SlideShare a Scribd company logo
1 of 26
Download to read offline
4. Els orígens de Catalunya
      (Segles VIII- XII)




 http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiq
 ueta/catalunya-medieval/page/8/
Els orígens de Catalunya

Introducció

El territori actual de Catalunya va ser ocupat pels musulmans a principis del
segle VIII.

Al final del segle VIII els islàmics van ser expulsats pels reis francs d’una
part del territori: és el que s’anomena Catalunya Vella.

En aquesta zona s’hi van formar diversos comtats, que al principi depenien
del monarca carolingi, però que més endavant es van declarar independents.

Al segles XI i XII els comtes catalans van fer fora els musulmans de la
resta del territori català: és la Catalunya Nova.

Paral·lelament, el territori català es va anar configurant a l’entorn del
comtat de Barcelona.
La Catalunya musulmana

La conquesta musulmana

L’exèrcit musulmà va conquerir Saragossa l’any
714, des d’on va iniciar la conquesta del territori
que esdevindria més endavant Catalunya.

A la primeria del segle IX a la zona nord de
Catalunya l’ajuda dels reis francs fou decisiva
per expulsar-ne els àrabs.

Aquest territori va quedar sota el control d’uns
comtes que depenien del monarca franc.

Com que el control islàmic en aquesta zona hi va
ser molt breu i no va arribar mai a islamitzar-se,
va ser anomenada Catalunya Vella.

Els territoris del sud i de l’oest de Catalunya van
restar més de 300 anys sota control d’Al-
Andalus. Es coneixen com a Catalunya Nova.
El Califat

A l’època del califat de Còrdova les poblacions de les valls de l’Ebre,
del Segre i del Cinca i de la plana de Lleida es van islamitzar i van
adoptar les formes de vida dels musulmans.

Les Taifes


Amb la desaparició del califat l’any 1031, a l’actual territori català es
van crear les taifes de Tortosa i de Lleida, que eren governades per la
noblesa local.

Els comtes catalans van mantenir-hi relacions pacífiques a canvi de
cobrar impostos.

Les ciutats van créixer i se’n van crear de noves. Destaquen Balaguer,
Lleida i Tortosa.
Els primers comtats catalans
La Catalunya carolíngia
 Per tal de protegir la frontera sud del seu regne davant els musulmans, els
 reis francs van crear una franja protectora al llarg dels Pirineus. És la
 Marca Hispànica.

 El territori català que controlava Carlemany (S. VIII) anava des dels
 Pirineus fins al Llobregat. El monarca el va dividir en comtats (Rosselló,
 Empúries, Girona, Cerdanya, Barcelona...), governats per comtes.
El procés d’independència

Al final del segle IX els comtes catalans van anar fent hereditari el seu
càrrec. Guifré el Pelós (segle IX), comte de Barcelona, Girona, Urgell i
Cerdanya va deixar en herència els seus territoris als seus descendents.
Per primer cop els comtes no van ser nomenats pel rei dels francs.

Així es va iniciar la dinastia que des d’aleshores va governar el comtat de
Barcelona.

El pas cap a la independència dels comtats catalans dels reis francs el va fer
el comte Borrell II (segle X).

Borrell II va decidir no renovar el jurament de fidelitat al rei de França i
se’n considerà independent (988), ja que quan li va demanar ajut per evitar el
saqueig d’Almansor (985) a Barcelona, l’esmentat rei li va negar.

Alguns comtes van enviar ambaixadors a Còrdova i hi van establir relacions
comercials i culturals. Fins i tot van ajudar el califa contra els atacs berbers
l’any 1010. També van anar fent pressió a la frontera i lentament van anar
reduint els límits de la taifa de Lleida.
Taifes i ràtzies musulmanes
El primer repoblament

Al segle X, comtes i abats
(monestirs de Cuixà, Ripoll, Sant
Joan de les Abadesses), van voler
repoblar les planes del seus
territoris (Bages, Osona i
Berguedà) pràcticament
deshabitades a causa de les
guerres.

Els pagesos del Pirineu i Pre-
Pirineu van baixar a les planes i
s’assentaren a les terres
començant a conrear-les. Es
convertiren en propietaris lliures
de les seves terres (alous).

Després l’ocupació anà estenent-se
cap al sud. Al final del segle X la
frontera del comtat de Barcelona
anava del riu Llobregat al Gaià.
Miniatures de Guifré el Pelós i de Borrell II, el comte que deixà de jurar
fidelitat al rei franc, iniciant així la independència de Catalunya d’aquella
monarquia.
Els comtats
catalans l’any 1000
Una societat feudal
A la primera meitat del segle XI a
Catalunya es va donar un procés de
feudalització de la societat
catalana semblant al que s’anava
produint a la resta de l’Europa
occidental.

El nobles van prescindir de
l’autoritat del comte i van iniciar un
procés d’apropiació de les
fortaleses i de les terres que
governaven. Volien protegir la terra
dels atacs dels musulmans i
apropiar-se de les rendes que
produïen.

Els governadors van convertir el
càrrec en hereditari i es posaren el
títol de barons. Molts pagesos van
esdevenir serfs.
Conseqüències de la feudalització



Afebliment del poder                      Generalització de la
comtal (barons)                           servitud
Restabliment de l’autoritat comtal.
L’hegemonia del Casal de Barcelona

A mitjan del segle XI, Ramon Berenguer I,
comte de Barcelona, va iniciar pactes amb els
barons. Els nobles es van reconèixer vassalls
seus i, a canvi, el comte va acceptar que el
càrrec de baró esdevingués hereditari.

Aquest comte va establir a les seves terres el
feudalisme, que es basava en el vassallatge i
s’estructurava segons un codi, els Usatges,
considerat un dels primers codis feudals
europeus.

El comte de Barcelona va iniciar també
negociacions amb els altres comtes catalans,
que poc a poc es van anar declarant vassalls
seus.

La casa comtal de Barcelona va esdevenir
cap del sistema feudal català.
La caiguda del califat. Les paries

A partir del 1035 va començar a desaparèixer la inferioritat militar davant
l’Estat musulmà, en tenir lloc la desmembració del califat de Còrdova.

En lloc del poderós califat, els comtes catalans tenien, a ponent, el regne de
taifes de Lleida, i al sud, el de Tortosa.

Els comtes de Barcelona i d’Urgell van dirigir les relacions amb aquests petits
estats islàmics.

Aquests comtes es van afanyar a exigir als reis islàmics el pagament de tributs
(paries). Amb aquests ingressos varen poder reforçar el poder militar, edificar
castells i millorar l’armament. També van finançar l’expansió cap a Occitània.
Les conquestes
catalanes del segle XI

Els comtes van aprofitar la
feblesa militar dels
andalusins per anar ocupant
els territoris fronterers
d’aquests regnes de taifes, i
al segle XI els comtes
catalans van passar a
l’ofensiva.

La frontera es va anar
movent lentament cap al sud
a mesura que els comtes de
Barcelona aconseguien
conquerir poblacions
importants: Tàrrega,
Agramunt, Balaguer i
Tarragona.

                                L’avanç de la frontera occidental (980-1050)
La conquesta de la vall de l’Ebre

Els reis d’Aragó i de Navarra també iniciaren
l’expansió militar i, durant els segles XI i XII,
van conquerir la vall de l’Ebre.

Alfons I el Bataller, rei d’Aragó i de Navarra,
l’any 1118 va conquerir la taifa de Saragossa i
totes les seves poblacions importants van
quedar sota el seu domini.

L’any 1134 el regne d’Aragó i el de Navarra
passaren per una crisi quan Alfons I va morir
sense descendència.

Aleshores Navarra es va separar d’Aragó i els
nobles aragonesos demanaren al germà del rei,
Ramir (dit el monjo), bisbe de Barbastre, que
acceptés de ser nomenat rei d’Aragó.
La formació de la Corona d’Aragó

El nou rei d’Aragó, Ramir II, es va casar l’any 1136 i va tenir una filla:
Peronella.
El 1137 el rei aragonès va concertar el matrimoni de la seva filla amb el comte
de Barcelona Ramon Berenguer IV. Aquest va passar a governar Aragó amb el
títol de príncep, ja que Ramir II tornà al monestir.




                                                                      Escut
                                                                      d’armes dels
                                                                      comtes de
                                                                      Barcelona i
                                      Retrat de Peronella i Ramon     dels reis
                                      Berenguer IV, oli de 1634       d’Aragó
                                      (Museu del Prado).
Conquesta de la Catalunya
Nova

Al llarg del segle XII es va
completar la conquesta de la
Catalunya Nova, que havia
avançat molt lentament els dos
segles anteriors.
Ramon Berenguer IV va
conquerir la taifa de Lleida i la
de Tortosa.
L’any 1148 conquerí les ciutats
de Tortosa i Lleida.
L’any 1153 va capitular
Siurana, la darrera plaça forta
musulmana en territori català.
Amb aquestes conquestes
s’havien assolit les fronteres
de la Catalunya actual.
La dinastia catalanoaragonesa

Alfons II d’Aragó va ser la
primera persona que fou alhora
comte de Barcelona i rei d’Aragó.

Aquest rei va acabar la
reconquesta de les terres d’Aragó
i va fundar la ciutat de Terol. A
Catalunya se l’anomena Alfons I el
Cast.

A partir d’Alfons I el Cast els
territoris d’Aragó i de Catalunya i
els que la Corona d’Aragó va
conquerir posteriorment van estar
regits pel mateix monarca.

Així es va iniciar la dinastia
catalanoaragonesa, que va
governar la Corona d’Aragó fins a
principis del segle XV.
Alfons el Cast ordena la
documentació reial. Imatge de
la portada del Liber feudorum
maior (S- XIII)
El repoblament

El repoblament és l’establiment de població a les terres que s’havien
mantingut deshabitades durant l’ocupació musulmana o que havien estat
conquerides posteriorment.

El repoblament de la Catalunya Nova es va fer durant el segle XIII. Les
terres van ser atorgades en bona part als ordes militars i als nobles que
havien participat en la conquesta, així com a ordres monàstics (Císter).

Per atreure pobladors cap a aquests territoris els comtes van atorgar cartes
de poblament a les ciutats, com Lleida i Tortosa.
El creixement econòmic i urbà

A partir del segle XI es va produir una millora de les condicions de vida de la
població.

La producció agrícola va augmentar com a resultat dels progressos tècnics i
de l’ampliació de les terres de conreu.

A les terres pirinenques hi va proliferar la creació de ferreries.

La millora agrícola va afavorir els inicis d’un comerç interior i la creació de
mercats rurals i de fires.

Les ciutats es van anar consolidant com a centres d’intercanvi i van atreure
artesans. Això afavorí l’augment de la població i el renaixement de la vida
urbana.
L’expansió occitana

L’impuls econòmic del segle XI es va manifestar en l’expansió política cap a
Occitània, que es va iniciar l’any 1069 amb la compra dels comtats de Rasès i
Carcassona.

El domini de les terres occitanes es va ampliar els anys següents amb
l’adquisició de drets sobre altres territoris occitans.

La incorporació de les terres occitanes al comtat de Barcelona va comportar
influències culturals importants, com l’arribada a la cort comtal de la poesia
trobadoresca.




                                         Pere I, fill d’Alfons el Cast
La Corona d’Aragó i Occitània al segle XII
L’enfrontament amb el rei de França

A principis del segle XIII el rei de França va voler recuperar el domini
sobre els territoris d’Occitània i va patrocinar una expedició militar contra
els comtes occitans, amb el pretext de que aquests protegien els albigesos o
càtars, grup religió declarat heretge per l’Església de Roma.

Pere I, rei de la Corona d’Aragó, va anar a lluitar al costat dels nobles
d’Occitània, que eren vassalls seus.

Els occitans van ser derrotats pels francesos a la batalla de Muret (1213),
on el rei Pere va morir.

Jaume I, fill i successor de Pere I, va renunciar pel Tractat de Corbeil
(1258) a tots els seus drets a Occitània davant el rei Lluís IX de França.
Així, la Corona d’Aragó només va mantenir a l’altra banda dels Pirineus el
Rosselló, Montpeller i el Carladès.
Batalla de Muret (1213),

More Related Content

What's hot

Literatura medieval: del segle XII al segle XV. (Autora: Mònica Herruz)
Literatura medieval: del segle XII al segle XV. (Autora: Mònica Herruz)Literatura medieval: del segle XII al segle XV. (Autora: Mònica Herruz)
Literatura medieval: del segle XII al segle XV. (Autora: Mònica Herruz)Mònica Herruz
 
Civilització Romana
Civilització RomanaCivilització Romana
Civilització Romanablogsoller
 
ELS ORÍGENS DE CATALUNYA
ELS ORÍGENS DE CATALUNYAELS ORÍGENS DE CATALUNYA
ELS ORÍGENS DE CATALUNYAhistgeo345
 
La vida en els monestirs
La vida en els monestirsLa vida en els monestirs
La vida en els monestirsMarigregor
 
La Il·Lustració
La Il·LustracióLa Il·Lustració
La Il·Lustraciópem3
 
La conquesta i colonització d'Amèrica
La conquesta i colonització d'AmèricaLa conquesta i colonització d'Amèrica
La conquesta i colonització d'Amèricaprofessor_errant
 
Power point edat mitjana
Power point edat mitjanaPower point edat mitjana
Power point edat mitjanaSILOCOS
 
4. els orígens de catalunya (segles viii xii)
4. els orígens de catalunya (segles viii xii)4. els orígens de catalunya (segles viii xii)
4. els orígens de catalunya (segles viii xii)Julia Valera
 
L'Edat Mitjana a Catalunya
L'Edat Mitjana a CatalunyaL'Edat Mitjana a Catalunya
L'Edat Mitjana a Catalunya2nESO
 
Cronologia històrica de la llengua catalana
Cronologia històrica de la llengua catalanaCronologia històrica de la llengua catalana
Cronologia històrica de la llengua catalanaAlbert Pons
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesJulia Valera
 

What's hot (20)

Imperi bizantí
Imperi bizantíImperi bizantí
Imperi bizantí
 
guerra de successió espanyola
guerra de successió espanyolaguerra de successió espanyola
guerra de successió espanyola
 
Literatura medieval: del segle XII al segle XV. (Autora: Mònica Herruz)
Literatura medieval: del segle XII al segle XV. (Autora: Mònica Herruz)Literatura medieval: del segle XII al segle XV. (Autora: Mònica Herruz)
Literatura medieval: del segle XII al segle XV. (Autora: Mònica Herruz)
 
Civilització Romana
Civilització RomanaCivilització Romana
Civilització Romana
 
ELS ORÍGENS DE CATALUNYA
ELS ORÍGENS DE CATALUNYAELS ORÍGENS DE CATALUNYA
ELS ORÍGENS DE CATALUNYA
 
El renaixement
El renaixementEl renaixement
El renaixement
 
La vida en els monestirs
La vida en els monestirsLa vida en els monestirs
La vida en els monestirs
 
La Il·Lustració
La Il·LustracióLa Il·Lustració
La Il·Lustració
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
La conquesta i colonització d'Amèrica
La conquesta i colonització d'AmèricaLa conquesta i colonització d'Amèrica
La conquesta i colonització d'Amèrica
 
Power point edat mitjana
Power point edat mitjanaPower point edat mitjana
Power point edat mitjana
 
3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna
3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna
3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna
 
4. els orígens de catalunya (segles viii xii)
4. els orígens de catalunya (segles viii xii)4. els orígens de catalunya (segles viii xii)
4. els orígens de catalunya (segles viii xii)
 
Crònica de Bernat Desclot
Crònica de Bernat  Desclot Crònica de Bernat  Desclot
Crònica de Bernat Desclot
 
L'Edat Mitjana a Catalunya
L'Edat Mitjana a CatalunyaL'Edat Mitjana a Catalunya
L'Edat Mitjana a Catalunya
 
Cronologia històrica de la llengua catalana
Cronologia històrica de la llengua catalanaCronologia històrica de la llengua catalana
Cronologia històrica de la llengua catalana
 
3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.3.3r ESO. La ciutat medieval.
3.3r ESO. La ciutat medieval.
 
Regnes germànics
Regnes germànicsRegnes germànics
Regnes germànics
 
Art romànic context i característiques
Art romànic context i característiquesArt romànic context i característiques
Art romànic context i característiques
 
3r ESO. Els temps moderns
3r ESO. Els temps moderns3r ESO. Els temps moderns
3r ESO. Els temps moderns
 

Viewers also liked (20)

Marca Hispanica
Marca HispanicaMarca Hispanica
Marca Hispanica
 
La monarquia autoritària
La monarquia autoritàriaLa monarquia autoritària
La monarquia autoritària
 
(Arquitectura gótica)
(Arquitectura gótica)(Arquitectura gótica)
(Arquitectura gótica)
 
Unitat 13. Un món dividit en blocs
Unitat 13.  Un món dividit en blocsUnitat 13.  Un món dividit en blocs
Unitat 13. Un món dividit en blocs
 
Unitat 3. Els Kouros I Les Kore
Unitat 3. Els Kouros I Les KoreUnitat 3. Els Kouros I Les Kore
Unitat 3. Els Kouros I Les Kore
 
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupamentUnitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
Unitat 12. Ddescolonització i subdesenvolupament
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
6.Gerrers De Riace
6.Gerrers De Riace6.Gerrers De Riace
6.Gerrers De Riace
 
Diadumen (Policlet)
Diadumen (Policlet)Diadumen (Policlet)
Diadumen (Policlet)
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
 
Arquitectura del Renaixement
Arquitectura del RenaixementArquitectura del Renaixement
Arquitectura del Renaixement
 
El Discòbol (Miró)
El Discòbol (Miró)El Discòbol (Miró)
El Discòbol (Miró)
 
August de Prima Porta
August de Prima PortaAugust de Prima Porta
August de Prima Porta
 
Sarcòfag dels esposos
Sarcòfag dels espososSarcòfag dels esposos
Sarcòfag dels esposos
 
Comentar Obres D’Art. Power Ponint
Comentar Obres D’Art. Power PonintComentar Obres D’Art. Power Ponint
Comentar Obres D’Art. Power Ponint
 
10.Laocoont
10.Laocoont10.Laocoont
10.Laocoont
 
Art romà. Característiques
Art romà. CaracterístiquesArt romà. Característiques
Art romà. Característiques
 
Dorífor (policlet)
Dorífor (policlet)Dorífor (policlet)
Dorífor (policlet)
 
Hermes Amb Dionís.
Hermes Amb Dionís.Hermes Amb Dionís.
Hermes Amb Dionís.
 
Victòria de samotràcia
Victòria de samotràciaVictòria de samotràcia
Victòria de samotràcia
 

Similar to 4.Orígens de Catalunya

La Catalunya Medieval
La Catalunya MedievalLa Catalunya Medieval
La Catalunya Medievalguest03b2693
 
ELS ORÍGENS DE CATALUNYA
ELS ORÍGENS DE CATALUNYAELS ORÍGENS DE CATALUNYA
ELS ORÍGENS DE CATALUNYAguested1d7a
 
Treball alumnes: La historia de l antiga catalunya
Treball alumnes: La historia de l antiga catalunyaTreball alumnes: La historia de l antiga catalunya
Treball alumnes: La historia de l antiga catalunyaErica Ztz
 
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - 2500 anys d'història
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - 2500 anys d'històriaPATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - 2500 anys d'història
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - 2500 anys d'històriaPATRIOTES PER LA DEVOLUCIÓ
 
Origens De Catalunya
Origens De CatalunyaOrigens De Catalunya
Origens De CatalunyaGlòria
 
10. orígens de catalunya
10. orígens de catalunya10. orígens de catalunya
10. orígens de catalunyamflore22
 
Treball socials aleu culli george
Treball socials aleu culli georgeTreball socials aleu culli george
Treball socials aleu culli georgeRosa Plana Trullols
 
Presontacio Historia Catalunya2
Presontacio Historia Catalunya2Presontacio Historia Catalunya2
Presontacio Historia Catalunya2rlm13
 
Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESO
Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESOEls territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESO
Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESOmonicapj
 
L'edat mitjana a catalunya
L'edat mitjana a catalunyaL'edat mitjana a catalunya
L'edat mitjana a catalunyaarritatanet
 
Power point orígens i expansió de la corona de castella II
Power point orígens i expansió de la corona de castella IIPower point orígens i expansió de la corona de castella II
Power point orígens i expansió de la corona de castella IIsleon4
 
Els grans regnes penínsulars.
Els grans regnes penínsulars.Els grans regnes penínsulars.
Els grans regnes penínsulars.Lourdes Pastor
 

Similar to 4.Orígens de Catalunya (20)

La Catalunya Medieval
La Catalunya MedievalLa Catalunya Medieval
La Catalunya Medieval
 
7catalunya
7catalunya7catalunya
7catalunya
 
7catalunya
7catalunya7catalunya
7catalunya
 
Origens de Catalunya
Origens de CatalunyaOrigens de Catalunya
Origens de Catalunya
 
ELS ORÍGENS DE CATALUNYA
ELS ORÍGENS DE CATALUNYAELS ORÍGENS DE CATALUNYA
ELS ORÍGENS DE CATALUNYA
 
Power 2n ESO
Power 2n ESOPower 2n ESO
Power 2n ESO
 
Treball alumnes: La historia de l antiga catalunya
Treball alumnes: La historia de l antiga catalunyaTreball alumnes: La historia de l antiga catalunya
Treball alumnes: La historia de l antiga catalunya
 
L'origen de catalunya
L'origen de catalunyaL'origen de catalunya
L'origen de catalunya
 
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - 2500 anys d'història
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - 2500 anys d'històriaPATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - 2500 anys d'història
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - 2500 anys d'història
 
Origens De Catalunya
Origens De CatalunyaOrigens De Catalunya
Origens De Catalunya
 
10. orígens de catalunya
10. orígens de catalunya10. orígens de catalunya
10. orígens de catalunya
 
Guillem j
Guillem jGuillem j
Guillem j
 
Treball socials aleu culli george
Treball socials aleu culli georgeTreball socials aleu culli george
Treball socials aleu culli george
 
Presontacio Historia Catalunya2
Presontacio Historia Catalunya2Presontacio Historia Catalunya2
Presontacio Historia Catalunya2
 
La corona d’aragó
La corona d’aragóLa corona d’aragó
La corona d’aragó
 
Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESO
Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESOEls territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESO
Els territoris hispànics en l’edat mitjana 2n ESO
 
L'edat mitjana a catalunya
L'edat mitjana a catalunyaL'edat mitjana a catalunya
L'edat mitjana a catalunya
 
Power point orígens i expansió de la corona de castella II
Power point orígens i expansió de la corona de castella IIPower point orígens i expansió de la corona de castella II
Power point orígens i expansió de la corona de castella II
 
U6 Regnes cristians 2.0.pdf
U6 Regnes cristians 2.0.pdfU6 Regnes cristians 2.0.pdf
U6 Regnes cristians 2.0.pdf
 
Els grans regnes penínsulars.
Els grans regnes penínsulars.Els grans regnes penínsulars.
Els grans regnes penínsulars.
 

More from Carme Aranda- Mònica Navarro

More from Carme Aranda- Mònica Navarro (20)

Unitat 11. Lla guerra freda
Unitat 11.  Lla guerra freda Unitat 11.  Lla guerra freda
Unitat 11. Lla guerra freda
 
1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam1.3r ESO. L'Islam
1.3r ESO. L'Islam
 
2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.2.3r ESO. Europa feudal.
2.3r ESO. Europa feudal.
 
Unitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitarisUnitat 9: Els moviments totalitaris
Unitat 9: Els moviments totalitaris
 
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
Unitat 10: La Segona Guerra Mundial
 
Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29Unitat 8: El crac del 29
Unitat 8: El crac del 29
 
Unitat 7: La Revolució Russa
Unitat 7:  La Revolució RussaUnitat 7:  La Revolució Russa
Unitat 7: La Revolució Russa
 
Unitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran GuerraUnitat 6: La Gran Guerra
Unitat 6: La Gran Guerra
 
Unitat 5: L'imperialisme
Unitat 5:  L'imperialismeUnitat 5:  L'imperialisme
Unitat 5: L'imperialisme
 
Unitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrerUnitat 4: Moviment obrer
Unitat 4: Moviment obrer
 
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3:  Liberalisme i nacionalismeUnitat 3:  Liberalisme i nacionalisme
Unitat 3: Liberalisme i nacionalisme
 
Unitat 2: La revolució industrial
Unitat 2:  La revolució industrialUnitat 2:  La revolució industrial
Unitat 2: La revolució industrial
 
Unitat 1: L'Antic Règim
Unitat 1: L'Antic RègimUnitat 1: L'Antic Règim
Unitat 1: L'Antic Règim
 
3r ESO: L'Europa de l'absolutisme
3r ESO: L'Europa de l'absolutisme3r ESO: L'Europa de l'absolutisme
3r ESO: L'Europa de l'absolutisme
 
12.Fragonard: El gronxador
12.Fragonard: El gronxador12.Fragonard: El gronxador
12.Fragonard: El gronxador
 
6.Pintura barroca
6.Pintura barroca6.Pintura barroca
6.Pintura barroca
 
11.Velázquez: Las Meninas
11.Velázquez: Las Meninas11.Velázquez: Las Meninas
11.Velázquez: Las Meninas
 
10.Vermeer de Delft: Al·legoria de la pintura
10.Vermeer de Delft: Al·legoria de la pintura10.Vermeer de Delft: Al·legoria de la pintura
10.Vermeer de Delft: Al·legoria de la pintura
 
9.Rubens: Les tres Gràcies
9.Rubens: Les tres Gràcies9.Rubens: Les tres Gràcies
9.Rubens: Les tres Gràcies
 
8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp
8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp
8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp
 

4.Orígens de Catalunya

  • 1. 4. Els orígens de Catalunya (Segles VIII- XII) http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/etiq ueta/catalunya-medieval/page/8/
  • 2. Els orígens de Catalunya Introducció El territori actual de Catalunya va ser ocupat pels musulmans a principis del segle VIII. Al final del segle VIII els islàmics van ser expulsats pels reis francs d’una part del territori: és el que s’anomena Catalunya Vella. En aquesta zona s’hi van formar diversos comtats, que al principi depenien del monarca carolingi, però que més endavant es van declarar independents. Al segles XI i XII els comtes catalans van fer fora els musulmans de la resta del territori català: és la Catalunya Nova. Paral·lelament, el territori català es va anar configurant a l’entorn del comtat de Barcelona.
  • 3. La Catalunya musulmana La conquesta musulmana L’exèrcit musulmà va conquerir Saragossa l’any 714, des d’on va iniciar la conquesta del territori que esdevindria més endavant Catalunya. A la primeria del segle IX a la zona nord de Catalunya l’ajuda dels reis francs fou decisiva per expulsar-ne els àrabs. Aquest territori va quedar sota el control d’uns comtes que depenien del monarca franc. Com que el control islàmic en aquesta zona hi va ser molt breu i no va arribar mai a islamitzar-se, va ser anomenada Catalunya Vella. Els territoris del sud i de l’oest de Catalunya van restar més de 300 anys sota control d’Al- Andalus. Es coneixen com a Catalunya Nova.
  • 4. El Califat A l’època del califat de Còrdova les poblacions de les valls de l’Ebre, del Segre i del Cinca i de la plana de Lleida es van islamitzar i van adoptar les formes de vida dels musulmans. Les Taifes Amb la desaparició del califat l’any 1031, a l’actual territori català es van crear les taifes de Tortosa i de Lleida, que eren governades per la noblesa local. Els comtes catalans van mantenir-hi relacions pacífiques a canvi de cobrar impostos. Les ciutats van créixer i se’n van crear de noves. Destaquen Balaguer, Lleida i Tortosa.
  • 5. Els primers comtats catalans La Catalunya carolíngia Per tal de protegir la frontera sud del seu regne davant els musulmans, els reis francs van crear una franja protectora al llarg dels Pirineus. És la Marca Hispànica. El territori català que controlava Carlemany (S. VIII) anava des dels Pirineus fins al Llobregat. El monarca el va dividir en comtats (Rosselló, Empúries, Girona, Cerdanya, Barcelona...), governats per comtes.
  • 6. El procés d’independència Al final del segle IX els comtes catalans van anar fent hereditari el seu càrrec. Guifré el Pelós (segle IX), comte de Barcelona, Girona, Urgell i Cerdanya va deixar en herència els seus territoris als seus descendents. Per primer cop els comtes no van ser nomenats pel rei dels francs. Així es va iniciar la dinastia que des d’aleshores va governar el comtat de Barcelona. El pas cap a la independència dels comtats catalans dels reis francs el va fer el comte Borrell II (segle X). Borrell II va decidir no renovar el jurament de fidelitat al rei de França i se’n considerà independent (988), ja que quan li va demanar ajut per evitar el saqueig d’Almansor (985) a Barcelona, l’esmentat rei li va negar. Alguns comtes van enviar ambaixadors a Còrdova i hi van establir relacions comercials i culturals. Fins i tot van ajudar el califa contra els atacs berbers l’any 1010. També van anar fent pressió a la frontera i lentament van anar reduint els límits de la taifa de Lleida.
  • 7. Taifes i ràtzies musulmanes
  • 8. El primer repoblament Al segle X, comtes i abats (monestirs de Cuixà, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses), van voler repoblar les planes del seus territoris (Bages, Osona i Berguedà) pràcticament deshabitades a causa de les guerres. Els pagesos del Pirineu i Pre- Pirineu van baixar a les planes i s’assentaren a les terres començant a conrear-les. Es convertiren en propietaris lliures de les seves terres (alous). Després l’ocupació anà estenent-se cap al sud. Al final del segle X la frontera del comtat de Barcelona anava del riu Llobregat al Gaià.
  • 9. Miniatures de Guifré el Pelós i de Borrell II, el comte que deixà de jurar fidelitat al rei franc, iniciant així la independència de Catalunya d’aquella monarquia.
  • 11. Una societat feudal A la primera meitat del segle XI a Catalunya es va donar un procés de feudalització de la societat catalana semblant al que s’anava produint a la resta de l’Europa occidental. El nobles van prescindir de l’autoritat del comte i van iniciar un procés d’apropiació de les fortaleses i de les terres que governaven. Volien protegir la terra dels atacs dels musulmans i apropiar-se de les rendes que produïen. Els governadors van convertir el càrrec en hereditari i es posaren el títol de barons. Molts pagesos van esdevenir serfs.
  • 12. Conseqüències de la feudalització Afebliment del poder Generalització de la comtal (barons) servitud
  • 13. Restabliment de l’autoritat comtal. L’hegemonia del Casal de Barcelona A mitjan del segle XI, Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, va iniciar pactes amb els barons. Els nobles es van reconèixer vassalls seus i, a canvi, el comte va acceptar que el càrrec de baró esdevingués hereditari. Aquest comte va establir a les seves terres el feudalisme, que es basava en el vassallatge i s’estructurava segons un codi, els Usatges, considerat un dels primers codis feudals europeus. El comte de Barcelona va iniciar també negociacions amb els altres comtes catalans, que poc a poc es van anar declarant vassalls seus. La casa comtal de Barcelona va esdevenir cap del sistema feudal català.
  • 14. La caiguda del califat. Les paries A partir del 1035 va començar a desaparèixer la inferioritat militar davant l’Estat musulmà, en tenir lloc la desmembració del califat de Còrdova. En lloc del poderós califat, els comtes catalans tenien, a ponent, el regne de taifes de Lleida, i al sud, el de Tortosa. Els comtes de Barcelona i d’Urgell van dirigir les relacions amb aquests petits estats islàmics. Aquests comtes es van afanyar a exigir als reis islàmics el pagament de tributs (paries). Amb aquests ingressos varen poder reforçar el poder militar, edificar castells i millorar l’armament. També van finançar l’expansió cap a Occitània.
  • 15. Les conquestes catalanes del segle XI Els comtes van aprofitar la feblesa militar dels andalusins per anar ocupant els territoris fronterers d’aquests regnes de taifes, i al segle XI els comtes catalans van passar a l’ofensiva. La frontera es va anar movent lentament cap al sud a mesura que els comtes de Barcelona aconseguien conquerir poblacions importants: Tàrrega, Agramunt, Balaguer i Tarragona. L’avanç de la frontera occidental (980-1050)
  • 16. La conquesta de la vall de l’Ebre Els reis d’Aragó i de Navarra també iniciaren l’expansió militar i, durant els segles XI i XII, van conquerir la vall de l’Ebre. Alfons I el Bataller, rei d’Aragó i de Navarra, l’any 1118 va conquerir la taifa de Saragossa i totes les seves poblacions importants van quedar sota el seu domini. L’any 1134 el regne d’Aragó i el de Navarra passaren per una crisi quan Alfons I va morir sense descendència. Aleshores Navarra es va separar d’Aragó i els nobles aragonesos demanaren al germà del rei, Ramir (dit el monjo), bisbe de Barbastre, que acceptés de ser nomenat rei d’Aragó.
  • 17. La formació de la Corona d’Aragó El nou rei d’Aragó, Ramir II, es va casar l’any 1136 i va tenir una filla: Peronella. El 1137 el rei aragonès va concertar el matrimoni de la seva filla amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. Aquest va passar a governar Aragó amb el títol de príncep, ja que Ramir II tornà al monestir. Escut d’armes dels comtes de Barcelona i Retrat de Peronella i Ramon dels reis Berenguer IV, oli de 1634 d’Aragó (Museu del Prado).
  • 18. Conquesta de la Catalunya Nova Al llarg del segle XII es va completar la conquesta de la Catalunya Nova, que havia avançat molt lentament els dos segles anteriors. Ramon Berenguer IV va conquerir la taifa de Lleida i la de Tortosa. L’any 1148 conquerí les ciutats de Tortosa i Lleida. L’any 1153 va capitular Siurana, la darrera plaça forta musulmana en territori català. Amb aquestes conquestes s’havien assolit les fronteres de la Catalunya actual.
  • 19. La dinastia catalanoaragonesa Alfons II d’Aragó va ser la primera persona que fou alhora comte de Barcelona i rei d’Aragó. Aquest rei va acabar la reconquesta de les terres d’Aragó i va fundar la ciutat de Terol. A Catalunya se l’anomena Alfons I el Cast. A partir d’Alfons I el Cast els territoris d’Aragó i de Catalunya i els que la Corona d’Aragó va conquerir posteriorment van estar regits pel mateix monarca. Així es va iniciar la dinastia catalanoaragonesa, que va governar la Corona d’Aragó fins a principis del segle XV.
  • 20. Alfons el Cast ordena la documentació reial. Imatge de la portada del Liber feudorum maior (S- XIII)
  • 21. El repoblament El repoblament és l’establiment de població a les terres que s’havien mantingut deshabitades durant l’ocupació musulmana o que havien estat conquerides posteriorment. El repoblament de la Catalunya Nova es va fer durant el segle XIII. Les terres van ser atorgades en bona part als ordes militars i als nobles que havien participat en la conquesta, així com a ordres monàstics (Císter). Per atreure pobladors cap a aquests territoris els comtes van atorgar cartes de poblament a les ciutats, com Lleida i Tortosa.
  • 22. El creixement econòmic i urbà A partir del segle XI es va produir una millora de les condicions de vida de la població. La producció agrícola va augmentar com a resultat dels progressos tècnics i de l’ampliació de les terres de conreu. A les terres pirinenques hi va proliferar la creació de ferreries. La millora agrícola va afavorir els inicis d’un comerç interior i la creació de mercats rurals i de fires. Les ciutats es van anar consolidant com a centres d’intercanvi i van atreure artesans. Això afavorí l’augment de la població i el renaixement de la vida urbana.
  • 23. L’expansió occitana L’impuls econòmic del segle XI es va manifestar en l’expansió política cap a Occitània, que es va iniciar l’any 1069 amb la compra dels comtats de Rasès i Carcassona. El domini de les terres occitanes es va ampliar els anys següents amb l’adquisició de drets sobre altres territoris occitans. La incorporació de les terres occitanes al comtat de Barcelona va comportar influències culturals importants, com l’arribada a la cort comtal de la poesia trobadoresca. Pere I, fill d’Alfons el Cast
  • 24. La Corona d’Aragó i Occitània al segle XII
  • 25. L’enfrontament amb el rei de França A principis del segle XIII el rei de França va voler recuperar el domini sobre els territoris d’Occitània i va patrocinar una expedició militar contra els comtes occitans, amb el pretext de que aquests protegien els albigesos o càtars, grup religió declarat heretge per l’Església de Roma. Pere I, rei de la Corona d’Aragó, va anar a lluitar al costat dels nobles d’Occitània, que eren vassalls seus. Els occitans van ser derrotats pels francesos a la batalla de Muret (1213), on el rei Pere va morir. Jaume I, fill i successor de Pere I, va renunciar pel Tractat de Corbeil (1258) a tots els seus drets a Occitània davant el rei Lluís IX de França. Així, la Corona d’Aragó només va mantenir a l’altra banda dels Pirineus el Rosselló, Montpeller i el Carladès.
  • 26. Batalla de Muret (1213),