2. Anàlisi formal Reconeixement visual i descripció Una dona, mig de genolls…

3. Nu femení Agenollada sobre tres graons Actitud de feblesa i fragilitat Cap amagat entre els braços i la sinuosa cabellera l’artista n’amaga el rostre per no caure en allò descriptiu i concret Mans entrelligades en un clar gest d’abatiment Cos suau Composició Màxim repòs, absència total de moviment.

4. Esquelet estructural : clar contrast entre el volum rodó del cos de la dona, on les corbes són les línies predominants, i la rectitud i rigidesa dels tres esglaons. Cap múscul està tens, donant impressió de màxim abatiment. Cos completament inclinat cap en davant, marcant també una corba vist de costat.

5. Pits, ventre, cames i braços esculpits amb gran detallisme i precisió (vitalisme de la figura) Tors ideal, símbol de la perfecta anatomia femenina. No treballat de manera realista. Expressa l’absolut abatiment, desconsol Cabells, mans i peus acabat més tosc La cara queda oculta. Efectes de llum i ombres reflectits en les formes suaus que es marquen al cos. Llum que llisca uniforme sobre el cos, creant suaus zones de clarobscur Figura asimètrica, tancada en ella mateixa. Suavitat contrasta amb duresa

6. El gran contrast de textures Té finalitats expressives La suavitat dels perfils ondulats del seu cos i la llisor de la talla de marbre plenament modernista ressalta encara més en relació amb la rectilinitat i asprositat del suport rocós. Modelatge esfumat, com Rodin, de contorns suaus i imprecisos, expressen més vida. El Desconsol mostra la gran influència en l’artista d’ Auguste Rodin. El Desconsol imita La Danaide de Rodin, datada l’any 1885 i que té igualment el modelat suau, la composició, l’esforç per aconseguir el moviment i la màxima expressió, així com la correcta utilització de la llum.

7. Llimona vol reflectir l’eternitat de la fugitiva joventut femenina. La model que ha utilitzat envellirà i morirà però el marbre eternitzarà la joventut i la bellesa. Al no mostrar el rostre ajuda a l’espectador a identificar-se amb el sentiment. Interpretació A través de la postura del cos, els gest, ens transmet el sentiment, demostrant la seva capacitat de donar vida i sensibilitat a les seves escultures. Pessimisme i dolor són els sentiments que transmet l’escultura, i reflexen l’estat d’ànim de Llimona en aquell moment, que havia perdut la seva dona i estava malalt. Els seus nus presenten noies joves sense sensualitat, amb un aura de castedat i puresa. La fama de Josep Llimona va ser deguda al tractament que donava a la figura femenina, que sorgien del bloc de marbre, com havia fet Miquel Àngel, i on encara es pot veure aquest origen en el gran tros, pràcticament sense treballar, sobre el qual es recolza la dona.

8. Presentada a la V Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona l’any 1907, el Desconsol obtingué el premi d’honor. Joaquim Renart, amb motiu de la mort de l’escultor, al 1934, la descrivia així: «Figura femenina que es vesteix de dolor i s’emmiralla en les aigües quietes, que verdegen entre les fulles, davant del Palau del Parlament de Catalunya. Mirant aquell marbre impecable, harmoniós i sentidíssim, sentiu la besada del dolor planant damunt la bellesa del marbre magnífic» L’escultura pertanyia primer a gurp escultòric destinat a un panteó funerari, convertint-se després en una obra independent

9. L’estil de Josep Llimona representa l’expressió d’un artista independent, que allibera les seves obres del marc arquitectònic, tot i que l’escultura modernista també estava pensada per ocupar aquest lloc (Blay). L’escultura modernista és l’expressió de la llibertat de l’artista davant l’academicisme clàssic, i va omplir cases, edificis públics, carrers, cementiris...

10. Ramon Berenguer el Gran, 1880 Plaça de Ramon Berenguer (Via Laietana) Josep Llimona i Bruguera (Barcelona 1864-1934) Estant pensionat a Roma, per una beca de l'ajuntament de Barcelona, va realitzar els esbossos per a l'escultura de Ramon Berenguer III el Gran el 1881, avui encara es troba a la plaça del mateix nom a Barcelona.

11. Les seves primeres obres van ser acadèmiques, però a partir d'una estada a París, influenciat per Rodin, el seu estil va derivar cap al modernisme. Va fer un treball extensíssim, realitzant exposicions a Catalunya, Madrid, París, Brussel·les i Buenos Aires. Va esculpir obra funerària per a panteons de diversos cementiris, destacant L'Àngel exterminador al cementiri de Comillas. Va tenir nombrosos encàrrecs per a monuments. Va fundar amb el seu germà el pintor Joan Llimona el Cercle Artístic de Sant Lluc, l'any 1892. Figures funeràries dels cementiris d’Arenys de Mar i Sitges. Monument al forjador, pl. Catalunya

12. La Recompensa Fris Arc de Triomf 1888

13. 1895, l’Àngel exterminador, Comillas 1892, Verge del Rosari, Montserrat

14. Monument al Dr. Robert Plaça de Tetuàn 1903-1910

15. 1907, Sant Jordi Màrtirs de 1809, Barcelona

16. Josep Llimona: Joventut Peça en marbre realitzada cap el 1913 i ubicada al MNAC (Barcelona). L'acabat difuminat, així com el tema, són característics de l'etapa de maduresa de l'autor.