga general de comerciants a Catalunya.
• Es declara l’estat de guerra durant 17 mesos i es
suspenen les garanties constitucionals.
• Trencament entre les elits econòmiques de Catalunya i
els partits dinàstics
90.
91. 1.2 Les reformes de Maura i Canalejas
• Importants projectes de reforma, però mantenint el torn
dinàstic i el falsejament electoral.
Govern Maura (conservador): 1904-1909
• 1904 “Revolució des de dalt”
• Maura impulsa un projecte polític que defensava la necessitat de reformar el
sistema polític des del govern per impedir que ho fes una revolta popular .
• Impulsa les “masses neutres”, per desbancar els cacics i rebaixar el
protagonisme de les classes populars.
• 1907 Nova llei electoral que no acaba amb el frau però el fa més difícil.
• “Projecte de reforma de l’administració local”: acords amb la Lliga
Regionalista per atraure el catalanisme moderat.
• Lleis socials: llei del descans dominical (1904) i creació de
l’Institut Nacional de Previsió (1908).
• Mesures econòmiques per reactivar l’agricultura i la industria.
• Intransigència en l’ordre públic (Setmana Tràgica 1909).
Repressió molt dura.
• Caiguda de Maura per les protestes posteriors.
93. 1.2 Les reformes de Maura i Canalejas
Govern Canalejas (liberal): 1910-1912
• Reformisme social més important
• Limitació del poder de l’església. Reforma del finançament i
separació església-estat. Oposició de la Santa Seu.
• 1910 “Ley del candado”: limita la implantació a Espanya de
nous ordes religiosos.
• Impost progressiu sobre la renda que substitueix l’antipopular
impost de “consums”. Protesta de les classes benestants.
• 1912 Llei de Lleves: obligatorietat del servei militar i
suprimeix la redempció en metàl·lic.
• Lleis de protecció laboral que prohibeix el treball nocturn de
la dona.
• Llei de Mancomunitats que permet la unió de les diputacions
provincials per gestionar serveis públics.
• 1912 Assassinat de Canalejas.
97. 2.1 Republicanisme i Lerrouxisme
• 1903 Es forma la Unión Republicana (Salmerón)
per resoldre la fragmentació dels republicans
espanyols. 1907 S’integra a Solidaritat Catalana.
• 1908 Fundació del Partit Republicà Radical
(Lerroux) anticatalanista i anticlerical. Demagògia
revolucionària per atraure les classes populars.
Èxits electorals de 1903 i 1905. Suport dels obrers
catalans. Després de la Setmana Tràgica modera
el seu discurs i es trasllada a Madrid.
98.
99. 2.2 Carlisme i tradicionalisme
• Jaume de Borbó, nou pretendent
• Continuació de les disputes internes
• Un sector del partit és germanòfil durant la
Primera Guerra Mundial
• 1919 Fundació del Partit Catòlic Tradicionalista
• 1907 Fundació del Requetè, organització
paramilitar, força de xoc contra el republicanisme
i l’obrerisme.
• 1931 Fundació de “Comunió Tradicionalista”,
unió de carlins, integristes i tradicionalistes.
100. 2.3 Les forces obreres: socialisme i anarquisme
• Augment important de militants
• Socialistes majoritaris a Madrid i nord d’Espanya
• Anarquistes majoritaris a Catalunya, Andalusia, Aragó i València.
• PSOE Partit polític socialista. Defensa l’acció política i vol millorar les lleis
parlamentàries mitjançant aliances amb els partits burgesos.
• UGT Sindicat obrer socialista. Partidari de l’acció política per obtenir millores
sindicals i laborals i defensa la participació de representant obrers en
organismes estatals (Largo Caballero)
• PCE (1921): Partit comunista sorgit per una escissió del PSOE, partidaris de la
línia bolxevic (revolucionaria). No es partidari de les aliances amb els partits
burgesos ni de participar en el joc polític democràtic. Defensa un model d’estat
comunista com el de la URSS. Poca influència.
• SOLIDARITAT OBRERA (1907): Federació d’associacions de treballadors,
apolítica i reivindicativa, favorable a la lluita revolucionària.
• CONFEDERACIÓ NACIONAL DEL TREBALL (C.N.T.) (1910) Sindicat
anarcosindicalista . Apolític, revolucionari. La vaga revolucionària com a mitjà
per enderrocar l’estat capitalista burgès. Salvador Seguí (el noi del sucre), Angel
Pestaña i Joan Peiró van ser els seus líders. 1918 “Congrés de Sants”: sindicats
únics d’indústria, apoliticisme i negociació directa obrers-patrons sense la
intervenció de l’estat.
105. 3.1 La consolidació de la Lliga Regionalista
(1901)
• Es el partit hegemònic a Catalunya en aquests anys.
• Reclama el dret de Catalunya a l’autonomia política i vol
intervenir en la política espanyola per modernitzar i
descentralitzar l’estat.
• Prat de la Riba (Catalunya endins) i Francesc Cambó
(Catalunya enfora) són els seus líders.
• Èxit a les eleccions de 1901.
• Desavinences internes: sectors possibilista i catalanista.
• 1904 Escissió arrel de la visita d’Alfons XIII a Barcelona.
• Hostilitat a la presència de diputats catalanistes a Madrid
per part dels partits dinàstics.
• 1905 Incidents del Cu-cut
• 1906 Llei de jurisdiccions
106. Incidents del Cu-cut
El setmanari publicà el 23 de novembre de 1905
un acudit de Joan Garcia Junceda en què, partint del títol
d'un àpat de celebració de la Lliga Regionalista, Banquet de la
Victòria, ridiculitzava les derrotes dels militars espanyols,
especialment a la guerra de Cuba en 1898. Aleshores, uns
300 oficials de la guarnició de Barcelona destrossaren i
calaren foc a la redacció del setmanari ¡Cu-cut!, a la
impremta-llibreria Bagunyà on s'editava també el
setmanari En Patufet, i a la redacció del diari La Veu de
Catalunya.
Sota la pressió dels militars, el govern decretà la suspensió
de la seva publicació per cinc mesos, i
s'inicià la tramitació de la Llei de Jurisdiccions,
que provocà la unió del catalanisme
en el moviment de la Solidaritat Catalana.
107.
108. LLEI DE JURISDICCIONS 1906
La Llei de Jurisdiccions posava sota
jurisdicció militar les ofenses orals o
escrites a la unitat de la pàtria, la
bandera i l’honor de l’exèrcit.
Diversos articles implicaven una
important retallada de les llibertats
públiques, sobretot de la llibertat
d’expressió.
Els catalanistes la van interpretar com
un atac a Catalunya.
112. 3.2 La coalició “Solidaritat Catalana”
(1906-1909)
• Rebuig massiu a la Llei de Jurisdiccions
• Moviment patriòtic reivindicatiu dels drets de Catalunya
• 1906 Es forma “Solidaritat Catalana” coalició electoral de
totes les forces polítiques catalanes.
• Eleccions de 1907: Programa del Tívoli. Defensa la
derogació de la llei de jurisdiccions i l’autogovern de
Catalunya.
• Triomf electoral de Solidaritat Catalana.
• 1908 Discrepàncies entre els diversos partits de la coalició
• 1909 Final definitiu, provocat pels fets de la Setmana
Tràgica.
113.
114.
115.
116.
117. 3.3 El catalanisme d’esquerres
Fins 1916...
• Poc important. Obté alguns èxits electorals però
tenen poca durada.
• 1906 Fundació del Centre Catalanista Republicà
(escindits de la Lliga), partit nacionalista,
democràtic i republicà. “El Poble Català” ´ és el
diari portantveu de les seves idees.
• Promou el sindicat Centre Autonomista de
Dependents del Comerç i la Indústria (CADCI),
vinculat a l’obrerisme.
• 1910-1916 Unió Federal Nacionalista
Republicana (UFNR).
118. 3.4 L’impacte de la Setmana Tràgica a Barcelona (1909)
• A partir de 1900: Espanya inicia una expansió cap al nord d’Àfrica.
• 1912 Protectorat francoespanyol al Marroc. A Espanya li correspon la zona del
Rif
• Interessos econòmics i desig de recuperar el prestigi de l’exèrcit i tornar a ser una
potència colonial.
• 1909 Derrota espanyola al “Barranco del Lobo”.
• Es convoca una nova lleva de reservistes per reforçar l’exèrcit d’Àfrica.
• Protesta popular. Revolta antimilitarista que deriva en anticlericalisme.
• Es declara l’estat de guerra
• Radicalització, barricades, incendis d’esglésies i convents, repressió de l’exèrcit,
morts...
• Falta de direcció i de coordinació de la revolta, que deriva cap a actuacions
incontrolades.
• Repressió posterior, consells de guerra, penes de mort...
• Execució de Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog anarquista i fundador de l’Escola
Moderna, que no va intervenir en la revolta però que el govern va utilitzar per fer
un càstig exemplar.
• Onada de protestes que van fer caure el govern Maura.
• Conseqüències polítiques a Catalunya: descrèdit del Partit Republicà Radical de
Lerroux. La classe obrera deriva cap a l’anarquisme.
125. 4.1 El procés de formació
• Precedents: 1907 Fundació de l’ Institut d’Estudis
Catalans i la Biblioteca de Catalunya.
• 1911 Proposta de la Diputació de Barcelona al govern
Canalejas.
• 1912 Projecte de Mancomunitats aprovat per les Corts
Espanyoles.
Bloqueig del projecte per les forces anticatalanistes.
• 1913 Decret del govern de Dato autoritzant la
Mancomunitat només per fins administratius.
126. Institut d'Estudis Catalans (IEC) 1907
Institució acadèmica fundada a Barcelona el 1907 per Enric Prat
de la Riba, dedicada a la investigació científica superior,
principalment de tots els elements de la cultura catalana
127. Pompeu Fabra i Poch
(1868- 1948)
Va ser un enginyer i filòleg català conegut
principalment per haver establert la normativa
moderna de la llengua catalana.
Cridat per Enric Prat de la Riba, fou nomenat
professor a la càtedra de català creada per la
diputació de Barcelona i membre de la secció
filològica (1911) de l' Institut d’Estudis
Catalans , de la qual més tard fou president.
L’any 1918 Fabra publicà, per encàrrec de
l’Institut, que l’adoptà com a oficial, la
“Gramàtica catalana”.
Establertes l’ortografia i la gramàtica, es
preocupà de l’escola. Ell mateix redactà el
conegut Curs mitjà de gramàtica catalana ,
publicat per l' Associació Protectora de
l’Ensenyança Catalana (1918).
El 1932 publicà el “Diccionari General de la
Llengua Catalana” conegut popularment com
“el diccionari Pompeu”, que ha estat un
element fonamental per la divulgació i
coneixement del català.
128. Associació Protectora de
l'Ensenyança Catalana (APEC)
Fou una entitat fundada a finals
del 1898 que tenia la finalitat
d'impulsar l'ensenyament
en llengua catalana.
En els seus inicis rebé el suport
decidit de la Unió Catalanista.
A partir del 1914 va rebre el
suport de la Mancomunitat de
Catalunya. Per aquest motiu va
augmentar molt el nombre dels
seus socis.
Va crear escoles, donava beques i
organitzava colònies i concursos
escolars de geografia, història i
llengua catalana.
129. 4.2 La constitució de la Mancomunitat
• Es va constituir el 6 d’abril de 1914
• Estava formada per les 4 diputacions catalanes
(Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona).
• Enric Prat de la Riba va ser-ne el primer president
(1914-1917).
• Va ser una delegació de les funcions de les diputacions
i disposava del pressupost d’aquestes.
• Presència majoritària de la Lliga Regionalista.
• Polítiques orientades al desenvolupament cultural i a la
modernització econòmica.
• Institució amb funcions estrictament administratives,
no tenia cap tipus de poder polític.
132. 4.3 L’obra de govern de la Mancomunitat
Obra de govern en dues direccions:
• Creació d’una infraestructura de serveis públics i
administratius bàsics que potenciessin el
desenvolupament econòmic.
• Foment de la llengua i la cultura catalanes a partir d’un
projecte cultural i educatiu.
133. 4.3 L’obra de govern de la Mancomunitat
• Pla de millora de la xarxa viària i dels sistemes postal i
telefònic
• Pla d’acció agrària: escoles de tècnics agraris, camps
d’experimentació de conreus i granges modes. Foment del
cooperativisme agrari.
• Creació de biblioteques populars (1918) . Una d’elles la del
Vendrell.
• Creació d’Escoles Experimentals
• Creació dels Estudis Normals (magisteri).
• Unificació ortogràfica de la llengua (Pompeu Fabra)
• Creació de la Junta de Museus i del Servei de Conservació i
Catalogació de Monuments.
• Renovació pedagògica (Mètode Montessori)
• Escola Industrial
• Escola del Treball
• Escola d’Administració Local.
134. Antiga biblioteca del Vendrell:
Edifici promogut per la Mancomunitat l'any 1920 i projectat per l'arquitecte Ramon
Puig Gairalt. L'edifici emergeix com un cos prismàtic aïllat al capdavall de la Rambla.
La seva estètica s'inscriu dins el noucentisme en el seu vessant classicista, que es
singularitza especialment en les dues portes d'accés, magnificades amb un
solemne frontó triangular sostingut per columnes jòniques.
139. 5.1 L’impacte de la Gran Guerra
• Neutralitat d’Espanya a la Primera Guerra
Mundial (1914-1918)
• Exportació de productes industrials i agraris a
Europa.
• Augment dels beneficis empresarials
• Augment dels preus dels productes i no dels
salaris dels treballadors.
• Conflictivitat social (vagues de 1917)
140. 5.2 La crisi de 1917
• Les greus dificultats del sistema polític de la
Restauració van provocar l’anomenada “crisi
de 1917” , protesta generalitzada en tres
direccions: militar, política i social.
141. La protesta militar
• Divergències internes de l’exèrcit, dividit en dos
sectors: africanistes (militars ascendits per mèrits de
guerra) i peninsulars.
• Excés d’oficials i alts càrrecs dins l’exèrcit.
• Ascensos majoritàriament per mèrits de guerra
• Disminució real dels salaris per la inflació
• Formació de Juntes de Defensa, formades per oficials
de mitjana i baixa graduació, que reclamen augment
salarial, s’oposen als ascensos per mèrits de guerra i
reivindiquen l’antiguitat com a únic criteri.
• Crida a la renovació política, de caire regeneracionista.
142. La crisi política
• 1916 El govern clausura les corts en ser acusat de
corrupció per la oposició.
• Es declara l’estat d’excepció
• A Barcelona es convoca una Assemblea de
Parlamentaris (juliol 1917) per iniciativa de la
Lliga Regionalista, que exigeix la formació d’un
govern provisional per convocar corts
constituents, per reformar el sistema polític i
descentralitzar l’estat.
• Fracàs de la iniciativa, per manca de suport.
•
143. La crisi social
• 1916 Vagues importants
• 1917 CNT i UGT signen un manifest per demanar
al govern que aturi la puja de preus.
• Crida a la vaga general, que es va estendre per
tota Espanya
• Es reclama la fi de la monarquia.
• Incidents importants, llei marcial i repressió de
l’exèrcit.
• Fracàs de la vaga
• Radicalització de la classe obrera i afebliment del
govern.
149. 6.1 La fi del sistema del torn pacífic
• Formació d’un govern de concentració per resoldre la
greu crisi de 1917, que no va funcionar.
• 1918 Es restableix el sistema bipartidista
• Descomposició dels partits dinàstics
• Governs en minoria
• Derrotes militars al Marroc (Annual 1921)
• 1921 Nou govern de concentració
• 1918-1923 Inestabilitat política: 10 canvis de govern
• S’utilitzen les mesures d’excepció per incapacitat de
resoldre els problemes.
151. 6.2 La campanya per l’autonomia
• 1919 Es presenta a Madrid un Projecte
d’Estatut per Catalunya, impulsat per la Lliga,
que no va obtenir suport.
Es constata que la col·laboració en els
governs de l’estat per part del catalanisme
(projecte Cambó) no havia donat fruits.
152. 6.3 L’enfortiment del catalanisme
d’esquerres
• Els catalanistes d’esquerres volen posar fi a
l’hegemonia de la Lliga, republicanitzar el
catalanisme i atraure l’obrerisme.
• 1917 Partit republicà català (Layret i Macià)
• 1922 Francesc Macià funda Estat Català, partit
republicà, catalanista, independentista i
d’esquerres.
• 1923 Es funda la Unió Socialista de Catalunya,
primer partit socialista català.
153. Estat Català
És un partit polític independentista i
nacionalista de Catalunya fundat per
l'aleshores coronel Francesc
Macià l'any 1922.
En origen, tenia caràcter combatent
nacionalista i insurreccional, i es defineix
com a "partit independentista,
interclassista i no dogmàtic, que lluita per
la independència dels Països Catalans i el
català com a única llengua oficial".
154. 6.4 La conflictivitat social
• 1917 Triomf de la revolució bolxevic a Rússia. Dóna impuls
i esperances als grups revolucionaris europeus.
• Espanya: la crisi econòmica posterior a la 1a. Guerra
Mundial provoca agitació social i augment del
sindicalisme.
• 1918-1921 Trienni Bolxevic a Andalusia. Revoltes
pageses motivades per la fam de terres.
• 1922 Fundació a Catalunya de la “Unió de Rabassaires”, a
causa de l’augment de la conflictivitat entre pagesos i
propietaris pel tema dels contractes de conreu i l’accés a
la terra. Aquest sindicat pagès defensava la petita
empresa familiar davant el grans propietaris de l’ Institut
Agrícola Català de Sant Isidre.
• 1919 Vaga a La Canadenca, empresa elèctrica (Barcelona)
155. ... més conflictivitat social
• 1919-1923 Gran conflictivitat obrera.
• Creació del Sindicat Lliure, impulsat per la patronal, per
enfrontar-se al sindicalisme anarquista. Aquest sindicat lloga
pistolers per assassinar dirigents sindicals obrers.
• Radicalització i violència oberta. Assassinats i atemptats.
• Los Solidarios: grup vinculat a la CNT que realitza atemptats
diversos contra autoritats, patrons i forces de l’ordre, format
per Durruti, Garcia Oliver i Ascaso.
• Llei de fugues 1920: la policia podia disparar contra els
detinguts si intentaven fugir.
• 1916-1923 Pistolerisme
• Víctimes del pistolerisme: Salvador Seguí, dirigent anarquista
(el noi del sucre), Francesc Layret, advocat laboralista i
Eduardo Dato, president del govern.
156.
157. Títol o acció de la Companyia canadenca “Barcelona Traction”, constructora
de la major part de centrals hidroelèctriques de Catalunya
169. 6.5 El problema del Marroc:
el desastre d'Annual (1921)
• Revoltes de les tribus rifenyes al protectorat del
Marroc.
• Ofensiva de l’exèrcit espanyol per controlar els
rebels
• Derrota d'Annual (1921)
• Conspiració de l’exèrcit i el monarca a favor d’una
dictadura, per por a que es demanessin
responsabilitats polítiques pels fets d'Annual, que
havien provocat una gran quantitat de baixes
entre els soldats espanyols.
172. 7.1 Les causes del cop militar
• Primo de Rivera va fer un cop d’estat militar
per posar fi a la crisi política i a la conflictivitat
social. Missatge populista i renovador.
• El rei va acceptar ràpidament aquesta solució
• El motiu real era evitar la democratització del
país i evitar que les corts exigissin
responsabilitats a l’exèrcit pel desastre
d’Annual.
173. 7.2 La reorganització de l’estat
• Dues fases: Directori militar i Directori Civil
Mesures:
• Suspensió del règim constitucional
• Dissolució de les cambres legislatives
• Cessament de les autoritats civils
• Prohibició dels partits polítics i dels sindicats
• Militarització de l’ordre públic
• Repressió de l’obrerisme radical
• Dissolució dels ajuntament, substituïts per juntes de majors contribuents.
Fets:
• 1925 Desembarcament d ’Alhucemas, èxit militar al Marroc
• 1927 Ocupació efectiva de tot el protectorat.
• A partir de 1926 Institucionalització del règim seguint el model del
feixisme italià de Mussolini.
• Fundació de “Unión Patriótica”, partit únic del règim.
174.
175. 7.3 Política econòmica i social:
• Conjuntura de “Els feliços 20” etapa de creixement
econòmic generalitzat a Europa i Estats Units.
• Foment de la indústria i les infraestructures.
• Nacionalització d’importants sectors econòmics
• Intervenció de l’estat en l’economia
• Foment de les obres públiques (ferrocarrils, carreteres,
centrals hidroelèctriques...)
• Proteccionisme
• Creació de monopolis (Telefònica, CAMPSA)
• Creació de Confederacions Hidrogràfiques per promoure el
regadiu.
• 1929 Exposició Universal a Barcelona: desenvolupament
urbanístic i remodelació de Montjuic.
• Sindicalisme Vertical (patrons i obrers)
178. Exposició universal de Barcelona 1929
L’Exposició Universal de Barcelona de
1929 va servir per remodelar la ciutat
(Palau de Montjuic, Plaça d’Espanya, jardins
De Montjuic...), però també per impulsar la
Indústria catalana.
El pavelló alemany de la Expo del 1929
va ser dissenyat per l’arquitecte Mies
van der Rohe.
179.
180. 7.4 L’actuació anticatalana de la dictadura
• Component anticatalanista del nou règim:
• 1923 Decret de repressió del separatisme
• 1925 Dissolució de la Mancomunitat
• Clausura d’ateneus, societats i associacions
catalanes
• Prohibició de la llengua catalana en l’àmbit públic
• Prohibició de la bandera catalana, l’Onze de
Setembre, els Jocs Florals...
• Censura a la premsa
• Tancament temporal del camp del Barça.
181. 7.5 Oposició a la dictadura
• Es critica la durada excessiva del règim, que inicialment
havia de ser una solució temporal i en canvi s’anava
consolidant.
• Oposició per la major part dels líders dels partits.
• 1926 Sanjuanada : complot per fer caure el règim, que va
fracassar.
• Censura a la universitat, origen de la fundació del sindicat
universitari “Federación Universitària Española (FUE)”.
• 1924 Manifest d’intel·lectuals espanyols contra la repressió
a la cultura i la llengua catalanes (Unamuno, Ortega i
Gasset, Blasco Ibáñez, Menéndez Pidal...)
• 1926 Fets de Prats de Molló
• 1927 Creació de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI),
sector anarquista radical.
184. 7.6 La caiguda del dictador:
“Dictablanda” de Berenguer (1930-31)
• Alfons XIII li retira la confiança i Primo de Rivera
dimiteix.
• “Dictablanda” de Berenguer: la seva tasca era
organitzar un procés electoral progressiu per retornar a
la normalitat constitucional.
• 1930 Pacte de Sant Sebastià: l’oposició s’organitza per
preparar el relleu polític i crear un comitè revolucionari
que es convertiria en el govern provisional de la segona
república espanyola. Es comprometen a reconèixer el
dret a l’autonomia de Catalunya, el País Basc i Galícia
(important!!!).
• Govern d’Aznar: eleccions municipals (12 d’abril de
1931), presentades per l’oposició com un plebiscit en
contra o a favor de la monarquia.
185. La proclamació de la República:
14 d’abril de 1931
• 12 d’abril de 1931:
eleccions municipals
• Triomf dels partits
d’esquerres a les grans
ciutats.
• Proclamació de la
República.
• Alfons XIII abdica i se’n
va a l’exili.
